En defensa del Casal de JovesEl jovent de Gràcia va mobilitzar-se per recla-mar que les entitats de juvenils gestionen elCasal de Joves i no una empresa privada.

>> Països Catalans 5

Arriba la consulta a Barcelona La jornada del 10 d'abril clourà previsi-blement el cicle de consultes sobre la inde-pendència al Principat, i ho farà amb unaconsulta a la capital del país, Barcelona

>> En Profunditat 8 i 9

La fam als Estats Unitsd’AmèricaLa fam és un problema que afecta milionsde persones als EUA. La major potència eco-nòmica mundial ha sigut incapaç de posar-hi solució, i ara, amb la crisi, s’estén la fam.

>> Internacional 10

SUM

ARI

MARIA FOLCH PÀG. 2 // JORDI MARTÍ PÀG. 2 // ENRIC BEA PÀG.3 // JORDI SOLER PÀG.6 // CARLES SASTRE PÀG. 12

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

199DEL 8 AL 21 D’ABRIL DE 2011Periòdic popular dels Països Catalans

““AAll MMaarrrroocc ccoommpptteenn aammbb uunnaallllaarrggaa ttrraaddiicciióó rreeiivviinnddiiccaattiivvaa””Parlem amb Karim El Otmani, mem-bre de la Comissió Nacional de ViaDemocràtica, partit capdavanter enles lluites marroquines i hereu delmarxista-leninista Al-Aman (en cata-là, Endavant). Als seus 38 anys ElOtmani ha passat per diferents frontsde lluita: estudiantil, pels dretshumans, les assemblees d'aturats,...actualment resideix a Terrassa i ocu-pa el càrrec secretari de Via Demo-cràtica als Països Catalans.

ENTREVISTASallent recorda a Guillem Agulló

L’abril és el mes més reivindica-tiu als Països Catalans. Enguany,no només les diades del 23 i 25estan a la nostra agenda sinó quehi ha moltes més cites a apuntar-hi: la consulta sobre la indepèn-dència, les mobilitzacions antinu-clears, els aplecs... entre moltesaltres cites.

De moment, les Trobades d’Es-coles en Valencià han donat el tretd’eixida, juntament amb el cerca-vila i el concert d’aniversari delTerra que se celebraren a Valèn-cia el passat dissabte, dia 2. Tot unèxit per encetar amb bon peu l’a-bril.

>>Països Catalans 4 i En Profunditat 8 i 9

Guillem Agulló jaté un carrer dedi-cat a la seuamemòria aSallent. Aquestpoble, de tradiciólluitadora ha vol-gut homenatjaraixí aquest jovevalencià assassi-nat pel feixisme.

>>Països Catalans 7

L’ACCENT 199DEL 8 AL 21 D’ABRIL DE 201102 OPINIÓ

SSeennssee nnoommMARIA FOLCH EL MEU PAÍS D'ITÀLIA

Ja en vaig parlar al bloc fa un parelld'anys, de la matança de les Fosse Arde-atine. Enganxe ací el que vaig escriurealeshores.

"El 23 de març de 1944, en plena ocu-pació, un grup dels GAP romans, parti-sans antifeixistes, van fer esclatar unabomba quan passava un batalló de SSPolizei. En la que probablement sigal'acció de resistència armada més reei-xida a les ciutats europees ocupades pelsnazis, els partisans van matar 33 mem-bres de les SS. En represàlia i amb ordresdirectes de Hitler, els alemanys van afu-sellar a 355 persones (les que van tro-bar a les presons i pel carrer) la matei-xa nit, en grups de cinc, a una pedrerasubterrània abandonada (Le fosse Arde-atine) i després la van ensorrar ambdinamita. El dia següent Roma es vadespertar folrada de cartells que anun-ciaven els afusellaments sense donar-ne els noms però informant que l'ordreja havia estat executada. Un dia ho expli-caré amb calma, però aquest fet és laferida de Roma, ha marcat la ciutat,indeleblement, per sempre. Són moltsmorts, l'anunci de l'execució sense elsnoms és d'una crueltat terrorífica. Elscossos els van trobar molt després i encondicions que feien dificilíssima laidentificació. Encara se'n parla i enca-ra es discuteix, també, sobre la legiti-mitat o no de l'atemptat i de la repre-sàlia."

A aquesta història, sobre la qual s'hapublicat el que jo considere el millor lli-bre d'història local de Roma, L'ordineè già stato esseguito, d'Alessandro Por-telli, professor de literatura nord-ame-ricana a la Sapienza de Roma i especia-lista en història oral i en literatura afro-americana. A aquesta història, deia, hiha una cosa que sempre m'ha paregutmés trista encara, dins de la tristesa detot plegat. Dels 335 morts, encara enquedaven dotze per identificar, una vol-ta vaig conèixer una senyora que em vaexplicar que ella anava tots els anys, undia qualsevol, no el dia de la comme-moració oficial, a portar flors als dot-ze sense nom, perquè, deia, li feien mol-ta pena, assassinats i esborrats del món.

Tots els anys, el 24 de març, el Pre-sident de la República honora els mortsde les Fosse Ardeatine i en la cerimò-nia oficial es lligen els seus noms, perordre alfabètic, començant per Ferdi-nando Agnini i acabant amb AugustoZironi, i al final el terrible Ignoti 12.Doncs bé, enguany no ha anat així, per-què fa poquíssim s'han identificat duespersones més, gràcies a exàmens delDNA. Així, enguany, després d'Emanue-le Moscati ha sonat el nom del seu ger-mà, Marco Moscati, partisà jueu, actiua la zona dels Castelli Romani i desapa-regut en aquells dies. I després del nomde Boris Landesman s'ha pronunciat elnom de Salvatore La Rosa, soldat sici-lià que va desertar i es va fer partisà.El Reparto Investigazioni Scientifichedels Carabinieri se n'ha fet càrrec des-prés d'anys que algunes de les famíliesque pensaven que el seu mort està a lesFosse Ardeatine demanaven ajuda peridentificar-los. I podria ser que l'anyque ve la lectura de la llista de noms noacabe amb el tristíssim Ignoti 10 d'en-guany, potser l'any que ve es podran lle-gir els 335 noms de les víctimes de lamatança, per ordre alfabètic, 70 anysdesprés.

