fonts acadèmiques internet introducció i catàlegs

Fonts Acadèmiques a InternetIntroducció i Catàlegs

Alexandre López-Borrull (UOC)

Palma, 21 juliol 2011

Presentació

Alexandre López-Borrull Professor Estudis Informació i Comunicació

UOC Informació i Documentació, Information

Sciences Tesi: Fonts d'informació electròniques

Químiques Xarxa Docència 10 anys UAB, químics, traductors,

periodistes, Ciències Publicacions sobre la temàtica

Objectius Sessió Conèixer els fluxos d’informació acadèmica, especialment a

Internet Conèixer els principals tipus de documents que podem trobar a

la xarxa amb informació acadèmica Conèixer els motius de publicació per part dels científics Conèixer l’evolució de les fonts d’informació acadèmica Assolir eines per a la diferenciació de la qualitat de les revistes

científiques Assolir competències per a l’optimització de les cerques en

bases de dades Conèixer les principals bases de dades interdisciplinàries: Web

of Science, Scopus, Google Scholar

Preguntes a respondre

Per què publiquen els científics? Com sabem si la font és bona? Com estar al dia del que es publica? És gratuïta la informació acadèmica?

Sumari 1. Introducció: Documentació Científica, Informació Acadèmica, Publish or Perish 2. Cerca de Llibres: Catàlegs Bibliotecaris, catàlegs col·lectius. Consells de cerca:

ISBN, ISSN i CDU 3. Tesis Doctorals: Tipus d’informació. TDX, Teseo i Tesis en Red 4. Congressos Científics: Tipus d’informació. ISI Proceedings. Actes de congressos 5. Articles i Revistes Científiques: Processos de publicació. Tipus d’articles. Tipus de

revistes. Factor d’impacte i avaluació de revistes. 6. Repositoris digitals: Filosofia Open Access. Repositoris institucionals 7. Bases de dades d’articles científics Evolució. Principals eines i operadors de cerca. Silenci/soroll. Web of Science,

Scopus, Google Scholar 8. Sistemes d’alerta i DSI 9. Bibliografia Complementària

Documentació Científica

“Ciència interdisciplinària que investiga el comportament de la informació, les forces que governen la seva utilització i les tècniques del processament de la informació per a la seva accessibilitat òptima”

En Documentació Científica un document és vàlid quan reuneix les qualitats següents:

- Originalitat - Fiabilitat - Utilització

La Informació presenta un gran avantatge respecte a altres matèries primeres en les quals s’ha basat els sistemes econòmics i és que no es destrueix després del seu ús

Procés històric de la Documentació Científica

1. Una primera etapa de “prehistòria” que durà fins el 1665, any en el qual apareix la primera revista científica, Journal des Sçavans.

2. A partir de 1665 comença a créixer el número de revistes científiques i l’evolució de la bibliografia va donant lloc al naixement de la Documentació Científica. Entre els segles XVII i XVIII el número de revistes passà d’unes 35 a vora 400 .

3. A finals del segle XIX comencen els treballs de Paul Otlet qui funda, en col·laboració amb Henri la Fontaine, l’Institut Internacional de Bibliografia.

4. Després de la 2ª Guerra Mundial, s’inicia l’anomenada “explosió informativa”, conseqüència en part dels nous avenços en Ciència i Tecnologia assolits durant el període de guerra. Els científics s’enfronten amb aquesta explosió, que pot ser considerat com la continuació del creixement exponencial de la informació científica que es reprèn després del conflicte bèl·lic.

5. A partir dels anys 60, quan les bases de dades ja comencen a substituir les revistes de resums com a eina essencial en la Documentació.

6. Principis segle XX. Internet interacciona amb la informació acadèmica i comporta una sèrie de canvis

Ciències de la Salut i Ciència i Tecnologia

Molta competitivitat Necessitat d’estar constantment actualitzat Volum econòmic que mou Necessitats informatives múltiples Fonts d’informació pensades per a clients

acadèmics i indústria. Paradoxa llocs de publicació (patents – revistes científiques)

Terminologia complexa Anglès per sobre de qualsevol altre idioma Constantment hi ha una més gran

especialització Pot presentar menys ambigüitat, més autors

Ciències Socials i Humanitats

Rigor i objectivitat Més recerca qualitativa Obsolescència menor Menys controls de qualitat Cobertura geogràfica més localista i menys

universal Major interdisciplinarietat Cobertura lingüística més àmplia Major ús monografies que de publicacions

periòdiques Menys autors per obra

Informació Acadèmica

Si la informació no és accessible no serveix per res

Els vincles s'estableixen per citació, referències bibliogràfiques

No tot el coneixement resta a Internet, ni a Internet tot el que hi ha és coneixement

