Sentència per als 9 de PalmaSis persones absoltes i cinc condemnades. Ésel balanç de la primera sentència del cas queinvestiga les acusacions del col·lectiu espan-yolista Círculo Balear contra un grup de joves.

>> Països Catalans 5

Homenatge a AntoníMassaguerProp de 500 persones s'aplegaren al Teatre Muni-cipal per tal d'homenatjar Antoní Massagueronze anys després de la seva mort amb el lema"Anar-hi, anar-hi i anar-hi".

>> Països Catalans 7

La CGT denuncia TMB permalversacióLa CGT ha denunciat que les forces sindicalsque no van donar suport a la lluita dels dosdies, reben il·legalment fins a 20.000 eurosmensuals per part de l'empresa pública TMB.

>> Economia 12

SUM

ARI

ELOI ESCOBEDO PÀG. 2 // QUIM ARRUFAT PÀG. 2 // ISA GUERNIKA PÀG.3 // MARIA FREIXAS PÀG.16

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

209DEL 8 AL 21 DE SETEMBRE DE 2011Periòdic popular dels Països Catalans

Ramon Usall, escriptor Ramon Usall (1977) va ser l'indiscutible triomfador dels Pre-mis literaris de Lleida de l'any passat, guanyant-ne dos. Un,el Premi Lleida, se'l va endur per un projecte de novel·lanegra,camp en que ja ha fet altres incursions,algunes publi-cades per aquest periòdic. L'altre, el Premi Josep Vallverdúd'Assaig se'l va endur per l'obra Futbol per la llibertat, unrecorregut per diferents històries on el futbol ha estat pre-sent en lluites d'emancipació o com a element reivindica-tiu.Aquest assaig,publicat per Edicions Pagès aquest hivern,apareix en un moment en què el debat sobre els valors i lesideologies vinculades al futbol, i fins i tot una certa lecturaintel·lectual d'aquest esport, estan experimentant una revi-fada.

El PP i el PSOE s’han tornat a posar d’a-cord en mesures neoliberals, aquestavegada amb la reforma de l'article 135de la Consitució espanyola. Concreta-ment es disposa que tant l'estat com lescomunitats autònomes tindran un sos-tre màxim de dèficit, que vindrà deter-minat per les directrius europees i quees fixarà, tant per a l'estat com per acadascuna de les comunitats, a travésd'una llei orgànica que aprovarà el par-lament espanyol.

Amb aquesta reforma es limita sen-siblement la capacitat de finançamentde les iniciatives del sector públic. Aixòsuposa retallar la inversió en econo-mia productiva i també en despesasocial, fet que abona el terreny a laintervenció i el negoci privats.

>>Països Catalans 4

ENTREVISTA

Constitució espanyola:ni amb ni sense reforma

Concentració a València en contra de la reforma

L’ACCENT 209DEL 8 AL 21 DE SETEMBRE DE 201102 OPINIÓ

VViissccaa llaa FFiiGGAA ddee GGaannddiiaa:: uunnaa ffiirraa aauuttooggeessttiioonnaaddaa,,lllliiuurree ii ppaarrttiicciippaattiivvaaELOI ESCOBEDO CEBRIÀ GANDIA

Com va començar tot? Doncs segu-rament, fa un mes i escaig, algúen algun sopar faria algun comen-tari negatiu sobre la Fira i Fes-tes que hi hauria aquest any, algúaltre li donaria la raó i segura-ment algú més digué "I si...?" oun "Què vos sembla si...?". I jaestà: a hores d'ara la FiGA (Firade Gandia Autogestionada) és unfet en la xarxa i en els mitjansde comunicació, i serà una rea-litat el dia 30 de setembre enGandia. Caldrà, però, explicaruna mica els motius, així comresumir l'estat de la qüestió ahores d'ara.

Els motius pels quals sorgeixla FiGA són senzills: la Fira i Fes-tes de Gandia, malgrat ser totauna institució en la comarca, noens ha preguntat mai que volí-em veure: quina música, quinteatre... o quina filosofia haviade tindre. I sospitem (a horesd'ara ja ho sabem) que cada copens representarà menys: noméscal mirar el programa d'enguanyper veure-ho. Per això vam deci-dir crear el nostre espai, la nos-tra Fira particular i, evident-ment, fer-la pública, pagadanomés amb aportacions perso-nals i participativa. A més, dona-rem importància a la culturavalenciana de sempre i, sobre-tot, a la d'ara: en contra de cer-ta tendència a creure que allòvalencià és igual només a sara-güells i espardenyes, nosaltrestambé volem apostar per una cul-tura d'ací ben viva i activa. Peraixò, la nostra programació tin-drà, entre tallers per a xiquetso de teatre, dansaes i albaes, peròtambé Pau Alabajos, i els docu-mentals València necessita unacançó i La dolçaina, del carrer al'aula, que demostren açò queestic dient.

He dit més amunt que la FiGAés pública, autogestionada i par-ticipativa. És ben cert, i és allòque ha cridat l'atenció de tantagent, fins i tot de les institu-cions. Una idea tan simple comés fer que la gent siga mecenes,i pague si vol pel teu projectemitjançant la plataforma Verka-mi a canvi de poder gaudir de lafesta, així com escoltar a tothom,ha creat un petit daltabaix local,cosa que ens reafirma en la ideaque la FiGA no només era neces-sària, sinó que l'estaven espe-rant.

Bé, insistisc: la FiGA a horesd'ara encara s'està gestant, i crei-xent molt més ràpid del que enspensàvem, i això ens fa treballaramb més ganes i, sobretot, ensfa convidar-vos a tots que hi par-ticipeu. Visca la FiGA de Gandia!

PUNT DE MIRA

A hores d’ara a ningú se li escapa queel canvi de lideratges al capdavantd’Esquerra no és cap solució. Si filemmés, segurament a molts encara enssobta -no sé per què, la veritat- queel suposat redreçament del partit deMacià i Companys passi per substi-tuir l’eloqüent, rigorós i valorat JoanRidao. Potser és que el partit ja deper si va ser fundat sota l’ombra depersones fortament personalistes, vaser rellevat els anys 90 per personesfortament personalistes –Colom iRahola-, escindit per les mateixespersones fortament personalistes,rellevat de nou per persones forta-ment personalistes –Carod, Puigcer-cós-, escindit per persones fortamentpersonalistes –Carretero, i la creaciómés genuïna del partit: Bertran, quea la seva vegada pateix una escissióper una persona personalíssima,Laporta- i, és clar, al cap del carrer,la cultura política que ha creat i enla qual ha viscut, doncs va d’això, depersones i personalismes. I amb totplegat, a ningú a Esquerra se li acutque la renovació hauria de plante-jar-se sobre altres bases que no sim-plement el canvi de personalismes alcapdavant? No és d’estranyar doncs,que al Garraf, per exemple, on ERCno ha obtingut cap regidor, la respos-ta sigui esperar canvis de personesen la direcció que reflotin, per per-sonalitat i personalisme, el partit.

Per què, al final, què són Reagru-pament i Solidaritat més que allò quedonen de si els seus caps visibles? Quèés Solidaritat més que allò que sóncapaços de fer i proposar Bertran iLópez Tena? Què és Reagrupamentmés que allò que dóna de si Carrete-ro i Carandell?

Refer la unitat d’Esquerra (no lade cap independentisme així en gene-ral, sinó la d’un partit en particular)serà una treball dur, però possible.Al cap i a la fi, l’escola política és lamateixa, i el principal argument, quetan bé li ha funcionat a Convergèn-cia, del suport d’Esquerra al PSC,doncs ja no hi és. Aquesta era l’excu-sa per la qual els personalismes van

poder argu-mentar prota-gonismes almarge d’Es-querra. I arano hi és. Aixíque les recon-ciliacionsseran més pro-bables. Segu-rament Jun-queras estàendevinantque tot plegat gira al voltant de per-sones, i per això proposa Bosch percomptes de Ridao, malgrat tots elsmèrits de Tardà i Ridao al capdavantdel grup al Congrés.

Algú veu, a aquestes alçades del’article, tot l’abisme que separa lacultura política d’Esquerra Republi-cana de la de l’Esquerra Independen-tista, de la de la CUP?

Tocant ja els límits de l’acció polí-tica possible d’un esquema de partitcom Solidaritat, després del fracàs ales autonòmiques i a les municipals,el seu líder proposa a tort i a dret que

cal un Bilducatalà. Pro-fund desco-neixement dela composicióde Bildu o uti-lització perso-nalista d’unprojecte reei-xit, per com-pensar el fra-càs propi?Bertran

coneix perfectament Bildu i l’esque-rra abertzale. Sap que el pal de pallersón 8.000 militants, una base forja-da amb els anys que té fe i conviccióen el projecte polític de l‘esquerraabertzale, i una confiança en el movi-ment i les seves estructures a provade bales i tortures.

L’aliança entre ERC, Reagrupa-ment i Solidaritat, és a dir, la recom-posició d’Esquerra –que no entencper què no tenen cap rubor en fer-lapública cada dia dues o tres vegades-és un afer intern de partit que esresoldrà, malauradament, amb com-

binació i generositats de personalis-mes en favor de personalismes: sónenveges, rancors i recels entre per-sones. El resultat, probablement, seràuna estructura de partit amb moltspersonalismes, una mica més anco-rada a la dreta, que se sotmetrà unai altra vegada en el futur a més i mésescissions sense raonament, mogu-des per personalismes.

Deia Txelui Moreno en una entre-vista recent: “La base és que l’esque-rra abertzale no és una organitzaciópolítica, la base és que l’esquerraabertzale és una forma de ser. Somecologistes per convicció, som soli-daris per convicció. L’esquerra abert-zale no és només una opció políticamés.” Això, i la convicció que el can-vi polític no ve donat per les institu-cions solament, sinó per la pressió ila sostenibilitat que li dóna la forçapopular, la gent, són les claus de vol-ta de l’esquerra independentista i lesCUP. I en base això, podem parlar.

*Quim Arrufat és regidor de la CUPa Vilanova i la Geltrú

LLeess eetteerrnneess aalliiaanncceess ii eesscciissssiioonnssddee ll’’iinnddeeppeennddeennttiissmmee

COL·LABORACIÓ QUIM ARRUFAT*

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans.RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: CarrerMaldonado,46 baixos,46001València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Tordera 34 bai-xos,08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa:: ppcc@lac-cent.cat SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiissttrriibbuucciióó:: 61554 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28. CCoonnsseellll ddee RReeddaacc-cciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó ggeenneerraall:: Laia Altarriba, Andreu Ginési Abel Caldera. PPaaïïssooss CCaattaallaannss:: Cesc Blanco,Abel Cal-dera (coords.), Joan Ballester, Guillem Colom, PepGiner, Andrés González. OOppiinniióó:: Joan Teran (coord.).EEccoonnoommiiaa:: Àlex Tisminetzky (coord.). IInntteerrnnaacciioonnaall::Laia Altarriba, Manel López (coords.).CCuullttuurraa:: JosepMaria Soler, Pau Tobar (coords.), Joan Sebastià Colo-mer, Borja Català. CCiièènncciiaa ii TTeeccnnoollooggiiaa:: Martí C., Almu-dena Gregori, Àlex Garcia EEssppoorrttss:: Rafaei Escobar.CCoorrrreecccciióó:: Mercè Mauri.EEddiicciióó ggrrààffiiccaa:: Andreu Ginés.CCoooorrddiinnaacciióó ggrrààffiiccaa:: Oriol Clavera.DDiissttrriibbuucciióó:: XavierGispert. HHaann ccooll··llaabboorraatt eenn aaqquueesstt nnúúmmeerroo:: QuimArrufat, Isa Guernika, Maria Freixas, Maria Pizà, EloiEscobedo, Sergi Masó

Número 209 Tirada: 4.000 exemplars Númerode dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitatdels articles d’opinió recau exclusivament en elsseus autors.

JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA PAPER DE VIDRE

"Anar a l'ajuda d'un poble en perillde mort (…) en nom de la conscièn-cia universal que no pot toleraraitals crims. Ho fem per protegirla població de la follia assassinad'un règim que, en assassinar laseva pròpia població, ha perdut totalegitimitat" (Nicolas Sarkozy a l'Ely-sée el 19 de març). No cal aturar-seen el fonament material de la "cons-ciència universal", lligada a la cièn-cia ficció i a conceptes com "la ban-da fosca de la força". Quan deter-minats personatges comencen atirar d'aquest tipus d'abstraccions(la "civilització occidental", etc.)sempre hi ha algú en algun racódel món que es pot anar calçant.George W. Bush va marcar el camía seguir. Com haureu imaginat Sar-kozy es referia a Líbia quan parla-va d'"un règim que, en assassinarla seva pròpia població, ha perduttota legitimitat". El detall és moltsignificatiu car és fàcil deduir queenfront dels règims facinerosos queassassinen "la seva pròpia pobla-ció" es troba la immaculada civi-lització democràtica, integrada peraquells països, com França, queenlloc de perdre el temps assassi-nant la pròpia població es dedicaal negoci, molt més rendible, d'as-sassinar la població dels altres. Totaixò ve al cas d’“un document queLibération s'ha procurat. Text sig-nat pel Consell Nacional de Tran-sició” (Vittorio de Filippis, "Petro-li: l'acord secret entre el CNT i Fran-ça", Libération, 1 de setembre). Eldocument apareixia fotografiat enl'esmentat número de Libération idonava una idea força més concre-

ta del que Sarkozy entén per “cons-ciència universal”: “Som el 3 d'a-bril. Disset dies s'han escolat desde l'adopció de la resolució 1973 alConsell de Seguretat de l'ONU, onFrança juga un paper determinantper venir a l'ajut dels insurgents.Aquest 3 d'abril, el CNT signa unacarta (reproduïda a dalt) en la quales precisa: ‘En relació a l'acord sobreel petroli pactat amb França a can-vi del reconeixement del nostreConsell, durant la cimera de Lon-dres, com a representants legítimsde Líbia, hem delegat el germà Mah-moud (Shammam, ministre a càrrecdels mitjans al CNT) per signaraquest acord atribuint el 35% delcru als francesos a canvi del suporttotal i permanent al nostre Con-sell’”. Com es pot observar Sarkozyno esmenta la “consciència univer-sal” en va, ni exhibeix les seves vir-tuts especulatives a canvi de res.No cal fer la típica cara d'indigna-ció ni de fingida sorpresa. Era unacosa que hom podia esperar. En can-vi hi ha altres coses que mai no em

deixaran de sorprendre: “Aquestacarta vindria a acreditar la tesi delsislamistes, que no han parat derepetir que aquesta guerra no teniacap altre objectiu que el de ficarmà en els recursos petrolers delpaís, les reserves del qual freguenels 44 milions de barrils, les pri-meres del continent africà?”, espregunta de Filippis. És sabut quela religió és l'opi del poble, però la“tesi dels islamistes” coincideixamb la del sentit comú i suggereixque l'opi de l’Islam no es prou potentper enterbolir visions tant òbvies.Sorprenentment, el potencial estu-pefaent de la religió de la “cons-ciència universal” és molt supe-rior, com demostra Mathieu Gui-dère, “professor universitari i espe-cialista en el món àrab”, que enllocde comprendre que l'esmentadapregunta era purament retòricacontesta amb seguretat: “De cap deles maneres. Això és ignorar la cul-tura líbia. No és un poble pobre,no para la mà, car té consciènciade la seva riquesa. Per als membresdel CNT aquest acord no és més quela justa retribució, en el sentit cul-tural del terme, del suport ofertper França”. No tinc cap tipus deconeixement específic sobre la cul-tura líbia, la qual cosa no m'impe-deix de comprendre les esplèndi-des virtuts de 15 milions de barrilsde cru, però això deu ser conse-qüència de la trista ignorància d'al-gú que no és "especialista en el mónàrab" i que no sap interpretar elsignificat de 15 milions de barrilsde cru "en el sentit cultural del ter-me".

