actividades complementarias 6º castellano

QUADERN D’ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

QUADERN D’ACTIVITATS COMPLEMENTÀR

1 Fes totes les paraules que puguis combinant les síl·labes d’aquest requadre. Pots repetir una síl·labatantes vegades com vulguis. Procura fer paraules que tinguin un nombre de síl·labes diferent.

2 Classifica les paraules que has trobat en l’activitat anterior en la graella següent:

3 Fes memòria i completa:

Una síl·laba és

Segons el nombre de síl·labes, les paraules es poden classificar en:

• : tenen una síl·laba.

• : tenen més d’una síl·laba.

– bisíl·labes:

– trisíl·labes:

– tetrasíl·labes:

Nom: Data:

PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA

QU

AC

U N I TAT 1C F I T X A 2

5

mos

ca

ve

pe

po

coso

sadi

pa

piven

ta

ba tuda

na

gama

tallo

ralo

la

monosíl·labes polisíl·labes

got

gat

te

1 síl·laba 2 síl·labes 3 síl·labes més de 3 síl·labes

mos-ca

4 A totes les paraules que segueixen els ha caigut l’accent. Posa’l a cadascuna, segons calgui:

• maquina • util • cami • cafe • clixe

• vuite • cantare • tambe • tecnic • aixo

• camio • arros • Alicia • proxim • frances

• capita • helicopter • neixer • rapida • bustia

5 Ara classifica les paraules de l’activitat anterior en el quadre següent:

6 Posa accent a les paraules següents, si cal:

• sac • historia • gripau • cultural

• peo • llapis • llençol • albades

• pau • xiscle • musica • boti

• alzina • anima • harmonios • cantir

• necesser • domino • Llatzer • pesol

• melons • sindria • cogombre • matematiques

7 Ara accentua aquestes paraules, segons el so de la vocal tònica:

• melo • calabos • victoria • medic

• curios • sere • bolit • tambe

• ximpanze • dese • petal • creixer

• il·logic • pure • intrepid • tragic

Nom: Data:

QU

AC


6

paraules agudes paraules planes paraules esdrúixoles

amb accent sense accent amb accent sense accent amb accent sense accent

1 síl·laba

1 Escriu una oració amb cada parella de paraules que et donem: una és el nucli del SN i l’altra, del SV.

2 Canvia el nucli dels SN de les oracions següents per un altre que també hi vagi bé:

• Les escales de l’escola tenen un color marronós.

• Unes noies del poble del costat han organitzat un grup de teatre.

• Els dentistes treballen a la clínica nova.

3 Canvia els nuclis dels SV següents per uns altres que també hi vagin bé:

• Els astronautes arribaran a la Lluna demà.

• Cap fotocopiadora de l’oficina funciona com la nova.

• El rellotge del campanar sona com un tambor.

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

QU

AC


7

nucli del SN: peixos nucli del SV: mengen

oració:

nucli del SN: fornera nucli del SV: fa

oració:

nucli del SN: despertadors nucli del SV: sonaran

oració:

nucli del SN: amics nucli del SV: explicaven

oració:

1 Relaciona cada definició amb el mot definit i fes una frase amb cadascun.

2 A partir de les fotos, corregeix aquestes definicions i digues quina paraula es defineix en cada cas:

Recipient de metall o de fusta que es fa servir en els laboratoris de química. Generalment són deforma quadrada i tenen el coll curt.

Filferro o cinta per on cremen les espelmes i els canelobres.

Flor comestible, de la mida d’una oliva, de color blau i sabor dolç.c

b

a

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

QU

AC


8

Seient sense braços ni respatller per a una sola persona.

Qualsevol tipus de ninot que una persona amagada fa moure i parlar per representar una obra de teatre.

Seient penjat de dues cordes o cadires que permetenque es pugui moure endavant i endarrere.

Tubercle petit comestible, de sabor dolç, marró perfora i blanc per dins a partir del qual es fa l’orxata.

gronxador

tamboret

xufla

titella

G M B

1 Separa en síl·labes les paraules següents i classifica-les segons la graella de més avall:

• supermercat • airejar

• oli • furgoneta

• aspiradora • cadira

• plàtan • ull

• endevinalla • dofí

• pa • autobús

• globus • taxi

• armari • avís

• nou • escolà

• matoll • xocolateria

• gripau • grup

Nom: Data:


QU

AC

U N I TAT 1R F I T X A 5

9

monosíl·labes bisíl·labes trisíl·labes polisíl·labes

1 Els subjectes i predicats de les oracions següents s’han barrejat. Destria-les i torna-les a escriure de forma que les oracions siguin correctes.

• El veterinari de la zona // visitaven ahir els animals de les granges.

• Els veterinaris de la zona // visitarà demà els animals de les granges.

• La infermera de la clínica // posen una injecció al malalt.

• Les infermeres de la clínica // posava injeccions als malalts.

2 Inventa una oració amb cadascun dels noms i dels verbs que et donem:

dibuixant pinta .

trens paren .

nevera conserva .

periodista escriu .

poema descriu .

cuineres netegen .

3 Inventa’t un altre subjecte o predicat per a les oracions anteriors:

pinta .

paren .

conserva .

escriu .

descriu .

netegen .

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

QU

AC


10

1 Amb l’ajut d’un diccionari, relaciona els sinònims de les dues columnes:

encantador • • repartir

captaire • • cercar

empipar • • traçut

buscar • • encisador

compartir • • pèrdua

desaparició • • molestar

destre • • pidolaire

remot • • llunyà

Quin tipus de diccionari has fet servir?

2 Amb l’ajut d’un diccionari, relaciona cada frase feta amb el seu significat:

Quin tipus de diccionari has hagut d’utilitzar?

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

QU

AC


11

Anar com una seda.

Cremar-se les celles.

Ésser dur d’orella.

Muntar un ciri.

Fer-la petar.

Estar in albis.

Obrir-se el cel.

Rompre’s l’esquena.

Treure’s el barret.

Ignorar alguna cosa.

Conversar.

Provocar un aldarull.

Esforçar-se molt.

Trobar la solució a un problema.

Anar perfectament.

No sentir-hi bé.

Expressar respecte.

Estudiar molt.

Nom: Data:


QU

AC

U N I TAT 1A F I T X A 8

12

1 Llegeix amb atenció aquests poemes:

2 Subratlla la vocal tònica de cada paraula dels poemes anteriors. Després completa’n la graella:

La Margarida

Sóc petita i sóc gentil:sempre arribo al mes d’abril.Pels pradells em trobaran,tot just trec el cap brillant.M’he posat, només per joc,un capell que és blanc i groc.

Missenyora: quan passeu,mireu bé dessota el peu,que no hi hagi, tot dolçor,el meu tendre caparró,perquè sempre vaig dient:«ja han fugit el fred i el vent»

MARIÀ MANENT

Diumenge

Qui no tinga en la finestrados testos de flors germans,un ocell dins una gàbia,i un cor ben enamorat,no sap el que és benaurançani podrà saber-ho mai.I a fe us dic que es bella cosael diumenge al desvetllar-se,veure en les flors de la rosada,sentir l’ocell refilari, per gaudir-lo amb l’estimada,un jorn de festa al davant:amb l’estimada que us esperaabocada al finestralamb el vestit dels diumengesque és aquell de colors clars.

JOAN MARAGALL (adaptat)

agudes planes esdrúixoles

3 Pensa i completa aquesta graella:

4 Llegeix de nou la lectura i classifica les paraules amb accent segons aquesta graella:

Nom: Data:

QU

AC


13


noms d’animal

noms d’objecte

noms de menjar

noms de població


país moltíssim típica

1 Què és una oració? Consulta el llibre i intenta definir-la amb les teves paraules:

2 Separa el SN subjecte i el SV predicat de les oracions següents i subratlla’n els nuclis.

• Els ventiladors nous del magatzem funcionen amb corrent elèctric.

• Aquells venedors de roba de col·leccions de temporades passades tenen ofertes molt interessants.

• Les meves veïnes juguen al parxís al menjador de casa seva amb tota una colla d’amics.

• Els pantalons verds de la temporada passada combinen molt bé amb la camisa arrugada de la

meva germana.

• El museu d’història de la meva ciutat organitza una exposició sobre les restes arqueològiques tro-

bades l’any passat.

• Els meus pares m’han regalat un puzle gegant pel meu aniversari.

3 Aquestes expressions no són oracions: corregeix-les perquè ho siguin i torna-les a escriure:

• El cigne neden per l’estany.

• Els trens de rodalies.

• El consultar paraules les serveix per significat de diccionari el.

• El rentavaixelles de la veïna.

• El Rafel i la Lena retallaràs ninots de paper.

• La paisatges exposició fet una de fotògrafa ha.

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

QU

AC


14

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

QU

AC

U N I TAT 1

15

1 Joc del diccionari• Feu grups de 5 persones. Cada grup ha de buscar

cinc definicions i escriure-les en un full.• A continuació, un membre d’un grup llegeix una defi-

nició amb l’objectiu que algú d’un altre grup esbriniquè s’ha definit. Com a pista, podeu dir la lletra inicial.Si els costa d’encertar-ho, els podeu dir quantes lle-tres té, a quin camp semàntic pertany, etc.

• El grup que l’encerta s’anota un punt i guanya l’equipque n’aconsegueix més.

2 Busca en un diccionari de frases fetes el significat d’aquestes:

• Estirar més el braç que la màniga. �

• Guanyar-se el cel. �

• Passar l’arada davant els bous. �

• Tenir el paladar fi. �

• Somiar truites. �

• Posar-se pedres al fetge. �

• Anar llatí. �

• Veure’s el llautó. �

Nom: Data:

A F I T X A 10

ex. (amb la lletra g) Mamífer carnisser domèstic, digitrígrad, d’ungles retràctils i pelatge sedós. ( )gat

1 Escull una de les propostes que et presentem i, a partir de les pistes, inventa’t una narració fantàs-tica. Escriu-la seguint l’esquema de presentació, nus i desenllaç que ja coneixes.

Presentació:

Nus:

Desenllaç:

Nom: Data:

ESCRIVIM

QU

AC


16

proposta a

Protagonistes: Matilde i Alícia, dues bessones de 12 anys i els seus cosins Xavi i Quim, de 14anys, tots quadre aficionats a la pintura.País on té lloc la història: PortigualTemps: indeterminat, més o menys en la data actual.Perquè: assisteixen a un concurs per pintar una escena del port. Els científics han exposat laseva teoria: els bessons pinten els mateixos detalls i en el mateix ordre. Per això, en un intervalde temps determinat, cada parella de bessons haurà de pintar el port, per veure si aquesta teo-ria és certa o no.

proposta b

Protagonistes: Brogit, un gos policia i el seu ensinistrador, el Guillem.País on té lloc la història: UnglaterraTemps: indeterminat, més o menys en la data actual.Perquè: des de fa unes setmanes, en una granja dels afores se senten uns sorolls estranys, comsi algú gratés la terra des de sota i, això, posa nerviosos tots els animals, que s’han declarat envaga.

1 En els refranys següents no hi ha cap paraula accentuada. Posa-hi els accents que calgui i classifi-ca’ls segons si són diacrítics o no.

• Secret de dos, es perillos; secret de tres, no val res. • Preso i llit son prova d’amic.

• Aigua de gener, omple botes i graner. • Al que es passat, l’oblit.

• Deu dona garrofes a qui no les pot rosegar. • Qui llengua te a Roma va.

• Qui tot ho deixa pel net, ven la capa en temps de fred. • Menys parlar i mes actuar.

• Qui es menja la carn que rosegui els ossos. • Cada casa es un mon.

• En una discussio, qui calla primer es de bona familia. • Pages lluner omple poc el graner.

• Mata el porc pel gener, si vols que es conservi be. • Vols coneixer el gener? Mira l’ametller.

•

2 A cada una de les frases següents hi ha una paraula que ha de portar dièresi. Col·loca’l on calgui:

• El gat té una oida molt fina.

• Aquella noia portava un paraigues molt estrafolari.

• El paisos del nord d’Europa són els que tenen un nivell de vida millor.

• La nostra veina juga a cartes amb el meu cosí.

• Al zoo de Barcelona es va trobar un pingui a la gàbia dels elefants.

Nom: Data:


QU

AC


17

accent segons les regles accent diacrític

3 En aquesta sopa de lletres hi ha 10 paraules amb diftong. Troba-les, escriu-les a sota i separa-lesen síl·labes.

4 Fes una frase amb cadascuna de les paraules anteriors.

Nom: Data:

QU

AC


18

R E I N A T P

T V A E C A E

P U G R T U U

U I F U I R M

O T R O I O P

R P E R U A B

B O I U A D O

S I M P L A T

L L A U N A N

L L E N G U A

QU

AC

U N I TAT 2

19

1 Escriu diferents determinants davant de cada nom:

• / / / / pilotes

• / / / / rius

• / / / / llanterna

• / / / / músic

2 Inventa’t complements del nom (CN) per complementar els noms següents:

• El dia

• Aquella tramuntana

• Dos pastissos

• Aquesta revista

• Els teus veïns

3 Analitza els SN que tens a continuació i subratlla cada element d’un color diferent, seguint l’exemple:

➤ Exemple: La cadira de bogaDet Nom CN

• Els nostres viatges de l’estiu.

• Aquelles idees genials.

• Cada matí plujós.

• Tots els projectes dels joves.

• Aquestes flors oloroses del jardí.

• Algunes cases deshabitades.

• L’aigua del riu.

