els embassaments de catalunya

Esteve Desel Avilés

Joan Maresma Nualart

Roger Rosell Sousa

• Introducció històrica• Funcionament i funció• Els embassaments de Catalunya• La sequera, la gran amenaça

• Al llarg del temps l’home s’ha preocupat d’emmagatzemar l’aigua.

• Segons la seva naturalesa poden ser: naturals i artificials.

• Durant la segona meitat del darrer segle és quan es van construir més embassaments (Sau 1962, la Baells 1976), però també a principis (Utxesa 1914, Sant Antoni 1913).

• Funcionament: aigua en desnivell – turbina –alternador – transformador - transport.

• Els embassaments, mitjançant canalitzacions, garanteixen l'aigua per a abastament de poblacions, per a usos industrials, per a regar (canal d’Urgell),per l’aprofitament d'energia hidroelèctrica,redueix els efectes destructius de les riuades, i és una energia neta i renovable.

Estat dels embassaments de conques internes de capacitat superior a 2 hm³ a

13/05/2008

Estat dels embassaments de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre de capacitat superior

a 5 hm³ a 12/05/2008

• La sequera:• Causes:

– Clima mediterrani (Variabilitat del règim pluviomètric).– Falta de reserves de neu.– Augment de la població i demanda d’aigua.

• Antecedents de sequera (1994 i 53)

• Situació d’emergència:• Capacitat màxima del 20% com a límit

d’emergència. Ara mateix estem a 29% – Restriccions.

» Regar i omplir piscines.

• Mesures al respecte:• Transvasaments.

– Roine, Segre, Ebre

• Desalinitzadores.– En construcció al Prat del Llobregat.

• Vaixells porta – aigua.– Des de Tarragona, de l’Ebre, Marsella i del canal de

Provença