Opi, cultura i consciència universal

Un nou cicle de lluites ha nascut iha vingut per quedar-se. Un cicleque va començar el 2010 i que con-tinua a l'alça. Les retallades socialsi laborals han assenyalat al pobletreballador la necessitat de lluitar.L'exigència de democràcia partici-pativa i de que "la crisi la paguinels rics", tan sentida els últimsmesos, s'emmarca en un llarg pro-cés de lluites dels últims anys con-tra els ERO al sector industrial,lluites que van quedar aïllades acada empresa i que no van aconse-guir aturar les reformes neolibe-rals de tots els governs, patronalsi sindicalisme antisocial.

El “Decretazo” del mes de maigdel 2010 amb retallades salarials isocials al funcionariat va tenir unaresposta contundent amb la con-

vocatòria d'una vaga el mes de junyque va significar la sortida al carrerde 80.000 treballadores del sectorpúblic a Barcelona. El 29-S una vagageneral contra la Reforma Laborala tot l'Estat va tenir ressò al sec-tor industrial i als serveis, malgratla criminalització del moviment acasa nostra de part del consellerSaura. I el 27-G del 2011 una altravaga es va convocar al Principat,aquesta vegada de la mà del sindi-calisme combatiu i els movimentssocials de perfil anticapitalista,amb la significativa participacióde l'esquerra independentista, pertal de manifestar el rebuig a laReforma Laboral i de les Pensionssignada per la CEOE, Zapatero, CCOOi UGT. El 14 de març una gran mani-festació mostrava el grau de males-

tar social contra les retallades enla salut. El 14 de maig una mani-festació encara més gran que l'an-terior indicava el nivell de rebuiga les mesures neoliberals del governde CIU. La mobilització continua-va "in crescendo".

El mes d'abril del 2011 el sectorsanitari començava un cicle de pro-testes com mai no s'havia conegut.Quatre mesos més tard la lluita con-tinua i serà de llarga durada. Lesretallades al dret a la salut i la sani-tat que el conseller Boi Ruiz, anticpresident de la patronal del sectorsanitari privat, vol implementarha aconseguit unificar a totes lestreballadores de la sanitat públicai privada i a les usuàries en contrade les privatitzacions i en defensad'una sanitat pública i de qualitat.

Concentracions diàries, mani-festacions, talls de trànsit, acam-pades als hospitals, al Parlamentde Catalunya per cridar "Artur Masa quina mútua vas" o als Mossos "Tevamos a operar sin anestesia", laconfluència entre treballadores imoviments veïnals que continueni continuaran a la tardor han obli-gat en alguns casos a CatSalut a fermarxa enrera. Cal destacar la llui-ta del hospital de L'Esperança con-tra el tancament del servei d'Ur-gències, la lluita del CAP de Mont-cada que ha pogut evitar el tanca-ment del servei d'Urgències i l'èxitdel referèndum contra l'ERO a laMútua de Terrassa que ha obligatals sindicats signants a fer marxaenrere. Són exemples de que la llui-ta és l'únic camí per aturar les pri-vatitzacions.

El moviment 15M ha estat el"catalitzador" de totes aquestes llui-tes. Nascut amb voluntat assem-bleària, horitzontal i autogestio-nària és un moviment que conden-sa milions de voluntats sota lademanda de democràcia real, endefensa dels drets socials, a favorde les llibertats de persones i pobles,contra la crisi provocada pel siste-ma capitalista. Malgrat les inten-cions del govern de CIU de crimi-nalitzar el moviment, ha aconse-guit el contrari, la implosió de totesles lluites en una sola: "no és la cri-si, es el sistema". És el moviment

qui ara denuncia els culpables dela crisi, la violència del sistemacapitalista que suportem el pobletreballador, i qui demana "quantademocràcia aguanta el capitalis-me?”. L'augment de les tarifes uni-versitàries, els ERO a la sanitat, lesretallades en salut i educació, laLlei Òmnibus, les noves retalladessalarials al funcionariat... seranels nous reptes que CiU haurà d'a-frontar i que auguren una tardorcalenta. Cal que el moviment donirespostes a totes aquestes deman-des de dones, joves, migrants i gentgran; poble treballador en lluitapel repartiment de la riquesa.

La confluència del sindicalismede classe combatiu i els diferentsmoviments socials i veïnals, sóneines necessàries per treballar la

convocatòria d'una Vaga social ieconòmica contra el govern i lapatronal. Cal cercar complicitatsentre barris, centres de treball,solidaritat amb totes les lluitesarreu dels Països Catalans, orga-nitzar la rebel·lia i la resistència,concretar objectius aglutinadorsd'una majoria social en lluita con-tra les retallades i a favor dels dretssocials i laborals del poble treba-llador català. Cal començar perorganitzar la manifestació convo-cada per la Plataforma d'Hospitalsi Usuàries de la Sanitat (PHUSC)que el dia 2 de setembre vol demos-trar al govern de CiU i al CatSalutque “Artur Mas...i nosaltres més”.

*Isa Garnika és membre del Secreta-riat Permanent de la CGT

L’ACCENT 209 OPINIÓ 03

Reptes de tardor

La tardor s'albira calenta a casa nostra i no pareix que cap gota fre-

da puga apagar la fervor de l'espanyolisme i el neoliberalisme ram-

pants: vam tancar el curs amb la notícia del tancament dels CAP i les

noves retallades en les prestacions socials, i ara tornem de vacances

(els que n'hem pogut tindre) amb la reforma de la Constitució espan-

yola i la sentència del Tribunal Superior de Justícia del Principat.

Per si no n'hi haguera prou amb el patiment de la llengua als nos-

tres territoris perifèrics, aquesta darrera interlocutòria insta a impo-

sar el castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament al Principat,

donant la raó a les denúncies de grupuscles d'extrema dreta empa-

rats pel PP i la caverna mediàtica i pot suposar el final del model d'im-

mersió lingüística, que compta amb el suport molt majoritari de la

població, i que ha garantit un coneixement del català a tota la pobla-

ció escolaritzada impedint la separació dels alumnes.

Davant aquesta decisió, les veus de protesta no s'han fet esperar,

tant des del sector educatiu, per veu de tots els sindicats de docents,

com la majoritària Ustec, d'associacions de pares i mares, dels estu-

diants, d'entitats i associacions en defensa de la llengua, així com la

majoria de forces polítiques i socials, han denunciat la decisió del

TSJC, que amenaça amb multes i sancions als ensenyants catalans que

no acatin la imposició del castellà, i han cridat a desobeir-la.

Així, la plataforma Som Escola, ha denunciat que "La justícia con-

tinua avalant i donant cobertura a la persecució que un reduït nom-

bre d'individus està realitzant contra el model lingüístic escolar al

nostre país", i també ho han fet la Coordinadora d'Associacions per

la Llengua o la Plataforma per la Llengua. Des de l'esquerra indepen-

dentista, la CUP ha cridat a desobeir la sentència emplaçant al govern

autonòmic a que "no s'agenolli davant d'una nova imposició de l'Es-

tat", Endavant ha afirmat que és "una agressió històrica i cal que el

poble català es mobilitzi i doni una resposta contundent als que pre-

tenen fer de la llengua catalana una llengua de segona".

Igualment, la reforma de la Constitució espanyola ha generat pro-

testes arreu del país. Milers de persones han tornat a eixir al carrer

per denunciar una reforma que imposa un nou biaix neoliberal i cen-

tralista a les polítiques de les diferents administracions. Contra això

s'han mobilitzat i també contra la manera en què els dos partits majo-

ritaris han pactat aquesta reforma, sense pràcticament consultar la

resta de partits, sense explicar perquè una cosa tan "sagrada" com la

Constitució pot ser de cop fàcilment reformada.

El problema, però, és que moltes de les veus que ara se senten en

contra de la reforma, de l'atac al català o de les retallades en general

són veus poc convincents. Què fan ara els sindicats majoritaris eixint

al carrer quan ja s'han aprovat la majoria de retallades laborals i

socials? Què fan ara els partits que s'autoanomenen nacionalistes

denunciant agressions a la llengua promogudes pels partits amb què

pacten tan alegrement?

L'altre problema, però, és que nosaltres encara som febles i hem

de fer pinya amb, pràcticament, qui calga per poder defensar els nos-

tres drets. Així, durant la tardor que ens espera, haurem de coinci-

dir amb gent molt diversa en situacions molt diverses; però hem de

tindre clar que l'esquerra independentista no pot renunciar a cap de

les lluites que ara es lliuren i, en la mesura de les seus possibilitats,

no pot renunciar a liderar-les. La crisi actual està desemmascarant

el capitalisme més salvatge i també l'anticatalanisme més ranci, però

alhora obliga l'esquerra i el regionalisme fins ara acomodats en el sis-

tema a resituar-se, empenyent-los cap a postures més radicalitzades.

Potser ens en podrem aprofitar, però no oblidem mai que els nostres

companys de viatge no són aquells que ens acompanyen quan els temps

són difícils per a tots, sinó els que havent tingut l'oportunitat de triar,

en temps de bonança, un camí de butaques i gaudir d'unes condicions

més favorables, van optar per romandre en aquest costat de la barri-

cada.

E D I T O R I A L

TTaarrddoorr ccaalleennttaa

ISA GARNIKA* COL·LABORACIÓ

DEL 8 AL 21 DE SETEMBRE DE 2011

“ Les retalladessocials i laborals hanassenyalat al poble

treballador la neces-sitat de lluitar”

“Cal cercar compli-citats entre barris,centres de treball,

solidaritat amb totesles lluites arreu dels

Països Catalans”

ABEL CALDERA BERGA

Què s'ha reformat?L'article 135, de l'apartat d'Hisen-da i Finances. Concretament es dis-posa que tant l'estat com les comu-nitats autònomes tindran un sos-tre màxim de dèficit, que vindràdeterminat per les directrius euro-pees i que es fixarà, tant per a l'es-tat com per a cadascuna de les comu-nitats, a través d'una llei orgàni-ca que aprovarà el parlament espan-yol.

D'altra banda, el redactat tam-bé dóna prioritat al pagament deldeute per damunt d'altres obliga-cions econòmiques de l'estat.

Finalment, es limita el volumde deute públic respecte el PIB tam-bé a les directrius europees.

Per què han fet aquesta reforma?El sostre de dèficit és una de lespropostes neoliberals per limitarla intervenció de l'estat en econo-mia productiva i en despesa social.

En l'actual conjuntura, un delsproblemes que té la Unió Europea-fruit de l'adopció de la monedaúnica- és que el deute contret, tantper rescatar el sector financer comper alimentar l'economia especu-lativa, no pot ser reduït mitjan-çant una devaluació monetària. Pertant, només hi ha l'opció d'unareforma fiscal o d'una retalladasubstancial de la despesa pública.Alemanya, principal beneficiàriade l'euro, està obligant els païsosperifèrics de la Unió a adoptarmesures dràstiques per tal d'evi-tar que la crisi financera acabi afec-tant de retruc els països centrals.Cal recordar que els creditors deGrècia, Portugal o Espanya sónmajoritàriament bancs francesoso alemanys que si no recuperen elsdiners prestats a aquests païsoshaurien de ser rescatats pels seusestats.

Aquesta situació planteja tam-bé dubtes sobre la continuïtat del'euro, i els rumors sobre l'expul-sió d'alguns països de la zona eurohan fet que Espanya opti per situar-se sota les ordres econòmiques d'A-lemanya per intentar fugir delspaïsos “sacrificats”.

D'altra banda, la reforma cons-titucional suposa aprofitar la con-juntura per a efectuar una opera-ció recentralitzadora, ja que el noutext acaba amb qualsevol engrunad'autonomia financera de les comu-nitats. El rampant nou nacionalis-me espanyol, transversal en moltspartits i amb una àmplia audièn-cia social, aprofita la crisi, doncs,per a fer correccions en un procésautonòmic que segons ells haviaanat massa lluny.

Quins són els efectes de la reforma?Amb aquesta reforma es limita sen-siblement la capacitat de finança-ment de les iniciatives del sectorpúblic. Això suposa retallar la inver-

sió en economia productiva i tam-bé en despesa social, fet que abo-na el terreny a la intervenció i elnegoci privats.

D'altra banda, en donar priori-tat al pagament del deute perdamunt de d'altres pagaments, esposa en risc la liquiditat de l'estatvers els seus ciutadans (aturats,jubilats, mestres, metges, funcio-naris...), ja que en situacions d'i-nestabilitat financera com l'actual,interrupcions en el pagament delssous públics. Així, al contrari delque passa en el tancament d'em-preses, on primer es paguen els tre-balladors i després els deutes ambles altres empreses amb qui estenien tractes -i això és així per-què es considera que els treballa-dors són la part a protegir-, l'estatara haurà de pagar abans el deutecontret que els sous i prestacionsciutadanes.

Per què no es convoca un referèndum?Legalment, només cal convocar unreferèndum per ratificar una refor-ma constitucional aprovada per lescorts si ho demanen més del 10%de diputats i senadors. Com quePSOE i PP tenen junts més del 90%de la representació, la proposta dereferèndum no ha prosperat.

Políticament no s'ha convocatun referèndum per la por a perdre-'l, malgrat que oficialment s'hagiparlat de la inestabilitat en els mar-cats que suposaria sotmetre la refor-ma a votació. L'experiència prece-dent dels referèndums sobre la Cons-titució Europea a Holanda i Fran-ça, així com la possibilitat que lessimpaties que desperten els postu-

lats del moviment “indignat” s'ar-ticulessin electoralment en un frontdel NO, han estat el motius de fonspels quals la reforma s'ha cuinat idigerit als salons del congrés i noa les urnes.

Per què CiU s'ha abstingut?CiU, a diferència del PNB tal i comva deixar clar Duran i Lleida, for-ma part del pacte constitucional;és a dir, fou força redactora i pro-motora del Sí a l'actual text cons-titucional. Aquest paper també elcomparteix amb Izquierda Unida,com a hereva del PCE. Totes duesforces han quedat fora del nou pac-

te constitucional, però per motiusben diferents.Mentre l'oposició d'IU era una opo-sició ideològica a les polítiques eco-nòmiques de limitació de l'estat delbenestar i la despesa públiquesimposades per Alemanya, la de CiUvenia determinada per l'atac a lapoca autonomia financera que téla Generalitat que suposa la limi-tació per llei de la capacitat d'en-deutament de les administracions.Si cada comunitat autònoma s'ha-gués pogut fixar el propi sostre dedèficit amb una llei pròpia, seguinttambé les directrius europees, lafederació regionalista hagués votat

favorablement.Malgrat aquesta oposició con-

juntural, CiU no podia votar encontra juntament amb les forces al'esquerra del PSOE. El paper polí-tic que la federació vol jugar a nivelleuropeu, intentant recuperar el fildirecte que Pujol havia tingut ambmolts presidents d'estats comuni-taris, i la seva íntima vinculacióamb el capitalisme alemany li feienimpossible fer front comú amb els“comunistes”. L'espectacle del síperò no així, i el debat entre abs-tenció i no participació són fruitde la incomoditat de la postura con-vergent.