PUNT DE MIRA

Estem faltats de memòria o senzi-llament, no en fem prou ús. Hoignorem gairebé tot, a nivell col·lec-tiu, del que vam estar, dels refe-rents que teníem i de què va pas-sar que ens pugui servir per enca-rar el que ens ve a sobre. O potserés desconeixement infinit, no hosé. Però no, que a cada institut hiha un mestre o una mestra que ensen parla i ens diu qui era i què feiaaquest i l'altre i ell també. Sí queen sabem, pels llibres de text; síque en sabem, de la seva importàn-cia, però tampoc hem de pretendreque qui mana ens doni tota la for-mació necessària per a l'allibera-ment, ens cal buscar-la i construir-la. I dins d'ella, ell n'és una peçaclau, la clau de volta m'atreviria adir. Tot i això, feia massa anys queel nostre poeta, català avançat,avantguardista, anarquista, socia-lista i independentista, humàdavant de tot, l'home entusiasta,Salvat-Papasseit, restava desapare-gut de les nostres llistes de cosesrecordables, rellegibles i reescol-tables. I així ens va: l'Ovidi, Pedro-lo, Capmany, Fuster, Salvat... Mas-sa oblidats, massa semblances entreells, massa factors que ens portena malpensar de totes elles i de tosells, dels altres.

Avui pels llibertaris que no sabenquè són ni d'on vénen, Salvat seriatitllat de "segurata" perquè va guar-dar fusta al moll, mentre deia alsburgesos que ells no sabien què eraguardar-ne...

Entre els independentistes i puntque no miren més enllà de l'ara,seria un botifler perquè escriviasovint en espanyol els articlessocials, la colla dels d'Humo defábrica...

Els socialistes del PSOE-GAL i noels de La Justicia Social de Reus,queera on escrivia, li dirien "traïdor","boig", "traïdor"...

Els altermundistes li dirien queno és bo de dir que no és segural'ombra de l'Islam, malgrat el vifaci sang i la carn, carn...

I els nens de la seva escala elmirarien cantar -sense entendreres de res- crits de guerra per alsadolescents que no eren encara prougrans, tan pocs com en queden... iriurien, perquè no se'l creurien,tan nyicris com era.

Durant trenta anys, de 1894 a 1924,orfe als set anys i acollit al vaixellinsalubre de l'Asilo Naval Español,un home entusiasta es va aixecar cadamatí per escriure poemes en ondeshertzianes i conspirar per esdevenirgermà de la divina acràcia, Gorkiàen definitiva i mai amb punt i final.Va somiar en veu alta subvertint lesformes, primer, i trencant els límitsdels continguts, després. Tanta vida

que vessava arreu no podia contenir-se ni prendre camins de seny, ni fal-ta que li feia. Ni contenir-se. Ni tansols esdevenir una vida mig modera-da allunyada de la vida de poeta:"sigueu poetes amb majúscula!". Pertot això era imprescindible, als déus,encomanar-li la mort per tal que larebés en forma de tuberculosi. I morísdesprés amb el coixí curull d'ous plensde vida nova, que no de serps sinód'osses majors, majors, majors... enquè sexe i revolució eren un. Tal comhaurien de ser sempre.

Ara sembla que torna a la pri-mera línia amb una biografia delFerran Aisa i la Mei Vidal publica-da per l'Editorial Base continuació

d'aquella dels mateixos autors publi-cada fa uns anys per Virus Edito-rial. Fa no res podíem llegir la sevaObra Completa finalment. I ara,també, llegir i mirar i tocar el catà-leg de l'exposició, un llibre quevisualment hagués agradat fins itot al mateix autor, sense cap menade dubte. Tanca l'espai de Salvatl'exposició que fins a principis d'a-bril es pot veure i gaudir al Centred'Art Santa Mònica de Barcelona.

Oblidada per una transició delno-res, que era Franco, al poc mésque res, que és aquest tros de demo-cràcia burgesa, la vida de Salvatapareix i desapareix de la prime-ra fila a ritme de moda, però tothomqui tingués un mínim de sensibi-litat, social, nacional o humana,l'hauria de valorar en la seva jus-ta mesura. Sempre, independent-ment de les modes.

I fins aquí arriba el que es dona-va? Doncs no, ja que ben aclarit noes donava res, si no és la conside-ració de primer dels nostres clàs-sics al poeta que es va enfrontar ala classe dominant amb les armesde les lletres i l'olor tinta. Que vaesdevenir el primer, dels que merei-xia els besos primers i sempre vatenir clar que res no és mesquí. Nicap hora és isarda!!!

Un enemic del poble: Joan Salvat-PPapasseit

COL·LABORACIÓ JORDI MARTÍ

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans.RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: Carrer Maldonado, 46 baixos,46001 València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Tordera34 baixos, 08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa::ppcc@laccent.cat SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiiss-ttrriibbuucciióó:: 615 54 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28.CCoonn-sseellll ddee RReeddaacccciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó ggeenneerraall:: Laia Altarri-ba, Andreu Ginés i Arnau Urgell. PPaaïïssooss CCaattaallaannss::Cesc Blanco, Abel Caldera, Mercè Rubià (coords.),Joan Buades, Guillem Colom,Laia Creus,Pep Giner,Andrés González, Aure Silvestre, Arnau Urgell i BelZaballa.OOppiinniióó:: Joan Teran (coord.).EEccoonnoommiiaa:: ÀlexTisminetzky (coord.). IInntteerrnnaacciioonnaall:: Laia Altarriba,Manel López (coords.). CCuullttuurraa:: Hèctor Serra, JosepMaria Soler,Pau Tobar (coords.),Joan Sebastià Colo-mer. CCiièènncciiaa ii TTeeccnnoollooggiiaa:: Martí C. , Almudena Gre-gori, Àlex Garcia EEssppoorrttss:: Arnau Urgell. CCoorrrreecccciióó::Mercè Mauri. EEddiicciióó ggrrààffiiccaa:: Andreu Ginés. CCoooorrddii-nnaacciióó ggrrààffiiccaa:: Oriol Clavera. DDiissttrriibbuucciióó:: Xavier Gis-pert. HHaann ccooll··llaabboorraatt eenn aaqquueesstt nnúúmmeerroo:: Josep VicentFrechina

Número 199 Tirada: 4.000 exemplars Númerode dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitatdels articles d’opinió recau exclusivament en elsseus autors.

JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA PAPER DE VIDRE

Un debat estúpid que concentra lesenergies dels que en viuen. L'es-quer ideal per fer les delícies delsconservadors empenyats a conver-tir l'article periodístic en un gène-re de ficció. L'uniforme escolar.Tant conscients són tots plegats dela manca de sentit del debat queJosé Antich ha corregut, a La Van-guardia del 30 de març, a aclarirque "la implantació de l'uniformeescolar no és, en contra del quealguns puguin defensar, una qües-tió irrellevant". He seguit el debatsense trobar que ningú el conside-rés irrellevant, i mira que n'és! Els"progressistes" repeteixen els seusllocs comuns. Així també els defen-sors de la faldilla de quadrets i elsmitjons fins el genoll. Però totsjuguen el joc per què d'això viuen.Què vol dir, aleshores, "en contradel que alguns puguin defensar"?Jo ho traduiria per "en contra detot sentit comú". Fins i tot hi haqui fa veure que no sap de què va,com Carles Ribera: "El problemaprincipal d'aquest assumpte és latendència a situar la discussió enel terreny de l'apriorisme, del con-flicte ideològic, del dogmatisme"(Carles Ribera, "Uniformes", Avui,1 d'abril). Com vol eliminar els aprio-rismes en un debat que la senyoraRigau ha encetat justament perdonar el gust als conservadors de

poder brandar els seus apriorismesi una certa vena apocalíptica?

Quan Antich desglossa el fonsdel debat, tot el que se li acudeixés que l'uniforme "contribueix amillorar el clima escolar car des-incentiva la clàssica discussió sobretal o qual marca que acaba sent unacreu per a qualsevol pare o mare".Al barri del senyor Antich és urgen-tíssim desactivar la discussió sobreles marques i aquesta és la creu dequalsevol pare. Beneïda creu! A laresta de barris la creu es diu llo-guer, matrícula, atur, etc. En can-vi els opinòlegs de la burgesia dedi-quen els seus matins ociosos a visi-tar les escoles del país. I com quela imaginació conservadora ha estatsempre rica en erotisme en JaumeClotet veu "campus plens de noiesensenyant el tanga" (elsingulardi-gital.cat, 13 de gener) mentre altresno poden apartar els seus ulls delscalçotets "a vista" i els escots extre-mats. Una burgesia com la nostra,fortament lligada al tèxtil, no podiadeixar un tema tant delicat en mansde la lliure concurrència que és,en canvi, perfectament adequadaa temes menors com la sanitat públi-ca o les pensions. I exigeixen amburgència l'abolició del burca alho-ra que combaten els banyadors alcasc urbà de Barcelona. Les elitsdel país busquen amb persistència

i idealisme un lloc entre la burcai el tanga mentre nosaltres, aliensa tant elevades disquisicions, quanno anem massa llargs, anem mas-sa curts.

Els debats estúpids forcen posi-cionaments estúpids i m'estalviaréla qüestió dels avantatges i desavan-tatges de l'uniforme, però és curio-sa la facilitat amb què tots plegatsbarregen naps amb cols sense captipus de vergonya: "el debat de lamillora del sector educatiu cal des-pullar-lo de catecismes" (Carles Ribe-ra). Es dóna per suposat que la qües-tió de l'uniforme té a veure amb lamillora del sector educatiu. Comsempre els autoanomenats "progres-sistes" accepten les premisses, fal-ses, del debat proposat pels conser-vadors, i queden en fora de joc ofe-rint una victòria napoleònica a l'ad-versari. Finalment sembla que elsconservadors pensen en la milloradel sistema educatiu mentre els pro-gressistes avantposen el dret delsalumnes a construir a base de mode-lets la seva pròpia personalitat. Perquè deixen constantment els ano-menats "progressistes" que els con-servadors xutin a porta buida? Per-què hi ha uns senyors, perfectamentconservadors, que els paguen un souper acceptar una partida contra unadversari que juga amb les cartesmarcades.

Un lloc entre la burca i el tanga

etenció autor!

Aquí no farem el mateix. Anem ales causes fonamentals.

Les nostres societats estan cons-truïdes sobre un mite que es retro-alimenta culturalment. I cal remar-car la paraula MITE. No es tractad'una constatació científica que elshumans siguem una especie egois-ta per naturalesa. Ans al contrari,som una especie gregària per neces-sitat. Això sí que és un fet corro-borable empíricament. Només calque fem un cop d'ull a la històriaevolutiva humana i veurem queuna espècie no és gregària perquèsí. Els membres d'una espècie gre-gària cooperen perquè sense l'aju-da dels seus connaturals no podriensobreviure en el medi on es troben.Doncs els humans no som una excep-ció per molt que els economistesnoeliberals així ens ho vulguin fercreure.

Un altre fet empíricamentdemostrable és que som una espe-cie que es construeix en vida. Quela nostra naturalesa és com unapeça de fang, que té una base bio-lògica poc determinada, poc aca-bada, que es modula a mesura queens construïm un caràcter com apersones. Això no vol dir res mésque el pes de la cultura en la cons-trucció de les individualitats ésmolt gran, per no dir determinant.En aquest sentit, si els ciutadansde les societats occidentals actualstenen majoritàriament comporta-ments egoïstes, no és perquè esti-guin determinats genèticament,sinó perquè ens hem esforçat cul-turalment en construïr-los així.

