2n edició: 99% montjuïc perquè sempre hi ha alguna cosa que no expliquem!!!
Post on 09-Mar-2016
252 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
1
2
EEDITORIALDITORIAL ..................................................................................................................Pàg. 3
EELL RACÓRACÓ DEDE LL’IES’IES
+ Els blogs de l’IES ...........................................Pàg. 4
+ Els del blog Filomontjuïc opinen ............................Pàg. 5
+ El viatge a París .............................................Pàg. 6
+ El professorat contesta .....................................Pàg. 8
+ Guanyadors/guanyadores Sant Jordi .......................Pàg. 12
+ Escrit Sant Jordi ............................................Pàg. 14
+ El nostre futur-Porta 22 ...................................Pàg. 16
+ Desprès de l’ESO, què? .....................................Pàg. 17
EL CALAIXEL CALAIX
+ Parkour .......................................................Pàg. 19
+ El señor de los anillos ........................................Pàg. 20
+ Persèpolis ....................................................Pàg. 21
+ V de Vendetta ...............................................Pàg. 22
+ Mellodica ......................................................Pàg. 24
ALTRESALTRES
+ Retorno al IES Montjuïc ....................................Pàg. 26
+ “Bando de Franco” ...........................................Pàg. 29
+ Comiat Ricard... .............................................Pàg 30
+ AMPA .........................................................Pàg. 31
S.S.MM.S .S ........................................................................................................................Pàg. 32
L’HORÒSCOP L’HORÒSCOP ..........................................................................................................Pàg. 34
ET ET RIUSRIUS? ? ....................................................................................................................................................................Pàg. 37
3
A l’estiu la redacció ha estat tancada per vacances ... així que aquí teniu l’últim exemplar
del juny del curs 2008-2009 de la Nostre Revista: 99% Montjuïc, perquè sempre hi ha al-
guna cosa que no expliquem.
Hi han seccions que no s’han pogut editar perquè amb el final de curs i amb l’estiu...ha estat
una mica difícil poder fer més…
Esperem que us agradi i que a la propera us animeu a participar. Editar una revista és una
feinada, però si tots i totes col·laborem la podrem fer possible.
Us tornem a recordar que: Us demanem disculpes per avançat per les faltes d’ortografia que
pugueu trobar al llarg de la revista. Tot i que han passat per mans de correctors, sempre hi
ha coses que se’ns escapen...
Fins aviat!!
Setembre 2009.
4
Us continuem informant dels blogs d’algunes assignatures de l’IES i us fem un
llistat dels publicats a l’anterior revista.
EELSLS BLOGSBLOGS DEDE LL’IES’IES
http://classedesocials1a.blogspot.com/
Elisenda Cartaña
És un blog col.lectiu fet pels alumnes de 1er A dins, per tal de donar-vos algunes
informacions sobre els continents de la Terra, en base al que estem estudiant a ciènci-
es socials. L'objectiu d'aquest blog, és que sigui útil a tots i totes a l'hora de poder,
entre altres coses, muntar un viatge.
http://aamontjuic.blogspot.com/ Joan Serra
Volem que aquest espai sigui un lloc per compartir, un espai de trobada pels alum-
nes nouvinguts i també pel seu professorat. Aquí ens expressem i mostrem part del
nostre treball diari. Si ens visiteu a sovint, podreu admirar els nostres progressos
aprenent català. I no oblideu deixar-nos comentaris!
Nosaltres, els altres http://ciutadaniamont.blogspot.com/
La diversitat al Montjuïc
Filomontjuic
Toca Caste http://tocacaste.blogspot.com
http://blocs.xtec.cat/filomontjuic
http://diversitatalmontjuic.blogspot.com/
5
� J. M. : La felicitat és quelcom que no és busca, ella t’ha de trobar.
“QUÈ ÉS LA FELICITAT? CONCURS QUÈ ÉS LA FELICITAT? CONCURS QUÈ ÉS LA FELICITAT? CONCURS QUÈ ÉS LA FELICITAT? CONCURS
� C. : La felicitat és la conseqüència del patir.
�C. : La felicitat depèn de nosaltres mateixos; de res ni de ningú exterior a nosaltres.
� N.: La felicitat és apreciar tot allò que tens en la teva vida.
� P. P. I. La felicidad es llegar a la meta de la satisfacción.
� Mr.D.: la felicidad no existe, es un reflejo de estar muy contento
� A. : La felicitat és un sentiment inexplicable, un sentiment que ningú o tot-
hom ens pot donar, tot depèn de nosaltres mateixos.
� J. : La felicitat és un sentiment delicat i fràgil que es por trencar en qualsevol moment.
� R. : Per ser feliç s’ha de ser optimista i creure que ho pots ser.
� R. : La felicitat se’t presenta quan s’ha après a estimar de debó.
� S. : La felicitat sempre ve quan menys t’ho esperis
� E.: la felicidad es cumplir todas tus metas y objetivos.
� A. : La felicitat és complir tots els teus objectius
� J. : La felicitat és el fi innasolible al qual volem arribar amb l’acceptació
de les dificultats que ens presenta la vida.
6
Primeramente comencé organizando mi maleta unas semanas antes, y a la vez estaba
muy feliz por poder viajar con mis compañeros, porque era la primera vez que salía a
un viaje al extranjero con mis amigos/as y sin mis padres.
Cuando llegó el día no me lo podía creer, pensaba que era un sueño pero no todo era
cierto. Me levanté muy temprano y después me dirigí con mis padres a la estación
del norte; ahí nos encontramos con todos. Después nos despedimos y nos dirigimos
hacia el aeropuerto de Girona, al subir al avión me puse muy feliz ya que pronto es-
taríamos en París y disfrutando esa gran experiencia, cuando llegamos a París hacia
frío y estaba lloviendo pero a nosotros “eso” no nos importaba porque estábamos
decididos a ir a por todas y al fin se había cumplido ese gran viaje.
Aquel mismo día salimos del hotel a ver las zonas más bellas de París. Hicimos un re-
corrido caminando; a mí me gustó ver el anochecer. La gente cuando subía al metro
iba muy deprisa y muy juntos, los asientos eran muy cómodos y las paradas cada una
de diferentes colores, se veía más raza negra y chinos, su-
damericanos muy pocos.
Al otro día fuimos al musée d’Orsay
me agradó mucho ver las obras de
arte.
estaba muy fe
liz por
poder viaja
r con mis
compañeros
Quiero compartir todo lo que viví en París ya que ha
sido el mejor viaje de este año sobre todo porque fui-
mos los alumnos de 3 y 4 de E.S.O y al estar casi to-
dos, el viaje se hacía más llamativo. Primeramente co-
mencé organizando mi maleta unas semanas antes, y a
la vez estaba muy feliz por poder viajar con mis com-
pañeros, porque era la primera vez que salía a un viaje
al extranjero con mis amigos/as y sin mis padres.
7
Para mí París lo tiene todo. Sus parques limpios, por las calles no encontrabas cacas
de perros como suele haber en Barcelona pero eso sí en el suelo había chicles pega-
dos pero si lo veías de otra manera se veía más bonito desde mi punto de vista y
aquellos bocadillos de pollo estaban bastante buenos; por la tarde fuimos a ver lo
más esperado de París la Tour Eiffel, sus vistas son maravillosas ya que te dabas
cuenta de todo lo maravilloso que tiene como las casas, el ayuntamiento, los puentes
tienen cada adorno que es de admirar, los museos son magníficos y siempre es bue-
no aprender la cultura de cada país ; por mi parte fue una experiencia que jamás ol-
vidaré.
Cuando nos teníamos que regresar a Barcelona me dio mucha pena y sobre todo que
ya se había acabado todo lo bueno y otra vez volvía la rutina de cada día. Siempre
quedará grabado en mi corazón París por su gente , el clima , esa nieve blanca que
no se puede ver en Barcelona, su cielo gris azulado, el olor diferente a Barcelona ,
sus calles limpias y amplias , los semáforos de color negro y muchas cosas bonitas
que sólo París tiene.
