ALGUNES CURIOSITATS DE LA BARCELONA ANTIGA 1. L’ESGRAFIAT MÉS ANTIC

Si ens situem a la placeta de Plaza del Pi, just davant de l'entrada principal de l’església del Pi, podem observar un edifici amb uns magnífics esgrafiats recentment restaurats que corresponen al gremi dels "Tenders Revenedors", que encara que va néixer en el S.XV, es va instal·lar en aquest edifici en el S.XVIII. Aquests esgrafiats barrocs fets amb sorra de platja són, doncs, els més antics de Barcelona. Observem també una estàtua de l'arcàngel Sant Miquel, patró del gremi. 2. EL "AMORET" DE PLÀSTIC

Si ens situem a la Plaça Catalunya, a la confluència de Ronda Universitat, i mirem a les altures, podem veure una escultura, un "amoret", dalt de la casa de Pich i Pon (1878-1937). Aquest personatge, que va ser alcalde de Barcelona, té diverses anècdotes però potser la més famosa és que va fer canviar l'estàtua original per una altra de plàstic ja que se la van intentar robar diverses vegades.

3. L’ÀNGEL CUSTODI MADRILENY

Si baixem pel Portal de l'Àngel segur que ens preguntem d'on li ve aquest nom. Durant l'edat mitjana per aquest lloc baixava una riera, que després torçava per passar per davant de l’església del Pi i desembocava en el Cagalell, la riera que passava per les Rambles i anomenada així perquè a ella anaven a parar totes les aigües residuals i pestilents. Cada 2 d'octubre, a sobre de la muralla hi havia una fira de granades i de fet aquest era el primer dia que oficialment es podia menjar aquesta fruita. Les dones embarassades es menjaven una granada sol·licitant al sant Àngel protecció i bona conducta per al nadó que havia de néixer. El trasllat de la imatge del sant àngel a Hostafrancs va suposar també el de la fira. Avui dia observem una altra imatge, realitzada per Àngel Ferrant Vázquez (Madrid, 1891-1961), escultor establert en la nostra ciutat. Quan, ja de vell, va voler tornar a Madrid, va obsequiar a la ciutat amb aquesta escultura, recordant així una de les més belles tradicions barcelonines.

4. EL ACUEDUCTO QUE VIO LA LUZ

Si baixant pel Portal de l'Àngel agafem a l'esquerra el carrer Duran i Bas anirem a donar

a una plaça que amaga un tresor. El juny de 1988 es va enderrocar un vell edifici segurament per construir un altre però quina va ser la sorpresa al descobrir les restes d'un dels aqüeductes romans que duien aigua des de el riu Besòs. Aquestes restes es troben formant part d'un altre edifici ja que en l'Edat Mitjana es van aprofitar els arcs de l'aqüeducte com a fonaments de les noves construccions cosa que va fer anomenar-se a aquesta barriada "la Vilanova dels Arcs". 5. LA CANA BARCELONINA Si ens apropem a la romànica capella de Santa Llúcia podrem observar una altra curiositat. En una de les seves cantonades hi ha tallada una espècie de petita columna. Durant l'Edat Mitjana aquest lloc era utilitzat com mercat i el Consell de Cent, com organisme regulador de la ciutat, va decidir col·locar simbòlicament en forma d'escultura una cana (mesura barcelonina equivalent a 1555 mm), la qual indicava al comprador i venedor que en qualsevol moment podia ser comprovat qualsevol objecte que allí es comercialitzés (per evitar fraus).

6. CARGOL TREU BANYA....... Si anem just darrere de la Catedral i observem la seva torre dreta, val la pena perdre uns minuts per buscar uns cargols. Hi ha una llegenda amb picaresca obre el tema. Aquesta diu que el mestre constructor de la Catedral tènia una dona que li posava les banyes i a l'esculpir els cargols va voler indicar que coneixia la infidelitat de la seva dona i que ell es permetia posar-li unes banyes encara més grans (en forma d'escultura clar). Realment, els cargols es van col.locar en record de la plaga soferta al s. XVI mentre s’edificava el temple i que es plasmà en la seva escala, així como tambié en el campanari i les archivoltes del portal de Santa Eulàlia.