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

C F I T X A 2

QU

AC

U N I TAT 2

20

1 Subratlla els lexemes de les famílies de paraules següents, i encercla també els morfemes derivatiusels prefixos (en blau) i els sufixos (en vermell):

• fumera, fumerol, fumejant, fum, fumeral, fumall, fumador.

• camisera, escamisar, camiseria, camisa, escamisada.

• desarrelar, arrelament, arrel, desarrelat, arrelat, desarrelament.

• penjoll, penja-robes, penjar, repenjar, penjador, penjadís, despenjar, penjada.

2 Amb l’ajut del diccionari, busca paraules derivades de dent.

3 Escriu una oració amb cada una de les paraules derivades de dent que has trobat.

4 Amb l’ajut del diccionari, busca una família de paraules, indica quina és la primitiva i subratlla el lexe-ma de les derivades.

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

C F I T X A 3

QU

AC

U N I TAT 2

22

1 Completa:

més-mes

• El d’octubre és quan bolets vaig trobar.

té-te

• , agafa els diners i paga el que he pres.

són-son

• uns avorrits, tot el dia tenen .

nét-net

• El meu és el que va més .

dóna-dona

• el formatge a la meva .

ós-os

• L’ es va menjar tot el dinar menys l’ del conill.

2 Subratlla les paraules que tenen diftong i encercla’l:

Nom: Data:


R F I T X A 5

dijous noia via suau dieta veïna tia

ciència beina canoa quatre trencanous guèiser lleó

història guant bou riure mensual boira diari

poema rebaixa avió bonsai suar mai cuina

camioner curiós violí eixugar oceà guitarra persiana

QU

AC

U N I TAT 2

23

1 Subratlla tots els noms que trobis en el fragment següent:

2 Escriu els noms del text anterior i subratlla’n els determinants que els acompanyen.

L’Alícia i en Pere

3 Completa els SN anteriors amb algun CN:

L’ Alícia i en Pere del pis de sotaDet N Det N CN

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

R F I T X A 6

L’Alícia i en Pere estaven molt contents perquè a la fi els seus pares els havien com-prat un gos. L’alegria que sentien la mostraven fent crits i bots. L’animaló estava tanespantat que es va quedar en un racó del llit que li havien preparat els nens.

QU

AC

U N I TAT 2

24

1 Classifica totes les paraules que puguis de les que hi ha a continuació segons a la família de parau-les a què pertanyen: forn, natura o cap.

2 Escriu les paraules que no has pogut classificar i busca’n altres de la mateixa família.

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

R F I T X A 7

fornada, caparra, naturalesa, desnaturalitzat, natalitat, fornal, naturalitat, enfornar, capcinès, fornitura, caparrada, naturisme, desenfornar,

capolar, forner, naturalista, capella, caparró, forneria, natació, caparrell, encaparrar, capalt, capbreu, forquilla

forn natura cap

QU

AC


25

1 Marca els diftongs que hi ha en aquest proverbis i refranys:

2 En aquesta sopa de lletres hi ha 10 paraules que han de dur dièresi. Busca-les i escriu-les:

Nom: Data:


P I N G U I R T S O

A P R A U L X E M I

S C E W H I U V V T

Q R A I M G A S E S

U P J B N N L I I E

E Q D E I T S N N U

S R L O Z B G K A Q

T L R R A P J H Q L

A E T R A I D O R B

H G J L A S I U L L

Tot esperant que les gallinescaiguessin del pal,la guineu es va morir de fam.

El llop semprecaça llunydel seu cau.

A la taula d’en Bernat,qui no hi és, no hi és comptat.

De diners i de bondat,la meitat de la meitat.

A l’hivern boirina, i neu per veïna.

Quan tothom lloavala cua del paó,els ocells van cridar :mireu-li les potesi escolteu-li la veu.

Qui m’ha lloatmés que no calia,o m’ha enganyato enganyar-me volia.

Panxa plena fa bullícia,panxa buida fa malícia.

Moltes candelesfan un ciri pasqual.

QU

AC

U N I TAT 2

26

1 Llegeix el text següent i subratlla’n tots els SN que hi trobis. Després, torna’ls a escriure i analitza’nels components.

La butxacaDet N

2 A partir dels nuclis dels SN anteriors, canvia els determinants i els complements del nom i formaaltres SN.

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

A F I T X A 9

Va buscar a la butxaca i va treure’n una bossa de monedes d’or que, després, em va oferir. Per sort,no va veure com queia a la butaca i agafava un mocador per eixugar-me la cara. Havia estat un diaben estrany i em moria de ganes de relaxar-me en una banyera plena d’aigua calenta i bombolles(havia trobat unes sals de bany magnífiques a l’armari de pocions de la fada).

BRUCE LANSKY, «L’ajudanta de la fada» dins Noies en acció

Nom: Data:

QU

AC

U N I TAT 2

27

1 Forma paraules derivades a partir de la combinació dels prefixos, lexemes i sufixos que tens a con-tinuació i emplena la graella de més avall amb el major nombre de paraules possible.

2 Escriu una oració amb cinc de les paraules derivades que acabes de formar.

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

A F I T X A 10

con-des-extra-in-re-per-post-pre-semi-sub-trans-ultra-

prefixos

-à, -ana-al-ar-at, -ada-enc, -enca-er, -era-eria-ic, -ica-ista-itud-itzar-ós, -osa

sufixos

modern educarportar illaquiet culturamúsic viureferro penjarciutat lligarequip ordinarinul plujaexacte grausec visiópruna fangpastís màquina

lexemes

prefix + lexema lexema + sufix lexema + sufix + sufix prefix + lexema + sufix

QU

AC

U N I TAT 2

28

1 Llegeix el text següent en què es descriu una habitació. Després, descriu la teva habitació. Pensaen tots els detalls: el color de les parets, els mobles, les finestres que hi ha, etc.

Nom: Data:

ESCRIVIM

A F I T X A 11

Tota l’habitació era color de rosa. Menys el sostre i un llum, que eren blaus. I hi havia un munt decoses. No les coses velles, ni les parts del tractor ni les canyes de pescar ni els esquís ni el tocadiscsni el càmping gas ni les caixes de pomes quehi havia abans. Coses noves. Un bressoldecorat amb conillets que dormen i unataula per canviar bebès amb coales vergo-nyosos i una manta plena de dofins juganersi cortines amb sarigues simpàtiques i unllum pàl·lid infestat de llangardaixos goannafeliços de la vida.

—Què et sembla? –ha dit el pare amb unsomriure.—Esperem que aprovis l’habitació per alteu nou germà o nova germana –ha dit lasenyoreta Dunning amb un somriure.

MORRIS GLEITZMAN, Bocamolla

QU

AC

U N I TAT 3

30

1 Recorda la definició de paraules homòfones i torna-la a escriure:

2 Completa les oracions amb la paraula homòfona que correspongui.

• Ens ho passem bé durant les vacances!

• pentinaré com un pallasso.

• Aquesta taca es pot treure sabó.

• temps sense veure’ns!

• ho penso m’esgarrifo.

• Espero que no plogui com ahir.

• Guarda els bombons en el .

• L’ va ser alliberat per la policia gràcies a la col·laboració ciutadana.

• Avui hem jugat a amb unes peces de fusta noves.

• L’ d’aquesta setmana ha estat de 128 persones. La setmana que ve es preveu

hostatjar-ne 50 més.

• Demà aniré al dentista perquè em faci una neteja .

• El ha fet un avançament molt emocionant durant la cursa.

3 Les parelles de paraules que tens a continuació són homòfones. Escriu una frase amb cadascuna.Si et cal, consulta un diccionari.

acte:

acta:

buit:

vuit:

maça:

massa:

Nom: Data:


C F I T X A 2

amb/em, tan/tant, quan/quant, bocal/bucal, bòlid/ bòlit, hostatge/ostatge

QU

AC

U N I TAT 3

31

1 Digues quins tipus de CN coneixes i posa un exemple de cada per acompanyar cada un dels nomssegüents.

• Les galledes Unes galledes

• El cotxe Aquest cotxe

• Aquests ventiladors Els ventiladors

• Aquella impressora La impressora

2 Analitza els SN subjecte de les oracions següents, seguint els passos que has vist en el llibre de text.

• Aquell cotxe potent, blau fosc i elegant sempre està aparcat al meu carrer.

• L’última idea publicitària del meu pare sortirà en un anunci de televisió.

• Tots aquells cromos de l’àlbum dels herois del còmic em porten molts records.

• El despertador vermell i antic de la Mercè sona estrepitosament.

3 Completa els SN següents amb diversos CN i després analitza’ls.

En Joan

La meva ensaïmada

Aquelles pomes

Els cangurs

La flor

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

C F I T X A 3

QU

AC

U N I TAT 3

32

1 Busca en la sopa de lletres de més avall:

• els sinònims de: • els antònims de:

agrícola apagar

bo bo

gresca ocupar

precipici unir

salvatge útil

2 Fes una frase amb cinc de les paraules que has trobat en la sopa de lletres.

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

C F I T X A 4

X D S A Q R I N U S E D Q P P

I N U T I L L B R R Q M N R S

V V D E S O C U P A R X B O P

A L L H N E C B U A B Z T F I

R D H M R S A S Q V C N M I R

R I Q P W R X J L B E E A T A

I E Z W R X S G F L M O E O R

T S E A Q V O H O M V Z L S G

T M N P Ç Q T D O M T I P U A

X C P L L A I E N C E N D R E

F J L U M Q F E R E S T E C C

QU

AC

U N I TAT 3

34

1 Quina d’aquestes propostes defineix les paraules homòfones:

Són grups de paraules que s’escriuen i es pronuncien igual i que volen dir el mateix.

Són paraules que no s’escriuen igual, però que tenen el mateix significat.

Són dues o més paraules que sonen igual, però que s’escriuen diferents i també tenen signifi-cats diferents.

2 En aquesta sopa de lletres hi ha 10 paraules homòfones. Troba-les i utilitza-les per completar les fra-ses de sota.

• Tota la s’ha aixecat per aplaudir els cuiners del restaurant.

• Al meu germà li agrada molt .

• He les pel·lícules que em ve de gust anar a veure.

• Passa’m la perquè he d’escudellar el brou.

• Si vols trobar peix fresc, has d’anar al a primera hora.

• He fet una al llibre que em vas regalar i sembla molt interessant.

• Han caigut algunes teules de la de la masia on estiuegem.

• Els gossos de són molt veloços.

• La meva mare ha fet una de pasta.

• El pastor va el ramat fins a la muntanya.

Nom: Data:


R F I T X A 6

T A U L A D A G T C

E M A N A R D M I A

U E M E R C A T D S

L N T L C R L A R S

A A U E C S L Z G A

D R C A B L O A L L

A M T I U N C A Ç A

QU

AC

U N I TAT 3

35

1 Construeix sintagmes nominals (SN) amb els elements que et donem. Recorda que han de concor-dar entre si. Si et cal, abans de fer aquesta activitat, repassa el que diu el teu llibre de text.

2 Completa els SN de l’activitat 1 amb CN que siguin d’un altre tipus (si és adjectiu, que sigui SPrepi a la inversa).

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

R F I T X A 7

DET NOMS CN

La nostraAquellsAlguns

LesL’altreCada

vestit anells veïna

llegendesfotografia

ordinadors

de l’oficinade la nostra escala

dauratsvermell

popularsdel vaixell

QU

AC

U N I TAT 3

36

1 Cada sèrie de paraules de l’esquerra és sinònima d’una paraula de la dreta. Relaciona-les.

precipici, barranc, timba, fondalada • • baralla

abundor, quantitat, exuberància, fecunditat • • abisme

finalitzar, concloure, ultimar, enllestir • • acabar

treure, extreure, desarrelar, estirar • • abundància

rugós, arrugat, desigual, raspós • • arrencar

renyina, disputa, altercat, lluita • • bogeria

follia, demència, grilladura, esbojarrament • • aspre

2 Substitueix les paraules destacades per antònims:

• Aquesta camisa em va molt estreta ( ).

• El camí que vam haver de fer per arribar a l’ermita era molt llarg ( ).

• M’han dit que la pel·lí cula que vau anar a veure va ser molt divertida ( ).

• M’agrada l’olor de la terra humida ( ).

• La sopa era dolça ( ) perquè hi faltava ( ) sal.

3 Substitueix les paraules destacades per sinònims:

• Han concedit ( ) un premi a la nostra escola.

• El gos va fer un xiscle ( ) quan es va clava un vidre a la pota.

• Caminarem xino-xano ( ) fins que arribem a la plaça on hem quedat amb

els companys i companyes de l’esplai.

• El palau que sortia al catàleg era molt sumptuós ( ).

• El soroll dels mosquits és molt molest ( ).

• Si actues de manera impulsiva ( ) és més fàcil ( )

que t’equivoquis.

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

R F I T X A 8

QU

AC


37

1 Identifica les parelles de paraules que hi ha en les oracions següents, encercla-les i digues quinessón homòfones i quines no. Raona-ho.

• El camió que transportava bales de palla s’ha aturat davant els nens que jugaven a bales.

• El vel de la núvia era tan llarg com el bel de l’ovella que hem sentit tot el matí!

• Mentre seia al banc del parc, he vist com atracaven el banc.

• Él caló és el nom de la llengua dels gitanos, però el que jo tinc ara és molta calor.

• He deixat les claus del cotxe vora els claus i el martell que m’he d’emportar aquesta tarda.

• El meu veí és molt sensat perquè està censat allà on viu.

