XXI. Per això, entenem aquest blog com un espai d'informació on la comunicació no siga unilate-ral sinó recíproca i on puguem tractar i reflexionar sobre tot allò que afecte a Almassora, respec-tuosament.

Així les coses, fem nostra aque-lla famosa oració castellana que suposadament diu: ladran, San-cho, señal que cabalgamos, per-què el blog ha tingut molt d’èxit i això sembla molestar alguna gent del poble. No som massa d'exaltar les nostres vir-tuts però, en vista dels resultats del compta-dor de visites, de febrer a agost de 2010 hem rebut més de 3.000 vi-sites.

En realitat, vam començar hu-mildement i sense publicitat, no-més amb l’objectiu d'oferir una al-tra visió d'Almassora. Pot ser no toquem tots els temes d'actualitat (el nostre treball és altruista) i ens falta la manera periodística. Però, aquest treball el fan els periodistes de veritat. Nosaltres informem i donem la nostra opinió sobre di-ferents temes i tractem de donar una altra rigorositat. Gràcies a tots i, com diem vulgarment en la nostra llengua: a qui li pique, que es rasque.

A mitjans de 2008, vam engegar un nou blog a Internet:

http://almassorateveu.blogspot.com

Aquesta edició ACCIÓ 2010 de la Colla Ecologista d’Almassora està dedicada íntegrament a pre-sentar una selecció d’articles del blog amb els quals volem animar la ciutadania a participar diària-ment.

En realitat, la intenció d'aquest espai de comunicació virtual és, ni més ni menys, tractar d'una mane-ra diferent tot allò referit a Almas-sora i, en els temps que corren, aquesta tasca no és gens fàcil.

El fet és que durant l’última dè-cada s'ha instaurat al nostre poble una manera de tractar i donar la in-formació que no ens mereixem. És més, al nostre entendre, probable-ment mai no s'ha menystingut in-formativament la ciutadania tant com ara. No només ens referim a que quasi tots els mitjans de comu-nicació que "parlen" d'Almassora ho fan en una única direcció i segueixen una línia editorial (presumptament marcada) que mostra una realitat concreta. Ni tampoc ens referim a que la ma-joria de les notícies són, en rea-litat, notes i anuncis oficials sobre projectes, obres, actes públics, festes, reunions diverses o accions futures que l’única cosa que fan és

confondre la gent sobre què és veritat, què ha ocorregut o què ocorrerà i quan.

En veritat, el que ens indigna és que amb aquestes formes es tracta la població com a inferior, incapacitada per a pensar més d e l d e gu t p e rq u è u n a "classe" (política) superior inter-preta els seus desitjos (els de la "majoria") i els porta a la pràcti-ca. No calen veus discrepants, no caben opinions contràries. Les minories no tenen dret a opinar, i menys si ho fan en con-tra del poder. El "poble", mal-parlat, agressiu, ignorant i radi-cal no pensa. Només cada quatre anys escolten "algunes" asso-ciacions i les seues idees (encara que siguen: no deixarem apar-car cotxes damunt de les vore-res) apareixen en un programa electoral. Després, pàrquings, passeig marítim, bous, col·legis virtuals i obres faraòniques i innecessàries enlluernen un panorama polític pobre en el qual les idees i el debat deixen pas a l'enfrontament i les des-qualificacions personals més pròpies d'altres espècies que no pas la humana.

Així, pensem que aquestes formes retrògrades i antiquades no es corresponen amb la socie-tat de la informació del segle

��������������� ����������

CONTINGUT

- Almassora sense rumb?

- Sant Vicent - La protecció de la Vila

2

- De residus canins… - Almassora fa pudor

3

- Almassora i McBride

- Agriberia i els MCL 4

- 28 de juliol de 2010

6

- Una altra Almassora és possible: sobirania alimentària

7

- La veritat - Foto—denúncia

8

- Exemples de de-magògia municipal

5

����������� ������������������������ ������������������������ ������������������������ ��������������������������������������� �� ���!�"�"�!!�"�"�!!�"�"�!!�"�"�!����#��$&%�'#�)(��)!�"�� "����#��$&%�'#�)(��)!�"�� "����#��$&%�'#�)(��)!�"�� "����#��$&%�'#�)(��)!�"�� "

� � � �������� � �� ������ � ����� ���� ��� �� ����� � � � � � � � � � � � � � � � � � � �� � � � � � � � �

�

Impressió sobre paper ecològic

�

���� � � � ���������������������A finals del curs passat, vam viure

en Almassora una nova polèmica social i política, sobre la ubicació del nou col·legi (sisè). En el seu moment, vam vaticinar que estàvem en els prolegòmens d’una llarga picabaralla dialèctica entre dife-rents col·lectius socials i polítics que tardaríem a resoldre.

Afortunadament, aquelles previsions pessimistes van fallar i l’edifici va trobar un lloc sense massa polèmica. Això sí, l’Ajuntament va canviar la idea inicial de construir-lo darrere de l’Escola Taller i el trasllada al costat del nou camp de futbol.

Siga com siga, s’hi constaten dues realitats subjacents d’aquell breu conten-ciós que ens angoixa (al menys) a una part de la ciutadania: que molts xiquets i xiquetes estaran molt de temps en barra-cons i que la dotació en infraestructures públiques (educatives i d’altra mena) en Almassora respon a la improvisació, amb la qual cosa constatem una falta de pro-jecte de ciutat preocupant si volem deixar a les pròximes generacions un lloc digne i amb identitat.

Recordem, només de passada, alguns casos històrics que corroboren aquesta idea: l’Ateneu Jove, el CEIP Cardenal Cisneros, el CEIP Germans Otxando, la Piscina Coberta, l’IES Vila-roja, la Resi-dència de Tercera Edat, la caserna de la Guàrdia Civil, el CEIP Regina Violant, el nou Centre de Salut, la nova Biblioteca, l’IES Alvaro Falomir, l’IES número 3, el CEIP Errando Vilar, les obres de regene-

ració de la platja, la urbanització de la zona costanera, l’avinguda Mediterrà-nia, etc.

Unes vegades, problemes de com-petències entre administracions; altres, actuacions urbanístiques desafortuna-des o falta de consens; en quasi totes, sempre una mancança magnífica d’idees, que obliga a prendre decisi-ons sobre la marxa (i en calent) casa que genera molts dubtes.

