l grop del ciadenac - scuoladifassa.it 6... · 5 entornvìa l grop del ciadenac l’é stat scrit n...
Post on 22-Jan-2020
8 Views
Preview:
TRANSCRIPT
1
L GROP DEL CIADENAC
L grop del Ciadenac o Vaiolon, per todesch Rosengarten (vidor de la
reses) e per talian Catinaccio, l’é n massif de la Dolomites che l’é a
man dreta de la val.
L’é anter Fascia, la val de Dier e la val d’Ega.
A nord l confina co la val Duron, a sud-est con Fascia e a ovest con
Dier e Sousc. L grop del Ciadenac dèsc l met de fèr tant raides
sorides che senestres. Per arjonjer sorì chest grop, se pel tor la
forenadoa che pèrt da Vich e rua sun Ciampedìe, i pulmins che pèrt
da Pera e rua te Gardecia o autramenter co la sentadoa del Paolina
o de le Coronele che pèrt dal jouf de Ciareja.
L Ciadenac l’é passà fora da val secondères: Vael, val del Vaiolet, la
val de Udai, de Dona e Duron. Duron spartesc l grop del Ciadenac
da chel del Saslonch.
L grop del Ciadenac vedù da Crepa Neigra (Bufaure)
2
La Val del Vaiolet pèrt da Pera e la passa fora dut l grop; apontin
per chest l’é l troi più emportant per ruèr tel grop del Ciadenac,
ajache se cogn passèr da chiò
per fèr la raides più de nonzech.
La val de Udai l’é na val erta,
olache passa fora l ruf Udai.
La val de Dona la é te anter l
Ponjin e l Dociuril. L prum toch,
a partir da Ciampestrin,
l’é n muie ert, dò l se averc fora con pre e pèscoi.
La val Duron pèrt da Ciampedel e la é longia 8 km. Chesta val la é
te anter la Cresta Neigra-Saslonch e l Ciadenac. La Cresta Neigra
spartesc Fascia e Gherdena.
Colunes él pa la pontes del Ciadenac?
Chela più auta l’é l Ciadenac de Antermoa (3004 m), ma n’é de
autres de nonzech desche:
Ponta Ciadenac (2981 m)
Ponta Scaliaret (2887 m)
Torns del Vaiolet (2821 m)
Roda de Vael (2806 m)
Mugogn (2797 m)
Zigolade (m)
Ponta da le Pope (2768 m)
Coronele (2797 m)
Crepes de Laussa (2719 m)
Cougol de Larsech (2679 m)
Ponta Emma (2617 m)
Poza da la val de Udai
3
La Torns del Vaiolet l’é sie torns che vegn sù te mez al grop del
Ciadenac. Cheles più de nonzech l’é la Torn Winkler, la Stabler e
la Delago; dapodò l’é la
Nord, la Est e la Prinzipèla.
L Ciadenac Roda de Vael veduda dal Latemar
La Torns del Vaiolet col refuge Re Alberto
4
Vèrdege a la chèrta, troa fora l grop del Ciadenac e
cerceneel con n color.
Met adum, co na friza de desvalif color, la domana co la
dreta resposta.
Colun él pa l’inom todesch del Ciadenac?
Enrosadira.
Coluns éi pa i confins del Ciadenac?
Udai, Dona, Vaiolet, Duron, Vael.
Che val pàssel pa fora per l Ciadenac?
Vich, Poza, Pera, Mazin, Ciampestrin.
Che èl pa inom chel fenomen canche la crepes doventa resa?
Fascia, Duron, Dier e Sousc.
Che paìjes él pa che fèsc da confin al grop del Ciadenac?
Rosengarten.
5
Entornvìa l grop del Ciadenac l’é stat scrit n muion de lejendes, con
protagonisć desvalives. Anter duta chestes, chela più cognosciuda
l’é la lejenda de Re Laurin e so ream.
Lec la contìa ensema a tie compagnes.
RE LAURIN E LA LEJENDA DE LA RESES
L’era n’outa, acà n muion de egn, n ream encantesimà olache
stajea Re Laurin con sie popul de morchies, jent lurenta e
enjignegola. L ream l’era sconet sun Vaiolon e l’era corì de reses via
per dut l’an: per todesch ge vegnìa dit apontin “Rosengarten”, che
fossa “Vidor de la reses”.
