presentaciócomunitatpadro.diba.cat/sites/comunitatpadro.diba... · presentació hi ha poques coses...

�

Presentació

Hihapoquescosesenelllenguatgequedonintantdepeualacreativitatcomlatoponímia.Elscolors,lesformes,lavegetaciódelterritori;elsnomsoelsmalnomsdelsseushabitants;unahistòria,unaadvocació,unallegendaounequipament...qualsevolcosabarrejadaamblainventivadelagentserveixpergeneraruntopònim.

Peraixò,elsnomsdellocensdiuentantescosessobreelshabitants,sobreelsorígensosobrelanaturadecadaindretisóncapaçosdecrearuntrencadísdecolorsvariadíssimsquedónapersonalitatacadaracódelpaís.

Peròelstopònimssóntambéinformació,descripcióprecisa,coordenadaexactaenmapes,nomenclàtorsurbans,basesdedadesoguies.Sónunelementimprescindibledeguiatge idereferènciasobreunterritoripledepersonesenmoviment.

AquestsdosaspectessónelsquehananimatlaComissiódeToponímiadeCatalunyaaoferiralsmunicipisiatothomquehagidetreballarambnomsdelloc,unsCriterisqueenshandepermetrepreservarbenvivalariquesaculturalquelatoponímiarepresentaiendreçar-laperfer-laútil.

NovoldriatancaraquestapresentaciósenseferpalèselrecorddetotselsmembresdelaComissióidel’equipdetreballd’aquestaobraperaTeresaPlanagumà,quededicàelsseusdarrersesforçosatreballarenaquestprojectequenovaveureacabat.

Sixte Moral i Reixach,secretari de Política Lingüística

�

a. Criteris de denominació i de fixacióACatalunyatenimlasortdeposseirunatoponímiamoltnombrosaimoltrica,quecalpreservarperquèelstopònimsformenpartdelpatrimonihistòriciculturaldelpoblequeelsha creat i en reflecteixen la seva història, la seva cultura i la sevallengua.Enaquestsentit,comharecomanatelGrupd’Experts de les Nacions Unides en Noms Geogràfics, cal protegiraquestpatrimoniievitarlaproliferaciódenomsnousdecaràctercomercialobanal,amésd’evitarlapèrduaolasubstituciódelesdenominacionsgenuïnes.

Els noms propis de lloc tenen com a finalitat fonamental l’orientació geogràfica, la localització sobre el territori. Peraquestmotiu,elscanvisdenomresultensocialmentpertorbadors,perquèeliminenreferentsbàsicsiperquèpoden provocar confusions geogràfiques, per la qual cosa no és prudent ni aconsellable realitzar modificacions que no siguinestrictamentobligades.

Elsnomspropisesregeixenperlamateixanormativalingüísticaqueelsnomscomuns,excepteenelfetquelalletrainicialdelsnomspropiss’escriuambmajúscula.D’aquestamanera,doncs,elstopònimscatalansnopodenpresentar formes ortogràfiques contràries a la normativa vigentdel’Institutd’EstudisCatalans(veg.laLlei8/�99�,de�demaig,sobrel’autoritatlingüísticadel’Institutd’EstudisCatalans), tal com especifica la Llei de política lingüística:

Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, excepte els de la Vall d’Aran, que tenen l’aranesa (article�8delaLlei�/�998,de7degener,depolíticalingüística).

�

La forma ortogràfica dels topònims –inclosos els noms delsmunicipisidelsnuclisdepoblació(ciutats,viles,pobles i llogarrets)– s’estableix a partir de la pronúncia genuïnaactualid’acordambladocumentaciómésantiga quan hi ha vacil·lacions gràfiques o dificultat per adeterminarlaformacorrecta,sobretotenelscasosdeneutralització fonètica. Generalment, la solució històrica coincideixamblaformaviva,però,quanl’evolucióhaallunyatelnomdelseuorigen(ésadir,quehihahagutcanvisenelnomquenocorresponenavacil·lacionsgràfiques), s’ha respectat la forma evolucionada i actual:

Santa Linya(lesAvellanesiSantaLinya, Noguera)encaraqueoriginàriamentnohihaviacapsanta,sinóqueprovéd’unsaltus Licinae oIliciniae(‘bosc de Licínia’ o ‘bosc d’alzines’)

Castell de l’Areny(Berguedà)malgratquenotél’origenenl’existènciadecapareny,sinóqueremetaunnommedievald’origengermànic,Adalasind(o)

Al’horad’atribuirnomsalsllocs,itambéalesviespúbliques,caltenirencompte,primer,lesdenominacionshistòriquesgenuïnes,quecalpreservariconservar.Contràriament,nopodenéssernicontenirnomsdecaràctercomercialodemarquesregistrades,que no són noms propis geogràfics i que, a més, són unapropietatprivadainscritalegalment.

S’hademantenirsemprel’articlequanformapartdeltopònim, és a dir, quan precedeix el nom propi:

•laBisbaldeFalset(municipi, Priorat)

•elRacó(nucli de població, Odèn, Solsonès)

•EthPòntdeRei(nucli de població, Canejan, Val d’Aran)

•laBruguera(edifici, Serinyà, Pla de l’Estany)

•elSegre,laValira(hidrònims)

•laBallestera(orònim, Arnes, Terra Alta)

�

•elCorronco(orònim, la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

•EraUnhòla(orònim, Naut Aran, Val d’Aran)

Es regularitza l’article literari en el nom dels municipis i,

generalment,enelsnuclisdepoblació,peròésmantél’ús

del’articleloenlamicrotoponímiaienelstopònims

relacionats amb el relleu i els cursos d’aigua:

•loFaro(cim, Alt Àneu, Pallars Sobirà)

•loGalatxo(hidrònim, Ribera d’Ebre)

•loPerot(edifici, Abella de la Conca, Pallars Jussà)

Esmantél’anomenatarticlesalat (es, sa, ses, s’)amb

minúsculainicialal’àreaenquèencaraesconservaviu(entre

l’AltEmpordàilaSelva),mentrequel’escrivimambmajúscula

inicial i aglutinat en les zones en què ja no es fa servir en la

llengua viva:

•s’Encalladora(illot, Cadaqués, Alt Empordà)

•saLlapissada(platja, Blanes, Selva)

Però: •SarrocadeBellera(municipi, Pallars Jussà)

•Sescorts(orònim, Matadepera, Vallès Occidental)

L’articlepersonalsegueixlamateixanormaquelaresta

d’articles:

•fondod’enRoig(relleu, Cunit, Baix Penedès)

•can’Aulet(edifici, Vidreres, Selva)

L’articledelstopònimscatalanss’escriuamblainicialamb

minúscula(sinoestrobaenposicióinicialabsoluta,d’untext

o després d’un punt, o en una llista) i realitza les contraccions

de manera regular: pel, del, al.Enelstopònimscatalansno

és previsible ni sistematitzable l’ús de l’article, és a dir, que

depèn de cada cas concret (si per tradició n’ha portat o no):

•PontdeMolins(Alt Empordà)peròelPontdeSuert(Alta Ribagorça)

•PratdeComte(Terra Alta) peròelPratdeLlobregat(Baix Llobregat)

•PratsdeLluçanès(Osona) peròelsPratsdeRei(Anoia)

�

Enelstopònimsaranesos,l’articles’escriusempreamblainicialambmajúscula,llevatdequanestrobaenposicióinteriordelnom.Enaranès,l’articledeterminattambéfalescontraccionsregularsamblespreposicionsa, de i per(ath, ar; deth, dera, des; peth, per, pes).Tambéescontrauamblespreposicionsenientà(otà):

•EsBòrdes(municipi)

•EthPòntd’Arròs(nucli de població)

•(...)d’aquerapoblacionentàEraArtigadeLin(orònim)

Però: •LacdethHòro

•MalhderaArtiga

•TucdesNeres

Enelstopònimsqueportenarticle,calrespectar-loinoometre’l,jaqueenformapartintrínseca.Nomésenelcasdelnomdelescomarques,espotometrequanelnomd’unacomarcaencapçalaunallistademunicipisoquansegueixentreparèntesiselnomd’unmunicipiperindicaraquinacomarcapertany;cal,amés,recordarqueOsonanoportamaiarticle.