En veritat, Almassora no té un projecte de ciutat que resolga proble-mes puntuals. S’ha demostrat que el PGOU és (almenys ací) insuficient. Un document que, precisament, hauria de marcar les pautes del des-envolupament municipal, és cons-tantment modificat a conveniència: ara, per a permetre l’obertura d’un centre comercial més gran del nor-mal; ara, per a reduir una zona verda; ara per a posar una pantalla ecològica (sic).

Podríem dir, dons, sense por, que Almassora mai no ha tingut ni idea de com planificar el seu propi futur. Per això, davant un creixement de població tan extraordinari com el dels últims anys (de 15.298 habitants el 1991 a 25.920 empadronats el 2010), ningú no ha pres la iniciativa. I, després es viuen situacions tan esperpèntiques com les del CEIP Regina Violant que va canviar d’ubicació fins a tres vegades per quedar-se, finalment, on estava primer.

Posats a buscar responsabilitats, la nostra classe política no pot eixir benparada perquè ha estat incapaç de consensuar un model que done resposta als problemes urbanístics i d’evitar polèmiques cada vegada que s’haja de fer alguna cosa de nova. Fins i tot, els enfrontaments partidistes van enfonsar un dels millors projectes històrics de participació ciutadana en Almassora: el Fòrum de la Sostenibilitat.

Aquest clima de confrontació limita les capacitats d’Almassora i deixa un futur poc esperançador. Per això, mentre no s’assenten les bases d’una

planificació consensuada, políticament i socialment, no aconse-guirem res; mentre els 15 regidors i les 6 regidores de Ca la Vila no entenguen que el poble és de tots i que moltes decisions (no totes) no s’han de prendre per majoria sinó per consens i que s’han d’esforçar per aconseguir-la, Almassora serà un poble sense rumb.

Aquestes són algunes de les directrius que plantegem: si volem una ciutat extensa o una ciutat compacta; com integren els nouvin-guts; com acoblem definitivament els grups perifèrics; quines zones d’esbarjo i quins equipaments públics poden ser necessaris; com s’ha de desenvolupar la costa i Santa Quitèria i el riu Millars; quin transport públic necessitem; com millorem l'eficiència ener-gètica; com conservem i protegim l’horta i el secà; quin paper ha de jugar el patrimoni (públic i privat), etc.

A menys d’un any de les eleccions municipals farien bé tots els partits que s’hi presenten en reflexionar sobre el model de ciutat que volem, superar algunes velles rancúnies ideològiques i sumar esforços que donen a entendre a la ciutadania que la política ser-veix per a fer poble... si no, potser haurà de ser la gent la que prenga la iniciativa sense els partits polítics.

� � � ������ � ��� � �� � � �� �

2010 serà un any memorable per a Almassora, i no perquè Espanya ha guanyat el Mundial de Futbol sinó perquè ha estat la primera (i la única) vegada a la història que hem celebrat Sant Vicent el dia 28 de maig. No és que la festivitat religiosa per ella mateix ens im-porte massa, però el desconcert entre tots els que es diuen Vicent, Vicenta, Santo, Santet o Vicenteta d’Almassora, ben segur, que s’han desconcertat.

I tot, gràcies a qui? A un altre Vicent. Sí, senyor. Perquè, el 28 de maig de 2010 podria haver estat un dia festiu com qualsevol altre però la JLF ens va obsequiar amb un programa d'activitats tan ample i complet que, moltes per-sones, ens vam bloquejar i no vam poder decidir-nos. Al final, no vam fer res (com ja és habitual a festes). Realment la varietat era gran: tres magnífics bous corrent per la Vila, però no... No ens vam animar.

Fins i tot, va ploure. Per a que després diguen que l'Ajuntament no prepara les coses com cal: ahí teniu, aigua per a tots!

En fi. L'Ajuntament d'Almasso-ra vol jugar a ser alguna cosa però encara no hem endevinat a què. Potser, de cara a les pròximes eleccions, ens explicaran tantes propostes de canvis de festa i de noms de places i carrers, de recu-peració d'escuts antics, de tants

�����������

La protecció de la Vila d’Almassora No fa massa temps, buscant per la monumental i magnífica base de dades que és Inter-net vam trobar la RESOLUCIÓ d’11 de juliol de 2005, de la Direcció General de Pa-trimoni Cultura Valencià, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport de la Ge-neralitat Valenciana, per la qual s’acorda incoar expedient per a la delimitació de l’entorn de protecció del recinte murallat d’Almassora (Castelló) i establiment de la seua corresponent normativa protectora. Probablement, aquesta disposició legal la coneixeran molt poques persones a Almassora i la majoria d'elles les trobaríem (segur) a Ca la Vila. La majoria d'almassorins només veuen en la Vila un recinte urbà on, dues vegades l'any, corren bous i ni es preocupen que aquells carrers podrien rendibilitzar-se, fins i tot econòmicament, si la seua imatge no fora tan pejorativa i restringida. De fet, la Casa de l'Oficialitat (edifici protegit i un dels més antics del poble) és un casal de festes d'una penya... i hem de donar gràcies per que ells la mantenen dreta. Probable-ment, si haguera de ser l’Ajuntament qui la mantinguera, ja hauria desaparegut. Pregunta: no seria una tasca de l'Ajuntament habilitar, gestionar i rendibilitzar edificis que es remunten al segle XIV? En tot cas, el centre històric del nostre poble s’hauria de dignificar d’una vegada (més enllà de la Fira de Sant Andreu), si més no, per a procurar que aquella resolució de la Conselleria de Cultura es compleix.

Article original en: http://almassorateveu.blogspot.com/2010/05/almassora-sense-rumb.html

������������������������������������ � � �

Quasi sobren els comenta-ris. D'una banda (imatge superior), senyals que ad-verteixen sobre les sancions municipals per a mantindre nets els carrers de residus canins*. D'una altra banda (imatge inferior), la mostra física (i desagradable) que moltes Ordenances no tenen l'efecte desitjat.

* Ens afegim a l'onada me-

diàtica espanyola que, a princi-pis d’any, es van esforçar per fer creure que el que en realitat és cementiri nuclear radioacti-va s'anomena magatzem de residus radioactius. Per tant, també podríem dir que les ca-gades de gos (o gossa) que omplin els nostres carrers són residus.

