acta de la dotzena assemblea general de l’associaciÓ...

Assemblea General de la Xarxa

1

ACTA DE LA 18a. ASSEMBLEA GENERAL DE l’ASSOCIACIÓ “XARXA DE CIUTATS I POBLES CAP A LA SOSTENIBILITAT”

Data: 1 de març de 2018 Caràcter: Ordinari Convocatòria: Primera Hora d’inici: 9.00 hores Hora d’acabament: 14.00 hores Lloc: Auditori. Edifici el Mirador

Pl. Mirador s/n. Castellar del Vallès Assistents: Relació annexa Composició de la Mesa en l’obertura de l’Assemblea Il·lm. Sr. Valentí Junyent Torres, President de la Xarxa Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Il·lm. Sr. Ignasi Giménez Renom, Alcalde de Castellar del Vallès.

ORDRE DEL DIA DE LA SESSIÓ

La següent sessió versarà sobre l’examen i debat dels assumptes que conformen

l’ordre del dia que es transcriu a continuació:

Benvinguda i obertura de la sessió

Bloc 1: Assumptes generals

Assumptes generals i normatius:

1. Aprovació de l’Acta de l’Assemblea anterior (Tarragona, 8 de març del

2017)

2. Proposta d’acord de la incorporació de nous membres de la Xarxa

Presentació de l’Informe de gestió 2017 i del Pla anual d’activitats 2018


2

3. Proposta d’acord sobre el Pla anual d’activitats 2018

Bloc 2: Intercanvi d’experiències en xarxa

Espais d’intercanvis d’experiències de membres de la Xarxa

Bloc 3: Acords institucionals

4. Proposta d’acord d’adhesió a diverses Declaracions sobre sostenibilitat i

món local

5. Proposta d’acord de suport a la Llei catalana de canvi climàtic

Recooperem, accions contra el malbaratament alimentari

Taula rodona de presentació del projecte Recooperem del Vallès Occidental.

6. Proposta d’acord de la Declaració de Castellar del Vallès per un cicle

sostenible dels aliments. Del Malbaratament a l’Aprofitament

Precs i preguntes sobrevingudes

Cloenda

DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ

Benvinguda i obertura de la sessió. Il·lm. Sr. Valentí Junyent Torres, President de la Xarxa, comença agraint al poble de Castellar del Vallès, al seu Alcalde i a l’Ajuntament l’acollida a la 18a Assemblea i dona la benvinguda a tots els assistents, representants i tècnics municipals. Seguidament, dona la paraula a l’Il·lm. Sr. Ignasi Giménez Renom, Alcalde de Castellar del Vallès el qual saluda a tothom i en especial al Sr. Jesús Calderer, diputat de Parcs Naturals fent menció del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt que tot just el tenen al costat, per acabar agraint la presència a tots els assistents i al municipi per la seva acollida. Inicia la seva introducció partint de dues idees, la primera consisteix en reivindicant el lideratge de les ciutats i pobles en les qüestions relatives a la sostenibilitat, en la seva capacitat de fixar l’agenda política i arribar a pactes com actualment és el canvi climàtic i la contaminació, de plantejar noves propostes en relació a l’economia circular, la qual serà un del eixos estratègics en el futur per tal de subvencionar projectes i tirar


3

endavant des dels ens locals els rectes mundials que es puguin presentar i remarca la importància d’aquestes aliances a Xarxa. La segona idea, es basa en la declaració de Castellar del Vallès en relació al Malbaratament alimentari que tot just es firmarà a la present assemblea, que guarda relació amb els canvis que ha de fer la societat i amb la capacitat de projectar nous valors. Com avançament fa una presentació del projecte que arrenca del Consell Comarcal i amb el qual col·labora, anomenat “Recuperem” on participen diferents entitats del municipi amb l’objectiu de reaprofitar els excedents alimentaris que generen els menjadors escolars de primària i redistribuir-los amb totes les garanties alimentàries a totes aquelles famílies que ho necessiten. En tornar la paraula al President conclou el seu discurs d’introducció fent referència als projectes en curs i futurs de la Xarxa amb l’objectiu de culminar-los dins d’aquest mandat. Aprofita, per comentar dues qüestions, d’una banda l’acta de celebració del desè aniversari del pacte dels alcaldes que va tenir lloc a Brussel·les, la setmana anterior, a la qual va acudir la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa en representació de la demarcació de Barcelona en la implicació per la lluita del canvi climàtic. D’altra banda, va informar de la propera celebració de l’assemblea anual de l’Aliança pel Clima que tindrà lloc a Barcelona el mes d’octubre. I finalitza fent un resum del que es donarà al llarg del desenvolupament de l’assemblea, al mateix temps que dona les gràcies a l’Alcalde del Poble de Castellar del Vallès per la seva acollida i tot seguit dona l’ entrada a la sessió d’acord amb l’ordre del dia i presenta els membres de la Mesa entre ells, el Sr. Ferran Gonzalo Sánchez, en absència de la secretària delegada la Sra. Isi Guardiola Salinas. Bloc 1: Assumptes generals Composició de la Mesa durant els assumptes generals i normatius. Il·lm. Sr. Valentí Junyent Torres, President de la Xarxa. Sra. Inma Pruna González, Cap de la Secretaria Tècnica de la Xarxa. Sr. Ferran Gonzalo Sánchez, per absència, Secretari delegat de la Xarxa. L’Il·lm. Sr. Valentí Junyent Torres, abans d’iniciar el primer bloc, segons l’ordre del dia relatiu als assumptes generals i normatius que s’han d’aprovar, demana als presents si hi ha alguna proposta o observació sobre l’anterior Assemblea realitzada a Tarragona i passa la paraula al secretari delegat el Sr. Ferran Gonzalo Sánchez per tal d’aprovar el següent punt relacionat amb la Incorporació del nous membres. 1. Aprovació de l’acta de l’Assemblea General anterior.

Il·lm. Sr Valentí Junyent, President de la Xarxa, pregunta si hi ha alguna objecció respecte a l’Acta corresponent a l’Assemblea General celebrada el dia 8 de març de


4

2017, i en no manifestar-se’n cap, ni emetre’s vots en contra ni abstencions, l’Acta s’aprova per unanimitat. 2. Proposta d’aprovació de la incorporació de nous membres a la Xarxa

El Sr. Ferran Gonzalo, secretari delegat passa la lectura dels acords que es proposen al dictamen sobre la integració de nous membres de ple dret de l’Associació Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. L’Assemblea General aprova per unanimitat el present dictamen, el text íntegre del qual es transcriu a continuació:

“Des de la dissetena Assemblea General Ordinària de la Xarxa de ciutats i pobles cap a la Sostenibilitat, celebrada a Tarragona el 8 de març del 2017, alguns ens locals han sol·licitat la seva incorporació a l'Associació. Aquests ens locals han seguit els corresponents tràmits procedimentals i han aprovat, mitjançant acord adoptat per l’òrgan competent de cada organització, la incorporació a la Xarxa i els Estatuts pels quals es regeix l’Associació. De conformitat amb el que disposen els Estatuts en el seu article 8.e), correspon a l’Assemblea General de l’Associació l’admissió de nous membres. Per tot l’exposat, es proposa a l’Assemblea General l’adopció dels següents

A C O R D S Primer.- Acceptar la integració com a membres de ple dret de l’Associació XARXA DE CIUTATS I POBLES CAP A LA SOSTENIBILITAT dels ens locals que tot seguit es detallen:

- Ajuntament de Jorba - Ajuntament de Viladrau

Segon.- Acceptar la integració com a membre observador a l’Associació XARXA DE CIUTATS I POBLES CAP A LA SOSTENIBILITAT l’ens local que tot seguit es detalla:


5

- Associació de Micropobles de Catalunya

- Consorci per a la gestió dels residus del Vallès Oriental

- Consorci Besòs Tordera. “.

Intervenen el Sr. Joan Daví i Mayol i la Sra. Neus García i Ribas, President i Vicepresidenta del Consorci per a la gestió dels residus del Vallès Oriental i del Consorci Besòs Tordera, respectivament, per agrair la incorporació i per oferir el seu suport.

Presentació de l’Informe de gestió 2017 i del Pla anual d’activitats 2018

L’Il·lm. Sr. Valentí Junyent dona la paraula a la Sra. Inma Pruna, Cap de la Secretaria Tècnica de la Xarxa, per a la presentació de l’informe de gestió 2017 i explicació del Pla anual d’activitats 2018 de la Xarxa. La Sra. Inma Pruna, explica aquests punts de l’odre del dia, tot visualitzant un power point que es va posar a disposició dels assistents junt amb la documentació de la present sessió, el contingut del qual és el que es transcriu a continuació.

“Pla anual d’activitats 2018

Inma Pruna, cap de la Secretaria tècnica de la Xarxa

Pla anua

Pla 2018

0. Club del Pacte d’Alcaldes de Catalunya

Taula general d’intercanvi entre sectors públics i privats (1 de juny).

Presentacions Clústers Biomassa i Eficiència energètica de Catalunya i

Generalitat de Catalunya (SHERPA i C.Lumínica)

Nova web del Pacte d’Alcaldes pel Clima i l’Energia

Inscrit com a entitat promotora del nou Pacte

Pla 2018:

Taula general d’intercanvi entre sectors públics i privats.

Col·laboració amb el Clúster d’Eficiència energètica.

1. Grup de treball d’energia sostenible local

Pla 2018:

2 sessions del Grup de treball (primera el 26 de gener):


6

Consum energètic municipal – evolució durant el Pacte d’Alcaldes i

perspectiva 2030

Promoure la comptabilitat energètica.

Continuar millorant els edificis públics.

Incidir i implicar el sector domèstic.

Jornades tècniques (2): Granollers (13 de març)

Setmana Energia 2018 (20 de març).

Jornada: Impulsar accions que vinculin la mobilitat sostenible i el canvi

climàtic.

Incidir i implicar els sector econòmics (comercial, industrial i agrícola) a

través del Pla de treball d’economia circular

Trobades Agències d’Energia

2. Grup de treball d’adaptació al canvi climàtic

Pla 2018:

2 sessions del Grup de treball

- Propera 23 març: Monogràfic Pla Clima Barcelona

Pendent convidar algun autor del TICCC a alguna sessió més de grup o comissió que

pugui interessar.

• Comissió per una gestió integrada del litoral: 2 reunions

• Comissió per la Biodiversitat urbana

Cicle de seminaris sobre promoció de la biodiversitat urbana (amb AMB i

Aj.Barcelona): 8 sessions de 23 de febrer a 12 de juny. Visites a set municipis:

Badalona, AMB, Barcelona, Sabadell, Viladecans, Cornellà, Mollet del Vallès.