•elVendrellinoVendrell

•l’HospitaletdeLlobregatinoHospitaletdeLlobregat

•SantaMargaridaielsMonjosinoSantaMargaridaiMonjos

Tambécaltenircura,però,anoposar-loquannopertoca: Alforjainol’Alforja

Quanuntopònimhaestatprescomanomcomercial,l’articles’escriuambmajúscula(seriaelcasd’unrestaurantod’uncentrecomercialsituat,perexemple,ales Planes: Les Planes).

7

a.1.Nomsdemunicipisidenuclisdepoblació

Elsmunicipisgeneralmentprenenelnomdelapoblacióquefadecapmunicipal:

•Arnes(Terra Alta)

•Corbins(Segrià)

•Planoles(Ripollès)

Enelcasqueescreïunnoumunicipiapartirdelafusióoagregaciódedosomésanticsmunicipis,obéqueesvulguioptarperunadenominaciódelmunicipiquenosiguiladecapdelsnuclisdepoblacióquel’integren,lapràcticageneralconsisteixaincloureelsnomsdelsdiversosnuclisdepoblacióenladenominaciódelmunicipi(normalmentdos,encaraquepodenarribarasertres,ambeldarrerintroduïtpermitjàdelaconjunciói,noambguionet):

•Cruïlles,MonellsiSantSadurnídel’Heura(Baix Empordà)

•TorrefetaiFlorejacs(Segarra)

•VilanovailaGeltrú(Garraf)

Enalgunscasos,però,elnomdelmunicipinocoincideixambeldecapnuclidepoblacióconcret,sinóquecorresponaunadenominacióhistòricarellevant:

•municipi:CastelldeMur(Pallars Jussà) capdemunicipi:GuàrdiadeNoguera

•municipi:Lluçà(Osona) capdemunicipi:SantaEulàliadePuig-oriol

•municipi:Olèrdola(Alt Penedès) capdemunicipi:SantMiqueld’Olèrdola

Avegades,determinatscanvis–demogràfics,econòmicsoenlesviesdecomunicació–queafectenelsnuclisdepoblaciód’unmunicipi,podenoriginarelcanvidelnomdelmunicipi,quehapreselnomdelnucliméshabitat:

•elsHostaletsdePierolaenllocdePierola(Anoia)

•PontilsenllocdeSantaPerpètuadeGaià(Conca de Barberà)

8

Ienaltrescasos,s’hanpresdenominacionsgeogràfiques més generals que no coincideixen amb el nom de cap nucli de població:

•AltÀneuenllocdeValènciad’Àneu (Pallars Sobirà)

•NautAranenllocdeSalardú(Val d’Aran)

•laValldeBoíenllocdeBarruera (Alta Ribagorça)

Elcanvimésgeneral,però,haestatlainclusiódelnomd’un altre nucli de població:

•AlàsiCercenllocd’Alàs(Alt Urgell)

•lesAvellanesiSantaLinyaenllocdelesAvellanes(Noguera)

•MontellàiMartinetenllocdeMontellà(Cerdanya)

Itambéésfreqüentl’addició,lasupressióoelcanvideldeterminatiu,quegeneralmentfareferènciaalacomarca.Aquestdeterminatius’emprasitétradicióhistòricaoquanelnomdelmunicipicoincideixambelnomd’unaltremunicipi,demaneraquesenseeldeterminatiu podria ser difícil la identificació correcta.

Addició:

•LlesdeCerdanyaenllocdeLles(Cerdanya)

Supressió:

•BiureenllocdeBiured’Empordà (Alt Empordà)

Canvi:

•AlfaradeCarlesenllocd’AlfaradelsPorts(Baix Ebre)

Enelnomdelsmunicipiscalrecomanarquelesdenominacions geogràfiques resultin adequades a larealitatterritorialquedesignen,comenelcasdelmunicipidelaValldeBoí,antigamentBarruera,queabraçatotalavall.Quanelnomdelmunicipifareferènciaaunarealitatterritorialmésextensaquelaqueabraça

9

administrativamenteltermemunicipal,éspreferibleadoptarelnomd’unodiversosnuclisdepoblaciócomanomdelmunicipi i no un nom geogràfic que correspon a una realitat físicamésgranquel’extensiódelmunicipi.

També cal defugir els noms formats de manera artificiosa i ques’allunyendelatradiciótoponomàsticacatalana(comForallac –en lloc de Vulpellac, Fonteta i Peratallada– o Torrelavit –en lloc de Terrassola i Lavit–). I aquells que poden resultar confusionaris geogràficament (com és el casdeBaix PallarsenllocdeGerri de la Sal,enquèeltermeBaix potprovocardesorientació,perquèésuntermequehabitualmentesfaservirenladenominaciódesubcomarquesiperquè,amés,estrobasituatalacomarcadelPallarsSobirà).

a.2. Toponímiaurbana

a.2.1. Barris,urbanitzacionsipolígonsindustrials

Enelmomentdetriarladenominaciód’unnouelementurbanístic municipal significatiu –com un barri, una urbanització o un polígon industrial–, en primer lloc, cal tenirencompteelstopònimshistòricsqueestrobenenelllocqueocupaoqueocuparà.D’aquestamanera,siunaurbanització s’ha de construir on antigament hi havia un mas (perexempleMas Pau)oenunindretconegutoenunapartidahistòrica(perexempleles Rojales),laprimeraopcióésdenominar-laambaquellnom(urbanització de Mas Pauourbanització de les Rojales).Així,preservemiconservemelpatrimonicultural,enaquestcasonomàstic,delmunicipi.Cal tenir en compte que les urbanitzacions, i en algun castambéelspolígonsindustrials,sovinthanesdevingutbarrisd’unapoblacióonuclisdepoblaciódelmunicipi,demaneraquehanpermèselmantenimentd’unsnomsquejaformavenpartdelpatrimonimunicipal.

