agentes geológicos externos (en valenciano)

AGENTS GEOLÒGICS EXTERNS

AGENTS GEOLÒGICS EXTERNS

METEORITZACIÓ

És el procés de descomposició física i química de les roques de la superficie de

la Terra, sota l’acció dels agents atmosfèrics.

Hi ha dos tipus:-Meteorització física-Meteorització química

Meteorització física

TERMOCLASTIA GELIFRACCIÓ

Meteorització d’una roca

Meteorització química

SÒLS

FORMACIÓ DEL SÒL

IMPORTÀNCIA DEL SÒL PER ALS ÉSSERS VIUS

- Proporciona nutrients a la vegetació que són la base de l’alimentació de nombroses espècies.

- El vegetals del sòl perden aigua per transpiració i afavoreixen la retenció d’aigua, intervenint en el cicle de l’aigua.

- El vegetals frenen l’erosió perquè les arrels retenen la terra.- Com les plantes consumeixen el diòxid de carboni, frenen

l’augment de l’efecte hivernacle.- En la fotosíntesis, els vegetals produeixen oxigen, imprescindible

per a la respiració animal.- En el sòl viuen microorganismes que intervenen en la

descomposició de la matèria orgànica (restes d’éssers vius) i la transformen en matèria inorgànica (que la prenen els vegetals).

ELS ÉSSERS VIUS TAMBÉ MODIFIQUEN EL RELLEU

VENT

L’erosió eòlica es realitza de dos maneres:

Deflació: que consisteix en l’acció d’arrossegament i transport de partícules menudes.

Corrosió: que és el desgast que sofreix una roca pel xoc amb les partícules que transporta el vent.  

EROSIÓ EÒLICA: CORROSIÓ

ROQUES ALVEOLARS

EROSIÓ EÒLICA: CORROSIÓ

ROQUES EN

BOLET

EROSIÓ EÒLICA: DEFLACIÓ

TRANSPORT EÒLIC: ÉS SELECTIU

Es semblant al que realitza l’aigua.

SEDIMENTACIÓ EÒLICA: ARENALS

SEDIMENTACIÓ EÒLICA: DESERTS D’ARENA

SEDIMENTACIÓ EÒLICA: DESERTS DE ROQUES

SEDIMENTACIÓ EÒLICA: DESERTS D’ARENA I ROQUES

Desierto de Tabernas (Almería)

SEDIMENTACIÓ EÒLICA: LOESS

AIGÜES SALVATGES

Les aigües salvatges són aigües continentals,

superficiales, que discorren sense llit fixe i sols

quan la precipitació és abundant.

Al llarg del seu recorregut erosionen i transporten materials.

ACCIÓ EROSIVA DE LES AIGÜES SALVATGES:

En terrenys solts o poc consolidats

ESCORRANCS O XARAGALLS

ACCIÓ EROSIVA DE LES AIGÜES SALVATGES

BAD-LANDS

ACCIÓ EROSIVA DE LES AIGÜES SALVATGES

ACCIÓ EROSIVA DE LES AIGÜES SALVATGES:

En terrenys heterogenis

PIRÀMIDES DE TERRA O ROQUES CORONADES

On el pendent és molt gran, una pluja intensa pot empapar el terreny i fer que llisque,

provocant un ALLAU.

ACCIÓ EROSIVA DE LES AIGÜES SALVATGES:

ACCIÓ EROSIVA DE LES AIGÜES SALVATGES:

En roques solubles

RASCLER O LAPIAZ

TORRENTS

Els torrents són aigües amb llit fixe, però amb cabal estacional, ja que sols duen aigua en èpoques de pluges o en èpoques de desgel.

Hi ha dos tipus de torrents: de muntanya i de regions àrides.

TORRENTS DE MUNTANYA

L’aigua procedeix de les pluges i del desgel.

TORRENTS DE MUNTANYA

• Tenen tres zones:• Conca de recepció: en la parte superior,

és el lloc on es reuneixen les aigües salvatges. Acció erosiva.

• Canal de desaigüe: el llit per on circula l’aigua. Acció de transport.

• Con de dejecció: desembocadura del torrent. Acción de sedimentació dels materials transportats.

CONCA DE RECEPCIÓ

CANAL DE DESAIGÜE

CON DE DEJECCIÓ

TORRENTS DE MUNTANYA

DEPÒSITS DE

PIEMONT

TORRENTS DE REGIONS ÀRIDES

Sols duen aigua de pluja, de forma intermitent: una o dos voltes a l’any. De escasa pendent, el seu llit és ample i pla. Reben el nom de RAMBLES.