Des d'aquesta perspectiva se'nsobra un nou horitzó. Som indivi-dus que podem canviar, ens podemreinventar com a ciutadans mésparticipatius i cooperatius, redis-senyant el model de societat en quèvolem conviure. El mite del con-tracte social és això, un mite, unrelat falaç en tant que parteix d'u-na premissa qüestionable per jus-tificar una conclusió encara mésque qüestionable. I què són les ide-ologies si no relats sobre la natu-ralesa humana que pretenen jus-tificar una determinada organit-zació social com a fita desitjable?D'això n'hem d'extreure una con-clusió ben clara; L'espècie huma-na, com a espècie que ha de con-viure necessàriament en societatsorganitzades per a sobreviure,requereix d'aquests relats que des-criuen com som i cap on volem anar.L'espècie humana es defineix cul-turalment i una de les seves pro-duccions culturals és inevitable-ment l'ideologia.

Hem de saber doncs, que quanels defensors del "creixement eco-nòmic sostenible" es presenten coma partit sense ideologia estanobviant un debat del qual no podemprescindir quan pretenem gover-nar les nostres societats. A més a

més, prescindint d'aquesta discus-sió estan fent un favor al modelideològic subjacent a les societatsoccidentals actuals; el neoliberal.Estan contribuint al mantenimentde la democràcia liberal-burgesa ial sistema productiu capitalistabasat en el mite de l'homo econo-micus; aquell personatge fictici,que veu als membres de la matei-xa espècie com a competidors, i quees comporta sempre basant-se enun anàlisi racional de cost-benefi-ci.

O decreixem o, tard o d'hora,petaremEn segon lloc, i després de veurecom la clivella ideològica sempreestarà present encara que a les clas-ses dominants no els interessidonar-li la importància que té, caldenunciar una altra contradiccióen què cauen els partits verds "sen-se ideologia".

Diuen que el seu interès primor-dial és el manteniment i la curadel medi ambient. I que aquest éspossible implantant un model decreixement sostenible. No obstant,altra vegada estan oblidant l'arreldel problema. El sistema produc-tiu capitalista (el debat sobre elqual suposadament ha quedat almarge del debat polític) es susten-ta en el consum i el creixementcontinuat. Com podem veure recent-ment, la recepta que ens proposenper sortir de la crisi econòmicaactual passa per fer créixer altra

vegada l'activitat econòmica i elconsum. Hem de tornar a veure comel PIB creix. I ningú es pregunta siels recursos que tenim a l'abast iel medi que ens els proporciona télímits. Tanmateix, la imminentcrisi energètica i el canvi climàtic,són símptomes evidents que el pla-neta està dient prou. El mateix pla-neta que ens ha donat la vida ensestà dient que no sempre podemcréixer. Que els recursos que enspot proporcionar per a la nostrasupervivència són limitats i que,si no els gestionem millor, això faràun pet com un aglà. En aquest sen-tit, això del creixement sostenibleque tant agrada a l'esquerra libe-ral és allò que els amants de la poe-sia en dirien un oxímoron, a quiagrada el llenguatge filosòfic endiria senzillament una contradic-ció, posant-nos políticament correc-tes li podem dir falsa esperança, obé, ras i curt i des del llenguatgeque tots entenem, en diríem unamentida.

Avui en dia, a Occident, el crei-xement econòmic i del nivell devida no pot ser sostenible per defi-nició. Contràriament, els cientí-fics i experts en mediambient ensestan dient quelcom que sí que estàfora del debat polític: que el decrei-xement és necessari. Indiscutible-ment hem d'imaginar-nos les socie-tats del futur en clau de decreixe-ment. El nostre sistema productiudoncs, no es pot basar en el creixe-ment il·limitat com passa en lessocietats capitalistes occidentals.Les societats humanes del futur nopoden basar la salut de les seveseconomies en la productivitat. Calrepensar el nostre modus vivendii començar a mesurar-nos a l'horade produir i consumir.

Evidentment doncs, els ecolo-gistes que volem una collita futu-ra saludable no hem de pensar enarrencar les males herbes, sinó quehem d'arrencar la planta senceraper tal de sembrar i fer créixer unallavor nova. Actualment doncs, pre-servar el mediambient que fa pos-sible la nostra vida, passa perreplantejar-nos les bases més pro-fundes de la nostra organitzaciósocial. Passa per començar a cons-truir individus més conscients delfet que la comunitat és la que fapossible la nostra existència indi-vidual, i passa per renunciar al nos-tre model productiu actual. Ser eco-logista fins a les darreres conse-qüències doncs, és apostar per unmodel de persona cooperativa i par-ticipativa dels afers públics a nivellindividual, i pel decreixement eco-nòmic a nivell col·lectiu. En defi-nitiva, l'ecologisme conseqüent síque és mulla en el debat ideològic;és anticapitalista i d'esquerres.

*Enric Bea Seguí és militant de l'esquerraindependentista a Sant Cugat del Vallès

L’ACCENT 199 OPINIÓ 03

Nous escenarisdesprés de lesconsultes

Quants vots van anar a parar a CiU el passat 28N com a vots explícitament

independentistes no ho podrem saber mai amb seguretat. El que sí és cert és

que, després del 10A, podrem assegurar que molt més de la meitat de la gent

que va votar Sí a la independència en consultes sobiranistes no va votar per

cap de les candidatures explícitament independentistes. Després de 100 dies

del govern Mas, podem concloure que l'agenda oculta de CiU no era encarri-

lar el país cap a un nou escenari polític sinó aplicar un pla sistemàtic per can-

viar la fesomia de la cosa pública fins a deixar-la a gust dels neoliberals a la

catalana.

