ajuntament de calafell annex 1: pla d’estalvi … · vianants. surt des del carrer sant pere a la...

AJUNTAMENT DE CALAFELL

ANNEX 1: PLA D’ESTALVI ENERGÈTIC DE L’ENLLUMENAT PÚBLIC

V1-Nov 2014 2

ÍNDEX

1. Dades del projecte ............................................................................................................................. 4

1.1 Objecte ....................................................................................................................................... 4

1.2 Introducció .................................................................................................................................. 4

1.3 Característiques del municipi ........................................................................................................ 6 1.3.1 Velocitat i densitat de les vies de circulació de vehicles ...................................................................... 10

2. Descripció de l’estat actual de l’enllumenat públic de Calafell ............................................................. 12

2.1 Antecedents ............................................................................................................................... 12

2.2 Dades globals de la instal·lació d’enllumenat públic ...................................................................... 12

2.3 Elements que componen el sistema d’il·luminació ......................................................................... 13 2.3.1 Quadres elèctrics i control ................................................................................................................. 13 2.3.2 Tipus de làmpades i potències .......................................................................................................... 18 2.3.3 Estat de les lluminàries ...................................................................................................................... 22 2.3.4 Tipus de lluminàries .......................................................................................................................... 22 2.3.5 Suports dels punts de llum ................................................................................................................ 23 2.3.6 Sistemes d’encesa i apagada ............................................................................................................. 25 2.3.7 Sistemes de telegestió ...................................................................................................................... 25

3. Anàlisi del consum d’energia primària ............................................................................................... 26

3.1 Dades generals ........................................................................................................................... 26 3.1.1 Companyies comercialitzadores ........................................................................................................ 26 3.1.2 Tarifes d’accés .................................................................................................................................. 26 3.1.3 Taula resum potencies, consums i costos .......................................................................................... 27

3.2 Anàlisi del consum d’energia primària .......................................................................................... 30 3.2.1 Anàlisi potencia contractada ............................................................................................................. 31 3.2.2 Anàlisi consum energia reactiva ........................................................................................................ 31

3.3 Anàlisi econòmic dels consums d’energia primària ........................................................................ 32 3.3.1 Anàlisi potència contractada i demandada ........................................................................................ 33

4 Anàlisi lumínic ................................................................................................................................... 33

4.1 Classificació de les vies i tipus d’enllumenat ................................................................................. 33

4.2 Zonificació segons la protecció a la contaminació lumínica ............................................................ 35

4.3 Reglament d’eficiència energètica en l’enllumenat exterior ............................................................ 37 4.4 Mapa lumínic del municipi ................................................................................................................... 38

5. Mesures d’estalvi energètic ............................................................................................................... 40

5.1 Mesures d’estalvi energètic de caràcter general per enllumenat exterior ......................................... 40

5.2 Proposta de Mesures d’eficiència energètica aplicades al municipi de Calafell ................................. 42

5.3 Resum de les mesures d’eficiència energètica ............................................................................... 43

6. Anàlisi energètic de les mesures d’eficiència energètica ............................................................... 45

6.1 Anàlisi energètic situació actual ................................................................................................... 46

6.2 Anàlisi energètic un cop aplicades les mesures d’estalvi energètic .................................................. 46

6.3 Resum de l’anàlisi energètic global .............................................................................................. 47

V1-Nov 2014 3

7. Anàlisi econòmic de les mesures d’eficiència energètica............................................................... 48

7.1 Anàlisi econòmic de les inversions ................................................................................................ 48

7.2 Resum costos d’inversió .............................................................................................................. 49

7.3 Anàlisi de l’estalvi econòmic ........................................................................................................ 50

8. Conclusions .............................................................................................................................. 51

V1-Nov 2014 4

1. Dades del projecte

1.1 Objecte

Aquest pla d’estalvi té per objecte analitzar el potencial d’estalvi energètic de les instal·lacions d’enllumenat públic del municipi de Calafell i proposar tota una sèrie d’actuacions i de mesures d’eficiència energètica, amb les quals es pretén aconseguir un enllumenat públic més eficient i per tant més econòmic, augmentant l’eficàcia de enllumenat públic. Per determinar quines seran les mesures d’estalvi energètic més adients per a l’enllumenat de Calafell i analitzar la inversió que s’hauria de fer, s’han tingut en compte les dades d’arxiu de l’Ajuntament de Calafell i l’auditoria energètica encarregada a una empresa externa proposant tot un seguit d’actuació d’estalvi energètic. 1.2 Introducció

Calafell és un municipi de la comarca del Baix Penedès, constituït per tres nuclis principals i 28 urbanitzacions, i amb un total de 24.672 habitants censats a l'any 2012. Limita a l'est amb Cunit, al nord amb Castellet i la Gornal, al nord-oest amb Bellvei, a l'oest amb el Vendrell, i al sud amb la mar Mediterrània, i forma part de la Costa Daurada. Calafell té una estacionalitat molt acusada. La població empadronada frega els 25.000 habitants, no obstant això la real s’ha d’aproximar als 45.000. La població en caps de setmana i ponts s'acosta als 80.000 residents i a la temporada alta d'estiu es dispara fins als 150.000. La distribució de la població segons els diferents nuclis urbans i urbanitzacions de Calafell s’estructura segons la següent gràfica, on s’observa que el gruix de la població es concentra sobretot a Segur de Calafell i després als nuclis de Calafell Poble i Platja.

Figura 1: Distribució de població per nuclis de població a Calafell. Font: POUM Calafell –

Març 2011

V1-Nov 2014 5

El municipi de Calafell, amb un terme municipal de 20,38 km², forma part de la comarca del Baix Penedès, i actualment es divideix, en tres nuclis i 28 urbanitzacions. Els tres nuclis són el Poble, la Platja i Segur (que ha passat de gran urbanització a nucli urbà), i les urbanitzacions més importants són Mas Romeu, Valldemar, El Vilarenc, Calafell Park, Bellamar, Alorda Park, i Bonanova.

Figura 2: Ortofoto de Calafell amb el límit municipal, la zona urbana, les principals

carreteres de connexió regional i el tren. Font: POUM Calafell – Març 2011

Calafell disposa dels següents eixos de connexions, que a més de proporcionar-li una connexió territorial donen accés a la resta de municipis de la comarca:

- Carreteres: - C-32 (Autopista Pau Casals) - N-340 - C-31 - TV-2126 (Carretera de Bellvei)

- Comunicacions ferroviàries - Línia C2 de Rodalies de Renfe que connecta el centre de Barcelona a (Estació de Sants) amb l’Estació de Sant Vicenç de Calders.

V1-Nov 2014 6

1.3 Característiques del municipi

Calafell és un municipi costaner que pertany a la província de Tarragona. Està situat a la comarca del Baix Penedès, al límit amb el Garraf. Té una extensió de 20,38 km2, i confronta al nord amb el municipi de Castellet i la Gornal, a l’est amb Cunit, al sud amb el mar, a l’oest amb el Vendrell i al nord-oest amb Bellvei.

Figura 3: Mapa de Calafell. Font: POUM Calafell – Març 2011

L’ús predominat del sòl a Calafell, aproximadament el 43,1% de la seva superfície, és d’àrees urbanitzades i infraestructures, ja siguin zones d’urbanització compacta residencial o turística, urbanitzacions, desenvolupades o en desenvolupament, o d’ús industrial. Els boscos predominantment de pinedes de pi blanc i sotabosc de màquies o garrigues representen el 19,4% i es completen amb un 1% de zones de vegetació baixa. Els conreus en actiu ocupen el 16,1% de la superfície, majoritàriament de vinyes, també hi a fruiters alts predominantment de secà. Un 3,6% del sòl són cultius abandonats. Les platges sorrenques

V1-Nov 2014 7

representen l’1,3% del sòl i els usos extractius ocupen un 0,1% del territori igual que les zones de salines associades al litoral. La qualitat lluminosa del municipi és mediocre com a conseqüència de la gran dispersió urbanística existent. El sòl urbanitzat o urbanitzable el qual constitueix més de la meitat del terme municipal, es considera zona de protecció moderada. Pel que fa al sòl no urbanitzable, aquest té protecció alta i condiciona els projectes que s’hi puguin vincular. El parc del Comú és una zona de protecció alta. En relació a les infraestructures de transport, el municipi es troba al mig del corredor litoral mediterrani, travessat per la línia de ferrocarril, la carretera de la costa C-31, de Barcelona a Valls i l’autopista del Garraf (C-32), que travessa el municipi d’est a oest. El ferrocarril té dues estacions: una a Segur de Calafell i l’altra a Calafell platja. La principal via de comunicació que travessa el municipi és l’autopista C-32, que transcorre des de Palafolls fins al Vendrell, i passa pel centre de Calafell on hi ha accés a dos enllaços un a Calafell, que disposa dels quatre ramals d’entrada i sortida, i l’altre a Segur de Calafell, que permet únicament la connexió amb Barcelona. Aquesta via es troba sotmesa a peatge i les cabines de cobrament se situen a l’enllaç de Calafell. D’altra banda cal tenir present la carretera C-31, que recorre el litoral des de Montgat fins al Vendrell i que actualment s’integra en diversos trams pels quals transcorre con a travessera urbana creant un efecte de barrera als desplaçaments interns. Aquest es el cas de la C-31 al seu pas per Segur de Calafell, on el creixement urbà i les dinàmiques de mobilitat del municipi han donat lloc a la integració urbana de la carretera. D’altra banda, Calafell es comunica amb els municipis veïns mitjançant una sèrie de vies locals o carrers. Així doncs, Clariana, urbanització d’Avinyonet del Penedès, connecta amb Valldemar a través de l’Avinguda Valldemar. Cunit i el Vendrell es connecten a Segur de Calafell i a Calafell, respectivament, mitjançant diversos carrers pertanyents a l’entramat urbà de les diferents poblacions i amb Bellvei a través de carretera TV-2126. Quant a les principals vies urbanes, aquelles que recullen la major part del trànsit rodat, es diferencien principalment dos tipus, que es podrien classificar com a travessies o vies de cosit. Les primeres, corresponen a aquells carrers situats principalment de forma perpendicular a la platja i que concentren la majoria de moviments interns quotidians. Per altra banda, existeixen les vies de cosit, la funció de les quals correspon a la unió de les diferents urbanitzacions o nuclis de població aïllats, amb el conglomerat urbà principal. Son exemples del primer cas, el passeig de la Unió, la rambla Mossèn Jaume Tobella o l’avinguda Catalunya de Segur. Mentre que les vies d’unió o cosit sintetitzen en Marca Hispànica o l’eix Ferran Sor- Montpaó -avinguda Central de Calafell Park. En quan a la xarxa de carrils bici urbans que transcorren pel municipi, no existeix cap tipus d’infraestructura d’adequació del viari a aquests desplaçaments, a excepció d’un tram de carril bici en calçada a l’avinguda de l’Estació. Únicament es pot considerar el passeig marítim com a itinerari d’ús adequat per a tals desplaçaments urbans, tot i que no existeix una separació física entre ciclistes i vianants, cosa que pot provocar certs conflictes puntuals.

