primer power. did. ciencies
Post on 23-Mar-2016
228 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
Què sabem sobre com ensenyar ciències?
Un model socioconstructivista per
orientar l’ensenyament de les ciències
Un repte: El repte del mètode aplicat per ensenyar és que els
alumnes: Comprovin
que allò que es fa a classe
els ajuda a aprendre I que són
capaços de respondre preguntes rellevants
Perquè vagin sentint el plaer
que dóna ‘conèixer’
I tinguin ganes de continuar aprenent
MODEL COMPLEX D’ÉSSER VIU
Superant concepcions descrip=ves i
memorís=ques sobre què és fer ciència?
PENSAR EL PENSAMENT: EL PAPER DE LES REPRESENTACIONS
MODEL CONSTRUCTIVISTA
SOCIAL D’A-‐E
CONVERSA 28 de gener 2010.AVUI HA VINGUT EN MANEL I ENS HA DUT PEIXOS NOUS PER LA PEIXERA. HEM APROFITAT QUE SAP MOLTES COSES SOBRE PEIXOS I D'ALTRES ANIMALS PER FER-‐LI PREGUNTES. PAU.-‐ PER QUÈ HI HA PEIXOS GRANS I PETITS? MANEL.-‐ IGUAL QUE HI HA GOSSOS GRANS I DE PETITS PERQUÈ SÓN DE DIFERENTS RACES, DINS DELS PEIXOS TAMBÉ HI HA RACES MÉS GRANS QUE D'ALTRES. MANEL.-‐ AQUEST MÉS GRAN ÉS UN KOI VE DEL JAPÓ I QUAN ES FA GRAN POT MESURAR R FINS A 50 CM, EL TARONJA I GROC SÓN CARPES. EMMA.-‐ NOSALTRES ENS EN RECORDEM DEL NOM DELS PEIXOS QUE SE'NS VAN MORIR, ES DEIEN: TELESCOPIS, BOINES VERMELLES,.. ARNAU.-‐ ORANDES. DANIEL.-‐ ELS PEIXOS QUE TENÍEM S'HAN MORT. LAIA.-‐ ELS PEIXOS DE REIXAC NO S'HAN MORT. NADIA.-‐ ELS PEIXOS QUE S'ENGANXEN AL MOTOR PER LA CUA ES MOREN. ORIOL.-‐ PER QUÈ ES MOREN ELS PEIXOS? MANEL.-‐AQUESTA PEIXERA ES COM UNA HABITACIÓ QUE SI NO ESTA TOTA ORDENADA I NETA ELS PEIXOS NO ES TROBEN A GUST I ES MOREN. L'AIGUA QUE ESTA ESTANCADA LI POSEN MOLTS PRODUCTES PERQUÈ LA PUGUEM BEURE A VEGADES AQUESTS PRODUCTES NO VAN BÉ PELS PEIXOS.
t
IGOR.-‐ A CASA TINC UNA TORTUGA QUE ES DIU IGOR. ALVARO.-‐JO TINC UN PEIX QUE ES VA MORIR. MANEL.-‐ I PER QUÈ ES VA MORIR? ALVARO.-‐ NO HO SE. MANEL.-‐ ELS PEIXOS NECESSITEN RESPIRAR PER PODER VIURE I Q VEGADES L'AIGUA NO TÉ BONES CONDICIONS. VOSALTRES PODEU ESTAR MOLTA ESTONA SENSE RESPIRAR? ANEM A PROVAR-‐HO. ALVARO.-‐ ELS PEIXOS ARANYA POSEN L'AIGUA CALENTA. MANEL.-‐ ELS PEIXOS ARANYA NECESSITEN AIGUA CALENTA PER VIURE. MIREIA .-‐ LA MEVA TORTUGA S'HA MORT. MANEL .-‐ LES TORTUGUES FAN COM ELS OSSOS A L'HIVERN. SABEU QUE FAN? EMMA.-‐ S'AMAGA A L'HIVERN A DINS UNA COVA FINS QUE ARRIBA L'ESTIU. HUGO.-‐ EL MEU GOS S'HA MORT. MANEL.-‐ HI HA UNA MALALTIA DE GOSSOS QUE ES DIU “LISMANIOSIS”, ÉS UNA MALALTIA PARASITÀRIA QUE TÉ LA TRANSMET UN MOSQUIT FEMELLA, AQUEST XUPA LA SANG DEL GOS , A LA SALIVA DEL MOSQUIT HI HA UN PARÀSIT QUE LI ENTRA PEL COS ,ES POSA AL COR, FETGE... I NO ES POT CURAR. EMMA.-‐ EL MEU PARE TENIA UN GOS QUE ES DEIA “GRAN” PERQUÈ ERA MOLT GRAN.