�0

Durantlasegonameitatdelseglexx,hihaguéunacertatendència a l’hora de posar nom a les urbanitzacions debuscarnomsquetinguessinunsuposatcaràctercomercial,sovintambreferènciesaaspectesturístics(sobreelsol,elmarolaplatja)iavegadesenanglès.Aquestatendència,queesvadonarsobretotalacosta,però,avuihaestatsuperadaicadavegadaméselsmunicipis adopten i utilitzen noms de caràcter històric relacionatsambmasos,partides,indretsoparatgesialtreselementstoponímicscaracterísticsdeltermemunicipal,quesónunsnomsqueambelpasdeltempsmantenen el seu valor cultural i fins i tot estètic, mentre qued’altresnomsdecaràctercomercialoturísticambelsanyshanesdevingutobsoletsoestranys(King Parc, Niàgara Parc, Pine Beach,etc.).

a.2.2. Viesurbanes

Delamateixamaneraqueenelcasdelsnomsdebarris,urbanitzacions i polígons industrials, cal procurar que ladenominaciódelesnovesviesurbanesrespectiicontribueixialaconservaciódelatoponímiamunicipalexistent.Així,enprimerlloc,ésrecomanableque,al’horadeposarnomanovesvies,estinguinencompteelstopònimshistòricsgenuïnsdelterme;ensegonlloc,elsnomsdepersonatgesil·lustresdelapoblació;desprésd’aquestsdossupòsitsespodentenirencompteelstopònimsipersonatgesdelacomarca,iseguidamentdelsPaïsosCatalans,ienelcasdelaVald’Aran,elstopònimsipersonatgesd’Occitània;tambéespodenprendreenconsideracióelstermesrelacionatsambaspectes,activitatsotradicionspròpiesd’aquellterritori,ielsnomsdellocsipersonesd’àmbituniversal.Caldriaqueelsnomsd’aquestespersonesgaudissind’uncertreconeixementconsensuatentrelapoblacióitambécaldrianoabusardelesdenominacionsd’unàmbitconcret,comelpolític,elreligiós,etc.

��

a) Els genèrics

Elsnomsgenèricsqueindiqueneltipusdeviaurbana(carrer, plaça, avinguda, passatge, passeig, rambla, baixada,etc.)sónnomscomunsi,pertant,s’escriuenambminúsculainicial(llevatquevaginenposicióinicialodesprésdepunt).Calrespectarlesformescaracterístiqueslocals(rambla, rial, travessera, travessia, costa, esplanada, etc.).Quans’hagind’escriureenplaquesorètols,esconsideraqueestrobenenposicióiniciali,pertant,s’hand’escriureambmajúsculainicial.

Carrerdel

Cavall Bernat

Quan un genèric ha perdut el seu significat primitiu i, d’aquestamanera,janomantélasevafunciócomanomcomú,calescriure’lambmajúsculainicialentoteslesposicions:

Gran Viade les CortsCatalanes

La Rambla

Enladenominaciódeviesurbanes,noresultarecomanableemprarcomanompropiunmotgenèrictotsol(la Plaça)nilacombinaciódedosgenèrics(carrer de la Carretera),llevatdecasoshistòrics.

b) La preposició de

Lapreposiciódeserveixperenllaçarlapartgenèricaamblapart específica del topònim i, per tant, no s’ha de suprimir en la retolació, encara que s’ometi en la parla col·loquial:

Carrer de Balmes

Passatgedel Canigó

Plaça de Valentí

Almirall

��

Tambéésrecomanablemantenir-laquans’abreujaelgenèric:

C. de Balmes

Quan la part específica és un adjectiu, un número o una lletra,eltopònimnoportapreposició,mentrequeelsadjectiusvanambmajúsculainicialperquèactuencoma nom propi:

Carrer Gran

Carrer K

Plaça Major

c) L’article

Enlaretolacióviària,l’articlesegueixlesnormesgeneralsdemajúsculesiminúscules,decontraccióamblespreposicionsid’apostrofació.Esmantédavantdelnomde persones que van precedits pel seu càrrec, ofici, tractament,etc.(aquestsnomscomunshand’anarambmajúsculaperquèformenpartdelnompropidelaviaurbana):

Avinguda del General Moragues

Carrerdel PintorFortuny

Plaçadel Doctor

Balari i Jovany

Tambés’himantéquanaquestsmotsdescriptiushiapareixen tot sols:

Carrerdels

Almogàvers

Carrerde les

Ramelleres

��

Noportenarticle,però,quanestractadelnomdelapersona sense el càrrec o ofici (carrer de Joan Maragallinocarrer del Joan Maragall)ienalguncasconcret(compasseig de Mossèn Cinto Verdaguer;carrer de Sant Antoni).

L’articlepersonal(en/na)segueixlesmateixesnormesgenerals d’ús de majúscules i minúscules:

Camí de Ca n’Amat

Carrerd’en Jaumet

Passeigde Ca n’Albereda

Calmantenirl’articlesalatal’àreaenquèencaraesconsidera viu, encara que estigui en recessió:

Camí de sa Tuna

Camí de sa Riera

Plaça de s’Abanell

Si aquest article es manté fossilitzat, s’escriu aglutinat:

Carrerde Sant Martí

Sarroca

Elsarticlesdelstopònimsnocatalansnoadaptatss’escriuen amb majúscula:

Passatgede Los Angeles

Carrerde Les Houches

��

d) El nom propi

Elsdoscriterisgeneralspelquefaalnompropidelesviesurbanessónladistinció il’economia.Distinció enelsentitquelainformacióquehiapareguihadepermetre identificar sense ambigüitats a qui o a què fa referènciaelnomieconomia enelsentitquenoméshihand’aparèixerelselementsquesónindispensablesperquè la identificació sigui correcta.

Desd’unpuntdevistapràctic,hemdeconsiderarquetotelquevadarreredelgenèriccarrer/plaça/avinguda/rambla,etc.formapartdelnompropidelaviaurbana,perlaqualcosatotselselementsquevanaldarrerehande començar amb majúscula inicial:

Avingudadel Molí

de Can Ferrer

Carrer de la Serra d’Aubenç

Plaçade l’Arquitecte

Sert

d�) Antropònims (noms propis de persona)

No hi ha un criteri fix sobre els elements que inclouen els noms propis de les vies urbanes: generalment contenen elnomicognomdelpersonatge(carrer d’Ausiàs Marc),encaraqueenalgunscasosnomésinclouenelcognomsi aquest ja és suficientment representatiu (carrer de Balmes),oelsdoscognomssenseelnom(carrer de Rubió i Ors), i,end’altres,contràriament,hihaelnomcomplet,ésadir,elnomambelsdoscognoms(carrer de Josep M. Folch i Torres).Mésqueunplantejamentdecaràcterteòricoapriorístic,estractad’unaqüestiópràctica, ja que s’utilitza la part que estrictament fa falta per a poder identificar sense ambigüitats la persona concreta(enalgunscasosnoméscaluncognom,mentrequeend’altressónnecessaristotsdosperevitarerrades en la identificació del personatge).

Delamateixamanera,enalgunscasoselnomvaprecedit del càrrec o ofici del personatge i en d’altres no:

��

Carrer del Pintor Fortuny

però

Passeigde Joan Miró

Quanelscarrersportenelnomdepersonatgescatalans,calposar els noms en català:

Avingudade Lluís

Companys

Plaça de Francesc

Eiximenis

Caladaptaralanormativavigentdelallenguacatalanalesgrafies dels noms i cognoms anteriors a l’establiment del Registre Civil (1870):

Carrerde

Ramon Llullino

Carrerde

Ramon Lull

Avingudad’Ausiàs

Marcino

Avingudad’Ausiàs

March

SielspersonatgessónposteriorsalainstauraciódelRegistre Civil (també si van néixer abans, però van viure fins després de 1870), se’n respectarà la grafia utilitzada per la persona:

Passeig de Santiago

Rusiñol

Carrerde

Puig i Cadafalch

Plaçadel Pintor

Casas

Pelquefaalaconjunciói entrecognoms,esrespectal’úsqueenfeialapersona,jaquehihaquilainclouentreelsdoscognomsiquinohofa(totesduespràctiquessónhabitualsen català):

Carrerde

Sancho Marraco

Plaça de Josep M.