2 Pensa quina paraula pot ser l’homòfona de cadascuna d’aquestes i fes una frase amb cadascuna:

ex. sent (verb sentir) / cent (numeral)

• La Llúcia diu que no hi sent gaire bé.

• La impressora m’ha costat cent euros.

celler /

boscà /

escolà /

Nom: Data:


Són homòfones:

QU

AC

U N I TAT 3

38

1 Escriu SN seguint les fórmules que segueixen:

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

A F I T X A 10

SNCN (Adj)Nom (masc. sing.)Det

SNCN (S prep)Nom (fem. sing.)Det

SNCN (Adj)Nom (masc. pl.)Det

SNCN (S prep)Nom (fem. pl.) CN (Adj)Det

SNCN (SPrep)Nom (masc. sing.)Det

SNCN (Adj)Nom (fem. sing.)Det

SNCN (SPrep)Nom (masc. pl.)Det

SNCN (Adj)Nom (fem. pl.)Det

SNCN (…)Nom (masc. sing.) CN (…)Det

SNCN (…)Nom (fem. pl.) CN (…)Det

Aquell cavall veloç Aquell cavall veloç

QU

AC

U N I TAT 3

39

1 Busca en el text següent paraules sinònimes de les que et donem a continuació. Tingues en comp-te en que els verbs són en infinitiu i els noms i adjectius sense flexió ni de gènere ni de nombre.

1. idear � 7. pintar �

2. complicat) � 8. valuós �

3. manera � 9. feixuc �

4. il·lustrat � 10. ràpid �

5. persona � 11. utilitzar �

6. errar-se � 12. lentament �

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

A F I T X A 11

Aniria bé afegir mésactivitats per aca-

bar d’omplir la pàgi-na

Història de l’escriptura

L’escriptura no sempre ha existit. S’inventà vers l’any 3300 abans de Crist. Fins aleshores, la genthavia de confiar en la memòria per recordar-ho tot. Però, de vegades, resultava difícil comptar elsramats i les collites o calcular els intercanvis sense equivocar-se.

La necessitat d’escriure es va anar imposant de mica en mica.

Cap l’any 3300 abans de Crist, a Mesopotàmia, els pastors idearen un sistema per comptar elsramats. Empraven pedretes o unes peces d’argila que sovint tenien forma de bola: els calculi.Cadascuna representava un animal.

Amb el temps, els pastors van començar a emprar tauletes d’argila en les quals dibuixaven picto-grames. Però hi havia paraules difícils de representar, com ara la paraula por. Llavors els pastorsinventaren dibuixos que representaven sons. En certa manera eren com endevinalles.

De mica en mica, els dibuixos de les paraules es con-vertiren en signes geomètrics que es traçaven més depressa. Només els homes cultes, els escribes, sabienllegir-los i escriure’ls. Els textos importants es grava-ven en tauletes grosses i pesant que els escribes con-servaven en les biblioteques.

L’escriptura egípcia aparegué vers l’any 3200 abans deCrist, poc després de la mesopotàmica. Però, ja des de la seva creació, el jeroglífic fou una escriptura moltperfeccionada.

Reporter Doc, núm. 53

QU

AC

U N I TAT 4

41

C F I T X A 2

1 Classifica les paraules següents segons el so de l’essa. Després completa les normes de sota.

2 Completa aquestes paraules amb la grafia que convingui, tenint en compte que totes tenen el sod’essa sorda:

• nece ari • na ió • di abte • ro a • uro

• bre ol • en enyar • pré ec • pi arra • egell

• ca ador • in ecte • opa • ta a • etanta

• èntims • ma a • enyal • iutat • pla a

3 Completa aquestes paraules amb la grafia que convingui, tenint en compte que totes tenen el sod’essa sonora:

• al ina • bru a • sen ill • ero • page a

• cator e • ro er • ebra • co ina • on e

• ga os • vi ita • tret e • sorpre a • col e

• bri a • ro ada • cami a • sal e • cau a

Nom: Data:


música, consell, onze, ocell, zebra, classe, resum, calçat, visita, anglesa, missió, feliç, cella, cassola, grisa, dolça, braç, insecte, cançó, salobre, colze, estruços

tenen so d’essa sorda tenen so d’essa sonora

• Per escriure el so de la essa sorda fem servir les grafies:

• Per escriure el so de la essa sonora fem servir les grafies:

QU

AC

U N I TAT 4

42

C F I T X A 3

1 Completa les frases següents amb els determinants que creguis convenients:

• Em vénen més de gust cargols amb suc que cargols amb sípia.

• No agafis el quadern, agafa quadern de la Rita.

• els cotxes són diferents. No n’hi ha d’igual.

• dia del aniversari bufaré espelmes.

• M’agrada escriure amb bolígraf gruixut com el de germana.

• Em va agradar més el conte que ens vas explicar dia.

• Perquè amanida sigui bona, s’hi han de posar olives.

• germà petit va a guarderia.

• Sobre taula hi ha llibres que em vas demanar.

• amiga de tieta té gossos i periquitos.

2 Classifica els determinants que tens a continuació:

3 Inventa’t una oració amb cinc dels determinants anteriors:

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

algunes, un munt de, nostres, tercer, gaires, tot, teves, aquells, seva, segon, un, molts, dotzena, aquest, cada un, els, mitja, centèsima, seu, cap, la, cinc, el

article demostratiu possessiu numeral quantitatiu indefinit

QU

AC

U N I TAT 4

43

C F I T X A 4

1 Escriu una oració per a cadascun dels significats de les paraules polisèmiques següents:

2 A partir de la definició de polisèmia, esbrina quina de les paraules següents no ho és i justifica la tevaopinió.

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

pàmpol cap gafetrinitis

bessó, castell, castanya, cordó, cola, salsa, tall

QU

AC


44

1 Classifica les paraules següents segons que tinguin el so d’essa sorda o d’essa sonora:

2 A partir dels exemples anteriors, completa quan has d’utilitzar cada grafia:

Nom: Data:


quinze, savi, casa, sabata, pinzell, cervesa, cirera, sal, cosí, bicicleta, museu, calze,televisor, cosa, plaça, tros, calç, consell, cèrvol, zona, enzim, música, llençol, classe

tenen so d’essa sorda tenen so d’essa sonora

a Quan trobem la essa sorda a començament de paraula, utilitzem les grafies i .Exemples:

b Quan trobem la essa sorda entre vocals, utilitzem la grafia . Exemple: .També podem trobar la . Exemples:

c Quan trobem la essa sorda entre consonant i vocal, utilitzem les grafies , i . Exemples:

d Quan trobem la essa sorda a final de paraula, o de síl·laba seguida de consonant, utilitzemles grafies i . Exemples:

a Quan trobem la essa sonora a començament de paraula, utilitzem la grafia . Exemples:

b Quan trobem la essa sonora entre vocals, utilitzem la grafia . Exemples:

c Quan trobem la essa sonora entre consonant i vocal, utilitzem la grafia . Exemples:

s sorda

s sonora

QU

AC

U N I TAT 4

45

R F I T X A 6

1 Destria els determinants de les frases següents i classifica’ls segons la graella de més avall:

• Mira el cotxe que hi ha vora aquella farola.

• El nostre professor de piano té molta facilitat per tocar força instruments.

• Les sabates que porto són noves, però a l’armari tinc una dotzena de parells vells.

• Hi ha moltes persones que fan cua per entrar a aquest teatre.

• No agafis el teu paraigües; només cauen algunes gotes.

• A la nostra classe hi ha moltes noies que porten faldilles.

• El meu oncle va pintar aquells quadres.

• Hi ha hagut unes quantes senyores que han comprat conills.

• El primer noi de la fila és el meu germà.

• No hem pogut agafar gaires cargols perquè hi havia molt poca humitat.

• Cada un dels nois i noies de la classe ha de portar tres globus per a la festa.

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

articles demostratius possessius numerals indefinits

QU

AC

U N I TAT 4

46

R F I T X A 7

1 Busca en el diccionari els diversos significats de la paraula nota i copia’ls:

1

2

3

4

5

2 Escriu una frase per a cada significat dels que has copiat en l’activitat anterior.

3 A quines de les definicions anteriors corresponen aquests dibuixos?

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

QU

AC


47

1 Escriu el nom de les paraules definides al costat de la seva definició i, després, busca-les en la sopade lletres de sota. Tingues en compte que totes les paraules contenen el so d’essa sorda o sonora.

• Substància que es fa servir per eliminar l’olor de suor:

• Local on es reuneix la gent per fer activitats culturals o de diversió:

• Aparell per reproduir les cintes enregistrades. Magnetòfon:

• Conjunt de branquetes, fulles seques, etc., que hi ha als boscos i jardins:

• Planta que fa raïm:

• Llegum de forma arrodonida i color carbassa clar:

• Botigues:

• Fi, de tacte no gens aspre:

• Fer una línia damunt una superfície:

• Conjunt de pedretes minúscules que es desprenen de les roques i que se sol trobar a les platges:

• Mamífer semblant a un cavall que té el pèl clar i ratlles fosques:

• Lloc on hi ha molts animals diferents, sovint provinents de llocs exòtics, reunits perquè la gent

pugui veure com són:

• Arbre el fruit del qual és la gla:

• Fenòmen en què un astre tapa tot o una part d’un altre astre:

• Acte d’agafar velocitat per saltar un obstacle:

Nom: Data:


E M B R A N Z I D A

G O R G I C U A U S

L O O N I S A C O O

O Z S D T R A Ç A R

C A S S E T R U S R

I M A J Z E B R A A

R C N A M P F H N Y

D E S O D O R A N T

Z P C E C L I P S I

T A L Z I N A X E D

QU

AC

U N I TAT 4

48

A F I T X A 9

1 Llegeix aquest text i subratlla’n tots els determinants que hi trobis. Després, escull-ne cinc de varia-bles i escriu una frase amb cadascun, canviant-los el gènere o el nombre.

Ex. algun lloc � algunes vegades

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

—Podem guardar-les en algun lloc, no ho sé, per si se’ns acut alguna cosa –va proposar en Pràxedes.Però estic d’acord amb en Benjamí: hem d’obrir la biblioteca.—I llegir –va manifestar la Patrícia.—Sí, és clar –van assentir tots els assistents.—Llegir què? –va preguntar en Benjamí. No hi ha cap llibre en aquesta biblioteca!—Haurem de comprar uns quants llibres –va dir en Trifó.—Podem portar els llibres que tinguem a casa, per començar –va dir l’Obdúlia. Jo tinc una pila dellibres i estan tots nous.A tots els presents els passava la mateixa cosa. Alguns havien comprat un moble amb dos-cents lli-bres i una vaixella de regal, a terminis. D’altres tenien els llibres que cada any regalava la sucursal del’entitat bancària del poble. De tant en tant, algun llibre servia per posar-lo a la cadira perquè el nenestigués més alt o per anivellar la pota d’una taula.Serien el primer poble en tota la història de la humanitat que havia patit una catàstrofe com aque-lla.Tant era que després es repetís el mateix fenòmen. Qui se’n recordaria del segon poble, si mainingú es recorda dels segons?El poble s’ompliria de periodistes, càmeres de televisió, curiosos, venedors de llibres...Tres membres del consistori, en pensar-hi, van riure per sota el nas: la vergonya quedaria compen-sada pels ingressos que generarien aquests turistes. Un era la mestressa de la botiga; l’altre, l’amodel bar, i la tercera persona era la senyora Petúnia, la de la pensió.

JORDI SIERRA I FABRA, La biblioteca dels llibres buits (text adaptat)

QU

AC

U N I TAT 4

49

A F I T X A 10

1 Busca en el diccionari una paraula polisèmica que tingui més de tres significats diferents i fes undibuix que representi cada significat. Després, per parelles, intercanvieu-vos els dibuixos perquè l’al-tre esbrini la paraula que heu treballat.

2 Inventa’t frases amb els diversos significats de les dues paraules polisèmiques que cada parella heutreballat en l’activitat anterior.

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

1 Les síl·labes d’aquestes paraules s’han barrejat. Ordena-les i escriu-ne les paraules en els espaisdel costat:

• ra gi fa • ja ron ta

• pet da ja • no ta gi

• tat jes ma • ni gí a ber al

• gi fu da • llot re ge

2 Completa aquesta graella amb l’ajut de les definicions que tens més avall.

a De poca edat.b Fer que una cosa comenci a funcionar.c Que és afectat a jugar, a fer entremaliadures.d Ciència que té per estudi la Terra.e Qualitat d’àgil.f Part del cos de les plantes superiors que duu fulles.g Bosc molt dens amb molts arbres, típic dels països tropicals.

3 Completa aquestes paraules amb les grafies g, j, tg o tj:

• avelina • eure • ornaler • udici • pi ama

• írgola • pa e • ar ent • ener • mar inal

• fo a • mar e • mon eta • rega e • feine ar

• pe ada • ardí • se e • gara e • fe e

• inesta • egant • imnàs • emec • ironí

• oaquim • ueu • espa • erarquia • lle enda

• ulivert • farin itis • elat • le ítim • u essa

Nom: Data:


QU

AC


51

a

b

c d

ef

g

1 Classifica els verbs de les oracions que segueixen segons que tinguin aspecte perfet (P) o imperfet (I):

2 Subratlla els verbs de les oracions següents i classifica’ls segons el mode:

• Camina per la vorera si no vols córrer riscos innecessaris.

• Nosaltres agafarem l’autobús a la parada que tenim davant de casa.

• Si jo pogués agafar el cotxe, també vindria amb vosaltres.

• Als meus pares els agradaria que estudiés més.