Comissió del cicle local de l’aigua

Treball sobre indicadors de gestió del servei local d’abastament

Visita tècnica a BCASA

3. Grup de treball +Aire –Soroll

Acusti.cat 2018, II congrés de l’acústica a Catalunya: 25 i 26 d’abril a

Terrassa. Inscripcions obertes

Presentació i coordinació d’accions per la Setmana Sense Soroll 2018 (anunci

el març)

Reunió del Grup de treball (2 durant l’any)

Tallers sobre mobilitat, aire i soroll

Jornada sobre mobilitat sostenible i elèctrica

Ampliació de l’espai web sobre qualitat de l’aire


7

4. Grup de treball d’Educació per la Sostenibilitat i cohesió social

Cicle de tallers sobre comunicació i participació

Segon cicle: Participació i recollida selectiva (9 de març); Canvi climàtic (12

d’abril al CCCB), Ludificació i medi ambient (25 de maig)

Tercer cicle (setembre – desembre)

Sessió de treball amb la XESC (pendent data) Comissió horts socials i

municipals

Visites tècniques a projectes d’horts (2 durant l’any. Previstes a Cornellà i

Granollers) Comissió ambients aquàtics aigües continentals

Visites tècniques

El Molí del Foix (Santa Margarida i els Monjos, 17 de maig)

Jornada sobre ús públic Complement al programa Va d’Aigua de la

Diputació de Barcelona

Pla 2018:

Agenda escolar 2018-2019


8

Temàtica: Eco-connexions

5. Grup de treball d’Economia circular i verda

Pla 2018:

Visites tècniques del cicle de tallers: Viladecans (17 de gener) i Sant Cugat

del Vallès (28 de febrer)

Guia sobre l’Economia circular i verda al món local pas a pas

Noves sessions d’intercanvi i transferència de coneixement amb el món

local amb experiències locals i internacionals.

Elaboració d’un Catàleg d'experiències d'economia circular i verda per compartir amb els municipis.

Elaboració d’un material de comunicació de suport (tool-kit) al

desenvolupament de projectes d'economia circular i verda.

Comissió de prevenció i gestió de residus

• Taula rodona sobre licitació i seguiment del servei amb COAMB (29 de gener)

• Presentació campanya Let’s Clean up 2018 (5 de març)

• Espigolada amb tècnics municipals (14 de març)

• 2a edició Taula rodona sobre licitació i seguiment del servei amb COAMB (abril)

• Col·laboració a la Jornada "Els municipis i la gestió dels Residus Municipals" amb Fundació Fòrum Ambiental (novembre)

Comissió compra pública sostenible

• Criteris ambientals i socials a la nova llei de contractació (12 de març)

• Retorn dels resultats del projecte SPP Regions

Altres projectes. Acció 2017:

- Trobada de la Red de Redes a València dins el CONAMA LOCAL

- Trobada de coordinació amb la Xarxa de municipis valencians per la

sostenibilitat

Pla 2018:

- Presència a CONAMA 2018 i trobada de la Red de Redes.


9

- Congrés Climate Alliance (2 i 3 d’octubre a Barcelona)

El mitjà de comunicació de la Xarxa i els seus membres a la resta del món

Acció 2017:

• 3.300 subscriptors – després d’una depuració enguany de la base de dades –

• + 77.000 visites/any (augment acumulat del 48% en dos anys)

• Presència a xarxes socials (twitter, facebook, instagram i youtube) que supera els

12.000 seguidors.

• Publicació del Llibre d’estil

• Preparació nou Plec

Pla 2018:

- Licitació per adjudicar el nou contracte de gestió de continguts. Visualització de continguts vinculats als ODS Millores en la presentació de continguts

La Xarxa és neutra en CO2

Des de l'any 2010, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat calcula i compensa la petjada de carboni de la seva activitat. Acaba de calcular i compensar les emissions dels anys

2015 i 2016 a través de Clean CO2, la marca de Lavola per a la gestió del carboni.

La Xarxa ha compensat les 11,00 tCO2e generades per la seva activitat de 2015, adquirint crèdits de carboni del projecte Procuenca Forestry Project a Colòmbia.

Per altra banda, la Xarxa ha compensat les 19,00 tCO2e generades per la seva activitat de 2016, adquirint crèdits de carboni del projecte Andra Pradesh Wind Power Project a

l'Índia.”

A continuació, es sotmet a aprovació de l’Assemblea el Pla anual d’activitats 2018.


10

3. Proposta d’acord sobre el Pla anual d’activitats 2018

L’Assemblea General aprova per unanimitat el present dictamen, el text íntegre del qual es transcriu a continuació:

“D I C T A M E N Aprovació Pla anual d’activitats 2018 de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat Amb vint anys acabats de celebrar, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat està molt consolidada i és reconeguda com a una important plataforma local que permet sumar recursos i esforços dels municipis que en formen part per aconseguir objectius comuns de sostenibilitat, sent, a la vegada, un fòrum on els ajuntaments troben un marc adequat de debat i intercanvi d’experiències. En la 16a Assemblea General de la Xarxa celebrada el 4 de febrer del 2016 a Sant Sadurní d’Anoia, es va aprovar el Pla Estratègic Xarxa 2020. Sostenibilitat per a les persones avui, visions pel 2030 i més enllà que incloïa 1 missió i 8 objectius estratègics, destacant la necessitat i acord per impulsar el treball en xarxa entre els municipis i associats per millorar la gestió ambiental local i aprofundir en un model de desenvolupament sostenible. Per continuar avançant per assolir els objectius estratègics previstos i continuar avançant en el seu desenvolupament, es planteja la presentació i aprovació del “Pla anual d’activitats 2018”. Es presenta, doncs, a la divuitena Assemblea general de la Xarxa, celebrada a Castellar del Vallès, el Pla anual d’activitats 2018 que inclou les previsions d’activitats dels diversos Grups de treball, de les Comissions i del Club del Pacte d’Alcaldes de Catalunya, les actuacions dels quals han de donar compliment als objectius estratègics de la Xarxa. Els Estatuts de la Xarxa, article 8, a i b) preveuen que seran competències de l’Assemblea general, entre d’altres, l’aprovació dels objectius a assolir per la Xarxa i l’aprovació del Pla general – l’esmentat Pla estratègic – i de Pla anual d’activitats. Per tot l’exposat es proposa l’adopció del següent:

A C O R D Únic.- Aprovar el Pla anual d’activitats 2018 de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, segons consta a l’annex.

El Sr. Enric Garriga, cap del servei de medi ambient de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, pregunta si la gestió d’animals de companyia podria reubicar-se al l’àmbit de medi ambient de la Diputació de Barcelona atesa la problemàtica que generen per


11

exemple els gossos perillosos i demana poder tractar aquests assumptes en un grup de treball específic sobre fauna urbana. La Sra. Pruna pren nota per poder debatre en el proper Pla de Mandat l’oportunitat de debatre la problemàtica apuntada en una comissió específica. La Sra. Anna Camp de la Diputació de Girona comenta que en el si del CILMA hi ha constituït un grup de treballs sobre gats per si consideren escaient afegir-s’hi des de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

Bloc 2: Intercanvi d’experiències en xarxa

Espais d’intercanvis d’experiències de membres de la Xarxa,

Es constitueixen els diferents espais d’intercanvis d’experiències, els quals es transcriuen de la forma següent: “

a) Transició energètica i adaptació al canvi climàtic

Parlem de... Accions per afavorir la transició a una economia sostenible i accions per

mitigar el canvi climàtic, per mitjà de les energies renovables (com la biomassa o

l’energia solar), l’eficiència energètica sobretot en edificis i l’enllumenat públic, l’estalvi

de l’energia, i el desenvolupament sostenible.

Criteris a destacar per a aconseguir l’èxit en l’actuació municipal:

RETORN A LA CIUTADANIA. És important que totes aquelles accions que es

desenvolupin des dels governs municipals, tinguin una reversió clara sobre la

ciutadania. Especialment, si les actuacions comporten estalvi pel municipi, aquest

estalvi també s’ha de traslladar a les veïnes i veïns.

COL·LABORACIÓ I COORDINACIÓ. Per tal de garantir l’èxit de les accions que es

desenvolupin, és cabdal involucrar a tots els agents del territori en qüestió, i afavorir la

col·laboració entre els sectors públic i privat. Així mateix, també s’ha d’afavorir la

coordinació interna de l’administració municipal, escoltant les valoracions del personal

tècnic de medi ambient i fent possible la col·laboració entre tots els

departaments/àrees/serveis de l’Ajuntament.

LIDERATGE I REDUCCIÓ DE LA BUROCRÀCIA. És necessari un clar lideratge en les

polítiques d’adaptació i mitigació al canvi climàtic, i de transició energètica. Algunes

actuacions poden ser arriscades, però la voluntat política ha de ser ferma, especialment

per impulsar actuacions de les quals es coneix que comporten resultats positius. Així


12

mateix, aquest lideratge també s’ha de traduir en agilitat; concretament, en el ritme de

la gestió municipal. És a dir, és necessari avaluar, de forma continuada, els resultats de

Document elaborat per

les accions que es desenvolupin, i ser prou àgils per fer les modificacions necessàries

per a millorar les accions.

SENSIBILITZACIÓ. Un element clau per a millorar l’estalvi energètic i desenvolupar

actuacions d’adaptació al canvi climàtic, és sensibilitzar i conscienciar a la població.

Adonar-se’n que són els canvis que tots plegats fem en els nostres hàbits de consum i

energia, els que portaran a una millora de les nostres condicions de vida. Aquesta

conscienciació només podrà fer-se possible si som capaços de vincular el benefici

econòmic i l’estalvi energètic, i si som capaços d’explicar clarament els motius de cada

acció. D’altra banda, és important implicar, també, als gestors i usuaris dels edificis i

equipaments en l’estalvi dels consums.

DIVERSIFICACIÓ ENERGÈTICA. Entre els grans reptes que ens trobem dins l’àmbit

municipal, es troba la gestió i promoció de la diversificació de les fonts energètiques. En

aquest sentit, es comparteix que cal desenvolupar polítiques que tendeixin cap a

l’autosuficiència i l’autoconsum.

TRANSICIÓ PROGRESSIVA. Des de les administracions supramunicipals s’ha d’oferir

suport als municipis per avançar cap a una transició energètica progressiva, que faci

amable l’evolució cap a nous sistemes de producció i consum energètic.

POTENCIAR LA BIOMASSA. En el foment de nous sistemes de producció energètica, es

valora de forma positiva el potencial que té la biomassa, i per això es considera que cal

promoure i aprofitar aquesta font energètica i fer efectiu el seu ús en equipaments

municipals.