Daìte tel mont l’era de lonc portesc, de gran sales e tesores de gran
valor. No l’era mures e nience fossèi che vardèa via chest ream,
demò n sotil fil de seida segnèa l confin.
Na dì Re Laurin l’é vegnù a saer che n re so vejin aea na fia zis bela
de inom Similda e coscita l’à dezidù de la domanèr en sposa. L’à
manà sie ambasciadores, ma la prinzessa no à azetà la proponeta.
Laurin, donca, l’é jit a se la tor e l l’à tegnuda te so ream per set
egn, fin canche l fra de la prinzessa à descorì olache la era serèda
via e l’é pontà demez per la librèr, dò ge aer domanà aiut al fort
Teodorich. Candenó i é rué a veder l mont e dò esser jic amò n
gran pez, zacan i à troà l fil de seida che cercenèa l resolé
desmesurà.
Un di cavalieres à petà n saut inant e l l’à sbregà con ira. Te n
medeat anter i fiores dessaté l’é sutà fora n picol om, armà da
sunsom fin japede, con sul cef na corona de or: l’era Laurin en
persona, l Re di morchies. L’é scomenzà sobito na batalia furiousa;
6
Laurin aea na centa magica che ge dajea la forza de doudesc
omegn, coscita nesciugn parea aer la soramessa, ma Teodorich ge
l’à sbreghèda via e sobito l l’à abuda venta.
L fra de Similda à domanà olache l’era sia sor e l Re batù à dit che
Similda vivea tel mont, te de gran sales con eles che la secodia e
che nesciugn ge aea mai fat mèl.
Fora de n bel nia se à avert n usc tel crep e l’é vegnù fora la
prinzessa che, contenta de veder endodanef sie fra, la ge à dit
develpai a el e a si compagnes de l’aer librèda. Similda ge à ence
dit che Laurin l’era n muie valent, che la era semper stata tratèda
desche na reìna e per chest se cognea strenjer n pat de fradaa con
el e so popul.
Teodorich l’é stat content de
chesta paroles e l ge à dat la
man a Re Laurin; ma no duc i
cavalieres i era a una e via per la
net dotrei de ic à proà a tachèr
endò l popul di morchies.
La batalia la é endò scomenzèda
e timpruma parea che Laurin
aesse la soramessa, ma dò l’é
stat batù e menà desche
prejonier te n lech n muie dalonc. Dò n muie de egn, canche zacan
l’é stat bon de se librèr e de jir de retorn te sie palaz anter i monc, l
se n’à adat che l’era stat sia reses a l tradir, ajache se i omegn no i
les aessa vedudes no i aessa mai podù descorir so ream.
Coscita Laurin à mudà te sas dut l resolé con n faturec acioche no
se aessa podù l veder de dì e nience de net.
7
Purampò l se à desmentià de l’èlba e de fiorir del soreie e l’é
apontin te chisc momenc che se pel veder endò la reses checenes
del vidor encantà: l’é l’Enrosadira che depenc de resa l Ciadenac.
Dò aer let la contìa, proa a responer a chesta domanes.