Això no vol dir, però, que el procés de consultes hagi estat un fracàs, ni molt

menys. Ha estat, d'entrada, una de les experiències de democràcia directa al

marge del poder més important d'Europa occidental en les darreres dècades,

i el seu impacte en la cultura política de desenes de milers de catalans segura-

ment no haurà estat en va. El problema, en tot cas, el tenen aquells sectors que

van creure que les consultes eren un primer pas per allò realment important

per a ells: l'assalt als escons del parlament de la Ciutadella. El mite del front

independentista transversal arrasant a les autonòmiques ha quedat finalment

falsat. La millor candidatura que podria concebre l'imaginari del sobiranisme

transversal -el president del millor Barça de la història- i en la millor conjun-

tura possible -consultes i manifestació del 10 de juliol- va acabar entrant al par-

lament autonòmic pels pèls.

Per sort, la realitat local de moltes consultes difereix diametralment de les

maniobres . Segurament que alguns polítics es van apropar a les comissions

locals organitzadores per a sortir a la foto, però moltes d'aquestes comissions

van tenir clar des d'un bon principi quin paper havien de jugar. I un dels que

van jugar, i que a mitjà termini és més important, és el de fer penetrar un cert

debat polític i una certa politització a entitats socials, culturals o esportives,

fet que durant molts anys va ser un tema tabú.

El que no han assolit les consultes és clarificar la qüestió de la territoriali-

tat de la nació catalana. Molt del nou independentisme prové d'una radicalit-

zació del regionalisme convergent de sempre. No parlem de pocs centenars de

persones; parlem de desenes de milers. La Generalitat del Principat, per a ells,

és com un miratge de paraestat en què s'ha aconseguit crear certes estructu-

res que permeten viure quasi com si no fossin espanyols. El primer efecte d'ai-

xò ha estat allunyar la conflictivitat. En tot cas, el conflicte és entre adminis-

tracions, però no al carrer. No és estrany, per exemple, que per aquest nou sobi-

ranisme la repressió sigui un concepte aliè i la considerin fruit del gamberris-

me i no de la lluita política. Seguint aquesta lògica, el País Valencià, es presenta

per a aquests sectors com un terreny conflictiu en què no hi ha un “govern

amic”, on l'espanyolisme respon amb violència i té una base social important,

i on la situació lingüístico-cultural és més complexa. Evitar el conflicte és el

que porta a aquests sectors a renunciar a la idea de Països Catalans, ignorant

que sense conflicte mai no hi haurà independència.

Al País Valencià, davant les agressions cada cop més constants contra la

llengua, la cultura i el teixit social, comencen a alçar-se veus i moviments cada

com més nombrosos. Que un grup com Obrint Pas aplegui 8.000 persones a

València en la celebració de l'aniversari d'un centre social de l'esquerra inde-

pendentista no és cap anècdota. Que Escola Valenciana mobilitzi més de 200.000

persones a les Trobades tampoc ho és. Que el PP es trobi amb concentracions

de rebuig quan va a fer els seus mítings és senyal que la cosa es mou.

Segurament aquest moviment no es veurà plasmat electoralment el proper

22 de maig, però aquest moviment està posant les primeres bases per a un can-

vi profund al País Valencià, i no per un simple canvi de poltrones. Mentres-

tant, al Principat, alguns continuen instal·lats en la comoditat del miratge

convergent, que els facilita evitar les pors d'un enfrontament amb l'autèntic

rostre de l'estat.

E D I T O R I A LLa miopia de l’ecologisme pel

creixement o la contradicció deles esquerres liberals (2)

ENRIC BEA SEGUÍ* COL·LABORACIÓ

DEL 8 AL 21 D’ABRIL DE 2011

REDACCIÓ VALÈNCIA

La tarda del dissabte 2 d'abril comen-çà a la ciutat de València amb la con-centració davant del palau de la Gene-ralitat i posterior manifestació de laPlataforma en Defensa de l'EscolaPública, on hi participen els dife-rents sindicats de mestres i profes-sors del País Valencià i organitza-cions d'associacions de mares i pares,entre d'altres col·lectius. Malgrat nopoder fer la festa lúdica reivindica-tiva a la plaça Nàpols i Sicília deValència que des de feia mesos tenienorganitzada, a causa dels impedi-ments de Delegació de Govern i del'alcaldia del PP contra totes les ini-ciatives en defensa d'una escola valen-ciana i de qualitat.

La concentració, amb consignescontra la Conselleria d'Educació i afavor del valencià, acabà al Parterre,on es va llegir el manifest de la Pla-taforma.

Tot seguit, a partir de dos quartsde vuit, començà la cercavila orga-nitzada per l'Escola Valenciana. Aques-ta manifestació festiva fou tot un èxitde participació, on segons fonts dela mateixa organització unes 10.000persones hi assistiren, travessà mit-ja València, al ritme no només de dol-çaines, tabals i gegants, sinó tambéamb la música en directe que van ofe-rir components d'Aspencat i OrxataSound Sistema dalt d'un remolc.

La cercavila acabà al barri de Beni-

maclet, on diferents col·lectius del'indret, agrupats en torn de Beni-maclet Viu, agafaren el relleu de lajornada reivindicativa. A dos quartsde nou de la vesprada, s'obrien lesportes del camp de futbol de Beni-maclet, on el Centre Social Terracelebrava els seus 10 anys d'existèn-cia amb un concert de la Gossa Sor-da i Obrint Pas, que presentaven elnou disc Coratge. El concert, seguintla tònica de la jornada també fou unèxit d'assistència, el camp ple degent de totes les edats va poder gau-dir, ballar i corejar les cançons dels

seus grups preferits fins ben entra-da la nit. Entre grup i grup, un sen-tit acte d'homenatge, no només alTerra, si no a tota la gent que llui-ta per la llengua va posar la notaemotiva a una jornada festiva i con-correguda.

Aquesta jornada obre les portes ala Gira 2011, organitzada per l'Esco-laValenciana, que porta arreu delterritori durant tota la primavera,una sèrie de concerts i jornades rei-vindicativofestives que tenen la sevafi al festival de música Feslloch aprincipis del mes de juliol.