Folch i Torres

��

Enelcasdepersonatgeshistòrics(bíblics,grecollatins,medievals,etc.)imitològicsnocatalans,sitenenunaformaencatalàambtradició,esmantélasoluciócatalana.Delamateixamanera,esfaservirlaformacatalanaenelcasdelsnomsdereis,membresdelescortsreials,papesisants.

Carrerde Miquel Àngel

Avingudad’Aristòtil

Passatgede Joan XIII

Rambla

de Carlemany

Plaçade Santa Joana

d’Arc

Sielspersonatgesnotenenunnomambunatradiciód’úsencatalàconsolidada,faremservirelnomenlallengua originària:

z Avingudade John Fitzgerald

Kennedy

Carrerde Miguel

de Cervantes

Plaçade William

Shakespeare

Enaquestscasos,sielsnomscastellansincorporenlaconjunciócopulativa,esmantindràenaquellallengua(passatge de Santiago Ramón y Cajal).

Quanelspersonatgestenennomsenllengüesqueutilitzen altres alfabets, cal emprar la forma transcrita, és adir,adaptadafonèticamentalnostresistemaalfabètic,ja que és la més adequada per a un ús públic:

Avingudade

Txaikovski

Carrerd’Abd

al-Rahman

Plaçade Dostoievski

Lapràcticageneraldesaconsellalaimposiciódenomsdepersonesvivesalesviespúbliques.

�7

d�) Topònims (noms propis de lloc)

Elstopònimscatalanshandeseguirelscriterisexposatsanteriormentpelquefaal’úsdelatoponímiacatalana(mantenimentdel’articlequaneltopònimenporta,regularització ortogràfica en el cas de la microtoponímia, ús normatiu de les aglutinacions, etc.):

Carrerdels Horts

Plaça de les Eres

Camí de les Cabanelles

Elstopònimsdeforadel’àrealingüísticacatalana,elqueconeixemcomaexònims,generalmentnotenenunaformaencatalà,llevatdelnomdelspaïsos,delessevescapitals,delnomdelesprovínciesespanyolesodelsdepartamentsfrancesos i de les poblacions més pròximes geogràficament od’aquellespoblacionsamblesqualshihahagutunarelació històrica significativa. Solament farem servir la forma catalanadelstopònimsestrangersquanlesadaptacionstinguinunatradicióhistòricad’úscontrastadaencatalà(ilespuguemtrobarenlesprincipalsobresdeconsultaencatalà):

Carrerde Londres

Passatgede Tunis

Plaçadel Japó

Quanelstopònimsexògensnotinguinunaformacatalanad’úshistòricbenconsolidada,empraremlaformaenlallengua originària:

Avingudade Newcastle

Carrerde Buenos Aires

Plaçade Düsseldorf

Enelcasdelstopònimsqueprovenendellengüesambaltressistemesalfabètics,caldràrecórreralesformesadaptadespermitjàdelatranscripcióal’alfabetllatíd’acord

�8

amb les formes ortogràfiques catalanes, sempre que no hi hagi tradició gràfica en català d’escriure aquell nom:

Baixadade

Txetxènia

Carrerde Khartum

Plaçade

Yokohama

AlaVald’Arans’aplicaràaquestanormareferidaal’aranès.

e) Dates

Enelsnomsdelesviesurbanes,lesdates(llevatdelsanysenlesdatescompletesidelssegles)s’escriuenamb lletres:

Carrer del Vint-i-sis

de Gener de 1641

Passatgedel

Segle XX

Passeig de l’Onze de

Setembre

f) Partició de noms en la retolació

Sienunaplacaderetolacióelnomesdivideixendueslínies,lapreposicióde (itambéd’) ilaconjuncióinopoden quedar al final de la primera línia:

Carrerd’Àngel Guimerà

ino

Carrer d’Àngel

Guimerà

LaPobladeMafumet

ino

LaPobladeMafumet

VilanovailaGeltrú

ino

VilanovailaGeltrú

�9

a.2.3. Equipaments Al’horadedenominarunequipamentpúblic,espottenirencomptetambéenprimerlloceloelstopònimspreexistentsallloconsesituaranaquestsequipaments,mentreque,ensegonlloc,s’acostumaatenirencompteelnomdepersones del mateix municipi –o àrea geogràfica– que han tingutunaactuaciómeritòria.Desprésd’aquestsdoscriteris,iquannohihapossibilitatdetrobarunadenominacióques’hirelacioni,estenenencompteelsnomsdepersonalitatsd’unàmbitmésgeneral,primer,catalanesi,després,universals.

Sovintesdonenvacil·lacionsal’horad’escriureladenominació dels equipaments: els escriurem amb minúsculaquantenenuncaràcterdescriptiu(dispensari municipal, pavelló poliesportiu),mentrequehofaremamblainicialambmajúsculasicorresponenalnompropidelainstal·lació(Escola d’Expressió, perquèéselnomenregistratdel’escola).

a.2.4. Masies

ACatalunyahihadiversosmilersdemasies,moltesambun valor històric i cultural molt significatiu. En molts casos, elnomdelesmasieshaestatpresd’antropònims(prenomsocognoms)d’algunsdelsseushabitants,generalmentenperíodesreculatshistòricament.Encaraqueoriginàriamentelnomprovinguésd’unnompropidepersonaod’uncognom,avui,però,jahanesdevingutveritablestopònims,és a dir, referències geogràfiques que tenen un ús social general.Aixíhopodemcomprovarenelfetqueenlamajoriadecasoselsmasosconservenelmateixnomencaraquehi hagi hagut un canvi –i a vegades molts canvis– dels seus propietarisohabitants,demaneraqueavuilamajoriademasosportennomsquenocoincideixenambelcognomdelafamíliaquearaelshabita.

�0

Enaquestsentit,elfetqueenelscognomsesmantinguin grafies arcaiques (com ch, ñ oy)novoldirquecomatopònimsnos’hagid’aplicarlanormativavigent: l’existència de cognoms com Perpiñá oVichnoimpedeix que, com a nom de lloc, s’utilitzin les formes correctesPerpinyà iVic.

•canFerrerinocanFarré

•masBlancinomasBlanch

•torred’enCarreresinotorred’enCarreras Idelamateixamaneraquanformenpartdelnomd’unavia pública:

•carrerdeMasBoscinomasBosch

•camídeCanFigueresinocanFigueras

Per a l’establiment de la forma gràfica correcta del nom d’unmas,calconsultarelNomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunyai,enelcasquenohiconsti,caladoptarlaformanormativamentcorrecta.Aixímateix,calrecordarqueavui,icomrecullelpunt�del’article�9delaLlei�/�998,de7degener,depolíticalingüística,els“ciutadansiciutadanesdeCatalunyatenendretal’úsdelaformanormativamentcorrectaencatalàdellursnomsicognoms”,demaneraqueaquellsquevulguinpodenatítolpersonalnormalitzar els seus cognoms.