Suzan Zavaleta
4t ESO B
8
Perquè has escollit la teva professió? Alfred : Sempre m’ha agradat parlar amb nois i noies que sé que m’escolten i s’interessen. Choni: Perquè des de molt petita ja m’agradava la història i suposo que des de llavors ja “somiava” poder explicar-la algun
dia com jo l’entenia. Francesca : Perquè des de sempre m’agrada’t molt l’anglès i quan vaig acabar la carrera vaig decidir ser professora.
Teresa: Doncs va anar una mica d’una manera improvisada. Mai vaig pensar que seria professora. Volia estudiar periodis-
me o filologia espanyola. Vaig començar a estudiar anglès en una acadèmia, em va agradar molt i vaig acabar optant per fer
filologia anglesa.
Què series sinó fossis professor/a?
Alfred: Vaig voler ser professor d’educació física i d’anglès. Fins i tot em vaig matricular a econòmiques, però al final, per unes coses o altres, vaig decantar-me pel català. Choni: M’agrada molt tot allò que té a veure amb la feina minuciosa de les mans. Suposo que em dedicaria al món de la restau-ració artística de la fusta o la pintura. O sigui que el reciclatge “me va”. Francesca: No se. Periodista. Teresa: Segurament periodista o veterinària.
Què vas sentir quan vas donar la primera classe? Alfred: Va ser amb nois de COU en una substitució, i gairebé eren de la meva edat. Recordo que alguns estaven atents i
d’altres no. La meva primera classe en un centre públic va ser força curiosa: van deixar anar un pardal enmig de l’aula.
Choni: Molta por i vergonya, i això que els nens només tenien onze anys. Francesca: Doncs una mica de nervis per saber si sortiria bé o no. Però poc a poc amb l’experiència ja faig les classes mes
relaxades. Teresa: Recordo que estava molt nerviosa, perquè al principi una aula plena d’adolescents impressiona una mica, però de
seguida passa...
Com han canviat les classes des de que vas començar a treballar? Alfred: Han canviat les ganes i l’interès. Ara es llegeix menys. Choni: Moltíssim: abans els alumnes eren més passius que no pas ara, però tenien més ganes d’aprendre.
Francesca: Ara son més dinàmiques i amb moltes més activitats per classe. Teresa: Hi ha hagut canvis importants a la societat. El prestigi del professorat no és el mateix que havia abans. Les famílies
abans recolzaven els professors per sobre de tot i ara de seguida els qüestionen.
9
Com creus que canviaran en un futur? Com t’agrad
aria que fossin?
Alfred : Ho veig tot informatitzat. M’agradaria que no fos tan informatitzat.
Choni: Penso que sí, però no aconsegueixo veure com serà el futur. m’agradaria tenir alumnes més interessats en les
meves classes.
Francesca : Doncs crec que hi haurien més mitjans audiovisuals i utilitzaríem els ordinadors per fer les classes. M’agradaria
que hagués un canó a cada aula perquè facilitaria molt més la feina del professor.
Teresa: Crec que els professors acabarem d’assessors des de casa i els alumnes ens consultaran els dubtes via telemàtica.
Tal i com són ja m’agraden, però preferiria que els alumnes estiguessin més atents, motivats i aprofitessin més el temps a
classe.
T’agraden els adolescents?
Alfred : Sí.
Choni: Sí, m’agraden molt; per aquesta raó em resulta encara més frustrant la falta de comunicació a l’aula.
Francesca : Si, esclaaar !!!
Teresa: Sí, la majoria d’alumnes que he conegut a classe o al centre en general són molt macos i em fan riure molt! La connexió
amb els alumnes m’agrada.
A) Recordes algun moment emblemàtic? B) I un desitjós per l’oblit?
Alfred : A) M’agrada quan algun noi o noia t’expliquen alguna cosa que els ha passat, o em pregunten sobre algun llibre o alguna
pel�lícula... Això em fa sentir bé.
B) En aquest centre no, aquí s’està molt bé; però fa anys, en un altre lloc, em van arribar a treure dues navalles a classe en un
mateix any. En tots dos casos van carregar contra mi. El primer tenia catorze anys, i m’hi vaig encarar; el segon en tenia disset, i
era molt alt, i vaig sortir corrents de l’aula per anar a avisar, intentant que no es notés que corria.
Choni: A) Sí. Ara mateix, recordo que els alumnes de COU, una vegada acabat el curs i qualificats, em van agrair les classes
perquè els havia agradat força.
B) Sí, la mort d’una amiga molt estimada que era, també, professora t’historia: la Josepa Ballbé.
Francesca : A) Hi ha molts moments emblemàtics, per les respostes que alguns alumnes et donen i les seves reaccions que fan
que ho recordis sempre.
B) Woooh, hi ha bastants moments que t’agradaria oblidar, però en realitat s’obliden quan en te’ns d’altres de bons, tapen tots els
dolents.
Teresa: A) Hi ha molts! Per exemple quan dones un alumne/a per perdut i de sobte veus que es comença a posar les piles i es-
pavila. Això es molt gratificant! També quan et trobes pel carrer antics alumnes, t’expliquen com els va i et parlen amb nostàlgia
del seu pas per l’institut...
B) Segurament algun enfrontament que he pogut tenir amb algun alumne.
10
Que deixaries enrere si deixessis de ser profe? Alfred : No deixis mai una cosa que t’agrada fer: si t’impedeixen ensenyar d’una manera, intenta-ho d’una altra, però acaba
ensenyant el que vos ensenyar. I en el fons, tal com tu vols ensenyar. Choni: Actualment poques coses. La veritat és que estic molt desanimada per la situació en què es troba actualment
l’ensenyament.
Francesca : Deixaria moltes experiències viscudes que no m’agradaria oblidar!! Teresa: Deixaria sobretot molt bons records viscuts a classe i també molt bons companys i companyes.
Recordes alguna altre revista de l’IES? I que opines d’aquesta? Alfred: Sí, pot ser. / M’agrada molt i hi veig el treball que porta al darrera, però voldria que agafés un to menys acadèmic. Choni: Sí, en recordo tres o quatre. La seva vida, però, no ha estat massa llarga. / La veritat és que m’agrada sentir a parlar de les nostres coses. Espero i desitjo que aquesta revista tingui una vida molt llarga. Francesca: Es una experiència molt positiva per al institut, ja que motiva els alumnes a pensar i a escriure el que interessa. Espero que duri molt de temps
Teresa: Em va agradar molt. Feia molts anys que havia de tornar-se a reactivar i crec que ens hem d’esforçar perquè vagi passant
d’una promoció a l’altra i no es deixi de fer.
Explica un acudit.
Alfred: El del granger que diu al seu porc: -Si et portes bé, demà et portaré una porqueta. - Oink?
- No, “hoy” no, demà. Choni: Eren dues puces que sortien del teatre; una d’elles li diu a l’altra: -Què fem ara? Anem caminant o agafem un gos? Francesca: -Mama, mama que es robar? Calla hijo y corre... Teresa: Això és un gra de sorra que cau al mig del desert, mira al seu voltant i exclama:
“Jope! Quina marxa!”
vols afegir alguna pregunta més?
Alfred: Cada any demano el trasllat del centre perquè el Montjuïc em queda molt lluny de casa, però si no fos per això, em jubi-
laria aquí. L’IES Montjuïc és una illa de pau comparat amb altres IES, aquí vénen alumnes amb interès i inquietuds, i la gran
majoria són molt bona gent; moguts, però bona gent.
Redactors i redactores: Sergi Martínez /Choni Garcia i Alfred Sala) / Pablo Cuesta i Sara Lòpez (Francesca Ceres i Teresa Martínez).