Possibles accions a desenvolupar:

PRODUCCIÓ I CONSUM ENERGÈTIC

▪ Crear ordenances que potenciïn l’estalvi

energètic, i oferir a la ciutadania

bonificacions per estalvi. Es tracta d’aprofitar

la capacitat normativa de l’Ajuntament per

incidir en el sector domèstic.

▪ Bonificar l’IBI per la instal·lació de fotovoltaiques.

▪ Promoure la instal·lació de calderes de biomassa amb pinyolada (olives).

▪ Promocionar l’ús de la biomassa provinent de territoris de proximitat (km0). Per

exemple, implantar calderes de biomassa forestal de boscos propers, o aprofitar

vinyes sobrants per a generar bioenergia.

▪ Estudiar l’ús de l’energia geotèrmica i facilitar els tràmits per a fer-la possible.

▪ Des de les administracions d’àmbit supramunicipal, oferir assistència tècnica per a

desenvolupar inversions en eficiència energètica, i d’ús de les energies renovables.


13

▪ Afavorir la transició energètica als micropobles. Per a fer-ho, caldria analitzar les

possibilitats de cada petit municipi, que depenen, en gran mesura, de la seva

ubicació geogràfica. A partir d’aquesta anàlisi, planificar les actuacions que seran

específiques per a cada municipi, i que han d’assumir tant l’Ajuntament com la

ciutadania.

▪ Implementar plaques fotovoltaiques en equipaments municipals. Per exemple, en

instal·lacions esportives municipals com la piscina.

▪ Planificar l’ús del territori per possibilitar la instal·lació d’infraestructures

energètiques. Aquesta planificació hauria d’incloure quines infraestructures ubicar,

com implementar-les, quin sistema potenciar (centralitzat, descentralitzat o

distribuït), etc.

▪ Aprofitar la calor residual que provoca la indústria cimentera, per a la producció

d’electricitat.

▪ Instal·lar fotolineres laborals metropolitanes, que utilitzen l’energia solar per

recarregar vehicles elèctrics i proporcionar energia elèctrica a edificis municipals.

▪ Desenvolupar projectes que promoguin actuacions d’estalvi energètic i de suport a

llars en situació de pobresa energètica. Per exemple, el projecte Sumem Energia2

(Vilanova i la Geltrú).

▪ Bonificar o reduir el cost d’alguns pagaments i taxes per aquells ciutadans i

ciutadanes que generen menys emissions. Aquesta bonificació es podria veure

reflectida també en l’IBI. ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC

▪ Redactar plans municipals d’Adaptació al Canvi Climàtic o Plans Clima, que també

incloguin o recullin actuacions previstes en altres plans sectorials, amb una afectació

directa sobre el medi ambient.

▪ Revisar i actualitzar aquells plans d’adaptació al canvi climàtic que ja estiguin

aprovats. Per exemple, el Pla d’adaptació al canvi climàtic de l’Àrea Metropolitana de

Barcelona3 (actualment inclou 40 accions per a la renaturalització d’espais, el

foment de la producció energètica local, afavorir la justícia climàtica, i sensibilitzar a

la ciutadania).

▪ Adherir-se al Pacte d’Alcaldes pel Clima i l’Energia4, que té com a objectiu

implementar mesures d’adaptació als impactes del canvi climàtic. Aquesta adhesió

comporta fer una planificació estratègica local de lluita contra el canvi climàtic.

▪ Avaluar la vulnerabilitat de cada municipi davant del canvi climàtic, per establir les

estratègies locals d’adaptabilitat.

▪ Prioritzar les actuacions més urgents a desenvolupar en el municipi, i planificar

d’acord amb aquesta priorització.

▪ Participar en projectes d’abast internacional i/o que afavoreixin la relació entre

municipis, i que tinguin com a objectiu detectar oportunitats i compartir experiències

per afavorir l’adaptació al canvi climàtic. Per exemple, el projecte LifeClinomis5.

COMPRA SOSTENIBLE

▪ Adherir-se a la compra agregada de vehicles que ofereix l’Associació Catalana de

Municipis6.

▪ Oferir “subvencions verdes”, que fomentin el consum i la compra sostenible, i

l’estalvi energètic.


14

▪ Realitzar una diagnosi sobre el consum dels equipaments municipals, i potenciar la

creació d’edificis de consum gairebé nul.

EQUIPAMENTS I EDIFICIS SOSTENIBLES

▪ Potenciar la creació o disseny d’edificis NZEB (de consum energètic quasi nul), i

afavorir la seva implementació en centres educatius.

▪ Participar en projectes per a promoure l’estalvi energètic en edificis públics,

especialment centres educatius. Es compateix l’existència del projecte Euronet

50/507, el qual mitjançant la metodologia 50/50 proposa nou passos a seguir per

augmentar la consciència energètica dels usuaris de l’edifici, i per involucrar-los

activament en les accions d’estalvi energètic.

▪ Analitzar els equipaments municipals des del punt de vista energètic, i potenciar

l’ús de la biomassa en edificis públics.

▪ Instal·lar plaques fotovoltaiques d’autoconsum als edificis.

▪ Monitorar el consum energètic d’edificis municipals, comerços i habitatges

particulars. Caldria estudiar prèviament quin és el sistema de monitoratge més

indicat per cada municipi. L’objectiu és comprendre els sistemes de consum i

detectar males praxis.

SENSIBILITZACIÓ I PROMOCIÓ

▪ Organitzar maratons en favor de l’estalvi energètic i contra la pobresa energètica,

amb l’objectiu de fomentar la reducció del consum energètic, especialment en els

equipaments municipals.

ENLLUMENAT

▪ Promoure l’ús de tecnologia LED en el sistema d’enllumenat públic, per tal d’afavorir

l’estalvi i l’eficiència energètica.

GESTIÓ DE L’AIGUA

▪ Aprofitar les aigües freàtiques del municipi, per a destinar-les a usos alternatius.

▪ Realitzar una gestió integral dels boscos, que inclogui potenciar l’aprofitament de la

biomassa, i promoure la pastura (ramats d’ovelles i cabres) com a sistema de control i

neteja del sotabosc. AGRICULTURA, NATURA I ENTORN

▪ Fomentar la creació d’horts hidropònics, ja que permeten conrear aliments invertint

una quantitat mínima d’aigua i sòl.

▪ Crear espais de treball intersectorials per a la gestió i planificació estratègica d’espais

naturals. Per exemple, per a la planificació en l’àmbit de les platges.

▪ Activar i potenciar projectes de renaturalització del litoral, especialment de les dunes.

▪ Aprovar projectes estratègics per a naturalitzar els municipis i humanitzar-los. Per

exemple, el projecte Cornellà Natura.


15

MOBILITAT

▪ Impulsar la mobilitat sostenible en les polítiques de promoció turística i cultural.

Existeix l’exemple de “La carretera del vi”9, la primera ruta turística amb mobilitat

elèctrica.

▪ Distribuir punts gratuïts de recàrrega energètica de vehicles.

▪ Fomentar la compra o ús de vehicles elèctrics.

▪ Incorporar flotes de vehicles municipals elèctrics (bicicletes, cotxes i motos).

b) Economia circular i consum responsable

Parlem de... Accions orientades a l’assoliment de sistemes de producció i consum més

eficients i resilients, que preservin els recursos dins d’un cicle continu i n’optimitzin el

seu valor, com el cas dels aliments. Promou la regla de les 3 R: reduir, reutilitzar i

reciclar.


ESTALVI I ACCÉS ALS RECURSOS. Qualsevol acció que es desenvolupi en aquest àmbit,

ha d’anar orientada a estalviar recursos naturals, però també a lluitar contra la pobresa

energètica i el desequilibri en l’accés als recursos.

COOPERACIÓ AMB EL TERRITORI. És cabdal establir sinèrgies i col·laborar amb el

territori per a garantir l’èxit de l’experiència. Concretament, s’ha d’afavorir la

col·laboració entre el sector públic i el privat, i coordinar-se amb les entitats del

municipi.

SECTORS ECONÒMICS I COMERCIALS. Especialment, cal treballar des d’un principi en

col·laboració amb aquells usuaris i col·lectius implicats l’economia, com són els

comerciants, restauradors, etc., afavorint sempre el comerç de proximitat.

COMUNITAT EDUCATIVA. L’educació, i concretament els centres escolars, constitueixen

el motor de canvi que ajudaran a avançar cap a un model de consum responsable. És

per això, que és fonamental activar actuacions dirigides a aquest àmbit.

PARTICIPACIÓ CIUTADANA. Incorporar a la ciutadania en la definició de polítiques i

actuacions d’economia circular, facilita la seva implicació i sensibilització respecte a

aquest tema. D’altra banda, es comparteix que en alguns municipis la conscienciació de

la gent gran és destacable.

Possibles accions a desenvolupar

REDUIR


16

▪ Instal·lar als centres educatius, sistemes d’il·luminació amb sensors de presència per

a reduir el consum elèctric.

▪ Implantar l’ús de bolquers reutilitzables a les escoles bressol municipals, com a un

sistema que comporta beneficis per la salut dels infants i per al medi ambient, com per

exemple el projecte “Canviem de bolquers! De l’Ajuntament de Torrelles de Llobregat.

▪ Activar projectes i iniciatives per a reaprofitar els excedents alimentaris, per exemple:

– Crear una xarxa d’aprofitament alimentari entre l’Ajuntament, entitats i sector privat

del municipi, per evitar el malbaratament dels aliments (“Cornellà aprofita els

aliments”).

– Promoure la recollida d’excedents de menjar de les empreses de restauració i

alimentació del municipi (com menjadors escolars), per a distribuir-los a través dels

bancs d’aliments (projecte “Recooperem Cuina per compartir”, del Consell Comarcal del

Vallès Occidental i el Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental), o per

alimentar a persones grans, en situació de dependència o de pobresa energètica

(projecte “L’escola cuina, menja, aprofita” de Sant Just Desvern). Un altre exemple, és

el projecte “Som gent de profit”, impulsat per l’Agència de Residus de Catalunya, l’Àrea

Metropolitana de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, i que per exemple estan

portant a terme a Santa Margarida i els Monjos)

▪ Instal·lar punts de reparació d’objectes i electrodomèstics a les deixalleries, per evitar

la compra de nous productes i canviar la imatge de les deixalleries com a magatzem de

residus.

▪ Promoure que els comerços locals ofereixin cabassos i bosses reutilitzables com es fa

a l’Ajuntament del Papiol, que ha lliurat als establiments que venen fruita i verdura

unes bosses de malla reutilitzables, perquè les regalin a la clientela per a que les facin

servir cada vegada que comprin aquests productes.

▪ Crear un projecte de col·laboració amb comerços de restauració del municipi, per a

oferir lloguer de carmanyoles als clients i evitar el malbaratament del menjar.