L’ACCENT 199DEL 8 AL 21 D’ABRIL DE 201104 PAÏSOS CATALANS

El cercavila de la vesprada precí el gran concert a Benimaclet, ambdós amb gran afluència de públic

MMiilleerrss ddee ppeerrssoonneess aaccuuddeeiixxeennaa llaa ccrriiddaa dd’’EEssccoollaa VVaalleenncciiaannaaii aa ll’’aanniivveerrssaarrii ddeell TTeerrrraa

CCooaalliicciióónnVVaalleenncciiaannaaiinntteennttaa eevviittaarr eell2255 dd’’aabbrriill

REDACCIÓ VALÈNCIA

De nou, Coalición Valenciana (CV)va intentar entrebancar la cele-bració de la diada del 25 d'abril. Elpartit polític blaver va obligar aACPV i a la resta d'organitzacionsque ixen a la històrica manifesta-ció a canviar el seu recorregut. LaDelegació del Govern espanyol vaconfirmar el 26 de març els per-misos a CV per fer una manifesta-ció el 16 d'abril a les sis de la ves-prada des de la plaça Sant Agustí.El mateix lloc i la mateixa hora ons'ha celebrat des de fa anys la mani-festació d'ACPV. Així doncs, ACPVes va veure obligada a canviar ellloc d'eixida i la manifestaciócomençarà el 16 d'abril a les sis,però des de les Torres de Quart.

Tot va sorgir el 14 de març deJuan García Sentandreu, líder deCV. El polític anticatalanista vaveure aquell dia a Eliseu Climent,president d'ACPV, anunciar perTV3 que la celebració del 25 d'abrild'enguany seria el 16 d'abril. Comno es poden reservar manifesta-cions abans de 30 dies, Sentandreuva esperar a la mitjanit del dia 16de març per enviar un fax a la Dele-gació de Govern sol·licitant tresmanifestacions amb horaris i reco-rreguts diferents per a eixe dia.Com va ser el primer a sol·licitar-ho, la delegació li l'ha concedit aell i no a Acció Cultural, que vatardar una mica més i per açò hahagut de variar el recorregut.Segons pareix CV a la fi no farà lamanifestació que eixia de la plaçaSant Agustí i la deixarà en unaconcentració.

Tant l’Ajuntament de València com la Generalitat van posar nombrosos impediments als actes, però no van poderimpedir l’assistència de milers de persones

REDACCIÓ VALÈNCIA

El poble valencià va prendre el cen-tre del cap i casal per protestarcontra la corrupció del PP a la Gene-ralitat. Vora 60.000 persones vanacudir el dissabte 26 de març a lamanifestació que va convocar elCol·lectiu Contra la Corrupció (CCC).La mobilització va començar a lessis de la vesprada a la plaça SantAgustí i acabà al Palau de Justíciadel TSJPV on es va llegir un mani-fest que demanava la dimissió deFrancisco Camps. L'ambient teniaun marcat to festiu i reivindica-tiu, entre la munió de gent es vanpoder veure divertits cartells queusaven la ironia i el sarcasme perdenunciar la manca de democrà-cia que es viu a territori valencià.

El col·lectiu convocant vadenunciar que la corrupció ha esde-vingut una pràctica habitual al side la Generalitat amb els succes-sius governs del PP. Atenent a açò,es demanaren responsabilitats aCamps, ja que és el màxim respon-sable del PP i del govern valencià.Segons el manifest de la mobilit-zació, la dimissió de Camps i uncanvi polític a les urnes són neces-saris per eixir de la misèria polí-tica que s'ha instal·lat al País Valen-cià. El CCC preguntà en el mani-fest pels costos de la Ciutat de lesArts i les Ciències, pel muntatgede la visita de Benet XVI, pels bene-ficis de la Copa Amèrica i de la Fór-mula 1, pel cas dels vestits i el casBrugal. "L'estat actual de les cosesno hauria estat possible sense l'a-

bús de poder basat en les majoriesabsolutes del PP", per això van afir-mar que cal un canvi a les elec-cions autonòmiques.

"Una regeneració és necessària"Que la manifestació es fera a menysde dos mesos de les eleccions auto-nòmiques no va ser casualitat, elCCC va assegurar a L'ACCENT: "Des-prés de la manifestació ha ressor-git un sentiment d'esperança, unaporta s'ha obert davant nostre, arael que hem de fer es creuar-la ieixir de l'armari polític, el proper22 de maig podem fer que les cosescanvien, una regeneració es neces-sària, començar una nova etapapolítica i social". A pesar que elcontingut de la declaració estigue-ra vinculat clarament amb les elec-

cions i amb una intencionalitatpolítica, segons el CCC, el col·lec-tiu no forma part de cap partit niassociació. "Som independents iautònoms, tant a nivell econòmiccom d'organització, coordinació ipresa de decisions, això no llevaque a nivell personal hi ha mem-bres del CCC que si formen partd'organitzacions polítiques".

El CCC va sorgir fa dos anys quanl'informàtic César Martí va obrir ungrup a Facebook per aplegar el males-tar ciutadà sobre la corrupció. Vatenir tant d'èxit que es va formar elCol·lectiu Contra la Corrupció i el 31d'octubre de 2009 van convocar unamanifestació a València força con-correguda, aleshores també es pro-testà contra els casos de corrupcióal govern valencià.

El PPV volia prohibir-laUn dia abans de la manifestació, el25 de març, el PPV demanà als jut-jats que es prohibira la mobilitza-ció. El secretari general del partit,Antoni Clemente, va presentar unadenúncia per "manifestació il·lícitai injúries greus amb publicitat con-tra l'autoritat en l'exercici del seucàrrec". Segons el PP, l'acte teniafinalitats delictives perquè l'únicpropòsit era el d'injuriar, per aixòes demanava que s'actuara cautelar-ment prohibint l'esdeveniment. Tan-mateix, la jutgessa va desestimar ladenúncia i no prohibí la manifesta-ció al·legant que no era urgent. Perla seua banda, el CCC va defensar quela sol·licitud dels permisos erencorrectes tant en temps com en for-ma.

