la màgia de llegir

LA MÀGIA DE LLEGIR

Us proposem un viatge per les propostes i consells de

Marina, Rodari, Pennac i Pagès

per descobrir els camins que porten a estimar la lectura.

JOSE ANTONIO MARINA I MARÍA DE LA VÁLGOMA

LA MÀGIA DE LLEGIR

Algunes propostesper als pares

“Crear una ambient de lectura a casa. Veure al pare o a la mare ambun llibre o un diari a les mans esdevéuna referència important del propicomportament.”

“La imitació és una gran incitadora.”

“Parlar de llibres.”

“Hem de parlar amb passió delsnostres amors.”

“Buscar […] temes que connectinamb les seues aficions.”

“Convertir la televisió en una aliada, no en un enemic.”

“És molt important no caure en la frase del <si no acabes de llegir, no hi ha tele>, perquè aleshores convertim la lectura en un càstic i la tele en un premi.”

Visitar la biblioteca pública del barri.

Deixar que els nostres fills ensacompanyen quan anem a una llibreria, deixar-los tocar i fullejarels llibres i, alguna volta, triar un llibre per endur-se’n a casa.

“Mirar d’esbrinar quina mena de lector és el nostre fill i respectar-ne el ritme. Hi ha lectors compulsius que no paren fins que no s’acaben el llibre. N’hi ha, en canvi, de tranquils. […] N’hi ha de noctàmbuls i n’hi ha de diürns.”

“Donar-los un marge a la sevamanera de llegir contribueix a consolidar l’hàbit.”

“No ens hem d’entester a fer que elsagradin les mateixes coses que a nosaltres. Hem de tenir sempre presentque s’està forjant el gust de l’infant perla lectura, no el del pare o el de la mare.”

“El consell més important: no ens hemd’impacientar si veiem que aquestesestratègies no funcionen a la primera.”

“Estem creant un hàbit i hem de tenirel temps com a aliat.”

DANIEL PENNAC

Les males llengües

(o els drets imprescriptibles del lector)

COM UNA NOVEL·LA

“Perquè si volem que el meu fill, la meva filla, que els joves, llegeixin, és urgent atorgar-los els drets que nosaltres ens atorguem.”

1

EL DRET A NO LLEGIR.“Com tota enumeració de dretsdigna de ser-ho, la dels drets del lector hauria d’obrir-se amb el dreta no fer-ne ús –en aquest cas, ambel dret a no llegir-, sense el qual no es tractaria d’una llista de drets, sinó d’una viciosa enganyifa.”

“En el fons, el deure d’educarconsisteix, mentre s’ensenya els nens a llegir, mentre se’ls inicia en la Literatura, a donar-los els mitjansper jutjar lluirement si senten o no senten <la necessitat dels llibres>. Perquè, si podem admetreperfectament que un particular rebutja la lectura, és intolerable que sigui –o que cregui que és- rebutjatper la lectura.

Ser exclòs dels llibres […] és una tristesa immensa, una solitud dintrela solitud.”

2

EL DRET A SALTAR PÀGINES.

“Un gran perill els amenaça si no decideixen ells mateixos allò que poden aconseguir saltant les pàgines que vullguin: d’altres hofaran per ells. S’armaran de les immenses tisores de la imbecil·litat i tallaran tot allò que consideren massa <difícil> per a ells.”

3

EL DRET A NO ACABAR UN LLIBRE.

“¿Què el llibre ens cau de les mans? Que caigui.”

“Ho deixo córrer.

O, més ben dit, ho deixo a una banda. Ho deso a la biblioteca amb el projecte indefinit de tornar-hi algun dia.”

4

EL DRET A RELLEGIR.

“Rellegir allò que una primera vegada havia rebutjat, rellegir sense saltar cap passatge, rellegir amb un altrepunt de vista, rellegir per verificar…”

“Però, rellegirm sobretotgratuïtament, pel pur plaerde la repetició, l’alegria delsretrobaments, la posada a prova de la intimitat.”

EL DRET A LLEGIR QUALSEVOL COSA.

5

“Hi ha, doncs, novel·les <bones i novel·les dolentes>. Sovint, les segones són les primeres que trobem en el nostre camí.

I, ho confeso, quan em va tocar, recordo que em van semblar <de collons>. Vaig tenir molta sort: ningú es va burlar de mi, ningú va aixecar elsulls mirant el cel, ningú em va tractar de cretí. Simplement van deixar caurea prop meu algunes novel·les <bones> guardant-se prou de prohibir-me les altres.

Això era saviesa.”

6

EL DRET AL BOVARYSME (MALATIA DE TRANSMISSIÓ TEXTUAL).