MANEL.-‐ AIXÒ QUE HEM FET DE DEIXAR LA BOSSA AMB ELS PEIXOS DINS LA PEIXERA ES PERQUÈ S'ACOSTUMIN A LA TEMPERATURA DE LA PEIXERA, ARA JA ESTAN ACOSTUMATS I BUIDAREM L'AIGUA DE LA BOSSA I ELS DEIXAREM A LA PEIXERA TERESA.-‐ A QUANTS GRAUS CREUS QUE HA D'ESTAR L'AIGUA DE LA PEIXERA? MANEL:ENTRE 21 I 22ºC ÉS SUFICIENT JA QUE SÓN PEIXOS D'AIGUA FREDA. MANEL.-‐ AH! EL KOI ES UNA FEMELLA I ES DIU TOMASA. DESPRÉS DE LA VISITA DEL NOSTRE EXPERT EN PEIXOS L'ACOMIADEM FINS I LI DONEM LES GRÀCIES. ADEU MANEL FINS LA PROPERA.
CONVERSA 18 DE GENER 2010AL CAP D' UNA SETMANA D'INTRODUIR ELS 12 PEIXOS A LA PEIXERA , I MENTRES S'ESTÀN ADAPTANT AL SEU NOU HÀBITAT , 5 HAN MORT ( 4 BOINES VERMELLES I 1 ORANDA). ARA CONTINUEN VIUS: 3 0RANDES I 4 TELESCOPIS.EN VEURE COM VAN MORINT ENS PREGUNTEM...
PER QUÈ CREIEU QUE S'HAN MORT ELS PEIXOS? EMMA: S'ENGANXEN AL DEPURADOR D'AIGUA (M:EL DEPURADOR ELS ARROSEGA QUAN MOREN I ELS DEIXA ARRACONATS) DANI: PERQUÈ TENEN MOLT MENJAR ÀUREA:PERQUÈ ELS VAM COMPRAR I ES MOREN ÀLVARO: NO S'ACOSTUMEN A LA PEIXERA M: FA UNA SETMANA QUE ELS TENIM A LA PEIXERA? IGOR: S'ENGANXEN AL FILTRE, AL DEPURADOR CLARA M: NO , S'AMAGUEN IGOR: HI HA MENJAR DINTRE. CLARA V: PERQUÈ NO TENEN PROU AIGUA L'HAN DE TENIRFINS A DALT. NOEMÍ: HAN DE MENJAR MÉS MENJAR AINHOA: PENSO EL MATEIX PAU: MOREN PERQUÈ QUÈ NO S'ACOSTUMEN A LA PEIXERA .
Per què s'han mort els peixos? Condicions
Menjar: Dani Noemí i Ainoha Nivell d'H2O Clara V
Perill que suposa la Depuradora: Emma i Igor Adaptacions: Aurea, Alvaro, Pau Ho nega: Clara M
DENTRO
Materia Información
Interacción: dentro/fuera
Dinamismo: estabilidad/cambio Regulación: orden/desorden
... Células Tejidos Órganos Sistemas Individuos ...
Escala: macro/meso/micro
Estructura
Flujos
Funciones
Nutrición
Relación Reproducción
Energía
FUERA Escala: macro/meso/micro
Grupo Complex Dep. DDCC UAB Después
Antes
Ahora
¿Qué ocurre dentro de mi cuerpo para que entre y salga...?
¿Dónde pasa?
¿Cómo pienso que soy por dentro? ¿Cómo soy en realidad?
¿Qué hay fuera de mi cuerpo
¿Cómo soy por fuera?
¿Cómo soy?
¿Cómo seré?
¿Cómo era?
¿Qué entra y qué sale de mi cuerpo?
cambios
Ecosistema Organismo Célula
Model construcovista social d’A i E segons Gordon Wells, Ontario
1) Crear una comunitat a l’aula que comparteixi un compromís amb l’interés, la col·∙laboració i un esol dialògic de construcció de significat.
2) Organitzant el currículum en funció de temes amplis per a la indagació que esomuli la predisposició a dubtar, fer preguntes i col·∙laborar amb els altres en la construcció de coneixement, sigui pràcoc o teòric per donar respostes a aquests.
3) Negociant objecous que: • Esomulin als alumnes a desenvolupar els seus interessos i capacitats • Siguin prou oberts com per infondre la consideració de possibilitats alternaoves • Impliquin a tota la persona –senoments, interessos, valors personals i culturals, a més de la cognició • Ofereixin múloples oportunitats per dominar instruments i les tecnologies de la cultura mitjançant el seu
ús intencionat • Esomulin el treball col·∙laboraou en grup i l’esforç personal • Atorguin el mateix valor als processos meditats i als productes excel·∙lents
4) Procurar ocasions per a que els alumnes • Uolitzin una varietat de mameres de representar com a instruments par aconseguit una major comprensió
col·∙lecova i persdonal • Presenon el seu treball als altres i en rebin respostes críoques i construcoves • Reflexionin sobre el que han après, tant a nivell individual com col·∙lecou. • Rebin guia i ajut en la ZDP
La representación, el mundo en mapas, diagramas, fórmulas,imágenes y terxtos
“... En la medida en que el conocimiento fue localizado en la mente, la uolidad de la escritura era limitada; la escritura sólo podía ser vista como un recordatorio, no como representación. Crear representaciones no es meramente registrar discursos o construir mnemotécnicas; es construir artefactos visibles con cierto grado de autonomía de su autor y con propiedades especiales para controlar su interpretación.”
El mundo sobre el papel” Olson DR; pag 222
top related