DIA INTERNACIONAL DE L’AIGUA

SEGONCICLE DEPRIMÀRIA

Aigua i salutAigua i salut

Aigua i salut - Tercer cicle de primària PC04/13Redacció: Margarita Serra Disseny i il·lustració: Eduard AltarribaIntervida Delegació Catalunya C/ Girona, 102 08009 Barcelonadocencia@intervida.org Tel.: 936 190 259 Fax: 934 588 325

AIGUA I SALUT 3

Presentació de l’entitat

Som una ONG internacional de cooperació al desenvolupament que actua local-ment amb les comunitats per promoure el canvi social sostenible a través de la millora de les condicions de vida de les poblacions vulnerables, especialment de la infància, i incidint en les causes de la pobresa i les desigualtats.

El respecte a la igualtat, l’equitat, la participació i la sostenibilitat són els nostres principis d’actuació.

Els drets de la infància, el nostre compromís. El nostre marc d’actuació té com a prioritat els més vulnerables: la infància. Només assegurant la dignitat dels més petits, protegint els seus drets i garantint una educació de qualitat, podrem aconseguir que nens i nenes pensin i participin, de manera lliure i solidària, en la construcció d’un món més just.

Introducció

Aquesta seqüència didàctica es dirigeix a l’alumnat del cicle superior de primària i s’emmarca dins de la celebració del Dia Mundial de l’Aigua. Amb ella treballarem el paper de l’aigua a les nostres vides i el dret de totes les persones a l’accés a l’aigua en condicions òptimes de salubritat.

Objectius de l’activitat:

Reconèixer que l’aigua és un recurs indispensable per a la vida.

Descobrir l’estreta relació que existeix entre aigua i salut.

Reconèixer l’aigua com un dret al qual no totes les persones poden accedir.

AIGUA I SALUT 4

Continguts:

Contribució de l’activitat didàctica a les competències bàsiques

Aquesta activitat contribueix principalment a l’adquisició de les competències bàsiques següents:

Conceptuals

Usos de l’aigua.

Aigua, salut i higiene.

Accés a l’aigua.

Procedimentals

Observació i anàlisi.

Expressió oral i argu-mentació.

Realització de petits experiments.

Actitudinals

Respecte pel medi ambient.

Interès pel consum responsable d’aigua.

Promoció d’hàbits d’higiene saludable.

Participació activa en les activitats.

Treball en equip.

Competència en comunicació lingüística i audiovisual.

Comunicació oral i escrita del propi pensament.

Desenvolupament de les capacitats cog-nitivo-lingüístiques.

Competència d’autonomia i iniciativa personal.

Treball cooperatiu i presa de decisions.

Planificació i execució de tasques.

Competència en el coneixement i interacció amb el món físic.

Percepció dels efectes de la interacció de l’ésser humà amb el medi ambient.

Competència social i ciutadana.

Conscienciació sobre la interdependèn-cia dels drets humans.

Generació d’un sistema de valors en el marc ètic dels drets humans.

AIGUA I SALUT 5

Activitats d’ensenyament-aprenentatge

1. Exploració de les idees prèvies

a. Usos de l’aigua.

b. Accés a l’aigua.

2. Introducció de nous continguts

a. L’aigua com a font de salut, però també de malalties.

b. Formes d’accés a l’aigua: segures i perilloses.

3. Estructuració dels coneixements

a. Elaboració d’un mapa conceptual sobre els beneficis i els perills de l’aigua.

b. Producció d’un text (oral o escrit) interpretatiu sobre els problemes d’algu-nes persones per accedir a l’aigua potable.

4. Aplicació dels coneixements

a. Confecció d’un petit pou.

b. Realització d’una investigació sobre el funcionament del pou i el perill del filtratge de bactèries a la capa freàtica.

Metodologia, estratègies didàctiques i cronologia de l’activitat

La metodologia per a l’àrea del coneixement del medi social i natural es basa principalment en situar-nos al nivell de desenvolupament dels alumnes, és a dir, a partir dels seus coneixements previs. L’enfocament ha de ser actiu i experimental basat en un aprenentatge significatiu. Els alumnes han de construir coneixements coherents.