Per cert, a propòsit de la po-lèmica nuclear, un dels nostres polítics que el dissabte 23 de

gener de 2010 participava en una tertúlia radiofònica va dir, literalment, que "l'energia nu-clear és [atenció] renovable".

No, si per aquest camí segur que l'Ajuntament d'Almassora presentarà candidatura per a tindre el cementiri nuclear. Total, com que l'energia nucle-ar no representa cap perill i tot són beneficis, dons podríem perllongar el Polígon del Serra-llo pel terme municipal d'Al-massora i s'ha acabat el debat sobre la platja, el camí de Vora Mar, els camps de golf, la ur-banització especulativa, i tot.

Fins i tot, podria ser un gran reclam turístic!!! Encara que, ja posats, podria ser interessant que Almassora presentara can-didatura per a celebrar els Jocs Olímpics de 2020. Això sí, d'estiu que fa millor temps!!! Que algú prenga nota.

�

�������������� �� ��������� �������������������� ������������������������� ������� ��� ��� ���� ��� ������������ �� ���� �� ������������������������������������������ ���������������������������������������� ���������������������� �������������������������������

��������������������������������� ����������� ����������� ��� ��������������������� � �� ��������� ��� �� ��� ������������������ �� ��� ������������ � � � � �!���� ����������� �������"����������������������������������������

Residus de gos en una cantonada qualsevol del nostre poble, Almassora.

��������������� �������������������� ����� ��

������������ ����� ������������������������

� ���������������������������������������������

� � � �������� � �� ����� � � ��� �� ���� ��� �� ��

���� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �� � �

Més informació http://almassorateveu.blogspot.com/

��� ���������������17 d'agost, dilluns. 07.45 h. Cel ras. Fresqueta

matinal. El sol encara no llueix del tot. Silenci. Fa goig despertar-se i admirar el paisatge estiuenc, de vacances. Tot és normal... fins i tot, la pudor que respirem a Almassora. Una olor que s'ha deixat sen-tir amb intensitat altres dies, sobre tot per la nit i la matinada d'aquest estiu (i el de 2009, 2008, etc.). És un aroma fètid, de vegades insuportable que et fa sentir malament i neguitós; arriba a l'extrem d'em-prenyar-te i estar de "mala llet".

Com a ciutadans, aquest tema de les males olors que, amb resignació, patim fa anys a Almassora, ens desorienta. Com a ecologistes, ens hem vist obligats a denunciar-ho i demanar solucions però, com hem pogut comprovar un any més, les coses segueixen igual.

Us ho expliquem breument. El 4 de juliol de 2008 vam presentar a l'Ajuntament una queixa for-mal en que informàvem de la preocupació que la Colla Ecologista tenia sobre les males olors. L'al-calde, ens va contestar mitjançant un escrit on, ente-níem, havia d’ estar la solució.

Per a la nostra sorpresa, la contestació, fent refe-rència a un informe de la Tècnic Municipal de Medi Ambient, ens relata l'actuació de l'Ajuntament per a "solucionar" el problema. En concret, es refereix als treballs d'investigació de la Policia Municipal i el detall de diferents reunions que, segons l’ escrit, s'han mantingut des de l'any 2000 amb les empreses que suposadament provoquen les olors.

Fins ací, tot correcte si no fos que les suposades accions informades per les empreses no han servit de res. És a dir, les explicacions les podríem consi-derar vàlides però l'alcalde va deixar caure (com aquell que no fa) dues "perles" que ens van deixar un mal regust.

Textualment: "desde la implanta-ción de las úl-timas medidas correctoras se han dejado de recibir quejas por malos olores provenientes de E. CANET, S.L., salvo las instancias presentadas por la Colla Ecologista d'Almassora"; i "...desde el departamen-to de medio ambiente del Ayuntamiento de Almazo-ra se necesita confirmar el origen de los olores per-cibidos por la Colla Ecologista d'Almassora...".

En altres paraules, que com és la Colla Ecologis-ta d'Almassora l'única associació humana que per-ceb els mals olors, "caso de detectar un nuevo epi-sodio de malos olores, deberían contactar en ese momento con el departamento de medio ambiente o la polícia municipal para poder así confirmar in situ el origen del mismo". I cas tancat.

Probablement, té raó i no es pot fer res més; l'A-juntament no pot posar un filtre o evitar les corrents d'aire. Però, al menys, podria esgotar totes les vies administratives possibles i posar a treballar els ser-veis jurídics municipals per solucionar aquest pro-blema que fa anys que suportem i no donar la res-ponsabilitat de la solució en un col·lectiu que de-núncia uns fets a les autoritats municipals.

Potser, exagerem però aquestes paraules ens van ferir perquè el que no es pot fer de cap de les mane-res és menystenir la ciutadania així. Com a màxim responsable del municipi, l'alcalde té l'obligació de lluitar pels problemes de tots, fins i tot, d'aquells col·lectius ideològicament contraris.

Article original en: http://almassorateveu.blogspot.com/2010/01/de-residus-canins-i-altres-avatars.html

���� � � ���������� ��� �����

���� � � �

A r a r e s u l t a q u e Agriberia, empresa contra la qual més de 1.200 persones (d'Almassora la majoria) van al·legar en 2009 per la seua ubicació al polígon del Serrallo i que, presumptament, pot t i n d r e a f e c t a c i o n s ambientals en la zona urbana de la costa d'Almassora, és la societat empresarial més moderna i sostenible d'Europa.

Així, al menys, ho anuncia el 7Dies-almassora del mes d'agost de 2009, a doble pàgina i amb una extensa entrevista al gerent d 'aqu es t a mera ve l la europea.

Entre altres coses, les conclusions que s’ extrauen de l’ entrevista és que aquest munt de persones han estat enganyades i manipulades (no diu per qui) i han signat sense saber que s'estaven oposant a la millor empresa del continent.

Més enllà de valorar les declaracions i afirmacions d e l r e p r e s e n t a n t d'Agriberia el que volem és d en u n c i a r l a p o ca elegància d’ aquest MCL quan ofereix un altaveu a l'empresa i, en canvi, cita només amb una noticia breu les al·legacions del miler de persones.

