indiscret juny 2015
Post on 22-Jul-2016
232 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
SOLSTICI D’ESTIU
BUTLLETÍ DE LES BIBLIOTEQUES DE SANT CUGAT Nº157
Àvies d’estiu
Moltes àvies només passen uns dies amb els seus néts
quan tenen vacances escolars. A Diari d’una àvia d’es-
tiu, Rosa Regàs reflexiona sobre allò que aporta als seus
néts durant la seva estada estival: un bonic record que
perdurarà a la seva memòria d’adults, on ella perviurà.
Quan el sol es troba
més pròxim a la Ter-
ra, sobre el Tròpic de
Càncer, és el solstici
d’estiu i comença
una nova estació.
Per a nosaltres l’estiu
és sinònim de sol, de
calor i, sobretot, de vacances. A l’Indis-
cret d’aquest mes parlem de novel·les
que comencen i acaben en un estiu.
Tornar a casa
Moltes persones aprofiten les
vacances per tornar al po-
ble amb la seva família, a la
casa on han crescut. De ve-
gades el retorn és obligat,
com a L’estiu de la pluja, de
Robert Saladrigas. La Mario-
na Saravia viu i treballa a Nova York,
però la mort de la seva àvia i el càncer
del seu pare faran que torni a Barcelona.
Allà s’adonarà que les circumstàncies
familiars han canviat molt i
que ha viscut molt distant
d’ells. Un altre exemple de
retorn forçat és Un estiu a
l’Empordà, de Màrius Carol.
Marc, deixa la seva feina de
corresponsal a Londres per
tornar a treballar aquí. La seva arribada
coincideix amb la mort del seu oncle,
del qual hereta una masia envoltada de
vinyes a l’Empordà, on havia passat els
estius de petit. És llavors quan comença
a debatre’s entre tornar a la feina o reti-
rar-se a viure allà.
Els estius de la nostra infància.
Si hi ha estius dignes de recor-
dar, són les vacances de
quan érem nens. Un estiu al
llac, d’Alberto Vigevani, nar-
ra l’estiu que passa l’adoles-
cent Giacomi amb la seva
família a la riba del llac de Como. Gras,
d’ulls inquiets i amb una certa inclinació
a la tristesa, a Giacomi li agrada estar
sol, però tot canvia quan, atret per la
bellesa d'una mare estrangera, s’acosta
al seu fill per fer-se amic seu.
Molt diferents eren els estius que Tove
Jansson passava amb la seva àvia a una
illa salvatge de Finlàndia, tal com expli-
ca a El libro del verano. Pes-
car, explorar l’illa i escoltar
les seves llegendes, són al-
guns dels records que con-
serva, a través de les quals,
mostra l’estreta relació que
mantenia amb la seva àvia.
Els perills de la muntanya
Jon Krakauer, conegut per la
seva novel·la autobiogràfica
Cap a terres salvatges, narra
una de les ascensions més
tràgiques de la història a La
febre del cim. Els membres
d’aquell grup, posseïts per la
febre del cim, van voler co-
ronar l’Everest, malgrat el clima, i ho
van pagar amb la vida. Aquest llibre de
Krakauer ha estat considerat un dels
millors relats sobre expedicions a l’Eve-
rest.
El viatge interior
El naturalista Peter Matthi-
essen ha narrat molt més
que els seus viatges. A El
lleopard de les neus mostra
el camí interior de creixe-
ment personal que va fer, a
través del budisme, durant
una expedició al Nepal. Com a natura-
lista, va escriure també El fin de la Tier-
ra, viajes a la Antártida i Los silencios
de África, en els quals tracta temes
com l’escalfament global o les espèci-
es en perill d’extinció.
LA FEBRE DEL CIM
Página 2
Quan arriba l’estiu
ens agrada sortir,
anar a la platja o a
la muntanya. A
més, molta gent
aprofita per practicar senderisme,
trekking o escalada. Però hi ha espor-
tistes que s’hi dediquen professional-
ment, com per exemple els alpinistes
que arriben als cims més alts.
El més conegut
Un dels alpinistes més
coneguts és Reinhold
Messner, el primer en fer
una ascensió en solitari a
l’Everest sense oxigen.
Ha publicat diversos lli-
bres en els quals ens par-
la de les seves expedicions a l'Himàla-
ia com La Segona mort de Mallory, La
montaña desnuda o Mover monta-
ñas. Però també ha es-
crit alguns relats més per-
sonals: Mi vida al límite o
Espíritu libre, en que ex-
plica què és per a ell l’al-
pinisme i com ha estat la
seva vida.
