calders.cròniques

PERE CALDERS,Cròniques de la veritat oculta

L'EXILIBreu context històric

1931: Es proclama la II República espanyola.

La literatura catalana viu situació de normalitat (editorials; premis; llibertat d'expressió;públic lector...) i té com a referents més immediats els autors del Noucentisme.

1936: Un cop d'estat del General Francisco Franco contra el govern republicà enceta la Guerra Civil.

1939: Acaba la Guerra Civil amb la victòria de les tropes franquistes. Comença una dictadura que s'allargarà fins el 1975.

Conseqüències de la desfeta republicana

-Dificultats econòmiques de la immediata postguerra.

-Repressió política (10.000 presos a Barcelona).

-Descatalanització: l'única llengua permesa per a l'ensenyament i la cultura és el castellà.

-Ruptura del circuit normal de producció literària en català : escriptor / editor / crítica / lector.

literatura clandestina.literatura d'exili

(sobretot des d'Amèrica)

Reorganització des de l'exili

Els intel·lectuals i polítics fugen a França i des d'allà, cap a Europa o Amèrica del Sud.

Destins principals: Mèxic, Xile o Argentina. Els escriptors espanyols ho tindran més fàcil.

('39) Fundació Ramon Llull Casals catalans a Amèrica llatina (1941-'46) Jocs Florals des d'Amèrica i a partir

del 46 simultàniament a Europa.

Plataformes de suport dins el país

Revistes Ariel Antologia dels fets i homes d'Occident. Dau al Set Serra d'Or

Premis literaris (controlats pel règim) Premi Joanot Martorell de novel·la (1947) Premi Víctor Català, de narrativa breu (1953)

PERE CALDERS

Considerat autor de l'exili tot i haver publicat ja abans de la guerra. Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona.

Anys 30- Calders és un jove dibuixant que escriu articles periodístics. També escriu els seus primers contes.

1936: Publica “El primer arlequí”, recull de contes, i “La glòria del doctor Larén”, novel·la curta.

1937: es va allistar com a voluntari a l'exèrcit de la República.

ETAPES DE L'OBRAIniciació: articles periodístics a l'Avui i L'esquella de la

torratxa. Primers contes. El 1936 publica El primer arlequí i La glòria del doctor Larén

Guerra civil i exili: s'està 14 mesos al front i recull l'experiència en cròniques a Unitats de xoc (1938). S'exilia a Mèxic, durant 23 anys. El 1955 publica Cròniques de la veritat oculta i el '57, Gent de l'alta vall.

Retorn (1962): L'ombra de l'atzavara; Ronda naval sota la boira; Aquí descansa Nevares...

El 1978 publica l'obra de teatre Antaviana, que el dóna a conèixer definitivament.

“Cròniques de la veritat oculta”

El llibre consta de 31 relats , escrits entre el 1936 i el 1952, alguns d'ells publicats en revistes de l'exili. Per al públic de la postguerra representà la descoberta d'un narrador extraordinari.

Estructura: els contes s'agrupen en tres parts:

I- La imprevista certesa (12)

II- Ver, però inexplicable (12)

III- L'escenari desconcertant (7)

Trets característics

Humor més o menys ambigu, sempre tendre.

Fantasia: situacions impossibles, elements sobrenaturals en el món de la quotidianitat)

Contradiccions de la conducta humana a través de l'absurd de les diferents situacions.

Actitud reflexiva i moralista, amb uns pricipis morals en procés de desmitificació.

Determinisme davant la vida.

Narrador en 1a persona (en 25 dels 31 contes)

Motius predominants

les mans -símbol trasbalsador-( el desert,el principi de la saviesa,l'any de la meva gràcia, les mans del taumaturg)

la casa -símbol d'ordre establert-(La ratlla i el desig, el principi de la saviesa, coses de la providència, la revolta del terrat, l'arbre domèstic, història natural)

el viatge -símbol d'evasió- (Cada u del seu ofici,els catalans pel món, el problema de l'Índia,Hra.natural, el geni magiar, coses aparentment intrascendents,les mans del taumaturg, una curiositat americana).

Motius predominants

el circ, el teatre la fira (el desert, o ell o jo, el teatre caramar)

els promesos -normes socials de relació- ( el desert, l'home i l'ofici, coses de la providència, el teatre caramar, la clau de ferro, l'Hedera Helix, la maleta marinera, un crim).

el crim – fet delictiu tractat amb humor negre- ( La consciència, visitadora social; el principi de la saviesa, feblesa de caràcter, un crim).

accions violentes (la ciència i la mesura, la revolta del terrat).

Esquema

La majoria de contes del llibre segueixen el següent esquema:

1) Un personatge o uns personatges , que viuen en una situació de normalitat. Estabilitat inicial i escenari quotidià.

2) Es troben d'una manera imprevista davant d'un fet que trasbalsa el normal.

3) El personatge es troba davant l'alternativa d'acceptar o rebutjar un nou codi d'interpretació de la realitat i , com a conseqüència, un nou codi de comportament.

Es posen en entredit els límits de la realitat.

“Nota biogràfica”

Em dic Pere i dos cognoms més. Vaig néixer abans d’ahir i ja som demà passat. Ara només penso com passaré el cap de setmana.