• Cada any convido alguns amics i amigues a la festa que faig per celebrar el meu aniversari.

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

QU

AC


52

indicatiu condicional subjuntiu imperatiu

P Iforma verbal

Tots vam saltar al mateix moment.

Menjo pa amb melmelada.

En Joan ha arribat a les deu en punt.

Sovint cantava a la dutxa.

Nosaltres hem vingut en tren.

1 Aquí tens una sopa de lletres que ens ha facilitat el Servei de meteorologia de Catalunya. Has de tro-bar-hi els noms del vents que bufen a Catalunya.

2 Ara, consulta una enciclopèdia, si et cal, i col·loca els vents de la sopa de lletres en la rosa del vents:

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

QU

AC


53

L A G E R G L O X S D B M N

X R O S I A H N X Q U I L M

A V B U R Q P I R Z M B D O

L S R T J L F C Z O X R B V

O H S F R A R U Q U J A H M

C E H J T N E N O P Z G A L

M T R A M U N T A N A H I R

U Q E L T N A V E L L T O M

N

S

EO

NENO

SESO

1 Destria, d’entre les paraules del requadre, aquelles que tenen el so de gel o de platja i col·loca-lesen la graella de sota:

2 Ara copia les paraules de la graella en el requadre següent i completa el text de sota:

Nom: Data:


QU

AC


54

projector, gat, joguina, imatge, girafa, guitarra, aritja, Jesús, jugador, jersei, metge, guepard, justícia, viatge, geni, setze, gitano, salsitxa, natja, jardí, gegant, geografia, joc, gimnàs,

politja, jerarquia, girar, jaguar, japonès, jota, patge, lletjor, coratge, jeroglífic, joia, gos, llotja,jove, fitxa, jubilar, judo, calitja, galeta, equipatge, guineu, gust, guerra, sutge, jungla

sona com gel sona com platja

S’escriuen amb g o tg

S’escriuen amb j o tj

a e i o u

• Davant les vocals a, o, u escrivim les grafies: i .

• Davant les vocals e, i escrivim les grafies: i .

3 Subratlla totes les paraules d’aquest text que contenen el so de gel i de platja i, després, fes unafrase amb cadascuna.

Nom: Data:

QU

AC


55

El pare exclama amb veu ronca que li puja del fons més pregon de l’estómac:

—Llesta?

—Sí... No!! –brama tot d’una la mare i remena la bossa de mà. La targeta de metro! I arrenca a córrer cap a l’habitació mentre se la sent rabiüda:

—És clar, com que sempre me n’he d’ocupar jo, de tot!

El pare es mossega la llengua per no dir una bestiesa i torna a mirar el rellotge, l’agulla més petitadel qual campa frenètica devorant segons. Es passa la mà pels cabells i la tremolor del llavi inferiorse li trasllada a una parpella.

—Vols afanyar-te dona de Déu, que el metge tancarà la consulta!!

Corrents la mare remena calaixos, escorcolla butxaques, regira l’armari... sense cap resultat enco-ratjador. Aleshores enceta unes severes investigacions fins que, dins el joiell de la bijuteria i entreuns números de cecs endarrerits, descobreix la targeta de metro. Pensant «T’estàs fent gran, Joana.Ja no et recordes d’on guardes les coses», torna al rebedor, aquest cop al galop.

J. DE DÉU PRATS, Anorak (text adaptat)

1 Subratlla el verb de cada oració:

• El detectiu sospita. • L’actriu interpreta. • El foc crema.

• El nen pensa. • El telèfon vibra. • L’ascensor puja.

2 Copia les oracions anteriors, però canviant la persona i el nombre del subjecte. Has de tenir encompte que també hauràs de canviar el verb perquè hi concordi. Fixa’t en l’exemple:

Ex. El detectiu � els detectius, jo, vosaltres...(trio el subjecte que més m’agradi i hi afegeixo la forma verbal que hi concordi) Per exemple: Jo sospito. // Els detectius sospiten. // Vosaltres sospiteu.

3 Tots els verbs de l’activitat 1 estan en present. Torna a copiar les mateixes oracions, però posant el verb en temps de passat i, després, de futur.

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

QU

AC


56

1 Identifica els camps semàntics a què pertanyen les paraules següents i subratlla’n la intrusa, encada cas:

• merla, moixó, oreneta, gaveta, pinsà �

• ribot, olives, bledes, carxofa, bròquil �

• botifarra, xoriço, plomada, mortadel·la, fuet �

• verat, pala, orada, lluç, nero �

• fagot, llaüt, mall, viola, fagot �

• caporal, panses, síndria, raïm, magrana �

2 Com es diu el metge o metgessa que té cura de:

• els ulls �

• les dents �

• els peus �

• els nervis �

• la pell �

• la circulació �

• els pulmons �

• els ronyons �

De quin camp semàntic es tracta?

3 Fes una llista amb totes les paraules que se t’acudin sobre els camps semàntics següents. Després,per parelles, compareu les vostres llistes i completeu-les.

• mitjans de transport:

• jocs (de taula, carrer):

• animals:

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

QU

AC


57

QU

AC

U N I TAT 5

58

1 En la sopa de lletres següent hi ha 10 paraules que tenen el so de gel. Troba-les.

2 Subratlla les paraules d’aquest text que contenen el so de gel.

3 Troba les paraules definides:

• Medicament que es fa entrar dins del cos per mitjà d’una agulla.

• Que viu en llibertat, a la natura, sense domesticar.

• Bosc de faigs.

• Estar estirar sobre el terra, en un llit, etc.

Nom: Data:


A F I T X A 8

A T O G I T A N O A

J U B I L A R L A L

E I J E R S E I O Z

V B E V H G G I U G

N S C R S A L P Z I

E Q T T M U P G E P

E U E G J U G A D A

M’he fet vegetarià per motius polítics! –afirma amb contundència l’Anorak. –A les granges de galli-nes només falta el cartell de «Pondre ous fa lliure»… Per no parlar del dopatge que pateixen lesbèsties de matança, pitjor que el dels futbolistes… I les condicions en què viuen?… tota la seva exis-tència amuntegats com la gent en un vagó de metro en hora punta…

—Prou de romanços! A veure, què menjaràs a partir d’ara?Després de repartir el dinar, la mare pregunta què els sembla.Es creuen mirades furtives. CD Rom, en un genuí acte de supervivència, pren la iniciativa.—Està molt bo… però he reflexionat els arguments d’Anorak i crec que té raó…—Com? –xiscla la mare.La dona, desconcertadíssima, es mira el seu marit que té el cap baix i juga amb els peus de porc.

L’home la mira de cua d’ull, agafa empenta i engega:—Em sap greu, però crec que els nois tenen raó…La mare, ofesa, talla un bocí de peu gelatinós i se l’encabeix a la boca. Una minúscula llàgrima li

cau galta avall quan d’un cop sec engoleix la manduca.J. DE DÉU PRATS, Anorak (text adaptat)

QU

AC

U N I TAT 5

59

1 Subratlla de colors diferents el lexema i els morfemes dels verbs que hi ha en aquestes frases.Després analitza’ls segons la graella que tens més avall.

• La Judit va comprar un ventall de paper. • Ells netejaran les bicicletes.

• Demà portaré les entrades pel teatre. • Vosaltres jugueu amb la neu.

• El Dídac pentinava el seu gat molt sovint. • Tu ho has decidit a la reunió.

• Aquell home havia anat a escola amb el meu pare. • Vaig menjar xocolata amb ametlles.

• Nosaltres preníem xarop d’herbes per a la tos. • La Pilar llegeix el diari cada dia.

2 Conjuga els temps de present, passat i futur de l’indicatiu del verb ballar.

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

A F I T X A 9

morfemes i característiques del verbforma verbal

persona nombre temps aspecte mode

va comprar 3a singular passat perfet indicatiu

QU

AC

U N I TAT 5

60

1 Et presentem el joc dels camps semàntics. Es tracta d’emplenar els camps semàntics de la graellaamb el major nombre possible de paraules, i en un temps limitat (per exemple, 5 minuts). Qui al final del temps marcat hagi escrit més paraules és el guanyador o guanyadora. Davant els dubtes, podeu consultar el diccionari.

2 Emplena l’enreixat amb les paraules definides i digues a quin camp semàntic pertanyen.

a Instrument per dibuixar circumferències i prendre mides.

b Instrument per tallar format per dueslàmines de metall unides pel mig.

c Instrument llarg i dret, rectangular i pocgruixut que serveix per traçar línies rec-tes o mesurar-les.

d Conjunt de papers per escriure units perun costat, com un llibre.

e Màquina per fer càlculs i resoldre pro-blemes matemàtics.

f Objecte petit que serveix per esborrar.

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

A F I T X A 10

camps semàntics

vegetals oficis fenòmensatmosfèrics

instrumentsmusicals

ocells

a

b

d

e

f

c

1 Resumeix aquest text, seguint les indicacions que has vist en el llibre:

Nom: Data:

ENS ORGANITZEM

QU

AC


61

La llegenda diu que l’any 334 aC,Alexandre el Gran visità la ciutat de Gordion, quan tot just empre-nia les primeres conquestes. Els seus soldats admiraven la intel·ligència i l’astúcia d’aquell jove quehavia sigut educat pel filòsof Aristòtil i s’havia convertit en un model per a tots els grecs perquè teniauna ment clara i un cos atlètic.

—En què penses Alexandre? –demanà un dels seus generals.

Alexandre passejà la mirada per les ribes del riu Sangàrios, que banyava les muralles de la ciutat,i respongué:

—Penso que coneixerem molts rius cabalosos, el Tigris i l’Eufrates, a les terres dels sumeris, i el Nilal país dels faraons… I penso que jo dominaré totes aquestes terres i tots els tresors cauran a lesmeves mans…

El general va fer un gest de sorpresa, però Alexandre continuà:

—Jo us enriquiré a vosaltres i als soldats. Ells es mereixen compartir la glòria que jo guanyaré…

El gran sacerdot del temple escoltava, somreia i movia el cap amb aire de dubte i digué que caliatenir en compte la profecia de l’oracle, que diu que el rei d’Àsia serà aquell qui pugui desfer el nusde la corda que lliga el carro.

Després d’inspeccionar-lo, Alexandre va optar per tallar el nus i digué que, tanmateix, també podiaconduir el carro amb un nus tallat.

ORIOL VERGÉS, Tossuts i tossudes a la prehistòria i a l’edat antiga (text adaptat)

1 Escriu dues paraules per a cada un dels diferents sons que representa la grafia x.

2 Subratlla les paraules del text que continguin el so de xeix:

3 Acaba el conte a la teva manera, però has d’utilitzar algunes paraules amb el so de ics o igz.

Nom: Data:


QU

AC


63

Durant una visita a un poblet molt pobre de Mèxic, em vaig aturar en una botiga de rampoines i vaigagafar un diari vell i polsós que havia pertangut a una noia anomenada Maria i que havia viscut perallà a prop amb la seva mare. Suposo que no li farà res si comparteixo la seva història amb vosaltres.

El pare de la Maria va morir quan ella era petita i, per això, la seva mare va haver de treballar dura-ment fent de terrissaire. Quan l’àvia paterna va ser massa gran i delicada per cuidar-se tota sola, vahaver d’anar a viure amb la Maria i la seva mare.

Quan a l’àvia Rosa li va caure un bol a terra, la mare de la Maria es va enfadar :

—Ets massa maldestra per menjar amb la millor vaixella que tinc.Té, menja amb aquest senzill bolde fang.

L’endemà al vespre, a l’hora de sopar, l’àvia Rosa va vessar el cafè a la catifa, aleshores la mare vaperdre els estreps, i li va preparar una taula al porxo.

La Maria va anar a veure l’àvia per tranquil·litzar-la.

—Em sap molt de greu com et tracta la mare. Deus estar dolguda. Però sé com ajudar-te: demà al vespre, a l’hora de sopar, vull que tornis a fer caure el bol una altra vegada.

—No t’entenc –va xiuxiuejar l’àvia Rosa. Si deixo caure el bol, la teva mare s’enutjarà i m’escridassarà.

—Encara que s’enutgi, no pateixis –va dir la Maria.Tot anirà bé, ja ho veuràs.

BRUCE LANSKY, «El bol de l’àvia Rosa» dins Noies en acció (text adaptat)

1 Subratlla les formes no personals que trobis en aquest text i classifica-les segons la graella de sota:

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

QU

AC


64

El pare irromp a l’habitació dels mals endreços, l’últim lloc que li queda per regirar, es troba Anorakajupit amb el telèfon portàtil, entre la post de planxar i una tenda d’indi arnada. El noi comença a quequejar per l’auricular i talla la comunicació. Aleshores somriu com un bon nen.

—Ja hi tornem a ser, amb el telèfon!! –l’esbronca l’home.—Havia… havia de comprovar unes dades per a l’examen…—Ajupit entre els trastos?—He de parlar amb tu.—No trucaré més, t’ho juro!—No es tracta del telèfon. Parlo del drap del balcó!—Quin drap?… Ah, sí! El drap! Protestem contra la mort indiscriminada de dofins en la pesca de

la tonyina.El pare arronsa les celles. Anorak continua:—Pensa que quan compres una llauna de tonyina, estàs col·laborant amb la matança de dofins…

–i mira de convèncer-lo per a la causa anomenant un dels herois del pare. Això no li agradaria alcomandant Cousteau…

L’home, però, no està per romanços.—Mira, noi, estem farts que vagis penjant draps al balcó. Quan no són els dofins, és la capa d’ozó

o els abocaments radioactius… Què diran els veïns?—Cal prendre consciència d’aquestes coses! –clama Anorak.—Sí, però sempre ens toca prendre consciència als del tercer primera! Així que ja estàs traient el

drap!La discussió queda estroncada per uns crits que vénen del passadís. El pare surt de l’habitació i es

troba la mare escridassant CD Rom. Aquest, sense fer-li cas, continua caminant flegmàticament finsque desapareix pel llindar del menjador.