Escrivimambminúsculainicialelsgenèricscal, can, mas, etc.quanmantenenelseuvalorcomamotcomúi fan referència estrictament al nom d’una edificació (mentrequeelsescrivimambmajúsculasidesignenuna altra realitat: un paratge, un nucli de població, un municipi,etc.).

��

a.3. Accidentsgeogràfics

La denominació dels accidents geogràfics segueix, d’acord amblanormativalingüísticavigent,elscriterisgeneralsesmentatsanteriorment,tambépelquefaal’úsdemajúsculesiminúscules.Desd’unpuntdevistageneral,esconsideraqueelsgenèricsmantenenelseuvalorcomamotcomú –i, per tant, s’escriuen amb la inicial amb minúscula– si el seu significat es correspon amb l’element que designen:

•puigdelesAgulles(és un element del relleu)

•torrentdelaCreu(és un hidrònim)

•fontNegra(és una font)

Però amb majúscula inicial si és un rètol:

FontNegra

Itambéambmajúsculasinoconservaelseuvalordescriptiu:

Prat de Comte (Terra Alta): escrivim Pratambmajúsculainicialperquènofareferènciaaunpratsinóquedesignaunnuclidepoblacióiunmunicipi.Siesreferísaunprat,escriuríemprat de Comte.

Font del Bou (Bigues i Riells, Vallès Oriental): en aquestcasFont nodesignaunbrolladord’aiguasinóquecorresponalnomd’unnuclidepoblació.

Excepcionalment,podemescriureambmajúsculainicialelsgenèrics que es troben molt toponimitzats o que no tenen un ús general i que, per tant, no remeten a un significat geogràfic clar per a la major part de la població:

•laBoraGran(Vilademuls, Pla de l’Estany)bora=’cova’

•laCrosadeSantDalmai(Vilobí d’Onyar, Selva)crosa=‘depressió’

��

•l’EsplugaRodona(Gósol / Saldes, Berguedà)espluga=‘cova’

•GalatxoGran(Sant Carles de la Ràpita, Montsià)galatxo=‘canalnaturalentreunaillaiterraferma’

Enalgunscasos,elgenèrics’haaglutinatperaformarelnom propi i s’ha integrat en la denominació:

•elRiutort,elMontsec,Puigpedrós,Roca-llarga

En els accidents geogràfics, a més de respectar les formesdialectals(redó / rodó, jonc / junc, etc.: coll Redó [el Pinell de Brai, Terra Alta]/collet Rodó [Rubió, Anoia];rasa del Joncar [Berguedà]/barranc del Juncar[Pallars Jussà],etc.)comfemambelsnomsdelsmunicipisidelsnuclisdepoblació(Campredó [Tortosa, Baix Ebre]/Camprodon[Ripollès];la Jonquera[Alt Empordà]/ Juncosa [Garrigues],etc.),tambéesmantenenformesdecaràcterméslocalopopular,jaqueenaquestàmbitnoesdónaunasituacióderebuigsocialquesíqueesprodueixenelnomdelespoblacionssis’inclouenformesqueespodenconsiderarointerpretarcom a molt col·loquials o poc formals:

•barrancdelsPèlics(Priorat)

•colldelaBauma(Gisclareny/Saldes),torrentdelaBauma(Ripollès)

•elRidaura(per al curs fluvial, mentre que el municipi manté la forma històrica Riudaura, malgrat que la pronúncia general sigui la mateixa que per a l’hidrònim)

Sielstopònimsinclouenxifres,aquestess’escriuenamblletres:

•fontdelVint-i-u (hidrònim, Artesa de Segre, Noguera)

•serraldelesOnze (orònim, Santa Margarida de Montbui, Anoia)

•turódelsQuatreVents (orònim, Valls, Alt Camp)

��

a.3.1. Hidrònims

Enelcasdelscursosd’aigua,s’hadetenirunacuraespecialal’horadepreservarl’úsdel’article.Enaquestsentit,caltenirencomptequeladenominaciódelsriusmésgrans(queoriginàriamenteraflom,mentrequerius’aplicavaantigamentsobretotacursosd’aiguairregulars,que avui qualificaríem com a rieres otorrents)generalmentprescindeix del genèric:

•l’Ebre,elFrancolí,elLlobregat,elSegre,elTer

Peròenelcasqueelgenèricriu mantinguielsentitanticisiguiindissociabledeltopònim,caldràmanteniraquestgenèric: riu de la Pedra, riu de Targasona, riu Major.

Itambécaltenirencomptequehihaalgunsnomsderiusquepresentenl’articlefemení,quenos’hadecanviarnidesuprimir:

•laMuga(Alt Empordà)

•laNogueradeTor(Alta Ribagorça)

•laTordera(Maresme, Selva, Vallès Oriental)

Enaquestcas,éspreferiblenofer-hiservirelgenèric,quepot provocar la pèrdua de l’article femení:

•laValirainoelriu(la)Valira (o, encara menys, el Valira)

Tambécaltenircuraarespectarl’úsdelapreposiciódeenladenominaciódecursosd’aiguaqueprenenelnomdellocs per on passen:

•riudeSiuranainoriuSiurana

•riudelaSéniainoriuSénia

��

Els genèrics varien també segons l’àrea geogràfica i cal ser precisos en la utilització de les formes pròpies de cadalloc(tossal obarranc sóngenèricsméspropisdeldominilingüísticcorresponentalcatalàoccidental,mentrequeturó otorrent sónméscaracterísticsdel català oriental). Cal respectar i utilitzar les formes genèriquesgenuïnescomcadolla, clamor, pèlec,toll, etc. d’acord amb la seva distribució geogràfica.

a.3.2. Orònims

Abandadelscriterisgenerals,caltenirencomptequeenalgunscasoselgenèrics’haaglutinatambelnompropiinicialiaquestaaglutinacióhadonatllocaltopònimactual:

•Collsacabra,Collsacreu,Puigmal,Puigpedrós,Rocacorba

Enaquestàmbit,ésadir,llevatdelnomdelsnuclisdepoblació,esrespectal’úsdel’articleloquanformapartdeltopònim(ésadir,quanprecedeixdirectamentelnompropi):

•loCollet(les Borges Blanques, Seròs)

•loTossal(Barbens, Sarroca de Bellera, Sort, Tremp, etc.)

Però no si determina el genèric:

•(el)colletBlanc (Cornudella de Montsant, Priorat)

•(el)tossaldelMoro (Batea, Terra Alta)

També cal mantenir els genèrics específics de cada àrea geogràfica (malh, mall, pic, pica, puig, tuc, pla, plana, solana, solella, etc.).

��

b. Criteris d’escriptura i retolació

b.1. Abreviacions

Semprequesiguipossible,calescriureelsnomscomplets.Lesabreviaturess’escriuensempreambminúsculasicorresponenanomscomuns,mentrequevanamblainicialambmajúsculasicorresponenaunnompropi.Enlaretolació,quancalguiabreujaruntopònim,s’hauràd’escriurenoméslainicialdeldeterminatiudeltopònimseguidad’unpunt.