Major qualitat, major preu de la font Més de 75000 revistes científiques

Tesis doctorals

Sovint contenen informació mai publicada o més explicada que no pas als articles

Formen part de la literatura “grisa” Es troben normalment en les biblioteques de les

universitats on foren presentades Accés a Internet a text complet

TDX/TDCat http://www.tdx.cat/ Tesis en Red http://www.tesisenred.net/ Teseo http://www.educacion.es/teseo A nivell internacional

http://thumper.vtls.com:6090/search/advanced?theme=system

Actes de congressos

Juntament amb les revistes, el lloc on es difonen abans els nous coneixements

Llocs on es posen en contacte els científics per a crear i fomentar contactes i sinèrgies

Publiquen llibres d’actes de la informació que es difon

Actes de congressos

Alternen diferents tipus d’aconteixementsConferències plenàriesComunicacionsTaules rodonesSessió de pòsters

Tenen un comitè organitzador i un de científic

Informes d’investigació (Reports)

Documents tot sovint interns a nivell d’empreses o institucions

Difícils d’aconseguir Molta informació científica de retre

comptes de la investigació que es duu a terme

Publicacions legals

Informació legal que afecta a tots els científics Llindars de toxicitat Presentació de projectes i subvencions Etc.

A diferents nivells Català (DOGC) http://www.gencat.net/diari/index.htm Espanyol (BOE) http://www.boe.es/g/es/ i cada cop més europeu (DOCE)

http://europa.eu.int/eur-lex/es/oj/

Normes

A nivell nacional o internacional, són una sèrie d’acords per a esdevenir estàndards tant de manera de funcionar com de materials.

A nivell de l’Estat UNE: Una Norma Española, http://www.aenor.es

A nivell internacional ISO: http://www.iso.org/iso/search.htm

Patents

Una patent nacional és un títol de propietat industrial atorgat per l’Estat a l’autor d’una invenció, mitjançant el qual se li concedeix, a canvi de ser donada al coneixement públic, el dret a la seva explotació en exclusiva en el territori nacional, durant un temps determinat.

Patents

A canvi de la protecció cal oferir informació, cal descriure l’invent, de forma que sigui reproduïble.

Cal diferenciar del “Know how”, el secret industrial. SI la tecnologia pròpia es pot explotar en secret, normalment convindrà no patentar-la i mantenir-la com a secret industrial.

Són documents públics. Té l’esperit de fomentar el desenvolupament

tecnològic.

Patents

No es poden patentar descobriments, teories científiques, mètodes matemàtics, obres literàries, mètodes de tractament quirúrgic (Estats Units sí), varietats vegetals o races animals (transgènics sí), programes d’ordinador (Estats Units sí), mètodes comercials (Estats Units sí), formes de presentar la informació.

Quan patentar? Generi diners, possible controlar als infractors, fàcil d’imitar

Patents

Vies per a la sol·licitud de patents Via nacional Via patent europea (Estat Espanyol des de

1986) Codi EP Via patent PCT (Estat Espanyol des de 1989)

Codi WO

Patents

Bases de dades OEPM http://www.oepm.es/es/index.html

Espacenet http://worldwide.espacenet.com/ United States Patent and Trademark Office

http://www.uspto.gov/patents/process/search/index.jsp

Catàlegs comercials

Serveixen per adquirir tot tipus de productes comercials d’interès per als químics: productes, enginys, maquinària, documents, bases de dades, revistes, llibres, ...

Existeixen multinacionals i pimes. Moltes de les multinacionals tenen el catàleg a

Internet, alguns dels petits també.

Monografies

Format més estès i digerit sobre qualsevol temàtica.

El món de les monografies (preferentment llibres) també ha evolucionat amb Internet fins els e-books

Editorials i distribuïdors s'adapten a poc a poc Nous actors Més facilitat per a ser prosumidors

Cerca de monografies

Diferenciar entre cercar una monografia concreta i coneguda i

Una tria de monografies sobre una temàtica concreta (cerca bibliogràfica)

Cerca de monografies

Diferenciar entre cercar una monografia concreta i coneguda

ISBN: International Standard Book Number

(ISSN per revistes)

http://www.mcu.es/libro/CE/AgenISBN.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/ISBN

Cerca de monografies

Una tria de monografies sobre una temàtica concreta (cerca bibliogràfica)

– Catàlegs bibliotecaris– Editorials com Amazon o especialitzades– Google Books

Catàlegs bibliotecaris

UIB http://biblioteca.uib.es/

CBUC http://ccuc.cbuc.cat/

REBIUN http://rebiun.absysnet.com/cgi-bin/rebiun/O7342/ID403dc114?ACC=101

CBUC http://ccuc.cbuc.cat/

British Library http://www.bl.uk/reshelp/findhelprestype/catblhold/all/allcat.html

Library of Congress

http://catalog.loc.gov/