11
Preguntar en secretaria
Si voleu participar e
n les properes
edicions de la revist
a,
no dubteu en enviar
qualsevol cosa
(amb una mica de cara i ulls) a:
revistaiesmontjuic@gmail.com
12
Sant Jordi 2008-2009.
Jos Florals
CASTELLÀ
POESIA
Primer premi Natalia Giménez
CATALÀ
NARRATIVA
Segon premi Alba Campoy
Tercer premi Liz A. Cabrera
POESIA
Primer premi Carol Puig
Segon prermi Sheila Pérez
Tercer premi Natalia Giménez
Accèssit Núria Blasco
Accèssit Judith Montero
Primer premi David Méndez
Óscar Iglesias
Primer premi Paula Banderas
Elena López
Primer premi Jan Brandem
Segon premi Nadine Torres
Tercer premi Desirée Martínez
DIÀLEG TEATRAL
AUQUES
CARTELLS
13
CASTELLÀ
POESIA
Segon premi Susan Zavaleta
CATALÀ
NARRATIVA
Primer premi Esteban Segarra
Segon premi Sergi Martínez
Tercer premi Marc Puig
Accèssit Nerea Lacueva
Accèssit Júlia Redondo
POESIA
Primer premi Sergi Martínez
Segon prermi Ainoa García
Tercer premi Emma Flores
Primer premi Jessica Bernal
Ainoa Garcia
Primer premi M. Jesús Navarro
Segon premi Nerea Lacueva
AUQUES
CARTELLS
NARRATIVA
Primer premi Enriqueta Gil *
FRANCÈS
POESIA
Segon premi Susan Zavaleta
Primer Premi Carlos Montserrat
CÒMIC
Primer premi Sergi Martínez
CASTELLÀ
POESIA
Segon premi Alba Sánchez
NARRATIVA
Primer premi Jaime Segarra
* Veure escrit pàgina següent
14
Mi abuelo una vez me contó un cuento del cual no quiero olvidarme nunca,
creo que me será difícil acordarme dentro de unos años porque solo me
lo contó una vez antes de morir, y ya apenas me acuerdo. Por eso lo quiero es-
cribir, para poder acordarme. Ahí va:
Había una vez un joven de 16 años llamado Tomas, era un joven con el que podías contar con
el para muchas cosas, porque era muy servicial.
Un día decidió ir al bosque a cazar para ayudar a su madre, que desgraciadamente estaba en-
ferma y sin dinero para medicinas. Nada mas llegar vio un ciervo, y salió disparado a cazarlo.
A la media hora no consiguió cogerlo, lo que si consiguió fue perderse, y al no saber que
hacer, empezó a andar.
Andando por el bosque vio a un hombre con una barba hasta los tobillos y una bata larga y
muy blanca, tirando con todas sus fuerzas de una cuerda para sacar agua del pozo, al verlo lo
primero que hizo el joven fue ayudarle a estirar, y al acabar le preguntó quien era. El viejo
echó a reír y le dijo su nombre, Nicolás, se quedo mirando fijamente a Tomás y le dijo que
por ser tan bueno y ayudarle le concedería un deseo. Tomás pensaba que era mentira, porque
cumplir deseos era muy difícil, así que sin pensarlo se le ocurrió uno, tener dinero. Al decirlo,
Nicolás le pregunto si estaba seguro, y el asintió con la cabeza. El viejo pasó su dedo pulgar
derecho por la frente de Tomas y luego le dio un beso en el mismo sitio, al momento desapa-
reció.
Tomas todavía sin creer en el viejo, siguió andando. Cuando ya llevaba un rato, encontró a un
hombre construyendo como una casa y se acercó a ayudar. El hombre al acabar le dijo que no
era una casa, sino un establo para sus caballos, y por ayudarle le regaló uno.
Se puso muy contento porque pensó que si volvía y lo vendía, ya tendría el dinero para las me-
dicinas. Así que subió al caballo y se puso a cabalgar sin parar, hasta que vio a un anciano
muy desvalido y apenas sin aliento. Corriendo se acercó a el, y de un salto bajó de su caballo.
El anciano no podía respirar, pero con un gran esfuerzo dijo que necesitaba unas hojas que so-
lo se encontraban en lo alto de un árbol de unos 12 metros, pero eso no fue impedimento ….
15
….para el, porque sin pensarlo empezó a escalar por el árbol hasta llegar a las hojas mas ver-
des, mas brillantes y mas olorosas. Dando saltos logró bajar rápido y darle las hojas al ancia-
no. Consiguió salvarlo, el anciano muy agradecido le estrechó la mano diciéndole que no tenía
nada para ofrecerle, el joven le dijo que no pasaba nada, y se fue.
Tomas seguía buscando la salida de ese espeso bosque, pero de repente vio a un hombre con
una carretilla llena de piedras y arena. Tomas bajó del caballo para ayudarlo, pero primero le
preguntó que hacía, y el hombre le dijo que quería cambiar de sitio la montaña. Tomas le miró
pensando que estaba loco, pero al ver que ese hombre ya estaba cansado y necesitaba ayuda,
le ayudó. Estuvo toda la tarde de un lado a otro, cogiendo piedras de la montaña para hacer
la otra, y cuando ya era casi de noche, el hombre le dijo que parara, que estaba muy agrade-
cido por el gran trabajo que había hecho, y cuando acabó esa frase, el hombre se convirtió en
Nicolás, el viejo del pozo.
Pero esa no fue la única sorpresa de Tomas, porque todas las piedras que había movido de si-
tio se convirtieron en oro, el establo en un inmenso castillo y el árbol que escaló le dibujó con
sus ramas un camino que le llevaba hasta su pueblo, su casa. Nicolás desapareció, Tomas subió
corriendo a su caballo y galopando fue hasta su casa a buscar a su madre para llevarla hasta
el castillo y enseñarle todo el oro, con el cual podían comprar todas las medicinas que hicieran
falta. Días después le hicieron rey, y repartió el oro con la gente del pueblo. Fin.
Mi abuelo decía que gente así queda muy poca, pero que en el fondo todos
somos buenas personas, solo nos falta demostrarlo.
BORDE.
16
19 de gener
Els alumnes de 4t d’ ESO vam anar a Porta22, situada al carrer Llacuna, al
costat del centre comercial de les Glòries.
Quan hi vam arribar, vam estar uns 10 minuts esperant en uns seients molt
còmodes i xerrant sobre les nostres coses. Després una noia ens va fer una xerrada
per explicar-nos què podíem trobar a Porta22 i tota la informació que ens podia ser-
vir d’ajuda per al nostre futur.
Ens va explicar que a Porta22 havíem vingut a orientar el nostre futur profes-
sional i les possibilitats de treball que més ens acostaven als nostres hobbies.
Un cop acabada la xerrada, ens vam posar individualment en un ordinador i
vam contestar un test amb algunes preguntes relacionades amb els diferents camps
de treball. Segons les nostres respostes, obteníem uns resultats o uns altres, apro-
ximats als nostres gustos sobre el que volem estudiar.
Un cop obtinguts els resultats, vam comparar-los entre nosaltres, i això ens
va servir d’ajut per orientar-nos, sobretot per als que encara no tenien molt clar què
volien estudiar.
Un cop vam acabar, ens van dir que Porta22 era un espai lliure per a tothom
que hi volgués accedir i trobar informació, no només sobre les possibles feines que
t’agradin més o per les quals mostres més interès, sinó que també per trobar feina
de qualsevol tipus i poder informar-te’n.
La sortida ens va agradar a tots i ens va servir per aprendre coses.
Emma Flores
17
� El punt d’informació juvenil www.elpuntjove.cat
R Porta22. www.bcn.es/porta22
R Departament d’educació (Generalitat de Catalunya) www.gencat.cat/educació
K (Universitats) http://www.gencat.cat/temes/cat/universitats.htm
R Xarxa telemàtica educativa de Catalunya. www.xtec.cat K Estudis
R Direcció general d’ensenyaments professionals artístics i especialitzats http://www.xtec.cat/fp/
K Institut Obert de Catalunya http://ioc.xtec.cat/educacio/
18
En aquesta tirada...