•AlfaradeC.=AlfaradeCarles

•MontoliudeL.=MontoliudeLleida

•lesPlanesd’H.=lesPlanesd’Hostoles

Cal,però,tenirencompteque,enalgunscasos,lapartidentificativa del nom d’una població no és el primer element,sinóelsegon(Ribes ésladenominacióhistòricaigenuïnadeSant Pere de Ribes,Portell deSant Ramon de Portell,etc.).Comqueaquestscasosresultendifícilsderesoldre(perquèobéesfaservirunasolucióquenoresultaidentificativa per als habitants de la població o bé pot induir a desorientació geogràfica per a la gent de fora), s’ha de provardemantenirladenominaciócompleta.

Elshagiotopònims(elstopònimsbasatsennomsdesants)es poden abreujar amb les formes:

•St.(Sant): St.JoandelesA.(Sant Joan de les Abadesses)

•Sta.(Santa): Sta.ColomadeQ.(Santa Coloma de Queralt)

��

Encaraquecalguiabreujaruntopònim,nose’npotsuprimirl’article.Tampocespotabreujarelnomdelsmunicipisformatspelnomdediversespoblacionscoordinats:

•laBisbald’E.(la Bisbal d’Empordà) inoBisbald’E.

•MontcadaiReixacinoMontcadaiR.

•VielhaeMijaraninoVielhaeM.

Abreviatures,símbolsisiglesmésfreqüentsenlasenyalització viària (tipus de vies, equipaments):

a aj.=ajuntament

autop.=autopista

av.=avinguda

b bda.=baixada

bnc.=barranc

b.=barri

bibl.=biblioteca

c c.(oc/)=carrer

cem.=cementiri

clín.=clínica

col.=col·legi

com.=comissaria

convt.=convent

cró.=carreró

ctra.=carretera

d disp.=dispensari

e esc.=escola

esgl.=església

est.=estació

f FC=ferrocarril

fun.=funicular

g gr.=grup

h hosp.=hospital

i inst.=institut

it.=itinerari

k km=quilòmetre

mmtir.=monestir

mon.=monument

mpal.=municipal

mus.=museu

p ptge.=passatge

pg.=passeig

pl.=plaça

pobl.=població

pol.=polígon

pda.=pujada

r rbla.=rambla

rda.=ronda

s St.=Sant

Sta.=Santa

t trav.=travessera,travessia

u urb. = urbanització

v v.=via

�7

b.2. Accentuació

Elsaccentsdelstopònimsesrespecteninos’ometenmai,nienlaretolacióniquans’escriuenambmajúscules,tantsiéslalletrainicialcomtotalaparaula.

Àger OSSÓDESIÓ

b.3. Aglutinacions

Encara que resulta difícil de regularitzar el sistema d’escripturadelstopònimsformatspermésd’unelement,desd’unpuntdevistapràcticpodemconsiderarquelapresènciaol’absènciadel’articledeterminatindicaelgraude toponimització i que, per tant, marca quina és l’escriptura mésadient.Així,siesmantél’article,esconsiderapreferibleescriureelselementsseparats,mentreque,sijas’hadeixatdeferservir,resultapreferibleescriure’lsaglutinatsperquèla manca d’article confirma que el nom propi ja es troba suficientment determinat.

•laCasaNovadelBac...CasanovadelaRiera

•lacomadel’Orri ...Comaoriola

•elsQuatreCamins ...Quatrecamins

Enelsnomsdelespoblacions,aquestatendènciaésbengeneraljaque,amés,elsanticsnomsgenèricsqueinclouenhan perdut el seu valor com a mot comú:

•Colldejou(municipi)peròcolldeJou(element orogràfic)

•Fontcoberta(municipi)peròfontCoberta(hidrònim)

•Puiggròs(municipi)peròpuigGros(cim)

�8

b.4. Guionets

Enlatoponímia,s’escriuenambguionetelstopònimsformatsperl’aglutinaciódedosmotsenquèelprimerelementacabaambvocalielsegoncomençaambr-, s- ox-,quanhihageminaciódell oquanpodriainduiralectures errònies:

•Vila-rodona

•Palau-solitàiPlegamans

•Bell-llocd’Urgell

•Mont-roigdelCamp

•Puig-reig

Cal tenir en compte que la grafia ha de reflectir la pronúncia, de manera que les solucions gràfiques diferents corresponen a solucions fòniques diferents:

•Camprodon(Ripollès)peròCamp-rodon(Olvan, Berguedà)

Tambés’escriuenambguionetalgunscompostosd’interpretaciópocclaraoqueespotconsiderarquepresenten una forma fixada històricament:

•canPa-i-nous (edifici, Vilanova del Camí, Anoia)

•Coma-de-roure (edifici, Beuda, Garrotxa)

•Guarda-si-venes (nucli de població, Guissona, Segarra)

•Sala-d’heures (nucli de població, Santa Eugènia de Berga, Osona)

•serradePuig-de-sants (Súria, Bages)

�9

b.5. Majúsculesiminúscules

Encatalàelsarticlesigenèricss’escriuenamblainicialambmajúsculanomésquanestrobenenposicióinicialabsoluta(en són l’excepció, els articles dels exònims: La Puebla de Fantova, El Salvador, Le Mans).Mentrequeenaranès,elsarticlesdelstopònims(noelsqueestrobenenposicióinteriordeltopònim)sempres’escriuenambmajúscula.

Comjas’haindicatenl’apartata.3. Accidents geogràfics,caldiferenciarelsapel·latiusquemantenenelseuvalorcomanomscomuns,queescriuremamblainicialambminúscula,d’aquellsquenoconservenelseuvalordescriptiu,queescriuremsempreamblainicialambmajúscula.Totselselementsquenosónl’articleoelgenèric,elsescrivimamblainicialambmajúscula,tantsisón substantius com adjectius:

•puntaAltadeComalesbienes (cim, la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

•l’AlzinadelPladeCirera (edifici, Lladurs, Solsonès)

•torrentdelCarrerFondo (hidrònim, Alt Penedès)

Lapartdenotativa(elnompropi)s’escriusempreambmajúscula, encara que sigui un adjectiu:

•tossalAlt(les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)

•estanySec(Meranges, Cerdanya)

•carrerGran,plaçaMajor

L’articlepersonal(en, na, n’) va sempre amb minúscula:

•Castellarden’Hug(Berguedà)

•elsOmellsdenaGaia(Urgell)

•boscd’enBolòs(Santa Coloma de Farners, Selva)

�0

Podemescriurelainicialambmajúsculaenelcasdelsgenèrics que es troben molt toponimitzats o que no tenenunúsgeneral(vegeul’apartata.3. Accidents geogràfics).

Elsegonterme(ieltercersitambén’hihatres)d’uncompostunitperunguionets’escriuamblainicialambminúscula(vegeul’apartatb.4. Guionets):

•Riba-rojad’Ebre (municipi, Ribera d’Ebre)

•Coma-ruga (nucli de població, el Vendrell, Baix Penedès)

•canFam-i-set (edifici, Vilobí d’Onyar, Selva)

•barrancdeVila-seca (hidrònim, Noguera)

•turódePuig-roig (Bonastre, Baix Penedès)

b.6. Puntuació

Mai no s’ha de posar punt final als rètols que apareguin en la senyalització viària:

ElPontdeVilomaraiRocafort

ino

ElPontdeVilomaraiRocafort.