7. LES FALSES COLUMNES D’HÈRCULES

Darrere de la Catedral, al carrer Paradís podem trobar les restes d'un temple romà inicialment dedicat a Hèrcules però que ara se sap estava dedicat a Augusto. Aquestes columnes han estat restaurades doncs es trobaven fetes trossos i guardades en diferents localitzacions. Una d'elles es va col·locar en l'actual plaça del rei i formava part del paisatge urbà. La seva actual localització indica on estava en origen el temple, just en el cim del Mont Táber, petita elevació amb cim darrere de la catedral que en època romana formava una petita península a la platja.

L'altura màxima d'aquest cim ha estat indicada amb una roda de molí a terra.

8. LA FAÇANA MUTILADA

Si ens situem en el carrer Ciutat per observar la façana gòtica de l'Ajuntament ens adonarem de quelcom. A mitjans del s. XIX, quan s'estava construint la nova façana que dóna a la plaça Sant Jaume, l'arquitecte municipal, que tènia via lliure per fer i desfer al seu capritx, va decidir enderrocar la façana del carrer Ciutat ja que en aquell temps el gòtic no gaudia de molta fama. Persones responsables van protestar per “l’assassinat arquitectònic" però part de l'arcada de la portalada gòtica ja s’havia enderrocat. Avui dia podem veure aquest pegot mal col·locat però per sort la resta de la porta està sencera i en el seu lloc

9. LA FLAMA DEL RECORD Com ja sabeu, l'11 de setembre de 1714, a les 5 del matí, Barcelona era atacada per les tropes franc-castellanes de Felip V pel sector de la Ribera. Després de la derrota de Barcelona, van obligar als propis barcelonins a demolir les seves cases (3000 habitatges) per poder construir la ciutadella militar en la seva proximitat. Molts barcelonins van morir defensant la seva ciutat i molts d'ells van ser enterrats en l'antic cementiri parroquial de Santa Maria del Mar, avui conegut com a Fossar de les Moreres. Com record d'aquell fet històric, l'ajuntament va instal·lar un "pebeter” amb una flama en record dels caiguts durant el setge.

10. LA FONTE MÉS ANTIGA DE LA CIUTAT

Si agafem l’encantador carrer Dagueria per arribar a la plaça de Sant Just podrem observar la font d'aigua canalitzada més antiga de Barcelona. Aquesta plaça, com totes les que envolten esglésies del casc antic, va ser en origen un cementiri parroquial. La font, malmesa pel pas del temps, va ser recentment restaurada per tornar-li l'encant gòtic d'antany. 11. LA SEGONA MURALLA ROMANA Tots sabeu que a Barcelona hi ha una muralla romana però no tots saben que en realitat hi ha dues muralles romanes. La primera muralla era petita i gairebé sense torres de defensa, i construïda amb grans blocs de pedra perfectament tallats. En el s. V quelcom va passar a la Barcino romana. No se sap bé si va ser una revolta interna ja que l'imperi romà arribava al seu fi o si va ser un atac per part de francs i germànics, el que sí se sap és que hi ha capes de cendres (que indiquen incendis) i quelcom que testifica el succeït.

La primera muralla va ser enderrocada i els romans es van apressar a construir una altra molt més gran i forta. Per a la seva construcció van utilitzar restes de la primera muralla i restes d'estàtues, habitatges, làpides, etc. això es reflecteix a la muralla actual, on els primers dos metres més o menys corresponen a la primera muralla perfectament tallada i a partir d’aquí reina el caos a la muralla, sense ordre ni control. Van eixamplar 2 metres la muralla i van construir més de 70 torres de vigilància de 18 metres d'altura. Es diu que aquesta segona muralla va protegir tan bé a Barcelona que a ella es deu el seu gran desenvolupament actual i la seva condició de capital, ja que era fins i tot millor que la muralla de la tarraco romana, que ràpidament va sucumbir durant la caiguda de l'imperi romà. A la foto podem veure una làpida utilitzada en la construcció de la segona muralla, a l'interior d'una de les seves torres. 12. EL PONT DE LA CATEDRAL Si mirem la façana de la Catedral que dóna a la plaça de Sant Iu observarem dues coses: una és que conserva restes de la catedral romànica i dos és que hi ha una cicatriu d'origen incert. Be, incert no, se sap que d'aquí arrencava un pont que comunicava amb el Palau Reial Major perquè així el monarca pogués accedir als actes eclesiàstics sense trepitjar el carrer.