V1-Nov 2014 8

En relació a la infraestructura destinada als vianants de Calafell podem destacar alguns aspectes, com ara l’existència d’una sèrie de carrers d’unió entre els diferents sectors del municipi, l’existència de carrers d’ús exclusiu dels vianants, ja sigui per passejar o per estar, com és el cas del passeig Marítim Sant Joan de Déu. i els passos a diferent nivell que creuen infraestructures importants.

Figura 4: Carril bici de la carretera de l’Estació. Font: POUM Calafell – Març 2011

A continuació es defineixen els elements més característics de la infraestructura per a vianants de Calafell:

El passeig de la Unió uneix Calafell Poble amb Platja amb un passeig central per als

vianants. Surt des del carrer Sant Pere a la Platja, transcorre pel pas inferior a la via del

tren, i s’uneix amb el carrer del Mar a Calafell Poble. Aquest eix dóna accés a gran

part dels equipaments esportius, educatius i de compres del municipi.

El passeig Marítim Sant Joan de Déu recorre tot el front marítim del terme municipal,

des de Platja de Calafell fins al límit amb Cunit, i presenta una qualitat per als

vianants alta a tot el recorregut.

V1-Nov 2014 9

Figura 5: Passeig de la Unió i passeig marítim, com a potents infraestructures per a

vianants de teixit urbà. Font: POUM Calafell – Març 2011.

Tant a Calafell Poble com a Calafell Platja trobem alguns carrers de trànsit

restringit en els quals es desenvolupa un ús comercial i de serveis elevat, i on el

desplaçament dels vianants es veu molt afavorit.

Recentment s’han adaptat per a l’ús dels vianants una sèrie de carrers com el

passeig de l’Estació, que transcorre des de l’estació de Calafell fins a la rotonda

d’enllaç amb la C-31. També, la mateixa C-31 des de l’entrada al municipi per

Cunit fins al límit amb la urbanització de Mas Mel, o l’avinguda de Catalunya de

Segur en el tram que transcorre des de l’estació de tren de Segur fins a la

rotonda de la plaça Pau Casals .

Hi ha una sèrie d’elements barrera al desplaçament dels vianants, ja que

impedeixen el pas a nivell d’aquests i s’ha de travessats mitjançant passos

soterrats o passos elevats. Aquests elements barrera són la via del tren i la

carretera C-31 en el seu tram no urbà que transcorre entre la rotonda de la

rambla Mossèn Jaume Tobella (Rotonda Creu Roja) i la rotonda que uneix la C-

31 i l’avinguda França.

La via del tren es pot travessar mitjançant 8 passos, 4 dels quals són

exclusivament per a vianants i poden ser soterrats o elevats.

La C-31, té 3 passos elevats, un que connecta la urbanització de Bellamar amb la

urbanització d’Alorda Park i que s’usa per desplaçar-se caminant fins a la platja o

fins a l’estació. Un altre pas que connecta Mas Mel muntanya i Mas Mel Platja i

que també travessa la via del tren. L’últim pas, conegut com el pont elevat de

Segur de Calafell i que també passa per sobre de la via del tren, uneix l’avinguda

V1-Nov 2014 10

Espanya a Segur de Calafell amb el carrer Carme Desvalls a la platja de Segur de

Calafell.

Figura 6: Creuaments a la via del tren passos inferiors i superiors

Font: POUM Calafell – Març 2011

1.3.1 Velocitat i densitat de les vies de circulació de vehicles

La majoria de desplaçaments es realitzen en vehicle privat, fet que provoca una forta dependència del transport individual enfront el col·lectiu. Això comporta la concentració de vehicles a les vies de circulació urbana principals, com son l’avinguda Marca Hispànica, l’avinguda Espanya, el passeig de la Unió, la rambla Mossèn Jaume Tobella i la C-31. Destaquem les intensitats diàries mitjanes d’alguns d’aquests carrers:

Carretera del Vendrell (C-246a) a l’entrada de Calafell: 12.800 veh/dia

C-31 a l’alçada de Calafell: 15.200 veh/dia

C-31 a l’alçada de Mas Mel: 19.800 veh/dia

C-31 a l’alçada de l’estació de Segur: 22.500 veh/dia

Avinguda Marca Hispànica: 4.000 veh/dia

Avinguda Mossèn Jaume Soler a l’alçada de l’estació de Calafell: 16.900 veh/dia

Carrer Santiago Russinyol al pas superior a la via del tren: 10.800 veh/dia

Aquestes intensitats es veuen fortament incrementades en època estival, com a conseqüència d’un increment important de desplaçaments amb destinació a la platja i que concentren gran quantitat de vehicles a la C-31 i als entorns dels passos sobre o sota la via.

V1-Nov 2014 11

Figura 7: Gràfic de la xarxa viària utilitzada en l’elaboració dels plànols d’accessibilitat.


Figura 8: Intensitats mitjanes diàries a la xarxa viària de Calafell en Setmana Santa.


V1-Nov 2014 12

2. Descripció de l’estat actual de l’enllumenat públic de Calafell

2.1 Antecedents

L’Enllumenat públic del municipi de Calafell disposa d’unes instal·lacions amb lluminàries de diferents tipologies i amb diferents suports. Les làmpades presenten diferents tecnologies, principalment vapor de mercuri, vapor de sodi, halogenurs metàl·lics, fluorescents i LED’s. El control de tot l’enllumenat del municipi es controla a través de 123 quadres elèctrics. Actualment les làmpades instal·lades a l’enllumenat públic de Calafell són principalment de vapor de mercuri ja que constitueixen aproximadament el 50 % de la totalitat. A més a més, gran part de les lluminàries es troben en mal estat. Tot això comporta un alt consum d’energia elèctrica directament relacionat amb la baixa eficiència tecnològica de les làmpades de vapor de mercuri i el mal estat de les instal·lacions. Es per tot això, que es creu convenient implementar un sistema de mesures d’eficiència energètica per reduir el consum elèctric de l’enllumenat i millorar la qualitat i l’eficiència de l’enllumenat públic de Calafell. 2.2 Dades globals de la instal·lació d’enllumenat públic

Les instal·lacions de l’enllumenat públic de Calafell presenten les següents característiques generals:

Potència instal·lada (kW) 1.269

Punts de llum 8.766

Número de lluminàries 9.248

Número de Quadres 123

Número de línies 612

Taula 1: Dades globals de la instal·lació d’enllumenat

L’horari de funcionament del sistema d’enllumenat correspon amb la sortida i posta de sol al llarg de l’any.

V1-Nov 2014 13

2.3 Elements que componen el sistema d’il·luminació

2.3.1 Quadres elèctrics i control

El municipi de Calafell disposa actualment de 123 quadres elèctrics de control de les instal·lacions de l’enllumenat públic. Les característiques d’aquests quadres es descriuen al quadre següent:

Quadre Adreça Punts de llum Nº línies Lluminàries

Q001 Port de Segur Segur platja 10 75

Q002 C Cúspide Segur de Calafell 20 401

Q003 C Mèxic Segur de Calafell 11 252

Q004 C Joan Maragall, 32 (costat CT 3222)

Segur de Calafell 5 251

Q005 Av Espanya - C Bèlgica Segur de Calafell 12 273

Q006 C Emigdio Rodriguez Pita 1 Bis Segur de Calafell 6 122

Q007 C França 51 - C Josep Lluís de la Rosa


Q008 C Tàmesis - Passeigj Marítim Segur platja 2 34

Q009 Pç. Cosme Mainé Calafell Poble 4 25

Q010 C Garona 1 Bis Segur platja 3 55

Q011 C Po Segur platja 3 52

Q012 C Guadalquivir, 15 Segur platja 4 118

Q013 Passeig Marítim Sant Joan de Déu 155 (C Sena)

Segur platja 15 277

Q014 C Antoni Gaudí 27 Segur platja 4 125

Q015 Av Cossetània - Cantonada amb Vicenç Foix

Bellamar 6 129

Q016 C Tàmesis - Passeigj Marítim Bellamar 5 59

Q017 C Cossetània 11 bis (C Mercé Rodoreda)