▪ Organitzar mercats de segona mà i intercanvi de productes, que també incloguin

accions de sensibilització i conscienciació de consum responsable. Per exemple, a

Vilanova i la Geltrú ja porten organitzades diverses edicions, valorades de forma molt

positiva.

REUTILITZAR

▪ Crear punts de reutilització i recollida d’objectes reaprofitables que es porten a les

deixalleries, per a destinar-los a la seva venda solidària (per exemple, obrir botigues

solidàries, destinar el que es recapti en la venda a causes solidàries, etc.). El projecte

RENOVA(impulsat pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i el Consorci de Residus del

Vallès Oriental) comercialitza els productes recuperats de les deixalleries conjuntament

amb entitats de la comarca que treballen per a la inserció laboral de persones amb

discapacitat.

▪ Fomentar la reutilització i l’intercanvi d’objectes, mitjançant pàgines web o

plataformes que ho permetin. Per exemple, el web “RECANVI” que l’Ajuntament de

Valls ha activat a aquest efecte.


17

▪ Establir canals i procediments per a facilitar l’intercanvi de llibres (es podrien obrir

punts d’intercanvi de llibres també a les deixalleries).

RECICLAR

▪ Promocionar el compostatge casolà, a partir de campanyes informatives i de

liment), i els beneficis ambientals i econòmics de realitzar-lo.

▪ Implementar sistemes de recollida selectiva de residus porta a porta (PaP). Es podria

definir el sistema a partir d’un procés de participació que impliqués a tota la ciutadania

des de l’inici (l’Ajuntament de Collbató20 va elaborar i escollir participadament el

sistema PaP de 5 fraccions).

▪ Implantar un sistema de recollida de residus PaP a establiments comercials i de

restauració amb un sistema d’identificació d’usuari per tal de poder-ne fer un

seguiment, i assegurar una major implicació dels establiments participants (el Consorci

de Residus del Vallès Occidental ha iniciat la prova pilot21 PIMPAM a 100 establiments).

▪ Reduir o eliminar les àrees d’emergència d’aportació de residus per assegurar bons

nivells de participació ciutadana en la recollida porta a porta. Per exemple, l’Ajuntament

de Tiana preveu l’eliminació de tots els contenidors d’emergència al 2018.

▪ Incorporar mobiliari urbà de materials reciclats (plàstic, fusta, ...), elaborat amb

material de proximitat (km 0). Caldria estudiar com ha de ser la recollida i com es pot

implementar el sistema, però l’objectiu és que es generi a partir dels residus del propi

municipi.

▪ Fer recollida selectiva d’oli domèstic per a destinar-lo a generar biodièsel. A més de

convertir-lo en font energètic, s’evita l’abocament de l’oli al clavegueram i a les

depuradores. Un exemple és el projecte “El teu oli ens mou”23 de la Diputació de

Tarragona.

▪ Fer recollida i tractament en origen de la fracció vegetal (l’Ajuntament de Collbató

ofereix una recollida de FV a domicili amb sol·licitud prèvia amb sac gran, i la recollida a

través del servei PaP de FORM amb sac petit).

EFICIÈNCIA

▪ Millorar el manteniment dels vehicles del servei de recollida de residus i neteja viària,

pera tal de fer vehicles més eficients i reduir els costos del servei.

COOPERACIÓ I COL·LABORACIÓ

▪ Crear projectes de col·laboració amb el teixit empresarial del territori, per a

maximitzar l’eficiència en l’ús dels recursos disponibles i establir sinèrgies entre

empreses i entitats. Per exemple, el projecte Simbiosi industrial de l’Ajuntament de

Manresa, que consisteix en unir indústries i entitats en una sola xarxa, on es busquin i

s’activin solucions innovadores per tal d’avançar cap a l’economia circular.

c) Educació ambiental i cohesió social


18

Parlem de.... Accions per les quals s’educa i sensibilitza a la comunitat perquè prengui

consciència de la realitat que l’envolta, les seves relacions amb la natura, i el problemes

derivats d’aquestes relacions. Promouen canvis en el comportament de les persones per

a millorar la relació amb l’entorn i per avançar cap a una societat més sostenible.


MANTENIMENT I PLANIFICACIÓ. Analitzar les accions que desenvolupem des de cada

municipi, per detectar formats i experiències tradicionals que funcionen i volem

mantenir. D’aquesta manera, aconseguirem consolidar experiències i obtenir major

estabilitat a la nostra planificació. Tanmateix, cal ser conscients que els fracassos

també són pedagògics, i ens permeten modificar actuacions amb l’objectiu de millorar.

NOUS FORMATS. De vegades ens adonem que és difícil que els tallers comptin amb un

important nombre de persones participants. Per això cal apostar, també, per nous

formats que ens permetin apropar-nos al territori, compartir exemples i fer viure

experiències.

TREBALL AMB EL TERRITORI I PARTICIPACIÓ. Un element imprescindible és incorporar

a les entitats del territori en l’educació ambiental. D’altra banda, també cal tenir present

l’estret vincle i relació entre medi ambient i educació, i per això hem de treballar

especialment amb els centres educatius. Finalment, obrir la possibilitat a què tota

aquella ciutadania interessada pugui participar i implicar-se activament en el disseny,

desenvolupament, i avaluació de les activitats d’educació ambiental que realitzem.

TRANSVERSALITAT. Les polítiques ambientals afecten a tots els àmbits i departaments

municipals. És important sumar esforços i treballar de forma coordinada amb tots els

departaments i àrees (comunicació, salut, educació, etc.), responsables polítics i

referents tècnics. És important, també, comptar amb l’acompanyament d’altres ens

d’abast supramunicipal.

LA GESTIÓ EDUCA. A més de la important coordinació, cal ser conscients que quan

estem gestionant també estem educant. Per això hem de posar atenció i tenir especial

cura en com desenvolupem el nostre treball diari (requeriments en paper, despesa

energètica, ...).

TRANSPARÈNCIA. Com és evident, l’educació ambiental i les polítiques ambientals en

general tenen una afectació directa en el pressupost municipal. És per això que hem de

ser capaços de mostrar i publicitar de quina manera afecta. En aquest sentit, cada

partit polític hauria de recollir en el seu programa electoral, quines són les mesures

ambientals que desenvoluparà (reciclatge, etc.) i quin és el pes pressupostari que

poden tenir.

Possibles accions a desenvolupar:


19

RESIDUS, RECICLATGE I NOUS HÀBITS

▪ Tallers i campanyes de conscienciació sobre els residus i la recollida selectiva.

S’haurien d’organitzar conjuntament entre l’àrea de comunicació, els representants

polítics, i els departaments implicats.

▪ Tallers de prevenció de residus i reciclatge dirigits als infants. És important organitzar

activitats dirigides a infants, per tal de crear petits aliats o “troians” que puguin

“contagiar” a les famílies nous hàbits de comportament. Per exemple, diversos

Consorcis de Residus tenen una àmplia oferta, com el Consorci de Residus del Vallès

Occidental o el Consorci del Bages.

▪ Tallers infantils per a fabricar joguines amb materials reciclables (com castells de

cartró), com per exemple organitza l’Ajuntament de Sabadell.

▪ Espais d’intercanvi i renovació de productes als punts verds i deixalleries, per a

fomentar la reutilització d’objectes. Això permetria contemplar les deixalleries com a

centres de recuperació i educació ambiental.

▪ Accions per a la promoció de l’eliminació de residus de rebuig. Per exemple, el

projecte “Residus mínims” de l’Ajuntament de Castellbisbal, pel qual han eliminat el

contenidor de rebuig per així provocar que tots els residus segueixin un circuit de

recuperació.

▪ Recollida d’envasos buits, i destinar els beneficis a campanyes solidàries. Aquestes

recollides impliquen la participació de tota la ciutadania i creen hàbits de reciclatge. Per

exemple, l’Ajuntament de Sant Sadurní28 és un referent en el tractament de recollida

d’ampolles buides de cava amb finalitat solidària amb països del tercer món.

▪ Marxes familiars en bicicleta en el marc de festes populars, o bé participar en rutes

existents (com la del Consorci de Gallecs29), per a fomentar la mobilitat sostenible.

▪ Tallers i activitats a les aules amb l’objectiu de conscienciar sobre el perill dels focs

forestals, que parteixin d’analitzar els efectes del foc al bosc en experiències concretes.

PATRIMONI I RECURSOS NATURALS

▪ Tallers i Aules ambientals, que ofereixin als centres educatius serveis i recursos per

fomentar la cultura de la sostenibilitat.

▪ Tallers amb alumnat de primària per anellar ocells, com a activitat per a fomentar el

respecte per la natura.

la gestió i manteniment dels espais naturals, i reforçar coneixements sobre medi

natural. Per exemple, l’Ajuntament del Prat promou l’activitat “Alumnes com a gestors

del territori”30, en col·laboració amb el Consorci del EENN del Delta del Llobregat. Es

podria ampliar aquest tipus de programes a la ciutadania adulta i les famílies.

ARRELAMENT AMB EL TERRITORI

▪ Activitats en espais d’oci per a famílies, que serveixin alhora per educar en

sostenibilitat i respecte per la natura. Per exemple, Jugatecambiental31, un programa

que inclou diversos espais on les famílies i els infants poden jugar i experimentar


20

mentre coneixen els valors dels parcs i platges, a més d’altres continguts relacionats

amb la sostenibilitat.

▪ Sortides i visites als recursos naturals del territori, per a conèixer l’entorn. Es posa

d’exemples el programa “Els diumenges a Sant Pau” que organitza l’Ajuntament de

Vilafranca del Penedès (pel qual s’organitzen matinals de natura un cop al mes), o la

Caminada cultural per a conèixer els forns de calç de Pallejà (que permet conèixer el

patrimoni històric i natural del municipi).

▪ Tallers de cuina per a infants, a partir de productes propis de la comarca o territori.

▪ Programes i projectes per a fomentar el voluntariat en projectes ambientals i

sostenibles. Per exemple, l’Ajuntament de Vilafranca, a través del seu programa

“Minuts” (que premia participar en accions de voluntariat amb activitats culturals i

lúdiques al territori) ofereix una activitat de replantació forestal.

▪ Catàlegs de serveis educatius a les escoles, que impliquin la col·laboració amb entitats

que actuen sobre el territori.

▪ Grans esdeveniments de ciutat al voltant d’actuacions i valors de sostenibilitat. Per

exemple, per celebrar el Dia Mundial del Medi Ambient, l’Ajuntament de Subirats

organitza anualment la Festa del medi ambient35 que inclou mostres, mercats,

exposicions, xerrades, jocs infantils, etc.; és a dir, activitats diverses que impliquen a

tot el territori (centres educatius, entitats, empreses, ...).

