canvi climàtic: efectes i percepció social

Canvi climàtic: Efectes i percepció socialCefire Castelló, 10 desembre 08 M.Josep Picó

Variació radiació solar: 0,1% en períodes de 11 anysVariació radiació solar: 0,1% en períodes de 11 anys

L’escalfament, és un fenomen natural?

Hem de creure en el canvi climàtic?

Alteracions climàtiques relacionades al

90%amb les emissions d’efecte hivernacle.

GEHReguladors tèrmics del planeta.

Absorció radiació infraroja

Hem de creure en el canvi climàtic?

• Els nivells de diòxid de carboni (CO2) són molt superiors als observats en els últims 650.000 anys

• En l’actualitat la concentració ja es troba en les 381 ppm (36% per damunt del pre-industrial).

•Aquests nivells han oscil·lat entre les 180 i 300 parts per milió (ppm, nombre de mol·lècules de gas respecte al nombre total de mol·lècules d’aire sec).

Les evidències:Termòmetres i pluges

• La temperatura mitjana superficial del planeta es va incrementar 0,74ºC entre el 1906 i el 2005.

• L’augment va se de 0,95ºC en Europa.

• Pel contrari, CAP TENDÈNCIA CLARA ENPATRONS DE PRECIPITACIONS

Les evidències:La mar

• Ascens del nivell de les mars entre 14 i 22 centímetres durant el passat segle.

• Pèrdua de platges, zones humides, desplaçament de població…

• Les illes Niue (Pacífic), l’estat més menut del món, demanen assil internacional. En Male (Maldives, Índic) barreres de defensa.

Agreujament climàtic

• Conseqüències del nostre model d’urbanització i gestió del territori (Albufera i Delta de l’Ebre).• Pèrdua sòl fèrtil, erosió, desertització, abandonament àrees rurals.

A MÉS DE:• Model energètic• Mobilitat

Agreujament climàtic: mobilitat

• Prioritat inversions per al vehicle privat.• Despesa més elevada: infraestructures, peatges.• Més impacte ambiental• Conseqüències negatives per a la salut.

Agreujament climàtic: consumenergètic

• La demanda global d’energia per càpita:x15, segle XX (Increment 5 vegades més gran que el de la població)

- És incontrolable el creixement del consum?

- Demanda = progrés?

- Eficiència per unitatde producció (PIB).

- Fonts renovables< > energia nuclear.

Tenim el comandament del planeta?J.Terradas

‘l’optimisme tecnològic’

•EL RETROCÉS DE

LES GLACERES

•Glacera Upsala, Sud Amèrica: retrocés de 200 m/any

•Glaç riu Tornio (Finlàndia) es trenca uns 15 dies abans que fa 150 anys

•Glaceres europees: Les dels Alps de Suïssa han perdut 1/3 de superfície i la meitat del seu volum en 30 anys (AEMA). Glacera Gurschen: coberta de plàstic en estiu per a evitar la fussió i desplaçament.

Les evidències:L’Àrtic

• Els gels àrtics han retrocedit entre un 2,7% i un 3,3% per dècada des del 1978.• L’espessor de gel per damunt de l’aigua s’ha reduït un 40%.

• Grenlàndia perd uns 100.000 milions de glaç anuals, el doble que fa10 anys.

Les evidències:L’Antàrtida

• El 90% del gel mundial, a l’Antàrtida

El continent atresora:

- més del 90% de gel de la Terra

- i el 70% de l’aigua dolça,la reserva mé gran existent.

Les evidències:L’Antàrtida

* Pujada de temperatures en 30 anys de 0.5-0,7ºC per dècada, tres vegades més que la mitjana mundial en la seua cota.

Les previsions de l’ONUTEMPERATURES. Els sis escenaris possibles descrits en 2007 per l’IPCC adverteixen que la tempertura mitjana podria augmentar entre 1,1 i 6,4ºC en els pròxims cent anys (amb emissions de CO2 de 600 a 1.550 ppm).

+ Onades de calor,

sequeres, desertizació, extincions, etc.

Les previsions de l’ONU

• Per al 2100 que l’ascens del nivell de la mar oscil·larà des dels 18 als 59 centímetres. (intrussió marina, acidificació oceans).