Bellamar 2 45

Q018 C d'Esplugues - C del Foix Bellamar 4 132

Q019 Plaça Mariano Soler Calafell Poble 1 4

Q020 Rambla del Mossen Jaume Tobella

Calafell Poble 2 8

Q021 C/ De la pagessia Catalana Calafell Poble 3 17

Q022 C Rafael Casanova 7 Calafell Platja 4 83

V1-Nov 2014 14


Q023 C Mallorca Calafell Platja 4 145

Q024 C Dr. Vandellós Calafell Poble 5 120

Q025 C Màrtirs (Clos del Becu) Calafell Poble 2 29

Q026 C Sanatori (Parking Municipal de Calafell)

Calafell Poble 2 39

Q027 C Sant Pere 58 -Bis Calafell Platja 5 90

Q028 C del Garbí (Urb. Prat de Calafell) Calafell Poble 3 42

Q029 C de Torredembarra 2 Bis Calafell Poble 2 36

Q030 C Manuel Benet Ortiz 1-Bis Calafell Platja 5 31

Q031 C Manuel Benet Ortiz (Torre) Calafell Platja 2 42

Q032 C Duesaigües 17- Bis Bellamar 3 32

Q033 C Victor Català 1 Bellamar 5 55

Q034 C Llorenç de Vilallonga 1 Bellamar 5 65

Q035 C Moturiol (Rotonda) Calafell Platja 4 22

Q036 C Vilamar s/n Calafell Platja 7 119

Q037 Av Espanya - Av França (Rotonda) Segur de Calafell 4 25

Q038 Av Espanya - C Joan Maragall Segur de Calafell 4 21

Q039 Av Mossèn Jaume Soler 83-85 Mas mel 3 32

Q040 Av Sant Joan de Déu - C Sant Pere (Casa Mar)

Calafell Platja 4 69

Q041 Av Mossèn Jaume Soler (Aparcament Estació)


Q042 Av Mossèn Jaume Soler- Passatge Sant Antoni


Q043 C Carles Barral 1 Mas mel 5 60

Q044 Zona Comercial Mas Mel (Pàrking Cinemes) (NO REVERTIT)

Mas mel 4 105

Q045 Ctra. Comarcal C-31 Q2 Costat Cunit


Q046 Plaça de Pau Casals Segur de Calafell 6 64

Q047 C Pablo Picasso Segur de Calafell 4 26

Q048 Plaça el Cano Segur de Calafell 2 20

Q049 C Terral de Baix (Junt. CT24293) Mas mel 3 68

V1-Nov 2014 15


Q050 C Marinada - C Foranell Mas mel 5 50

Q051 C Ponent (PREVISIÓ CONSUM) Mas mel 4 65

Q052 C Serè 8-Bis Mas mel 3 98

Q053 C Migjorn 38 Sector C-7 Mas mel 3 20

Q054 C Íbers (Bellamel) (NO REVERTIT) Bellamar 6 56

Q055 C Mestral 23 Mas mel 5 78

Q056 C Altafulla 2-Bis (Junt Casa 11) Bellamar 3 21

Q057 Carretera de l'Estació (Quadre Nou)

Calafell Poble 8 43

Q058 Carretera de l'Estació (Enllumenat Antic)

Calafell Poble 5 41

Q059 Ctra Comarcal C-31 Q1 Costat Segur)


Q060 Travessia de l'Ermita Segur de Calafell 10 51

Q061 C Anglaterra - Av Alemanya (C Brasil)


Q062 C Molí del Blanquet Calafell Poble 6 76

Q063 Passeig de la Unió (Costat Mercat)

Calafell Poble 4 23

Q064 Passeig de la Unió (Costat Camp de Futbol)

Calafell Poble 2 28

Q065 Passeig de la Unió (Quadre CM2 Masia Vilarenc 36)

Calafell Poble 8 95

Q066 Passeig de la Unió (CT 24185) Calafell Poble 6 50

Q067 Passeig de la Unió 75 Calafell Poble 7 52

Q068 C Ramon Llull 1 Calafell Poble 1 8

Q069 C Baixador davant nº 39 Segur de Calafell 1 21

Q070 Passeig de la Unió 2 (Costat Gasolinera)

Calafell Poble 5 46

Q071 C dels Gegants Pere i Carme (Piscina Q2)

Calafell Poble 4 36

Q072 C dels Gegants Pere i Carme (Piscina Q1)

Calafell Poble 4 27

Q073 C Masia de la Sínia - Rambla Nova

Calafell Poble 10 105

Q074 C Priorat (CT 3543) Calafell Poble 8 290

Q075 Rambla Nova (Parc de la Sínia) Calafell Poble 19 168

V1-Nov 2014 16


Q076 C Cosme Mainé Calafell Poble 2 4

Q077 C de les Garrigues 8 Bis Segur de Calafell 9 194

Q078 C Islàndia - Parcel·la H-2 Segur de Calafell 4 24

Q079 Av Compte Gómez d'Orbaneja 87


Q080 C Miramar Calafell Poble 2 22

Q081 Av Diagonal de la Bonanova 2 Ilf (Quadre A)

Calafell Poble 4 123

Q082 Av Diagonal de la Bonanova - C Cebrià de Montoliu

Calafell Poble 4 80

Q083 C Antistiana (Quadre C) Calafell Poble 4 95

Q084 C del Cau Ferrat (ET3223) Segur de Calafell 4 126

Q085 C Paraguai 7 Segur de Calafell 4 18

Q086 C Alcanar - Av Santa Maria de Montserrat


Q087 Av Marca Hispànica 84 Segur de Dalt 4 63

Q088 C Ametlla de Mar 5 Segur de Dalt 5 96

Q089 C Devesa de Girona 19 (Les Brises)

Segur de Dalt 6 210

Q090 C Clavell 1 Vall de Mar 4 40

Q091 C de la Rosa 97 Vall de Mar 4 40

Q092 C Ginesta 23 Bis Vall de Mar 3 29

Q093 C Violeta 1 Vall de Mar 3 58

Q094 C Gladiol 60 Bis Vall de Mar 4 59

Q095 C Gardenia 2 Bis (ET 24416) Vall de Mar 3 38

Q096 C Garcenia 2 Bis (CT 24416) Vall de Mar 4 68

Q097 C Gladiol 1 - C de la Rosa Vall de Mar 6 91

Q098 Avinguda Central Calafell Park (Adosado CT-4)

Calafell Parc 8 196

Q099 C Jesús 1 Bis Calafell Poble 6 52

Q100 C Xavier Montsalvatge 37 Mas Romeu 5 35

Q101 Pç Ricardo Lozano 40 Bis Mas Romeu 7 155

Q102 C Maestro Serrano Mas Romeu 4 49

V1-Nov 2014 17


Q103 C Isaac Albéniz 57 Mas Romeu 4 140

Q104 C Isaac Albéniz 73 (Manuel de Falla 73)

Mas Romeu 2 28

Q105 C de la Cobertera (Parc Empresarial Q2 CT-104989)

Poligon 5 31


Poligon 5 28


Poligon 7 52

Q108 C de la Cobertera (Parc Empresarial CM 3)

Poligon 6 105

Q109 C Bassa Miquela (Parc Empresarial CM 2)

Poligon 4 56

Q110 C Bassa Miquela (Parc Empresarial CM 1)

Poligon 4 64

Q111 Av Mossèn Jaume Soler - Pç de l'Estany


Q112 C Altafulla 2 Bis (Junt ET 54374) Bellamar 2 6

Q113 Av Cossetània 43 Bis ( C Salvador Espriu)

Bellamar 3 39

Q114 C Major 6 Bis (Junt CT 3884) Calafell Poble 4 49

Q115 C Penyes Calafell Poble 22 197

Q116 C d'Alfons Mañé (Aparcament Cotxes Castell)

Calafell Poble 4 10

Q117 C Manuel Soler (Av. De la Sínia) Calafell Poble 4 45

Q118 Av Generalitat 1 Calafell Poble 5 100

Q119 C Bisbe Català 20 (Jto CT 24360) Calafell Poble 4 62

Q120 Av Mossen Jaume Soler - C Igualada


Q121 C Joan Miró 14 Bis Calafell Poble 5 57

Q122 C Major - C de l'Aire (Castell Calafell)

Calafell Poble 2 20

Q123 Baronia de Mar (Pertany al Vendrell

Entre municipis 1 18

Taula 2: Dades generals dels quadres elèctrics

V1-Nov 2014 18

Els sistemes de regulació o encesa existents als quadres del municipi de Calafell són:

TIPUS REGULACIÓ UNITATS

NO REGULACIÓ 54

DOBLE NIVELL 46

REGULADOR 20

DOBLE LAMPADA 3

Taula 3: Tipus de regulació i gestió de l’enllumenat públic

44%

37%

16% 2%

TIPUS DE REGULACIÓ

No Regulació

Doble nivell

Regulador

Doble lampada

Figura 9: Tipus de regulació i gestió de l’enllumenat públic

Segons s’observa en la taula anterior, el 44% dels quadres del municipi no disposen de cap sistema de regulació. D’altra banda dels quadres que disposen de regulació el 37% disposen d’un sistema de regulació de doble nivell, sistemes que són autoregulables o programables.

2.3.2 Tipus de làmpades i potències

En relació a la tipologia de làmpades i les potències predominants instal·lades actualment al municipi de Calafell, a continuació es mostren una sèrie de taules on es relacionen les quantitats de làmpades segons la seva tipologia i les unitats totals de cadascuna d’elles separades per potències.