L’ACCENT 209DEL 8 AL 21 DE SETEMBRE DE 201104 PAÏSOS CATALANS

La concentració de València contra la reforma va reunir quasi un miler de persones

Petita guia del colp constitucional

Si a l’estiu no s’han aturat les retalla-des, tampoc no han cessat les protes-tes.En aquest cas, l'assemblea de la Pla-na d'Endavant-OSAN ha fet un nou muralreivindicatiu a Castelló de la Plana. Alllit del riu Sec, el mural anima a la soli-daritat i la consciència de classe com aresposta a l'atur i les retallades socialsendèmiques del sistema capitalista.

FOTONOTÍCIA

Mural contra les retallades a la Plana

L’ACCENT 209 DEL 8 AL 21 DE SETEMBRE DE 2011 PAïSOS CATALANS 05

XAVIER GISPERT ZEGRÍ PALMA

Sis persones absoltes i cinc condem-nades. És el balanç de la primerasentència del cas que investiga lesacusacions del col·lectiu espanyolis-ta Círculo Balear contra un grup dejoves, la majoria de l'organitzacióindependentista Maulets Mallorca.

El jutge ha sentenciat que els cinccondemnats paguin les costes deljudici i una multa de dos euros durantdeu dies per un delicte d'injúriesocorregut durant la manifestaciócontra la corrupció que es va cele-brar a Palma el març de 2010. A més,tres dels condemnats també han d'a-bonar una segona multa idènticaper un delicte d'amenaces. En total,doncs, 160 euros que seran recorre-guts en instàncies superiors, tantper Maulets com per l'acusació.

De moment, aquesta resoluciójudicial avala els arguments de l'ex-president del Círculo Balear, JorgeCampos, actual director de la Fun-dació per al Desenvolupament Sos-tenible, depenent de la Conselleriade Turisme. Així, Campos ha estatl'únic beneficiat del litigi, malgratque el jutge el considera en el textde la sentència un provocador, laqual cosa ha apaivagat lleugerament

la condemna final. De fet, quan es van

produir els fets, JorgeCampos exercia com apresident del CírculoBalear i, segons la sen-tència, el dia de la pro-testa contra la corrup-ció havia decidit anara provocar els mani-festants desplegantuna bandera espanyo-la i proferint consig-nes polítiques. Ara,Campos té el càrrecdins el Govern gràciesal nou conseller deTurisme, l'exbatle deCalvià Carlos Delgado,cara visible de l'extre-ma dreta espanyolis-ta dins el PP balear.

En total, onze persones han estatimputades en el procés obert als jut-jats pel Círculo Balear. En un pri-mer moment, Jorge Campos nomésva dirigir l'acusació contra cinc jovesindependentistes, però en el trans-curs del cas es van anar afegint noms.Segons s¡admet en el sumari, totesles identificacions s'han basat enmaterials aportats pel diari El Mun-do – Dia de Baleares i en les inves-

tigacions d'una brigada d'informa-ció política de la Policia Nacionalespanyola a Balears.

Finalment, doncs, els únics con-demnats han estat els 5 primersinvestigats. Un fet que junt a lacondemna simbòlica de 20 o 40euros per acusat, podria donar for-ça a la tesi de Maulets Mallorca idel Grup de Suport, que conside-ren que es tracta d'un “procés polí-tic” contra els joves independen-

tistes de l'illa i denuncien que jahan patit altres cops judicials enels darrers mesos.

El Grup de Suport ha consideratque “la poc fonamentada acusació”no podia donar lloc a una condem-na “més dura”, però que en canvi“políticament interessava no absol-dre els joves”. A més, el gruix de laresolució del procés s'ha basat deforma exclusiva en els testimonisde l'acusació.

EEll jjoovveenntt ddeeMMaalllloorrccaa eessmmoouu ppeell tteerrrriittoorriiÀLVAR HERVALEJO PALMA

Més de 200 joves participaren enla primera Marxa Juvenil pel Terri-tori celebrada a Mallorca el passat27 d’agost. La caminada, convoca-da per una desena d’entitats juve-nils de l’illa, començà a la vila deSant Joan per acabar a Montuïrii, segons els organitzadors, “des-bordà totes les previsions de par-ticipació”.

Joves i no tan joves, molts por-tant banderes de color verd com a

símbol de la lluita ecologista, esdonaren cita en aquesta jornadaque pretenia ser un gest de com-promís en defensa del territori. Lamarxa recorregué part del traçatdel polèmic Pla de Carreteres, apro-vat pel govern del PSOE i conside-rat una brutal agressió al medinatural per entitats ecologistescom el GOB.

Les notes de les xeremies acom-panyaren els i les caminants duranttot el recorregut, i també es dei-xaren veure banderes de diferentspobles de l'illa, ja que a la marxaacudiren joves de tota l’illa. Orga-nitzacions i col·lectius tan variatscom Joves de Mallorca per la Llen-gua, Maulets, Pinyol Vermell,Assemblea de Joves del Molinar oJoves Units per la Lluita Sahrauíajuntaren forces per demostrar lacapacitat de mobilització del joventde Mallorca. Des de Maulets, la jor-nada es valorà “molt positivament”i asseguren apostar per la marxacom a “futur referent de la lluitaecologista i juvenil a la nostra illa”.

Amb l’arribada a Montuïricomençà un sopar popular, seguitd’un concert on hi participarenmúsics com Biel Majoral, Pep Sua-si, Barrumbada, Rock‘n’Press i EsReboster. Portaveus de la comissióorganitzadora llegiren un mani-fest on s’apostava per la defensade la terra i es rebutjava “la Mallor-ca dels especuladors i els camps degolf”. A més, també apostaren perla continuïtat, any rere any, de laMarxa Juvenil pel Territori.

tiu, i aquest 2011 es va convertir enuna paròdia sobre la corrupció, lamonarquia i la política lingüísti-ca.

Finalment, durant la festa tam-bé es produeix la sortida de les auto-ritats de la missa, on es produei-xen moments de tensió entre elpoble i els polítics, ja que són escri-dassats pel Cosso i per la gent que

es reuneix al voltant. Enguany, la festa ha estat mar-

cada per l'assetjament mediàtic i lacriminalització del Cosso, degut alsincidents ocorreguts a la sortidadels polítics. El passat dia 28 d'agostes va viure un dels episodis més ten-sos en els darrers anys, ja que laPolicia Local va aprofitar la sorti-da de missa per utilitzar un esprai

EEll CCoossssoo ddee FFeellaanniittxx:: qquuèè ééss ii qquuèè vvaa ppaassssaarr??

EN PRIMERA PERSONA

Els joves acusats a les portes del jutjat

amb l'objectiu de dissoldre els fela-nitxers i felanitxeres que mostra-ven la seva indignació davant elspolítics que passaven per davallel pal·li amb crits de “feixistes,lladres i espanyolistes”.

En total, una trentena de per-sones va haver de menester aten-ció mèdica, mentre que el batleva donar suport a l'actuació de lapolicia i la va qualificar de “pro-porcionada”. Segons la policia,hi va haver agressions físiques iverbals cap als polítics i dues rodesde cotxe de la guàrdia civil fora-dades, entre altres incidents.

Mentrestant, el conegut escrip-tor felanitxer Bartomeu Mestretambé va aportar el seu anàlisial respecte: “Enguany han volgutser protagonistes aquells que, des-prés de provocar i d’atiar el foccontra la llengua, la cultura i elpoble, es queixen si una espiradels seus incendis que alteren laconvivència els arriba a la pun-ta del nas”.

EEll jjuuttggee ccoonnddeemmnnaa cciinncc jjoovveessppeerr iinnjjúúrriieess ii aammeennaacceess aammeemmbbrreess ddeell CCíírrccuulloo BBaalleeaarrTant l’acusació com els independentistes condemnats recorreran la sentència

MARIA PIZÀ FELANITX

És difícil d'entendre, però tambéd'explicar, que és el Cosso. Algunsho defineixen com un “sentiment,un estat d'ànim”, i en canvi d'al-tres com “una organització bata-suna-mallorquina que polititza lafesta major”. Però tots coincidei-xen que el Cosso va néixer fa mésde vint anys, després que un grupde joves cansats que a Felanitx nohi hagués res reivindicatiu per lafesta major varen decidir muntaruna festa del poble i per al poble,al marge de les institucions.

Aquesta festa comença a les sisdel matí, amb un corre-bars querecorre els carrers del poble finsa arribar a la plaça, on es ressus-cita la quica. La quica és una galli-na dissecada que es passeja jun-tament amb les xeremies per totel poble durant tot el dia.

Acabada la resurrecció, té llocel pregó, que sempre s'ha carac-teritzat per ser molt reivindica-

La policia va usar spray contra els participants

“Èxit de la marxaecologista

organitzada per ungrup d'entitats de

diferents pobles del'illa ”

L’ACCENT 209DEL 8 AL 21 DE SETEMBRE DE 201106 PAïSOS CATALANS

ORIOL FUSTER I CABRERA TORTOSA

Este passat agost un grup de jóvensmembres del Casal Popular Panxamplai de Maulets hem iniciat un intercan-vi amb el col·lectiu Soziale Bildung deRostock, al nord d'Alemanya. El con-tacte amb el col·lectiu alemany s'hadonat arran la campanya per la retira-da del monument i els símbols fran-quistes de Tortosa, del Casal PopularPanxampla: l'intercanvi, per tant, naixamb la voluntat d'intercanviar visionsi realitats sobre esta qüestió. A la pràc-tica, però, l'experiència ha anat moltmés enllà, i la primera part de l'inter-canvi -el viatge del grup català a Ale-manya- ha esdevingut una aproxima-ció no només a l'estat de la memòriahistòrica al país germànic, sinó tambéun acostament a la situació de l'esque-rra transformadora i anticapitalista ials reptes als quals s'enfronta, aquí iallà. Des de L'ACCENT se m'ha dema-nat, com a participant de l'intercanvi,d'explicar una mica l'experiència i expo-sar unes quantes idees i reflexions alrespecte. Així ho farem.

Memòria històrica i nazisme: entrela culpa i la continuïtat.No descobrirem cap secret si diem queel passat recent d'Alemanya, i concre-tament el nazisme i la Segona GuerraMundial, és quelcom que ha deixat unimportant trauma en l'actual societatteutona. La petjada moral que arrosse-guen en este sentit és realment inten-sa, i ho demostra, per exemple, l'al·lèr-gia que els provoca qualsevol símbolnacional, fins i tot en situacions tanhabituals com una competició de laselecció alemanya de futbol.

L'equació és la següent: bandera ale-manya = adhesió nacional = naciona-lisme = imperialisme = nazisme. Unraonament que des del nostre prismaresulta simplista i recorda a certs dis-cursos demagògics i malintencionatsals quals estem ja massa acostumats;però que poden entendre's tenint encompte la realitat actual i el passatrecent alemany. En este sentit el debatva resultar molt interessant, i haverexplicar la realitat nacional dels Paï-sos Catalans a un públic d'esquerresperò alhora contrari als conflictes d'a-rrel nacional va resultar un autènticrepte. I no només això; una de les refle-xions que posteriorment vam fer la gentque conformàvem el grup català és comesta mena d'exercicis resulten positius:no només per la "pedagogia" que s'estàfent -en este cas a un grup d'alemanys-, sinó també perquè ens força, alhora,a replantejar-nos idees que donem moltper assumides i suposades. Perquè capveritat és absoluta, i replantejar-se lescoses mai és sobrer.

Este sentiment de culpabilitat pelgenocidi comés durant el nazisme, però,xoca frontalment amb certes realitatsa les quals ens vam haver d'enfrontartambé durant el viatge. En este sentitla visita al camp de concentració deNeuengammer va significar un impor-tant impacte per a tot el grup.

Més enllà de l'horror que represen-ta el camp en si -del qual vam poderconèixer-ne des del funcionament i l'or-ganització a les crueltats que van haverde patir-hi els presoners; passant perveure els dibuixos on els supervivents,

com a part del procés de recuperació,mostraven els records que tenien del'estada-, l'impacte vingué quan ensexplicaren com ha evolucionat la com-posició de la societat alemanya des dellavors. O potser hauríem de dir com

"no" ha evolucionat, ja que tal i com ensvan explicar, de la mateixa manera queles grans empreses que avui dominenl'economia alemanya -i internacional-són les mateixes que van col·laboraractivament amb el règim nazi (Brupp,

Thyssen, Bayer, Volkswagen...), moltesde les persones més influents en l'esfe-ra política i financera de l'actualitatsón, si no les mateixes, hereves direc-tes del règim. Una realitat que potserno ens hauria de sobtar, tenint en comp-te l'experiència de la "transició" espan-yola i el "reciclatge" de polítics en for-ma de rentat de cara que va compor-tar; però que no deixa de ser impactanttenint en compte les dimensions i teninten compte, sobretot, la "fama mundial"que va adquirir el règim nazi. Però noés només això: la realitat geopolíticaactual, amb l'ascens arreu d'Europa d'u-na "nova" ultradreta xenòfoba i popu-lista (es digue Vlams Belaang, FrontNational o Plataforma x Catalunya) noha passat desapercebuda a Alemanya;lluny d'haver "après" de la Història, latendència de creixement d'esta ultra-dreta és exactament la mateixa que ala resta del continent, materialitzadaallà amb l'NPD (Nationaldemokratis-che Partei Deutschlands). Compten,potser amb l'avantatge, només, de teniruna esquerra antifeixista més conscien-ciada i activa al respecte. Potser.

De la memòria històrica a la transformació social

CRÒNICA D’UN INTERCANVI

ORIOL FUSTER I CABRERA TORTOSA

Diu la dita que les comparacions sónodioses. Probablement: però tambénecessàries per avançar, igual quel'autocrítica. I si hi ha una idea queles persones que vam participar del'intercanvi vam compartir acabatel viatge és que tenim molt a apren-dre de l'esquerra alemanya -li diguemalternativa, transformadora, anti-capitalista, real o esquerra a seques.Aprendre, però, no com un exerci-ci de seguidisme acrític com ha pas-sat massa vegades amb, per exem-ple, l'Esquerra Abertzale; sinó sim-plement com un moviment a teniren compte perquè resulta, en moltsaspectes, molt més madur i cohe-rent que el català. Criticable en mol-tes coses, evidentment, com arreu;desgraciadament massa dèbil, tot iessent molt més fort que d'altres,també: però amb un rerefons pràc-tic i de valors molt interessant iconstructiu i amb cert savoir-fairemés que envejable.

I és que no és una qüestió quan-titativa -que també- sinó, per dir-hod'alguna manera, qualitativa. Allòenvejable de l'esquerra alemanya noés el gran nombre d'edificis okupatsi alliberats que tenen, que també;ni la importància que tenen algunsprojectes en àmbits com la lluitaantifeixista o ecologista, que tam-

bé: allò envejable i del qual haurí-em d'aprendre és de l'actitud queplana entre la gent que participad'estos moviments socials. Uns valors-respecte, humilitat, voluntat d'in-tegració i construcció, cohesió i uni-tat en la diversitat ideològica, auto-crítica i coherència- que haurien deresultar bàsics en qualsevol movi-ment d'esquerres, per definició, peròque en molts casos ni en l'EsquerraIndependentista ni en l'esquerraanticapitalista catalana no ho resul-ten a la pràctica.