Les dones de Shisha
Evidentment, també hi ha dones al-
pinistes, com Chus Lago, l’única do-
na que ha escalat l’Everest en solitari
i sense oxigen. Lago explica la seva
experiència a Una mujer en la cum-
bre. Un altre exemple és
un equip exclusivament
femení que assolí el cim
del Shisha Pangma, tal
com relata Silvia Ferrandís
a Les Dones del Shisha.
Per fullejar
Al món editorial no només trobem lli-
bres sobre alpinisme, també hi ha al-
gunes revistes com Desnivel, Excursio-
nisme o El mundo de
los Pirineos, que conte-
nen informació sobre
excursionisme i alpinis-
me, les rutes que es po-
den fer, esportistes pro-
fessionals, noves tècni-
ques, etc.
Cómo leer casas
Will Jones Una guía pràctica per
reconèixer i apreciar la
diversitat de l’arquitec-
tura domèstica. Per-
fecta pels tours d’a-
questes vacances.
728 Jon
Cartes a un jove científic
Edward O. Wilson Breu manual d’una de
les màximes autoritats en
biodiversitat, en el qual
transmet la seva expe-
riencia i, a més, dóna
savis consells per viure
amb creativitat i emoció
el fet de ser científic
5/6 Will
Deliciosa natura
Marc Estévez Casabosch Una proposta única per
descobrir les plantes sil-
vestres i comestibles pre-
dilectes de l’autor, que
posa èmfasi en espècies
saludables i medicinals.
58.19 Est
Ja t’ho faràs
Rafel Vives El llibre del programa
de TV3 Ja t'ho faràs!, de
la mà d'en Rafel Vives,
et convida a donar
una segona vida als
objectes més quotidi-
ans o més inesperats.
Idees per reciclar de
manera creativa.
793.9 Ja t
BIB
LIO
NO
VE
TA
TS
AG
EN
DA
“Incluya aquí una frase o una cita del artículo
para captar la atención del lector”.
Página 3
El Petit
Biblioteca Central
Gabriel Ferrater
Avda. Pla del Vinyet, 40
Telèfon 935892749
bibliotecagf@santcugat.cat
Biblioteca de Mirasol
Marta Pessarrodona
Plaça d’Ausiàs March, 2
Telèfon 935657097
bibliotecamp@santcuga.cat
Biblioteca Volpelleres
Miquel Batllori
Carrer de Pau Muñoz, 3-5
Telèfon 935657077
bibliotecamb@santcugat.cat
Mala sort
Jeff Kinney
I*** Kin
Aquest any en Greg no ho està passant
bé, el seu millor amic Rowley l’ha deixat
penjat ara que té núvia... i abans que
ell! Això no li ha agradat, perquè la nú-
via, Abigail, ha fet que el seu amic can-
viï i no vulgui jugar amb ell. Ara en Greg
i en Rowley no poden fer les mateixes
coses junts perquè a Abigail no li agra-
da que el seu xicot faci ximpleries. Tro-
bar nous amics a l’institut se li fa difícil
però coneix al Fregley, un nen que viu a
prop seu.
Us recomano aquest llibre perquè s’aprenen moltes coses,
com que no s’han de deixar els amics així com així.
Oumaina, 11 anys
donin llum, al llibre Origina-
les lámparas de papel para
niños, de Halyna Salo, expli-
ca com fer-los.
També podeu fer garlan-
des, decorar per les parets
o les taules o, fins i tot, fer
porta espelmes. Les instruc-
cions per fer totes aquestes
coses, i més, les trobareu a
Fem una festa!,
d’Àngels Navar-
ro o a Creacions
per a tot l’any,
de Delphine
Glachant.
Ja estem al
mes de juny!
Aviat acabarà
el cole i arriba-
rà la festa de
Sant Joan,
amb fogueres, focs artificials i
coques
Si voleu que la casa o el patí
estiguin xulos per aquesta nit,
us donem algunes idees per
decorar-ho tot,
abans de comen-
çar a llançar pe-
tards.
Podeu fer fana-
lets de paper que
ET VE DE GUST?
L’ACTIVITAT QUE ET PROPOSEM
bibliomil.wordpress.com Biblioteques de Sant Cugat del Vallés Biblioteques Sant Cugat @bibliomil issuu.com/biblioteques_santcugat
top related