TECNOLOGIA UNITATS

Vapor de mercuri 4.371

Vapor de sodi 1.819

V1-Nov 2014 19

Halogenurs metàl·lics 2.239

LED’s 150

Fluorescents 447

Fluorescents compactes 222

TOTAL 9.248

Taula 4: Tipus de làmpada

47,3%

19,7%

24,2%

1,6%4,8%

2,4%

TIPUS DE LÀMPADES

VM

VSAP

HM

LED

FL

FL compactes

Figura 10: Tipus de làmpades

Pel que fa a la tecnologia instal·lada, com es pot observar a la taula anterior, gairebé el 47,3% de l’enllumenat de Calafell consta de làmpades de vapor de mercuri. En segon lloc tenim les làmpades d’halogenurs metàl·lics amb un percentatge del 24,2% i les de vapor de sodi que constitueixen gairebé el 20%. Les tipologies de làmpades menys instal·lades al municipi són: els fluorescents amb més d’un 6 % i els LED’s, amb més d’un 2%. En relació a les potències més usades, a continuació es mostren unes taules on queden reflectides les potències més utilitzades per cada tipologia de làmpada.

V1-Nov 2014 20

Vapor de mercuri

400W 192 4,43%

250W 820 18,03%

2x125W 8 1,75%

125W 3.322 75,12%

80W 29 0,67%

Taula 5: Potències làmpades de Vapor de mercuri

Vapor de sodi

400W 13 0,70%

250W 202 12,97%

150W 1.000 53,82%

100W 538 28,96%

70W 64 3,44%

50W 2 0,11%

Taula 6: Potències làmpades de Vapor de sodi

VAPOR DE MERCURI

400W

250W

2x125W

125W

80W

VAPOR DE SODI

400W

250W

150W

100W

70W

50W

V1-Nov 2014 21

Halogenurs metàl·lics

400W 93 4,15%

250W 119 5,31%

150W 391 17,46%

100W 77 3,44%

70W 773 36,22%

2x35W 80 1,30%

35+20W 37 0,36%

35W 656 31,17%

20W 13 0,58%

Taula 7: Potències làmpades de Halogenurs metàl·lics

LED

70W 5 3,33%

50W 3 2,00%

5W 114 76,00%

3x1W 28 18,67%

Taula 8: Potències làmpades de LED

Fluorescents

2x54W 358 80,09%

54W 6 1,34%

2x36W 61 13,65%

36W 19 4,25%

2x28W 3 0,67%

Taula 9: Potències làmpades fluorescents

HALOGENURS METÀL·LICS

400W

250W

150W

100W

70W

2x35W

35+20W

35W

20W

FLUORESCENTS

2x54W

54W

2x36W

36W

2x28W

LED

70W

50W

5W

3x1W

V1-Nov 2014 22

Fluorecents compactes

2x26W 27 12,16%

26W 105 47,30%

20W 4 1,80%

18W 8 3,60%

13W 22 9,91%

11W 46 20,72%

7W 10 4,50%

Taula 10: Potències làmpades fluorescents compactes

2.3.3 Estat de les lluminàries

L’estat actual de les lluminàries del municipi de Calafell es mostra a la següent taula:

LÀMPADA BON ESTAT MAL ESTAT

VM 407 3.964

VSAP 1.469 350

HM 1.883 356

LED 130 20

FL 428 19

FL compactes 91 131

TOTAL 4.408 4.840

Taula 11: Estat lluminàries

2.3.4 Tipus de lluminàries

De l’anàlisi fet a l’auditoria es desprèn que la tipologia de lluminàries més abundants al municipi són els vials (42,3%), en segon lloc les decoratives que constitueixen el (23,2%), les esfèriques que representen el (14,6%) i els projectors amb el (8,3%). La resta són tipologies minoritàries com per exemple, aplics, balises, fanals, etc.

FLUORESCENTS COMPACTES

2x26W

26W

20W

18W

13W

11W

7W

V1-Nov 2014 23

TIPOLOGIA LLUMINÀRIA UNITATS

Aplic 203

Balisa 324

Decorativa 2.144

Esfèrica 1.347

Fanal 119

Fluorescent 429

Projector 767

Vial 3.915

TOTAL 9.248

Taula 12: Tipologies de lluminàries

2,20% 3,50%

23,18%

14,57%

1,29%4,64%8,29%

42,33%

TIPOLOGIA LLUMINÀRIES

APLIC

BALISA

DECORATIVA

ESFÈRICA

FANAL

FLUORESCENT

PROJECTOR

VIAL

Figura 11: Tipologia lluminàries

2.3.5 Suports dels punts de llum

En l’actualitat, els suports de les lluminàries existents a Calafell es poden diferenciar en 5 grups principals, que es descriuen a continuació:

Columna

o Columna simple

o Columna múltiple

Bàcul

V1-Nov 2014 24

o Bàcul simple

o Bàcul doble

Balisa

Encastats

Superfície

o Superfície paret

o Superfície teulada

La proporció de cada una de elles es mostra a la següent taula, on s’observa que les més abundants són les columnes, ja que representen més del 76% de la totalitat, essent les segones en proporció amb un 9,81% els bàculs. La resta de tipologies, que representen el 14,12 %, son balises, suports encastats, i suports superficials.

TIPUS SUPORT NÚMERO PERCENTATGE

Columna 7.035 76,08%

Bàcul 907 9,81%

Balisa 367 3,97%

Encastat 348 3,76%

Superfície 591 6,39%

TOTAL 9.248 100,00 %

Taula 13: Tipus de suports dels punts de llum existents

76,08%

9,81%

3,97%3,76%

6,39%

TIPUS SUPORT

Columna

Bàcul

Balisa

Encastat

Superfície

Figura 12: Tipus de suports

V1-Nov 2014 25

2.3.6 Sistemes d’encesa i apagada

El sistema d’encesa i apagada dels quadres elèctrics del municipi de Calafell es realitza majoritàriament mitjançant cèl·lules fotoelèctriques o bé a través de rellotges astronòmics. Els horaris d’encesa i apagada dels rellotges corresponen a les hores de sortida i posta de sol. De l’estudi del 52 quadres analitzats a l’auditoria es desprèn que del total dels quadres que disposen de regulador d’encesa més del 44 % disposen d’un sistema d’encesa mitjançant rellotge, quasi bé el 29% disposen de cèl·lula fotoelèctrica i el 23% té l’encesa regulada a través d’un programador elèctric.

SISTEMA D’ENCESA UNITATS

Cèl·lula 15

Rellotge 23

Cèl·lula i programador astronòmic 2

Programador astronòmic 12

TOTAL 52

Taula 14: Sistema d’encesa dels quadres estudiats a camp

28,85%

44,23%

3,85%

23,07%

SISTEMA D'ENCESA

Cèl∙lula

Rellotge

Cèl∙lula i programadorastronòmic

Programador astronòmic

Figura 13: Sistema d’encesa

2.3.7 Sistemes de telegestió

Actualment el 75% dels quadres, disposen d’un sistema de telegestió “Clever Lighting” que permet conèixer mitjançant aplicació web els consums dels quadres per cada línia, el factor de potència i l’estat del quadre.

V1-Nov 2014 26

3. Anàlisi del consum d’energia primària

L’anàlisi del consum de l’energia primària s’ha realitzat en base a les pòlisses corresponents als quadres que actualment constitueixen l’enllumenat públic, un resum dels consums mensuals dels diferents quadres, i les dades obtingudes de l’auditoria energètica, així com els costos totals anuals de l’any 2012:

Pòlisses:

o CUPS

o Adreça, Sector

o Companyia

o Potència contractada

o Tarifa

Consums anuals

o Potència consumida

o Energia activa (anual): Punta, Pla, Vall i Total

o Energia reactiva (anual): Punta, Pla, Vall i Total

o Import total

3.1 Dades generals

3.1.1 Companyies comercialitzadores

Les companyies comercialitzadores dels subministrament elèctric d’enllumenat públic a Calafell són ENDESA que proporciona aproximadament el 80% del subministrament, i Gas Natural Fenosa que proporciona el 20% restant.

3.1.2 Tarifes d’accés

La major part dels 123 contractes de subministrament elèctric corresponents a l’enllumenat públic del municipi son contractes en baixa tensió i en mercat lliure. En relació a les tarifes d’accés contractades, aquestes es relacionen a continuació:

V1-Nov 2014 27

TARIFA ACCÉS

POTÈNCIA CONTRACTADA

DISCRIMINACIÓ HORÀRIA

NÚMERO PERIODES

LECTURA MAXÍMETRE

LECTURA REACTIVA

Tarifa 2.0 A P • 10 kW NO 1 NO NO

Tarifa 2.0 DHA

P • 10 kW SÍ 2 (Punta i Vall) NO NO

Tarifa 2.1 A 10 kW • P • 15 kW

NO 1 NO NO

Tarifa 2.1 DHA

10 kW • P • 15 kW

SÍ 2 (Punta i Vall) NO NO

Tarifa 3.0 A P • 15 kW SÍ 3 (Punta, vall i pla)

SÍ SÍ

Taula 15: Tipus tarifes d’accés

Segons les dades de facturació corresponents a l’anualitat 2012, la quantitat de quadres segons les diferents tarifes d’accés contractades és relacionen a la següent taula:

TARIFA ACCÉSNÚMERO SUBMINISTRAMENTS

%

Tarifa 2.0 A 4 3,25%

Tarifa 2.0 DHA 31 25,20%

Tarifa 2.1 A 10 8,13%

Tarifa 2.1 DHA 23 18,70%

Tarifa 3.0 A 49 39,84%

Taula 16: Dades tarifes accés.

Així doncs, de l’anàlisi de les dades es conclou que quasi el 40% dels 123 quadres presenten una tarifa d’accés 3.0 A i un 25% presenten la tarifa 2.0 DHA.

3.1.3 Taula resum potencies, consums i costos

A continuació es mostra una taula amb les dades de potència instal·lada, potència contractada i tarifa actual, segons dades d’arxiu de 2012.