13. LA CASA MÉS ANTIG DE BCN Si ens adentrem en el call jueu de Barcelona, al carrer de Sant Domènec del Call núm. 6 trobarem la casa més antiga de Barcelona, ja que estava habitada en el S,XII. Va passar per tota sort de vicissituds, inclòs la seva utilització com a bordell durant la postguerra. A l'any 2000 va ser reformada per a un particular que la volia com domicili privat. Crida l'atenció la inclinació de les parets, una conseqüència del terratrèmol de 1428.

14. EL CASTELL NOU JUEU

A l'entrada del Call (barri jueu), es trobava una construcció coneguda com a Castell Nou. Unes poques restes arrenquen de la paret, al costat d’una finestra gòtica en una casa que es remunta al S. XIII i que segons diuen, va pertànyer a un usurer adinerat.

15. EL SANT JORDI “ASTRONAUTA” A la façana del Palau de la Generalitat que dóna al carrer del Bisbe podem veure una gran ornamentació d'estil gòtic tardí. Salta a la vista un gran medalló bellament esculpit per Pere Joan. És la representació més antiga d'un Sant Jordi de tota la confederació catalano-aragonesa. L'assumpte d'astronauta ho dic perquè sembla més un astronauta que un cavaller.

16. L’ANTIC CANAL ROMÀ

Si tornem al barri de Sant Just, en concret al carrer La Palma de Sant Just en principi no veurem res d’estrany. Però si ens expliquen que just sota d'aquest carreró medieval s'amaga un dels més antic canals d'aigua de la Barcino romana la cosa canvia. Ja sabem la importància que els romans donaven a l’aigua i a les seves termes i és per això que en qualsevol ciutat romana no faltaven ni els seus aqüeductes, ni canalitzacions, etc. en aquest carrer s'ha estudiat de manera arqueològica aquest canal romà.

17. LA CARA DEL VICI

A l'època medieval era normal que no tot el món sabés llegir o escriure ja que només alguns afortunats com monges, reis, etc. tenien aquest privilegi. Per anunciar o indicar quelcom comunament es recorria als dibuixos o representacions gràfiques d'allò que es volia indicar.

Al barri del Born, una de les barriades més importants a la Barcelona medieval, encara és possible contemplar una cara d'una dona (pesa més de 100 kgs la roca) que indicava que un prostíbul era proper. La cara o "carassa" en català va donar nom al carrer on està situada. 18. LES COLUMNES VIATGERES Segurament molts barcelonins han vist postals antigues de la Plaça Nova, davant de la Catedral on es podien veure dues columnes enmig d'una gespa al costat de l'arcada de l'aqüeducte romà. Es deia que aquestes columnes venien de sants......però d'on venien realment? Si anem a l'església del Pi i ens situem en el seu absis veurem una porta. En el S.XIX aquesta porta tènia dues columnes que no tenien cap utilitat i per això el mestre d'obres, que tenia cura de l'església, el Sr. Duran, les va demanar al rector. Amb el seu permís es van traslladar a un descampat de la futura Avinguda Diagonal. Ja començat el S,XX es van traslladar a una finca de la família a l'actual barri de Sants. D’allí, i a causa de l'obertura de l'Avinguda Madrid, van ser trasllades a la plaça de la Catedral. Però a partir d'aquí les pistes per seguir-les i retornar-les al Pi han estat inútils.

19. EL NEN QUE VA DEIXAR L’ESCOLA

A l’encantadora plaçeta de Sant Felip Neri existeix un col·legi. I just enmig de la plaça existeix una font. Aquesta font tènia en la seva part alta una escultura anomenada "l’estudiant" però va ser robada així que avui dia la font se'ns presenta "incompleta" tot i que això no resta encant a la plaça

20. LES CICATRIUS DE LA MORT A la mateixa plaçeta de Sant Felip Neri trobem l'església barroca del mateix sant. Però salta a primer cop de vista que tota la seva façana està plena de forats. Aquests forats no són ni més ni menys que el record del passat, quan una vintena de nens morien el 30 de gener de 1938 en el dia en que el barri jueu era bombardejat. Les marques de la metralla han quedat com cruel testimoni i així seguirà, doncs l'església no es reformarà.