En fi. Ens alegrem que la llibertat d'expressió ens deixe vore la veritat. Ja no ho dubtàvem abans, però ara és evident al costat de qui estan els MCL d'Almassora. I cada vegada que tenen oportunitat ho demostren obertament (fullegeu alguns dels MCL i observeu les seccions que dediquen a Port Castelló i a les empreses del polígon del Serrallo).

Entenem una notícia com un tipus de text (oral o escrit) que pretén donar informació, de manera veraç, sobre un fet en concret. Notícies les tenim de moltes maneres (polítiques, econòmi-ques, socials, culturals, esportives, etc.) però, independentment del format, quantes més dades s'aporten sobre el tema tractat millor podrà entendre-la el receptor.

No obstant això, des dels anys 70 del segle passat, i sobretot després de l'Informe McBride de la UNESCO del 19801 en que s'alertava sobre la concentració en poques mans dels mitjans de comunicació i la falta de pluralitat i objectivitat que comportaria, tothom admet que la manipulació de les notícies s'ha arraigat perquè això reper-cuteix en enormes beneficis pecunaris. És a dir, que més enllà de la ètica, els grans grups de comunicació global, amb l'objectiu de desinformar i mani-pular l'opinió de les masses, fan el que siga per a obtindre diners i poder.

A nivell domèstic, en Almassora, no hi ha grups globals de comunicació però sí que podem trobar (com fa temps que denunciem) algun looby local que només (des)informa en una direcció. Nosaltres els vam anomenar Mitjans de Comunicació Local (MCL) i periòdicament ens regalen molts exemples de com es pot tergiversar una notícia, posant-se al servei del poder local (PP) i disfressar-ho de rigorositat per enganyar a la massa lectora que es creu tot i, fins i tot, ho celebra.

Per la nostra banda, apel·lant a les recomanacions de McBride estem sem-pre darrere de la veracitat informativa i reclamem això que apareix a l'Informe: "Si ha de adoptarse el derecho a la comunicación e incorporarse al derecho internacional, debiera cubrir no sólo el derecho a ser informado sino también su corolario: el derecho a informar, a completar la información incompleta y a corregirla cuando sea falsa". I això és el que hem fet, fem i farem. Tota aquesta introducció ens val per a fer una crítica interpretativa d’ una notícia del 7Dies-almassora del dissab-te 26 de juny de 2010. El titular és El pleno aprueba rebajar los sueldos de dedicación exclusiva y la asistencia a órganos colegiados (pàg. 6). Després, l'escrit detalla com seran rebaixades les retribucions per assistència a Plenaris, Juntes i Comissions i destaca que l'al-calde s'ha retallat un 9% del seu sou.

Però, i en això trobem la voluntat d'enganyar i manipular en aquest cas, s'oculten altres dades que completarien la informació i li donarien una altra visió, potser diferent. La crítica és així:

No és necessari ser massa in-tel·ligent per a saber que la majoria de

la gent, per a poder comparar, pensem sempre en el nostre sou mensual o anual. Si el redactor de la notícia hagués volgut que la informació fos del tot veraç hauria posat més dades però es veu que té altres intencions.

Per exemple, no s'han quan-tificat quantes reunions tenen tots els regidors i regidores: quants plenaris ordinaris (1), quants d’ extraordinaris (?), quantes Juntes de Govern ordi-nàries (4?), quantes d'extraordi-nàries (?), quantes Comissions informatives ordinàries (4?). Per tant, és difícil fer-nos una idea dels diners que suposarà la retallada.

De la mateixa manera, tampoc especifica quin és el sou que cobren abans de la reducció els tres regidors amb dedicació exclusiva, és a dir, aquells més retribuïts. Aquest detall és el següent: l'alcalde cobra en brut 4.770�2 mensualment més dos pagues extraordinàries (66.780� anuals), el sisé tinent d'alcalde cobra en brut 3.905,05�3 mensuals més dos p a g u e s e x t r a o r d i n à r i e s (54.670,70� anuals) i el primer tinent d'alcalde cobra en brut 2.500�4 mensuals més dos pa-gues extraordinàries (35.000� anuals).

Amb tot, no diu quant co-braven entre els tres abans (156.450,70� anuals) ni quant cobraran després de la rebaixa (143.966,84� anuals) ni quants d iner s d'es ta lvi suposa (12.483,86�) ni a què es dedica-ran aquestos excedents. I, per suposat, no diu qui són aquestes persones encara que tots ho sabem (l'alcalde: Vicente Casa-nova Claramonte; el sisè tinent d'alcalde: Enrique Brisach Tor-mos; i el primer tinent d'alcalde: Luís Martínez Fuentes).

De tot això que hem dit, encara tenim una pregunta més que l’autor de la notícia no ens aclareix: l'alcalde i els altres dos regidors amb dedi-cació exclusiva cobren a ban-da del seu sou ordinari les retribucions per assistència als Plenaris, Juntes i Comissi-ons?5.

Si vulgurem anar més enllà, en aquest mateix periòdic, lle-gim més endavant (pàg. 17) un altre titular interessant: Más del

20% de los vecinos no pagó el recibo del IBI en el 2009. Això, segons 7Dies-almassora, suposa un descens de l'ingrés municipal d'1.500.000�.

Si l'editor d'aquest MCL hagués volgut ser crític, llegint aquestes dues notícies que hem comentat, se n'hauria adonat, almenys, de dues coses: o la rebaixa de sous és insuficient o els actu-als governants són uns pèssims gestors que no tenen dret a cobrar aquests sous estratosfèrics quan molts veïns i veïnes estan en l'atur o tenen nòmines ridícules de 800� ó 900� mensuals (qui les té). O, simplement, que la crisi econòmica és tan greu que una rebaixa del sou com aquesta és testimonial davant les penúri-es que estem vivint (individualment i col·lectivament) i que no tenen ni idea de com solucionar.

En realitat, sí que saben: amb un edifici de l'Ajuntament nou que costarà 4.244.964,31�6. (Això sí que es publici-ta, però els MCL no parlen dels diners que ens costarà el trasllat, el lloguer dels edificis mentre duren les obres, etc.). Bona mostra d'austeritat!.