QuadreCompanyia comercialitzadora

Tarifa Potència instal·lada (kW)

Potència contractada (kW)

Q001 ENDESA 3.0A 10,44 43,64 Q002 UNION FENOSA 3.0A 32,59 100,00 Q003 ENDESA 3.0A 29,69 63,00 Q004 UNION FENOSA 3.0A 12,15 54,00

V1-Nov 2014 28




Q005 ENDESA 3.0A 30,86 49,00 Q006 ENDESA 3.0A 18,13 25,00 Q007 ENDESA 2.0DHA 2,74 8,00 Q008 UNION FENOSA 2.1DHA 8,50 15,00 Q009 ENDESA 2.0DHA 2,80 2,20 Q010 UNION FENOSA 2.1DHA 15,78 12,00 Q011 ENDESA 2.0DHA 15,71 6,00 Q012 ENDESA 3.0A 15,13 27,00 Q013 ENDESA 3.0A 38,05 31,50 Q014 ENDESA 3.0A 16,40 27,00 Q015 ENDESA 3.0A 16,88 40,00 Q016 ENDESA 3.0A 17,92 31,50 Q017 ENDESA 3.0A 11,25 25,00 Q018 - - 16,88 24,00 Q019 ENDESA 2.1DHA 0,08 13,86 Q020 ENDESA 2.0DHA 0,44 6,93 Q021 ENDESA 2.1A 0,60 12,50 Q022 ENDESA 2.0DHA 9,99 8,80 Q023 ENDESA 2.0DHA 26,25 8,80 Q024 ENDESA 2.0DHA 15,41 8,80 Q025 ENDESA 2.0DHA 3,63 8,00 Q026 ENDESA 3.0A 4,88 27,71 Q027 ENDESA 2.0DHA 10,32 8,00 Q028 ENDESA 2.1DHA 4,81 11,84 Q029 ENDESA 3.0A 5,30 20,00 Q030 ENDESA 2.0DHA 3,69 6,93 Q031 ENDESA 3.0A 4,00 20,00 Q032 ENDESA 3.0A 4,60 20,00 Q033 ENDESA 3.0A 21,40 31,50 Q034 ENDESA 3.0A 21,08 31,50 Q035 ENDESA 3.0A 3,40 27,71 Q036 ENDESA 2.1DHA 22,25 13,00 Q037 ENDESA 2.1DHA 1,97 10,39 Q038 UNION FENOSA 2.0DHA 6,80 10,00 Q039 ENDESA 2.1DHA 5,80 12,50 Q040 UNION FENOSA 2.0DHA 17,00 8,80 Q041 ENDESA 2.1A 8,63 15,00 Q042 ENDESA 2.0DHA 16,33 3,60 Q043 ENDESA 3.0A 20,66 31,50 Q044 - - 18,38 - Q045 ENDESA 3.0A 13,87 43,64 Q046 UNION FENOSA 3.0A 5,57 27,71 Q047 ENDESA 3.0A 1,82 27,71

V1-Nov 2014 29




Q048 UNION FENOSA 2.0DHA 3,40 5,00 Q049 ENDESA 2.1DHA 8,50 15,00 Q050 UNION FENOSA 2.1A 8,05 13,85 Q051 - - 6,37 - Q052 UNION FENOSA 2.1DHA 12,25 15,00 Q053 ENDESA 2.0DHA 3,00 6,93 Q054 - - 8,40 17,32 Q055 ENDESA 3.0A 10,07 43,65 Q056 ENDESA 2.0A 2,63 8,00 Q057 ENDESA 2.1DHA 4,85 10,39 Q058 ENDESA 2.0DHA 7,75 6,00 Q059 ENDESA 3.0A 13,08 43,64 Q060 ENDESA 3.0A 3,75 22,00 Q061 ENDESA 2.0DHA 1,20 5,00 Q062 ENDESA 2.1A 7,32 13,86 Q063 ENDESA 2.1A 3,24 10,39 Q064 ENDESA 2.0DHA 3,31 8,80 Q065 ENDESA 3.0A 12,57 20,00 Q066 ENDESA 2.0DHA 6,53 5,00 Q067 ENDESA 2.1DHA 6,96 12,50 Q068 ENDESA 2.0DHA 0,56 5,00 Q069 ENDESA 2.0A 1,50 5,00 Q070 ENDESA 2.1DHA 8,24 12,00 Q071 ENDESA 2.1A 5,40 10,39 Q072 ENDESA 2.1A 4,05 10,39 Q073 ENDESA 3.0A 18,41 25,00 Q074 ENDESA 3.0A 45,00 46,00 Q075 ENDESA 3.0A 17,36 43,64 Q076 ENDESA 2.0A 0,40 4,00 Q077 ENDESA 3.0A 8,02 31,50 Q078 ENDESA 2.0A 0,84 5,00 Q079 ENDESA 3.0A 8,37 31,50 Q080 ENDESA 2.0DHA 2,75 5,00 Q081 ENDESA 3.0A 17,38 31,50 Q082 ENDESA 3.0A 15,22 31,50 Q083 ENDESA 3.0A 15,58 31,50 Q084 ENDESA 3.0A 12,60 27,71 Q085 UNION FENOSA 2.0DHA 4,50 10,00 Q086 ENDESA 3.0A 7,90 17,32 Q087 UNION FENOSA 2.1DHA 9,50 12,50 Q088 UNION FENOSA 2.1DHA 14,13 15,00 Q089 ENDESA 3.0A 29,38 25,00 Q090 ENDESA 2.0DHA 6,00 10,00

V1-Nov 2014 30




Q091 ENDESA 2.1DHA 5,35 15,00 Q092 UNION FENOSA 2.0DHA 4,15 10,00 Q093 ENDESA 2.1DHA 8,70 15,00 Q094 ENDESA 2.1DHA 8,33 15,00 Q095 UNION FENOSA 2.0DHA 5,18 10,00 Q096 ENDESA 3.0A 8,50 20,00 Q097 ENDESA 2.1DHA 13,00 15,00 Q098 ENDESA 3.0A 20,79 40,00 Q099 ENDESA 2.0DHA 3,76 10,00 Q100 ENDESA 2.0DHA 3,95 5,00 Q101 ENDESA 3.0A 19,68 43,65 Q102 ENDESA 2.1DHA 5,68 15,00 Q103 UNION FENOSA 2.1DHA 15,88 15,00 Q104 ENDESA 3.0A 3,50 20,00 Q105 UNION FENOSA 2.1A 4,65 10,39 Q106 UNION FENOSA 2.1A 4,20 10,39 Q107 UNION FENOSA 2.1A 5,57 10,39 Q108 ENDESA 3.0A 12,50 20,00 Q109 ENDESA 2.0DHA 5,73 10,00 Q110 ENDESA 2.1DHA 7,74 12,50 Q111 ENDESA 2.0DHA 1,80 5,20 Q112 ENDESA 2.0DHA 1,50 5,00 Q113 ENDESA 3.0A 9,75 22,00 Q114 ENDESA 3.0A 5,27 20,00 Q115 UNION FENOSA 3.0A 6,67 27,71 Q116 ENDESA 2.1DHA 1,50 10,39 Q117 ENDESA 2.0DHA 5,63 10,00 Q118 UNION FENOSA 3.0A 14,60 20,00 Q119 ENDESA 3.0A 15,50 20,00 Q120 ENDESA 2.1DHA 1,96 34,64 Q121 ENDESA 3.0A 6,63 20,00 Q122 UNION FENOSA 3.0A 7,50 31,50 Q123 - - 2,25 -

Taula 17: Dades subministraments elèctrics quadres.

3.2 Anàlisi del consum d’energia primària

S’han analitzat els consums d’energia primària mitjançant la revisió de les dades de facturació de l’any 2012, amb l’objectiu de detectar:

V1-Nov 2014 31

a) Possibles anomalies en la facturació per excessos de potència on es detecten les divergències entre potència contractada i potència instal·lada o necessària.

b) Recàrrecs per consum d’energia reactiva, analitzant l’existència d’un “cosinus de fi” que per la naturalesa i per les característiques de les carregues elèctriques alimentades des de cada punt de subministrament sigui inferior al mínim requerit per la companyia subministradora.

Amb tot això, es detecten aquells quadres en els quals s’haurien de fer adequacions a la instal·lació i evitar així penalitzacions econòmiques en la facturació de l’energia reactiva.

3.2.1 Anàlisi potencia contractada

De les dades de l’auditoria energètica realitzada es conclou que el 50% dels quadres presenten una potència contractada que s’ajusta correctament a la càrrega elèctrica de la instal·lació. No obstant això, l’altre 50% restant presenta una facturació per excés de potència. A la figura següent es mostra, a tall d’exemple l’excés de potència i el cost que això suposa al llarg de l’any 2012 en alguns dels 123 quadres:

Figura 14: Quadres amb excés de potència

3.2.2 Anàlisi consum energia reactiva

V1-Nov 2014 32

En relació al consum d’energia reactiva, l’auditoria energètica conclou que el 21,15% dels quadres presenta un recàrrec de facturació per excés de consum d’energia reactiva, la qual cosa suposa un cost econòmic més elevat del que seria adient si les instal·lacions fossin les adequades a les necessitats. Una mostra del cost que suposa aquest excés d’energia reactiva es veu a la figura següent on es relacionen tot un seguit de quadres i el cost en euros que l’excés d’energia reactiva ha suposat a l’any 2012.

Figura 15: Quadres amb consum de reactiva

3.3 Anàlisi econòmic dels consums d’energia primària

Amb l’anàlisi de les dades de facturació corresponents a l’any 2012 s’han volgut detectar els imports facturats a causa de les possibles penalitzacions per:

excessos de potència contractada: identificant el desajust entre la potencia

contractada i la seva demanda,

recàrrecs per consum d’energia reactiva: detectant que per la naturalesa i

característiques de les carregues elèctriques alimentades a cada punt de

subministrament, existeix un cosinus de fi inferior al mínim requerit per la

companyia subministradora.