1. Chi stajéel pa tel ream encantà?
.Re Laurin e Teodorich ߐ .Re Laurin e si morchies ߐ .Re Laurin e i Fascegn ߐ
2. Olà érel pa l ream?
.Tel Ciadenac ߐ .Sun Jumela ߐ .Sun Contrin ߐ
3. Che vélel pa dir Rosengarten?
.Vidor śal ߐ .Vidor de la zondres ߐ .Vidor de la reses ߐ
L’Enrosadira tel grop del Ciadenac
8
4. Chi érel pa Re Laurin?
.L Re de la vivènes ߐ .L Re di morchies ߐ .L Re di omegn ߐ
5. Chi voléel pa maridèr Re Laurin?
.La fia del Salvan ߐ .Na vivèna ߐ .Similda, la fia de n re vejin ߐ
6. Per cotenc de egn èl pa tegnù Similda te so ream?
.egn 8 ߐ .egn 7 ߐ .egn 4 ߐ
7. A chi ge èl pa domanà aiut l fra de la prinzessa?
.A Teodorich ߐ .A n verier ߐ .A n strion ߐ
8. Che érel pa che ge dajea a Re Laurin la forza de doudesc omegn? .La èrmes ߐ .La corona ߐ .Na centa ߐ
9. Perché pérdel pa la batalia Re Laurin?
.Percheche Teodorich ge tol la centa ߐ .Percheche l stèsc mèl ߐ .Percheche Similda domana de fèr pèsc ߐ
10. Da olà végnela pa fora Similda?
.Da n bosch ߐ .Da n ciastel ߐ .Da na crepa ߐ
9
11. Perché cógnei pa strenjer n pat Teodorich e Re Laurin?
Percheche Similda la é stata tratèda polito e la domana ߐ chest. .Percheche Re Laurin l’é stuf de beghèr ߐ .Percheche Teodorich no l’à più sudé ߐ
12. Olà végnel pa menà Re Laurin, dò aer perdù la batalia?
.Ju te val ߐ .Te perjon ߐ .Te so ciastel ߐ
13. Che él pa che à tradì Re Laurin?
.I morchies ߐ .Similda ߐ .La reses ߐ
14. Che faturec fèjel pa Re Laurin?
.L muda te sas la reses ߐ .L muda te crepa l bosch ߐ .L destrabonesc l ciastel ߐ
15. Coluns éi pa i moments de la giornèda che l’à lascià fora?
.La net e l’èlba ߐ .L domesdì e l fiorir de soreie ߐ .L’èlba e l fiorir de soreie ߐ
16. Che él pa l’Enrosadira?
.L ciel che da sera vegn scur ߐ .L color che i monc ciapa da doman bonora e da sera ߐ .L color de la Dolomites via per dut l dì ߐ
10
L GROP DEL LATEMAR
L Latemar l’é l grop anter l Trentin e l Südtirol, anter Fascia a est,
Fiem a sud, l Pas de Sèn Lugan a ovest e l sompian de Neva
Todescia a nord.
Chest grop l’é anter Pardac, Moena, L Forn, l jouf de Ciareja, l lech
de Ciareja, Obereggen, l jouf de Pampeago e l Feudo.
L’é fat soraldut da pontes e crepes de color chièr, n muie
enteressant dal pont de veduda geologich.
Se pel arjonjer l Latemar ence da L Forn su per Valsorda.
11
La pontes più emportantes del grop l’é :
Torn de Muss (2402 m)
Ponta Feudo (2670 m)
Ponta de Valbona (2663 m)
Ponta Valsorda (2762 m)
Torn de Pisa (2671 m)
Paion (2800 m)
Torns del Latemar (2814 m)
Cimon del Latemar (2812 m)
Torn Christomannos (2800 m)
Schenon (2800 m)
Cornon (2781 m)
Ponta Pope (2481 m)
Torn de Pisa
Torns del Latemar
12
LA POPES DEL LATEMAR A chesta cresta de crepes scrizolèdes sunsom l Latemar zacan te
Fiem i ge dijea “la procescion de le pope”, e chesta l’é la storia che
conta la rejon.
Na dì, acà n muie de temp, dotrei picoi pèstres se n stajea bie chiec
senté jù anter i lèrjes sui pèscoi de la Mont da Vich. Fora de n bel
nia l’é ruà adalèrch n veie segnor e l ge à domanà se adinfal i aessa
troà n cortel che l’aea perdù giusta aló dintorn.
I bec no i aea troà nia,
ma bolintiera i se à metù
a chierir l cortel fora per
l bosch.
Ma tantocant l’é vegnù
scur che amò l cortel no
l’era sutà fora. Coscita i
bec à binà ensema l
bestiam per se n jir en ju
e i à tout cumià dal veie,
che enveze l’é se n jit da l’autra man, envers l Latemar.
Pech dò aboncont, enlongia strèda, i à vedù sun or de troi zeche
che lumenèa: l’era apontin l cortel che i aea tant chierì, n beliscim
cortel col mènech dut de or. Menega, la beza più grana, l’à dat
sobito de outa per ge reter l cortel a so patron, e la é jita coran de
sbalz fin a canche no l’à troà l veie su per chi ores adorc del
Latemar.
L Lech de Ciareja con vindò l Latemar
13
L veie l’é stat n muie content de chesta neva e l volea se
recognoscer co la beza, coscita l ge à domanà che che l’aessa volù
aer en don. Menega, dò ge aer pissà sù delvers, la ge à dit che
l’aessa volù na bela popa per fèr damat.
