normes d'accentuaciÓ

ACCENTUACIÓ

IDEES CLAU

M a r i H e r n á n d e z

lle n g u a e s p a ia c t iu @y a h.o o e s

LA SÍL·LABA

La síl.laba és cadascun dels cops de veu que fem quan diem una paraula.

En general una paraula té tantes síl.labescom vocals: ca-sa, ca-di-ra.

1 síl·laba = monosíl·laba2 síl·labes = bisíl·laba3 síl·labes = trisíl·laba+3 síl·labes = polisíl·laba

El nucli de la síl·laba és sempre una vocal.

Dins de la mateixa síl·laba, la vocal pot anar precedida i/o seguida d’altres consonants i vocals.

ATENCIÓ!

Si dins d’una paraula trobem dues

vocals de costat, cal veure si formen

part de la mateixa síl·laba o de síl·labes

diferents.

ELS DIFTONGS

Diftong decreixentLa última vocal del diftong és una vocal feble.

ai, ei, ii, oi, ui, au, eu, iu, ou, uu

Diftong creixentLa vocal feble és la primera.

gua, güe, güi, guoqua, qüe, qüi, quo

Quan pronunciem dues vocals en una mateixa síl·laba diem que formen un diftong.

- vocal forta (a,e,o) i una feble (i,u)

- dues vocals febles

Quan la i i la u es troben a principi de mot seguides d’una vocal, o bé entre vocals, també formen diftong creixent amb la vocal del seu darrere.

A principi de mot: io-ga, hie-na, ian-qui

En posició intervocàlica: de-ia, se-uen, ca-ca-uet.

HIAT

La i i la u situades entre una consonant i una vocal forta NO formen diftong, sinó HIAT, i per tant es compten les síl·labes separades.

Ex.: ci-èn-ci-a, cu-a

Formen hiat les combinacions de dues vocals fortes (ea, ae, ao, oa, eo, oe), com per exemple: i-de-a i ne-ó.

També en formen la i i la u seguides de vocal, quan van precedides d’una consonant que no sigui la q ni la g, com ara: can-vi-ar, nu-a o llu-ent.

ELS DÍGRAFS

Dígrafs que se separenrr rs ss sc

l·l tg txix tj tz

Dígrafs que no se separen

nyll

qugu

Quan hem de partir paraules a final de línia, hem de fixar-nos en els dígrafs. Hi ha dígrafs que se separen i d’altres que no.

L’ACCENT GRÀFIC

Hi ha dos tipus d’accent gràfic:Obert (`)

Tancat (´)

Les vocals poden portar accent gràfic:

ACCENTUACIÓ

Les paraules poden ser:Agudes, si la síl·laba tònica és l’última.

cla-tell ge-noll a-mics

Planes, si la síl·laba tònica és la penúltima.

col-ze es-pat-lla pes-ta-nya

Esdrúixoles, si la síl·laba tònica és l’antepenúltima.

llà-gri-ma pàl-li-da tò-ni-ca

NORMES D’ACCENTUACIÓ

Accentuem les paraules agudes quan acaben en: vocal, vocal+s, –en o –in.

ma-tí pa-ra-dís de-pèn ma-ga-zín

NO s’accentuen si acaben en i o u que forma part d’un diftong:

re-mei a-vui ba-bau

Accentuem les paraules planes si NO acaben en: vocal, vocal+s,

–en o –in.plà-tan cèr-col ú-nic

S’accentuen si acaben en i o u que forma part d’un diftong:

portàveu servíssiu

Sempre accentuem les paraules esdrúixoles:

fí-si-ca dè-ri-a his-tò-ri-a

L’ACCENT GRÀFIC DE LA EEn general tant siguin agudes, planes oesdrúixoles l’accent és sempre obert: è

Excepcions més usuals:

De paraules esdrúixoles: església, llémena.

De paraules planes: cérvol, préssec, feréstec, ésser, néixer, créixer, prémer, esprémer, témer, érem, éreu.

De les agudes: clixé, consomé, jaqué, peroné, ximpanzé, rebé, també, abecé, després, només i les que fan el plural en –essos com congrés (congressos), ingrés (ingressos), exprés, succés... (llevat de xerès, interès i espès).

Les terminacions verbals, exemple: vindré, tinguéssiu... (llevat de reté (retenir), manté (mantenir), encén (encendre), entén (entendre), estén (entendre), estén (estendre), i pretén (pretendre).

L’ACCENT GRÀFIC DE LA OSi la paraula és esdrúixola l’accent serà obert: ò

Si la paraula és plana, l’accent també serà obert: òSi la paraula és aguda, l’accent serà tancat: ó

Excepcions més usuals:

De les esdrúixoles: fórmula, pólvora, tómbola, tórtora.De les planes: estómac, furóncol, córrer (i derivats).De les agudes: arròs, espòs, repòs, talòs, terròs, això, allò, però...Compostes amb monosíl·labs: rebò, retrò, reclòs, capgròs, semitò, ressò, debò...

Va bé recordar algunes sèries en que els mots s'accentuen sempre de la mateixa manera:

Formes verbals: veuré, llegiré, serraré...; vingué, begué, digué; entretingués, marxés, veiés, calqués...

Numerals: sisè, desè, vintè, quarantè…

Gentilicis: francès, portuguès, aranès…

Adjectius derivats: verdós, plujós, relliscós…

Mots derivats acabats en -ència: abstinència, eficiència, dissidència...

Substantius derivats: afecció, estimació, impressió, informació...

L’ACCENT DIACRÍTIC

L’accent diacrític serveix per distingir dues paraules que s’escriuen igual, però tenen un significat diferent.

VOS (pronom feble)VÓS (tractament personal)

VENS/VENEN (verb VENDRE)VÉNS/VÉNEN (verb VENIR)

US (pronom)ÚS (verb USAR)

TE (la resta de significats)TÉ (verb TENIR)

SOL (la resta de significats)SÒL (solar, terra)

SI (condició, nota musical o pronom)SÍ (afirmació)

SE (pronom)SÉ (verb SABER)

QUE (altres casos)QUÈ (interrogatiu i darrere prepos.)

PEL (per+el)PÈL (vellositat)

OS (del cos)ÓS (mamífer)

NET/-A/-S/-ES (absent de brutor)NÉT/-A/-S/-ES (parentesc

MON (possessiu)MÓN (planeta)

MOLT (quantitat)MÒLT (verb MOLDRE)

MEU (possessiu)MÈU (d’un moix)

MES (conjunció o trenta dies)MÉS (adverbi)

MA (possessiu)MÀ (extremitat)

FEU (present verb FER)FÉU (passat verb FER)

ES/SON (pronom, possessiu o ganes de dormir)ÉS/SÓN (verb ESSER)

DONA/DONES (persona)DÓNA/DÓNES (verb DONAR)

DEU (cardinal o verb DEURE)DÉU (divinitat)

BOTA/BOTES (calçat o verb BOTAR)BÓTA/BÓTES (recipient)

BE/BENS (mamífer)BÉ/BÉNS (patrimoni o adverbi)

Recorda!

L'accent diacrític es conserva en els compostos:

déu: adéu, pregadéu... féu: desféu, reféu... mòlta: remòlta... món: rodamón... nét: besnét, renét... pèl: contrapèl, repèl... sòl: subsòl...