V1-Nov 2014 33

3.3.1 Anàlisi potència contractada i demandada

En general, i de les dades extretes de l’auditoria energètica, es desprenen les següents conclusions pel que fa a la potència contractada:

- Aproximadament la meitat dels quadres disposen d’una tarifa 3.0A contractada, únics que disposen de maxímetre,

- Només el 7 % dels quadres amb aquesta tarifa presenten una potència contractada que s’ajusta a la potència instal·lada,

- El 93% dels quadres amb aquesta tarifa presenten una potència instal·lada inferior al 85% de la potència contractada.

4 Anàlisi lumínic

Per dur a terme l’anàlisi lumínic dels quadres estudiats, s’ha tingut en compte el Reglament d’Eficiència Energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior. D’aquesta manera, s’han classificat les vies i carrers del municipi segons la tipologia de l’enllumenat. Així doncs, per una banda s’han indicat les característiques de cada una de les vies i de l’enllumenat que hi ha instal·lat i d’altra banda s’han indicat a les diferents vies i carrers estudiats la zonificació segons la protecció de contaminació lumínica. 4.1 Classificació de les vies i tipus d’enllumenat

D’acord amb el Reial Decret 1890/2008 d’eficiència energètica i tenint en compte principalment la velocitat de circulació, les vies del municipi de Calafell es classifiquen en .

Classificació

Tipus de via Velocitat del tràfic (km/h)

A Alta velocitat v>60 B moderada velocitat 30<v<60 C carrils bici - D baixa velocitat 5<v<30 E vianants v<5

Taula 15: Classificació de vies en funció de la velocitat de circulació.

Si es tenen en compte altres criteris com ara el tipus de via i la intensitat mitjana del trànsit diari, IMD, s’estableixen els subgrups que determinaran la classe d’enllumenat segons el tipus de via. Així doncs, els principals tipus de via a Calafell i les tipologies d’enllumenat associats es relacionen a continuació:

V1-Nov 2014 34

De l’anàlisi d’accessibilitat de la xarxa viària del POUM de Calafell amb data de març de 2011, s’obtenen els següents indicadors de velocitat pels diferents trams del municipi de Calafell:

V1-Nov 2014 35

Figura 16: Gràfica de la xarxa viària del municipi de Calafell. Font: POUM Calafell – Març

2011

De l’anàlisi de les dades que es fa a l’auditoria energètica, cal destacar que la majoria de vies del municipi de Calafell són principalment del tipus D3-D4. Així doncs la tipologia d’enllumenat de gran part de Calafell són vials funcionals i la classificació de l’enllumenat s’emmarca dins l’S3 / S4. La resta de zones s’inclouen dins les tipologies d’enllumenat B1 i E1. 4.2 Zonificació segons la protecció a la contaminació lumínica

El resplendor lluminós nocturn o el que es coneix com a contaminació lumínica és la lluminositat produïda en el cel nocturn per la difusió i reflexió de la llum en els gasos, aerosols i partícules en suspensió que hi ha a l’atmosfera, procedent, entre d’altres orígens de les instal·lacions d’enllumenat exterior, ja sigui per emissió directa cap al cel o bé reflectida per les superfícies il·luminades. A Catalunya es consideren quatre zones en funció de la seva protecció a la contaminació lumínica:

V1-Nov 2014 36

Nivell Protecció Descripció

E1 Zones de protecció màxima

Es tracta d’aquelles àrees amb entorns o paisatges foscos. Dins d’aquesta categoria podem trobar: espais d’interès natural, àrees de protecció especial, trams de carreteres sense il·luminar.

E2 Zones de protecció alta

Es tracta d’aquelles zones amb brillantor o lluminositat baixa. Zones periurbanes o extraradis de les ciutats, solars no urbanitzables, àrees rurals i sectors generalment situats fora de les àrees residencials urbanes o industrials, on les carreteres estan il·luminades.

E3 Zones de protecció moderada

Àrees de brillantor o lluminositat mitja. Zones urbanes residencials, trams de calçada il·luminada, etc.

E4 Zones de protecció menor Àrees de brillantor o lluminositat alta. Centres urbans, zones residencials, sectors comercials i d’oci, amb elevada activitat durant la franja horària nocturna.

Taula19: Zonificació segons la contaminació lumínica.

El mapa de zones de protecció a la contaminació lumínica s’obté a partir de l’informe de Sostenibilitat Mediambiental contingut en el POUM de Calafell de març de 2011.

.

Figura 17: Zones de protecció a la contaminació lumínica. Font: POUM Calafell – Març

2011

De la proposta elaborada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, s’extreu una bona part del territori del municipi es zona de protecció moderada a la contaminació lumínica o Zona E3. L’altre gran àrea correspon a la Zona E2 o zona de protecció alta a la contaminació lumínica. Cal destacar l’existència de zones puntuals que es classifiquen com a Zona E4, de protecció menor i que coincideixen amb zones d’oci nocturn al sud-oest del terme, i a la zona industrial, al nord-oest del municipi.

V1-Nov 2014 37

4.3 Reglament d’eficiència energètica en l’enllumenat exterior

Al Reial Decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d'eficiència energètica en instal·lacions d'enllumenat exterior, així com les seves Instruccions tècniques complementàries EA-01 a EA-07, s’estableixen uns paràmetres d’il·luminació en funció de l’enllumenat segons les tipologies de les vies.

Paràmetres

Eficiència energètica

(valors en funció de la luminància mesurada en servei Em)

Qualificació energètica de la instal·lació

E1 E2 E3 E4

≤ 1% ≤ 5% ≤ 15% ≤ 25%

Limitació de la llum intrusa o molesta: E1 E2 E3 E4

Il·luminació vertical (Ev) en finestres ≤ 2 lux ≤ 5 lux ≤ 10 lux ≤ 25 lux

Intensitat lluminosa emesa per les lluminàries (L) ≤ 2.500 cd ≤ 7.500 cd ≤10.000 cd ≤25.000 cd

Luminància de les façanes (Lm) ≤5cd/m2 ≤5 cd/m2 ≤10 cd/m2 ≤ 25 cd/m2

Luminància màxima de les senyals i anuncis lluminosos (Lmax) ≤50 cd/m2 ≤ 400 cd/m2 ≤ 800 cd/m2 ≤ 1.000 cd/m2

≤ 15% ≤ 15% ≤ 15% ≤ 15%

0,1cd/m2 1 cd/m2 2 cd/m2 5 cd/m2

Increment d’umbral de contrast (TI) per adaptació a L

Valors REEAE

εmin= 9,5 – 22 m2 lux/W (vial funcional)

εmin= 3,5 - 9 m2 lux/W (vial ambiental)

A – D

Valor de uniformitat mitja (Um)

Um min = 0,4 (ME1,ME2,ME3a, ME3b, ME3c, ME4a, ME4b, Sèries CE per a vials tipus D i E)

Um min = 0,35 (ME5,ME6)

Nivell d’il·luminació mig (lux)

Lm min= 0,3 – 2,00 cd/m2 (Sèries ME per a vials secs tipus A i B)

Em min= 5 – 15 lux (Sèries S per a vials t ipus C,D i E)

Em min= 7,5 – 50 lux (Sèries CE per a vials tipus D i E)

Valor de FHS de la instal·lació

Taula 20: Reglament d’eficiència energètica en enllumenat exterior.

V1-Nov 2014 38

4.4 Mapa lumínic del municipi

Tractament de dades

En base a les dades recollides en l’estudi lumínic inclòs a l’auditoria, s’ha elaborat un mapa lumínic de Calafell, en el qual queda representat el nivell d’il·luminació dels diferents carrers amb un gradient de colors.

Així doncs, de les dades del mapa lumínic elaborat, i tenint en compte:

1- El Reglament d’Eficiència Energètica per a l’Enllumenat Exterior, i la Instrucció Técnica Complementaria EA-02 (ITC-EA-02), que defineixen segons la classificació del tipus de via i de l’enllumenat els diferents nivells de luminància mitjana i luminància mínima

2 – La llegenda de nivells de lux segons colors que es mostra a continuació:

Es desprenen les següents conclusions:

- A Calafell la major part de les zones tenen vies classificades dins les Zones B, D i E

- Hi ha moltes zones que tot i estar dins els nivell mínim de luminància aquesta està tan al límit que dona com a resultat la sensació de foscor

- Que en general, quan s’analitza ta totalitat del carrer, els valors de luminància entren dins de la mitjana

- Hi ha zones on el nivell d’il·luminació és acceptable, com és el cas de l’avinguda Mossèn Jaume Soler, el passeig Marítim Sant Joan de Déu, el tram de la C-31 amb l’avinguda Barcelona , la urbanització de Segur de Dalt, el passeig de la Unió, la carretera del Vendrell i finalment la urbanització Valldemar.

V1-Nov 2014 39

- Hi ha altres zones fosques que es corresponen a les connexions entre les urbanitzacions i una zona a Valldemar

Avinguda Mossèn Jaume Soler

Passeig de la Unió i Ctra. del Vendrell

Urbanització de Segur de Dalt

Polígon Industrial

Passeig Marítim, Passeig Marítim Sant Joan de Déu, tram de la C-31

Urbanització Valldemar

V1-Nov 2014 40

5. Mesures d’estalvi energètic

Un cop analitzada la situació actual de l’enllumenat públic i analitzant les mesures d’estalvi energètic que es poden aplicar en qualsevol instal·lació d’enllumenat públic, es defineixen les mesures d’estalvi energètic més adients per aconseguir que a Calafell l’enllumenat sigui més eficient i funcioni correctament.