ACTIVITATS DE CIUTAT

▪ Actuacions educació ambiental, dirigides i en coordinació amb els centres educatius

del municipi. L’Ajuntament de Sabadell, per exemple, ha creat l’Agenda Escolar Plus,

programa que inclou un servei d’assistència tècnica per acompanyar a diverses escoles

en procés de millora de la gestió ambiental del centre i de l’educació ambiental.

Aquestes actuacions permeten homogeneïtzar protocols i facilitar la comunicació amb

els centres educatius.

▪ Treball amb els consells de poble per a promoure accions de sostenibilitat al municipi.

Fer educació ambiental en els òrgans que existeixen als municipis, com s’ha fet en el

Consell de Poble de Viladrau.

▪ Plans estratègics agraris que se centrin en la recuperació i transformació de terrenys

agraris sota criteris ecològics, i promoguin la creació d’horts urbans com una eina

d’educació ambiental (com s’ha fet, per exemple, a Lliçà d’Amunt).

▪ Inclusió de píndoles informatives (com a “falques”) sobre temes ambientals en

activitats d’altres àmbits. És important mostrar que, faci el que es faci, la sostenibilitat

ambiental és un tema molt transversal. Especialment, s’ha de posar l’accent en

aspectes de sostenibilitat energètica, que és un dels temes on manca més

sensibilització i implicació.

RECURSOS D’ALTRES ENTITATS

▪ Recursos d’educació ambiental que s’ofereixen en préstec des de diverses entitats

supramunicipals, com per exemple la Diputació de Barcelona.


21

▪ Jocs de conscienciació sobre els recursos naturals. Per exemple, es destaca “El joc del

riu”, un joc de rol que forma part del programa “Va d’aigua”, mitjançant el qual a partir

de la vivència els alumnes poden aprendre i conèixer problemàtiques associades al

consum i a la gestió de l’aigua.

▪ Programes i activitats d’abast internacional, que promoguin actuacions d’educació

ambiental. Per exemple, el programa Clean Up Europe41, pel qual s’organitzen, durant

un parell de dies, diverses activitats a municipis diferents del territori, relacionats amb

la neteja i cura de la natura.

▪ Tallers i activitats d’educació ambiental que ofereix el CRAM per a conscienciar sobre

el medi marítim, com el taller “Un delfí a la platja”.

▪ Setmana de la natura, una campanya dirigida a organitzar activitats a tota Catalunya,

per conscienciar sobre la importància de tenir cura de la natura i el territori. En aquest

sentit, es podrien organitzar altres tallers coincidint amb la setmana, encara que no

formin part d’ella.”.

Bloc 3: Acords institucionals

4. Proposta d’acord d’adhesió a diverses Declaracions sobre sostenibilitat i

món local


“D I C T A M E N

Aprovació de l’Acord d’adhesió de la Xarxa a diverses declaracions institucionals sobre sostenibilitat i món local durant l’any 2017

L’any 2017 ha estat prolífic en l’adopció de declaracions sobre la sostenibilitat i la

gestió ambiental local. La Comissió de seguiment, reunida el passat 18 de gener en

sessió ordinària, va decidir presentar a l’Assemblea les declaracions aprovades per

diversos socis durant l’any 2017, amb l’objectiu de donar-los a conèixer als membres

demanar-ne el suport de la Xarxa.

Les declaracions que se sotmeten a l’aprovació de l’Assemblea de la Xarxa són les

següents:

Sobre la qualitat de l’aire

Acord polític per a la millora de la qualitat de l’aire a la conurbació de

Barcelona, aprovat per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de


22

Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la Diputació de Barcelona i

representants locals.

El Grup de treball +Aire –Soroll, en la seva Comissió de Millora de la qualitat de

l’aire, ha estat l’espai on s’ha pogut treballar prèviament i amb posterioritat

aquest document i que val la pena el conjunt de les ciutats i pobles, dins i fora

de la conurbació, es facin seu.

Sobre l’economia circular

Declaració de Sevilla: el compromís de les ciutats per l’economia

circular, a la qual s’han adherit els municipis de l'Hospitalet de Llobregat,

Terrassa, Viladecans, Santa Coloma de Gramenet, Mollet del Vallès, Sant Boi de

Llobregat, Vilassar de Mar i Sant Cugat del Vallès.

Els principis i objectius de la Declaració de Sevilla són plenament coincidents amb

el Pla de treball sobre economia circular i en les accions que s’estan impulsant des

de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.

Sobre el clima

Declaració de carrers lliures de combustible fòssil, promogut per diverses

ciutats del món entre les quals Barcelona.

Acord C40, en què 25 ciutats del món, entre les quals Barcelona, es

comprometen a convertir-se en neutrals en termes d’emissions per a l'any

2050.

Manifest per l’acció climàtica, promogut per Barcelona, Madrid, València,

Saragossa, Badalona, Alcalá de Henares i Fuenlabrada.

Tots els acords relacionats amb el canvi climàtic s’alineen amb els objectius de

la Xarxa de Ciutats i Pobles com a entitat promotora del Pacte d’Alcaldes pel

Clima i l’Energia.

Sobre la gestió de l’aigua

Protocol de creació de l’Associació de Municipis per una gestió pública

de l’aigua, impulsat per Badalona, Barcelona, Cerdanyola del Vallès, el Prat de

Llobregat, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa.

La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat ha desenvolupat activitats i

documents diversos en els darrers anys per millora la gestió pública del cicle de

l’aigua.


23

Sobre el glifosat

Moció a per declarar la ciutat/poble lliure de glifosat, al qual ja s’han

adherit diversos socis de la Xarxa.

Les activitats i accions de la Comissió de biodiversitat urbana i de la Comissió

d’horts municipals i socials de la Xarxa treballen en el mateix sentit per tal de

promoure una gestió sostenible del verd urbà.

Els textos de les declaracions i manifestos consten al dossier adjunt que es lliura als assistents a l’Assemblea. De conformitat amb el que disposen els Estatuts en el seu article 8.k), i per tot l’exposat, es proposa a l’Assemblea General l’adopció dels següents

Per tot això, es proposa a l’Assemblea General l’adopció dels següents:

A C O R D S

Primer.- Aprovar el suport de la Xarxa als compromisos de l’Acord polític per a la millora de la qualitat de l’aire a la conurbació de Barcelona, a través del Grup de treball de la Xarxa com a espai de trobada i coordinació entre administracions. Segon.- Aprovar l’adhesió de la Xarxa a la Declaració de Sevilla: el compromís de les ciutats per l’economia circular. Tercer.- Aprovar l’adhesió de de la Xarxa a la Declaració de carrers lliures de combustible fòssil. Quart.- Aprovar l’adhesió de de la Xarxa a l’Acord C40 de les Ciutats i pobles del món que es comprometen a convertir-se en neutrals en emissions per a l'any 2050. Cinquè.- Aprovar l’adhesió de de la Xarxa al Manifest per l’acció climàtica. Sisè.- Aprovar el suport de la Xarxa a l’Associació de Municipis per una gestió pública de l’aigua, i establir possibles col·laboracions d’interès mutu. Setè.- Aprovar el suport de la Xarxa a la Moció de ciutats i pobles lliures de glifosat.

Vuitè.- Notificar a les entitats i administracions promotores de les diverses declaracions els acords adoptats per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la sostenibilitat.

Novè.- Fer difusió dels principis de les declaracions dels acords a través dels mitjans de comunicació de la Xarxa.”.


24

5. Proposta d’acord de suport a la Llei catalana de canvi climàtic


“D I C T A M E N

Aprovació de l’Acord de suport a la Llei catalana de canvi climàtic

El Parlament de Catalunya va aprovar el 27 de juliol del 2017 la LLEI 16/2017, del

canvi climàtic, amb 122 vots a favor, 11 abstencions i cap vot en contra.

La Llei adoptava les bases de la legislació comunitària i tenia com a finalitat reduir les

emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i la vulnerabilitat als impactes del canvi

climàtic, afavorir la transició cap a una economia neutra en emissions, competitiva,

innovadora i eficient en l’ús de recursos, i contribuir al paper decisiu que vol jugar

Europa per afrontar el repte del canvi climàtic.

I posem tots els verbs en pretèrit perquè l’acord del Consell de Ministres del 3 de

novembre de 2017 en va presentar recurs d’inconstitucionalitat i va acordar

impugnar i suspendre quinze articles de la Llei que per a l'Executiu envaeixen les

competències de l'Estat en matèria de bases i coordinació de la planificació general de

l'activitat econòmica i del règim miner i energètic i de la legislació bàsica sobre

protecció del medi ambient*.

Posteriorment, el Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs del govern

espanyol i haurà de prendre una decisió definitiva en un termini no superior a cinc

mesos. Mentrestant, la llei queda congelada*.

* (A l’annex es poden consultar el text de l’acord del Consell de Ministres i els

preceptes concrets suspesos)

Des de la Xarxa destaquem que els articles suspesos corresponen a actuacions que els

ja s’estan posant en pràctica o són d’utilitat i interès per als nostres municipis, i entre

altres:

La provisió d’informació objectiva i avaluable sobre el canvi climàtic ‒‒com ara els

estudis i informes del Servei Meteorològic de Catalunya, del CADS i de l’Oficina

Catalana de Canvi Climàtic elaborats amb el món de la recerca.

http://xarxaenxarxa.diba.cat/sites/xarxaenxarxa.diba.cat/files/140_llei_16-2017_de_l1_dagost_del_canvi_climatic.pdf


25

Tots els articles del capítol I sobre mitigació, que inclouen: els objectius de

reducció d'emissions, que coincideixen amb l’objectiu 40/30 i la visió de neutralitat

climàtica pel 2050 del Pacte dels alcaldes pel clima i l’energia; el marc estratègic

de referència de mitigació, en el qual s’emmarca el Pla de l'energia i el canvi

climàtic de Catalunya 2012-2020, que proposa un nou Pacte nacional per la

transició energètica; i l’Estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic, la

proposta de pressupostos de carboni i l’inventari d'emissions a l'atmosfera i

d'embornals de CO2 de Catalunya.

-Els criteris sobre adaptació al canvi climàtic que han de tenir en compte els

instruments de planificació i programació (art.11).

- Aspectes relatius a la planificació del cicle de l’aigua i l’energia, i sobre els objectius

per reduir la dependència dels combustibles fòssils en el sector del transport.

- I en el camp de la fiscalitat, la suspensió de l’impost sobre les emissions de diòxid de

carboni dels vehicles de tracció mecànica i la suspensió del fons climàtic, aspectes que

havien generat molt interès municipal de cara a finançar projectes derivats dels Plans

d’Acció per l’Energia Sostenible i el Clima.