Milers de persones demanen a València ladimissió de Camps i la fi de la corrupció

L’APUNT

“Aquesta jornadaobre les portes a la

Gira 2011, organitza-da per l'Escola

Valenciana”

REDACCIÓ BARCELONA

El jovent de Gràcia va mobilitzar-se perreclamar que les entitats de juvenilsgestionen el Casal de Joves i no unaempresa privada. El dilluns 28 de marçles nou entitats de la Plataforma d'En-titats Juvenils de Gràcia (PEJG) -forma-da per agrupaments escoltes, esplais,l'Assemblea de Joves (AJG) i l'AteneuPopular de Vallcarca- van acampardavant la Seu del Districte, a la plaçade la Vila, amb la intenció de quedar-s'hi fins dijous al vespre. "Volíem aixífer partícip tot el barri del conflicte alvoltant de la gestió del Casal de Jovesde Gràcia La Fontana", va declarar pera L'ACCENT una membre de la PEJG.

L'acampada va anar acompanyadade l'entrega de 2.900 signatures de suportal projecte de gestió del Casal de Jovesde Gràcia elaborat per la PEJG, així comd'una carta dirigida al regidor del dis-tricte, Guillem Espriu, en la que es mani-festaven dues demandes: la paralitza-ció immediata de l'entrada de l'empre-sa privada Iniciatives i Programes alCasal de Joves de Gràcia i l'oberturad'un procés real de negociació i parti-cipació entre totes les parts implicades

que condueixi a una gestió de l'equipa-ment per part del jovent de Gràcia.

La resposta del Districte de Gràciava ser continuar donant l'esquena a lesdemandes i necessitats reals del joventde la Vila i intentar silenciar-les. Aixídoncs, a la una de la matinada van arri-bar els cossos policials ordenant el des-mantellament del campament, i tot ique les persones acampades van fer cas

en tot moment de la Guàrdia Urbana,van desmuntar les tendes i desar tot elmaterial i van restar en silenci i en acti-tud completament pacífica, van sertrets a la força per més de quinze fur-gons de la Guàrdia Urbana. "El desen-llaç tots i totes el coneixem: una actua-ció policíaca desmesurada. Les imatgesparlen per si soles", van assegurar desde la PEJG.

Gran resposta del veïnatTot i així, mentre que des de l'Ajunta-ment es tancaven les portes del diàleg,la gent de la Vila i la societat civil esva afanyar a donar el seu suport aljovent que hi havia participat. L'ende-mà va tenir lloc una concentració mas-siva a la plaça de la Vila per denunciarl'actuació dels cossos de seguretat. Almateix temps les federacions d'Escol-

tes Catalans, Esplac i Minyons Escol-tes i Guies de Catalunya condemnavenl'acció policial en un comunicat con-junt, igual que va fer el Consell de laJoventut de Barcelona.

"Convençudes de les nostres deman-des legítimes i amb la voluntat de ferque tots els graciencs i gracienquespuguin conèixer el conflicte que hi hadarrere la gestió del Casal de Joves vamdecidir continuar amb la programaciófestiva i reivindicativa que hi haviaprevista a la plaça per aquests dies",van manifestar amb orgull des de laPEJG. I finalment, després de quatredies intensos, el dijous al vespre vatenir lloc l'acte de cloenda de l'acam-pada.

Aquest acte volia ser un espai d'a-graïment al suport massiu rebut perpart del conjunt de la societat gracien-ca i va comptar amb els parlaments derepresentants de les més de trenta enti-tats i federacions d'arreu del país quevan fer costat i avalen el projecte de laplataforma. Així com la lectura delcomunicat conjunt signat per Lluïsosde Gràcia, el Centre excursionista deGràcia i el Centre Artesà Tradiciona-rius (CAT).

L’ACCENT 199 DEL 8 AL 21 D’ABRIL DE 2011 PAïSOS CATALANS 05

Els joves es van concentrar a la Plaça de la Vila // FOTO:Oriol Clavera

El jovent de Gràcia surt al carrer per reclamar la gestió del Casal de Joves

RAMON ARMENGOL BARCELONA

Arrel de l'acampada protagonitzadaper la Plataforma d'Entitats Juvenilsde Gràcia (PEJG) a la Plaça de la Vila,reivindicant l'autogestió del Casal deJoves "La Fontana" de Gràcia, ha tor-nat a sortir a la llum el conflicte entreaquesta plataforma de joves i el Dis-tricte de Gràcia, malgrat que la lluitadels joves graciencs ja ve de fa temps.

Gràcia és una vila on històricamentel teixit associatiu ha estat molt viu, ion les entitats privades com Lluïsos deGràcia, l'Orfeó Gracienc o el Cercle Catò-lic han pal·liat en certa manera lamanca d'espais públics, com ara casalsde joves.

A mitjans dels anys noranta, diver-ses entitats de Gràcia com La Torna,els CJC, la Vocalia de Joves o l'Assem-blea de Joves de Gràcia (AJG), entred'altres, es van coordinar per pressio-nar al Districte per a què iniciés els trà-mits per la construcció d'un casal dejoves, ja que en aquells moments Grà-cia era un dels pocs districtes de Bar-celona sense un centre juvenil. Lademanda dels joves va ser ignorada pelDistricte, i fruit d'això, a finals delsanys noranta i principis dels dos mil,l'AJG va iniciar una dinàmica d'ocu-pacions que van comportar la creaciói (posterior) desallotjament de diver-sos casals i centres socials. Actualment,

el Casal Popular de Gràcia, seu de l'AJG,és l'exemple més clar d'aquella lluita.