Però completar la informació i fer crítiques constructives sobre la gestió municipal per a que la ciutadania puga tindre criteri per a interpretar la situació real d’ Almassora sembla que no els interessa als MCL. Perquè? No ho sa-bem però és una llàstima que un poble amb unes potencialitats tan importants no aprofite les seues fortaleces per a millorar la seua democràcia, en tot cas, en busca d’ una convivència i un benes-tar coherent i digne.

1 h t t p : / / u n e s d o c . u n e s c o . o r g /images/0004/000400/040066sb.pdf 2 Boletín Oficial de la Provincia (BOP), núm. 11, dissabte 24 de gener de 2009. 3 BOP, núm. 114, dissabte, 15 de setembre de 2007. 4 Igual que l’ anterior 5 Si així fora el sous que hem calculat es veurien incrementats en 1.500� mensuals com a mínim: l'alcalde cobraria en total 6.270�/mes; el sisè tinent d'alcalde: 5405�/mes; i el primer tinent d'alcalde: 4.000�/mes. 6 http://www.almassora.es/

����������������������������������������������������

� � � � ����� ����� �� ���� �

��������������������� �!�����

Llegiu l’article original en: http://almassorateveu.blogspot.com/2010/06/quant-cobren-i-quant-es-rebaixaran-els.html

"����������� #����

���������$��������%�������

� � � � � � �

De vegades, la gent critica els polítics per les seues accions incoherents quan prenen certes decisions però és complicat agradar a tothom. És més, moltes per-sones pensen que mai no serà fàcil governar. Això passa, sobretot, quan s'ha de decidir sobre aspectes no transcendentals per a la vida diària però que afecten a l'àmbit cultural i moral o ètic i humanitari (els drets humans, els drets dels ani-mals, la contaminació ambiental, la destrucció de l'hàbitat, etc.; vitals serien: l'accés a una vivenda, a l'aigua, a l’ educació, a la llum, al menjar, al treball, etc.).

En aquestos casos els sentiments es desfermen i afloren les ideologies indivi-duals (que es fan col·lectives quan moltes persones pensen el mateix). I això, sí senyor, és política perquè s'han d'enfrontar postures diferents, fins i tot, antagòni-ques amb arguments que mostren la qualitat humana d'uns i dels altres (i dels altres i els de més enllà). El debat democràtic consisteix, precisament, en això: en discutir qüestions que després es converteixen en lleis, normes i ordenances.

Siga com siga, com que vivim en una democràcia i som lliures d'opinar (i més sobre política) hem pensat comentar una situació que entenem anòmala i que s'ha viscut durant els últims mesos en l'Ajuntament d'Almassora. La noticia va eixir a la llum a propòsit d'una moció aprovada pel Plenari del 8 de febrer de 2010 per unanimitat en la qual es demanava al Gobierno de España que descar-te presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei 7/2009, de 22 d'octu-bre, de la Generalitat, de Reforma dels articles 7 i 10 de la Llei 13/2004, de 27 de desembre, de Caça de la Comunitat Valenciana pel tema del parany.

Mig any més tard, concretament en el Plenari de 5 d'agost de 2010, l'Ajunta-ment va reiterar en una altra moció presentada pel PP i aprovada per unanimitat el mateix que demanava en l'anterior de principis d'any.

En realitat, els ecologistes d'Almassora fa anys que no declarem públicament la nostra posició sobre aquest tema (ni tampoc sobre el tema dels bous). Entenem que és una qüestió que desperta molts recels i hem preferit buscar línies d'actua-ció menys apassionades. De fet, moltes vegades ens ha tocat mossegar-nos la llengua i hem preferit no manifestar-nos... hi ha altres coses més prioritàries.

No obstant, aclarit aquest punt i davant la insistència del Consistori, volem compartir la nostra opinió sobre el tema: Qualsevol mètode massiu i no selectiu de caça és il·legal perquè suposa un greu perjudici per a moltes espècies d'aus i no només les que se volen caçar. Les conseqüències nefastes que provoca el parany sobre les poblacions d aus hauria d'estar perseguit... i ho està. Per això, durant els últims anys han aparegut diverses sentències judicials, des del Tribu-nal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, al Tribunal Suprem i fins i tot el Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea que indiquen que el parany és un mètode de caça no selectiu, contrari a dret, il·legal i prohibit1 (podeu fer un seguiment més complet d'aquest extracte de les sentències jurídiques en: estu-di de GER-Ecologistes en Acció2).

Fins ací, tot normal però, posats a fer d'analistes polítics, que el PP recolze la mesura entra dins de la lògica partidista. És més, és coherent amb la seua ideolo-gia conservadora. Però que els altres dos partits amb representació municipal, BNV i PSPV, s'hi sumen ens pareix una postura precipitada perquè una part dels seus votants poden no entendre el sentit del seu vot favorable.

De fet, recolzar una mesura com aquesta els podria fer mal en les properes eleccions. No perquè no puguen fer-ho (són lliures) sinó perquè pretenen aban-derar una causa que potser no els correspon.

Massa vegades, els polítics s'allunyen de la gent i demostren que no capten què demana la ciutadania que els vota o que els podria votar. Pretendre captar un vot que no és teu i voler agradar als que voten (i votaran sempre) al teu adversari ideològic no és només un signe de bajanada estratègica sinó també una irresponsabilitat davant el propi electorat i un acte de demagògia inneces-sari i incoherent amb l’ entorn social que demana canvi. El que s'hauria de fer és intentar acostar-se a tota aquella gent que podria il·lusionar-se en votar però que no està motivada, precisament per actes com aquest.

En fi. La valentia i l'audàcia no són (sembla) virtuts dels polítics actuals. Llàstima que Almassora s'haja adormit perquè promoure el debat és sempre apassionant i, més, amb discussions ideològiques tan interessants com aquesta.

1 http://www.mediterranea.org/cae/parany.htm 2 http://www.internatura.org/estudios/informes/parany2005/parany_2005.html

�� � �������� � ������� � � ��� �� ���� ����� �������� ! "#$%�$&!�

'&$$ (&�)�"'&#!*� ' �

�������%&%�������������������

El Crònica-Almassora ens deixa cada dos mesos una sèrie de perles informatives que no podem deixar passar per alt perquè ens mostra, clarament, el grau de cinisme i les pràctiques manipulado-res que utilitza una part de la nostra classe política i que no tenen cap rubor en repetir i repetir, una i mil vegades.