El Parkour. Per Jair Barbosa
El Señor de los AnillosEl Señor de los AnillosEl Señor de los AnillosEl Señor de los AnillosTMTMTMTM la Conquista, el la Conquista, el la Conquista, el la Conquista, el
CPC. Entrevistem els seus membres
Persèpolis, un còmic amb un missatge Persèpolis, un còmic amb un missatge Persèpolis, un còmic amb un missatge Persèpolis, un còmic amb un missatge
EL TEU RACÓ D’OCI I CULTURA Sergi Martínez Morato
Una fantàstica ressenya i impressionants opinions dels alumnes d’Educació
per a la Ciutadania de 3er de la pel·lícula V de Vendetta
19
PaRkoUR
El parkour es el Arte Del Desplazamiento (ADD). Mucha gente lo considera un deporte de
riesgo, pero en realidad se trata de una filosofía. Consiste es fijar dos puntos: uno de parti-
da y otro final , también una línea imaginaria, la cual se seguirá superando cualquier obs-
táculo de la forma más rápida y fluida posible solo con la ayuda del propio cuerpo humano.
Esta filosofía se basa en la autosuperación.
El parkour surgió de un grupo de jóvenes franceses disciplinados por Raymond Belle
(soldado y antiguo miembro de la tropa Dan Lat). David Belle y Sebastián Foucan se sepa-
raron de este grupo, que es conocido como Yamakasi. Ellos llamaron este arte con el nom-
bre de parkour (“recorrido” en francés). Los practicantes del parkour se les denominan tra-
ceur (“trazadores” en francés), o traceuerse (“trazadora”). Un buen traceur o traceuerse no
estropea el mobiliario urbano, no estorba a la gente y sobre todo nunca pone en peligro su
salud física o, lo que es más importante, su vida.
En el parkour no hay competitividad, cada uno tiene su nivel y hace lo que puede según
sus posibilidades; de ahí observamos que no es un deporte. Su lema es “ser y durar”. Ca-
da traceur tiene su punto de vista y sus razones para practicarlo. Unos lo practican porque
se entretienen o su vida gira entorno a ello, es para ellos muy importante. Para otros es
una arte con el que expresarse o simplemente lo ven como una forma de desplazarse dife-
rente al resto de la gente.
De hecho, el parkour se podría aplicar a la vida si tienes un problema hay que afrontarlo, si
te cruzas con un obstáculo no debes echarte atrás, sino hay que superarlo.
Los “fricks” y rotaciones en el aire no forman parte del parkour, ya que este consiste en tra-
tar de avanzar lo más rápido posible, y estos pueden restar tiempo. Algunos ejemplos son:
“árabes”, “aerials”, “wallflips”, “frontflips”, etc. Esto es lo que se llama “free running”.
20
elSeñor de los AnilloS La ConquistA
Protege la Tierra Media… O destrúyela…
“El Señor de los Anillos: La Conquista” es un juego de acción con altas dosis de estrategia. Está
ambientado, como no podía ser de otra manera, en los entornos de las películas y los libros de “El Señor de
los Anillos”. En el juego se reviven batallas intensas como el asedio del Abismo de Helm, o la Batalla en
los Campos de Pelennor, en las que puedes entrar a formar parte no tan solo con los defensores del bien,
sino también con las hordas del mal bajo el mando del Señor Oscuro, Sauron.
El método de juego es realmente innovador en este tipo de videojuegos de fantasía. Al jugar, no se-
rás el dirigente de un ejército al que tendrás que gobernar. Serás el miembro de un vasto ejército con el que
tendrás que planificar una estrategia para poder derrotar al enemigo. Tu personaje es un soldado que puede
cambiar durante la batalla si lo deseas. Cada tipo de soldado tiene unas características de base que tan solo
posee él. Hay cuatro tipos:
Guerrero – Gran Resistencia y defensa. Ataque principalmente cuerpo a cuerpo, y espada de
fuego. Puede lanzar un proyectil que noquee al enemigo.
Arquero – Resistencia mejorable Ataques a distancia con arco. Puede lanzar flechas envenena-
das, de fuego, e incluso lanzar varias a la vez.
Mago – Poca resistencia. Ataques mágicos de alcance variable. Puede sanar a las tropas y crear
un potente escudo mágico entre otras magias.
Explorador – Mala resistencia. Ataques muy dañinos y aparatosos, principalmente cuerpo a
cuerpo. Puede camuflarse para atacar por la espalda al enemigo y matarlo automáticamente.
Puede lanzar cargas explosivas para abrirse camino.
Las partidas consisten en lograr una serie de objetivos utilizando las habilidades de estos cuatro ti-
pos de soldado. El enemigo consta de contendientes con los mismos aspectos, pero del bando contrario.
Además de éstos, a lo largo del juego puedes dominar héroes (como Aragorn o Gandalf), monstruos (como
los ents y los mumakil), máquinas de guerra (como catapultas y balistas) y monturas (caballos y huargos).
El control de las unidades puede parecer complicado al principio, pero es cuestión de práctica.
Estamos hablando de un buen juego disponible para PC, Xbox 360, Nintendo DS y Play Station 3.
Sergi Martínez
21
Persèpolis
Persèpolis és un còmic de l’escriptora iraniana Marjane Satrapi. Es tracta d’una au-
tobiografia explicada en imatges i text curt però precís amb un munt de simbolisme
i realitat. Si l’analitzés com un conte, tractaria d’una noia d’una cultura àrab i dels
problemes que pateix amb la seva família, tant dins com fora del seu país d’origen.
El relat consta de tres parts molt diferenciades que comprenen la infantesa de Mar-
jane, la seva adolescència i la seva maduresa.
És un llibre molt cru en quant a tema es refereix, però pot arribar a tenir situacions
molt tendres i fins i tot humor.
L’escriptora ha sabut plasmar en un còmic tota la seva vida i reflectir els problemes
reals que ha hagut i ha de patir la gent del seu país (com la repressió ideològica i
religiosa d’Iran).
Altament recomanable.
Sergi Martínez
22
V DE VENDETTA Fitxa tècnica
Director: James McTeigue
País: EEUU
Any: 2005
Actors: Natalie Portman (Evey Hammond), Hugo Weaving (V), John Hurt (Adam Sutler),
Stephen Fry (Gordon Deitrich), John Standing (Anthony James Lilliman), Natasha Wight-
man (Valerie Page, adulta), Imogen Poots (Valerie Page, joven), Roger Allam (Lewis Prot-
hero), Clive Ashborn (Guy Fawkes),
Sinead Cusack (doctora Delia Surridge), Tim Pigott-Smith (Peter Creedy),
Rupert Graves (detective Dominic Stone), Guy Henry (Conrad Heyer),
Ben Miles (Roger Dascombe).
Sinopsis Gran Bretanya 2039, s’ha convertit en una dictadura per un anomenat líder que te el po-
der de tot. Elimina moltes coses entre elles l’art i tot lo relacionat amb ell. La gent viu sota
l’exigència d’aquest líder.
Evey Hammond una noia, és rescatada d’una violació per V, un home emmascarat que li
ensenya com ell mateix destrueix un edifici de Londres. Més tard anuncia a totes les tele-
visions que el 5 de novembre de l’any següent destruirà el parlament de Londres.
Desprès d’això V, torna a fer de les seves però aquest cop no li surt tan bé, i és Evey qui li
salva a ell. Com que als medis de comunicació V és tractat com un terrorista, s’emporta a
Evey a casa seva, un lloc ple d’art i musica per a que no corri perill. V li diu que ha d’estar
allà reclosa tot un any. Quan descobreix que V esta matant als dirigents del govern, no
aguanta i s’escapa a casa del seu cap Gordon , amic seu que la recull a casa seva. Però a
la nit, els policies venen a per Gordon, ja que ha fet un programa posant en ridícul al lí-
der. I quan se l’emporten, troben també a ella.