Lesabreviaturesportenunpunt(av., pl., rbla., etc.),mentrequeelssímbolsilessiglesnoenporten(FC,km,etc.).Lesabreviaturesielssímbolss’escriuenambminúscula,mentrequelessigles,ambmajúscula.

��

c. Annexos

c.1. Marclegal

L’article�8delaLlei�/�998,de7degener,depolíticalingüística,estableixelmarclegaldelatoponímiaaCatalunya.

El punt 1 determina que l’única forma oficial és la catalana, llevat de la Val d’Aran, en què ho és només l’aranesa:

Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, excepte els de la Vall d’Aran, que tenen l’aranesa.

D’aquestamanera,italcoms’hiindica,elstopònimscatalanss’escriuenexclusivamentsegonslanormativadel’Institutd’EstudisCatalans.AquestareferènciaremetalaLlei8/�99�,de�demaig,sobrel’autoritatlingüísticadel’Institutd’EstudisCatalans,quedeterminaqueaquestainstitucióésl’únicacompetentsobrelanormativalingüísticadelallenguacatalana,ipertantsobreelsistemad’escripturadelsseustopònims.Així,l’article�reconeixaquestacompetènciasobrelanormativalingüísticadelcatalà i l’article 2 n’especifica l’abast públic i social:

Article2

L’ús lingüístic dels òrgans de l’Administració de la Generalitat, de les corporacions locals, de l’Administració de l’Estat a Catalunya i les entitats autònomes, les empreses i les altres entitats i institucions que depenen de les esmentades administracions ha de respectar la normativa establerta per l’Institut d’Estudis Catalans.

��

Ienl’article�esprecisaquelaGeneralitatdeCatalunyahadetreballarpergarantirqueelsorganismesiinstitucionsesmentatsenl’article�segueixinlanormativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans:

Article4

L’administració de la Generalitat ha d’establir els sistemes de col·laboració i d’assessorament necessaris per tal de garantir que els organismes a què fan referència els articles 2 i 3 segueixin en llurs usos lingüístics criteris coherents i ajustats a la normativa general de la llengua establerta per l’Institut d’Estudis Catalans.

Demaneramésconcreta,laLleidepolíticalingüísticadetallaenelspunts�i�del’article�8lescompetènciesmunicipals i de la Generalitat:

2. La determinació de la denominació dels municipis i les comarques es regeix per la legislació de règim local.

3. La determinació del nom de les vies urbanes i els nuclis de població de tota mena correspon als ajuntaments, i la dels altres topònims de Catalunya correspon al Govern de la Generalitat, incloses les vies interurbanes, sigui quina en sigui la dependència.

I, finalment, en el punt 4 especifica que la retolació és competènciadelaGeneralitat,quehadevetllarperquèesrespectielques’hadeterminatenelspuntsanteriorsdel’article�8.

Aixímateix,tambéafectalatoponímiaelDecret78/�99�,de8d’abril,sobrel’úsdelatoponímia,queenelseuarticle�jaexposaquelesúniquesformeslegalsdelatoponímiaaCatalunyasónlacatalana,il’aranesaperalaVald’Aran.Mentrequeenelsarticles�i�detalla aspectes relacionats amb la retolació:

��

Article2

Retolació a les vies urbanes i interurbanes2.1 La retolació a totes les vies urbanes i interurbanes dins

el territori de Catalunya ha de fer constar els topònims de Catalunya exclusivament en la seva forma oficial, amb l’única excepció del que disposa l’apartat 3 d’aquest article.

2.2 Quan en la retolació de les vies urbanes o interurbanes s’indiqui la direcció cap a un lloc de fora de Catalunya, el topònim corresponent ha de figurar en català si té una forma tradicional en aquesta llengua, sens perjudici que pugui figurar també en altres llengües. A la Val d’Aran, aquesta norma s’ha d’aplicar referida a l’aranès, en lloc del català.

2.3 Les prescripcions que estableix l’apartat anterior s’han d’aplicar també, dins el territori de Catalunya, als rètols situats fora de la Val d’Aran que designin topònims aranesos i als rètols situats a la Val d’Aran que designin topònims catalans de fora de la vall.

Article6

Retolació dels nuclis de població6.1 Queda prohibida la col·locació a la via pública de

rètols que continguin topònims de Catalunya inclosos en la denominació d’urbanitzacions privades, d’altres establiments de població disseminada o dels seus vials, si no hi figuren en la forma oficial o, si de cas hi manca, en la forma toponímica tradicional.

I a l’article 3 s’especifica que tots els impresos, registres públicsipublicacionsaCatalunyahandeferservirexclusivament la forma oficial dels topònims.

Per a l’establiment de la toponímia oficial, l’octubre de 2003 esvapublicarelNomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya arrandelaResolució���/VdelParlamentdeCatalunya, sobre l’elaboració d’un nomenclàtor oficial de la toponímiamajordeCatalunya.

��

Com a conseqüència de les tasques de realització d’aquestnomenclàtor,esvapromulgarelDecret�9/�00�,de��degener,pelquals’estableixlaComissió de Toponímia, i es modifica el Decret 78/1991, de8d’abril,sobrel’úsdelatoponímia,alquals’afegial’article 9:

Article9

La Comissió de Toponímia9.1 La Comissió de Toponímia [...] és l’òrgan

d’assessorament, consulta i proposta en matèria de fixació oficial dels topònims de Catalunya.

I en el punt 9.2 i 9.3 s’especifiquen els membres de la Comissió,enelpunt9.�lessevesfuncionsienelpunt9.�lesnormesdefuncionamentdelaComissió.

Pelquefalaretolació,calesmentarlaLlei7/�99�,de�0desetembre,decarreteres,queenladisposicióaddicionalsegonaestableixl’úsdelcatalàenelsrètolsindicadors:

Sens perjudici de la normativa general aplicable en la matèria, els indicadors de senyalització de la circulació a les carreteres de Catalunya han d’ésser almenys en català. La toponímia hi ha de figurar en català o en aranès, d’acord amb la normativa de la Generalitat de Catalunya.

��

c.2. Fontsdeconsulta

Coromines,Joan,JoanFerrer,JosephGulsoy,PhilipD.Rasico i Javier Terrado: Onomasticon Cataloniae,8vol.,Curial,Barcelona,�989-�997.

Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims,DireccióGeneraldePolíticaLingüística,DepartamentdeCultura,GeneralitatdeCatalunya,Barcelona,�999.

Criteris lingüístics per a la senyalització viària,DepartamentdePolíticaTerritorialiObresPúbliques,GeneralitatdeCatalunya,Barcelona,�99�.

Els hidrònims precedits de l’article femení que no porten genèric, dinsDocuments de la Secció Filològica III, Institutd’EstudisCatalans,Barcelona,�99�,p.���-��9.

La forma gràfica de la toponímia menor,dinsDocuments de la Secció Filològica III, Institutd’EstudisCatalans,Barcelona,�99�,p.���.

Les formes dialectals i la toponímia, dinsDocuments de la Secció Filològica III, Institutd’EstudisCatalans,Barcelona,�99�,p.���.

L’ús de l’article en els noms de les comarques del Principat, dinsDocuments de la Secció Filològica I,Institutd’EstudisCatalans,Barcelona,�990,p.���.

Manual de senyalització urbana d’orientació,DireccióGeneraldeCarreteres,GeneralitatdeCatalunya,Barcelona,�00�.

