la pesca 08

LA PESCALA PESCA

A Sant Pol, pescadorsA Sant Pol, pescadors

“Anar en marc” ha estat, de vell antuvi, una frase que definia el quefer principal dels habitants de Sant Pol.

La pesca i els oficis que s´hi relacionen eren la primera ocupació dels santpolencs fins ben entrat el segle XX.No només hi havia pescadors sinó palers (amb pals enseuats ajudaven a treure i varar les barques), bovers (encarregats de moure amb bous les barques fora de l’aigua), mestres d´aixa que reparaven les embarcacions, els i les que remendaven xarxes, els qui teixien les nanses, ...

De nissagues de pescadors, gairebé llegendàries, n´hi ha força.No seria agosarat dir que tothom originari de Sant Pol ha tingut algun avantpassat pescador

Però … ja fa algun temps que les barques són força més grans i treure i varar no és pas una feina fácil.

Un nombrós grup de pescadors de Sant Pol, majoritaris en aquell moment al port de Sinera, van traslladar les seves embarcacions al port d´Arenys i des d’allí continuen la feixuga tasca de sortir a pescar cada dia.

TIPUS DE PESCA

TERANYINAARROSSEGAMENT TRASMALL

PALANGREPETXINAIRE

SONSERA

CALAMARSER

Per a dur-la a terme es necesita una barca nodrissa en la que va la tripulació, l’ art i els aparells de recerca del peix.Les dimensions de les barques van dels 20 als 35 metres.La tripulació la formen el patró , màxim responsable de la barca , el mecànic responsable del manteniment, el patró del bot del llum, responsable del bot, i els mariners.

TERANYINA

ARROSSEGAMENT O BARCA DE BOU

Aquí només i entra en joc una barca i la tripulació la formen : un patró , un mecànic i els mariners.Les dimensions de les barques van des dels nou fins als trenta-cinc metres.L’art, estri de xarxa, és allargat amb forma de bossa amb uns pesos anomenats portes i uns cables, normalment d’acer , lligats a unes potents maquinetes per tal de poder hisar l´art o xarxa a bord.

TRASMALL

Una sola barca. La tripulació la formen el patró (normalment n’és també l’armador ) , un mecànic i un mariner. En algun cas un sol tripulant fa totes les funcions.Les dimensions van dels sis als tretze metres. Tenen aparells que detecten el peix , el tipus de fons, …L’art es una peça que reposa en el fons . A dalt hi ha suro i a baix plom.

PALANGRE

Una sola barca. La tripulació la formen un patró ( normalment n’és també l’armador), un mecànic i mariner/s encara que sovint només hi ha patró i mecànic o en algun cas un sol tripulant que fa totes les funcions.Les dimensions van dels sis als vint-i-nou metres . Porten aparells que detecten el peix i el tipus de fons.

L´art que s’utilitza és molt diferent als altres ja que no és del tipus xarxa i consisteix ens uns hams que estant amarrats a un fil de niló ( cameta ) i aquest a un fil mes gruixut ( mare )

PETXINAIRENomés entra en joc una sola barca i la tripulació la formen el patró (normalment és també l’armador ) i un mecànic llevat que un sol tripulant faci totes les funcions. Porten aparells que detecten el peix , tipus de fons,…Les dimensions de l’embarcació van dels set als deu metres.

En aquest tipus de pesca, l’art son unes gàbies ( d’acer o ferro ) amb unes punxes que arrossegant-se pel fons capturen, bàsicament, petxines i casualment peix .

SONSERAUna sola barca. La tripulació la formen un patró ( normalment és també l’armador) i un mecànic.Dimensions de les barques des dels sis als deu metres Porten aparells que detecten el peix , tipus de fons, …

SONSERA

CALAMARSERSUna sola barca i normalment un sol tripulant que fa les funcions de patró (normalment és també l’armador ) i mecànic .L´embarcació sol tenir de sis a nou metres .

Un cop acabada la jornada totes les captures es porten a vendre a la llotja.Es tracta d’una subhasta a la baixa, és a dir que es fixa un preu màxim ,per a cada caixa, i a partir d’aquí el preu va baixant fins que un peixater l’atura.A partir d’aquest moment el peix passa a ésser del peixater, i així caixa per caixa i barca per barca. Aquest acte queda enregistrat en un ordinador i en acabar la venda cada peixater sap el que ha comprat i cada pescador el que ha venut.