De conformitat amb el que disposen els Estatuts en el seu article 8.k), i per tot l’exposat, es proposa a l’Assemblea General l’adopció dels següents

Per tot això, es proposa a l’Assemblea General l’adopció dels següents:

A C O R D S

Primer.- Les ciutats i els pobles donem suport a la Llei catalana de canvi climàtic en

els termes aprovats originalment i instem el Govern espanyol i el Tribunal

constitucional a respectar l’acord majoritari del Parlament de Catalunya.

Segon.- Les ciutats i els pobles de la Xarxa, com a entitats vinculades al Pacte

d’Alcaldes pel Clima i l’Energia i als seus compromisos assumim com a propis els

objectius i marcs estratègics de mitigació i adaptació al canvi climàtic proposats per la

Llei.

Tercer.- Les ciutats i els pobles manifestem la necessitat de disposar de recursos

econòmics per finançar les accions locals sobre mitigació i adaptació i la idoneïtat d’una

fiscalitat ambiental i un fons climàtic a tal efecte.


26

Quart.- Notificar aquest acord al Parlament de Catalunya, la Generalitat de Catalunya,

el Govern espanyol i el Tribunal constitucional.

Cinquè.- Instar a les ciutats, els pobles i els ens locals de la Xarxa a adoptar aquest

acord en els respectius plens o òrgans competents, i notificar-ho a la Secretària tècnica

de la Xarxa.

Sisè.- Fer difusió de l’acord a través dels mitjans de comunicació de la Xarxa de

Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.”.


27

Recooperem, accions contra el malbaratament alimentari

A continuació es celebra una taula rodona de presentació del projecte Recooperem del

Vallès Occidental.

El Sr. Junyent fa la seva introducció:

“Cada dia a Catalunya llencem 719 tones de menjar en bon estat. Més de la meitat

prové de les llars, un 58%, però també es malbaraten aliments als supermercats i

restaurants.

Aquestes dades, si més no són impactants i és per això que ara ens presentaran el

projecte “Recooperem”, que proposa fer un canvi d’hàbits tan a casa com quan vas a

menjar fora. Tot amb l’objectiu d’aconseguir un canvi mediambiental, econòmic i

social.”

A continuació el Sr. Junyent presenta als integrants de la taula rodona:

Sra. Conxita Luna, cap de Serveis Socials de l’Ajuntament de Castellar del Vallès

Sr. Joan Fresno, tècnic del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental

El Sr. Joan Fresno introdueix la presentació agraint de part del Consorci el poder

presentar el projecte “Recooporem al Vallès Occidental” , l’èxit del qual s’explica en

finalitzar la introducció a través de la visualització d’un vídeo titulat: “El Vallès Educa”.

El projecte tracta de reduir el nombre d’aliments sobrants en bon estat que es

produeixen als menjadors escolars, els quals es malbaraten innecessàriament i acaben

a les escombraries. Es portat a terme a través de la col·laboració i participació de

diferents actors involucrats tant en la gestió de residus i medi ambient com de caire

social i privat, com són el Consell Comarcal, els ajuntaments de la comarca, entitats de

solidaritat, bancs d’aliments, escoles i Ampa, empreses de restauració i voluntariat amb

el suport d’organismes públics com l’Agencia Catalana de Salut Pública.

El projecte es desenvolupa a través d’un canal de distribució, el qual comporta que hi

hagi una confiança i garantia en quant a la preparació i conservació d’aquests aliments

sobrants amb contingut proteínic, a més d’una gran voluntat per part de tots els

participants en el procés de distribució que com a objectiu final és el d’abastir a

famílies que tenen necessitats socials concretes.

Seguidament la Sra. Conxita Luna, explica que les claus de l’èxit d’aquest projecte han

estat la suma de totes les parts que hi han intervingut, tot i que destaca que el factor


28

principal més important ha estat el protocol proporcionat pel promotor del projecte, el

Consell Comarcal, a seguir amb el qual s’ha facilitat que el projecte es portés a terme

amb la implicació de tots els intervinents. Altres factors claus han estat la comunicació i

el cofinançament.

Continua explicant que els destinataris són totes aquelles famílies que no arriben a

final de mes. Malgrat que s’ha observat un augment de l’ocupació laboral, el sou i el

poder adquisitiu no mantenen una relació equitativa, així que els sous i les pensions

són més baixos no podent afrontar el nivell de vida que es necessita, fet que obliga a

que les famílies hagin de prioritzar en les despeses no arribant a cobrir les més

bàsiques com són les alimentàries. Aleshores aquestes ajudes alimentàries els hi fan

arribar millor a final de mes. Es contribueix amb aquest projecte a reduir la pobresa

energètica a unes 120-130 famílies, amb la qual cosa s’acaba traduint en uns 500

beneficiaris.

Es finalitza la Taula Rodona amb un intercanvi de punts de vista, preguntes i

respostes, que en definitiva donen idees i ànims a tota la resta de municipis que

vulguin posar en marxa el projecte.

6. Proposta d’acord de la Declaració de Castellar del Vallès per un cicle

sostenible dels aliments. Del Malbaratament a l’Aprofitament


“D I C T A M E N

Aprovació de la Declaració de Castellar del Vallès,

per un cicle sostenible dels aliments Del Malbaratament a l’Aprofitament

La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat és la plataforma d’intercanvi i cooperació del món local en l’àmbit del medi ambient i per avançar cap a un desenvolupament sostenible, a través d’un marc adient per debatre problemes, inquietuds, necessitats, experiències, i promoure i dur a terme projectes d’interès comú.

Aquesta confluència d’interessos va portar, ja l’any 2004 a Mataró, a aprovar una declaració institucional a l’Assemblea general de la Xarxa amb l’objectiu d’establir un posicionament comú en determinades matèries. Any rere any, en totes les següent


29

Assemblees generals hem aprovat una Declaració per tal de manifestar el nostre compromís vigent amb la sostenibilitat, la lluita del canvi climàtic, un urbanisme sostenible, l’ocupació al servei del medi ambient i la biodiversitat, el vehicle elèctric, l’economia verda o l’educació ambiental.

Més enllà d’una tradició anual, les Declaracions de la Xarxa són una manifestació concreta de les preocupacions i prioritats de cada moment, expressades pels propis membres, i difoses pel territori amb adhesions a la declaració per part dels Plens dels ens locals.

Enguany, aprofitant l’avinentesa de celebrar la 18a Assemblea general a Castellar del Vallès on s’han desenvolupat projectes d’aprofitament alimentari i promoció dels horts municipals, s’ha escollit la temàtica del cicle dels aliments com a exemple del funcionament insostenible en moltes de les accions que desenvolupem i la necessitat d’aportar una visió transversal, integral i circular a la gestió dels aliments. De conformitat amb el que disposen els Estatuts en el seu article 8.k), i per tot l’exposat, es proposa a l’Assemblea General l’adopció dels següents

A C O R D S :

Primer.- Aprovar la Declaració de de Castellar del Vallès, per un cicle sostenible dels aliments, del Malbaratament a l’Aprofitament , tal i com es descriu a continuació.

DECLARACIÓ DE CASTELLAR DEL VALLÈS

Per un cicle sostenible dels aliments Del Malbaratament a l’Aprofitament

A les llars, els restaurants i els comerços de Catalunya llencem cada dia 720.000 kg de

menjar, que cobririen les necessitats alimentàries de 500.000 persones.

Els beneficis ambientals de l’aprofitament alimentari són importants: menor generació

de residus, ús eficient dels recursos naturals i l’energia, i estalvi d’emissions.

Els ODS, el paquet d’economia circular de la Comissió Europea i el Programa general

de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya han fixat per als propers anys

l’objectiu de reduir a la meitat el malbaratament alimentari.

En una economia circular, els aliments no són residus, i els residus orgànics són

fertilitzants naturals que tanquen el cicle del carboni i substitueixen els adobs

sintetitzats amb combustibles fòssils.


30

Els ens locals poden actuar sobre els productors, els consumidors i les diverses etapes

del cicle alimentari, especialment en els menjadors dels equipaments públics. I els

consumidors han de ser sensibles i conscients de l'impacte del seu consum i han

d’actuar en conseqüència i participar en el procés.

El malbaratament alimentari supera l’àmbit ambiental i s’endinsa en qüestions socials

com ara l’exclusió, la pobresa alimentaria i la malnutrició. Els serveis socials alimentaris

no sempre resolen el problema i poden ser percebuts pels beneficiaris com a estigma.

Cal posar en valor experiències com els horts socials, que tenen un gran potencial de

sostenibilitat, creen infraestructures verdes i serveis ecosistèmics, i que afavoreixen la

inclusió, l’apoderament individual i comunitari, la coresponsabilitat i la cohesió social.

És per tot això que les ciutats i pobles ACORDEM:

DISSENYAR les polítiques públiques vinculades al cicle dels aliments prenent en consideració totes les seves etapes i problemàtiques, ambientals i socials.

PRIORITZAR l’economia circular i el consum responsable i local com a primera fase del cicle dels aliments, i prestar suport als productors i al comerç local per tal d’afavorir aquestes estratègies.

PROMOURE accions per informar i sensibilitzar la ciutadania sobre el cicle dels aliments i esdevenir exemple, com a prescriptors, de bones pràctiques als menjadors escolars i als equipaments.

SUPERAR els plantejaments assistencials, promoure l’apoderament i transitar de la prevenció del malbaratament a l’aprofitament alimentari.

FACILITAR les iniciatives que tanquin el cicle dels aliments i l’aprofitament dels residus orgànics a través d’actuacions com l’autocompostatge de la matèria orgànica, la recollida selectiva, la donació i els espigolaments.

IMPULSAR els horts municipals ambientals i socials com a promotors de la sostenibilitat, la inclusió social, l'apoderament i la sobirania alimentària.

FOMENTAR les mesures reguladores i fiscals que estiguin al nostre abast per assolir els objectius d’aprofitament alimentari i de prevenció del malbaratament.

I finalment, ENS INSTEM a presentar la Declaració de Castellar del Vallès als plens

municipals i a notificar l’acord a la presidència de la Xarxa.


31

18a Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat

Castellar del Vallès, 1 de març de 2018

Segon.- Instar als membres de la Xarxa a aprovar la Declaració de Castellar del Vallès en els respectius plens corporatius. Tercer.- Fer difusió de la Declaració a través dels mitjans de difusió de la Xarxa amb la paraula clau Declaració de Castellar del Vallès #aliments.”.


32

Precs i preguntes sobrevingudes

No se’n formulen.