Van a parar a un presó. Es torturada durant un dies, li rapen el cap. Quan esta empreso-
nada troba un escrit d’una dona lesbiana que va estar en la mateixa situació que ella i que
la van empresonar membres del partit pel fet de ser lesbiana. Aquesta historia li va com-
moure molt i d’alguna manera la va fer més forta. Desprès li proposen que si no diu res
sobre V la mataran. Decideix morir. Quan ja es apunt de ser executada, descobreix que
tot havia sigut una mentida de V per a que s’oblidi de totes les mentires i records dolents
que havia tingut en la infantesa. Els seus pares havien mort per la dictadura i el seu germà
per el virus del Sant Mary’s, una enfermetat que va encomanar el govern per poder pujar
al poder. Desprès d’això Evey s’enadona de que es capaç de superar els seus pors. Li
promet que es veurien avans del 5 novembre.
I així ho fan. Aquell mateix dia a la nit V li ensenya el tren ple de dinamita que farà explo-
tar el parlament. V s’en va complir un tracte que havia fet amb el partit feixista. Un mem-
bre mataria al líder a canvi de que V deixes d’atentar contra el govern. Quan torna esta
ferit per bales. Havia tingut una lluita contra militants del partit feixista i l’havien disparat.
V mor. Evey el posa dins del tren ple de dinamita i li dona a la palanca per a que el parla-
ment finalment exploti, i amb això la dictadura.
23
Opinions Com hem vist en la pel·lícula, viure en una dictadura, sens dubte no és gens agradable, ja que
es fiquen en les teves relacions socials, posen lleis sense sentit, com la de prohibir la música, i
no tens les llibertats que tindries en un altres tipus de governs. Així, ja que nosaltres disfrutem
de democràcia, i de llibertat, més val que no la subestimen, i que l’aprofitem. També extrec,
que la cobdícia del home no té límits, i tots hem de procurar en no caure en aquest cau. Altre
conclusió és que al igual que Evey, tots podem superar les nostres pors, i segurament que ens
farà falta, perquè en la vida sempre trobarem problemes, i sentirem temor per aquests, però
ens veiem obligats a continuar i a superar-nos. Finalment, també una cosa destacable, és que
V al final s’anadona que la venjança no li ha satisfet, si no que el que realment volia era esti-
mar i que l’estimessin, això li donava felicitat.
Esteban Segarra
M’ha semblat una pel·lícula com poques hi ha. Te una trama molt bona, igual que el guió,
l’escena i els actors. És una pel·lícula que et deixa un significat, com una denuncia, que intenta
dir alguna cosa, que reflexa alguns aspectes de la societat d’avui en dia. Han tingut sort, ja
que si fa uns anys la haguessin fet, no crec que la hauríem pogut veure amb tanta normalitat
com ho hem fet ara. Parla de la dictadura i no precisament bé, dels drets, llibertat i terroristes.
Això amb la dictadura d’Espanya dubto molt que la haguéssim pogut veure.
Esta molt bé explicada i encara que es un mica difícil de seguir crec, que amb paciència i
atenció la podem entendre tots molt be. No es una pel·lícula difícil excepte per la trama, per-
què ho explica tot molt bé i te un ordre molt correcte.
La recomanaria a tots aquells que els hi agrades la política, els que els interessa les pel·lícules
distintes a totes aquelles que tenen trames absurdes o obvies, o aquelles persones que han
passat una guerra, una dictadura o una situació similar a la de la pel·lícula. La recomanaria
també a persones mes grans que petites ja que no l’entendrien, i les grans se lis quedaria una
bona opinió de la pel·lícula.
Júlia Redondo
Penso que és una pel·lícula que dóna molt a pensar. A més que et fa entendre que la situació
que tenim avui dia no la poden gaudir a tot arreu, que molts avantpassats nostres han hagut de
lluitar molt per arribar on ara som, amb tots els drets i llibertats que tenim avui dia, a més de
sobirania.
També fa que vegis fins on pot arribar una persona per defensar el seu poble. Encara que no
són les formes correctes les que V utilitza, et fa veure que es desviu pel seu poble, i t’adones
que coses tan simples com anar a votar, de les quals molta gent “passa”, a molts llocs com a
l’escenari de la pel·lícula, és un motiu per lluitar.
T’adones del poder que poden arribar a tenir i exercir els polítics sobre el poble, la corrupció
que pot haver-hi al govern i un seguit de coses que molts cops ni tan sols ens podem imagi-
nar.
La part en que empresonen a la protagonista, fa veure la crueltat amb que el poder pot arribar
a tractar la gent, tot el que han sofert. I la reacció de l’Evey fa posar-te a la seva pell.
Ja cap al final de la pel·lícula, veus el gran poder que exerceix l’amor sobre nosaltres, sobre
la Evey, que s’enamora de V, sense veure-li el rostre, s’enamora de la persona, això et fa re-
capacitar sobre la superficialitat de la societat.
Amanda Lopez i Sandra Ventura
24
Entre els talents del centre es troben quatre nois de batxillerat que toquen rock: són els Mellodica. Tot seguit, l’entrevista que la redacció va fer al grup en persona. 1 – Des de quan fa que toqueu?
Tots al voltant d’un any.
2 – Quins són els vostres gustos musicals?
Jaime – El Heavy Metal i el Folk.
Jordan – El Heavy melòdic i el Celta.
Aris – El Heavy i el Punk
Jaume (Neo) – El Rock, el Trash i la música clàssica.
A cap els hi agrada el reggaetón.
3 – Els vostres artistes favorits.
Jaume (Neo) – Bucked Head, Jimmy Hendrix.
Aris – Blind Guardian, Metallica.
Jordan – Tierra Santa, Rhapsody.
Jaime – Mago de Öz, Tierra Santa.
4 – Per què...
La guitarra melòdica i veu?
Jordan: M’agradava poder tocar la guitarra des de sempre, i la veu vaig haver de fer-la per exclusió
de la resta de membres.
La guitarra rítmica i no el teclat...?
Aris – El meu somni era ser teclista, però el Heavy de guitarres em va envair i em vaig decantar per
la guitarra.
Per què la guitarra i no la trompeta?
Jaume (Neo) – M’agradava la trompeta, però les classes eren molt cares, i la guitarra també
m’agradava molt.
Per què el baix ?
Jaime – Diguem... que va amb la meva personalitat.
25
5 – Per què Mellodica i no Aris Jaimen o Jordan Priest?
S’anava a dir Romeo y Tu Madre... També hi havia el nom d’Aquelarre, però al final vam quedar que
es diria Mellodica. Tot ve arran de la guitarra melòdica. Ho vam escollir molt de pressa, perquè aque-
lla mateixa tarda era la festa de Fiditrim... I tot i que ho vam pensar durant poca estona, el nom ens
convenç.
6 – Com vau aprendre a tocar?
Practicant cada dia a casa amb classes per internet. Som autodidactes. En Neo a una acadè-
mia.
7 – Que n’opineu de la revista?
Hauria de tenir més contes i historietes i ser una mica més seriosa.
26
Cuando recibí un correo electrónico de Alfred Sala, antiguo profesor mío
de catalán, en el que me invitaba a asistir al IES Montjuïc para dar una
charla a los alumnos de 4º de ESO, la ilusión se apoderó de mí.
He regresado a éste diez años después, y la experiencia ha sido extraordi-
naria.
Los PowerPoint han sustituido a las transparencias y a las diapositivas, algu-
nas taquillas azules siembran los pasillos, pero los estudiantes siguen siendo casi
como antaño, aunque las modas han cambiado.
