ALLERS DE PARTICIPACI SECTORIAL DEL POUM TALLERS DE PARTICIPACI SECTORIAL DEL POUM DE LLEIDA Documents previs al debat Taller nm. 3: TERRITORI I DESENVOLUPAMENT URB. Dijous, 4 de juny de 2015 El moment actual en el que es troba el procs d ...

Download ALLERS DE PARTICIPACI SECTORIAL DEL POUM   TALLERS DE PARTICIPACI SECTORIAL DEL POUM DE LLEIDA Documents previs al debat Taller nm. 3: TERRITORI I DESENVOLUPAMENT URB. Dijous, 4 de juny de 2015 El moment actual en el que es troba el procs d ...

Post on 11-May-2018

218 views

Category:

Documents

5 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li><p> 1</p><p>TALLERS DE PARTICIPACI SECTORIAL DEL POUM DE LLEIDA Documents previs al debat Taller nm. 3: TERRITORI I DESENVOLUPAMENT URB. Dijous, 4 de juny de 2015 El moment actual en el que es troba el procs delaboraci del nou POUM de Lleida requereix duna reflexi ms profunda sobre el seu contingut. Per aquest motiu, La Paeria organitza 5 tallers de participaci que tenen per objectiu donar veu a agents professionals, econmics i socials per tal de recollir les seves idees sobre com concretar les propostes urbanstiques previstes a lAvan de POUM, aprovat el passat 3 doctubre de 2014. Cadascun dels 5 tallers estar dedicat a una temtica especfica. El tercer tractar sobre territori i desenvolupament urb. Debatrem sobre les potencialitats de la relaci ciutat-sl no urbanitzable altament consolidat i la seva incidncia en la definici de lHorta de Lleida. En aquest sentit la definici i concreci dusos i activitats que potencin el seu valor agrcola resultar fonamental. Com es relaciona la Ronda Verda, que s un element estructurador bsicament urb, amb els espais oberts que envolten la ciutat?. Larticulaci del municipi amb lentorn territorial proper -dins dun territori amb xarxa- sense perdre de vista les caracterstiques singulars del nostre entorn i paisatge hauria de ser, aix mateix, objecte de debat. 0. Introducci a la temtica </p><p>Reconixer i recollir la personalitat de Lleida, marcada per lespai urb, lhorta, el riu i els turons de la Seu Vella, Gardeny i La Caparrella ha de ser, sens dubte, un dels reptes a assolir pel POUM. El document dAvan estableix com a model per a la ciutat de Lleida el dintegraci dels mons urb i rural. Al mateix temps, aposta per optimitzar els teixits urbans existents i acotar el creixement fsic de la ciutat als terrenys previstos al Pla general vigent, pel que fa al creixement residencial, i aposta fortament per la industrialitzaci preveient noves ocupacions de sl destinades a activitats econmiques. La relaci i equilibri entre les funcions de lHorta i la Ciutat ha estat, histricament, un tema destudi i de debat, principalment en relaci a la utilitzaci -i la construcci- intensiva del sl no urbanitzable. El grau de consolidaci actual de sl no urbanitzable, fruit de les diferents regulacions que shan anat superposant mitjanant els diferents instruments dordenaci general, fan necessria una anlisi en profunditat de les implicacions daquesta elevada ocupaci i dels usos actuals i futurs del sl, dins el marc de la regulaci legislativa durbanisme, amb lobjectiu principal de potenciar el seu valor agrcola i ramader de carcter productiu. Lavan del POUM estableix la necessitat i oportunitat en lelaboraci del Catleg de construccions en SNU, que s un instrument inexistent fins ara al planejament urbanstic. Daltra banda, la concreci duna Ronda Verda ajudar sens dubte a enriquir les relacions entre ciutat i horta. Cal encertar, per, en els elements que nhan de regir la definici; quin paper esperem daquesta Ronda i, en conseqncia, com ha de ser el seu disseny. La regulaci del sl no urbanitzable no pot defugir de lentorn i de la regulaci dabast territorial on sinsereix el municipi de Lleida, ents com a xarxa interconnectada i de relaci, tant des del punt de vista de la tipologia de sls productius tipus de producci, tipologia parcellria, grau docupaci etc- com de les diverses unitats de paisatge que es generen com a conseqncia dels diversos usos daquest sl. </p></li><li><p> 2</p><p> 1. Subtema de debat 1: Lespai urb i lHorta: interconnexions i integraci. </p><p>Un dels objectius estratgics del POUM s la integraci de lespai urb amb lentorn, lHorta, i amb els espais verds interns de la Ciutat. La introducci duna nova tipologia de sl dentorn agrcola per tal de fomentar les activitats associades al mn agrari de proximitat i introduir, aix, el valor qualitat al conjunt de lactivitat agrria en contacte amb la ciutat consolidada ha de servir per redefinir la relaci ciutat-sl no urbanitzable. Explorar en aquesta relaci i proposar sinergies entre aquests sls pot ajudar a canviar les dinmiques docupaci i de relacions actuals i potenciar ls racional, sostenible ambientalment i econmicament del sl no urbanitzable en general i del de proximitat urbana especialment. En la mateixa lnia, es planteja la inclusi del concepte de Parc Agrari en aquesta nova categoria de sl no urbanitzable. Com pot ajudar a aquesta interconnexi Horta-ciutat la definici dels Parcs agraris dins el sl no urbanitzable? Poden aprofitar les diverses unitats productives aquesta xarxa dinterconnexi per afavorir el binomi ciutat-producte de proximitat-marca de qualitat? Aprofitar les possibles sinrgies entre la ciutat propera i lexplotaci agrcola amb productes de proximitat pot ajudar a trobar lequilibri desitjat? Sn aquestes estratgies suficients? Quins altres mecanismes de gesti i/o utilitzaci del sl no urbanitzable ajudarien a aconseguir aquest objectiu ineludible dinterconnexi-integraci del mon urb i