Un exemple el trobem en el número de febrer—març de 2010 quan l'alcalde d'Almassora escriu una editorial ofensiva. Abans ja ens havia sorprès l'opinió de la primera autoritat del poble, però aquesta vegada... ens va commocionar.

De vegades, els càrrecs públics que, a la fi, estan al servei de TOTA la ciutadania, obliden que la seua opinió personal pot malmetre la sensibilitat d'algunes persones que, simplement, no pensen igual. I més, si ho fan des d'un mitjà de comunicació semi-públic què es sosté amb diners de tots.

En fi, alguns col·laboradors nostres han recollit opinions sobre la columna d'opinió Un año de esperanza i tots comenten que alguns comentaris estan fora de lloc. Sobre tot, pel fet d'utilitzar dades i opinions poc creïbles o, en tot cas, no demostrades i ocul-tar-ne unes altres. Per exemple, Casanova parla de 4,5 milions de parats com si ell tinguera la veritat absoluta de la xifra real; igual-ment, comenta els milions d'euros que l'Estat no li ha transferit a la Generalitat Valenciana en concepte d'educació [realment hi ha alguna persona que pensa que la deixadesa del sistema educa-tiu valencià és culpa de l'Estat que no fa les transferències de diners necessàries? Si hi ha algú que ho pensa hauria de visitar i conèixer la gestió del sistema i comprendria moltes coses que des de fora i des del desconeixement no s'entenen; en alguns instituts públics, avui en dia fer classe és un exercici diari d'artesania intel·lectual més pròpia del segle XIX, i és que molts centres es mantenen gràcies a la gran qualitat professio-nal i personal del professorat]; i, també comenta el percentatge en que han baixat les ajudes de l'Estat als municipis.

Per contra, l'alcalde lamenta el difícil moment actual en que es troben milers de ciutadans a causa de la crisi (que titlla de angusti-oso) però oblida intencionadament referir-se als sous estratosfèrics que cobren els nostres governants locals. Tampoc comenta que la Generalitat Valenciana ha rebutjat les ajudes econòmiques que l'Estat oferia a les comunitats autònomes per a noves tecnologies a les aules i que la conselleria de Cultura va rebutjar també una subvenció d'uns quants milions d'euros el 2009 destinada a ampli-ar els fons públics de llibres a les biblioteques. Tampoc diu que el nou edifici de la música d'Almassora s'ha pogut construir gràcies al Plan E2009 de l'Estat. Finalment, oculta que la nova biblioteca d'Almassora i el pla de millora d'inundacions de l'avinguda de la Generalitat es faran gràcies a les ajudes habilitades per l'Estat per a 2010 segons el Fondo Estatal para el Empleo y la Sostenibilidad Local, del qual a Almassora li corresponen més de 2,5 milions d'euros que no sabem si haurà presentat.

En veritat, la democràcia fa més de 30 anys que va arribar però algunes persones es pensen que encara estem en l'època me-dieval o en el segle XIX. Bona mostra de demagògia és el cartell que anuncia la inversió de la Generaltitat Valenciana en el nou Ajuntament (mireu les fotos). Pensem que ara és moment de tornar a demanar prudència i humilitat i no tractar d’ enganyar i tergiver-sar. Si agraïm a unes administracions també ho haurem de fer amb altres.

���%&%�����������������Llegiu l’article original en:

http://almassorateveu.blogspot.com/2010/02/por-un-punado-de-votos-i-el-parany-en.html

� � � � � � ���������� ��� �����

� � � � � + �

'(���)��������'*+*����

Aquesta data s’ haurà de recor-dar sempre; sí, senyor. Per fi, des-prés de moltes acalorades discussi-ons; després d'anys de sentir-te di-ferent entre la teua pròpia gent (família i amics); després d'haver rebut, fins i tot, pressions i insults d'algunes persones exaltades (ja fa anys però hi ha coses que no s'obli-den); després de decidir no debatre sobre els bous perquè els arguments dels taurins sempre eren els matei-xos i no calia encendre passions incontrolades; després de tant de temps... va i resulta que un somni de joventut (d'aquells que mai creus que es complirà però que sempre et queda la utopia de pensar que arri-barà) s'ha fet realitat.

En veritat, la prohibició de les corregudes de bous només afectarà a Catalunya (i només a una plaça que torturava cada any a 134 bous dels 10.247 que moren al conjunt de l'Estat) però allò de mai no ho veurem o mai no passarà ja no ho podem dir. A més a més, ara amb tota la polèmica induïda i manipula-da per bona part de la premsa i de la dreta espanyola per a fer creure que la nova Llei és una qüestió identità-ria, ens hem assabentat (fa alguns mesos) que Canàries també les ha prohibit... el 1991. I que l'Assem-blea de la Comunitat de Madrid ha iniciat els tràmits parlamentaris per a debatre una altra ILP similar a la de Catalunya.

La gent es preguntarà: i què guanyen els antitaurins amb la prohibició? Que la dignitat dels animals i dels humans quede as-segurada jurídicament i que la mort lenta d'un ésser viu mai tor-ne a ser un espectacle. Igualment, s'ha fet possible que un tema tabú en Espanya es comente per tot arreu (hem pogut gaudir en els últims mesos d'alguns debats on han hagut d'anar toreros a defendre la seua

professió, cosa que mai abans havia ocorregut: ells -els matadors- sempre s'havien negat a parlar de que el seu treball provocara mal o a assumir que el toreig fora, a la fi, una acte violent de tortura) i s'enfronte un problema directament, sense subterfugis: la crueltat d'un especta-cle que algunes persones consideren art allà on, verita-blement, només hi ha violència, patiment i humiliació innecessària.