Aún quedan profesores de la época, pero si me retraso un año, pillo a la
gran mayoría jubilados: Asun Lacasta y Choni García (sociales e historia), Roberto
Pastor (inglés, actual director del centro), José Enrique Villacé (inglés), Consuelo
Iglesias y Lluís Borrell (lengua y literatura), Paco Rubio (matemáticas), Francisco
(el portero, que también merece ser mentado. ¡Lo que nos costaba fugarnos cuan-
do merodeaba por ahí!), y, cómo no, Alfred Sala, que, como aparece en los agra-
decimientos de Niños Perdidos, fue una de las personas que me apoyó para que
continuara escribiendo. Lamentablemente, me he enterado de que Emilio Marino,
profesor de filosofía y antiguo director, falleció hace unos años. Por otra parte, me
alegro que mis némesis, un par de profesores cuyo nombre omitiré, ya no pululen
por el instituto, así me he librado de pasar el mal trago de encontrármelos.
Como me dijo mi amigo, y también antiguo compañero de instituto, Mauro Sturles-
se: “El hijo pródigo ha vuelto”, y lo he hecho cambiado, porque muchos ya no me
reconocían. ¿Será por el peinado? ¿O por los quilillos que se ganan con la buena
vida? Un consejo: los que queráis mantener la línea, evitad el matrimonio.
Los alumnos de 4º de ESO y los de “Aula oberta” (no tenía ni idea que exis-
tía eso) ….
27
….. forman un total de unas cincuenta personas, más cuatro profesores, to-
do esto en la sala de actos donde hacíamos los exámenes finales, cargados de
chuletas, y ese día no podía ser una excepción; llevé un mini dossier por si me olvi-
daba contar alguna cosa. Para los que hayan leído Sociedad Tepes, esta zona les
tiene que ser familiar: es la misma donde Edmundo, secundado por los profesores,
intimidados por su política de tiranía, “invita” a Daniel a irse del instituto. Debo re-
cordar, una vez más, lo de siempre, picaruelos: cualquier similitud con la realidad
es pura casualidad.
La gente tiene tendencia a hablar demasiado, sobre todo sin conocimiento
de causa. Cuando comenté que iría a hablar con los chavales sobre mi paso por el
IB (así era antiguamente) Montjuïc, y sobre mi trayectoria profesional, incluyendo la
literaria, pusieron el grito en el cielo. “Ten cuidado, que éstos muerden”.
Mentira.
Opté por sentarme en las escaleras que llevaban al escenario en lugar de
tomar asiento tras una mesa; tengo el culo inquieto, y eso de estar clavado en un
mismo sitio no va conmigo. Con mi chuleta en mano, y por petición de Alfred, co-
mencé la charla en catalán hasta que ahondamos en los estudios universitarios,
que fue cuando pasé al castellano, pues me expreso mejor, y al ser un tema tan
jugosito… Fue como si en vez de diez años hubieran transcurrido unos meses.
Como Alfred bien dijo, estuve muy involucrado con el instituto, aun sin ser un
alumno demasiado destacable, y, mucho menos, modélico. Intenté en lo posible
tener una buena relación con todos (especialmente con las chicas jejejeje), y por
ello quizá fue por lo que me hice delegado durante los tres primeros años, hasta
que quedé quemado por dar la cara por mis compañeros y comprobar que a la
hora de la verdad muchos se arrinconaran como gallinas.
Pero necesitaba más, aquel sitio me lo pedía, y por ello me uní a la Asocia-
ción de Alumnos, la cual tenía dos funciones:
1-Hacer campana, siempre que el cuerpo lo pidiera.
2-Dirigir la revista del instituto.
28
Esta revista era “Els quatre gats”, escrita por todos los alumnos que quisieran cola-
borar. La verdad es que no tenía que ver nada con la nueva: ésta tiene una presentación
perfecta y es muy formal, mucho más profesional, mientras la nuestra era dañina para la
vista y, principalmente, excesivamente guasona. He vuelto a leer los números que hicimos
en su momento, y no consiguen borrarme la sonrisa, y mucho menos alguna que otra car-
cajada. Esas caricaturas de los profesores, las frases míticas de éstos y de alumnos, sec-
ciones que eran auténticas burradas,… y los mensajes subliminales que se colaban por el
filtro de los profesores destinados a algunos compañer@s tocapelotas, que al final llegaban
a los oídos de todos por el boca-a-boca, ¡y bronca al canto!
Pero con lo que realmente he disfrutado en esta charla es con las “charcutadas” que
he podido contar, sin censura (bueno, tampoco me he pasado. Si me invitan otra vez, ¡les
llevo un brazo!), sobre mis estudios de criminología y sobre cómo se realiza una autopsia,
alejándonos del glamour que nos tiene acostumbrados la televisión con series como CSI o
Bones. Ha despertado expectación y curiosidad, que es lo verdaderamente importante, por-
que si los alumnos se me llegan a dormir, hago un hueco en la escalera y me pongo a so-
bar también.
Volver al instituto ha sido como cruzar un umbral en el tiempo. Por un par de horas,
me he visto de nuevo con catorce años, pantalones anchos, zapatillas rojas Patt Ewing, fle-
quillo a lo Vanilla Ice (ahora la cabeza no me sirve ni para llevar pelo) y pelusilla sobre el
labio, maravillado por lo que me iba a encontrar.
Por todo esto, debo dar las gracias a Sergi Martínez por ponerme en contacto, des-
pués de tantos años, con el centro; a Alfred Sala, por invitarme a este magnífico acto, como
a todos los profesores que forman parte del IES Montjuïc por su acogida; y a los alumnos
de 4º de ESO y del “Aula Oberta” por hacer que esta experiencia sea única.
Gracias por haberme hecho volver a mis recuerdos.Gracias por haberme hecho volver a mis recuerdos.Gracias por haberme hecho volver a mis recuerdos.Gracias por haberme hecho volver a mis recuerdos.
Niños p
erdidos
. Soc
iedad Tepe
s.
Iván Mourín
29
En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército rojo, han alcanzado las
tropas Nacionales sus últimos objetivos militares. LA GUERRA HA TERMINADO.
Burgos, 1º de abril de 1939. Año de la Victoria. EL GENERALISIMO: Franco.
Con este bando se daba por finalizada la guerra civil española, uno de los acontecimientos que más ha in-
fluido en la historia reciente de España y aun sigue siendo tema de estudio e investigación. Esa fecha fue la
que señaló el final del conflicto armado, pero siguió habiendo una guerra subterránea, una represión por
parte de los vencedores contra los vencidos –cárcel, campos de concentración, fusilamientos, trabajos forza-
dos, etc- que fue igualmente cruel. Si toda guerra es injusta todavía más, si cabe, lo es una guerra civil.
Entre julio de 1936 y marzo de 1939 se enfrentaron en España dos visiones económicas, diferentes ideolo-
gías y maneras de concebir la vida. Por un lado, los fieles al poder establecido democráticamente desde
abril de 1931, que era la II República, partidarios de la igualdad social y económica, de la libertad de culto
y de la participación política de todas las clases sociales. Por otro, las clases conservadoras que vieron ame-
nazados sus privilegios por el gobierno de la República y tuvieron su brazo armado en un ejército que, en
un acto de rebelión, intentó “salvar a España” y el orden público, que en los primeros meses de 1936 se
había alterado con asesinatos, violencia callejera, atentados, quema de iglesias, etc.
El alzamiento militar debía ser un pronunciamiento al estilo de los del siglo XIX, pero acabó en una cruenta
guerra civil, por la resistencia que opusieron las personas leales al gobierno republicano. Hubo además par-
ticipación extranjera en ambos ejércitos: rusos y Brigadas Internacionales del lado republicano, y alemanes
e italianos, a favor del ejército sublevado. La ayuda fue desigual y no desinteresada, decantó la victoria del
lado nacional, por la decisiva actuación de la aviación, con actos tan vergonzosos como los bombardeos de
Guernika, Barcelona y otras ciudades. La declaración de no intervención por parte de las potencias preten-
didamente democráticas –Francia y Gran Bretaña- no hizo más que obstruir la ayuda que debía recibir el
bando republicano y no impidió el apoyo de las potencias fascistas al bando sublevado. Al final de la
Segunda Guerra Mundial, el nuevo régimen instaurado en España, la dictadu- ra, se vio
reforzado y reconocido internacionalmente.