rural? </p><p>Cal facilitar -i de quina manera- les construccions i installacions de transformaci de productes de les prpies explotacions? Qu cal fer en relaci amb els usos poc adequats, a voltes incompatibles, amb les activitats prpiament agrcoles i ramaderes? La regulaci detallada del sl no urbanitzable sha destablir en funci del tipus de conreu agrcola (sec vs regadiu) com s tradicional o cal desplegar-la en funci de la morfologia del territori, de la voluntat de transformaci productiva i de la seva proximitat amb la ciutat? La zona dentorn agrcola -on potenciar lactivitat agrcola i ramadera de proximitat- sha de limitar al permetre immediat de la ciutat, o hauria darribar fins a la variant Nord? </p><p>2. Subtema de debat 2: LHorta com a suport material duna ciutat difusa. Sostenibilitat econmica i ambiental de lactual model docupaci del territori. El paper de Catleg de construccions en SNU. </p><p>La regulaci del sl no urbanitzable no pot defugir de la realitat generada per la materialitzaci duna ciutat difusa on de manera extensiva i intensa shan materialitzat moltes construccions residencials, demmagatzematge, de transformaci industrial, etc en molts casos no vinculats a lactivitat econmica primria, amb limpacte que aix comporta en tots els mbits. Cal redefinir i revisar tots o alguns dels parmetres actuals (ocupaci, altura, nombre de plantes, parcella mnima, distncia a llindars, a camins i a canals) que regulen la implantaci de les construccions en sl no urbanitzable? Ladmissi de ls residencial unifamiliar a lHorta ha estat un tema de debat i controvrsia histrica a Lleida. Ms enll de les limitacions legals per a la implantaci de nous habitatges en SNU, cal establir altres limitacions com la mida de parcel.la, la superfcie de lhabitatge i les caracterstiques arquitectniques i constructives? </p></li><li><p> 3</p><p>Segurament caldr valorar la sostenibilitat econmica de la implantaci i manteniment dels serveis necessaris ms caracterstics de les zones urbanes- al sl no urbanitzable frut daquesta dinmica histrica docupaci del territori. Digual manera caldr debatre sobre limpacte ambiental i paisatgstic resultant de locupaci intensiva de lHorta per altres usos que no li sn propis. Quins mecanismes poden ajudar a abordar la resoluci de la problemtica generada per la implantaci dalgunes urbanitzacions residencials preexistents, frut de processos histrics de parcellaci illegal, i tamb, la implantaci dalgunes indstries no vinculades a les explotacions agroramaderes, en el SNU? Tots aquests processos han comportat, de fet, una parcellaci molt fragmentada, possiblement de mida excessivament petita, i uns preus del sl agrcola desproporcionats, que pot dificultar el desenvolupament normal de lactivitat agrria. s ladquisici i agrupaci de parcelles una possible soluci per a la potenciaci de lactivitat agrria a lHorta?. Quins sn els mecanismes que potencien aquesta agrupaci enlloc de facilitar la fragmentaci? Un instrument legalment establert per a la recuperaci, reconstrucci i rehabilitaci, de les construccions existents en lHorta s el Catleg de construccions en SNU. Com podem aconseguir que aquest instrument pugui servir realment per dinamitzar lactivitat prpia, agrcola i ramadera, del sl no urbanitzable?. Quins criteris per a la inclusi de les construccions, quins valors cal potenciar? Existeixen actuacions sectorials complementries a la finalitat ltima del Catleg?. 3. Subtema de debat 3: Compleci de recorreguts estructurants. </p><p>La xarxa dels recorreguts territorials sha de concretar atenent criteris de funcionalitat, mitjanant la formaci de circuits que interconnectin els espais amb inters divers, entre altres, els que tenen valors ambientals i els equipaments que estiguin emplaats en el sl no urbanitzable. Un altra idea fora del POUM s la de definir una Ronda Verda de la ciutat com a interfcie al servei del ciutad entre lespai urb, lHorta i la resta del territori. La seva capacitat i coherncia funcional han de ser claus en larticulaci de les vies territorials?. Com aconseguir-ho?. Quins models dxit poden ajudar a la concreci daquesta xarxa dinterconnexions territorials de diferent escala? En aquest sentit cal analitzar i caracteritzar la xarxa de camins i existents per tal de poder definir el seu paper dins la xarxa de recorreguts estructurants. La concreci de la titularitat daquest camins ha estat un problema encara no resolt que pot interferir en el correcte funcionament de la xarxa. Cal establir la seva regulaci? Quins serien els mecanismes que podrien garantir un funcionament quotidi ptim? Aix mateix, quin seria el paper dels regs actuals en la definici daquesta xarxa estructurant? Pot ser aquesta xarxa un mecanisme que pugui facilitar la seva millora i alhora garanteixi ls ciutad daquest important patrimoni agrcola-paisatgstic? Daltra banda, amb quins criteris cal abordar el canvi descala -des de la territorial del Catleg del paisatge de les terres de Lleida, a lescala local del planejament- en la caracteritzaci i protecci del paisatge? Com concretar la identificaci i la protecci de les unitats de paisatge caracterstic del nostre municipi? Cal donar definitivament al riu Segre el protagonisme paisatgstic i deix troncal que t per a la nostra ciutat, potenciant leix del riu com a lligam estructural amb el territori com un sistema </p></li><li><p> 4</p><p>general de comunicacions i despais lliures, esportius i de lleure dalt valor mediambiental. Quines actuacions definici dusos, regulacions, operacions de dotaci, etc- ajudarien a aconseguir-ho? </p></li></ul>