Lligat amb això resulta prou sim-bòlica una qüestió, i és la força quetenen a Alemanya dos movimentsque aquí passen massa desaperce-

buts: el vegetarianisme/veganismei el feminisme. Dos àmbits de llui-ta amb un tret comú molt impor-tant: impliquen un treball que vamés enllà del discurs fàcil i de l'es-tètica. La lluita vegetariana i la llui-ta feminista i per l'alliberamentsexual passa per un treball perso-nal, privat i que s'aplica en el dia adia.

La persona que decideix optarpel vegetarianisme o el veganismepren una decisió que afectarà laseua alimentació i consum. La per-sona que pren consciència dels pro-blemes que comporta el sistema devalors patriarcals intenta superar-los en la manera d'entendre la rea-

litat, en les relacions interperso-nals i en les relacions sexuals. I nonomés això: es tracta també de dosàmbits de lluita que són, si nomenyspreats, sovint ridiculitzatsper algunes persones d'estos movi-ments polítics suposadament tanalternatius: els sempre recurrentsepítets "menjaflors", "feminazis" iderivats, respecte els quals haurí-em de reflexionar.

Experiències com este intercan-vi resulten enriquidores precisa-ment per això: perquè ofereixennoves perspectives sobre la quoti-dianitat que poden ajudar-nos amillorar-la. Dit això, fer-ho o noestà, només, a les nostres mans.

Més enllà dels discursos: la unitatpopular comença en l’àmbit privat

La trobade ha servit per intercanviar experiències

La trobada ha sigut enriquidora per a ambdues parts

REDACCIÓ BERGUEDÀ

Ens els darrers dies, aquesta expres-sió ha agafat força a la capital ber-guedana i és que el passat diumen-ge 4 de setembre de la mà del CasalPanxo i de Maulets, el Teatre Muni-cipal de Berga homenatjava la figu-ra de l'històric militant indepen-dentista, Antoní Massaguer. A les 7de la tarda, prop de 500 personess'aplegaren al Teatre Municipal pertal d'homenatjar Antoní Massaguergairebé onze anys després de la sevamort amb el lema "Anar-hi, anar-hi i anar-hi", que popularitzà aquestindependentista.

Des del Casal Panxo, la valoracióque es fa de l'acte és del tot positi-va, tal i com apunta un dels seusmembres, Guim Tuson: "Estem moltcontents, perquè l'acte ha suposatmesos de feina per a l'entitat i elsassistents van respondre molt posi-tivament. La gent en va sortir moltcontenta". Tuson, que fou la perso-na encarregada de presentar l'acteel passat diumenge, recordava lafigura de l'Antoní en aquests ter-mes: "el seu exemple perdura i noens ha deixat d'acompanyar ni unsol instant al llarg de tot aquesttemps (...) considerem que les vir-tuts característiques de la persona-litat de l'Antoní, com eren la tena-citat, la modèstia, la fraternitat, lavalentia o la combativitat, entremoltes d'altres, han de ser necessà-riament presents entre la militàn-cia independentista".

L'acte va incloure també una lec-tura de poemes i la interpretació de

"Veles e Vents" d'Ausiàs March i"Caminant" de Jacint Verdaguer perpart del cantautor solsoní Roger Mas.

Martí Majoral, portaveu de l'or-ganització antirepressiva de l'Es-querra Independentista, Alerta Soli-dària, s'encarregà del parlamentcentral de l'acte. Majoral, va posarèmfasi en la important trajectòriadel militant berguedà, destacantalhora nombrosos noms propis del'independentisme històric com elsde Martínez Vendrell o Daniel Car-

dona; també feu una menció espe-cial per a l'exmilitant d'EPOCA quemorí el dia abans a Barcelona, JoanMateu Martínez. Per altra banda,destacà alguns dels casos repressiusmés recents tals com l'Operació Gar-zón del 92 i el cas dels Tres de Grà-cia. Tanmateix, Majoral també diri-gí unes paraules en referència a l'ac-tual amenaça que estan vivint lallengua i la cultura catalanes a tra-vés de la interlocutòria del TSJC,així com les constants retallades de

drets bàsics que està duent a termeCiU en favor de l'ensenyament pri-vat i les mútues mèdiques.

També en l'acte es presentà eldocumental inèdit "Anar-hi, anar-hi i anar-hi", que amb la figura d'An-toní Massagué com a fil conductor,repassa l' independentisme dels anys70 i 80.

Per posar punt i final a un l'ac-te, l'organització desplegà una pan-carta amb el lema "Per vèncer calanar-hi, anar-hi, anar-hi" i el ros-

tre d'Antoní Massaguer la qual seràpenjada del Castell de Sant Ferrande Berga, el proper dissabte 10 desetembre.

Una trajectòria de lluita constant Antoní Massaguer va néixer l'any1947 a Berga. Es destacà de ben joveper la seva militància independen-tista. L'any 1980 va ser detingut jun-tament amb nou persones més, acu-sades totes elles de pertànyer a EPO-CA (l'Exèrcit Popular Català), i coma conseqüència d'aquesta detenciófou empresonat durant nou anys enel conegut cas Batista i Roca. Enrecórrer la sentència, Masssaguer,juntament amb dos companys més,començava una llarga lluita judi-cial amb l'Estat espanyol, que aca-bà, l'any 1988 quan el Tribunal Euro-peu d'Estrasburg dictaminà que l'Es-tat espanyol havia violat l'article6.1 del Conveni Europeu dels DretsHumans. Fou posat en llibertat elmes de juny de 1989. Massaguer moría la ciutat de Berga el dia 28 denovembre de l'any 2000.

L’ACCENT 209 DEL 8 AL 21 DE SETEMBRE DE 2011 PAÏSOS CATALANS 07

JJuuttjjaatt uunnddiirriiggeenntt ddeellPPSSCC ddee NNoouuBBaarrrriiss ppeerraaggrreessssiióóREDACCIÓ BARCELONA

Aquest dimarts 6 de setembre esva celebrar el judici contra MarioGarcía Gómez, militant del PSOEi actual conseller de Nou Barris(Barcelona), acusat d'haver agre-dit dos militants de la CUP durantla passada campanya electoral.

Els fets succeïren el divendresanterior a l'obertura de les urnes,en les darreres hores en què esta-va autoritzat fer propaganda elec-toral. Un grup de militants delPSOE, capitanejats per García,increparen els dos militants dela CUP mentre aquests enganxa-ven cartells. Quan aquests repli-caren els insults recordant-losles polítiques antisocials delsdarrers 30 anys, els militants delPSOE van respondre amb violèn-cia i dos dels integrants de laCUP van haver de ser atesos enun centre mèdic.

En el judici, la fiscalia vademanar per a Mario García 40dies de multa a raó de 6 eurosdiaris més una indemnització de280 euros. Per la seva banda l'a-cusació particular ha demanat10 dies d'arrest domiciliari mésuna indemnització de 280 euros.

REDACCIÓ BARCELONA

El passat 22 de juliol el governespanyol va aprovar el protocold'actuació de la Unidad Militarde Emergencias, una unitat de l'e-xèrcit espanyol destinada a actuaren tot tipus d'emergències que elgovern declari d'interès nacional.

Aquest unitat fou creada perRodríguez Zapatero el 2005, i sibé ha participat en tot tipus d'e-mergències (incendis, inunda-cions, terratrèmols...), també vaparticipar en la vaga de contro-ladors aeris del desembre passat.

La UME ha rebut diverses crí-tiques, no només per la seva actua-ció en la controvertida militarit-zació dels aeroports de l'estat eldesembre de 2010, sinó també perla militarització a que ha sotmèsde forma creixent els diversos ser-veis d'emergències com Protecció

Civil, emergències mèdiques, bom-bers, etc.

Amb el nou protocol, quedad'una banda garantida la discre-cionalitat d'actuació d'aquestaunitat, ja que pot ser utilitzadaper a qualsevol situació que elgovern consideri “d'emergència”.I en els casos en què es decretiaquesta emergència, l'actuació dela UME no serà complementàriasinó que obtindrà el comanda-ment de tot l'operatiu, posant sotacontrol militar organismes civilscom els bombers.

Aquest protocol és, segons ana-listes de seguretat gens sospito-sos de ser antisistema com el Cen-tre d'Estudis Estratègics de Cata-lunya, impropi d'un estat demo-cràtic. Vistos els precedents de lavaga de controladors aeris, obreuna via perillosa de militaritza-ció de la conflictivitat social.

Aproven el protocolde la Unidad Militarde Emergencias

El Teatre Municipal es va omplir per retre homentatge a Antoni Massaguer

L’homenatge a l’independentista Antoní Massaguer aplega prop de 500 persones a Berga

“Anar-hhi, anar-hhi i anar-hhi”

REDACCIÓ BARCELONA

El passat 27 d'agost una manifes-tació antifeixista recorria elscarrers de Salt, el municipi queatrau tota l'atenció informativaquan es parla de la conflictivitatde la immigració. La manifesta-ció es feia com a resposta a l'enè-sima convocatòria de Plataformaper Catalunya d'una manifesta-ció racista, que finalment va serprohibida per un tribunal davantla voluntat d'alteració de la con-vivència que cercava la mobilit-zació.

La mobilització antifeixista vaaplegar centenars de persones detot el Gironès, que es van mani-festar sota un impressionant dis-positiu policial. Dos dies després,Plataforma per Catalunya presen-tava una denúncia per “manifes-

tació il·legal”. En aquesta denún-cia, la formació ultradretana voliaque es presentessin càrrecs con-tra les organitzacions que signa-ven el cartell de la convocatòria-Assemblea d'Indignats de Giro-na i Acció Antifeixista- i tambécontra el cap del grup municipalde la CUP a Girona i consellercomarcal Jordi Navarro, que vaparticipar en la mobilització.

No és la primera vegada quePxC denuncia militants indepen-dentistes i antifeixistes. L'abrilde 2010 van ser detinguts dosindependentistes a Vilafrancadel Penedès hores després d'ha-ver participat en una manifesta-ció contra la presència del líderultra a la localitat.

PxC denuncia duesentitats i un regidorde la CUP de Girona

DEL 8 AL 21 DE SETEMBRE DE 201108 EN PROFUNDITAT

LA CUPEls bons resultats de les diverses CUPa les eleccions municipals de maig de2011 han donat pas al repte de demos-trar que la seva gestió permet desen-volupar polítiques transformadores ino perverteix l'esperit del projecte.D'aquí a uns mesos, moviments socialsi mitjans de comunicació posaran lalupa damunt la gestió de les alcaldiescupaires per valorar-ne els resultats.D'aquest examen la CUP en pot sortirreforçada, si sap fer valdre els seusrèdit, o debilitada si transmet la imat-ge d'haver-se acomodat a una reali-tat inamovible.

“El debat sobre pre-sentar-se a les elec-cions autonòmiques

de la CAC estarà supedi-tat a la resolució en unsentit o altre de debatsprevis interns”

D'altra banda, aquest nou curs polí-tic portarà l'obertura, de nou, deldebat estratègic al sí de la CUP, tal icom ja s'ha deixat entreveure en diver-sos articles d'opinió d'alguns dels seusmilitants. Aquest debat, que abraçamés aspectes que no les properes elec-cions autonòmiques, determinarà deforma força important la configura-ció futura del moviment.

Com assumir i potenciar el creixe-ment de l'organització sense abando-nar els principis d'horitzontalitat,participació i no integració al siste-ma es presenta com un repte al qualno és suficient donar-li una respostaètica sinó que cal abordar aspectescom els diversos nivells de presa dedecisions, els mecanismes de controli participació, i també la coordinacióde la CUP amb la resta del movimentindependentista.

D'aquest darrer aspecte en depe-nen altres com el model d'articulacióterritorial del moviment o el lligamentre treball institucional i mobilit-zació social en un context de creixentconflictivitat.

Aquests són els aspectes que es dilu-cidaran els propers mesos, tot i queprobablement l'atenció mediàtica esti-gui centrada en la concurrència o node la CUP a les eleccions autonòmi-ques de la CAC el 2014, un aspecte quedependrà de com prèviament s'haginresolt la resta de debats.

LA NOVA ORGANITZACIÓ DE JOVESAquest proper curs polític és el que,a priori, ha de donar llum a la novaorganització de joves de l'esquerraindependentista fruit de la confluèn-cia entre Maulets i la CAJEI. Almenysaquestes són les previsions fetes pelsresponsables del procés, a risc que l'a-llargament del mateix acabi desgas-tant les organitzacions, com passasempre que una organització, siguide la índole que sigui, es replega a tre-ballar només temes interns.

“Segons el previst, afinals d'aquest cursha de finalitzar el

procés de confluènciaentre Maulets i la CAJEI”

La nova organització naixent tin-drà davant seu el repte de gestionarun volum de militància considerable,el procés expansiu que provoca lail·lusió inicial d'un projecte d'aques-tes característiques i fer-ho en un con-

text socioeconòmic en que allò queadvertia el discurs juvenil de l'esque-rra independentista, la precaritzaciódel jovent, s'ha convertit en una rea-litat palpable fins i tot pel més incrè-dul.

LA XARXA DECASALSEl passat mes de març es celebrà aSabadell una trobada de casals popu-lars dels Països Catalans per debatresobre la necessitat de coordinació iprojecció pública d'unes entitats que,tot i aplegar més d'un centenar delocals arreu de la nació i reunir milersde socis, en els darrers temps havienquedat una mica eclipsades del pano-rama independentista pels bons resul-tats electorals de la CUP.

En els darrers mesos han obert lesseves portes nous casals, com el TioCuc d'Alacant o la Teixidora d'Igua-lada, mentre que altres, com La Cruï-lla a l'Eixample barceloní estan a puntde fer-ho. I paral·lelament, algunsdels casals més consolidats, com el deReus, han inaugurat seus socials deproporcions inimaginables uns quantsanys enrere.

“La segona trobadade casals es celebra-rà a Vilanova i la Gel-

trú amb la voluntat d'es-tablir definitivament unacoordinació”

Aquest curs la segona trobada decasals es celebrarà a Vilanova i la Gel-trú, en el marc de la commemoraciódel centenari del Congrés d'AteneusObrers. El resultat d'aquesta segonatrobada, condicionat pel complimentdels objectius sorgits a la trobada deSabadell, serà el que determinarà deben segur si la coordinació tira enda-vant o si es queda en un nou intentfallit.

LA DEFENSA DE LA LLENGUALa sentència del TSJC contra la immer-sió lingüística ha disparat directa-ment contra la columna vertebral dela identitat nacional. Els atacs con-tra el català als altres territoris delsPaïsos Catalans eren vistos fins ara

L'onze de setembre significa el tret de sortida del nou curs polític. Aquestestarà marcat, amb quasi tota seguretat, per una ja anunciada “tardor calen-ta” amb retallades socials i nacionals, i unes eleccions estatals que amb totaprobabilitat acabaran de radicalitzar la deriva regressiva dels darrers temps.

En aquest context, l'esquerra independentista obtes a l'horitzó, tant de caire organitzatiu com de clitzem quins seran els principals eixos de treball iindependentista i en quin context està previst qu

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 209

amb indiferència i amb un cert sen-timent d'inevitabilitat per molts sec-tors polítics i socials catalunyesos. Lasentència ha dinamitat, però, el sen-timent de seguretat vers la identitatnacional que facilitava el model lin-güístic de les escoles de la CAC.

Amb la sentència del Constitucio-nal de l'estiu passat i la del Supremd'aquest Nadal, l'estratègia anticata-lanista ja havia ensenyat la poteta.L'allau de retallades socials provoca-des per l'ofensiva neoliberal havia,però, situat el focus d'atenció sobreun altre tema.