No obstant això, també anirem alternant estratègies didàctiques expositives amb estratègies de recerca i experimentació. Des d’una metodologia socioafectiva,

AIGUA I SALUT 6

convé connectar la transmissió d’informació amb la vivència personal i l’experi-mentació.

Quant a l’organització temporal, proposem realitzar aquesta activitat en dues sessions.

Sessió 1

A. Exploració de coneixements previs

Preguntem al grup per a què utilitzem l’aigua en diferents situacions:

B. Introducció de nous conceptes

Projecció total o parcial del documental d’Intervida Agua, fuente de vida. Té especial interès la història de l’Aissata (podem valorar projectar el documental en dues parts o bé alguns fragments).

Una vegada vist el documental, reflexionem sobre la importància de tenir un bon accés a l’aigua potable. Recordem la història de l’Aissata, a qui sempre acom-panya la seva filla Bituni. El fet que moltes nenes siguin les responsables d’anar a buscar aigua fa que no puguin gaudir del dret a l’educació, a la protecció i al joc.

A casa A la ciutatEn l’agricultura A la fàbrica

En la medicina En l’esport

Beure, cui-nar, rentar roba, nete-jar, ren-tar-nos...

Regar parcs, jardins i carrers.

Regar camps, agroindús-tria.

Fabricar productes i aliments, netejar, generar energia.

Netejar ferides, hi-dratar-nos, aigües medicinals, termals i minerals.

Piscines, dutxes.

AIGUA I SALUT 7

Proposem realitzar un petit joc amb la classe:

JUGUEM A SER L’AISSATA (Idea de Meritxell Seuba, Intervida ED Catalunya)

Objectius: Prendre consciència de la problemàtica de l’accés a l’aigua.

Material necessari: Garrafes de 5 o 8 litres plenes d’aigua.

Dinàmica: Organitzem grups de 6 persones que es col·loquen en fila. Cada grup ha de transportar en cadena el nombre de garrafes d’aigua que sumen els litres que l’Organització Mun-dial de la Salut aconsella utilitzar per persona i dia (entre 40 i 50 litres).

La reflexió una vegada finalitzat el joc és que transportar l’aigua és dur i pesat. A molts indrets del món l’aigua no surt de les aixetes sinó que cal recórrer grans distàncies per aconseguir-la.

C. Construcció d’un pou

Proposem que construeixin un pou per parelles. Es tracta de veure com funciona i els perills que s’hi filtrin aigües brutes.

Sessió 2

A. Introducció de nous conceptes

Projecció total o parcial del documental d’Intervida Agua, fuente de vida. Ens interessa la història de l’Aminata, una nena que emmalalteix per beure aigua con-taminada.

AIGUA I SALUT 8

Aigua i salut. Parlem de la relació entre aigua i salut. L’aigua pot salvar vides però també pot ser font de malalties, tant per la ingesta d’aigües contaminades com per la falta d’higiene.

Petita experiència sobre el rentat de les mans.

EL JOC DELS MOCADORS

(Idea de Meritxell Seuba, Intervida ED Catalunya)

Objectius: Reflexionar sobre la importància de disposar d’aigua potable per beure i d’aigua “neta” per rentar-se. Recordar que al món hi ha llocs sense accés a l’aigua potable i quins són els perju-dicis d’utilitzar aigua “bruta”.

Material necessari: Mocadors blancs, un gibrell amb aigua neta, un gibrell amb aigua bruta i una pastilla de sabó.

Dinàmica: Es divideix la classe en dos grups, l’un es rentarà les mans amb l’aigua bruta i l’altre amb aigua neta i sabó. Cada grup s’eixugarà les mans amb un mocador i després observarem com han quedat i en traurem conclusions. La idea és reflexionar sobre la importància de rentar-nos les mans per evitar el contagi de malalties.

B. Avaluació

Objectiu didàctic Criteris d’avaluació

Reconèixer que l’aigua és un recurs indispensable per a la vida.

Descobrir l’estreta relació que existeix entre aigua i salut.

Reconèixer l’aigua com un dret al qual no totes les persones poden accedir.

Identificar diferents usos de l’aigua en diferents contexts.

Conèixer el funcionament d’un pou.

Identificar els perills que té l’aigua no potable per a la salut i la higiene.