—Em sents! Que sigui l’última vegada que entres sense espolsar-te les botes a l’estora! No veusque em deixes tot el terra marcat!


infinitiu gerundi participi

1 En grups de 4 persones i en un temps de 5 minuts heu d’intentar de trobar tants derivats com siguipossible de cada una d’aquestes paraules. El grup que en trobi més, guanya. Podeu fer servir el dic-cionari. Un cop acabada la primera partida, podeu triar cinc paraules més i continuar el joc.

• llarg �

• mar �

• festa �

• cavall �

• dormir �

2 Classifica les paraules següents segons que s’hagin format per mitjà d’un prefix o d’un sufix:

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

QU

AC


65

ultramodern, rondinaire, contraincendis, aparcament, reutilitzar, exjugador, gironí, restaurador, planxador, carnissera, transportar, sabater, mestressa, internacional, precuinar, supermercat,

cantaire, desfer, mariscada, intolerant

amb prefix amb sufix

1 Emplena aquesta graella a partir de les paraules de la lectura La bici nova.

2 Ara escriu algunes paraules que continguin el so de ics (gz) com examen.

3 A partir del que has vist, completa:

Nom: Data:


QU

AC


67

so xeix (com panxa) so ics (com taxi)

a El so de xeix s’escriu darrere de i en els altrescasos. Exemples: .

b El so d’ics (ks) s’escriu sempre . Exemples: .c El so d’ics (gz) s’escriu sempre . Exemples: .

1 Destria, d’entre aquestes paraules, les que són formes no personals de verbs i després, classificaaquestes segons la graella de més avall.

2 Consulta el llibre i escriu una frase utilitzant perífrasis que expressin:

• obligació �

• necessitat �

• reiteració �

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

QU

AC


68

carrer, salfumant, córrer, remor, remant, calmant, batre, quatre, pessigar, tastat, estudianta, testament, llegint, caminar, transportant, carregat,

sentir, sentiment, bevent, servit, pintat

infinitiu gerundi participi

1 En la sopa de lletres que tens més avall hi ha 10 mots amagats. Troba’ls i forma paraules derivades.Utilitza els prefixos i els sufixos següents:

• paper: + -eria � papereria

•

•

•

•

•

•

•

•

•

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

QU

AC


69

P A P E R R S D O L O R

T W R X M E R C A T F A

R T I Z X O I Q P Z A T

A T E U C S N C R N B N

N G C A N D N I E I R E

Q H C S T L E C S V I V

U P S R M R N C S E C N

I V N A C S E O E Z A I

L S Q U W L A E C L R Y

N Y Q O L M R C A M P A

-eria, -itat, re-, pre-, des-, -er, -ós, hiper-, inter-, -al

1 Quants sons diferents representen les grafies x, ix? Posa exemples per a cada cas, que no siguinels del llibre.

2 Completa les paraules següents amb una x o ix. Després indica quin so representen en cada cas.

• atonada • cru iments • antor a • an ova

• mà im • e agerat • te à • e aminar

• fa a • sa ofon • de ar • sinta i

• en ampar • lè ic • galà ia • ar iduc

3 Escriu un text breu on hi hagi el màxim possible de paraules amb les grafies x i el dígraf ix.

Nom: Data:


QU

AC


71

QU

AC

U N I TAT 6

72

1 Llegeix la llista següent en què et presentem paraules derivades de noms d’alguns personatges(reals o de ficció). Esbrina de quin nom procedeix cadascuna.

• aristotèlic, -a

• budista

• dalinià, -ana

• estalinista

• franciscà, -ana

• freudià, -ana

• gaudinià, -ana

• hamletià, -ana

• maquiavèl·lic, -a

• marxista

• picassià, -ana

2 A partir dels sufixos emprats en l’activitat anterior, escriu paraules derivades:

3 Ara forma paraules derivades utilitzant els prefixos següents:

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

A F I T X A 11

inter-, pre-, pro-, con-, sub-, des-

QU

AC

U N I TAT 7

74

1 Subratlla les lletres mudes que trobis en el fragment següent:

2 En aquestes oracions la grafia r muda no hi és. Posa-la on calgui:

• Quan anava a cal forne a busca pa, m’ha caigut el claue al terra.

• El menjado de la casa nova té molta claro, però en el rebedor fa fosco.

• No puc sabe com podia porta aquell abre tan pesat pel camí tan estret del bosc.

3 Torna a escriure aquest text però escriu-hi la grafia h quan calgui:

4 A part de les lletres h i r, quines altres lletres poden ser mudes? Posa dos exemples de cada.

Nom: Data:


C F I T X A 2

Aquesta història que ara començo és, segurament, l’esdeveniment més extraordinari que he viscuten tota la meva vida i és el fet que va significar, per a la meva família i per a mi, un canvi més gran.Per això us el vull explicar, perquè en quedi memòria, perquè hi ha coses que la gratitud i la fasci-nació no han de voler oblidar mai.

M. ÀNGELS GARDELLA, La pell del lleó

Abitants d’un planeta desconegut an arribat a la Terra a bord de la seva nau espacial. O an explicata les notícies.A estat en un poblet de Galícia.Totom està una mica espantat, s’an vist uns llums moltbrillants als afores del poble. S’an sentit uns sorolls eixordadors i els omes i dones an sortit de lesseves cases a corre cuita.An agut de portar una persona a l’ospital amb el primer veicle que an tro-bat. Avui ja i a anat una bona representació de personal científic i membres del govern. Algú a ditque air ja va veure alguna cosa estranya.

QU

AC

U N I TAT 7

75

1 Un error d’impremta ha fet que s’enganxessin totes les lletres del text següent i que desaparegues-sin tots els signes de puntuació. Destria les oracions i classifica-les en copulatives i predicativessegons la funció que faci el verb.

2 Escriu tres frases que tinguin el verb predicatiu i tres que tinguin el verb copulatiu i analitza-les.

•

•

•

•

•

•

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

C F I T X A 3

Matildaésunanenaprodigimoltintel·ligerntisensibleabansdecomplircincanysjahaviallegitmoltsllibresels-seuspareslatractencomsifosunanosasal’escolaMatildatéunspoderspsíquicsextraordinaris.

oracions copulatives oracions predicatives

QU

AC

U N I TAT 7

76

1 Identifica els prefixos de les paraules següents i digues quin significat aporta en cada cas. Després,compara el significat de la paraula derivada amb el de la paraula original.

2 Escriu paraules que signifiquin:

Que una cosa no és avaluable �

Que una cosa no és publicable �

Que una cosa té aspecte de pergamí �

Que alguna cosa no té ritme �

Que algú no és lleial �

Que algú no és discret �

Que no produeix dolor �

Fes servir els prefixos que creguis convenients i subratlla’ls. Potser també et farà falta escriure algunsufix, si és així, també subratlla’l.

3 Quins prefixos utilitzes més sovint? Posa exemples i explica quina informació donen.

4 Els prefixos poden canviar la categoria de les paraules? Explica-ho amb exemples.

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

C F I T X A 4

recollir besavi analfabet descomptar inarticulat

QU

AC

U N I TAT 7

78

1 Subratlla les lletres mudes de les paraules següents:

• habitació • hora • sabater • home • camp

• comprar • vehicle • volant • vehicle • quant

• pensant • arbre • accent • hàbil • tant

• calor • hi ha • llamp • habitar • amb

• obrer • hi havia • tomb • salt • clauer

• penjador • cantar • higiene • volt • client

2 Corregeix les lletres mudes que facin falta i escriu les paraules corregides en la graella de més avall.

• h � igiene, veicle, ome, air, ora, erba, abilitat, ospital, i avia, otel.

• r � tambo, segu, retolado, penjado, abre, apendre, compendre, forne, claro.

• t � al, malal, asfal, mol, sal (saltar), vol (voltar), tan (quantitat), quan (quantitat).

• p/b � llam, cam, tom, am, trem, escam, estram.

3 Escriu en els espais buits les lletres mudes que convingui:

• Estava malal i no volia p endre el medicamen .

• Va vole ana a fe un tom pel cam am el tracto , però el seien era tan baix

que no arribava al volan .

• Va deixa les sabates al sabate .

• Tota la gen que vulgui visita l’ajuntamen haurà de passa pel pon .

• A i vam talla l’ erba duran una ora bona.

• i avia uns retolado s que feien olo de fruita.

Nom: Data:


R F I T X A 6

h r t p/b

QU

AC

U N I TAT 7

79

1 Relaciona cada grup de paraules de l’esquerra amb un de la dreta de manera que formis oracionsamb sentit. Després, escriu-les completes a sota i encercla de vermell el nucli del sintagma nominali de blau, el nucli del sintagma verbal:

La filla petita del Joan • • heu trobat el penjoll de la Rosa.

Els membres de l’orfeó • • volíem veure aquella pel·lícula.

El cuiner de la fonda del poble • • cuina molt bé.

Tots els jugadors • • jugava amb les nines.

Nosaltres • • cantaven amb molta il·lusió.

Vosaltres • • volien guanyar aquell partit.

a

b

c

d

e

f

2 Subratlla el nucli del predicat de les oracions següents. Marca’l de color blau si és un verb copula-tiu, i de vermell si és un verb predicatiu.

• El Xavi vol el bolígraf del seu germà.

• L’amiga del seu cosí és concertista de violí.

• En Pau s’ha adormit.

• La revista d’aquesta setmana és molt interessant.

• Aquell senyor sembla un presidiari.

• El proper divendres vindrem a casa teva.

• La pel·lícula de cinema ha estat molt divertida.

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

R F I T X A 7

QU

AC

U N I TAT 7

80

1 Consulta el llibre per saber quins prefixos tenen aquestes paraules i subratlla’ls:

• asimètric • impossible • incòmode • indirecte

• reimprimir • analfabet • rellogar • reedificar

• atípic • desencantar • assenyalar • indigest

• descarregar • refer • infeliç • desheretar

2 Explica la diferència entre:

• baixar i abaixar �

• senyalar i assenyalar �

• dormir i adormir �

Consulta el diccionari, si et cal.

3 Escriu una oració amb cada una de les paraules de l’activitat anterior.

4 Tria quatre paraules de l’activitat 1 i escriu-les sense el prefix. Després fes una oració amb cadas-cuna en la qual es vegi clara la diferència de significat que hi ha entre aquestes i les paraules deri-vades corresponents.

Nom: Data:

APRENEN VOCABULARI

R F I T X A 8

QU

AC


81

1 Quines lletres poden ser mudes? Posa exemples de cada cas.

2 Com podem saber si hem d’escriure una lletra muda? Explica-ho amb exemples.

3 Subratlla totes les lletres mudes d’aquestes oracions:

• Aquest matí hem passat molta calor i, per aquest motiu, ens hem assegut tranquil·lament a fer unaorxata a la terrassa d’un bar.

• No sé quant em va costar aquest retolador, però justament avui se m’ha acabat el que em vas

regalar. Sort que tenia aquest!

• S’ha posat malalt i li han prohibit de prendre cafè.

4 Corregeix aquestes oracions, hi falten totes les lletres mudes:

• Volia ana a l’agrupamen, però feia tanta calo a l’ivernacle que es va mareja tan que no va podesorti de casa.

• Ai van di que amb la mor del Rober, aquet poble de la vall quedarà desabitat, és a dir, no i viurà ningú.

• La millo ora per talla l’erba és quan fosqueja, perquè no fa sol ni tanta calo.

Nom: Data:


QU

AC

U N I TAT 7

82

1 Identifica els verbs atributius (A) i els predicatius (P) de les frases següents. Fixa’t en l’exemple:

• L’aigua del pou no és potable. • La Raquel sembla preocupada.

• Les ovelles del Pere estan malaltes. • Els organitzadors de la festa estaven contents.

• La Marina s’ha despertat aviat. • La confessió del lladre semblava sincera.

• Hem trobat molts rovellons. • Ens va servir l’aigua amb glaçons.

• Aquesta serp és verinosa. • Vam comprar formatge de bola.

2 Copia el text següent i treu tots els subjectes que puguis (deixa’ls el·líptics –sobreentesos– sempreque es pugui).

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

A F I T X A 10

Tenim tres armaris plens d’abrics. En un dels armaris tots els abrics que hi ha són de color verd; enl’altre armari són de color vermell i en l’últim armari els abrics estan barrejats: hi ha abrics verds i abrics vermells.

Cada armari porta un cartell en què se n’anuncia el contingut. El cartell de cada armari està can-viat. És a dir, el contingut de cada armari no es correspon amb el que diu el cartell col·locat a l’ex-terior de l’armari.

En quin armari hi ha els abrics vermells?

A

QU

AC

U N I TAT 7

83

1 Fes totes les combinacions possibles per formar paraules noves a partir dels prefixos i els verbssegüents:

marcar

partir

viure

unir

fer

ocupar

penjar

2 Busca en el diccionari cinc paraules amb cadascun d’aquests prefixos. Assegura’t que són prefixos!

a-/an-:

re-:

des-:

in-/im-:

3 Escriu una frase amb una de les paraules que has trobat per a cada prefix de l’activitat 2.

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

A F I T X A 11

re

des

im

com

QU

AC

U N I TAT 7

84

1 Els poemes d’aquesta unitat parlen de fires, flors, arbres, estacions... Et proposem que t’animis a escriure’n un, inspirant-te en algun tema semblant.