“L'esquerra indepen-dentista de la CACestarà obligada a

posar-se al nivell de ladels altres territoris enestratègies de lluita perla llengua”

D'altra banda, l'impuls favorablede l'administració autonòmca a laimmersió lingüística i l'ampli con-

sens social entorn el model d'escola,havien suposat una desmobilitzacióquasi total del teixit associatiu endefensa de la llengua a l'ensenyament.Només les iniciatives d'aprenentatgede la llengua pels nouvinguts i algu-nes campanyes esporàdiques pel cata-là a les universitats havien mantin-gut la flama reivindicativa. En can-vi, a les Illes però sobretot al PaísValencià i a la Catalunya Nord, aquestteixit associatiu ha assumit molt sovintel paper d'eix central del movimentnacional i ha continuat organitzantcentenars i milers de docents i paresd'alumnes.

Ara, però sobretot en la passadasentència del Tribunal Suprem, l'es-querra independentista ha actuat ambrapidesa a articular respostes derebuig. Concentracions i mocions alsajuntaments, així com crides a la des-obediència, però sense poder o saberarticular cap alternativa. Davant l'im-pàs, ha estat la societat civil oficialla que, amb una arrancada molt tèbia,articulà una primera resposta cons-tituïnt Somescola.cat. Nascuda justdesprés de la sentència del passatNadal, aquesta entitat fou concebu-da com una superestructura gestio-nada en gran part a través d'ÒmniumCultural i que anés recollint adhe-sions de la societat civil. Amb la sen-tència d'aquest setembre les adhe-sions s'han disparat i caldrà veure si

aquesta plataforma es territorialitzai adopta formes participatives o bé siopta per a continuar essent una estruc-tura d'agitació i mobilització nacio-nal.

El ple suport i el treball participa-tiu de les organitzacions de l'esque-rra independentista al País Valenciai les Illes en les organitzacions endefensa de l'ensenyament en català,ha contrastat fins ara amb la mancad'iniciativa al Principat, determina-da per la desmobilització general enaquesta matèria. Cert és que a nivelllocal hi ha hagut una ingent quanti-tat d'actes de defensa lingüística, desde l'organització de cursos de catalàfins a accions de normalització idenúncia. I que multitud d'actes delCorrellengua han estat sostinguts pelteixit de l'EI, tot i el caràcter cerimo-nial que ha adquirit sovint aquestamobilització.

Els escenaris que s'obren davantaquesta ofensiva anticatalana sónmúltiples. Des d'una confiança enpoder doblegar les polítiques mésregressives del PP al País Valencià mit-jançant la mobilització social a l'es-perança d'alguns tacticistes que elsresultats de les eleccions estatals denovembre i un pacte CiU-PP portinRajoy a ordenar un alto-el-foc delsmoviments contra el català, passantpels qui desitgen actes de desobedièn-cia massiva que accelerin el conflic-

te amb l'estat. Passi el que passi, però,obligarà l'esquerra independentistacatalunyesa a moure fitxa en una oaltra direcció, obligant-la a treballarestratègies de lluita per la llenguacom ja fa en altres territoris.

LA CONFLICTIVI-TAT SOCIALSetmana rere setmana, sembla mésevident que la crisi no ha tocat fonsi que l'ofensiva contra els drets socialsva a per totes. La resposta social, sim-bolitzada per l'anomenat movimentdels indignats, també està essent crei-xent, i ja són diverses les iniciativesque han anat més enllà del movimentreactiu o testimonial per passar a bas-tir alternatives territorialitzades delluita.

Si bé és cert que l'esclat d'indigna-ció social era previst per l'esquerraindependentista, i aquesta es va sumara empènyer la indignació, també hoés que això ha generat no poques con-tradiccions respecte els principis ide-ològics de l'esquerra independentis-ta. Contradiccions donades pel trac-tament de la qüestió nacional, sí, peròtambé per certes tendències com l'en-focament individualista i volguda-ment apolític o allò que algú ha con-vingut en anomenar el peronismeespanyol, que encaixen poc en la tra-

dició revolucionària del moviment.

“Els diversos frontsoberts posaran aprova la capacitat de

l'esquerra independen-tista d'intervenir en llui-tes socials i d'acumularforces per a la unitatpopular”

La quantitat de fronts oberts (reta-llades sanitàries, tancament d'empre-ses, reforma de la constitució, desno-naments...) posaran a prova la capa-citat de l'esquerra independentistad'empènyer aquests moviments i d'a-cumular forces en la perspectiva dela unitat popular.

Un dels indicadors, no l'únic, quemostrarà el grau de penetració de l'EIen les lluites socials serà la capacitatde la COS d'esdevenir una eina millo-rada, creïble per al propi movimenti amb projecció d'esdevenir part impor-tant del sindicalisme combatiu.

bre curs amb diversos rep-caire polític. L'ACCENT ana- de debat del moviment

ue es desenvolupin.

GRANMA*

El passat 25 d'agost va complir 100 anysun gran amic de tots els antiimperia-listes, el llegendari General Vo Ngu-yen Giap, una de les figures més relle-vants de la història vietnamita.

'Ge Luo' significa 'volcà sota la neu';va ser així com van denominar elsseus compatriotes a aquest homeextraordinari, que va derrotar als japo-nesos, després als francesos a DienBien Phu i dècades després va fer fugirdesordenadament de Saigon als nord-americans, per a completar la reuni-ficació de Vietnam.

La seva vida està indissolublementunida a la lluita d'alliberament nacio-nal, a la història de la formació, crei-xement i desenvolupament de l'Exèr-cit Popular de Vietnam, per les victò-ries del qual els propis francesos lidonaren el malnom de 'Napoleó Roig'.

Vo Nguyen Giap va ser un de tantsfills de camperols que va esdevenirpersonalitat gràcies al socialisme,encara que hi va haver molt de sacri-fici personal. El 1926 era membre d'or-ganitzacions estudiantils clandesti-nes de lluita. El 1933 s'afilià al PartitComunista d'Indoxina (PCI) i moltaviat s'acostà al cercle d'influènciesd'Ho Xi Minh, de qui va ser amic per-sonal.

A la fi de 1941, Giap es va traslla-dar a les muntanyes de Vietnam pera crear els primers grups guerrillers.Allí va establir una aliança amb XuVan Tan, dirigent del Tho, un grupguerriller d'una minoria nacional deVietnam del nord-est. En el Nadal de1944 va capturar un post militar fran-cès, després d'haver format els pri-mers batallons de les seves forces arma-des.

A mitjan 1945 tenia ja uns 10.000homes sota el seu comandament i vapoder passar a l'ofensiva contra elsjaponesos que havien envaït el país.

La policia francesa va detenir a laseva esposa i a la seva cunyada utilit-zant-les com ostatges per a pressionara Giap i assolir que es lliurés. La repres-sió va ser feroç: la seva cunyada va serguillotinada i la seva dona condem-nada a cadena perpètua, morint en lapresó després de tres anys a causa deles brutals tortures. Els botxins galstambé van assassinar al seu fill nou-nat, al seu pare, a dues germanes i aaltres familiars.

El general Giap va derrotar als fran-cesos durant la campanya de Dien BienPhu, que va ser la primera gran vic-tòria d'un poble colonial i feudal, ambuna economia agrícola primitiva, con-tra un experimentat exèrcit imperia-

lista sostingut per una indústria bèl·licapuixant i moderna. Els més conegutsgenerals francesos (Leclerc, De Lattrede Tasigny, Juin, Ely, Sulan, Navarre)van fracassar un cop rere l'altre enfrontd'unes tropes integrades per campe-rols pobres, però decidides a lluitarfins al final pel seu país i pel socialis-me. Vietnam va resultar dividit i Giapva ser nomenat ministre de Defensadel nou govern del Vietnam del Nordque, al mateix temps que continuavala guerra popular per la reunificaciónacional, s'esforçava per construiruna nova societat socialista.

Com a comandant del nou exèrcitpopular, Giap va dirigir la lluita en laguerra de Vietnam contra els nousinvasors nord-americans en el sud delpaís, que una vegada més va comen-çar sota la forma de guerra de guerri-lles. Els primers soldats nord-ameri-cans van morir a Vietnam quan el 8de juliol de 1959 el Vietcong va atacaruna base militar a Bien Hoa, al nord-est de Saigon.

Quatre presidents americans vanlluitar successivament contra Viet-nam, deixant el rastre de sang de 57.690mercenaris americans i el 1975 el paísva ser reunificat, quan un tanc de l'e-xèrcit revolucionari va envestir la tan-ca de protecció de l'ambaixada ame-ricana, mentre els últims imperialis-tes fugien precipitadament en un heli-còpter per la teulada de l'edifici.

El general Giap no solament va serun mestre en l'art de dirigir la gue-rra revolucionària, sinó que a més vaescriure sobre ella diversos llibres ambimportants valoracions, com la sevafamosa obra 'Guerra popular, exèrcitpopular', un manual de la guerra de

guerrilles basat en la seva pròpia expe-riència. Hi establix els tres fonamentsbàsics que ha de disposar un exèrcitpopular per a assolir la victòria en lalluita contra l'imperialisme: direcció,organització i estratègia. En el seu cas,la direcció del Partit Comunista, unafèrria disciplina militar i una líniapolítica adequada a les condicions eco-nòmiques, socials i polítiques del país.

Va definir la guerra popular com"una guerra de combat per al poble ipel poble, mentre que la guerra de gue-rrilles és simplement un mètode delcombat. La guerra popular és un con-cepte més general. És un concepte sin-

tetitzat. És una guerra alhora militar,econòmica i política". La guerra popu-lar no solament la fa un exèrcit, permés que sigui popular, sinó que la fatot el poble perquè és impossible queun exèrcit revolucionari, per si mateix,pugui assolir la victòria contra la reac-ció, sinó que és tot el poble el qual hade participar i ajudar en una lluita,que necessàriament ha de ser perllon-gada.

Com a bon guerriller, Giap sabiaque l'èxit de la victòria, quan hi hauna desproporció tan gran de forces,es basa en la iniciativa, l'audàcia i lasorpresa, el que exigeix que l'exèrcitrevolucionari es desplaci contínua-ment. Va destacar com un geni de lalogística, capaç de mobilitzar contí-nuament importants contingents detropes, seguint els principis de la gue-rra de moviments. Ho va fer així con-tra els colonialistes francesos el 1951,infiltrant a un exèrcit sencer a tra-vés de les línies enemigues en el del-ta del riu Mekong, i altra vegada avan-çant l'ofensiva de Tet el 1968 contraels nord-americans, quan va situar amilers d'homes i tones d'aprovisiona-ments per a un atac simultani contra35 centres estratègics del sud.

Tant partidaris com adversaris con-sideren a Vo Nguyen Giap, com un delsgrans estrategues militars de la his-tòria.

Marcel Bigeard, el general més con-

decorat de l'exèrcit francès, que va serel seu presoner, ha dit del cap militarvietnamita: "Giap comandà victorio-sament les seves tropes durant mésde 30 anys. Això constitueix una pro-esa sense precedent (... ) Ell extreialliçons dels seus errors i no els repe-tia mai".

Per la seva banda, William Wes-tmoreland, comandant en cap de l'e-xèrcit nord-americà a Vietnam i adver-sari de Giap, va declarar: "Les quali-tats que fan un gran cap militar, sónl'aptitud per a prendre decisions, laforça moral, la capacitat de concen-tració, sense oblidar la intel·ligènciaque unifica totes les anterior. Giap lesposseïx totes".

*Article publicat al diari cubà Granma el26 d'agost de 2011. Traducció de La Fàbrica

Nota: Des de la victòria i la formació de laRepública Socialista de Vietnam, Giap fou

ministre de defensa i tingué càrrecsimportants tant al si de l'exèrcit com del

Partit, essent membre del comitè central iviceprimer ministre fins l'any 1991. Haesdevingut una de les personalitats més

venerades del país, i no ha abandonat maiel seu compromís, com demostrà fa poc

més d'un any, quan criticà durament elsplans per a la mineria de bauxita en zonesrurals del país, pel desplaçaments forçosos

de camperols i el danys mediambientalsque suposen.

L’ACCENT 209DEL 8 AL 21 DE SETEMBRE DE 201110 INTERNACIONAL

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

El cap de Hanoi del Partit Comunista visita Nguyen a l’hospital

Giap: el centenari d’un combatentcontra l’imperialisme

“Giap comandà victoriosament les

seves tropes durantmés de 30 anys”

L’ACCENT 209 DEL 8 AL 21 DE SETEMBRE DE 2011 INTERNACIONAL 11

SERGI MASÓ LONDRES

La ràbia té moltes formes, i la ràbiadesfermada desprès dels disturbisde Londres i altres ciutats angle-ses ha estat implacable. "La neces-sitat de mostrar que el govern diri-girà a una societat desfeta i quereivindicarà el sentit d'una majormoralitat i responsabilitat" procla-mada per Cameron, primer minis-tre del Regne Unit, ha trobat el seucamí. Fer sentir tota la força de lallei als detinguts ha estat la mane-ra com han desplegat la venjança.

Dos setmanes desprès dels dis-turbis, els detinguts ascendien a1.875. D'aquests, 1.073 havien estatacusats de delicte en relació ambels desordres. Dels 802 que havien

passat per les dependències poli-cials sense condemna ni una parau-la. Cal també mencionar, a més, l'a-parició a la llum del document "Ope-rationWhithern", nom en clau quela Scotland Yard dóna als darrersdisturbis a la capital, realitzat peralts comandaments policials lon-dinencs i repartit a tots els funcio-naris d'instrucció on es defineixl'estratègia per al processament depresoners. En aquest, s'apunta queningú arrestat durant o desprésdels disturbis hauria de posar-seen llibertat sense càrrecs i que totapersona detinguda hauria de sermantinguda sota custòdia dene-gant-se-li la possibilitat de fiançasi el cas passava pels tribunals. Elresultat d'aquests procediments haestat que el 62% dels detinguts s'hantrobat en una situació de presó pre-ventiva per la seva detenció en rela-ció amb els disturbis, en compara-ció amb una taxa que normalmentvoreja el 10% per a delictes mésgreus. Alhora, en el mateix docu-ment se suggereix als agents l'úsde regles especials per a accelerarels casos als tribunals amb menysevidència de la requerida habitual-ment per a evitar una investigacióacurada dels fets que se'ls plante-java com inabastable.A dia d'avui,més del 90% dels casos que han arri-bat als tribunals han acabat ambsentència de presó.

Per altra banda, l'anàlisi de lescondemnes mostra que els impu-tats per pillatge han rebut unessentències un 25% més altes quenormalment, un 33% majors per

aquells acusats de desordres públicsi un 40% més en els casos d'agres-sió a l'autoritat. Aquesta pèrduacol·lectiva de proporcionalitat estroba ben reflectida en els casosque han destacat i ressonat en elsmitjans de comunicació. Un clarexemple han estat les condemnesde Jordan Blackshaw, de 20 anys,i de PerrySutcliffe-Keenan, de 22,condemnats a 4 anys de presó cadas-cun per haver incitat disturbis através del Facebook des de casa seva.El sorprenent és que en cap de les

dues ocasions els disturbis no arri-baren ni a produir-se. La valoracióde la sentència des de DowningStreet fou positiva, doncs la volun-tat era "enviar un missatge dur",afegint que es considera "molt posi-tiu que els tribunals estiguin capa-citats per a fer-ho". Però no hanestat els únics. Amed Pelle, de 18anys, amb 33 mesos de presó per apenjar missatges a les xarxes socialso Anderson Fernandes, de 22 anys,que ha estat sentenciat a 16 mesosper robar un gelat, formen també

part d'aquells que han patit les sen-tències exemplars.