En fi. Aquesta reflexió no és en contra de ningú sinó per celebrar que s'ha aconseguit reconèixer el que molta gent sap i creu però que mai comenta perquè una supo-sada majoria diu que les corregudes de bous ens identifiquen. No ens enganyem i que no s'esglaien els taurins i les taurines almassorines perquè l’ abast d’ aque-sta Iniciativa Legislativa Popular (catalana) és molt limi-tat:

primer, s'han prohibit les corregudes de bous; segon, a Catalunya;

tercer, on només quedava en actiu una plaça de bous; quart, que ací (i a tota Espanya), hi ha gent que opina el

mateix i està contenta i no és independentista;

cinqué, la llibertat no s'ha de confondre amb llibertinat-ge: tot no està permès;

sisé, prohibir és un acte intrínsecament unit a la mateixa democràcia i l'estat de dret (acàs pots pixar a la porta de casa? o cagar al carrer? o pegar-li una bufetada al teu veí? o furtar productes en el super? o saltar-te el semàfor en roig? o abandonar un gos? o matar un gat en el carrer? o trencar-li els cristalls del cotxe amb un barra de ferro a l’ altre veí teu del segon? o insultar a un policia? o parlar en un plenari? o rentar el cotxe al carrer? o no pagar a Hisenda? o avortar en la setmana 15? o fumar en un Hospital?). Veritat que tota la le-gislació i l'ordenament jurídic està ple de prohibici-ons?

Dons, ja està. Tots tranquils!

En tot cas, cal destacar que és la iniciativa de la gent la que incita l'aprovació de la Llei. I això, és el més important: que la nostra acció pot fer lleis, d'acord amb les disposicions legals pertinents, i no haver d'es-perar 4 anys per fer balanç del que han legislat els par-tits polítics, alguns d'ells (els majoritaris) més pendents d'altres qüestions que no pas de tots nosaltres. �

� � � � ����� ����� �� ���� �

,������-���&����

"Els bous al carrer són una tradició ancestral del nostre poble. Aquesta tra-dició és un element defini-tori de les festes d'Almas-sora. Simbolitza la lluita entre la força brutal de l'animal i la intel·ligència de l'home que evoluciona constantment; es pot dir que és el triomf de la in-tel·ligència controlada so-bre la força incontrola-da**. Les festes taurines entren dins de la tradició mediterrània i, particular-ment, dins del sentiment col·lectiu del nostre poble que ens agermana". Paraula de regina de fes-tes (extret del Programa de Festes de Santa Quitè-ria 2010) •Aquest breu missatge no té cap altre objectiu que destacar l'esforç -lloable o no- de mol-ta gent per justificar la festa dels bous al carrer. En veritat, poques vegades hem llegit un raonament que barreja els conceptes intel·ligència i for-ça. Només recordem allò de: "la potencia sin control no sirve de nada". També això de “tradició mediterrània” es contradiu amb que les corre-gudes de bou siguen la Fiesta Nacional Española perquè, per casualitat els gallecs vi-uen en un entorn mediterrani? O els habitants de Castella—Lleó? O els del País Basc? O els navarresos? En tot cas, és un argument del tot respectable que ha donat veu a molts almassorins i al-massorines que habitualment no tenen oportunitat d'expres-sar-la. Altres persones, però, almassorins i almassorines també, opinen contràriament i creuen que la intel·ligència es pot utilitzar per a altres coses i que si alguna cosa necessita justificar-se constantment és que, potser, té punts obscurs. ** La negreta és nostra

Llegiu l’article original en: http://almassorateveu.blogspot.com/2010/07/28-de-juliol-de-2010.html

,������������������������������� � � � � , ���������� ��� �����

La semana del 12 al 18 de abril de 2010 se celebró en todo el mundo la semana de la lucha cam-pesina. Se celebraron muchos actos repartidos por todo el Estado español para defender los intereses y profesiones de los agricultores. El acto culminante tuvo lugar en Madrid con una manifestación multitudinaria en contra del culti-vo de los alimentos transgénicos.

En el contexto de esa semana, la Colla Ecologista d’ Almassora, junto con la Xarxa d’ Agroecologia de Castelló i la ONG ACSUD organizó el día 15 de abril una mesa redonda sobre a la Soberan-ía Alimentaria, es decir, el dere-cho de los pueblos a decidir lo qué quieren producir, comprar y comer y los métodos de pro-ducción, siendo ellos mismos propietarios de los recursos ali-menticios.

La Soberanía Alimentaria implica autosuficiencia local o regional y producir de acuerdo a los principios de la sostenibilidad. El problema que existe en la actua-lidad es que hemos perdido la Soberanía Alimentaria. En Euro-pa el mercado de alimentos se encuentra cada vez más concen-trado.

Por ejemplo, en España, el 82 % de las compras de alimentos se realiza en las grandes superficies (supermercados, hipermercados y discount), como Carrefour y Mer-cadona. Así, son ellas las que go-biernan el mercado. Ellas imponen los precios a los agricultores y ellas controlan a los consumidores.

Se da la paradoja de que, a pesar de que el agricultor percibe cada vez menos dinero por su cosecha, el precio de los alimentos no para de aumentar, así que las grandes cadenas cada vez tienen más margen, mientras el productor se empobrece o arruina. Además, el mercado de alimentos se está convirtiendo en insostenible am-bientalmente.

Por eso, no nos extraña encon-trar todo tipo de productos fuera de la temporada de cultivo. Deber-íamos reflexionar sobre la proce-

dencia de lo que comemos, y ser conscientes de que cuánto más lejos sea su origen, más bajo será su contenido en nutrientes debido a que se ha recolectado más inmaduro.

Para muestra… Imaginemos que cada quilo de espárragos que venga del Perú habrá genera-do más de 10 kg de CO2 para su transporte. En cambio si consumimos como alternativa alca-chofas de Benicarló, apenas se habrán generado 0,02 kg de CO2 por quilo de producto.

No obstante, toda esta información queda oculta al consumidor que se expone, sin reflexio-nar a una manipulación de su voluntad, sólo por el mero beneficio económico. Pensemos que muchos productos ofrecen como única información el precio.

Por tanto, existen muchas razones para comprar productos locales y en las tiendas o merca-dos tradicionales ya que ese insignificante gesto contribuye a la economía local, al manteni-miento de la cultura agraria, a un consumo energético menor y a comer productos madurados en las propias plantas y por eso más sabrosos y nutritivos.

En la mesa redonda también se habló de las posibilidades que tiene la Plana de crear sellos oficiales de calidad, como una denominación de origen para las naranjas y que actualmente no se aprovecha.