“Reconciliar-nos amb la nostraadolescència és una mesura sàvia; odiar, menysprear, negar o, simplement, oblidar l’adolescentque vam ser és una actitud adolescent, una concepció de l’adolescència entesa com a malatia mortal.”

“És el nostre primer estat de lector.”

7

EL DRET A LLEGIR EN QUALSEVOL LLOC.

8

EL DRET A FULLEJAR.

“És l’autorització que ens concedimd’agafar qualsevol volum de la nostra biblioteca, d’obrir-lo perqualsevol lloc i de capbussar-nos-hiuna estona perquè, precisament, només disposem d’aquella estona.”

8

EL DRET A LLEGIR EN VEU ALTA.

“S’ha de reconèixer que el silencidel text és còmode… El llibre hodiu tot.

L’home que llegeix en veu alta s’exposa totalment als ulls que l’escolten.”

“Si llegeix de debò si hi posa el seusaber dominant el seu plaer, si la sevalectura és una acte de simpatia enversl’auditori de la mateixa manera que ho és envers el text i el seu autor, si potarribar a fer entendre la necessitatd’escriure despertant les nostres mésobscures necessitats de comprendre, aleshores els llibres s’obren del tot, i la gernació d’aquells que es consideravenexclosos de la lectura s’hi precipiten darrera seu.”

9

EL DRET A CALLAR.

“[…] les nostres raons per llegir són tan estranyes comles nostres raons per viure. I ningú no té autoritat perdemanar-nos comptes sobre aquesta intimitat.”

GIANNI RODARI

Extractat de l’article Noumaneres d’ensenyar els nens a

odiar la lectura

L’ESCOLA DE LA FANTASIA

PRESENTAR EL LLIBRE COM UNA ALTERNATIVA A LA TELEVISIÓ.

“Psicològicament, a més, no em sembla que negar una diversió, una ocupacióplaent (o sentida com a tal, tant se val) siga la manera ideal de fer que se n’estimen una altra: serà més aviat la manera de llançar sobre aquesta altra una ombra d’enuig i de càstig.”

PRESENTAR EL LLIBRE COM UNA ALTERNATIVA A LA HISTORIETA.

DONAR LA CULPA ALS NENS PERQUÈNO ESTIMEN LA LECTURA.

“Si busquem causes una mica menys còmodes que l’acusació prepotent adreçada als nens, en trobem culpes en els pares: hi ha moltes cases on mai no entra un llibre, hi ha milers de graduats universitaris sense biblioteca, hi ha molts pares que ni tan sols llegeixen el diari, i després se’n fan creus, si els seus fills fan el que ells mateixos fan..”

“Acusat com l’únic responsable d’una situació complexa […] el nen reacciona com pot: s’escapa al pati per jugar o amaga sota el coixí el seu àlbum més estimat d’historietes.”

NEGAR-SE A LLEGIR AL NEN.

“La veu de la mare i del pare (del mestre) hi té una funció insubstituïble. Tots obeïm aquesta llei, sense saber-ho, quan expliquem una faula al nen que encara no sap llegir. Així creem, mitjançant el conte, aquell «lèxic familiar» en el qual la intimitat, la confiança, la comunió entre pares i fills s’expressen d’una manera única i irrepetible.”

“S’ha d’estimular sempre el nen perquè faça les coses per si mateix, però hi ha un límit més enllà del qual no és possible obligar-lo: és aquell moment en que té la necessitat que l’agafen de la mà i que l’acompanyen amb amor..”

NO OFERIR-NE UNA OPCIÓ SUFICIENT.

“Nosaltres no llegim el primer llibre que ens cau a les mans. Ens agrada escollir. Per contra, rarament oferim al nen una opció suficient. Li regalem un llibre de faules, i ell el deixa de banda: d’aquest fet deduïm que no li agraden els contes. Tanmateix, és possible que, simplement, durant aquest període, els seus interessos siguen uns altres.”

“Heus ací perquè és indispensable una petita biblioteca, personal o col·lectiva. Tenir vint llibres és millor que tenir-ne un, i cent millor que vint, perquè pot suscitar curiositats distintes....”

ORDENAR DE LLEGIR.

“[…] el nen rebrà […] una lliçó que no oblidarà: és a dir, que llegir és una d’aquelles coses que s’han de fer perquèels adults ho manen, un d’aquells mals inevitables, vinculats amb l’exercici de l’autoritat dels adults.”

“Aquest és, sens dubte, el sistema més eficaç si volem que els nens aprenguen a odiar els llibres. Això és segur al cent per cent i facilíssim d’aplicar.Agafem un nen, prenem un llibre, els posem tots dos en una taula i prohibim que el trio (nen, llibre, taula) es dividisca abans de determinada hora. Per tenir una garantia més gran de l’èxit de l’operació, podem anunciar al nen que, en acabar el temps prescrit, haurà de fer un resum oral de les parts que haja llegit.”