No obstant, no tot s'ha reduïtals processos penals. L'autoritza-ció de l'accés directe de la policiaa la base de dades de Blackberryamb el pretext dels disturbis no hasemblat suficient i, el mateix Came-ron, ha plantejat que les xarxessocials com Twitter i Facebook hau-rien de poder ser tancades davantsituacions similars. Unes declara-cions que, tot i ser posteriormentmatisades situant-les en un debat

entorn les lleis que afectin a la xar-xa, no haurien de passar desaper-cebudes.

La societat sembla mostrar-se for-ça favorable als discursos dominants.Fa uns dies, unes estadístiques deThe Guardian donaven un amplisuport a que les penes fossin mésdures pels sentenciats dels distur-bis, amb un 70% de la població mos-trant-s'hi a favor. Un altre estudidel mateix diari, mostrava tambécom els prejudicis racials havienaugmentat dels disturbis ençà. Pro-fundament paradoxal si es té encompte com van començar, on lamort a mans de la policia del taxis-ta negre Mark Duggan s'hauria inter-pretat com un nou acte de racismeinstitucional. No obstant, no hem

aconseguit trobar quina és l'opiniópública sobre aquells que ens robena tots i a plena llum del dia des dela City de Londres. Serà qüestió quehi ha lladres que mereixen la nos-tra atenció i altres que no.

L’excepcionalitat dels disturbis de Londres

La repressió pels aldarulls ha sigut exemplar,però menys mediàtica

LAIA ALTARRIBA I PIGUILLEMBARCELONA

La setmana passada, a les notíciesdel 3/24 ens expliquen que els estu-diants i treballadors xilens estande vaga general. Escolto com lalocutora ens diu que és el segondia de mobilitzacions i que hi hahagut grans manifestacions. I afe-geix que al final de les marxes“grups de vàndals” s’han enfron-tat amb la policia.Vaig al diccio-nari. Sobre vàndal, el DIEC (Dic-cionari de la llengua catalana, del’Institut d’Estudis Catalans) emdiu: “Persona que destrueix o mal-met una obra d’art, una cosa bellao útil, etc., sense cap necessitat”.També consulto el GDLC (Gran Dic-cionari de la llengua catalana,d’Enciclopèdia Catalana): “Perso-na donada al vandalisme“. I emdiu que vandalisme vol dir “ten-dència a destruir, per gust per-vers, per vana ostentació de for-ça o per ignorància, les obres de

la civilització, les coses belles,etc“.Té clar qui ha escrit la notí-cia que els joves xilens s’enfron-tessin amb la policia per un “gustpervers” de fer-ho? Té clar que hanactuat “sense cap necessitat”? Perquè escullen un terme pejoratiuper explicar els enfrontamentsviolents entre manifestants i poli-

cies? No és millor que un infor-matiu intenti entendre per quèpassen les coses que no pas des-qualificar-les?I vaig a l’hemero-teca del 3cat24 (la web del canalinformatiu on he sentit la notí-cia) i trobo que és una paraula queels ha agradat força aquest estiu.I, sense que em sorprengui, veig

que l’han feta servir en diversesocasions en relació als aldarullsque hi ha hagut aquest agost a laGran Bretanya arran de la mortd’un jove a trets per la policia.L’en-demà de la notícia sobre Xile, lamateixa locutora ens explica quea les protestes un noi de 16 anysha resultat mort. Això ens ho diua l’obertura de l’informatiu. I noés fins que explica la notícia ambdetall que ens assabentem quediversos testimoni asseguren quel’hauria mort un policia amb untret de bala. Que tots els indicisapuntin que ha estat assassinatper un policia no és prou per haverobert amb aquesta informació?Persort, en aquesta ocasió la presen-tadora ha tingut la decència de nodir-nos als espectadors que el noiera un vàndal.En fi, que ja somaquí de nou. I que tenim per davantuna tardor que ve carregada d’u-nes retallades que podrien agitaraquests vàndals de què ens parlenals informatius.

OPINIÓ

QQuuee vvéénneenn eellss vvàànnddaallss!!

“Dos setmanes desprès dels distur-

bis, els detingutsascendien a 1.875”

Els vàndals han actuat per reprimir les protestes a Xile

“Un estudi demostra que els

prejudicis racials hanaugmentat dels disturbis ençà”

ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

El conflicte sindical a Autobusos de Bar-celona continua viu des de la lluita pelsdos dies de descans setmanal, que es vaaconseguir finalment amb la signaturadel següent conveni d'empresa desprésde dures jornades de vaga. Ara, i ambproves contundents, la CGT ha denun-ciat a la Fiscalia que les forces sindicalsque no van donar suport a aquella llui-ta, CCOO i UGT, reben il·legalment fins a20.000 euros mensuals per part de l'em-presa pública TMB, gestionada per l'A-juntament de Barcelona.

La denúncia de la CGT té el fona-ment en la sentència del passat 30de desembre de 2010 del Jutjat Social25 de Barcelona, que va declarar

que eren il·legals i mancades decap justificació les 9.000 hores sin-dicals que havia atorgat TMB alssindicats CCOO i UGT. Per aquestmotiu la jutgessa va sentenciar quetres alliberats sindicats d'UGT i unde CCOO havien de retornar a tre-ballar com a treballadors d'auto-busos, ja que els 185.000 euros quecobraven no estaven justificats.

TMB, CCOO i UGT no acaten la sentènciaMesos després de la resolució judi-cial, els quatre alliberats sindicalscontinuaven sense presentar-se atreballar a les cotxeres, i continua-ven cobrant de TMB com a allibe-rats sindicals que no eren, fet pelqual la jutgessa al maig passat varesoldre l'execució immediata de

la sentència. Però segons fonts sin-dicals, el juliol de 2010 encara niCCOO, ni UGT ni TMB havien com-plert la sentència.

Denúncia davant la FiscaliaDavant de la manca d'aplicació dela sentència, el sindicat CGT haposat en coneixement els fets de laFiscalia de l'Audiència Provincial

de Barcelona, per poder suposaruna sèrie de delictes penals de l'em-presa pública TMB i els sindicatsCCOO i UGT per possible malversa-ció de fons públics, apropiació inde-guda i estafa. Alhora, el sindicatllibertari ha donat trasllat tambéde tota la documentació a la Sin-dicatura de Comptes, encarregadade fiscalitzar la negligència en lagestió econòmica de la empresapública.

Des de la CGT s'ha denunciat que"l'empresa TMB destina fonspúblics, provinents dels impostos

de la ciutadania al pagament inde-gut a CCOO i UGT, i posa en evidèn-cia la connivència entre la Patro-nal i aquests sindicats".

L’ACCENT 20912 ECONOMIA DEL 8 AL 21 DE SETEMBRE DE 2011

ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

Des de la CGT quina valoració feude l'actuació dels sindicats CCOOi UGT en aquest tema?L'anterior direcció d'autobusos deTMB no regala mai res. Així que pernosaltres aquestes alliberacions sin-dicals il·legals, i que la direcció vareconèixer al judici que eren acordsverbals, són el resultat que en èpo-ques passades CCOO i UGT van sig-nar la discriminació salarial i de des-cansos amb els nous treballadors itreballadores. A canvi de signar aques-tes injustícies CCOO i UGT van obte-nir més hores sindicals que les legalsestablertes.

Gràcies a la lluita dels treballa-dors i treballadores en les següentsmobilitzacions per diferents conve-nis es va aconseguir eliminar aques-tes discriminacions.

Creieu que la malversació de fons

públics denunciats a la Fiscaliapodrien tenir afectació en comhan actuat sindicalment CCOO iUGT a l'empresa des del conflic-te dels dos dies de descans set-manal?Aquesta decisió il·legal la pren ladirecció de TMB i comporta unmalbaratament del pressupost d'u-na empresa pública. De diners quetots i totes paguem i que servei-xen per "comprar" voluntats sin-dicals.

És doblement greu que amb totel discurs que els que manen fansobre la contenció pressupostària,i a pesar de tenir una sentència,la direcció hagi fet recurs, al igualque CCOO i UGT, per no obligaraquests vividors sindicals a tornaral seu lloc de treball.

És evident que una mà fregal'altre i que els que paguem elsplats trencats som els treballadorsi treballadores.

Quines possibilitats creieu quepot tenir la denúncia de tirarendavant? Quines actuacionsteniu preparades en cas de queno prosperi?En primer lloc, més aviat o més

tard, els vividors sindicals de CCOOi UGT hauran de tornar al volant.No en tenim cap dubte. Una altracosa és que segurament els queestan a les Federacions agafaranles hores sindicals legals dels peons

que tenen a la sevasecció sindical d'au-tobusos de TMB ifaran anar a aquestsa currar per ells. Supo-so que això els com-portarà contradic-cions i bronques inter-nes.

En segon lloc,estem a l'espera deveure si la Fiscaliaimputa la direcció perfrau i malversació defons en relació aaquest tema. El quepodria passar és queho intentin camuflarcom una mala gestió

i argumentar que això no és capdelicte, i sortir-ne indemnes.

Les accions a prendre depen-dran del que resolgui la Fiscalia iles diferents sindicatures a les quehem entregat tota la informació.

CCGGTT ddeennúúnncciiaa TTMMBB ppeerr mmaallvveerrssaarr 118855..000000 eeuurrooss aannuuaallss

aammbb CCCCOOOO ii UUGGTT

“Més aviat o més tard, els vividors sindicalsde CCOO i UGT hauran de tornar al volant”

ENTREVISTA A JOSEP GARGANTÉ, CONDUCTOR I MEMBRE DE LA CGT D'AUTOBUSOS DE BARCELONA

“Una sentència vadeclarar que erenil·legals les 9.000

hores sindicals quehavia atorgat TMB

als sindicats CCOO i UGT”

“Mesos després de laresolució judicial elsquatre alliberats sin-dicals de CCOO i UGTcontinuen sense pre-sentar-se a treballar a

les cotxeres”

El conflicte dels Dos Dies encara arrossega seqüeles

Garganté està convençut que els privilegis de CCOO i UGT s’acabaran

L’ACCENT 209 ESPORTS 13

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barce-lona // Assemblea de Joves de Cardedeu // AteneuCorberenc Font Vella 20.Corbera de Llobregat // Ate-

neu Independentista el Cep - CUP Vilafranca Santa Maria 4. Vilafranca // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // AteneuPopular Arrels Doctor Otero 11,Beniarrés //Ateneu Popular Rocaus de Sallent Santa Llúcia// Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3, Barcelona //Ateneu Popular la Sèquia Manresa// Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia // La Barra-queta Tordera 34, Barcelona // Ca Revolta C. Santa Teresa, València // Casal Independentista de Sabadell “Can Capablanca” C.Comte Jofre 30// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista i Popular QuicoSabaté C. St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48. Granollers // Casal Popular La Traca C. Travessia,15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell 15, baixos.Tarragona // Centre Social-BBar Terra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // Escola Valenciana Josep Grollo, 91// El Forn Giro-na //L'Estapera C.de baix,14,baixos,Terrassa // GER Pi 25.Ribes // Ges Insurrecte Colomer,11,1r B.Torelló // L'Ocell Negre - Casald'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Maldonado 46, baixos,València // SEPC-UUV Baró St. Petrillo, 9 València // Taverna Catalana "Les Forques 1642", Alfred Perenya 71, Lleida

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

DEL 8 AL 21 DE SETEMBRE DE 2011

RAFA ESCOBAR MANISES

L'estiu ha segut una època molt mogu-da al món del futbol espanyol, ja notant pel mercat de fitxatxes que estiudarrere d'estiu omple pàgines de periò-dic i minuts de televisió, sinó per l'a-menaça real de l'AFE (Associació deFutbolistes Espanyols) de convocaruna vaga de futbolistes durant lesdues primeres jornades a les catego-ries professionals del futbol espan-yol, és a dir el que es coneix com a laprimera i la segona divisió.

A la fi l'amenaça es va complir iel cap de setmana del 20 i el 21 d'a-gost la primera jornada de lliga noes va disputar. Però allò veritable-ment important era la ressolució delconflicte abans de la segona jorna-da, ja que, si la vaga s'haguera allar-gat, aquesta jornada no s'hauria pogutcol·locar en cap buit d'un calendarisobrecarregat a causa de la celebra-ció de l'Eurocopa d'estats a inicis del'estiu del 2012.

A la fi les parts, l'AFE i la LFP (Lli-ga de Futbol Professional) malgratles enormes diferències que les sepa-raven acordaren un pacte de mínimsque va permetre disputar la segonajornada del campionat i així no pro-vocar un caos de difícil ressolució al

calendari. El compliment d'allò pac-tat i la direcció que prendrà el con-flicte en un futur immediat estanper veure, ja que l'acord és fràgil.

La mobilització dels futbolistesrespon al reiterat incomplimentdels contractes per nombrosos clubs,els quals deixen d'abonar les nòmi-nes als esportistes per a després aco-llir-se a una llei de concurs d'acee-edors que els afavoreix pel fet que

dilata el procés de pagament,redueix les quantitats a pagar i noestableix mecanismes de control pergarantir la viabilitat econòmica delsclubs, així com la capacitat d'aquestsde fer front a les quantitats pacta-des al concurs.

L'AFE, presidida per Luís Rubia-les, qui en la seua etapa com a juga-dor del Llevant patí en les seues prò-pies carns un concurs d'acreedors,

demanava i continua demanant a laLFP la cració d'un fons de garantiessalarials per fer front als impaga-ments dels clubs; mentre que alsgovern de l'estat sol·licita la modifi-cació d'una llei (la concursal) que afa-voreix les empreses i perjudica alstreballadors.

En aquest punt cal aclarir que lesvíctimes principals d'aquests impa-gaments, en la majoria dels casos, no

són els futbolistes dels grans clubsde la primera divisió. Malgrat haveralguns clubs de primera divisió enllei concursal els majors drames elstrobem a la segona divisió i sobretota la segona divisió B i tercera, en lesquals futbolistes amb salaris molthumils acumulen mesos d' impaga-ments que els generen situacions veri-tablement complicades.

El recolzament d'alguns futbolis-tes de primera linia com és el cas deXavi Hernández, Carles Puyol o IkerCasillas entre altres ha donat mésforça a unes reivindicacions que arran-quen d'un problema generat tempsenrere, quan els clubs, fent una pèsi-ma gestió dels seus ingressos televi-sius, hipotecaren els futurs ingres-sos confiant en la bombolla finance-ra que es creà a partir de la liberalit-zació dels drets de les retransmissionsesportives.

Actualment, el futbol, s'ha vistobligat a restringir de forma radicaluns pressupostos que ara semblenajustar-se més als beneficis que gene-ra, en un negoci que únicament sem-bla rendible als dos grans gegants,Barça i Madrid, els quals han eixam-plat encara més la distància econò-mica i, per extensió esportiva, queels separa de la resta.

RAFA ESCOBAR MANISES

El passat 30 d'agost els Jocs Mun-dials de Polícies i Bombers cele-brats a la ciutat nordamericanade Nova York mostraren al món laintolerància de nombrosos mem-bres de les Forces de Seguretat del'Estat espanyol davant l'existèn-cia d'altres realitats nacionals al'interior de l'estat.