RIUS

Els rius són corrents d’aigua amb llit fixe i cabal continu, encara que depèn de l’estació de l’any i de la

quantitat de precipitacions.

Tenen tres parts:

- Curs alt: zona de molt pendent, on predomina l’erosió- Curs mitjà: zona on el pendent disminueix i predomina

el transport- Curs baix: zona on predomina la sedimentació

Curs alt

Curs mitjà

Curs baix

Curs alt Curs mitjà Curs baix

CURS ALT: EROSIÓVALL EN FORMA DE V

Vall d’un riu Vall d’una glacera

CURS ALT: EROSIÓCATARATES D’IGUAZÚ

CURS ALT: EROSIÓCATARATES DEL NIAGARA

CURS ALT: EROSIÓCASCADES

CURS ALT: EROSIÓRÀPIDS

CURS ALT: EROSIÓBRETXES, GORGES, CANYONS i CONGOSTS

CURS ALT: EROSIÓBRETXES, GORGES, CANYONS i CONGOSTS

CURS ALT: EROSIÓCANYONS i CONGOSTS

CURS ALT: EROSIÓBRETXES, GORGES, CANYONS i CONGOSTS

CURS ALT: EROSIÓMEANDRES ENCAIXATS

CURS MITJÀ: TRANSPORT

CURS MITJÀ: TRANSPORTMEANDRES

CURS MITJÀ: TRANSPORTMEANDRES

CURS MITJÀ: TRANSPORTMEANDRES

MEANDRES

CURS MITJÀTERRASSES FLUVIALS

1 2 3 4

CURS MITJÀTERRASSES FLUVIALS

DELTA(en costes tancades)

ESTUARI(en costes obertes)

CURS BAIX: SEDIMENTACIÓ

AIGÜES SUBTERRÀNIES

La quantitat d’aigua que s’infiltra depén de:

- El pendent del terreny: a major inclinació menor infiltració.

- La quantitat de vegetació: quanta més vegetació major retenció i per tant major infiltració.

- L’evaporació: Si la temperatura és elevada hi ha majorevaporació i menor infiltració.

- El tipus de roca: si la roca és impermeable no s’infiltrarà aigua al subsòl.

AQÜÍFER

BROLLADORS

CONTAMINACIÓ DELS AQÜÍFERS

CARST

Els carst es formen en terrenys de roques solubles, com les càlcàries i els algeps.

AVENCS

DOLINA

COVES

GALERIES

ESTALACTITES

ESTALAGMITES

COLUMNA

GLACERESSón grans mases de gel en moviment.

TIPUS DE GLACERES

- GLACERES D’ALTA MUNTANYA:

Tenen 2 parts:

-- Circ glaciar

-- Llengua glaciar

- GLACERES DE CASQUET O INLANDSIS: es troben als pols i desemboquen en el mar.

GLACERES D’ALTA MUNTANYA

CIRCLLENGUA

CIRC GLACIAR

LLENGUA GLACIAR

VALL EN FORMA DE U(Estructura erosiva)

VALL EN FORMA DE U(Estructura erosiva)

MORRENA(Estructura de sedimentació)

Clivells de la llenguade la glacera

LLAC GLACIAR

GLACERES DE CASQUET O INLANDSIS

ICEBERG

MAR

EROSIÓ DIFERENCIAL: PENYA-SEGATS

PLATAFORMA D’ABRASIÓ

ARC MARÍ

FARALLÓRoca alta i tallada que sobreix en el mar i prop d’un penya-segat.

El procés comença amb la formació d’una cova marina que l'erosió converteix en un arc marí.

Quan la part superior de l’arc cau apareix el faralló, modelat i aïllat per l’acción de l’onatge.

EROSIÓ DIFERENCIAL

EROSIÓ MARINA: CALES I BADIES

Zones costaneres formades per roques toves

EROSIÓ DIFERÈNCIAL: CAPS

Zones ixents d’una costa, formades de roques dures

SEDIMENTACIÓ MARINA: PLATGES

SEDIMENTACIÓ MARINA: CORDONS LITORALS

SEDIMENTACIÓ MARINA: CORDÓ LITORAL

ALBUFERA

ALBUFERA DE VALÈNCIA

SEDIMENTACIÓ MARINA: FLETXES LITORALS

TOMBOLO

ESTRET