A las terribles consecuencias de la guerra en pérdidas humanas (muertos,
desaparecidos y exiliados) y materiales (destrucción de pueblos, comunica-
ciones) siguió una represión con saña a los vencidos y unos años de dicta-
dura que provocaron el retraso económico, social y político de España. Du-
rante muchos años la visión histórica de los vencedores insistió en la culpa
que debían pagar las personas que fueron leales a la República, ya sea en
batallones de trabajo forzado, en privación de la libertad, en fusila-
mientos y ejecuciones a los prisioneros, así como represión contra sus familia-
res. No es de extrañar que estos afectados intenten reivindicar una memoria histórica que,
bien concebida, no es un deseo de revancha, sino un acto de justicia que devuelva la dignidad que les fue
negada a tantos combatientes que perdieron la vida por defender unas ideas. No es reabrir viejas heridas, ni
perturbar la paz de los muertos, sino reconocer su papel, su sacrificio y su importancia en nuestra historia.
Solamente así se podrá pensar como verdadera la paz se proclamó el 1º de abril de 1939.
José Martínez Sáez
30
Benvolgudes i benvolguts professors, alumnes i companys del PAS, Sóc el Ricard. I he pensat que la millor manera d´acomiadar-me de vosaltres, és diri-gir-vos unes paraules breus d´ànim i d´agraïment pel procés laboral i personal que he viscut a l´IES, durant aquest darrers nou anys i mig. Quan vaig treure les oposicions de conserge, em vaig posar content de poder quedar-me a Barcelona ciutat. Ara que tinc uns quants punts més, he pogut optar per una plaça en el meu barri, a prop de casa. Sento que a vegades la feina de conserge no m´ha permès tenir una relació prou amable, o tant amable com hagués desitjat, sobretot envers els alumnes. La tasca de la vigilància de les instal.lacions i el control de les persones que en tot moment hi ha a l´institut, ens posa (tant al Francisco com a mí) en un estat de tensió-vigilància que no ens permet arribar a molts detalls, fora del que és principal. Sapigueu-nos comprendre i disculpar. Us he de dir que m´agrada treballar de conserge, m´he sentit i em sento útil. I certa-ment, l´experiència és un grau! Finalment, us desitjo a totes i a tots, el millor en els vostres estudis, en les vostres profes-sions, i en definitiva, en les vostres vides de bones persones i de bons ciutadans. Cordialment, Ricard M. Mayoral i Saperas
31
AMPA IES MONJUÏC
� Quota 2009 - 2010: 15 €
� Ventatges i projectes de l’AMPA:
���� Reserva i posterior venda de llibres 2009-2010: La reserva dels lli-bres és de 20 €.
NOVETAT: Si sou socis de l’AMPA i compreu els llibres, us regalarem una carpeta. ���� Taquilles (el mateix preu que aquest curs): Soci 20€, No soci 35€
���� Subvencions per excursions
(exemple: any 2008-2009 - 5 € sortida projecte de recerca)
���� Esmorzar fi de curs (previ tiquet lliurat per l’AMPA)
���� Esmorzar acomiadament 2º batxillerat
���� Material didàctic per l’institut
���� Gestió i renovació mobiliari del pati (barres bicicletes, bancs, pintu-ra, ...)
SI VOLS APROFITAR-TE DELS AVANTAT-GES DE L’AMPA. APUNTA’T!!! ENCARA ESTÀS A TEMPS
Nova seu: a l’antic menjador
Horari: Dimarts a l’hora del pati (11:15 – 12 hores)
Adreça de correu electrònic: pilar-quiros@ono.com
32
Para: Nazareli
Mi negra la adoro un monton, gra-
cias por ayudarme en todo lokitap
te quiero y que sigas así como siem-
pre, no cambies nunca.
Att: Caroline
Brayan tio, espero que no te vayas a honduras y no repitas. Una saludo.
Kesel
Para = Kevin 3º C De = Anónimo
Pues no ha sabido valorar lo que
tenias =(, que triste pero ojala te
dure tu nuevo cariño.
Es una persona muy buena pero su comportamiento le falla. Decirle que cambie y que siga
Para: Laura - Muñequita lokita 2º B Aiix mi muñekita la Adoro mi loka.
Weno que supere todo lo que le pase
por que todo en esta vida se puede.
Te adoroo.. lokii ap Att: Caroline
Para: Tania - Winnie Culon =) jeje 2º B
Weno, que la adoro y darle un consejito: que aunque le pasen cosas buenas o malas siempre este alegre. Te Adoroo Mujer!!
Att: Caroline =)
Estudiar es la luz de la vida, no es-tudies y ahorra energia!!!!! xD David Sanchez
Para: Tania
Que siga adelante, que no mira hacia atrás y que cuando nece-site a alguien aquí siempre es-taré yo.
Att: Laura M. Te amuu!!
Christian, ets molt bon estudiant, però pots fer més, ànim!
Anònim El amor le preguntó al odio -¿Por que odias tanto?- Y el odio le res-
ponde al amor -Porque una vez ame dema-siado.
Att: ariel
Jair eres excelente haciendo
parkour.
Carlos esta canción para ti =)
...Quizás este no sea el momento para preguntarte si es que al pasar tanto tiempo pudiste olvidarme? ¡Veo en tu dedo un anillo y en conclusión...te casas a final de agosto y aquí estoy yo con la misma expresión. Perdón si soy imprudente, y delante de la gente te reclamo de repente, como es que supuestamente se venció el amor...sin contrato entre tu y yo...(8)
Att: la_baby_culoOna*
Me caes muy bien Douglas, me lo paso muy bien contigo.
Para Laura 2º B mi amiguis
Pues mi niña, usted ya sabe que la adoro y que siempre estra-re a su lado, que la quiero como a una hermana, nunca canvies, gracias por escucharme, aconsejarme y por muchas cosas que hemos pasado juntas; te quiero, te amo mi niña.
ATT: TANIA
Para: Kevin 3º C.
Un consejo de una amiga que lo quiere mucho y en que puede confiar!!! Weno, que todo este tiempo has perdido a la persona que te quiere loko, no te distes cuenta, pero bueno, aclarate bien las co-sas. Abre los ojos.
Att: ANONIMO
33
*Para Nazarely
Que na, la quiero muchisimo y que cuen-ta conmigo para lo que quiera. TQM Naza, Te amuu...
Att: Laura M
Mario pues, este es el último año juntos
en el insti. Espero que te vaya todo muy
bien y nos veamos entrenando en una "RI"
XD. Haver si llegas a mosso. Un saludo.
Para: Belén
Bueno, que la queremos mucho y que no cambie...Te
quiero loka. Anónimas
Ramon y Gerard espero que sigáis aquí de profes el año que viene! Kesel
Se que no eres el amor de mi vida,
pero eres una persona
que no se me olvida. att: manika
Quererte ha sido lo mejor que me ha pasado, porque contigo he aprendido lo que significa sen-tirse amado. TK!!! Anónimo.
Para Lourdes Hidalgo
Elena: te quiero con el alma, o mejor con el cora-
zón, pero el corazón te lo has llevado.
TKM. De Gordy. :-p
Ariel: te tengo en mi mente y en mi cora-
zón, y aunque no lo vea la gente, tengo pa
quererte más de una razón. De tu peque
te quiero decir una cosa pero no se como empezar, lee el principio de este poema y lo entenderás.
Perrota TQ.Para una gitana de 4ª.
La vida no es soñar,
ni esperar que los sueños se cumplan,
sino vivir cada dia como si fuera un sueño…
De: Dayana Martínez
En el cielo hay una estrella
Que presume de bonita,
Pero yo tengo una amiga,
Que la deja pequeñita. ¡¡Qué triste perder un amigo!!