Durant la jornada inagural d'a-quest esdeveniment esportiu, algunsdels membres catalans de la dele-gació pertanyent a l'Estat espanyoldecidiren fer una exhibició caste-llera que culminà amb l'apariciód'una bandera estelada amb blau alcim de la torre humana. Segons hanexplicat posteriorment alguns mem-bres catalans de la delegació, l'ob-

jectiu de l'acte fou mostrar a la res-ta de les delegacions l'espectaclecasteller per donar a conèixer unapràctica esportiva i cultural querecentment ha segut consideradapatrimoni de la humanitat per laUNESCO.

Mentre s'aixecava el castellperò, un grup important de la dele-gació espanyola escridassava l'es-pectacle proferint insults i fentproclames d'hispanitat front a lesmirades atònites de la resta dedelegacions. Aquest fet haguerapassat inadvertit sinó haguerasegut gravat i ràpidament penjata la web de videos youtube, desd'on s'ha difós a través de nom-broses xarxes socials i mitjans decomunicació.

La reacció dels mitjans de comu-

nicació espanyols ha segut diver-sa, des dels mitjans de de l'extre-ma dreta com puguen ser Intere-conomia o Libertad Digital entrealtres l'estratègia ha segut desta-car la noticia tractant de provo-cació l'espectacle casteller i l'ex-hibició de la bandera. Per la seuabanda el tractament als mitjansgeneralistes ha segut un altre, enmolts casos s'ha ignorat la noticiao se li ha donat un tractament moltbreu i superficial.

En qualsevol cas l'agost es tan-cava amb una mostra més del taran-nà de les Forces de Seguretat espan-yoles i del plantejament reaccio-nari i centralista del que fan osten-tació i gràcies al qual l'Estatespanyol tornà a fer un nou ridí-cul internacional.

Els jocs mundials de policies i bombers esdevenen escenari delmés ranci nacionalisme espanyol

Els jugadors de la lliga professional reclamen els impagaments que es produeixen en gran quantitat d’equips

La vaga de futbolistes palesa que lacrisi financera també arriba al futbol

RAFA ESCOBAR MANISES

L'agost també sorprenia al móndel futbol amb la noticia que l'ex-jugador del Sporting de Xixón BJavi Poves abandonava el futbolprofessional perquè aquest, segonsell, va en contra dels seus ideals.Els arguments d'aquest esportis-ta, format futbolísticament alsequips inferiors del Reial Madridi posteriorment al Rayo Valleca-no B incideixen en la mercanti-lització de l'esport i el predomi-ni del diner sobre els veritablesvalors que hauria de transmetrel'esport.

En un primer moment, Povesfou qualificat per la premsa comal futbolista indignat, qualifica-tiu que ell mateix es va encarre-

gar de rebatre quan va qualificarel moviment dels indignats com aun moviment reformista que noqüestionava la injustícia inherental sistema capitalista, mostrant-se partidari de l'acció directa.

Poves, qui debuta a la primeradivisió la temporada passada,comença a donar mostres del seuposicionament quan es va negara rebre l'automòbil que la marcapatrocinadora del club donava alsfutbolistes, de la mateixa mane-ra també es negà a rebre la seuanòmina mitjançant transferènciabancària. Aquests gestos aviat ligeneraren problemes i contradic-cions que ha ressolt abandonantla pràctica de lesport d'elit segonsell per “llegir, estudiar i acabar deformar la seua ideologia”.

El jugador Javi Povesabandona el futbolper ideals

L’ACCENT 209DEL 8 AL 21 DE SETEMBRE DE 201114 CULTURA

Josep Maria Solé Soldevila BARCELONA

Malgrat que sembla que nocorren bons temps per tirarendavant noves iniciativesculturals i menys encara enel camp de la lletra impre-

sa, alguna gent valenta encara està dispo-sada a posar-hi el coll. És el cas de dosjoves barcelonins implicats en diferentsprojectes polítics i socials que ara handecidit aixecar Tigre de Paper Edicions,una aventura que "pretén ser un projectecultural des d'on desenvolupar el pensa-ment crític, teixir identitat col·lectiva ienriquir l'àmbit literari en llengua catala-na" i que vol teixir una alternativa culturaal costat de la resta de projectes que"enfronten la cultura del consum i delmercat per construir cultura popular".Una mostra d'aquesta voluntat de col·labo-rar amb d'altres iniciatives és el fet que elsllibres que publiquin comptaran amb elsuport d'organitzacions que treballin enl'àmbit que el llibre en qüestió tracti.

La seva proposat editorial té la voluntatde vincular la formació i la literatura, fentarribar a les persones implicades en latransformació del nostre poble eines decomprensió de la realitat en format ficció.Emmarcat doncs dins aquesta filosofia,Tigre de Paper Edicions comptarà amb trescol·leccions diferenciades: Lletrafelina,que s'ocuparà pròpiament de les novel·les,Les 7 vides, que ens acostarà biografies depersonatges que destacaren pel seu com-

promís polític i/o social, i Fera Ferotge, uncalaix de sastre que permetrà publicarmaterials de difícil catalogació.

Els tres primers llibres que podrem tro-bar a les llibreries a partir de l'11 de setem-bre seran La guerra just acaba decomençar, una obra de literatura experi-mental d'en Miquel López Crespí que vaguanyar el premi Ciutat de Manacor el 1973i que inaugura la col·lecció Fera Ferotge;Tropel. Una dècada de lluita estudiantil aColòmbia, una crònica novel·lada sobre elmoviment estudiantil de la UniversitatNacional de Colòmbia als anys 70 escritaper en Carlos Medina Gallego, doctorat en

història precisament a aquesta universitati autor de treballs que aborden la qüestióde la lluita armada al seu país; i Harraga,la primera novel·la de l'Antonio Lozano,un autor que s'ha especialitzat en novel·lanegra -El caso Sankara, del 2006, va guan-yar el I Premi Internacional de Novel·laNegra Ciudad de Carmona- i que en aquestaocasió descriu l'entramat que envolta laimmigració africana cap a Europa. Lesdues darreres novel·les, publicades sota lli-cència Creative Commons, comptaran ambl'apadrinament del Col·lectiu Maloka-Colòmbia i de l'Associació Espai Democrà-tic Intercultural (AEDI) respectivament.

EEll mmóónn ddeellttaappííss pplloorraa llaa mmoorrtt ddeeGGrraauu--GGaarrrriiggaaJosep Maria Solé Soldevila BARCELONA

Joan Grau Garriga nasqué el 18 defebrer de 1929 en el si d'unafamília pagesa de Sant Cugat delVallès. Des de ben petit començàa dibuixar, activitat per la qual demostrar tenir aptituds. Per tal

de perfeccionar la seva tècnica vaingressar, primer, a l'Escola d'Arts Apli-cades i Oficis Artístics Llotja i, méstard, a l'Escola Superior de Belles Arts.Poc a poc, va començar a provar novesdisciplines: la pintura, el gravat o l'es-cultura. D'entre les obres d'aquests pri-mers anys cal destacar la pintura muralde temàtica religiosa i estètica postcu-bista de l'ermita de Sant Crist de Llace-res. Però si per una disciplina seràespecialment recordat Grau Garrigaserà per la seva dedicació al tapís.Aquesta pràctica, que als Països Cata-lans arribà tardanament -la peça docu-mentada més antiga és el Tapís de laCreació de la catedral de Girona, del s.XI- no fou tinguda en compte fins que,a finals dels anys cinquanta del seglepassat, decidí treballar-hi.

La seva relació amb l'antiga fàbricade tapissos Casa Aymat de Sant Cugat iuna estada al taller de Jean Lurçat aParís foren definitius per convèncer-se

de dedicar la seva vida a la creacióartística mitjançant el tapís. L'ús habi-tual de materials no emprats tradicio-nalment en l'art del tapís com ara l'ar-pillera, el teixit amb el que es fan elssacs, revolucionà de forma absolutaaquesta pràctica i donà lloc a la creacióde l'Escola Catalana del Tapís. El seuprestigi s'anà consolidant i, el 1964, fouel protagonista de la primera exposicióindividual de tapissos contemporanis.Finalment, fruit de la seva recerca con-tínua, començà a experimentar amb elsenvironaments tèxtils, muntatges tridi-mensionals efímers d'entre els qualsdestaca el Retaule dels penjats. La sevaobra s'ha anat fent mundialment cone-guda i alguns dels museus més presti-giosos exposen treballs seus, però si esvol descobrir part de la seva obra, abanda de visitar el Museu del Tapís Con-temporani de Sant Cugat, l'atzar ha vol-gut que des de l'1 d'agost, la galeriad'art Canals del mateix municipi ensmostri una retrospectiva de la seva obraque inclou dibuixos, pintures i gravats.

Borja Català MANISES

La reflexió al voltant de la rela-ció entre l'art i el compromís noés nova ni ha quedat tancada.Del que no hi ha cap dubte,però, és de l'enorme potencial

de la creació artística com a eina de cons-cienciació i transformació social i políti-ca. Amb l'objectiu de mostrar aquest ves-sant, la Fundació Chirivella Soriano deValència ha reunit una selecció de qua-dres que tenen en comú la realitat imme-diata com a punt de partida davant delqual l'artista ha realitzat una denúncia,una crítica o simplement ha manifestatel seu posicionament.

L'exposició Repensar la societat.Entorn de l'art i el compromís es va inau-gurar a finals del passat mes de maig i hasigut clausurada el 4 de setembre, untemps que ha permés contemplar unatrentena d'obres nascudes en un períodeque abasta la segona meitat del segle XX iels principis del XXI. La tria incloualguns del noms més destacats d'aquestperíode a l'Estat espanyol, com ara JoanGenovés, l'Equip Realitat, l'Equip Cròni-ca, Rafael Canogar, Anzo, Manuel BoixEduardo Arroyo o Antonio Saura. Lamajoria de les peces pertany a la funda-

ció, cosa que serveix per a fer-se una

idea del patrimoni que atre-sora.

La proposta està divididaen quatre àmbits. El primer,anomenat Contra un tempssense certeses, gira al vol-tant de la pèrdua de vinclesi el individualisme i assen-yala el conflicte que provocauna societat que aliena elsseus membres a través decreacions de Boix, Anzo,Pepe Espaliú, CarolinaFerrer, Luis Prades i DaríoVillalba; El segon, Cap anoves sensibilitats, se centraen els nous focus d'interésde l'imaginari col·lectiu delspaïsos "avançats" com ara laconservació del territori o lesmigracions. Aquesta part esta formadaper obres de Carlos Domingo, Curro Gon-zález o Guillermo Paneque, entre d'altres.

El tercer bloc de l'exposició recull qua-dres en què es denuncia la societat capi-talista, el consumisme, la mercantilitza-ció de tots els aspectes de la nostra vida iles transformacions socials provocadesper les noves tecnologies. Sota l'epígrafDesig, banalitat i consum s'ha reunit eltreball de creadors com Antonio Saura,Juan Antonio Toledo o l'Equip Crònica. La

darrera part de la mostra, amb obres deGenovés, Arroyo, Canogar o Óscar Secoconstitueix una denúncia del franquismei un exercici de memòria col·lectiva, comindica el seu títol: Estratègies de denún-cia i memòria.

Tot plegat, l'exposició de la ChirivellaSoriano fa una interessant aportació aldebat sobre la funció social de l'art queapunta a la necessitat del compromís del'artista amb la societat. No podria serd'altra manera.

TTiiggrree ddee PPaappeerr EEddiicciioonnsseess pprreesseennttaa ppeerr llaa DDiiaaddaa

AArrtt ii ssoocciieettaatt:: eell ccoommpprroommííss qquuee ccaall

“La seva obra s’ha anat fent

mundialment coneguda i alguns dels museus més

prestigiosos exposentreballs seus”

tic d’esquerres a qui Gopegui cedeix la sevaveu seguint l’exemple de Coetzee amb Eliza-beth Costello, critica el fet que la versemblan-ça funcioni “com a normativa de com han deser les coses”, “segons allò que s’esperaria”, laqual cosa acaba per imposar uns límits a allòque podem imaginar com a possible. Els per-sonatges esquerranosos en la novel·la burgesasón monolítics, infeliços, intolerants, covardsi acaben admetent la “realitat” i penedint-sede les seves vel·leïtats revolucionàries.

Una altra regla present en la novel·laactual és la preponderància del destí en con-traposició a la menyspreada voluntat. Els per-

L’ACCENT 209 DEL 8 AL 21 DE SETEMBRE DE 2011 CULTURA 15

Maria Colera Intxausti BARCELONA

Aquest breu llibre de Belén Gopeguirecull una conferència pronun-ciada per l’autora el setembre de2006 a la Universitat de Cali-fòrnia en què va denunciar

el segrest de la versemblança per partdels amos del discurs hegemònic a lavegada que qüestionava un dels dogmesde l’estètica dominant: la incompatibili-tat entre política i literatura.

El títol del llibre prové d’una cita deStendhal segons la qual parlar de políticaen literatura és com disparar un tretenmig d’un concert, afirmació a la qualrespon Gopegui preguntant a qui pertanyel concert i qui decideix la música que s’hitoca. Indagant sobre l’origen d’aquestaprohibició de parlar de política (d’unapolítica determinada, és clar), denunciaque “les vestidures de l’humanisme han aca-bat per mutilar allò humà en despullar-lo dela seva condició política”. I és que lesnovel·les només ens parlen dels sentiments ianades i vingudes dels burgesos decents, peròmai de les conseqüències de les seves accionsi decisions.

Tal i com assenyala Martín Cabrera en laintroducció del llibre, els narradors de Gope-gui “busquen els plecs epistemològics de larealitat, per qüestionar allò que s’accepta

com a lògic inatural i, sobre-

tot, com a injust”,per tal de reflectir la lluita de classes encaravigent. Gopegui ens recorda que “la cultura ésmés un camp de batalla que no pas un jardífrancès” i és això precisament el que volreflectir en la seva obra: “les històries queexpliquin la relació directa entre els presos iels jardins”. En definitiva, el que reivindicaBelén Gopegui és que la literatura ens parli“d’on són els vidres que sí que es trenquen id’allò que succeeix amb aquells vidres”.