Cloenda

El Sr. Junyent agraeix la feina del Sr. Ferran Gonzalo i de la Sra. Inma Pruna i convida al Sr. Aleix Canalís, 2n tinent d’alcalde i regidor de Sostenibilitat i Medi Natural de l’Ajuntament de Castellar del Vallès, a incorporar-se a la taula per procedir a fer la cloenda i fer la seva presentació. El Sr. Canalís també agraeix al President i a la Xarxa haver tingut l’oportunitat que el seu municipi ha tingut, enguany, i de ser la Seu d’aquesta 18ena Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. I conclou assenyalant la importància que tenen aquests espais com a punts de trobada i que sense aquests, seria impossible compartir les experiències amb d’altres ajuntaments, que tot plegat ens permet sortir del dia a dia dels nostres ajuntaments i poder obrir el camp de visió aprenent dels demés. Passa la paraula al Sr. Junyent que finalitza agraint a tots el treball aportat, que des de la Xarxa s’ha pres nota de totes les conclusions en el dia d’avui i que estem convençuts que desenvoluparem el Pla de treball acordat. Tot seguit, recorda als presents que la propera Assemblea/Fòrum està prevista que es celebri al Bages, concretament, al municipi de Sant Fruitós. Conclou el comiat desitjant a tots els presents que gaudeixin de l’àpat que tenen preparat, moltes gràcies i fins la propera. I sense més assumptes per tractar, s’aixeca la sessió i s’estén aquesta acta que signen el President i la Secretària delegada que en dona fe. El president La secretària delegada Valentí Junyent Torras Isi Guardiola Salinas


33

Vots vàlids dels acords de la 18a Assemblea de la Xarxa Un cop comptabilitzats tots els vots vàlids (de representants assistents a l’Assemblea i vots delegats tant a la Presidència com a d’altres representants assistents), els acords aprovats a la 18a Assemblea general de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat es consideren vàlids. Es disposa dels vots delegats a l’arxiu de la Secretaria tècnica de la Xarxa. Relació d’assistents i/o delegació de vots: President

Ilm. Sr. Valentí Junyent i Torres Vocals

Municipi

RE

PR

ES

EN

TA

NT

RE

GID

OR

AM

B E

L V

OT

DE

LE

GA

T

DE

LE

GA

CiÓ

DE

VO

T a

l P

resid

ent

Representant

Municipi 34 4 107 Representant/assistent

Abrera Francesc Xavier Serret Joan Carles Cortés Guix (suplent)

Agramunt Xavier Secanell Castellà

Alella 1 Maria Teresa Vilaró Comas

Alpens 1 Lluís Reina Orra

Arenys de Mar 1 Laia Martin Romano

Arenys de Munt 1 Àngel Castillo Vallcorba i Tònia Vila i Paituví (suplent)

Argentona 1 Aina Gómez Herrera Arnau Aymerich Casas (suplent)

Artés Marisa Trullàs Ledemsa

Avià 1 Josep Subirana Jové

Avinyó 1 Jordi Vall i Carrillo


34

Badalona Àlex Mañas Ballesté

Badia del Vallès 1 Rafael Moya Camarón

Bagà Nicolás Viso i Alamillos

Balenyà Anna Magem Marsó

Balsareny Noèlia Ramírez Calatrava (titular) Isidre Viu Payerols (suplent)

Barberà del Vallès 1 Favià Díaz Cortés

Barcelona 1 Janet Sanz (titular) Cid. Frederic Ximeno (suplent)

Begues 1 Joan Molina Molina

Begur 1 Joan Loureiro Vall

Berga Oriol Camps i Cervera

Bigues i Riells 1 Joan Josep Galiano Peralta

Borredà Joan Roma i Cunill

Calaf Teresa Maria Torrijos Gassó

Calafell 1 Josep Parera Ribell

Calders Josep Pujol Dordal

Caldes de Montbui 1 Jaume Mauri Sala

Caldes d'Estrac Joaquim Arnó Porras

Calella Marc Buch i Rigola

Callús 1 Isidre Badia Pujol

Calonge de Segarra Abel Duocastella Colom

Cambrils Antonio Laguna Martínez

Campins Joan Lacruz Gil

Canet de Mar 1 Josep M. Masvidal Serra Sílvia Tamayo Mata

Canovelles 1 Emiliano Cordero Soria

Cànoves i Samalús Ester Villanieva Marsal

Canyelles Rosa Huguet i Sugranyes

Capellades 1 Sergi Pérez Castillo


35

Cardedeu 1 Marta Cordomí Forns

Cardona Ferran Estruch i Torrents Joan Hernández Moscoso

Carme Jordi Sellarès Poch

Castellar del Riu Antoni Gómez Tirado

Castellar del Vallès 1 Aleix Canalís Alsina

Castellbell i el Vilar Fèlix Enrich Puig

Castellbisbal 1 Enrico Martinelli Joaquim Sardà Alsina (suplent)

Castellcir Eduard Guiteras Paré

Castelldefels Ramon Morera Castell Eva López Giménez (suplent)

Castellet i la Gornal Miguel Delgado Almansa

Castellví de Rosanes 1 José Cara Escudero Nativitat Tuloch Casases (suplent)

Celrà 1 Daniel Cornellà Detrell

Centelles 1 Neus Verdaguer Paré

Cercs 1 Jesús Calderer Palau

Cerdanyola del Vallès 1 Elisabeth Pasamonte Rodríguez

Cervelló 1 José Ignacio Aparicio Ciria

Cervera Marc Llorens Guim

Collbató 1 Josep Estradé Calmet

Collsuspina 1 Oriol Batlló Farriol

Copons Jordi Amaro Àlvarez

Corbera de Llobregat 1 Rosa Boladeras Serraviñals

Cornellà de Llobregat 1 Manuel Ceballos Morillo

Cubelles 1 Josep M. Hugué Oliva

Cunit Montserrat Carreras García Antonio Martínez Pasqual (suplent)

Dosrius 1 Isodro Galiano Galiano


36

El Bruc 1 Vicenç Moliner Bayo

El Brull Pere Medina Serrahima

El Masnou 1 Romà López Bolart

El Papiol 1 Albert Querol i Lacarte Jordi Bou i Compte (suplent)

El Pla del Penedès Santiago Soler Vives Joan Ramon Tetas

El Pont de Vilomara i Rocafort

1 Sandra Alvarado Gómez

El Prat de Llobregat 1 Alba Bou Jordà

El Vendrell 1 Eva Mata

Els Hostalets de Pierola Jordi Ramas Hinojosa

Els Pallaresos Immaculada Sánchez Fernández

EMD Bellaterra Ramon Andreu i Atik

Esparreguera 1 Olímpia Sánchez García

Esplugues de Llobregat 1 Eduard Sanz García

Figaró-Montmany 1 Jordi Entrena Xicota

Figueres Francesc Cruanyes Zafra

Folgueroles 1 Carles Baronet Aldabó

Fonollosa 1 Eloi Hernández Mosella

Gaià Enric Armengou i Vall de Vilaramó Josep Burillo Costa (Suplent)

Gavà Rosa Maria Fernández Labella

Gelida 1 Jesús Gómez Morón

Girona Eduard Berloso i Ferrer

Gironella 1 Josep Maria Castella Antich

Granollers 1 Albert Camps i Giró

Guardiola de Berguedà 1 Josep Lara Tristante (provisional)

Igualada Jordi Pont Gassó

Jorba Sílvia Escura Sabaté


37

La Garriga 1 Neus Marrodán i Torrents

La Granada 1 Joan Amat Domènech

La Llagosta 1 Jordi Jiménez Rodríguez

La Palma de Cervelló 1 Xavier González Alemany

La Pobla de Claramunt 1 Santi Broch i Miquel

La Pobla de Lillet Vicenç Linares Clota*

La Roca del Vallès 1 Albert Gil i Gutiérrez Rafael Ros i Penedó (suplent)

La Seu d'Urgell Jesús Fierro Rugall

L'Ametlla del Vallès Carles Borràs i Vadillo

L'Arboç Montserrat Pérez Gallego Dídac Bassas Romero (suplent)

Les Cabanyes Agustí Vallverdú i Gil Anna Arrufat Hernandez (suplent)

Les Franqueses del Vallès Rosa Maria Pruna i Esteve

Les Masies de Voltregà Gaietà García Gordillo

Les Preses Josep M. Cros Roca

L'Espunyola Rudy Gelinne

L'Esquirol Marta Puigdesens Iglesias Joan Pons Puntí (suplent)

L'Estany Josep Ricart Ferrer

L'Hospitalet de Llobregat 1 Rafael Jiménez Ariza

Lleida 1 Fèlix Larrosa Piqué Esther Fanlo i Grasa

Lliçà d'Amunt 1 Francisco Manuel León Cuenca

Lliçà de Vall 1 Jaume Monteis i Catot

Lloret de Mar Jordi Orobitg Solé

Lluçà Àlex Comellas Salada

Malgrat de Mar Òliver Sanchez-Camacho García Mireia Castellà Climent (suplent)

Manlleu 1 Maica Bassas i Aumedes

Manresa 1 Jordi Serracanta Espinalt


38

Martorell 1 Adolf Bargués Asturias

Martorelles Juan Francisco Garcia Caba Marc Candela Callado (suplent)

Masquefa Enrique Gómez Milán

Matadepera 1 Marcel·lí Bosch i Muntal

Mataró Núria Calpe i Marquet

Mediona 1 Servand Casas Mateo

Moià Albert Clusella i Vilaseca Joan Capdevila Clarà (Suplent)

Molins de Rei 1 Josep Raventós Fornós

Mollerussa Josep Àngel Lavin Llano

Mollet del Vallès Mireia Dionisio Calé

Monistrol de Calders Gustau Erill i Pinyot

Monistrol de Montserrat Joan Miguel i Rodriguez

Montcada i Reixac 1 Sergi Martín Garcia

Montesquiu Elisabet Ferreres Vergés

Montgat 1 Emma Ros Martín

Montmeló Antoni Guil Román

Montornès del Vallès 1 Maria del Mar Garcia Martos

Muntanyola Imma Camprubí Escalé

Mura Martí Perich i Singla

Navarcles Ramon Serra Millat

Navàs Josep Casafont i Cendra

Òdena Mariano Ruiz Comino

Olesa de Montserrat Meritxell Arenas Sedano

Olivella Mario Baldú Pizarro

Olost Gil Salvans Muns

Olot Jordi Alcalde i Gurt


39

Orís Arnau Basco i Cirera

Oristà Josep Rocadembosch i Bruch

Palafolls María Dolores Agüera Martín

Palau-solità i Plegamans 1 Luisa Fernández García

Pallejà 1 Jordi Carbonell Blánquez

Parets del Vallès 1 Sergi Mingote Moreno Francesc Juzgado Mollá (suplent)