5.1 Mesures d’estalvi energètic de caràcter general per enllumenat exterior

A nivell general, i dins les mesures d’estalvi energètic per qualsevol tipus d’enllumenat exterior, i tenint en compte la situació actual de l’enllumenat de Calafell, es descriuen a continuació una sèrie de mesures que es podrien aplicar i perquè:

1. Reducció del flux lluminós

a. Doble nivell punt a punt, per tal de reduir la intensitat que circula per la làmpada, segons es treballi amb reactància simple o doble, i així, disminuir el flux i el consum (Estalvi energètic del 30%).

b. Estabilitzador – reductor de flux en capçalera, que proporcionarà un estalvi energètic significatiu per la regulació de la tensió i la reducció del flux lluminós. I amb el qual hi haurà un estalvi energètic per l’eliminació de les sobretensions, l’augment de la duració i rendiment de les làmpades, així com la reducció dels costos de manteniment.

2. Làmpades

a. Substitució de làmpades de vapor de mercuri a vapor de sodi d’alta pressió. Les làmpades de VSAP tenen millor eficiència lumínica i major vida útil. No obstant això, el canvi de làmpada precisa de canvi d’equip auxiliar.

b. Substitució de làmpades de vapor de mercuri a halogenurs metàl·lics, les quals tenen una vida útil major i una millor eficiència lumínica. En aquest cas la substitució de làmpada no precisa de canvi d’equip auxiliar.

c. Substitució de làmpades de vapor de sodi d’alta pressió per halogenurs metàl·lics, ja que les làmpades d’halogenurs metàl·lics (llum blanca) presenten un índex de reproducció cromàtica més gran que les làmpades de vapor de sodi d’alta pressió (llum groga). És per això, que es poden substituir les làmpades de vapor de sodi d’alta pressió per halogenurs de menor potència. A més a més, la substitució de làmpada no precisa de canvi d’equip auxiliar.

3. Lluminàries

V1-Nov 2014 41

a. Substitució de lluminàries per altres de més eficients, això permetria

la reducció de la potència de la làmpada en un o dos nivells (segons

potències normalitzades), en el cas de que les làmpades de vapor de

mercuri i de vapor de sodi d’alta pressió es substitueixin per halogenurs

metàl·lics.

b. Substitució de lluminàries per altres amb tecnologia LED, ja que

aquetes tenen un consum més reduït i una vida útil de fins a 60.000

hores de funcionament. A més a més, l’encesa i l’apagada és instantània.

D’aquesta manera s’aconsegueix una disminució del consum molt

notable i en els costos de manteniment.

4. Control d’encesa i apagada

L’encesa i apagada de les instal·lacions d’enllumenat s’ha d’efectuar adequadament, sense avançar l’encesa ni retardar l’apagada, per tal de consumir l’energia que sigui estrictament necessària. Tot i que l’efectivitat de la mesura és alta, els estalvis són a llarg termini. No obstant això, la instal·lació dels equips es fa als quadres de capçalera de la línia d’enllumenat.

5. Compensació de reactiva

a. Instal·lació de bateries de condensadors, ja que aquestes redueixen la demanda d’energia reactiva reduint o eliminant les penalitzacions a les factures elèctriques per excés de consum d’energia reactiva. L’estalvi es manifesta de manera immediata i la instal·lació de les bateries presenta una complexitat baixa.

6. Telegestió

a. Sistema de telecontrol, aquest sistema permet a l’usuari tenir un control absolut de la instal·lació, conèixer en temps real i de primera mà, l’estat de les seves línies de potència i inclús el consum general de la seva instal·lació. Tot això ajuda a la gestió del sistema d’enllumenat i a reduir el consum energètic.

b. Sistema de Telegestió, per tal de disposar d’una eina que permeti consultar els consums energètics i analitzar la seva evolució. D’aquesta manera es poden elaborar informes de seguiment i realitzar aprovisionament de costos.

V1-Nov 2014 42

5.2 Proposta de Mesures d’eficiència energètica aplicades al municipi de Calafell

Un cop analitzades les mesures generals d’eficiència energètica aplicables als enllumenats exteriors, i en base a les dades proporcionades per l’auditoria energètica, es resumeixen a continuació les Mesures d’Eficiència Energètica (MEE’s) que es proposen per al municipi de Calafell.

5.2.1 Lluminàries

Es proposa la substitució de les lluminàries en mal estat, per altres lluminàries més eficients, tenint en compte les característiques de les lluminàries existents actualment a Calafell, i seguint doncs una mateixa línia pel que fa a la tipologia.

D’altra banda, també es proposa la substitució de les lluminàries en les que s’ha contemplat un canvi de tipologia i/o potència de les làmpades, i es necessària l’adequació de les lluminàries.

5.2.2 Làmpades

Els canvis de làmpada proposats son:

Làmpades de vapor de mercuri (VM) es canvien, segons la zona a la qual es

trobin, per:

o Halogenurs metàl·lics (HM)

o Làmpades de vapor de sodi (VSAP)

o Làmpades de tipologia LED

Les làmpades de vapor de sodi (VSAP) es canviaran per làmpades de vapor de

sodi però de potència inferior.

5.2.3 Balast:

Es proposen lluminàries noves de balast electrònic regulables i programables.

A les lluminàries a les quals es canviïn les làmpades es posarà un balast

electrònic regulable i programable.

5.2.4 Tecnologia LED

Es proposa la instal·lació de tecnologia LED en algunes zones determinades.

V1-Nov 2014 43

5.2.5 Sistema d’encesa

Es proposa la substitució del sistema d’encesa i apagada dels quadres actuals,

per un sistema d’encesa i apagada mitjançant rellotges astronòmics que

permeten conèixer la situació cartogràfica del municipi (regulació segons

longitud i latitud) i adaptar-lo a la sortida i posta del sol, optimitzant el temps

d’encesa de les lluminàries a 4.183 hores/any.

5.2.6 Sistemes de regulació

Totes les lluminàries i làmpades noves que s’instal·lin disposaran d’un sistema

de regulació de flux per mitjà del seu balastre elèctrònic.

5.2.7 Sistema de telegestió i telecontrol

Es proposa un sistema de telegestió i telecontrol a tots els quadres de

comandament, per tal de disposar d’una eina que permeti consultar els

consums energètics, analitzar la seva evolució, conèixer en temps real i de

primera mà, l’estat de les seves línies de potència i inclús el consum general de

la seva instal·lació.

5.3 Resum de les mesures d’eficiència energètica

En aquest apartat es resumeixen les diferents mesures d’eficiència energètica proposades per al municipi de Calafell, així com la quantitat de cada una de les diferents intervencions previstes.

5.3.1 Lluminàries, làmpades i tecnologia LED

A continuació es mostra el número de lluminàries i làmpades a substituir segons la proposta així com la tipologia de làmpada per la qual serà substituïda.

LLUMINÀRIES BON ESTAT Unitats

(numero de làmpades)

Substitució làmpada actual per una làmpada nova

Substitució làmpada actual per làmpada de HM 50 W 32

Substitució làmpada actual per làmpada de HM 150 W 49

Substitució làmpada actual per làmpada de VSAP 70 W 318



V1-Nov 2014 44


TOTAL 823

Taula 22: Mesures per lluminàries en bon estat (substitució de làmpades)

LLUMINÀRIES BON ESTAT Unitats

(numero de lluminàries)

Substitució lluminària actual per una lluminària nova Substitució lluminària actual per lluminària de HM 50 W 33 Substitució lluminària actual per lluminària de HM 70 W 57 Substitució lluminària actual per lluminària de HM 100 W 12 Substitució lluminària actual per lluminària de HM 150 W 4 Substitució lluminària actual per lluminària de HM 250 W 70 Substitució lluminària actual per lluminària de VSAP 70 W 38 Substitució lluminària actual per lluminària de VSAP 100 W 3 Substitució lluminària actual per lluminària de VSAP 150 W 10

TOTAL 227

Taula 23: Mesures per lluminàries en bon estat (canvi de lluminàries per unes de més

eficients, amb reducció de potència)

La distribució de lluminàries en bon estat (canvi per unes de més eficients) segons si són vials, decoratives o de leds és la següent:

Substitució lluminària actual per una lluminària nova TOTAL VIALS DECORATIVES LED

Substitució lluminària actual per lluminària de HM 50 W 33 33

Substitució lluminària actual per lluminària de HM 70 W 57 24 33




Substitució lluminària actual per lluminària de VSAP 70 W 38 38



TOTAL 227 179 48 ‐

LLUMINARIES BON ESTATUnitats


V1-Nov 2014 45

LLUMINÀRIES MAL ESTAT Unitats


Substitució lluminària actual per una lluminària nova Substitució lluminària actual per lluminària de HM 50 W 852 Substitució lluminària actual per lluminària de HM 70 W 2.690 Substitució lluminària actual per lluminària de HM 100 W 330 Substitució lluminària actual per lluminària de HM 150 W 378 Substitució lluminària actual per lluminària de HM 250 W 86 Substitució lluminària actual per lluminària de HM 400 W 28 Substitució lluminària actual per lluminària de VSAP 70 W 68 Substitució lluminària actual per lluminària de VSAP 150 W 78 Substitució lluminària actual per lluminària de LED 50 W 315 Substitució lluminària actual per lluminària de LED 100 W 15

TOTAL 4.840

Taula 24: Mesures per lluminàries en mal estat La distribució de lluminàries en mal estat segons si són vials, decoratives o de leds són les següents:

Substitució lluminària actual per una lluminària nova TOTAL VIALS DECORATIVES LED


Substitució lluminària actual per lluminària de HM 70 W 2.690 425 2.265






Substitució lluminària actual per lluminària de VSAP 150 W 78 64 14

Substitució lluminària actual per lluminària de LED 50 W 315 315

Substitució lluminària actual per lluminària de LED 100 W 15 15

TOTAL 4.840 1.913 2.597 330

LLUMINARIES MAL ESTATUnitats


6. Anàlisi energètic de les mesures d’eficiència energètica

Amb l’objectiu de conèixer l’estalvi energètic aconseguit un cop aplicades les mesures d’estalvi energètic proposades anteriorment s’ha analitzat el consum energètic a la situació actual i en una situació futura hipotètica un cop fetes les modificacions propostes.

