alg ha viscut aquesta consigna del Ressuscitat, ha estat segurament Pau de Tarsis del qual celebrem avui la seva conversi, condici indispensable per anunciar ...

Download alg ha viscut aquesta consigna del Ressuscitat, ha estat segurament Pau de Tarsis del qual celebrem avui la seva conversi, condici indispensable per anunciar ...

Post on 22-Feb-2018

213 views

Category:

Documents

1 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li><p>Qu entenem per Misericrdia? Al diccionari Larousse trobem aquesta </p><p>definici: Pietat que ens mena a perdonar un culpable, un venut; el </p><p>perd concedit per pura bondat: Implorar Misericrdia. Disposici a </p><p>ajudar al necessitat. Atribut de Du que explica el seu desig de salvaci </p><p>per a la humanitat. Ms o menys trobem el mateix en la Gran </p><p>Enciclopdia Catalana tot i que ms breu: Profunda pietat o compassi </p><p>que impulsa a perdonar i a socrrer. Cadascuna de les bones obres que </p><p>tenen per objecte ajudar el prosme. </p><p>En la Carta als Cristians dEfes (Ef 2, 4-5) sant Pau diu: Per Du, que s </p><p>ric en misericrdia, ens ha estimat amb un amor tan gran que ens ha donat </p><p>la vida juntament amb Crist, a nosaltres que rem morts pels nostres pecats: </p><p>s per grcia que heu estat salvats! </p><p>Al llarg d'aquest Any Jubilar, que tindr inici de manera oficial i solemne amb la lectura i </p><p>publicaci al costat de la Porta Santa de la Butlla, el Diumenge de la Divina Misericrdia, i es </p><p>buscar promoure a tot el mn l'obertura extraordinria de les esglsies i afavorir la celebraci </p><p>del sagrament de la Reconciliaci. </p><p>Antigament, per als hebreus, el jubileu era un any declarat sant, que recorria cada 50 anys, i </p><p>durant el qual s'havia de restituir la igualtat a tots els fills d'Israel, oferint noves possibilitats a </p><p>les famlies que havien perdut les seves propietats i fins i tot la llibertat personal. Als rics, en </p><p>canvi, l'any jubilar els recordava que arribaria el temps en qu els esclaus israelites, arribats a </p><p>ser novament iguals a ells, podrien reivindicar els seus drets. </p><p> El Sant Pare va comenar l'anunci d'aquest any Jubilar dient: </p><p>"Aquest s el temps de la misericrdia. Hi ha tanta necessitat avui </p><p>de misericrdia, i s important que els fidels laics la visquin i la </p><p>portin als diversos ambients socials. Endavant!" . </p><p>S, aquest ha de ser el temps del perd, de lacci envers els qui </p><p>pateixen, de lamor sense fronteres, sense venuts, sense </p><p>humiliats. El temps en qu ning abaixar el cap davant de ning </p><p>pel fet de ser diferent, menys afortunat. El temps en qu tots ens </p><p>mirarem als ulls per veure, no la compassi, sin la fraternitat i </p><p>lacolliment. Tenim temps, cada dia de la nostra vida, per anar </p><p>preparant aquest any jubilar i tamb des de les nostres Comunitats </p><p>Educatives i els Equips de Pastoral de cada centre! </p><p>Pregria per les vocacions lasallianes. </p><p>Nm. 234 gener 2016 </p><p>https://elblocdel25.wordpress.com</p><p>/ </p></li><li><p> A cada etapa, Moiss plantava la tenda a una certa distncia del campament. Li havia donat el nom de tenda del trobament. Tothom qui volia consultar el Senyor sortia cap a la tenda del trobament, que era fora del campament. (Ex 33,7) </p><p>De la Carta Pastoral als Germans, desembre 2015 </p><p>(...) Un llibre recent advoca per la lectura de la Bblia amb imaginaci. Segons lautor, els fonamentalistes </p><p>que llegeixen la Bblia literalment i els ateus que la rebutgen com a mitologia erren el tret. Les persones </p><p>de fe entenen el valor de la poesia, les metfores i les imatges que revelen veritats que illuminen el </p><p>cam per a cada generaci de creients. Lautor anomena aquestes persones Poble del llibre; reconeixen </p><p>la seva prpia experincia en les histries del poble hebreu i en les primeres generacions de cristians. </p><p>Lautor cita el moviment en favor dels drets civils en els Estats Units, lapartheid a Sudfrica i </p><p>lexperincia dAlexander Solzhenitsyn en els gulags de la Rssia sovitica com a exemples dels esclaus </p><p>que prengueren la histria de lxode i la van fer seva. Romangueren en un lloc diferent i veieren lhoritz </p><p>des duna nova perspectiva. Gosaren imaginar