el cant de la sibil·la: de grècia a la prohibició i de la prohibició a la declaració com a...

EL CANT DE LA SIBIL·LA

Presentació de Pep Gorgori,Musicòleg i periodista

http://www.pepgorgori.com

Dedicada:

• a la sibil·la Marga Mingote, • al Ricard Estruch, president de la

Federació Festa Major de Gràcia, que va creure en la idea de recuperar el Cant de la Sibil·la a Gràcia des del primer instant,

• a mossèn Jaume, que va posar a disposició de la Sibil·la la basílica de Santa Maria de Gràcia,

• i a Poire Vallvé i l’Orfeó Gracienc, que van fer seu i de la Vila el projecte.

http://open.spotify.com/track/1mUyeGotwNOYKrDxsI2bor

El cant de la Sibil·la és un drama litúrgic, una de les diferents representacions al·legòriques que se celebren a partir de l’època medieval amb l’objectiu de fer més entenedor el missatge de l’església al públic menys format.

CANT DE LA SIBIL·LA A GRÀCIAhttp://youtu.be/tBinHssAL0k

Malgrat que es representaven en esglésies, es treballava el vestuari i fins i tot l’escenografia. Per això avui s’estudien com una veritable manifestació teatral.

Alguns anaven acompanyats de música, com és el cas de la Sibil·la.

Les sibil·les són uns personatges que procedeixen de l’antiga Grècia. Eren dones capaces de predir el futur.

La tradició les dibuixa com velles desagradables que vivien en coves (a la imatge, l’entrada de la cova de la Sibil·la de Delfos) i consumien substàncies al·lucinògenes per posar-se en contacte amb els déus, que els explicaven el futur. Parlaven amb frases enigmàtiques i de sentit obscur.

La tradició, como tota la mitologia, va passar de Grècia a Roma

Virgili incorpora plenament la tradició de les sibil·les a la literatura llatina.

És una sibil·la qui vaticina que Enees aconseguirà fundar Roma...

Però el text més transcendental el trobem a les Bucòliques, on es fa ressò d’una profecia sibil·lina que segles més tard es va interpretar com a premonició del naixement de Jesús:

“Vino por fin del poema de Cumas la edad culminante; larga cadena de siglos emerge en un nuevo comienzo; vuelve la Virgen de nuevo y de

nuevo el imperio saturnio, ya descendència novel desde el cielo nos mandant. Tú al niño apenas

nacido (...), casta Lucina, socorre”(Bucólicas, IV)

Les sibil·les, doncs, arriben a Roma, i quan comença a aparèixer el cristianisme, són una part més de la mitologia clàssica.

Els primers cristians coneixen els escrits de Virgili, i amb la decadència de l’imperi romà comença un transvasament del sistema de creences romà cap a la religió monoteista cristiana.

Després de Virgili, Lactanci (245-325) escriu Divinae Institutioni, on apareix la primera cita a les sibil·les en un autor cristià.

Eusebi de Cesarea (275-339) recull en la seva obra les paraules de la Sibil·la d’Eritrea que conté el llibre VIII dels Oracula Sibilina, que interpreta com a una profecia de la segona vinguda de Jesucrist al Judici Final.

Sant Agustí d’Hipona (354-430) també recull la tradició sibil·lina.

Quodvultus (ca. 450) compon el Sermo de Symbolo, inicialment atribuït a Sant Agustí, on parla d’aquestes profecies.

Tres segles més tard, Beda el Venerable torna a revifar la tradició escrivint el volum titulat Sibyllinarum verborum interpretatio. A aquestes altures, les sibil·les formen part ja del panorama cristià, com havien estat part del romà i el grec.

El cristianisme i amb ell la tradició de les sibil·les s’expandeix per tota Europa.

A Sant Marcial de Llemotges trobem al segle IX els versos de Beda convertits en una composició poètica amb un refrany que es repeteix a cada estrofa.

A Aniane, un lliçonari del segle XII recull ja dues versions de la música, una antiga i una moderna, així com una traducció a l’occità.

A Catalunya, tenim un manuscrit del segle X a Ripoll, on queda clar que aquells versos es cantaven per advent, perquè tenen anotacions musicals.

Es va escampar per tota la península ibèrica cristiana...

...fins arribar a Mallorca, amb la conquesta de Jaume I el 1229.

No sabem quan el Cant de la Sibil·la va entrar a formar part estable de la litúrgia d’Advent ni quan se li va posar música.

El que sí que sabem és que a mitjans del segle XII era habitual que els versos de la sibil·la fossin cantats o llegits a la capella del Papa per Nadal. Probablement, va ser costum des del segle XI.

Així, la sibil·la aparareix en llocs tan importants com la Capella Sixtina

I també als cèlebres paviments de marbre de la catedral de Siena

LASSUS: http://open.spotify.com/track/3yvWEZ7tfQCyl6px2GiWpUCÁRCERES: http://open.spotify.com/track/0qGNBJpvrowJij1lKFaSSS

Músics com Orlando di Lassus usen els seus versos com a inspiració. També a Espanya els compositors com Cárceres harmonitzen els versos de les sibil·les.

L’època daurada de la sibil·la dura fins que l’església cristiana va viure una de les seves grans convulsions, de la mà de Martin Luther (1483-1546). La seva defensa de la traducció de la Bíblia a les llengües vernacles i l’aproximació a la gent, que cada cop entenia menys el missatge de les esglésies, porta al cisma i a convocar un concili, el de Trento (1545-1563) on es depurarà què és cristià i què no.

El concili es clou en 1563 amb un mandat al Papa: ha de fer un nou breviari on es reculli com s’han de fer les celebracions cristianes. Es publica el 1568 i no apareix el cant de la Sibil·la. Com tampoc no apareixen ni les processons d’origen pagà com la Patum o altres celebracions tradicionals com el Misteri d’Elx. D’una sola tacada, el Vaticà prohibeix les celebracions que avui considerem Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Ara bé, una cosa és la prohibició oficial i altra cosa els costums del poble. A partir de Trento comença un període on veiem actituds molt oposades al Breviari:

• A la Catedral de Barcelona encara es canta la Sibil·la el 1575, amb discussions sobre si s’ha de fer cas o no al nou breviari.

• A Girona la Sibil·la dura fins 1580• A Toledo dura fins a finals del segle XVIII• A Lleó la van suprimir, però quan van veure que a Toledo la seguien fent la van

recuperar el 1581.• A Mallorca, deixa de fer-se el 1572, però només per tres anys: el 1575 ja la tornen a

fer. El 1666 la tornen a eliminar (un segle després) per considerar-la una ofensa al Senyor, però el 1692 la pressió ciutadana fa que es torni a recuperar. Fins avui, on es representa la nit de Nadal a més de 150 parròquies.

El desgavell és tan gran que el següent Concili, el de Narbona, l’any 1609, encara fa una referència explícita a la necessitat d’obeir la prohibició i condemna les actituds desafiants al respecte.

Avui, la Sibil·la torna a revifar. A Barcelona es fa a Santa Maria del Mar i a la Bonanova. Des de 2007, a Santa Maria de Gràcia, i des que es va proclamar Patrimoni de la Humanitat s’ha recuperat a molts més indrets: a la Catedral, al Clot, i altres poblacions com La Seu d’Urgell, Sabadell…