V1-Nov 2014 46

6.1 Anàlisi energètic situació actual

Balast de les lluminàries: es considera que totes les lluminàries actuals disposen

de balast electromagnètic i per tant el factor és de 1,15.

Sistemes d’encesa: independentment del sistema d’encesa que tinguin les

lluminàries actualment, s’estima que les hores de funcionament de tots els

quadres, i per tant de tot l’enllumenat és de 4.250 hores/any.

Sistemes de regulació: en funció del sistema de regulació de les lluminàries la

reducció de potència durant unes hores en concret serà:

Sistema de regulació Reducció de potencia Temps amb reducció de potencia

Sense regulació No aplica No aplica

Doble nivell 35% 52%

Doble làmpada 25% 52%

Regulador en capçalera 35% 52%

Taula 25: Sistema de regulació.

No obstant això, del total de les lluminàries amb regulació hi ha un percentatge de les quals no funciona del tot correctament i per tant és considera un percentatge no operatiu.

Sistema de regulació Total quadres Percentatge no operatiu

Sense regulació 54 -

Doble nivell 46 30%

Doble làmpada 3 -

Regulador en capçalera 20 50%

Taula 26: Quadres amb sistema de regulació.

6.2 Anàlisi energètic un cop aplicades les mesures d’estalvi energètic

Lluminàries: el número de lluminàries continuarà sent el mateix, tot i així la tipologia

de les làmpades i les potències de les mateixes variarà segons la proposta de mesures

d’estalvi energètic.

V1-Nov 2014 47

Balast: la proposta d’estalvi energètic contempla la substitució dels balasts

electromagnètics per balast electrònic regulable i programable, el factor del qual és

de 1,05.

Sistemes d’encesa: com es canvien 25 rellotges per uns de nous, s’estima que les

hores de funcionament de tots els quadres, i per tant de tot l’enllumenat serà de

4.150 hores/any.

Reparació dels sistemes de regulació que no es troben en bon estat, de manera que

es considera que tots els sistemes de regulació en la proposta de futura funcionaran

correctament.

6.3 Resum de l’anàlisi energètic global

A la taula següent queda resumit l’estalvi pel que fa al consum energètic tenint en compte el

consum energètic actual i el consum energètic que es preveu un cop aplicades les mesures

d’estalvi energètic.

CONSUM ENERGÈTIC ACTUAL 5.715.791,23 kWh

CONSUM ENERGÈTIC FUTUR 3.294.432,68 kWh

CONSUM ENERGÈTIC ESTALVIAT 2.421.358,55 kWh

PERCENTATGE D’ESTALVI OBTINGUT 42%

Taula 27: Resum consums energètics.

De les dades incloses a la taula s’extreuen les següents conclusions:

En base a les hipòtesis anteriors, és a dir tipologia de làmpades i potència de les

mateixes, i tenint en compte unes hores de funcionament a l’any de

l’enllumenat públic de 4250 hores, es calcula un consum energètic actual de la

instal·lació, és de 5.715.791, 23 kWh/any.

V1-Nov 2014 48

El consum estimat futur, amb els canvis de làmpades proposats i per unes hores

de funcionament a l’any de l’enllumenat públic de 4183 hores (després de la

instal·lació dels nous reguladors i de la reparació dels que en l’actualitat estan en

mal estat), és de 3.294.432,68 kWh/any.

Així doncs l’estalvi energètic estimat un cop fetes les actuacions d’eficiència

energètica és d’un 42%, que correspon a un estalvi de consum energètic a l’any

de 2.421.358,55 kWh.

7. Anàlisi econòmic de les mesures d’eficiència energètica

7.1 Anàlisi econòmic de les inversions

En l’anàlisi econòmica s’han tingut en compta dos aspectes principals pel que fa a les inversions:

Inversions derivades de la proposta de mesures d’eficiència energètica, canvis de

lluminàries, substitució de làmpades per altres de menys potència o de més eficiència,

substitució de balasts, modificació dels sistemes d’encesa i dels sistemes de regulació.

Per tal d’estimar el càlcul de la inversió s’ha considerat un preu del material. A més a

més, es considera un cost addicional en concepte d’instal·lació, mà d’obra i material

auxiliar.

Inversions derivades d’altres actuacions:

o Reparació i adequació dels quadres de comandament a la normativa actual

o Adaptació de quadres de comandament;

o Renovació de suports per tal d’adequar-los a les lluminàries noves. S’estima

una renovació de suports d’un 35% de les lluminàries a substituir

o Substitució de lluminàries antigues en mal estat. Es considera un preu del

material, així com un cost addicional en concepte d’instal·lació, mà d’obra i

material auxiliar

V1-Nov 2014 49

7.2 Resum costos d’inversió

Un cop analitzades i valorades totes les actuacions propostes dins les mesures d’eficiència energètica, així com totes aquelles actuacions de millora de l’enllumenat públic de Calafell, s’ha calculat un cost total d’inversió de:

COST TOTAL INVERSIÓ (sense IVA) 2.229.449,00 €

Taula 28: Costos d’inversió

A continuació es relacionen de manera desglossada els costos d’inversió segons la MEE’s a aplicar:

Cost inversió per substitució de lluminàries amb equips electrònics programables

i regulables.

DESCRIPCIÓ PREU UNITARI UNITATS COST TOTAL VIAL DE FINS A 150W 305,00 € 1.908 581.940,00 € VIAL > 150 W FINS A 250W 321,00 € 156 50.076.,00 € VIAL > 250W 366,00 € 28 10.248,00 € DECORATIVA FINS A 150W 357,00 € 2.645 944.265,00 € LED FINS A 60W 566,00 € 315 178.290,00 € LED > 60W 687,00 € 15 10.305,00 €

TOTAL 5.067 1.775.124,00 €

Taula 29: Cost inversió substitució lluminàries

Substitució de suports de lluminàries

DESCRIPCIÓ PREU UNITARI UNITATS COST TOTAL ADAPTACIÓ SUPORTS LLUMINÀRIES

85,00 € 1.773 150.705,00 €

TOTAL 1.773 150.705,00 €

Taula 30: Cost inversió substitució suports

Inversió substitució làmpades.

DESCRIPCIÓ PREU UNITARI UNITATS COST TOTAL LÀMPADA AMB EQUIP ELECTRÒNIC PROGRAMABLE I REGULABLE FINS A 150W 170,00 € 823 139.910,00 €

TOTAL 823 139.910,00 €

Taula 31: Cost inversió substitució làmpades

V1-Nov 2014 50

Inversió en substitució i adequació de quadres de comandament i control

DESCRIPCIÓ PREU UNITARI UNITATS COST TOTAL REPARACIÓ, ADAPTACIÓ QUADRES COMANDAMENT I POSADA EN NORMATIVA

2.494 € 15 37.410 €

TOTAL 15 37.410,00 €

Taula 32: Cost inversió per quadres de comandament i control

DESCRIPCIÓ PREU UNITARI UNITATS COST TOTAL REPARACIÓ REGULADORS EXISTENTS

1.450,00 € 15 21.750,00 €

INSTAL·LACIÓ RELLOTGE ASTRONÒMIC

246,00 € 25 6.150,00 €

SISTEMA DE TELEGESTIÓ I TELECONTROL GSM PER QUADRE AMB SOFTWARE INCORPORAT

793,55 € 124 98.400,00 €

TOTAL 126.300,00 €

Taula 33: Cost inversió reparació quadres,sistema de telegestió i telecontrol per quadres

7.3 Anàlisi de l’estalvi econòmic

Un cop analitzades les dades dels costos energètics de l’enllumenat públic actual i els costos energètics previstos un cop implantades les mesures d’eficiència energètica de reducció de potència elèctrica per canvi de lluminàries i làmpades, s’extreu que el cost energètic estalviat és de 298.515,23 € . L’Estalvi per reducció de la potència contractada, derivada del canvi de potencia de les lluminàries i que pot suposar, de manera estimada, un import de 42.000 €. L’Estalvi previst per ajustaments d’horaris d’encesa i apagada a les diferents zones del municipi i per compensació de l’energia reactiva, s’estima en 29.484,77 €

INVERSIÓ TOTAL 2.229.449,00 €

ESTALVI ENERGÈTIC TOTAL ESTIMAT 370.000 €

RETORN INVERSIÓ 6 ANYS

Taula 34: Taula resum inversió/estalvi/retorn inversió.

V1-Nov 2014 51

8. Conclusions

L’objectiu dels estudis i les valoracions fetes prèviament és aconseguir la millora de l’estat de l’enllumenat públic de Calafell. Aquestes millores han de quedar reflectides en un enllumenat més eficient energèticament i per tant més econòmic. A més a més, aquests estalvis no han d’afectar a l’eficàcia de l’enllumenat, ans el contrari aquest ha de proporcionar una il·luminació correcta i adequada a les diferents situacions de l’entramat viari de Calafell. Així doncs, el resultat principal i més directe de l’aplicació de les mesures d’estalvi energètic proposades és una reducció del 42% aproximadament en el consum d’energia elèctrica que equival a uns 2.421.358,55 kWh/any. Aquesta reducció en el consum d’energia i amb l’aplicació de totes les actuacions d’estalvi energètic que es proposen es tradueix amb una previsió d’estalvi econòmic de 370.000 €/any.

ajuntament de calafell annex 1: pla d’estalvi … · vianants. surt des del carrer sant pere a la...

Documents