2 Ara utilitza la teva creativitat per imaginar i crear un poema visual. Pensa en els diferents materialsque pots fer servir i, sobretot, en allò que vols expressar.

Nom: Data:

ESCRIVIM

A F I T X A 12

QU

AC

U N I TAT 8

86

1 Emplena els espais buits amb el grup de grafies corresponent en cada cas.

• ca iar • assu te • co enciment • ru

• bo a • e oltar • co emorar • i ent

• i ens • ca • rebo ori • a ulància

• e à • a aixada • e udir • su tuós

2 Completa les paraules de sota amb els grups de grafies que et proposem. Fixa’t que totes portenela geminada (l·l). Després, escriu-les al costat.

lecció

limitat

laborar

lusió

lustre

legi

nov

pup

gor

mortad

parc

Nom: Data:


C F I T X A 2

col·

il·

el·la

il·la

nv mp mb mm

QU

AC

U N I TAT 8

87

1 Subratlla els verbs de les oracions següents i classifica’ls segons la graella de més avall.

• Els policies han detingut el delinqüent.

• Aquell noi semblava molt sincer.

• La Marina ha regalat una llibreta a la Roser.

• El Jaume juga molt bé a futbol.

• La llana d’ovella és molt suau.

• En Pere vol una bicicleta nova.

• El professor d’esport és l’encarregat del gimnàs.

• La Núria sempre està cansada.

• He portat l’abric a la tintoreria.

• El telèfon sona tot el matí.

• Nosaltres arribarem a la tarda.

• Busca el llibre al prestatge de dalt.

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

C F I T X A 3

verb

copulatiupredicatiu

intransitiu transitiu

QU

AC

U N I TAT 8

88

1 A partir dels verbs que et donem, forma tots els mots compostos que puguis. Segueix l’exemple:

• gratar � gratacels

• girar �

• lligar �

• saltat �

• escurar �

• plorar �

• somiar �

• córrer �

• cercar �

2 Escriu la paraula composta que representa cada dibuix.

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

C F I T X A 4

escuradents, picaporta, tallafoc, pica-soques, pelacanyes, escuraungles

QU

AC

U N I TAT 8

90

1 Classifica aquesta llista de paraules a la casella que correspongui:

2 Completa :

• Davant de b i p sempre escrivim ; no hi ha cap excepció.

• Davant de m escrivim , excepte en .

• Davant de v escrivim , excepte en .

3 En aquest dibuix hi ha representats 8 elements el nom dels quals s’escriu amb l·l. Busca’ls i escriu-los en el rètol corresponent.

Nom: Data:


R F I T X A 6

canviar, ambulància, commemorar, bomba, invent, rebombori, ambiciós, envoltar, emmudir, company, immigrant, simpatia, investigar, Gemma,

enmig, benmereixença, tramvia, cogombre, circumvalació

mb/mp nb/np mm nm mv nv

P

O

T C

S

C

A

A

QU

AC

U N I TAT 8

91

1 Separa el subjecte del predicat de les oracions següents. Després, classifica els predicats en dosgrups: copulatius i predicatius.

• El gat menja sardines de llauna. • El director del banc s’ha comprat un cotxe nou.

• Aquell gos és rabiós. • El masover va regalar una ovella al seu amic.

• La Roser està malalta. • La cartera del Pere sembla nova.

• La Marina sap molts idiomes. • El jugador estranger és el motor de l’equip.

• En Pau s’entrena al gimnàs. • El meu avi escolta la mateixa cançó cada dia.

• Aquest noi és advocat. • Aquest any anirem de vacances a Londres.

• La nina té els ulls de vidre. • El flotador estava foradat.

2 Escriu una altra frase amb cadascun dels verbs predicatius de l’activitat 1 que siguin transitius.

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

R F I T X A 7

copulatius predicatius

QU

AC

U N I TAT 8

92

1 Classifica els mots compostos següents en el grup que els correspongui, segons la graella de sota.Si et cal, utilitza el diccionari.

2 Escriu una frase amb cadascuna de les paraules anteriors que denominin objectes.

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

R F I T X A 8

camacurt, escalfallits, passamuntanyes, pica-soques, llepafils, plegamans, rodamón, trencalòs, carapigat, picamatalassos, saltamartí, salvavides, espiadimonis,

passamà, trencapins, pèl-roig, escuradents, trencanous, trencapinyes

persones animals objectes

QU

AC

U N I TAT 8

94

1 Busca en la sopa de lletres següent 10 paraules que portin l·l:

2 Completa les paraules següents amb l·l o l i, després, escriu una frase amb cadascuna. Si et cal,consulta el diccionari.

so icitar

a egre

so ució

cè ula

pà ida

e aborar

insta ar

mi ió

mi igram

cè ebre

Nom: Data:


A F I T X A 10

C O L L E C C I O X L Y N A S R

A I C N E G I L L E T N I Q E U

R T S P I Z X L L J M L R U E Q

P R L Y U C F U P P U T W A I I

B A N N F I Q M O M R T S R L A

V N P I U G M I L N M B I E L V

S Q G U W O C N B V R G S L E P

E U D S J L N A J P E J G L G R

W I N R R L L R S L Q U Y A A L

L L V A R I C E L L A B J C L G

V L B C D A T O Z C C Y O N Y R

A I R T M P C T C I N L B D S P

A T F R S T R C V G L I M U Q U

Q A N M L P U T B O V R B M L P

W T B N T R R P C L J C X Z C T

QU

AC

U N I TAT 8

95

1 A partir de les definicions següents, emplena aquest enreixat. Després, fes una oració amb cadascundels verbs i digues quins són copulatius i quins predicatius (distingeix entre transitius i intransitius).

1 Prendre aliments, mastegar-los i empassar-se’ls.

2 Tenir la decisió de fer o d’obtenir alguna cosa.3 Mantenir-se en una situació o posició.4 Passar l’estona amb activitats divertides,

jocs, joguines, etc.5 Acabar un viatge, aconseguir el final d’un

camí.6 Uneix el subjecte amb alguna característica

que se li atribueix.7 Produir amb la veu un conjunt de sons que

formen una melodia.8 Anar a peu d’un lloc a l’altre.9 Creure que una cosa és probable, veritat, etc.

10 Creure i confiar que passarà allò que volem.11 Anar d’un lloc a un altre a peu molt més ràpid

que caminant.12 Fer que es pugui arribar a dins d’una casa o lloc traient o movent allò que els tanca.

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

A F I T X A 11

1

2

3

45

6

7

8

9

10

11

12

QU

AC

U N I TAT 8

96

1 Cada dibuix dóna pistes sobre un mot compost. Per grups, esbrineu quins són.

2 Analitza els mots compostos següents a partir del model:

• terratinent � nom + nom • barba-roig �

• ferrocarril � • primfilar �

• malparlar � • alatrencat �

• galtaplè � • benvingut �

• camacurt � • sordmut �

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

A F I T X A 12

N N

QU

AC

U N I TAT 9

98

1 Relaciona cada so amb la seva representació gràfica:

[á] [ 3́]

[é] [ú]

[1́] [2]

[í] [i]

[ó] [u]

2 Subratlla les vocals de les paraules següents i escriu la representació del seu so, com en el model:

s a m a r r e t a e s t o i g b i c i c l e t a

c a l c u l a d o r a b o t i f a r r a p e r i l l

3 Completa la graella amb paraules que continguin la vocal especificada en cada cas. Escriu 5 exemples de cada.

Nom: Data:


C F I T X A 2

c a m i ó[2] [i] [o]

[á] com cas [é] com dent [´́11] com cel [ó] com bony [´́́́33] com col

[í] com fil [ú] com ull [u] com carro, humà [22] com porta, cotxe

a

e

i

o

u

QU

AC

U N I TAT 9

99

1 Identifica els complements directes (CD) de les oracions següents. Torna-les a escriure però substi-tueix el CD per la forma pronominal corresponent.

• La Maria fa unes galetes boníssimes.

• Va explicar-me la pel·lícula d’ahir.

• La Paula volia un jersei de llana.

• El cosí del Josep neteja els cotxes esportius.

2 Substitueix les formes pronominals d’aquestes frases per un complement directe, a partir del que etsuggereixen els dibuixos de més avall.

• L’ha dedicat a la seva mare. • N’ha menjat moltes.

• Agafa’l fort! • La gata negra els empaita.

• El vaixell en carrega. • L’Emili el toca molt bé.

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

C F I T X A 3

QU

AC

U N I TAT 9

100

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

C F I T X A 4

1 Per parelles, completeu les expressions amb sentit figurat que teniu a continuació. Totes fan refe-rència a la manera de ser. Després relacioneu-les amb el que volen dir.

1 Ser del clos. 6 Ser un quadrat.

2 Ser un de ciència 7 Ser de la mateixa .

3 Ser del fort. 8 Ser del estret.

4 Ser el del Jaumet. 9 Ser de la ampla.

5 Ser vell. 10 Ser de pell.

• Ser avar. • Ser valent.

• Ser un digne de l’altre. • Tenir experiència.

• Ser recalcitrant. • Ser molt savi.

• Ser tolerant. • Ser molt bellugadís.

• Ser insensible. • Tenir opinions fixes.

2 Explica el significat d’aquestes frases fetes:

• Afluixar la mosca.

• Agafar el bou per les banyes.

• Caure la bena dels ulls.

• Enganxar-se els llençols.

3 Per grups, busqueu més expressions en sentit figurat i feu-ne un mural per a la classe.

QU

AC

U N I TAT 9

102

1 Quins sons vocàlics hi ha en català?

2 Quines grafies tenim en català per representar els sons de les vocals?

3 Classifica les paraules següents segons el so de la vocal subratllada.

Nom: Data:


R F I T X A 6

pell, nas, ratolí, escletxa, febre, ètic, bicicleta, salmó, cel, bé, bo, bolígraf, escola, canvi, camp, marc, avi, jutge, bodegó, cabell, vidre, genoll, bossa, caixa, galop, cartó, paper, pèsol, envà, solar, humit, porxo

[a] [∂] [11] [e]

[i] [33] [o] [u]

QU

AC

U N I TAT 9

103

1 Identifica els complements directes (CD) de les frases següents. Si et cal, fes servir la prova de laconcordança.

• En Pau coneix la professora nova d’anglès.

• Ahir a la tarda vam pescar una truita.

• Van veure l’Alba al concert.

• La policia ha detingut el delinqüent.

• La meva cosina menjava maduixes.

• En Pau no té deures d’estiu.

• Al zoològic vaig veure un lleó marí

• Un videoaficionat va aconseguir imatges del partit.

2 Completa les frases següents amb un complement directe, en els casos que sigui possible.

• L’actriu assaja .

• El nen amaga rere la cortina.

• Els vaixells arriben .

• El vent bufa .

• Els conills mengen .

• He comprat .

• El mico pela .

• Els trapecistes pugen .

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

R F I T X A 7

QU

AC

U N I TAT 9

104

1 Per un error d’impremta s’ha format un galimaties amb les frases fetes següents. Destria-les, escriu-les de nou i descriu una situació de la vida real en què les puguis fer servir.

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

R F I T X A 8

Seruntapdecarbassaplegarvelesserunzeroal’esquerraserdelaprimeravoladaserdebonafustaserlanine-tadelsseusullspesarfiguestenirmansdefadatreurelacaretajugarambfoc.

QU

AC

U N I TAT 9

106

1 Subratlla totes les vocals del text i escriu a sota de cadascuna el símbol del so que representa. Si et cal, consulta el llibre.

2 Llegeix aquest text que el teu mestre o mestra et dictarà. Té molt en compte la grafia dels sons vocà-lics.

Nom: Data:


A F I T X A 10

A q u e l l d i a n o s a b i e n o n a n a r i v a n d e c i d i r q u e h o f a r i e n a s o r t s.

S i s o r t i a c a r a, a n i r i e n a c a s a d e l T o n i, s i s o r t i a c r e u, a n i r i e n a l a

p l a ç a. E n P e r e e s p e r a v a q u e s o r t í s c a r a: e l l v o l i a v e u r e u n j o c

d ’ o r d i n a d o r q u e t e n i a e n T o n i i q u e l i a g r a d a v a m o l t.

L’Àlex venia gairebé cada nit i ja des del vespre hi acudia gent fina i de fora del barri a causa de lapropaganda que en feia en alguns diaris i revistes. A més, per als qui volien sopar sense afartar-seservíem uns plats, que en dèiem lleugers i que preparava la Maria, que potser tenia tan o més bonesmans per cuinar que la Francisqueta. Coincidia, també, que el barri estava de moda perquè s’hihavien obert força teatres i cinemes, d’aquests de sala petita i públic entès, i abans d’entrar o en sor-tir de les sales anaven a menjar alguna cosa al bar Tomeu.

ORIOL VERGÉS, La gent del barri

QU

AC

U N I TAT 9

107

1 Aquí tens un text on hi ha marcat un seguit de verbs. Mira de trobar els complements directes quecomplementen els verbs. Vinga no tinguis mandra, segur que te’n surts!

2 Ara et toca a tu: inventa’t un text breu (5 o 6 línies) en el qual hi hagi verbs complementats per uncomplement directe. Marca els verbs i dóna l’escrit a un company o companya perquè en localitziels complements.