DE RONBINSON CRUSOE A PETER PAN

Un cànon de la literatura juvenil

VICENÇ PAGÈS

Decàleg: el que no hemde fer amb els llibres

1

És preferible no llegir qualsevol cosa.

“Continuen existint normes per valorar els llibres, o si més no n’haurien d’existir quan pares i educadors proposen lecturesvoluntàries o obligatòries. Les lectures haurien de triar-se a partir de criteris clars, criteris que, si ens movem en l’àmbit de la llenguai la literatura, només poden ser de qualitat lingüística i literària.”

2

És preferible no triar llibres pel missatge.

“En els darrers temps s’ha posat de moda llegir llibres sobre els granstemes que se suposa que preocupen la societat. En realitat, sovint sónels grans temes que preocupen els mestres o els pares, o més aviat, elstemes que els mestres o els pares creuen que els harien de preocupar, a ells o als seus alumnes o als seus fills.”

“Els joves aviat aprenen que llegir el llibre fins al final no és tant importantcom captar els missatge, cosa que, en moltes d’aquestes obres, és la pura veritat.”

3És preferible no obligar a llegir còpiesdeslluïdes d’originals enlluernadors.

“Els joves s’habituen a males còpies perquè desconeixen l’original. Son legió els qui estan convençuts que els tres mosqueters eren tres gossos, que l’acompanyant de Phileas Fogg era un expert en artsmarcials, que Tom Sawyer és un dibuix animat insípid, que una rossa espaterrant te un cert paper en Les mines del rei Salomó.”

“Una de les utilitats de la lectura ésque ens d’introdueix en la mentalitatd’un escriptor, d’un espai, d’unaèpoca allunyats de nosaltrs. L’esforç –si cal- paga la pena.”

4

És preferible no llegir qualsevol traducció.

“Facilitar a un adolescent una traducció obsoleta, amb construccionslingüístiques antiquades, és abocar la lectura al fracàs.”

“A l’hora d’iniciar-se en la lectura, sónrellevants les peripècies del protagonista, no ls rugositats de la llengua.”

5

És preferible no obligar a fer treballs.

“En realitat, de ben petits els nens associen els llibres als treballsque els obliguen a fer els mestres. No és estrany que, quan tinguinuna estona lliure, dirigeixin les seues energies a ocupacions mésrelaxants. No solen <fer treballs> després de veure una pel·lícula o de jugar a un videojoc, per exemple. …són satisfactòries perque no reclamen una continuació en forma de resum o valoració…”

6

És preferible no abusar del context.

“Contra el que afirmen certs especialistes, quan parlem de literatura és el context el que està supeditat al text. Conèixerl’entorn social o personal dels protagonistes –ja no diguem delsautors- és útil en la mesura que ajuda a comprendre el llibre, la resta és història o xafarderia.”

“[…] la contextualització prèviaelimina el goig de la lectura, que éssempre descobriment.”

7

És preferible no imposar interpretacions.

“La interpretació és patrimoni del lector.”

8

És preferible no repetir lectures.

“El pitjor escenari possible és el del nen que ha llegit un llibreper plaer i a l’aula se l’obliga a <treballar-lo>.”

9

És preferible no deixar el lector sol amb el llibre.

“Resulta molt recomanable acompanyar el lector en les primeres pàgines, llegint en veu alta i resolent els dubtes que es vaginpressentant.”

10

És preferible no refiar-se de les campanyes publicitàries.

“D’encà que llegir s’ha convertit en un deure vergonyós, semblamés correcte aconsellar la lectura que no pas practicar-la.”

He vist pocs entusiastes de l’envergaduradels que desfermen quan un lector parla d’algun llibre que l’ha commogut. Quanun pare o un mestre recomanen un llibre, haurien d’esforçar-se a triar-ne un que coneguen per experiència –per experiènciaplaent.”

EPÍLEG

“Una única condició per a aquesta reconciliació amb la lectura: no demanar res a canvi. Res en absolut. No alçar cap muralla de coneixements preliminars al voltant del llibre. No fer cap mena de pregunta. No posar cap mena de deure. No afegir cap paraula, ni una, a les de les pàgines llegides. Cap judici de valor, cap explicacióde vocabulari, cap anàlisi de text, cap indicació biogràfica…Prohibir-se absolutament <parlar al voltant>.

Lectura regal.Llegir i esperar.Una curiosotat no es força, es desperta.Llegir, llegir, i confiar en els ulls que s’obren, en les cares que s’alegren, en la pregunta que naixerà, i que arrossegarà una altra pregunta.”

Daniel Pennac. Com una novel·la.

Imatge de la presentació: HANDS COLORS

Francesco Marino / FreeDigitalPhotos.net