Mestres, Josep M. i Carolina Santamaria: Els noms propis geogràfics no catalans,«Revistadellenguaidret»,núm.�7(juliolde�997),p.��-78.

Moran, Josep, Mar Batlle i Joan Anton Rabella: Topònims catalans. Etimologia i pronúncia,Publicacionsdel’AbadiadeMontserrat,Barcelona,�00�.

Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya,GeneralitatdeCatalunya,Barcelona,�00�.

Toponímia i cartografia. Assaig de sistematització,Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, 1985.

��

c.3. Enllaços

ComissiódeToponímia

http://www.gencat.cat/toponimia/

ConselhGeneraud’Aran

http://www.aran.org/

Consorci per a la Normalització Lingüística

http://www.cpnl.cat/

Institut Cartogràfic de Catalunya

http://www.icc.cat/

Institutd’EstudisCatalans

http://www.iec.cat/

SecretariadePolíticaLingüística

http://www.gencat.cat/presidencia/llengcat/

Grupd’ExpertsdelesNacionsUnidesperalsNoms

Geogràfics

http://unstats.un.org/unsd/geoinfo

�7

c.4. Índextemàtic

A Abreviació(genèrics).....................................p.�� Abreviació(hagiotopònims)...........................p.�� Abreviació(topònims)...................................p.��-�� Abreviatures.................................................p.�� Accentuació(rètols)......................................p.�7 Accidents geogràfics....................................p.��-�� Accidents geogràfics (formes dialectals).......p.�� Accidents geogràfics (minúscula – maj.)........p.�� Adjectius(comanompropi).........................p.�9 Adjectiussols(viesurbanes).........................p.�� Aglutinació(genèrics)....................................p.��/�� Aglutinació(topònims)..................................p.�7 Agregaciónoms(municipis)..........................p.7 Antropònims.........................veg.Nomsdepersona Article(aranès)..............................................p.� Article(aranèsintern)....................................p.� Article(comarques).......................................p.� Article(conservació)......................................p.�-� Article(hidrònims).........................................p.�� Article (hidrònims: femení).............................p.�� Article(literari)...............................................p.� Article(lo)......................................................p.� Article(lo:orònims).......................................p.�� Article (min. – maj.).......................................p.�-�/�9 Article(nomscomercials)..............................p.� Article(orònims)............................................p.�� Article(personal)...........................................p.�/��/�9 Article (personal: min. – maj.)........................p.�/�9 Article (personal: vies urbanes)......................p.�� Article(salat).................................................p.� Article (salat: vies urbanes)............................p.�� Article(topònimsestrangers).........................p.��/�9 Article (top. estrangers: vies urbanes)...........p.�� Article(viesurbanes).....................................p.��-�� Article (vies urbanes: absència).....................p.�� B Barris(nomsnous)........................................p.9-�0 C Can, cal (minúscula – majúscula)..................p.�0 Canvisdenom(municipis)............................p.�/7-8 Comarques…………………veg.Nomscomarques

�8

Conjunciói(nomsdemunicipis)....................p.7 Conjunciói (vies urbanes: entre cognoms)....p.�� Conjunciói (vies urb.: cognoms castellans)...p.�� Conservació(article).....................................p.�-� D Dates(viesurbanes).....................................p.�8 Descriptiussols(viesurbanes)......................p.�� Determinatius(nomsdemunicipis)...............p.8 Dialectalismes......................veg.Formesdialectals E Equipaments (minúscula – majúscula)...........p.�9 Equipaments(nomsnous)............................p.�9 Exònims...............................veg.Topònimsestrangers F Formanormativa..........................................p.� Forma ortogràfica ........................................p.� Formes artificioses (noms de municipis)........p.9-�0 Formescatalanes(top.estrangers)...............p.�7-�8 Formes dialectals (accidents geogràfics).......p.�� G Genèrics(abreviació)....................................p.�� Genèrics(aglutinació)....................................p.��/�� Genèrics(hidrònims).....................................p.��-�� Genèrics (minúscula – majúscula).................p.�9 Genèrics(orònims)........................................p.�� Genèrics (toponimitzats)...............................p.��-��/�0 Genèrics(viesurbanes).................................p.��-�� Grafies arcaiques..........................................p.�0 Guionets(ús)................................................p.�8/�0 Guionets(compostos)...................................p.�8 H Hagiotopònims(abreviació)...........................p.�� Hidrònims(article).........................................p.�� Hidrònims(articlefemení)..............................p.�� Hidrònims(genèrics).....................................p.��-�� Hidrònims(preposicióde).............................p.�� L Lletres(viesurbanes)....................................p.�� M Mas (minúscula – majúscula)........................p.�0 Masies(nomsnous)......................................p.�9-�0 Minúscula – majúscula (accidents geogr.).....p.��-�� Minúscula – majúscula (article)......................p.�-�/�9 Minúscula – majúscula (article personal)........p.�/�9 Minúscula – majúscula (can, cal, mas)..........p.�0 Minúscula – majúscula (equipaments)...........p.�9 Minúscula – majúscula (genèrics)..................p.�9 Minúscula – majúscula (gen. toponimitzats)..p.��-��/�0 Minúscula – majúscula (inicial).......................p.�

�9

N Nomsdecomarques(article)........................p.� Nomscomercials.........................................p.� Nomscomercials(article)..............................p.� Nomsestrangers(viesurbanes)....................p.��-�8 Nomsdemunicipis(agregació).....................p.7 Nomsdemunicips(canvis)...........................p.�/7-8 Nomsdemunicipis(conjunciói)....................p.7 Nomsdemunicipis(denominacionsgeogr.)..p.8 Nomsdemunicipis(determinatius)...............p.8 Noms de municipis (formes artificioses)........p.9-�0 Nomsnous...................................................p.� Nomsnous(barris).......................................p.9-�0 Nomsnous(equipaments)............................p.�9 Nomsnous(masies).....................................p.�9-�0 Nomsnous(municipis).................................p.7 Nomsnous(polígons)...................................p.9 Nomsnous(toponímiaurbana).....................p.�0 Noms nous (urbanitzacions)..........................p.9-�0 Nomsnous(viesurbanes).............................p.�/�0 Nomsdepersona(viesurbanes)...................p.�0/��-��

Nomsdecomarques.…………………………p.� Nomsdemunicipis.…………………………...p.7-8 Nomsdepersonatgescatalans(viesurb.)....p.�0 Nomsdepersonatgeshistòrics(viesurb.).....p.�0 Nomspropis(formanormativa).....................p.� Noms propis (forma ortogràfica)....................p.� Nomspropis(nous)......................................p.� Números(viesurbanes)................................p.�� O Orònims(article)............................................p.�� Orònims(articlelo)........................................p.�� Orònims(genèrics)........................................p.�� P Particiódenoms(retolació)...........................p.�8 Polígons(nomsnous)...................................p.9 Preposicióde(hidrònims)..............................p.�� Preposicióde(viesurbanes).........................p.��-�� Puntuació(retolació).....................................p.�0 R Retolació(accentuació).................................p.�7 Retolació (accidents geogràfics)...................p.�� Retolació(particiódenoms)..........................p.�8 Retolació(puntuació)....................................p.�0 S Sigles..........................................................p.�� Símbols.......................................................p.��