JORNADA FI DE CURS

03/07/2016

ZONA BAIX LLOBREGATDiòcesi de Barcelona

RIERA: Un membre del grup arrel de la seva malaltia va passar d’una situació d’indignació a cercar la lluita i l’esperança. Aquest fet, com a persona li ha portat a alliberar-se i anar superant el dia a dia.

BELVITGE-GORNAL: Dirigir una coral, una acció voluntària que, utilitzant la música, dignifica aquell que canta i comporta el gaudi de tots els que hi participen.

Pujos XI: A partir d’una realitat que ens indignava, com van ser les retallades en augment a l’EDUCACIÓ PÚBLICA, el mas estat dels centres educatius a l’Hospitalet i la falta d’inversió, vam decidir formar part de la Xarxa Groga de l’Hospitalet . On hem trobat persones referents que ens donen esperança ala lluita (#la lluitaeduca).

BELLVITGE II: L’acció alliberadora a compartir, és la de dos membres de l’equip a l’AMPA de l’Institut dels seus fills. Un curs difícil, molt marcat pel relleu de la Presidenta i la Tresorera, on semblava complicat la continuïtat de l'Associació. Ha estat una feina de crear camins d’esperances i opcions, que dona com a fruit la incorporació a la Junta de l’Ampa i l’inici d’un nou equip més inexpert però amb bon ambient i amb embranzida.

Àgora: Cada any participem a la trobada del grup “Araguaia amb el bisbe Casaldàliga”. Aquest any el lema ha estat “Desigualtat i Propietat”. Aquestes trobades ens ajuden a prendre consciència de quina ha de ser la nostra manera “d’estar” al món i de la importància de treballar “junts” per una societat més justa.

PORT: La Marea Groga és un moviment compost per pares, mares, mestres i alumnes que defensen una escola pública catalana de qualitat. En contra de la LOMCE i de la LEC en alguns aspectes. Proposen que es destinin més recursos tan humans com materials a l'ensenyament públic, tan

obligatori com post-obligatori i es pot aconseguir acabant amb els concerts a l'escola privada.

Pujos X: Després d’anys de conflictes amb la mare, haver cercat noves maneres de relació i poder-la acompanyar i estimar en els moments més difícils.

Pujos IV: Molt sovint el repte està en continuar en les accions que ja duem a terme: a l’AVV, al sindicat... Descobrim també la miltància dins de la família: els nostres fills i els nostres pares es fan grans i passen per situacions complexes. La realitat canvia i cal donar-hi resposta..

SANTS: S’han viscut petits fets de relació entre família i amics que econòmicament estan patint mes que nosaltres l’actual crisi. Em tractat situacions doloroses que ens obliguen a participar, primer escoltant-los i desprès ajudant-los encara que sigui amb 10/50€. Em reflexionat sobre els evangelis on la posició de Jesús es sempre fent costat a la gent més pobra i necessitada. Son immorals totes las situacions de misèria i extermini de pobles sencers en ple segle XXI, tot per una defensa mundial nefasta del Mercat Global que manté situacions de privilegi socioeconòmic dins Paradisos Fiscals que tothom coneix… Vergonya¡.

La Florida: La RdV nos ha hecho aceptar las opciones de vida divergentes de las persones, y a respetar sus actitudes a veces contrarias, como un hecho liberador que ha transformado nuestra mentalidad.

Poble Sec I: Des de la comunitat eclesial hem estat actius en fer un barri d’acollida on tothom tingui cabuda i sigui solidari amb aquells que pateixen la pobresa, la malaltia i la marginació.

Magoria

Pujos XIII: “Participació activa dins i fora de lescola, amb responsabilitat a la Junta de l’AMPA actualment i en contínua reivindicació perquè el govern inverteixi i porti a execució l’edifici de l’escola dels nostres fills i filles”.

Panes y Peces: Se comparte la acción de una militante en su trabajo. Trabaja en servicios sociales en el barrio del Besós, donde hace 5 años empezó junto a otros compañeros un trabajo grupal con personas en paro de larga duración. Les caracterizaba el desánimo, la impotencia y la soledad en sus circunstancias personales. Ha sido un camino de ensayos y error y por donde han pasado ya más de 50 personas, pero cuyos objetivos no se miden en el nº de insertados laboralmente sino en cuanto les ha crecido la autoestima y cuantas relaciones nuevas son capaces de hacer. El empoderamiento de las personas es necesario para que puedan afrontar una sociedad cada vez más compleja.

Prat II: Tenim un convidat especial i volem compartir el següent pel treball fet:“He vist l’opressió del meu poble i he baixat a alliberar-lo. Ara doncs, jo t’envio, Vés-hi, fes sortir d’Egipte el meu poble. Ex. 9, 1-4”.”Ara que heu entès tot això, feliços si ho poseu en pràctica!! Jn13,17””Crist no té mans, només té les nostres mans”

Bellvitge III: En Ricard i la Nuria, de l’equip, acaben de retornar de buscar i trobar-se amb la seva filla Aina, al Vietnam. Som un equip que hem anat a buscar a fills nostres molt lluny, a Amèrica, a l’Àfrica i a l’Àsia. Cinc en total. A més dels cinc fills i filles biològics. En Dalton, en Marc, la Clara, l’Oriol, la Mariona, la Cèlia, la Mireia, la Naira, el Ricard i ara l’Aina.Han vingut a conviure amb nosaltres, amb tot. I a l’equip, els acompanyem. I, qui no té fills, fa de tiet o tieta. Compartim amb ells el que som i el que tenim, des de la voluntat i no des de la seguretat, amb alegria, recordant, vivint i sempre mirant endavantA nivell de societat estem vivint el gran drama dels refugiats, polítics i econòmics. Vénen de molt lluny i els voldríem més a pro. Tot i les distàncies, hi veiem valors semblants amb els que compartim amb els nostres fills. Ens veiem com una societat que vol “adoptar”, que vinguin a viure amb nosaltres, a compartir, amb voluntat, mirant endavant. Volem ser una societat adoptiva per a les persones que ho estan necessitant. En tot procés d’adopció hi ha una màxima inicial “No són uns pares que busquen uns fills , sinó que són uns fills que volen uns pares. I per fer la trobada, cal també la decidida voluntat dels “nous” pares.I així també ho veiem amb els refugiats. Ells volen. I nosaltres també.

Bellvitge III: Com s’han excedit una mica en la frase, la foto va sola!!! ;)

Almeda: En el grupo estamos contentas porque alguna del grupo es la emprendedora y las demás colaboramos, con la familia, los nietos… da sentido a nuestras vidas.

Eclesiastés: “Tasteu i veureu que n’és de bo el Senyor; feliç l’home que s’hi refugia (SI 34,39)”Aquest any en el grup hem treballat com “domestiquem” una paraula preciosa que apareix en el Petit Príncep com a sinònim d’acostament i proximitat de Jesús als nostres fills. Aprofitant l’experiència de pares dins del grup que acompanyaven als seus fills a la primera comunió. Altres fets de Vida han enriquit la RdV. Com acompanyem des de la fe a persones properes en situacions de fi de vida. Experiències en l’àmbit del ‘educació amb infants en risc d’exclusió social. Testimonis de voluntariat en el nostre ambient com Acció Alliberadora, banc d’aliments, moviments veïnals....