que el seu mn podia ser diferent. El qu es necessitava </p><p>llavors i continuem necessitant avui dia sn evangelitzadors que ens ajudin a posar-nos en la presncia </p><p>de Du fora del campament i escoltar la seva veu. </p><p>La tasca devangelitzar demana que siguem poetes, o intrprets de les experincies </p><p>quotidianes. Ajudem a altres a veure la vida com a tocats per Du. Ho fem veient la vida a la </p><p>llum de la fe. Evangelitzar implica fixar-nos amb ms intensitat el qu s ordinari per descobrir </p><p>el qu s extraordinari i desprs reconixer la grcia divina que ens sost (Gula, Richard M., PSS, en </p><p>Give Us This Day, abril 2015, p. 323). </p><p>Per qu sens est demanant estar ms atents als pobres, exclosos i marginats en les perifries, deserts </p><p>i fronteres de la societat? No s en tant que anem a evangelitzar-los, sin ms aviat, perqu ens obrirem </p><p>a ser evangelitzats per ells. Com tantes vegades hem sentit i sabem en el ms fons del nostre cor, sn </p><p>els que estan al marge de la societat els qui entenen el missatge de lEvangeli i no els de la comunitat </p><p>predominant. </p><p>(...) El nostre servei educatiu lasalli per a i amb els pobres s una resposta dEvangeli. El que encara </p><p>ens cal s estar atents a aquelles veus que no sn escoltades. (...) Hem de ser ms voluntariosos en </p><p>aquest sentit. Quin lloc ocupa la defensa dels drets dels infants en els plans destudi de les escoles i en </p><p>els plans dels Districtes? (...) Com Joan Baptista de La Salle, hem de passar de la simple indignaci a </p><p>lacci, amb la finalitat dalliberar la nostra potencialitat proftica per a desemmascarar els actes </p><p>dinjustcia i les manifestacions de la misria (Johnston, John, FSC, Jesus Was Indignant... Are We? Presentaci en la </p><p>Conferncia Huerther. Washington, DC, 15 novembre, 2001, p. 6) </p></li><li><p>LA PREGRIA DEL 25 </p></li><li><p>Si alg ha viscut aquesta consigna del Ressuscitat, ha estat segurament Pau de Tarsis del qual celebrem avui la seva conversi, condici indispensable per anunciar Jesucrist. s indispensable haver-la trobat personalment, fins a estar convenut que s Ell qui salva les nostres vides de la seva insignificana terrestre. Llavors, ser possible i fins i tot necessari anunciar-lo, testimoniar-lo, contra vents i tempestes, una expressi que saplica particularment a sant Pau, que va transmetre lEvangeli des de Palestina fins a Roma passant per Grcia i als territoris. Aix va fer possible que gent de cultures diferents descobrissin la persona i el missatge salvador de Jesucrist i de rebre el baptisme. </p><p>Du sha servit de lApstol sant Pau per fer arribar al mn sencer la Bona Nova de lEvangeli, deixa que vinguem a Vs compartint la vostra Paraula en la unitat de la fe i que sapiguem ser testimonis de la vostra salvaci. </p><p>Resposta a les pregries: Du de la unitat, escolteu-nos. </p><p> Vs, paraula i font de vida. Per tots els catequistes, professors de religi, els portadors de la teva Paraula. Preguem. </p><p> Vs, paraula que inspira saviesa, bondat i perd. Pels qui buiden la seva vida al servei dels pobres i dels infants. Preguem. </p><p> Vs, paraula de bona Nova pels malalts, els exclosos, els qui se senten sols. Pels testimonis de la tendresa que revela la teva presncia. Preguem. </p><p> Vs, la paraula confiada als batejats. Feu que aquesta pregria compartida amb els germans ens afermi en la nostra missi. Preguem. </p><p> Enfortits per la conscincia duna missi comuna preguem com Jess ens va ensenyar: PARE NOSTRE... </p><p>Senyor, que has escollit Sant Joan Baptista De La Salle per formar els joves en la vida cristiana, seguiu suscitant en la vostra Esglsia Educadors i Germans </p><p>que es lliurin plenament a aquesta obra de formaci humana i religiosa. Per Crist, Senyor nostre. </p><p>Finalment, mentre eren a taula, Jess es va aparixer als Onze i els reprotx la seva falta de fe i la seva duresa de cor, ja que no havien cregut els qui l'havien vist ressuscitat. Els digu: - Aneu per tot el mn i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat. Els qui creuran i seran batejats se salvaran, per els qui no creuran es condemnaran. Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els far cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons. </p></li></ul>