Piera 1 Jaume Raventós Bonavida Maite Guzmán Molina

Pineda de Mar Xavier Amor i Martín Antoni Abad Guillén

Polinyà Felisa Garcia Garcia Ma. Tania Bravo Garcia (suplent)

Premià de Dalt Antoni López i Guillén Marc Tintoré Serra

Premià de Mar 1 Olga Safont Anguita

Puigcerdà Marta Rufiandis Daniel

Puig-Reig Josep Maria Altarriba Roca. Antoni Pérez Martos (suplent)

Reus 1 Daniel Rubio Angosto

Ripollet 1 Ramiro Moldes Custodio

Riudecanyes 1 Josep M. Tost i Borràs

Roda de Ter Antoni Escarrabill i Creus

Rubí 1 Moisés Rodríguez Cantón

Sabadell 1 Joan Berlanga Sarraseca Maties Serracant Camps (suplent)

Sallent Jordina Moltó Bastardes

Salou Ramon Maria Pascual Poy

Sant Adrià de Besòs 1 Ruth Soto García

Sant Andreu de la Barca 1 Eva Prim Canals

Sant Andreu de Llavaneres 1 Josep Ruiz i Royo

Sant Antoni de Vilamajor Salvador Bagunyà Requena

Sant Bartomeu del Grau Josep Salvans Crespi


40

Sant Boi de Llobregat 1 Josep Puigdengolas Torres

Sant Boi de Lluçanès Josep Martínez Castro

Sant Cebrià de Vallalta Javier Mallo Martínez

Sant Celoni 1 Ernest Vilà Pladevall

Sant Climent de Llobregat 1 Isidre Sierra Fusté

Sant Cugat del Vallès Joan Puigdomènech i Franquesa

Sant Cugat Sesgarrigues 1 Eva Trias Via

Sant Esteve de Palautordera 1 Marc Aureli Nieto Madrid

Sant Esteve Sesrovires Antonio Centeno López

Sant Feliu de Codines 1 Roger Valls Permanyer

Sant Feliu de Llobregat Manuel Leiva Velázquez (enviar mails a Lluís Carrasco Martínez)

Sant Feliu Sasserra Montserrat Torres Sala

Sant Fost de Campsentelles 1 Margarita Santos Jimenez

Sant Fruitós de Bages 1 Xavier Racero Esquius Cristian Marc Huerta Vergés (suplent)

Sant Hipòlit de Voltregà Maribel Jiménez Gómez

Sant Jaume d'Enveja Francesc Llambrich Sales

Sant Joan de Vilatorrada Ramon Planell Gabernet

Sant Joan Despí 1 Dolors García Gómez Judit Julià Nicolàs (suplent)

Sant Julià de Vilatorta Joan Carles Rodríguez Casadevall

Sant Just Desvern 1 Lluís Monfort i Peliguero

Sant Llorenç d'Hortons 1 Jordi Ferrer Durich

Sant Llorenç Savall Juan Luis Serrano Toro

Sant Martí Sesgueioles 1 Rosa Narbona Agustín

Sant Pere de Ribes 1 Abigail Garrido Tinta Francisco Perona Jiménez

Sant Pere de Riudebitlles 1 Gemma Pujadas Planas Josep Torrents Alegre (suplent)

Sant Pere de Torelló Josep Xavier Serra i Iriarte Xavier Bardolet Mayola (suplent)


41

Sant Pere de Vilamajor 1 Raquel Salcedo Ramos

Sant Pol de Mar Ferran Xumetra Subirana

Sant Quintí de Mediona 1 Sergi Garcia Barrachina

Sant Quirze de Besora 1 Rosa Vestit Villegas

Sant Quirze del Vallès 1 Francesc Fernández Lugo

Sant Sadurní d'Anoia 1 Toni Sisternas Sánchez

Sant Salvador de Guardiola Albert Miralda i Sellarès

Sant Vicenç de Castellet 1 Eulàlia Sardà Bonvehí

Sant Vicenç de Montalt Robert Subirón Olmos Enric Miralles Torres

Sant Vicenç de Torelló Marta Camps Devesa

Sant Vicenç dels Horts Alejandro Aparicio Artifo Georgina González García (suplent)

Santa Coloma de Cervelló 1 Òscar Garcia Segarra

Santa Coloma de Gramenet Álvaro Rodilla Garcia

Santa Eugènia de Berga 1 Anna Franquesa Roca

Santa Eulàlia de Ronçana 1 Francesc Bonet Nieto

Santa Margarida de Montbui 1 Teo Romero Hernandez

Santa Margarida i els Monjos

1 Imma Ferret Raventós Andreu Clemente Martínez

Santa Maria de Palautordera 1 Enric Pousa Engroñat

Santa Maria d'Oló Dolors Serral Soler

Santa Oliva 1 Mónica Mayor i Puig

Santa Perpètua de Mogoda 1 Neus Garcia Ribas

Santpedor 1 Josep Illa Antich

Sentmenat 1 Lídia Mellinas Galmes

Seva Maria Anna Pineda Mir Anna Soler Costa(suplent)

Sitges 1 Jordi Mas Castellà Eduard Carrillo Valdívia (suplent)

Sora 1 Anna Casellas Milà


42

Subirats 1 Llorenç Ros i Peirón

Súria 1 Joan Pere Ruiz i Vidal

Tagamanent 1 Víctor Palacios Martínez

Talamanca Maria Isabel Casas Sanahuja

Taradell 1 Jordi Baucells i Colomer

Tarragona 1 Ivana Martínez Valverde / Pau Pérez

Tàrrega 1 Josep Castelló Solà

Teià 1 Andreu Bosch i Rodoreda Montserrat Riera i Rojas (suplent)

Terrassa Marc Armengol i Puig

Tiana 1 Xavier Doñate Rodrigo

Tona 1 Jordi Vilamala Romeu

Torelló 1 Manel Romans Sánchez

Torredembarra Elisenda Forés i Planells

Torrelles de Llobregat 1 Toni Escudero Agustí

Torroella de Montgrí Sandra Bartomeus Vicens

Tortosa Meritxell Roigé Pedrola

Ullastrell Joan Ballbè Herrero

Vacarisses 1 Clara Fuster Ramon

Vallbona d'Anoia Agustí Jorba Argentí

Vallgorguina Joan Mora Alzina

Vallirana Òscar Suñé Marín

Vallromanes 1 Josep Sagarra Luna

Vic Josep-Ramon Soldevila i Garcia

Vilada 1 Montserrat Badia Piqué

Viladecans 1 Encarnación García Jiménez

Viladecavalls Francesca Berenguer Priego José Valero Hernández (suplent)

Viladrau 1 Margarita Feliu Portabella


43

Vilafranca del Penedès 1 Josep Maria Martí i Ràfols

Vilanova de Sau Joan Riera Comellas

Vilanova del Camí 1 Imma Gonzàlez

Vilanova del Vallès 1 Ramon Majà i Esteve

Vilanova i la Geltrú 1 Gerard Llobet Sánchez

Vilassar de Dalt 1 Benet Oliva Ricós Pau Morales Romero

Vilassar de Mar Joan Roca Lleonart

Administració local Representant

Consell Comarcal del Vallès Oriental

1 Joan Daví i Mayol

Consell Comarcal del Bages 1 Marc Aloy Guàrdia

Consell Comarcal del Baix Llobregat

1 Jesús Blanco Flórez

Consell Comarcal del Berguedà

1 Francesc Xavier Francàs Bartés

Consell Comarcal del Vallès Occidental

1 Ignasi Giménez Renom

Diputació de Barcelona 1 Valentí Junyent Torras Ramon Riera Bruch (suplent)

Consell Comarcal Alt Penedès

1 Sixte Moreno Pasqual

Consell Comarcal de la Segarra

Xavier Casoliva Pla

Consell Comarcal d'Osona 1 Manel Romans Sánchez

Consell Comarcal de la Selva

Salvador Balliu Torroella

Consell Comarcal del Garraf 1 Lluís Giralt i Vidal

Consell Comarcal del Maresme

Josep Triadó Bergés

Consell Comarcal de l'Alt Urgell

Francesc Viaplana i Manresa

Diputació de Girona 1 Lluís Costabella

Diputació de Tarragona 1 Immaculada Costa Ramon

Diputació de Lleida Joan Reñé i Huguel Rosa Maria Mora Valls (suplent)


44

Josefina Bernades García (suplent)

Àrea Metropolitana de Barcelona. Medi Ambient

1 Joan Pinyol Ribas Isabel Doñate Cubells (suplent)

Observadors

Administració local Representant

Associació Catalana de Municipis i Comarques

Joaquim Sangrà i Morer

Federació de Municipis de Cat

Joan Castaño *

Consorci de Turisme del Baix Llobregat

Eugènia Garcia Puig

Almassora Luis Martínez Fuentes *

Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya d'Andorra

Ramon Copons

Escaldes-Engordany Trini Marín *

Ontinyent Francisco Javier Quesada Ferre *

Parc Tecnològic del Vallès Francesc Martos Aguilera *

Getafe

Carmen Plata Esteban * Juana Pablos Acosta ?

Mancomunitat La Plana Anna Sala Martín

Dènia Jesús Reina Fraile

Consorci de Serveis del Baix Ebre i Montsià (CODE) - Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre

Marga Estorach Fatsini

Generalitat de Catalunya Ferran Miralles

Govern d'Andorra Marc Rosell

Consorci del Parc Natural de la Serra de Collaserola

Marià Martí i Víudes Josep Perpinyà i Palau

Mancomunitat de la Conca d'Òdena

Josep Miserachs i Nadal

Mancomunitat Intermunicipal del Cardener

Gil Ariso Planas

Mancomunitat Penedès - Garraf

Rosa Huguet Sugranyes

Associació de Micropobles de Catalunya

Maria Crehuet


45

Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental

Joan Daví Mayol

Consorci Besòs Tordera Neus García Ribas

Institut Català d'Energia Mercè Rius

Altres assistents Sra. Inma Pruna González (Secretària Tècnica de la Xarxa)

Sr. Ferran Gonzalo Sánchez (Secretari delegat de la Xarxa)

Sr. Domènec Cucurull Descàrrega (Comissionat de la Xarxa)

Sr. Enric Coll Gelabert (Tècnic Medi Ambient Diputació de Barcelona)

Sr. Gonçal Luna Tomas (Tècnic Medi Ambient Diputació de Barcelona)

Sra. Blanca Martínez de Foix Romance (Cap de l’Oficina Tècnica d’Educació i Promoció

Ambiental de la Diputació de Barcelona)

Sr. Ramon Minoves Pujols (Assessor Diputació de Barcelona)

acta de la dotzena assemblea general de l’associaciÓ...

Documents