¡¡Qué triste perder un amor!!
Pero más triste es perder la toalla
Con los ojos llenos de jabón. Suma tu alegria, resta tu dolor,
Multiplica tus amigas pero nunca divi-das el amor.
El fracaso de colonia se guarda en el cajón,
Y el recuerdo de una amiga se lleva en el corazón.
Amigas en el parque,
Amigas en la calle,
Amigas como Maria no hay en ninguna parte. Suelen ser amigas mías, pero no lo demuestran. Si una tiene una ami-ga es para todo el rato del mundo, estar con ella y poder contarle todas las cosas...
Mario no te vayas del Intsi, te echaremos de menos. Anónimo.
Saludo para 4B, los mejores.
Miriam eres muy guapa, me caes muy bien.
34
Per Sara Lopez &
Pablo Cuesta
AMOR: Si tens dubtes, espera fins
que s’aclareixin.
AMISTAT: No canviïs un bon amic per un
altre.
INSTI: No deixis els deures d'estiu per
l’últim dia, desprès no els acabés!.
TRIUNFARÀS SI... Et fas la ralla del
cabell al costat.
NO T’ATREVEIXIS A... Pegar a un amic! PISCIS
AMOR: No confonguis
l’amistat amb l’amor.
AMISTAT: vigila amb qui t’ajuntes, sortiràs mal pa-
rat.
INSTI: 2 paraules...¡ Ha-
ver estudiat!
TRIUNFARÀS SI... Co-mences a posar-te la roba
conjuntada.
NO T'ATREVEIXIS A... Posar-te a cantar davant
dels amics.
ARIES
AMOR: A lo millor esta sol/a tampoc es tan dolent..no?
AMISTAT: Si et deixen tirat/da passa d'ells.
INSTI: No agafis mania als profes perquè et suspenguin! L’any que
ve els tornaràs a tenir..
TRIUNFARÀS SI... A conselles als amics
NO T'ATREVEIXIS A... menjar massa! S’acosta l’estiu...
TAURO
L’horòscop
AQUARI
AMOR: Si de veritat t’estima t’acceptarà tal i com
ets.
AMISTAT: No li diguis al teu millor amic qui
t’agrada! Mai!
INSTI: Deixa de rallarte per si aproves o no, ha-
ver-te posat les piles el primer dia.
TRIUNFARÀS SI... Comences a fer-te el llit
sense ajuda de la mare.
NO T’ATREVEIXIS A... Passar-te tot el dia fi-
cat a la teva habitació.
35
AMOR: ¡Reacciona! que no ho veus? Esta boi-
x/a per tu!.
AMISTAT: Que esperes per sortir de festa
amb els amics?.
INSTI: !Per fi s’ha acabat!! però això no vol
dir que deixis d’estudiar.
TRIUNFARÀS SI... Et compres un conill
( fes-me cas!).
NI T’ATREVEIXIS A... Posar-li de nom al
conill Tambor .
GÈMINIS
AMOR: Deixar de buscar! Algun dia apareixerà!.
AMISTAT: Procura no parlar malament dels teus
amics!.
INSTI: No ocultis les teves notes els pares ho
acabaran descobrint !.
TRIUNFARAS SI... Et fas un facebook! I si el
tens... busca amics de la infància.
NI T’ATREVEIXIS A... Espiar als veïns.. no t’han
fet res.
CÀNCER
AMOR: Si no trobes novio/a tira pel camí fàcil... VES A
LA DISCO!.
AMISTAT: Si la teva amiga es una cotilla, ¿Per que li
contes res?
INSTI: No et fis dels pa-res.. si no Has aprovat totes, et ficaran a una acadèmia
d’estiu.
TRIUNFARÀS SI... deixes d’explicar acudits... no tenen
gracia!.
NI T’ATREVEIXIS A... Mossegar-te
les ungles!
LLEÓ
AMOR: Que encara no l’hagis trobat no vol dir que no existei-
xi.
AMISTAT: Si la teva amic/ga et planta per un altre, passa
d'ella no val la pena.
INSTI: procura estudia molt en les recuperacions. Sinó... tin-
dràs problemes.
TRIUNFARÀS SI... Si vas a la platja i et poses crema, no
volem gent vermella
NI T’ATREVEIXIS A... anar a la discoteca dient que vas a
l'skating! els teus pares no són tontos.
VERGE
36
AMOR: Si ell/a no para rallar-te deixa-li clar que no
vols res!
AMISTAT: Si el teu amic/ga esta malament, lo millor que pots fer es recolzar-lo y organitzar un bon pla, ja
veuràs com s’anima!
INSTI: No hi ha excusa...ara no val que els profes et
tenen mani, ja no cuelaa!
TRIUNFARÀS SI...Deixa de banda l'ordinador i surts
mes al carrer amb els amics!
BALANÇA
AMOR: Estàs molt be com estàs, puè necessites algú?
AMISTAT: Si estàs malament per alguna cosa lo millor que pots fer es explicar-la algun colega.
INSTI: podries portar-te bé!
TRIUNFARÀS SI...deixes de parlar per telèfon..oh acabaràs malament!
NI T’ATREVEIXIS A...Gastar-te molts diners en
tonteries.
ESCORPÍ
AMOR: Oblidat d'ell/ella no veus que passa
de tu....l, no et sap apreciar!
AMISTAT: Segur que amics et sobren però
els saps apreciar de veritat?
INSTI: Ben fet! Oh has aprovat tot baixet
però aprovat!
TRIUNFARÀS SI... compres un conill a un
geminis.
NO T’ATREVEIXIS A....Comprar-te totes
les coses de lleopard! esta molt vist!
SAGITARI
AMOR: No creus que portes molt de temps
junts?. VIVE LA VIDA!
AMISTAT: Perquè no alquileu totes un local y
feu una super fiestuki d’acomiadament?
INSTI: no podria anar pitjor..TT
TRIUNFARÀS SI...Procures no menjar por-
queries.
NO T’ATREVEIXIS A... Tallar-te el cabell.
CAPRICORN
37
Mama mama en el colegio me llaman des-
pistado., anda niñoa callate y vete a tu
casa.
Haber hijo, cuanto es 4 por 4? Empate,
Y cuánto es 2 por 1? Oferta.
Como se dice en batus que el abuelo se
ha muerto por una intoxicacion de ma-
risco?. GAMBA CHUNGA YAYO TUM-
BA...
¿Qué le dijo un plátano a una gelatina?
Todavía no me desnudo y ya estas tem-
blando.
¿Sabes que mi hermano anda en bicicle-
ta desde los cuatros años? Mm… ya de-
be estar lejos.
Jaimito esta en clase junto con sus ami-
gos en una de las clases más aburridas,
uno de sus compañeros de queda dormi-
do y el profesor le dice: anda jamito,
despiértalo. Y jamito contesta: despiér-
talo usted que usted lo ha dormido.
Un lepero iba por la calle y se encuentra
un espejo de mano. Lo abre y exclama: a
este le conozco!!!!!
Entra un nuevo profesor al curso y se
presenta: Buenos días, mi nombres es
Largo. Y juancito contesta: Tranquilo
tenemos tiempo!.
Sonríe aunque sólo sea una sonrisa trise, porque más
que la sonrisa, es la tristeza de no saber sonreír.
38
Responsables seccions Supervisió
El racó de l’IES El racó de l’IES : Antonio Garcia. Alfred Sala
El Calaix: El Calaix: Sergi Martínez. Eva Cortón
Actualitat Actualitat: Felipe Ayala.
S.M.S: S.M.S: Alba Campoy.
Opinió Opinió: Aerhielle Tacata i Nadine Torres.
El barri: El barri: Andrés Ayala.
L’horòscop: L’horòscop: Sara Lòpez i Pablo Cuesta.
Et rius?: Et rius?: Felipe Ayala
revistaiesmontjuic@gmail.com
Juny 2009. 2n Edició
top related