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

A F I T X A 11

Va trobar la clau prop de la cistella de la fruita.Abans de marxar de casa va decidir agafar algunsdiners.Va anar a la tauleta de nit i va obrir el moneder de la seva dona. Va treure un parell debitllets i se’ls va posar a la butxaca. Va obrir la porta amb la clau i va trucar l’ascensor. En arri-bar al replà va trobar la portera que li va dir que un home desconegut havia preguntat per ell.

Li va donar les gràcies i...

QU

AC

U N I TAT 9

108

1 Escriu frases fetes que es puguin aplicar en aquestes situacions:

• Canviar de conversa �

• Enganyar algú �

• Desesperar-se �

• Estudiar molt �

• Posar-se a fer una cosa �

• Il·lusionar-se per alguna cosa �

2 Us proposem un joc… El mestre o mestra us dirà una frase feta a cadascú de vosaltres i haureu depensar com la podeu escenificar en mímica (no es pot escriure ni parlar). Aleshores, i per sorteig,sortirà el primer a representar-la. Qui l’encerta, guanya un punt. I així aneu seguint fins que s’acabinles frases fetes. Guanya el que n’hagi encertat més. Podeu buscar més expressions i continuarjugant.

Us en donem algunes d’exemple…

• Fer aigües.

• Girar full.

• Donar la cara.

• Somiar truites.

• Pesar figues.

• Tancar caixa.

• Matar el cuc.

• Suar tinta.

• Empassar-se la saliva.

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

A F I T X A 12

QU

AC

U N I TAT 10

110

1 Escriu el plural d’aquestes paraules:

• cambra • persona • amiga

• drama • raça • titella

• aleta • ratlla • neteja

• caputxa • roca • corretja

• dècima • ruïna • vaca

• estaca • salina • truja

• manta • terra • botiga

2 Escriu el singular de les paraules que segueixen:

• gallines • taques • homes

• dentistes • imatges • fetges

• figues • pares • classes

• garatges • mares • poetes

• esponges • llengües • girafes

3 Classifica les paraules en singular de l’activitat 2:

Nom: Data:


C F I T X A 2

femenins acabats en -a masculins acabats en -e excepcions

QU

AC

U N I TAT 10

111

1 Identifica els complements indirectes que hi ha en les oracions següents. Si et cal, fes la prova de lapronominalització.

• Van enviar els diners als seus amics.

• Els agradava regalar confits als seus néts.

• En Pau va comprar una rosa per a la seva xicota.

• Va donar una entrada per al concert al seu tiet.

• Va portar un póster per a la classe.

• Escriuré a la meva mare.

• Volia cantar una cançó per a tu.

2 Torna a escriure les frases de l’activitat anterior però substitueix els complements indirectes per laforma pronominal corresponent.

•

•

•

•

•

•

•

3 Completa les frases següents amb un CI:

• Porto un paquet .

• Deixaré el llibre .

• Hem un comprat un gos .

• Vam escriure un poema .

• L’associació de veïns va repartir coca durant la festa major.

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

C F I T X A 3

QU

AC

U N I TAT 10

112

1 Si ja has entès bé què és una comparació, busca’n tres en aquest fragment, escriu-les a sota i sub-ratlla’n els nexes comparatius.

2 Fes servir comparacions per dir:

• que algú té els ulls molt negres:

• que algú és poc traçut:

• que tens molta gana:

• que el regal que t’han fet t’agrada molt:

3 Completa les comparacions següents i després subratlla’n els nexes comparatius.

• Portava les ungles vermelles com

• Menjava una poma tan gran com

• Tenia tanta gana que

• El seu cotxe vell semblava

• Li agradava més llegir novel·les que

• Aquell edifici és tan alt com

• Avui tinc menys son que

• Aquell soroll és tan molest com

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

C F I T X A 4

No s’ho podien creure, aquell camí no era el que els havien dit, era més llarg que un dia sense pa.Cansats de caminar van començar a buscar un lloc per dormir. Els era igual que fos fosc com ungraner o brut com un corral, l’únic que volien era descansar.

QU

AC

U N I TAT 10

114

1 Digues si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F):

2 Completa les paraules de sota amb la grafia que representa la vocal neutra en cada cas. Si et cal,consulta les regles del llibre o un diccionari:

• cas • deut • teatr • lleur

• metg • cotx • motxill • ros

• clínic • closc • finestr • espin

• viatg • ven • cont • deur

• american • sostr • batll • frar

• mar • monarc • piràmid • teorem

• fras • dentist • torr • febr

• cantav • cantàv u • ball n • ballav n

• cantav n • ball • ball s • ballàv u

• vin • corr • seur • veur

• obr • ompl • mour • cour

3 Escriu dues paraules de la mateixa família que les proposades:

• teula � • llet �

• taula � • mar �

• llaç � • peix �

Nom: Data:


R F I T X A 6

Per a la majoria de parlants de català, la vocal neutra sempre és en síl·laba àtona.

Representem la vocal neutra amb la lletra o.

Representem la vocal neutra només amb la lletra a.

Representem la vocal neutra només amb la lletra e.

Representem la vocal neutra amb les lletres e i a.

V F

Tots els parlants de llengua catalana fan la vocal neutra en posició tònica.

QU

AC

U N I TAT 10

115

1 Completa:

2 Subratlla el complement indirecte (CI) d’aquestes frases:

• L’acusat assegurava la seva innocència al jurat.

• Hem telefonat a la Maria per si vol venir.

• El còmic explicava acudits al públic.

• He pintat un quadre de tulipes per al Lluís.

• L’investigador ha dedicat el premi als seus alumnes.

3 Completa les frases següents amb un complement indirecte (CI).

• He enviat una carta .

• M’ha donat records .

• En Joan ha fet un pastís .

• La cantant ha dedicat una cançó .

• El veí de la Roser va regalar una bicicleta .

• En Pau va fer un petó .

4 Escriu cinc frases en què aparegui un complement indirecte i subratlla’l.

• .

• .

• .

• .

• .

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

R F I T X A 7

El complement (CI) ens indica el d o la

f de l’acció del verb, i s’introdueix amb les preposicions

o .

QU

AC

U N I TAT 10

116

1 Llegeix la definició de comparació que tens en el llibre, explica-la amb les teves paraules i posa-hitambé un exemple.

2 Relaciona les dues parts de cada comparació:

• Quins nexes comparatius s’han utilitzat?

3 Escriu comparacions a partir de les parelles d’elements que et donem:

una espina d’un cactus / una agulla de cosir

un vestit verd / una fulla de julivert

una boca gran / l’entrada d’un túnel

bona mar / el palmell de la mà

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

R F I T X A 8

a La paret ha quedat tan blanca

b Es va posar més vermell

c Té els cabells rossos

d Les seves sabates llueixen menys

e La Marta és tan tibada

f Era tan prim

1 que semblava un paper de fumar.

2 que un tomàquet.

3 com la neu.

4 com un fil d’or.

5 que els estels en lluna plena.

6 com un pal de telèfon.

QU

AC

U N I TAT 10

118

1 Resumeix i posa exemples de les regles per a l’ús de la vocal neutra que et presenta el llibre.

2 Completa els espais buits del text següent amb a o e:

3 Completa amb a o e les formes d’aquests verbs:

• ballav • corr • córr r • vin • meng u

• canviav n • pentinàv u • obr • menj • menjari

• mirari • ompl • mir • meng n • llegi s

4 Completa amb a o e les paraules següents i escriu una paraula de la mateixa família en què siguitònica:

• c nviar � • est lviar �

• p scador � • p dreta �

• eng biar � • tel fonar �

• arross gar � • c ballot �

• prest tgeria � • p reta �

• bibliot cari � • m tgessa �

Nom: Data:


A F I T X A 10

Així, doncs, no crec que stranyi a ningú que corr gués a ens car les quatr andròmin s

que teni i que m’apr ssés d’allò més a p ssar per la port .Tal com anav n les cos s,

s nse fein i amb les butxaqu s buid s, no era gaire probabl que pogués p gar ni

aquell setman , ni l’altr , ni l’altr ... I em vaig stimar més no temptar el diabl .

JOLES SENELL, L’habitant del no-res

QU

AC

U N I TAT 10

119

1 Completa les frases següents a partir de les respostes a les preguntes plantejades i digues quin ésel complement directe (CD) i quin el complement indirecte (CI) en cada cas:

• Què ha deixat i a qui?

L’Abel ha deixat

• Què ha comprat per a qui?

L’àvia ha comprat

• Què ha portat i per a qui?

La Laia ha portat

• Què explicava i a qui?

La Roser explicava

• Què va regalar i a qui?

En Pau va regalar

2 Torna a escriure les frases completades de l’activitat 1 però substitueix el complement indirecte perla forma pronominal corresponent. Després, fes el mateix amb el complement directe.

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

A F I T X A 11

QU

AC

U N I TAT 10

120

1 Explica què volen dir les comparacions que hi ha a continuació i subratlla’n els nexes comparatius.

• El patinet que m’he comprat sembla un coet.

• M’han quedat els cabells com un eriçó.

• El coixí que tinc és tan tou com un pa de pessic.

• Això fa una olor com una mofeta.

• El corredor semblava una llebre.

• El Pere sembla una guineu a l’hora de fer negocis.

2 Busca diferents matisos per a les comparacions que et donem a continuació:

• El cel està tapat com (molt tapat)

• El cel està tapat com (mig tapat)

• El cel està tapat com (poc tapat)

• Sortia un fum espès com (molt espès)

• Sortia un fum espès com (mig espès)

• Sortia un fum espès com (poc espès)

• El rellotge marcava les hores com (soroll eixordador)

• El rellotge marcava les hores com (soroll acompassat)

• El rellotge marcava les hores com (soroll apagat)

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

A F I T X A 12

QU

AC

U N I TAT 11

122

1 Completa amb o o u i escriu el plural de les paraules següents:

• coc � • quiss �

• bomb � • quimon �

• pa � • po �

• pe � • porr �

• ferr � • o �

• caca � • gripa �

2 Escriu la primera persona de l’indicatiu dels verbs que t’indiquem:

• dormir: • aixecar:

• obrir: • ventilar:

• menjar: • esmorzar:

• pensar: • xiular:

3 Completa les paraules següents amb o o u i digues de quina paraula provenen:

• pil tar � • c rcadura �

• cot naire � • n vena �

• n clear � • at rar �

4 Escriu un text breu en el qual surtin totes les paraules que hi ha a continuació (pots variar el gènerei el nombre o utilitzar derivats). Procura memoritzar-les i no fer cap falta:

Nom: Data:


C F I T X A 2

avorrir-se, botifarra, Joan, bufetada, butxaca, muntanya, suportar, torró, sofrir, complir

QU

AC

U N I TAT 11

123

1 Subratlla els complements circumstancials de les oracions següents i classifica’ls:

• Ahir les barques van arribar al port amb retard.

• Després de la funció, els actors van sortir a l’escenari per saludar.

• Ha plogut prou però els pagesos encara voldrien que plogués molt més aquesta tardor.

• Quan anava a preparar les postres, vaig adonar-me que no hi havia sucre i vaig haver d’anar

precipitadament al supermercat.

2 Completa cada oració amb un complement circumstancial del tipus que t’indiquem:

• Jugarem + CCL + CCT

• La Roser escriu + CCM

• La Marina sortirà + CCT

• En Pau menja un entrepà + CCM + CCL

• En va menjar + CCQ

• El partit serà + CCT + CCL

• El dissabte aniré + CCL + CCM + CCT

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

C F I T X A 3

CCL (lloc) CCT (temps) CCM (manera) CCQ (quantitat)

QU

AC

U N I TAT 11

124

1 Saps quina diferència hi ha entre una comparació i una metàfora? Escriu exemples en els quals esvegi com una comparació es converteix en metàfora. Segueix l’exemple que et donem.

➤ Exemple: En Marc té el nas petit com un cigró.En Marc té un nas de cigró.

2 Pensa quines metàfores pots formar amb els elements que et donem. Segueix l’exemple:

a La teva amiga és una tortuga.

b és una llebre.

c és una guineu.

d és un corcó.

e és un lloro.

f és un hipopòtam.

g és una gasela.

h és un be.

3 Relaciona les metàfores que has format en l’activitat 2 amb els significats que et donem:

• La teva amiga és lenta.

• és xerraire.

• és astuta.

• és manyaga.

• és àgil.

• és pesada.

• és insistent.

• és ràpida.

a

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

C F I T X A 4

QU

AC

U N I TAT 11

126

1 Emplena els buits de les paraules següents amb o o u:

• peix s • glob s • subtít l • end llar

• calaix s • parl • s car • m ssol

• s rgir • llal • liva • esbrin

• disc s • av rrit • c nill • dibuix s

• tip s • t rró • f noll • corre

• ri s • pa ns • g vern • cami ner

• p sició • desitj • desc breix • b txaca

• f nedís • f mera • b irina • ll rer

• lluit • ll menera • oss s • bosc s

• t rment • lle ns • r ny nada • mas ver

2 Classifica les paraules de l’activitat anterior segons la regla ortogràfica que segueixen:

Nom: Data:


R F I T X A 6

plurals de paraulesque acaben en con-sonant i excepcions

final 1a persona present d’indicatiu

primitiu � derivat casos especials que cal recordar

QU

AC

U N I TAT 11

127

1 Subratlla els complements circumstancials d’aquestes frases i escriu a sota de quin tipus són.

• Anem al bosc.

• Ho va fer a poc a poc.

• En el tren viatgem còmodament.

• L’escultor fa peces de fang.