• A la conca mediterrània més del 90% dels models coincideixen en què hi haurà una reducció de les pluges de fins un 20% en l’última dècada d’aquest segle. Estudis recents península Ibèrica, fins un 40%.

Escalfament global: diversitat d’afeccions:

-Canvi del clima regional. Mediterrània 450 m/p; 2025: 550 m/p- Temperatura- Patró i volum de precipitacions- Disponibilitat d’aigua- Desertització, erosió, pobresa, migració.

- Modificació de la biodiversidad i alteració de l’equilibri dels ecosistemes

- Ascens del nivell de les mars:- Pèrdua ecosistemes, alteració espècies.- Pèrdua platges i turisme

- Infraestructures litoral- Efectes sobre la salut: països rics < > pobres

Afeccions (1):-Canvi del clima. Calen més estudis climàtics a escala regional.

- Increment tèrmic: Temp. Mitjana CV: 14,8ºC (1950), 15,5 (1990)- Alteració del patró i el volum de precipitacions- Fenòmens més extrems- Disponibilitat d’aigua- Estrés recursos forestals- Pèrdua de sòl fèrtil- Evaporació major de

recursos hídrics- Desertització, erosió, etc- Pobresa, migració,

al Tercer Món- Influencia de l’urbanisme:Efecte illa calor, barrera vents…-Mobilitat: 1970, milions cotxes, món; En 2006, 850 milions

Afeccions (2):

-Importància de la Mediterràniai l’orografia, sense ella 20 menysde pluges al golf de València.-Pujada tèrmica 0,75ºC (1993-2003)- 012ºC a 400m profunditat- Per dècada, des dels 70,0.12-0,15ºC

- Ascens nivell:-Estartit 4mm/any,

últimes tres dècades-2,5-10mm/any dels anys

50 a mitjans 90

Afeccions (2):

- Ascens del nivell de les mars:- Pèrdua ecosistemes com ara

zones humides,alteració espècies.

- Retrocés platges. Turisme- Salinització d’aqüífers

litorals (avanç de laintrussió marina)

-Infraestructures litorals (depuradores,dessalinitzadores…)

Afeccions (3):

- Modificació de la biodiversitat i alteració de l’equilibri dels ecosistemes

- S’avança la primavera: En els últims 50 anys, el període vegetatiu ha crescut 5 dies per dècada a l’àrea mediterrània.- AEMA:

-Avançament 16 dies aparició fulles; es retarda fins a 13 la caiguda. Durant la 2ª meitat segle XX.- Augmenta al voltant de 10 dies la durada mitjana de l’estació de creixement en Europa els últims 20 anys.

-Afecció a corall vermell de la Mediterrània (per pujada acidesa)- Esculls de coral·lins aquatorials, meduses, etc.

•Increment risc incendis• Erosó: recuperar terrasses, rotació cultius; fertilització orgànica• Canvis funcionals, pèrdua capacitat absorció CO2.

Afeccions (4):

- Efectes sobre la salut: països rics < > pobres

QUÈ HI HA A L’AIRE QUE RESPIREM?Diòxid de sofre (SO2), ozó (O3), òxid deNitrogen (NO2 i NO), diòxid i monòxid de carboni (CO2 i CO), hidrocarburs, plom, partículesen supensió…- El doble de persones pateix asma quefa 20 anys-UE. 20 milions de ciutadans pateixen problemes respiratoris cada dia a causa de la contaminació atmosfèrica- AEMA: fins un 45% de la població a ciutats, nivell superior partícules i 30%, nivells ozó superiors a la protecció de salut.-Morts prematures en 2000. 350.000 16.000 a l’estat espanyol.- Creix mortalitat 1,5%, dos dies pol·lució CV

Afeccions (4):

- MALALTIES INFECCIOSES- Insectes vectors o per aigua,

Sensibles al clima- Intensificació agricultura: paludisme- Contaminació hídrica: còlera- Mosquit Anopheles: Malària (pot pujar fins als 2.300m a l’Àfrica oriental)- Èbola, no (contacte micos)FALTEN ESTUDIS EPIDEMIOLÒGICSI D’INCIDÈNCIA DEL CLIMA (OMS)1. Hoste2. Patògen3. Mecanisme de transmissióInfluència: Sistemes sanitaris

+ Injustícia social

Afeccions (i 5):

-Les emissions d’efecte hivernacle territori valencià:- Increment del 85% respecte al 1990- En 2006, nivell d’emissions per càpita, 50% més elevat- Dos focus clau: crema combustibles fòssils i fabricació ciment. En 2005, van ser 110% majors que el 1990- Ineficiència econòmica:

- El pes relatiu de la construcció a la CV es va duplicar entre 1995-2005

-Ocupació del territori: Sòl artificial 6,2% del CV (2.332.000 ha): fragmentació i anul·lació de funcions ecològiques.