Prendre consciència sobre la responsabilitat que tenim en el consum responsable de l’aigua.

Responsabilitzar-nos de la higiene personal, en especial de les mans, per evitar contagis.

AIGUA I SALUT 9

Recursos:

http://ed.intervida.org

www.intervida.org

www.unwater.org

http://globalhandwashing.org/resources (recursos en español)

www.vimeo.com/intervida

Tipus d’avaluació Activitats

Exposar els diferents usos de l’aigua.

Activitat de coavaluació:

L’alumnat treballarà des de l’autoavaluació sobre l’adquisició de co-neixements i sobre la capacitat de treballar en equip.

Activitats d’aplicació:

Recerca sobre la relació entre aigua i salut.

Confecció d’un pou.

Text argumentatiu (oral o escrit) i/o mapa conceptual sobre l’accés a l’aigua.

Text argumentatiu (oral o escrit) i/o mapa conceptual sobre els benefi-cis o perjudicis de l’aigua.

Inicial

Sumativa

Final

MATERIAL DE L’ALUMNAT

SEGONCICLE DEPRIMÀRIA

Aigua i salutAigua i salut

AIGUA I SALUT 11

Sessió 1

USOS DE L’AIGUALes persones utilitzem l’aigua en quasi totes les nostres accions. Et proposem que pensis com utilitzem l’aigua en cada una d’aquestes situacions:

A casa A la ciutat En l’agricultura

A la fàbrica En la medicina En l’esport

AIGUA I SALUT 12

Sessió 1

ACCÉS A L’AIGUA

D’on obtenim l’aigua? Segurament la teva primera resposta serà “de l’aixeta”, oi? Per arribar fins a l’aixeta, l’aigua ha fet un llarg recorregut del riu a la depurado-ra i d’allà, per un sistema de canalització, fins a les nostres llars.

Però no tothom té l’aigua tan a prop. Us convidem a veure la història de l’Aissa-ta que viu a Mali, Àfrica. On va a buscar l’aigua? Quantes vegades al dia? Qui l’acompanya? Quins problemes té la seva família per culpa de l’aigua del pou?

En el documental heu vist diferents opcions per aconseguir aigua. Les recordes?

AIGUA I SALUT 13

Sessió 1

JUGUEM A SER L’AISSATA

Segons l’Organització Mundial de la Salut necessitem entre 40 i 50 li-tres d’aigua al dia per sobreviure. Segur que si fem comptes en les nos-tres llars, gastem molt més. Ja sabeu que l’Aissata i la seva filla Bituni van a buscar aigua al pou d’uns veïns tres vegades al dia. Quants litres porten en cada viatge? Per grups, us proposem que feu aquests tres viatges transportant aigua d’un extrem a altre de l’aula (procureu que no caigui, podeu utilitzar ga-rrafes de 8 litres, per exemple).Com us heu sentit? Esteu cansats? Quant de temps heu necessitat per transportar els 50 litres d’aigua? Què deixa de fer la Bituni si dedica tota aquesta estona a buscar aigua?

AIGUA I SALUT 14

Sessió 1

COM CONSTRUIR UN POUUn pou és una perforació que es fa sobre una reserva aqüífera amb la fi-nalitat d’extreure’n aigua. Normalment, l’aigua que surt del pou és neta i potable però de vegades poden filtrar-s’hi aigües brutes que contamina-ran el pou i faran que ens posem malalts si en bevem l’aigua. Vols saber com es construeix un pou? Et donem idees.

Què necessites?1. Un recipient. Pot ser la meitat d’una ampolla d’aigua de dos litres o bé un got gran.

2. Un got ple d’aigua.

3. Un pal cilíndric. Un bo-lígraf utilitzat o bé alguna cosa més gruixuda.

4. Un rectangle de malla plàstica tipus mosquitera.

5. Un atomitzador d’algun producte de neteja ja es-gotat. Has de netejar-lo abans.

6. Un grapat de grava.

7. Un grapat de terra.

8. Cinta adhesiva.

9. Colorant per a l’aigua.

Passosa. Enrotlla la malla en el pal. Que quedi ben ferm. Fixa-la amb la cinta adhesiva.

b. Col·loca la malla enrotllada dins del recipient gran, a una banda.

c. Omple les tres quartes parts del recipient amb grava, procurant que la malla quedi en posició vertical.