• Treballes molt.

• El proper divendres vindrà la meva germana.

• L’orquestra anirà al Palau de la Música.

• Estudies poc.

• Els nois de l’escola juguen al pati de sorra.

• Canta molt bé.

2 Escriu una frase amb un exemple de cada tipus de locució adverbial que tens al llibre.

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

R F I T X A 7

CCT (temps) CCL (lloc) CCM (manera) CCQ (quantitat)

CCL

QU

AC

U N I TAT 11

128

1 Quan fem servir una metàfora diem que un element és igual que un altre perquè té una característi-ca que volem ressaltar. Per exemple, si vull dir que algú té els ulls molt negres, però vull dir-ho de manera especial, he debuscar algun element que sigui negre, per exemple el carbó, i aleshores dir:

➤ Els ulls color carbó de la nena...➤ Els dos carbons que li destaquen a la cara...

Escriu el nom d’elements que tinguin la característica que t’indiquem:

• Color blanc: la neu,

• Color verd:

• Ser gran: un gegant,

• Ser petit:

• Ser treballador:

• Ser rodó:

• Ser veloç:

• Ser lleuger:

2 Tria tres o quatre dels elements que has escrit, i escriu oracions en les quals facis servir metàfores.Fixa’t en l’exemple:

➤ Color blanc: la neu. Oració: Destacava el color neu del seu vestit.

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

R F I T X A 8

QU

AC

U N I TAT 11

130

1 Fes el plural de:

• bosc � • accés �

• text � • greix �

• peix � • terròs �

2 Completa i fes el plural d’aquestes paraules. Alerta, són excepcions.

• ferr � • tor �

• caca � • burr �

• tip s � • cact s �

• ri � • glob s �

3 Completa la primera persona de l’indicatiu d’aquestes formes verbals:

• menj • unt • rent • instrueix

• respir • corr • ball • pint

• llev • accept • cant • dorm

4 Escriu una paraula derivada de cada paraula proposada:

• forn � • brut �

• embús � • foc �

• poma � • fusta �

5 Escriu una oració amb cada parella de paraules que et donem. Procura memoritzar-les:

brúixola/muntanya

botifarra/avorrir-se

Joan/butxaca

Nom: Data:


A F I T X A 10

QU

AC

U N I TAT 11

131

1 Per parelles, intenteu completar aquest fragment del llibre El diari secret d’Adrian Mole al més ràpidpossible. Es tracta d’escriure l’adverbi o locució adverbial que cregueu més adequada. Guanya laparella que el completa correctament abans que els altres.

2 Busca en aquesta sopa de lletres cinc adverbis de manera i fes una frase amb cadascun:

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

A F I T X A 11

El pare m’ha parlat a També m’ha fet alguna recomanació de cara

al viatge. Ha insistit que comprés empanada

de porc el viatge. Un cop el tren, he tret

el cap per una de les finestres i el pare s’estava

a l’andana. No parava de mirar el rellotge. se m’acudia res per dir-li.

m’ha sortit : «No t’oblidis de donar menjar al gos». El pare ha rigut .

SUE TOWNSEND, El diari secret d’Adrian Mole

(loc. adv. manera)

(adv. quantitat) (loc. neg.)

(adv. temps) (adv. lloc)

(loc. adv. manera) (adv. manera)

(adv. neg.) (adv. temps)

(adv. manera)

S T N E M L I G A S

Q A N E I L A Z S T

U I S A L Z E F O M

I X M E L I O Q N L

P I T J O R Z T R E

A L E G R A M E N T

QU

AC

U N I TAT 11

132

1 Inventa metàfores per dir que:

• Algú és poc hàbil.

• Un noi és molt simpàtic i rialler.

• Un gos corre molt.

• El llum s’espatlla contínuament.

• Un vestit està molt guarnit.

2 Tria metàfores que ja siguin en el llibre, o inventa-te-les i escriu un text on hi apareguin totes. Mirad’aconseguir un text amb un cert sentit.

3 Explica què volen dir aquestes expressions:

Aquesta samarreta canta:

Es menjava amb els ulls la fotografia del protagonista de la pel·lícula:

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

A F I T X A 12

QU

AC

U N I TAT 12

134

1 Corregeix les paraules «conflictives» que hi ha en les frases que segueixen. Consulta el llibre si etconvé:

Per què / perquè

• Perque creus que m’hauria d’entrenar abans de dissabte? Per que penso que t’anirà millor

de cara al partit de la propera setmana.

• Diga’m per que vols que et doni el llibre. Per què ara em va bé.

Alhora / a l’hora

• Quedarem alhora de sempre al mateix lloc.

• Procureu entrar tots a l’hora i així seurem junts.

Aleshores / a les hores

• L’autocar surt aleshores indicades.

• I va ser a les hores que va entrar en Manel cridant.

Si no / sinó

• Sino véns avui almenys presenta’t demà.

• No vaig agafar el jersei prim si nó el gruixut.

2 Quines de les paraules conflictives de l’activitat 1 tenien errors ortogràfics?

3 T’han funcionat els recursos per saber com s’han d’escriure les paraules conflictives que has treba-llat en el llibre? N’has pensat d’altres? Si és que sí, explica’ls als teus companys i companyes.

Nom: Data:


C F I T X A 2

QU

AC

U N I TAT 12

135

1 Completa la definició següent:

2 Quins tipus de preposicions coneixes? Posa’n exemples.

3 Completa la definició següent:

4 Posa exemples de conjuncions.

5 Subratlla les preposicions (de color blau) i les conjuncions (de vermell) que trobaràs en el textsegüent:

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

C F I T X A 3

La mamà i la mamà d’en Paul eren a la platja i prenien el sol ajagudes a la sorra. Han nedat fins a

l’escull amb els matalassos inflables i han remolcat en Paul. Jo m’he quedat a la platja. Estava massa

cansada per refer el viatge cap a l’escull. La mamà d’en Paul ens ha demanat que, al papà d’en Paul,

no li diguem res de tot això, perquè castigaria en Paul a estar-se tancat tres dies a la cambra de l’ho-

tel. El meu, de papà, al vespre, amb el paper de plata d’una pastilla de xocolata m’ha fet una con-

decoració. Una condecoració de SOS-Salvament! Me l’ha clavada a la camisa de dormir. Està orgu-

llós de mi, ha dit. Perquè he nedat fins a la platja. I perquè no sóc una ploranera!

CHRISTINE NÖSTLINGER, Estimada iaia, la teva Susi

Les són paraules que paraules. Relacionen

un amb el seu complement. Són

Les són paraules que oracions

o d’una oració. Són .

QU

AC

U N I TAT 12

136

1 De vegades utilitzem diverses frases fetes per dir una mateixa cosa. Són sinònimes. Relaciona cadaparella:

• Tallar el bacallà. • És un cap de carbassa.

• Trobar tatxes. • Trobar pèls.

• Rosegar-se els punys. • Estirar-se els cabells.

• Fer un vaitot. • Jugar-se la camisa.

• Ésser coix del front. • Fer la guitza.

• Fer la llesca. • Remenar les cireres.

2 Escriu una frase amb cadascuna d’aquestes frases fetes en què quedi clar el seu significat.

• Suar tinta.

• Perdre el cap.

• Estirar les orelles.

• Treure les ungles.

• Jugar net.

• Cantar les quaranta.

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

C F I T X A 4

QU

AC

U N I TAT 12

138

1 Copia els exemples del llibre que il·lustren cada parella de paraules conflictives i després inventa’tuna oració per a cada paraula.

perquè / per què

alhora / a l’hora

aleshores / a les hores

sinó / si no

2 A partir dels recursos que et donem al llibre per aprendre com s’han d’escriure correctament algu-nes paraules, digues quines frases utilitzaràs com a estratègia per recordar-les.

Nom: Data:


R F I T X A 6

QU

AC

U N I TAT 12

139

1 Subratlla les preposicions de les oracions següents. Classifica-les en fortes o febles:

• Hem arribat a l’escola puntuals.

• Menjo un gelat de maduixa dins del bar.

• Ha de prendre un xarop per a la tos fins que es curi.

• M’agrada el pa amb xocolata.

• Hem entrat per la porta que hi ha vora la finestra.

• Visc en una casa de dos pisos prop del parc.

• El cotxe ha xocat contra la paret de la cantonada.

• He sortit al carrer sense l’abric.

2 Encercla les conjuncions que hi ha en aquestes frases:

• La Pilar i la Joana volen anar d’excursió però no tenen temps.

• Encara que busquis, no trobaràs el penjoll perquè l’he portat a la joieria. Tan bon punt el tingui, te’l

portaré a l’oficina.

• No sé quin regal fer al Jaume: una cacatua o un guacamai… potser serà millor demanar l’opinió

del veterinari.

3 Escriu una oració amb cada una de les conjuncions següents: i, que, ni, o, però.

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

R F I T X A 7

fortes febles

QU

AC

U N I TAT 12

140

1 Un error d’impremta ha fet que aquestes frases fetes es barregessin. Torna a escriure-les correcta-ment. Després, explica’n el significat.

• Suar ferro. • Tocar figues.

• Plegar el galliner. • Esvalotar el llautó.

• Pesar veles. • Ensenyar el nas.

• Ofegar-se els peus. • Ficar en un got d’aigua.

• Somiar la cansalada. • Parar truites.

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

2 Ja saps que amb el verb fer es poden formar moltes frases fetes. Busca el significat d’aquestes:

• Fer el paperot.

• Fer mans i mànigues.

• Fer un pet com una gla.

• No fer el pes.

• Fer el ronsa.

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

R F I T X A 8

QU

AC

U N I TAT 12

142

1 Corregeix, si cal, les paraules «conflictives» d’aquestes frases.

• Sino amb dius res més pensaré que no vols anar d’excursió. A les hores, ja quedarem quant et

vagi bé

• El tren surt aleshores en punt sinó és que hi ha algun impediment com passa quant plou tan que

les vies es neguen.

• No he menjat mai pèsols em pernil per què quant la meva mare en fa, no sóc mai a casa.

2 Escriu un text en el qual hi surtin totes les paraules del requadre. Procura escriure-les correctament.

Nom: Data:


A F I T X A 10

Amb / em, tan / tant, quan / quant, perquè / per què, alhora / a l’hora, aleshores / a les hores, sinó / si no.

QU

AC

U N I TAT 12

143

1 Hi ha preposicions que signifiquen el contrari d’una altra. Relaciona-les i escriu una frase amb cadaparella:

davant • • fora

damunt • • amb

dintre • • darrere

sense • • sota

2 Subratlla les conjuncions d’aquest text.

Nom: Data:

ESTUDIEM LA LLENGUA

A F I T X A 11

Mentre bull l’aigua, veu el rellotge de paret que continua marcant les cinc en punt des de fa tresdies i pensa: «d’avui no passa que no compri piles». Obre tot seguit la porta de la nevera, plena d’i-mants amb siluetes de pterodàctils, megateris i brontosaures, i treu un tetrabric de llet desnatada.Abans de tancar la porta, però, ensuma una olor rara i comença a tafanejar amb el nas aquí i allà.Aparta una terrina de mantega light, una coca-cola sense cafeïna, un paquet de quatre iogurts enri-quits amb l’estrella dels bacteris dietètics, i, tot d’una, se li aombra la cara i se li posen els pèls de lescelles de punta en descobrir un cendrer ple de burilles fastigoses.

A poc a poc es va empassant les ganes d’escanyar el seu fill. Amb dos dits, que es renta tot seguit,es desempallega del cendrer, i es concentra en la infusió. Agafa el tetrabrik, l’aboca sobre la tassa i la llet forma una petita nebulosa que trenca el color del te.Aleshores, pitja el ressort del cubell deles escombraries que, obedient, obre la seva boca llardosa. Just quan llença el tetrabrik buit, però,sent un bram paorós rere seu:

—Nooooooo!

La mare fa un bot sobresaltada, es gira i veu Anorak amb les mans al cap i expressió d’acabar depresenciar un horrible crim contra la humanitat.

Anorak se li apropa, sense treure-li els ulls de sobre i, quan es troba frec a frec, s’ajup de cop, obreel cubell de la brossa, arrenca del seu interior el tetrabrick i explota:

—Però… però que no saps que aquest envàs és reciclable?!


QU

AC

U N I TAT 12

144

1 T’invitem a fer d’investigador. Segur que has sentit refranys com:

• Pel maig, cada dia un raig. • A l’abril, cada gota en val mil.

Ara et presentem una sèrie de refranys, però els falten els mesos a què fan referència. Esbrina quinssón i completa els refranys. En la majoria de casos, la rima et donarà una pista.

• A l’ no et llevis un fil.

• Clara és la lluna d’ però encara ho és més la de .

• L’aigua de fa créixer el cabell a raig.

• Al la falç al puny.

• Gats de valen molt diner.

• Trona l’ , ve bon estiu.

• Aigua d’ , safrà, mel i most.

• El sol de estella el cap dels ases.

• Pel , beure, suar i la fresca buscar.

• Pel , una estona de sol i una altra al foguer.

• Pel , qui tingui blat que en sembri.

• Pel , les xarxes a la mar.

• Bellesa i flor de , en un dia me’n vaig.

• Mata el porc pel si vols que es conservi bé.

• , febreret, set capes i un barret.

• Per l’ , fuig de l’ombra i busca el sol.

2 Inventa’t dues dites sobre la castanyada en què hi surti el mes de novembre.

Nom: Data:

APRENEM VOCABULARI

A F I T X A 12

actividades complementarias 6º castellano

Documents