L’autora, a través de Diego, militant polí-

Joan Sebastià Colomer i TejadaBARCELONA

El 1917 els càlculs es fonamentavenen la pròxima revolució a Occi-dent. Ràpidament les circumstàn-cies es van imposar i la GuerraCivil (1918-23) va forçar els bolxe-

vics a adoptar l'anomenat "comunisme deguerra", mesures de coerció en el treball, ladirecció a les fàbriques "per un sol home" -antítesi del control obrer de la producció- ila transformació dels sindicats en òrgans del'Estat. Aquestes polítiques juntament ambel Pacte de Brest-Litovsk (1918) i el pactecomercial anglo-soviètic (1921) pel qual laURSS s'abstenia de qualsevol propagandacontra el Regne Unit (també a les colònies)van motivar l'aparició del descontentamentamb la política exterior canalitzat perBukharin i Radek, i de l'Oposició Obrera, detendència sindicalista, liderada per Kolon-tai i Schliapnikov, primera tendència ladifusió de la qual fou considerada incompa-tible amb la militància al partit el 1920. La

Nova Política Econòmica (NEP, 1921), força-da per la revolta camperola, va optar permillorar l'abastiment en una economiadevastada per la 1ªGuerra Mundial (1914-18)i la Guerra Civil incentivant l'agriculturaprivada, permetent la petita indústria pri-vada i substituint el "comunisme de gue-rra". Aquesta política -transitòria en princi-pi- generà divergències d'opinió a partir de1923 mentre el fracàs de l'avenç de l'ExèrcitRoig a Polònia (1920), que s'havia de recol-zar en una insurrecció dels obrers polone-sos que mai no es va produir, la derrota dela insurrecció -instigada per la IIIª Interna-cional- a Alemanya (1921), els fracassos revo-lucionaris a Bulgària (1923), Estònia (1924), ia la Vaga General a Anglaterra (1925), elsuport dels comunistes polonesos al copd'Estat de Pilsudski (1926) i la derrota de larevolució a Xina (1927) van refredar lesil·lusions internacionalistes. La formulacióper Stalin de la teoria del "socialisme en unsol país" a partir de 1924 es basa en l'apostapel desenvolupament industrial lent, l'afa-voriment de l'agricultura privada i una

política exterior conservadora que buscavanormalitzar les relacions exteriors de laURSS i fou alhora causa i conseqüència delsfracassos revolucionaris esmentats. La con-tractació de mà d'obra assalariada en l'agri-cultura i el lloguer de terres foren legalit-

zats el 1925 en el marc d'una política d'o-rientació cap a la burgesia rural dirigida perStalin, Molotov, Rizhkov, Tomski i Bukharin(al principi amb el suport de Zinoviev iKamenev que, però, es van unir el 1926 a l'O-posició d'Esquerra -anomenada trotskista-).Tot plegat implicava la institucionalitzaciód'una sèrie de renúncies que s'havien conce-but, en principi, com a transitòries. El 1928esclata la persecució de l'Oposició d'Esque-rra, crítica amb les concessions a la burgesiarural, i sorprenentment l'any següent s'ini-cia la col·lectivització al camp (1929-32) i lapurga de l'oposició de dreta (favorable a l'a-gricultura privada) liderada per Bukharin,Tomski i Rizhkov. En tot aquest procés es vareforçar l'explotació intensiva del treball iel paper de l'Estat socialista com a àrbitrede les contradiccions de classe -enlloc de serel garant de la dictadura del proletariat-. Esva debilitar el paper dels soviets com arepresentació dels treballadors i es vacomençar a censurar, mutilar i manipularamb comentaris a peu de pàgina els textosde Lenin

sonatges viuen a mercè d’allò inexorable, dela fortuna i de l'infortuni, però sense maiprendre les regnes de la seva vida. Se’ns pre-senten, en paraules de l'Agustín Lage, com a“objectes passius de forces històriques que nocomprenen”, i que, a conseqüència de laimposició d’un determinat pacte de versem-blança, només aspiren a la salvació indivi-dual.

Cal, per tant, identificar “allò que creal’ombra”, i no tan sols “la porció d’obscuri-tat”, parlar de fets i dels seus autors i conse-qüències, i d’alternatives a allò sancionatcom a possible. I és que, tant important ésallò del què parla la literatura, com allò queens amaga. Gopegui reclama un nou modelde novel·la que s’enfronti a la versemblançadominant i que “expliqui les vides dels quesabem que no estem sols, que venim de moltlluny, que som moltes persones i, malgrat nose’ns senti gaire, podríem voltejar la histò-ria”.

HHiissttòòrriiaa7755 aannyyss ddee llaa GGrraann PPuurrggaa ((11993366--11993388)) ((PPaarrtt 11,, aanntteecceeddeennttss))

Fitxa tècnicaUUnn ppiissttoolleettaazzoo eenn mmeeddiioo ddee uunn ccoonncciieerrttoo.. AAcceerr--ccaa ddee eessccrriibbiirr ddee ppoollííttiiccaa eenn uunnaa nnoovveellaaAAuuttoorr:: Belén GopeguiEEddiittoorriiaall:: UCM-Editorial Complutense MadridCCaarraacctteerrííssttiiqquueess:: 59 AAnnyy:: 2008

LLaa rreesssseennyyaa ddee llaa qquuiinnzzeennaa UUnn ppiissttoolleettaazzoo eenn mmeeddiioo ddee uunn ccoonncciieerrttoo

AAllllòò qquuee llaa vveerrsseemmbbllaannççaa aammaaggaa

SS’’hhaa aaccoommpplleerrtt eell 7755èè aanniivveerrssaarrii ddeell PPrrooccééss ddee MMoossccoouu,, ttrreett ddee ssoorrttiiddaa ddee llaa““GGrraann PPuurrggaa”” aa llaa UURRSSSS.. FFoouu llaa ccuullmmiinnaacciióó dd''uunnaa gguueerrrraa iiddeeoollòòggiiccaa ii ddeeccllaasssseess qquuee eessffoonnssaavvaa lleess sseevveess aarrrreellss eenn eellss pprriimmeerrss ddiieess ddee llaa RReevvoolluucciióó

L’ACCENT 209DEL 8 AL 21 DE SETEMBRE DE 201116 CONTRAPORTADA

DDeessoobbeeddiièènncciiaaiinntteell··lliiggeenntt##SSoommEEssccoollaa ppeerrqquuèè ##SSoommPPoobbllee MARIA FREIXAS I ALIÓ SABADELL

El divendres passat gran part de la pobla-ció ens aixecàrem esperitats del sofà,un cop l'informatiu va acabar amb ladarrera notícia: el TSJC donava dos mesosa la Generalitat per aplicar el castellà ales escoles catalanes com a llengua vehi-cular, pretenent així, que ambdues llen-gües tinguin el mateix tractament a l'ho-ra d'impartir matèries als centres edu-catius del Principat. Diferents veus s'hansumat, sobretot via internet, demos-trant què és possible l'aixecament popu-lar si ens toquen dos aspectes impres-cindibles per ser poble; la llengua i l'es-cola.

Aleshores depèn de com bufin elsvents, si ens inunda un ventada deponent, seca i carregada després d'ha-ver travessat la península, la nostra fei-na serà feixuga, però la consciència hau-rà ser la de mantenir-nos ferms perdefensar la nostra Escola, que és i ha deser la pública, la catalana i la del Poble.Tant si les amenaces fan fum o no, lescendres del foc ens han de servir per nodistreure'ns, pensant que ja ho tenimtot fet. Anomenar d'èxit la política d'im-mersió lingüística em sembla despro-porcionat i denota poc respecte i faltade sinceritat. Hem de treballar en equip;des de les docents, passant pels alum-nes i famílies, fins a les facultats de for-mació del professorat, per tal de fer-nosuna autoavaluació transparent i since-ra, tenint en compte que al llarg de totala cadena d'engranatge educatiu hi tro-bem diferents senyals que ens alertendel risc de patir una davallada signifi-cativa en l'ús i, sobretot, del mal ús delcatalà.

Fins i tot el gos pigall, instruït perconduir les persones cegues, desacatales ordres i es rebel·la contra l'usuari,que el porta i no hi veu, perquè té lacapacitat de decidir davant el perill qui-na és la millor opció. I d'aquesta reac-ció se'n diu desobediència intel·ligent.Actitud que hem de tenir clara davantd'aquest atac lingüístic què, mitjançantl'educació, no pot tenir més objectiu quedebilitar-nos com a Poble.

Educar és un conjunt de diferentsfactors i, ara més que mai, fer de Mes-tra implica una ideologia i una actitud,una predisposició i un inconformisme;i, al mateix temps, unes bones dosisd'empatia, humilitat, tolerància i soli-daritat. I aquesta és la nostra herènciaavui, la de prendre consciència i ferreviscolar la llengua arreu dels PaïsosCatalans, apostant per la pública, per-què és la del Poble. I seguir construintun model d'aprenentatge capaç de fercréixer noves generacions comprome-ses amb el món i la seva Terra. Quan l'e-ducació és la base per canviar la socie-tat, l'escola ho ha de reflectir integranttots aquells elements d'aquesta, per talque els aprenentatges promoguin el des-envolupament individual i alhora elcol·lectiu. Els i les alumnes han de poderaprendre en un entorn real i on, mit-jançant les pràctiques educatives, s'hienforteixin els pilars més bàsics, recu-perant l'esperit crític i revolucionari.

LA REMATADA

ABEL CALDERA BERGA

Què té el futbol que hagi seduït aalguns intel·lectuals d'esquerres?L'Albert Camus deia que tot el quehavia après sobre ètica i moral a lavida ho devia al futbol, als seus anysde porter a l'equip universitari d'Al-ger. Sense que Camus pugui ser con-siderat un paradigma d'intel·lec-tual d'esquerres em sembla que lafrase és prou il·lustrativa dels valorsque en els seus orígens transmetiael futbol, un esport d'arrel comu-nitària i popular. Potser és això, iels valors polítics que aquest esportha representat al llarg de la histò-ria, el que ha atret alguns intel·lec-tuals cap al futbol. Vázquez Mon-talbán, en la seva època militant alPSUC, va ser un dels primers a teo-ritzar sobre el simbolisme del Bar-ça. D'altres referents intel·lectualsde primera fila, com Jean-Paul Sar-

tre també hi han fet les seves apro-ximacions. De fet, és molt graciosala frase que Sartre utilitzava perdefinir el futbol tot afirmant que"en el futbol, com en la política ien la vida, tot es complica per l'e-xistència de l'equip adversari". Pot-ser és aquesta simplicitat, alhoratan complexa, la que resulta atrac-tiva acompanyada, evidentment,per l'arrel popular i comunitàriaque esmentava. Tot i així, a casanostra el futbol no ha casat massaamb la intel·lectualitat, més aviatdiria que hi ha estat llargamentconfrontat. En general fa pocintel·lectual parlar de futbol, enparla tothom...

El futbol és simplement un reflexde la societat o pot actuar tambécom a motor de canvi social?En general jo diria que és més aviatun reflex de la societat. Al cap i ala fi a mi em sembla que el futbolés una mica com la música, ni totaés cançó compromesa, ni tota sónmarxes militars. El futbol és, o eraen els seus orígens, un esport neu-tre i, per tant, la funció que desen-volupa depèn en bona part de laintencionalitat que li dóna qui elpractica o el segueix. El futbol potcontribuir als canvis socials, certa-ment, però només en la mesura queels entorns socials en els quals espractica siguin favorables a aquestcanvi; si no, difícilment aquestesport pot estar al servei de les llui-tes per la justícia i les llibertats. Ésper això que crec que, més aviat, elfutbol reflecteix les nostres socie-tats més que no pas contribueix acanviar-les. Hi contribueix quanaquestes societats tenen importants

motors de transformació, però noa la inversa.

Si haguessis d'escriure un llibresobre el tema oposat, futbol i opres-sió, quins temes segur que hi apa-reixerien?Em sembla que la relació del futbolamb la negació de les llibertats ésprou coneguda. Fins i tot el futbolactual, molt proper al pa i circ romà,pot ser considerat en certa formaun element alienador i negador del'emancipació a tots els nivells. Elfutbol modern, convertit en un nego-ci, crec que hi hauria d'ocupar unespai preferent. Després, és clar,aquells episodis més coneguts enels quals els règims totalitaris hanutilitzat el futbol per legitimar elseu poder. La Itàlia de Mussolini,que va organitzar el mundial de1934 i va servir-se de la seva victò-ria per plasmar quin seria l'idealfeixista de l'esport. L'Argentina deVidela, que a la copa del món de1978 va fer més o menys el mateix iva avergonyir el món fent una fes-ta futbolística a escassos centenarsde metres de centres de tortura.L'Espanya franquista i el Portugalsalazarista, que van fer ús del fut-bol per trencar el seu aïllamentinternacional, convertint les vic-tòries del Real Madrid i del Benfi-ca, respectivament, en autèntiquesqüestions d'estat. El Xile de Pino-chet, que va venir a fer el mateixamb el Colo-Colo... Malauradamentla llista seria molt llarga... Però toti així penso que és injust conside-rar el futbol com un esport exclu-sivament associat a l'opressió, ja hedit que, al cap i a la fi, el futbol ésun reflex de les societats, i en tot

cas són aquestes les que són opres-sives, no l'esport en si.

Algun exemple, doncs, que vincu-li, per contra, el futbol amb lesllibertats?També n'hi ha una bona colla, toti que potser molt menys coneguts.Aquest és l'objectiu de "Futbol perla llibertat", donar a conèixer unfutbol diferent, al servei de la jus-tícia, la igualtat i la llibertat. Desde l'equip del Front d'AlliberamentNacional algerià fins al FC Unitedof Manchester, una experiència defutbol anticapitalista. N'hi ha unabona colla, i convido els lectors allegir el llibre per descobrir-los. N'hiha de sorprenents, com la històriade la Democracia Corinthiana alBrasil, o dels presoners que comba-tien l'apartheid a la presó de Rob-ben Island... Són històries de lli-bertat en majúscules i ens mostrenun futbol molt diferent del queestem acostumats a veure.

Quin paper polític juga el futbolals Països Catalans?El futbol ha estat històricament acasa nostra una via d'escapamentque ha servit, en temps difícils, perexpressar el que públicament eradifícil de manifestar. En aquest sen-tit, crec que el Barça ha simbolit-zat a la perfecció, com a mínim anivell de la seva massa social, elcompromís polític catalanista entemps difícils. Els xiulets a la Mar-xa Reial durant l'època de Primo deRivera, el martiri del president Sun-yol, o el paper del club durant elfranquisme són prou il·lustratius.Ara bé, aquesta funció ha tinguttambé efectes col·laterals, com debi-litar la resta de clubs catalans, sen-se un paper simbòlic tan important.Tot i així, en això som menys sin-gulars del que ens pensem. Totes lesnacions sense estat que lluiten perla seva llibertat han tingut clubsde futbol que han assumit la ban-dera del país com a pròpia.

Els Països Catalans, però, a cau-sa de la seva complexitat han vistcom en bona part dels seus territo-ris s'hi utilitzava el futbol de for-ma política precisament per negaruna idea de construcció unitàriad'identificació nacional. L'Espan-yol, el València o fins i tot el Mallor-ca han jugat en determinatsmoments aquesta carta que reflec-tiria a nivell esportiu l'existènciade sectors socials i polítics oposatsa la construcció nacional. Això seremcapaços de canviar-ho en la mesu-ra que la societat canviï. No a l'in-revés.

Ramon Usall (1977) va ser l'indiscuti-ble triomfador dels Premis literaris deLleida de l'any passat, guanyant-nedos. Un, el Premi Lleida, se'l va endurper un projecte de novel·la negra,camp en que ja ha fet altres incur-sions, algunes publicades per aquestperiòdic. L'altre, el Premi Josep Vall-verdú d'Assaig se'l va endur per l'o-bra Futbol per la llibertat, un recorre-gut per diferents històries on el fut-bol ha estat present en lluites d'eman-cipació o com a element reivindicatiu.Aquest assaig, publicat per EdicionsPagès aquest hivern, apareix en unmoment en què el debat sobre elsvalors i les ideologies vinculades alfutbol, i fins i tot una certa lecturaintel·lectual d'aquest esport, estanexperimentant una revifada. Usall japarticipà fa anys en aquest àmbit ambels seus articles al 9 esportiu. Com aassagista també ha escrit l'obra Latempestuosa mar blava sobre els con-flictes actuals a la Mediterrània, i tam-bé ha publicat la seva tesina Algèriaviura!, sobre el procés d'independèn-cia d'aquest país. Doctorat en histò-ria per la UdL amb una tesi sobre elmoviment nacional albanokosovar,haescrit de forma assídua a les pàginesde L'ACCENT des de la seva fundació.També ha participat en una munió d'i-niciatives polítiques vinculades a l'es-querra independentista, essent unade les cares més conegudes de la CUPde Lleida.

Ramon Usall,escriptor

ENTREVISTA

““EEll ffuuttbbooll ééss uunn eessppoorrtt dd’’aarrrreellccoommuunniittààrriiaa ii ppooppuullaarr””