L veie ben bolintiera ge à dit de scì: “Gei endò chiò doman con tie
amisc. Ve mosciaré de beliscima popes, coscita podarede chierir
fora cheles che ve pièsc de più. Ades studiete però, va a cèsa! Vegn
scur e da chest’ora la stries de Majaré vegn jù da la crepes del
Vaiolon”.
La beza sprigolèda la é jita jù en prescia envers l paìsc, ma pech
sora Tamion l’à scontrà na foresta che se n stajea sul picol pènt de
Ruf de Marmol desche se la la spetassa. Menega aessa volù tirèr
dret, ma la femena ge é jita enlongia e la l’à compagnèda per n trat
de strèda. La beza ge à contà chel che ge era sozedù.
“Te es fortunèda, piciola” ge à dit la foresta. “Chel om l’é n segnor
da Unejia, rich e richent, che stèsc japede l Latemar; l’é l patron de
tesores desmesuré, e anter l’auter l’à ence de beliscima popes de
doi sorts. La prumes à guanc scempies de seida biencia, śala e
checena, la autres enveze à guanc de damèsch fornii de perles
preziouses e na corona de or sul cef. Se doman l veie te mosciarà
demò la popes coi guanc de seida, te cognarès dir sù chesta
paroles.
Popes de pera
con straces de seida
stajé aló a ge vardèr
al Latemar!
14
Coscita chel gaitegon cognarà tor fora ence la popes più preziouses,
cheles con la corona de or. Ma recordete delvers la paroles che te é
dit!” Dò aer dit chest tant la femena se n’à enarloà e la é
desfantèda tel bosch.
La dì dò i trei picoi pèstres i é jic da somamont envers l Latemar,
fin canche i é rué olache Menega la sera dant aea lascià l veie
segnor. Fora da n bel nia i à sentù n cert revedoz: i à vardà en su e
i à vedù se orir anter la crepes n usc pesoch da olache vegnìa fora
na longia fila de popes, che se à metù una apede l’autra su na
cresta del gran crep. Dutes les era regolèdes de seida biencia, śala
e checena. I bec i é resté a bocia averta tel veder chel spetacol, ma
Menega no parea nia deldut contenta e zenza ge pissèr sora doi
outes l’à dit sù la paroles emparèdes da la femena foresta.
Te chela se à sentù n gran scigol
traversèr duta la mont e dal bosch
sotite se à levà na grignèda
aricegola: la popes se à cetà de
colp e les é doventèdes de sas.
Amò anchecondì, sul fiorir del
soreie, su la crepes del Latemar se
veit i beliscimes colores de la
popes de sas.
15
Encoloresc tel test la respostes col medemo color de la
domanes.
Olà stajéei pa i picoi pèstres col bestiam?
Che se aéel pa perdù l veie segnor?
Che èi pa fat bolintiera i bec?
Che èi pa fat i bec canche l’é vegnù scur?
Da sera, canche l’é vegnù scur, olà él pa jit l veie?
Che èi pa troà i bec enlongia strèda?
Chi él pa di trei bec che ge à portà l cortel al veie?
Che voléela pa la beza en don dal veie?
Chi él che vegn jù dal Majaré canche vegn scur?
Chi èla pa scontrà dapodò la beza?
Che sorts de popes ge mosciarèl pa l veie?
Che paroles cognéela pa dir sù?
Canche i trei bec i é rué sul Latemar, che èi pa sentù?
Che érel pa sozedù te anter la crepes?
Co éi pa resté i bec?
Érela contenta Menega?
Che él pa sozedù dò che Menega à dit sù la paroles dites ite da la
femena foresta?
Co éles pa doventèdes la popes?
16
LA CEDENA DE BOCE
La cedena de Boce spartesc la val de Sèn Pelegrin da la Val
Travignol, donca la fèsc da confin anter Fascia, Fiem, Primier e, a
est, ence con Falcade e donca col Venet.
Chisc monc i é fac de porfir, donca crepa vulcanica.
La pontes più autes l’é:
Cimon de Boce (2757 m)
Gereburt (2697 m)
Chesta cedena, endèna la
Gran Vera, la é stata
teater de gregn
combatimenc anter
austriaches e taliegn.
Amò anchecondì se pel
veder n muie de resć de
trincees.
Trincea talièna
top related