21. LA PIETAT DE PLÀSTIC

Molts barcelonins hauran passejat alguna vegada per la part de darrere de la Catedral i potser hagin entrat al claustre gòtic a través de la porta que dóna al carrer Pietat. Doncs bé, si observem la part superior de l'entrada veurem una representació esculpida de la pietat però.....és original? doncs no....és una recreació de plàstic. No fa gaire, una nit, un cura va veure com uns malvats intentaven robar la pietat pujats a una escala. El capellà va donar avís a la policia, es va detenir als malfactors i la figura, transportada a un lloc segur dins de la Catedral, era substituïda per una rèplica en plàstic per evitar el seu robatori. 22. EL ROSETÓ DE LA MORT

Potser alguns no ho sàpiguen, però el rosetó de Santa Maria del Mar no és l'original. La primera va caure sobre la multitud en el dia del corpus en 1428 a causa d'un gran seïsme de prop de 8 graus en l'escala de Richter que va tenir lloc als Pirineus. Dotzenes de persones van morir quan treien la Verge per portar-la fins a la Catedral. Anys més tard es va reposar el rosetó.

23. LA PRESÓ DESAPAREGUDA Potser tots conegueu la famosa muralla romana i les dues torres per les quals gairebé tot el món accedeix al barri gòtic. Doncs bé, en el passat existia un edifici que connectava les dues torres i que funcionava com presó. Això va ser així fins a mitjans del s. XIX, moment en què es va enderrocar la connexió entre les dues torres.

24. LA PORTA DE SERVEI

Mentre es feien les obres per col·locar l'ascensor al Palau Episcopal, es va trobar una porta a la muralla romana de la qual unànimement s'ha acceptat el seu ús com porta per entrar i sortir del recinte romà. Segur que molts l’heu vist entrant al barri gòtic pel carrer del Bisbe.

25. LES CLARISSES EN EL PALAU REIAL MAJOR

No sé si algun de vosaltres haurà vist alguna postal antiga de la Plaça del Rei on es veia una construcció a sobre del Palau Reial Major. Doncs bé la cosa ve així: durant l’època medieval hi havia un convent de Santa Clara a la banda de la Ribera, just on avui està el Parc de la Ciutadella. Durant el setge de 1714, aquest convent va ser el primer a caure i ser destruït. Als pocs anys es va autoritzar les monges clarisses a ocupar el palau reial major, que va ser ampliat. Les clarisses van estar allí fins a la guerra civil espanyola, moment en què les monges van vendre el local per 900000 pessetes a l'ajuntament, que va eliminar els afegits del S.XVIII per recuperar la monumentalitat gòtica del conjunt. El famós Saló del Tinell, fins aleshores inaccessible doncs les monges eren de clausura, va poder tornar a la ciutadania.

26. LA CASA DE CERVANTES

A l'actual número 2 del Passeig Colom està la casa "Gran i Principal" on es va allotjar Miguel de Cervantes durant la seva estada a Barcelona. Avui dia és possible contemplar-la tal com era en el s. XVI.

27. LES PEDRES HEBREES

Entre la Catedral i el Palau Reial Major existeix una construcció renaixentista del s. XVI, el Palau del Lloctinent. Aquest palau es va construir mentre s'enderrocava l'antic barri jueu, cosa que va fer que s'aprofitessin pedres d'enderroc del barri. Això ha fet que avui dia puguem contemplar pedres amb inscripcions jueves a l'actual palau. 28. LA LLOSA EQUIVOCADA

Baixant Portal de l'Àngel trobem a mà esquerra el carrer Comtal amb una placa que ens recorda el naixement de Eugeni d'Ors. Però la veritat és que Xènius, autor de la ”Ben plantada”, va néixer a la casa de davant, avui desapareguda. A més trobem un altre error i és la data de naixement, ja que la vertadera és 1881.

29. EL PONT MIRACULÓS A l'església de Santa Maria del Pi hi ha una lloseta que resa "el 6 d'abril de 1806 va arribar la notícia de l'aprovació dels miracles del serf de Déu Fr. José Oriol motiu pel qual es va il·luminar exteriorment aquesta església i al passar per aquest pontet va caure desplomat a terra el director José Mestres sense rebre el menor dany malgrat el seu extraordinari grossor com consta a l'arxiu de la R. Comunitat i per al records del qual es va col·locar aquesta làpida". Aquest pont doncs, commemora un "miracle" esdevingut en ell.

Textos: Gabe Fotografies: Gabe, Fotosdebarcelona.com