Creieu en el canvi climàtic?

ES DESPIERTA LA CONCIÈNCIAAMBIENTAL MUNDIAL

- Per què ara?- El canvi climàtic està de moda?

1896. Premi Nobel Física, Svante ArrheniusLa influència de l’àcid carbònic en l’aire sobre la temperatura de la Terra.1958. Roger Revelle i David Keeling. Primers científics en mesurar els nivells de CO2. Volcà Mauna Loa, de l’Illa Gran de Hawai.

Més interés social per la vulnerabilitat de territori

- Huracà Katrina (estiu 05)- Tsunami a l’índic (nadal 04)

Glacera d’Aletsch, Alps suïssos (Spencer Tunick i Greenpeace)

Para ver esta pel’cula, debedisponer de QuickTimeª y de

un descompresor TIFF (sin comprimir).

Cronologia

- 1972. I Conferència Mundial Medi Ambient de l’ONU- 1987. Protocol de Montreal CFC- 1986. Espanya en UE - 1988. Naix IPCC-1990. I Infome canvi climàtic (1995, 2001)- 1992. Cimera de la Terra, Río de Janeiro-1997. Protocol de Kioto-2002. Johannesburg-2005. Mercat d’emissions + entrada en vigor de Kioto

Al gore!!! Portada llibreI premi nobel.

Les clausde la comunicació

ES HORA DE SALVAR EL PLANETA50 ideas para luchar por la tierra herida(El País Semanal, 21.10.07)

La incertesa < > el concepte de notícia

Excés d’alertes i tòpics

Excés d’alertes i tòpics

Ideeserrònies

Informaciósensacionalista

Informaciócatastrofista

La premsa gratuïta

Informaciócatastrofista

Utilitzaciópolítica

Informe Stern

OCTUBRE 2006.- Cal una inversió de l’1% del PIB mundial per afrontar el canvi climàtic.

- Pel contrari, la recessió que podria assolir el 20% del PIB.

Impacte econòmic

Impacte econòmic

Abast del Protocol de Kyoto

(UE, -9%, 1990-2012)

“Kyoto obliga adeslocalitzar…”

Percepció social del canvi climàtic

Enquesta CIS (juny 07-octubre 07)

• El canvi climàtic és el principal problema ambiental a nivell mundial (28%), però no estatal (6%) ni local (2,9%).• El 83% d’espanyols creu que assistim a l’escalfament global.• 54% no destaca la seua importància.• El 36%, no ha sentit mai parlar del Protocol de Kioto• El 74% no defensa l’energia nuclear com solució als fòssils• Per reduir les emissions:

• Límits a la indústria (34%)• Prohibir productes contaminants (16%)• Plans transport públic (15%)• Prohibir vehicles contaminants (14%)• Limitar l’ús de la calefacció (3,7%)

Formació del’opinió pública

La influència de la publicitat

La influènciade la publicitat

La influènciade la publicitat

La influènciade la publicitat

La influènciade la publicitat

Límits a la comunicació: L’escalfament global

-La incertesa del fenomen(no veritats tangibles)-Una afecció a llarg termini-Gran complexitat-Diversitat de sectors econòmics implicats-Exigència de coneixements interdisciplinars-Noves tendències dels mitjans de comunicació-Mancança d’especializació dels periodistes-Falta de formació ambiental de la societat

Límits a la comunicació:La societat global

-Afecció al model econòmic globalitzat:

- Energia- Urbanisme…

-Escala de valors que dóna prestigi social-Canvi d’hàbits (sacrificis personals)

Mitjans de comunicació:- Generalistes - Especialitzats

Encara estem a temps i totes les accions individuals són útils

Moltes gràcies!

mariajosep.pico@gmail.com