AIGUA I SALUT 15

f. Aboca l’aigua per un dels cos-tats de manera que la sorra es mulli com menys millor.

g. Col·loca l’atomitzador dins del cilindre de malla.

h. Acciona varies vegades l’ato-mitzador fins a omplir el got.

i. Afegeix colorant a l’aigua que has tret del pou i torna a om-plir-lo.

j. Torna a accionar l’atomitzador i a omplir de nou el got.

d. Posa a sobre de la grava una capa fina de terra.

e. Retira amb cura el pal. Deixa el cilindre de malla al recipient.

El recipient gran amb tots els seu ingredients simula el pou. La grava i l’aigua repre-

senten el mantell freàtic i la malla i l’atomitzador conformen el sistema de bombament

del pou.

La primera vegada que has tret aigua del pou, ha sortit neta. La segona vegada, ha

sortit bruta. El mateix succeeix amb el subsòl, on s’infiltren contaminants. Llavors, les

aigües subterrànies es veuen afectades i els pous produeixen aigua bruta.

AIGUA I SALUT 16

Sessió 2

AIGUA I SALUT

Tots els organismes estan compostos en un gran percentatge per aigua. Per exem-ple, el nostre cos està format per un 70 % d’aigua. Trobem aigua en la sang, la saliva, els òrgans i fins i tot als ossos. L’aigua és indispensable per a la vida de les persones, els animals i les plantes. No podríem viure sense ella.

Però, com hem vist en el documental, l’aigua també pot ser font de malalties. Aques-tes es poden contreure per consumir aigua contaminada per bactèries, virus, parà-sits i productes agroquímics. La síndrome més freqüent després de beure aigua contaminada és la diarrea, però també provoca altres malalties com ara la febre tifoide, el còlera o la conjuntivitis.

Hi ha malalties que s’associen a la manca de bones pràctiques d’higiene. Per exemple, no són bones pràctiques el no rentar-se les mans després d’anar al lavabo i/o abans de menjar, o utilitzar aigua bruta per rentar-nos o per rentar estris de cuina.

Recordeu la història de l’Aminata. Per què es va posar malalta? Li va costar molt recuperar-se?

SOPA DE LLETRES

Busca les malalties relacionades amb l’aigua que han aparegut al vídeo:

Diarrea, febre tifoide, conjuntivitis, còlera, paludisme

J C O N J U N T I V I T I SN O U K E C J G V X P E F V EU L F S E D D T N C Q U F C WF E B R E T I F O I D E AXT R S Ñ C N A V H L G X A E AL A E O A H R D R V C T J G RY Z X G D G R Y G R V H D L PE U F B S G E K V Q U D T R ZJ Y L U D P A L U D I S M E H

H

Y

AIGUA I SALUT 17

Sessió 2

Som-hiJa hem vist que per mantenir una bona salut és molt important tenir uns bons hà-bits d’higiene. Un dels més importants és el hàbit de rentar-se les mans. Però hi ha persones que es renten les mans només amb aigua i això no és suficient per evitar malalties.

Sabíeu que existeixen moltes malalties que es transmeten per les mans? Quan les persones no utilitzen sabó per rentar-se-les després d’haver tocat fluids com secre-cions nasals, femta o aliments o aigua contaminats, poden transmetre virus, bac-tèries i paràsits a altres persones.

El rentat de mans interromp la cadena de transmissió de malalties. Les més fre-qüents són:

Malalties diarreiques i paràsits intestinals

Malalties respiratòries

Infeccions de la pell i dels ulls

Ho posem en pràctica. Necessitem dos gibrells, un amb aigua una mica bruta i l’altre amb aigua neta i un parell de draps de color blanc. Un grup es rentarà les mans sen-se sabó en el gibrell d’aigua bruta i l’altre se les rentarà amb aigua i sabó. Després d’eixugar-nos les mans, observem com queden els draps. Quin està més brut? Quines conclusions traiem d’això?

Recordeu la fórmula:

Hi ha moments en els quals la importància de rentar-se les mans és cabdal: després d’utilitzar el lavabo, després de mocar-nos i abans de manipular aliments o menjar.

AIGUA + SABÓ = SALUT