Si no revalorizamos nuestro producto, el futuro de nuestra agricultura será desaparecer frente a otras regiones y países que producen en latifundios y con costos de producción menores. Nuestra agricultura está quedando desprotegida frente a la exterior por culpa de la supresión de aranceles a las importaciones de fuera de la CEE y la eliminación de las ayudas a la exportación. Pero tenemos la ventaja de que nuestro producto es mejor y eso tenemos que aprovecharlo creando sellos de calidad que identifiquen nuestra produc-ción con nuestro territorio. Por otro lado, la posibilidad de la conversión a cultivo ecológi-co abre nuevos y muy fructíferos mercados a nuestros productos.

La Xarxa d’Agroecologia de Castelló es una asociación compuesta por agricultores ecológicos, consumidores y técnicos que inter-cambian conocimientos, semillas, maquinaria, etc. y que trabajamos para apoyar la Agricultu-ra Ecológica en Castellón y obtener a largo plazo la Soberanía Alimentaria mediante pro-ductos ecológicos y locales. Organizamos debates/reuniones una vez al mes y también cursos para el agricultor.

En definitiva, si queremos apoyar el futuro del sector agrario deberemos consumir alimen-tos locales y de temporada, alimentos produci-dos de forma respetuosa con el medio ambien-te y que comporten una remuneración digna para los integrantes en la cadena de produc-ción. Si elegimos alimentos elaborados, el procesamiento tendrá que haber sido lo más próximo al productor y nunca por las empresas multinacionales. Asimismo deberemos apoyar el comercio local y evitar las grandes cadenas comerciales. El futuro está en manos del con-sumidor y tenemos que ser conscientes de que con cada compra estamos decidiendo qué mo-delo de producción y distribución queremos y el porvenir de nuestra huerta.

.���������������/��������������������%0�����

Fa un temps (setembre de 2008) un dels MCL dedicava una de les seues seccions a dissertar sobre la veritat. Com sempre, amb una barre-ja d’ expressions i reflexions erudites i fent gal·la d’ una humilitat sobre-humana es confonia el lector que, vertaderament, no arribava a entendre a què es devia tanta cavil·lació exclusivista.

Ara, dos anys després, encara no encertem a endevinar el perquè d’ aquesta apel·lació a la veritat. Serà que alguns "mitjans" necessiten reivindicar allò que els falta. Només cal fer una ullada al tractament de les seues informacions.

Realment, la veritat no és fàcil de definir i abasta molts àmbits de la vida humana. En el cas que ens ocupa, la veritat del periodisme o dels mitjans d’ informació no s’ ha de limitar a informar de manera acrítica sinó, per contra, s’ ha d’ intentar criticar constructivament i fer-se ressò de totes les opinions.

Com podem comprovar a Almassora, informar només en una direc-ció és, senzillament, alliçonar sobre allò que és bo i allò que no ho és i instruir persones obedients perquè no pensen ni qüestionen l’ ordre esta-blert. Segons aquesta manera d’ entendre la veritat, per exemple, l’ ésser humà podria ser depredador i roí per naturalesa.

En fi. Què és la veritat? La veritat és, per exemple, informar que el pàrquing no l’ utilitza ningú i que li costarà a l’Ajuntament un bon grapat de milers d’euros durant una bona pila d’anys. La veritat és contar que una empresa privada es beneficiarà d’ això. La veritat és sempre esbrinar on està el límit d’ allò públic i allò privat i criticar quan es sobrepasse la línia.

La veritat és, també, intentar esbrinar per què (i com) Almassora haurà de pagar un grapat de milions d’euros d’indemnització per la construcció de la Piscina Municipal, la Residència de la Tercera Edat i l’Institut de Secundària Vila-Roja. La veritat és esbrinar qui és el responsable.

La veritat és dir que la majoria absoluta del PP de 2003 va ser només per 4 vots. La veritat és intentar esbrinar per què centenars de persones deixen de votar el PSPV, principal partit de l'oposició, d'unes eleccions a unes altres. La veritat és preguntar-se com un partit sense campanya ni presentar cap almassorí a les llistes (EU) obté més d'un centenar de vots. La veritat és saber per què el Bloc ha votat a favor del parany quan molts dels seus votants hi estan en contra. La veritat és fer preguntes compromeses als polítics i demanar-los explicacions.

La veritat és criticar la política de desmantellament cultural que s’ ha aplicat durant els últims anys. La veritat és reivindicar activitats minoritàries perquè una part de la població no se senta discriminada. La veritat és preguntar-se per què els xiquets de les escoles van deixar d’ anar a la biblioteca pública de manera sobtada a partir de setembre de 2003. La veritat és averiguar perquè la cultura s’ ha discriminat tan des-caradament en els últims anys. LA VERITAT ÉS PREGUNTAR-SE PERQUÈ L'AJUNTAMENT HA CALLAT I NO HA DEMANAT PERDÓ QUAN ELS TRIBUNALS LI HAN DONAT LA RAÓ A MARGARITA SERRA.

La veritat és qüestionar la política de protecció de la Vila, inclosa en el Registre General de Bens d’ Interès Cultural del Patrimoni Històric Espanyol amb la categoria de monument. La veritat és criticar la falta de protecció pública del patrimoni cultural i arquitectònic del nostre poble i no promocionar turísticament i econòmicament els recursos que tenim. La veritat és explicar per què el carrer Darremur ha canviat ara de nom i perquè el carrer l’Alcora canviarà prompte de nom.

La veritat és preguntar-se si feia falta realment un nou ajuntament i no hagués estat millor una política més austera. La veritat és intentar esbrinar quants diners li costarà a Almassora aquest nou edifici. La veritat és qüestionar com s’ ha fet la publicitat del patrocinador de les obres i com s’ ha fet la del patrocinador de la Casa de la Música i de la nova biblioteca.

La veritat? Sí, i en majúscules... però la veritat de respectar la dignitat del nostre poble i dels seus ciutadans i no només la d’ aquells que voten en un sentit, ni només la d’ aquells que voten, sinó la de tots. La veritat és que l’ estima per Almassora és més gran i no ens resignem a veure com la manipulen i la desvirtuen gratuïtament.

������������������#�&�����������������

http://almassorateveu.blogspot.com/

http://www.ecologistesalmassora.org

1������������Podeu enviar la vostra denúncia a : ecologistesalmassora08@gmail.com