Reivindicant la construccióEntre els anys 2006 i 2007, l'Ajunta-ment de Barcelona aprova un Pla d'Ac-tuació Municipal (PAM) que contem-pla l'existència de, com a mínim, un"espai jove" a cada Districte i de "casalsde joves" (més petits que els primers)als diferents barris. Quan tinguerenconstància que per llei, el Districte esta-va obligat a construir un "espai jove"al Districte, l'AJG, l'Ateneu Popular deVallcarca i set caus i esplais van cons-tituir l'any 2008 la Plataforma d'Enti-tats Juvenils de Gràcia (PEJG). La Pla-taforma defensava un model de Casalque complís tres requisits: Que fos unCasal de Joves de Gràcia, no de Barce-

lona, on no hi hagués ingerència delspartits polítics i que estigués gestionatper les entitats juvenils de Gràcia. ElDistricte, per contra, contemplava queel futur Espai Jove de Gràcia fos la seudel Consell de Joventut de Barcelona(CJB), i que la gestió fos compartidaentre el Districte, el CJB i les entitatsgracienques, possibilitat que la PEJGrebutjava completament. Tot i que enca-ra no s'havia inaugurat, el futur EspaiJove de Gràcia ja era motiu de conflic-te entre les entitats juvenils de Gràciai el Districte. En vigílies de la seva inau-guració, la PEJG va organitzar la pri-mera manifestació per reclamar l'au-togestió del Casal, que va ser secunda-da per prop de 200 joves, i que va serconsiderada "històrica" pel fet de serla primera mobilització unitària de

tots els col·lectius juvenils de Gràcia.Finalment, després d'anys de rei-

vindicacions veïnals, el 7 febrer del2009 obria les portes el nou "Espai JoveLa Fontana" oficialment, o "Casal deJoves de Gràcia" com era anomenat perla PEJG. La qüestió del nom no erasuperficial ja que els joves graciencsno volien acceptar de cap manera lesimposicions d'Ajuntament i Districtei ho van deixar ben clar el mateix diade la inauguració oficial esbroncant ixiulant l'alcalde de Barcelona JordiHereu i el regidor del Districte de Grà-cia Guillem Espriu. Un mes més tard,la consellera de joventut del Districte,Alicia Fernández va dimitir per "motiuspersonals" i malgrat deixar clar que elconflicte del Casal no havia estat la raóprincipal de la seva decisió, es mani-festava que la mobilització juvenilcomençava a passar factura al PSC i alDistricte.

Conflicte sense tancarEl conflicte seguia obert. Per la sevabanda la Plataforma va mantenir unaprogramació regular al Casal de Joves,com ara tallers de karate, cuina, cine-ma... sense oblidar la seva antiga rei-vindicació d'autogestió. El passat mesde maig, la PEJG va organitzar la Tro-bada Jove de la Vila de Gràcia, un diad'activitats, esports i mobilització juve-nil amb la lluita del Casal de Joves com

a teló de fons. L'èxit de la jornada, foul'exemple més clar de l'important tre-ball de cohesió, organitzatiu, i mobi-litzador que la Plataforma havia dut aterme en els darrers temps. Aquestamaduresa també quedava palesa en lapresentació, el mes de desembre, d'unprojecte de gestió ciutadana de l'equi-pament, amb el que es pretenia obte-nir la gestió del Casal de Joves, obert aconcurs públic pel Districte. Tot i així,el Districte va ignorar la proposta dela PEJG i va concedir la gestió a l'em-presa privada Iniciatives i ProgramesSL. propietat d'un militant del PSC ique havia estat investigada per la fis-calia anticorrupció. Davant d'això, laPlataforma va decidir plantar-se, i elpassat dilluns 28 de març un centenarde joves van acampar a la Plaça de laVila per entregar al regidor GuillemEspriu 2.900 firmes de veïnes veïnsreclamant l'autogestió del Casal. Elsjoves donaven un marge de quatre diesal regidor per respondre la seva deman-da; fins llavors, acamparien a la pla-ça, on havien programat activitatsdurant tot el dia. La resposta del Dis-tricte va ser la mateixa que fins ales-hores: es negaven a cedir la gestió i acu-sava a la Plataforma de fer "xantatge".Aquella mateixa nit, van tenir lloc elsfets que van ocupar pàgines de tots elsmitjans de comunicació locals i nacio-nals.

ANÀLISI

Quinze anys de lluita per aconseguir un espai per al jovent gracienc

La reivindicació del casal no s’atura

L’ACCENT 199DEL 8 AL 21 D’ABRIL DE 201106 PAïSOS CATALANS

ANDREU MERINO PARÍS

La Catalunya Nord va ser un reflexdel que va passar arreu del terri-tori francès el passat 27 de març,amb la celebració de la segona vol-ta de les eleccions cantonals, i ésque el Partit Socialista (PS) es vaimposar amb claredat. Per altra

banda els grans resultats que elxenòfob i ultradretà Front Nacio-nal a la primera volta han quedaten anècdota.

El Departament dels PirineusOrientals (nom oficial que rep laCatalunya Nord a l'Estat francès)engloba 31 cantons repartits en 3districtes. En aquestes eleccions

cantonals només es renovaven lameitat dels membres del ConsellGeneral del Departament. O el queés el mateix, només hi havia comi-cis en 16 cantons. El passat 27 demarç quedava pendent decidir elsescollits en 14 dels 16 territoris cri-dats a les urnes. Els altres dos can-tons, Sant Pau de Fenollet i Sor-nià, el PS ja es va imposar per majo-ria absoluta en la primera tandacelebrada el 20 de març, i per tantno calia una segona volta

Un cop conclosa la jornada es va

confirmar l'esperat. Amb una par-ticipació del 52,86%, els socialisteses van imposar en 6 dels 14 can-tons, als quals cal sumar els dosque van registrar majoria absolu-ta del PS en la primera volta. A mésde Sant Pau de Fenollet i Sornià,els socialistes van guanyar a Arge-lers, Costa Vermella, Perpinyà II,Perpinyà IX, Ribesaltes i Tuïr. Pertant, el principal partit de l'oposi-ció a l'Estat francès va aconseguirun 57,1% de representació al Con-sell General del Departament dels

Pirineus Orientals. Els altres 6 can-tons van caure a mans de l'UMP(Canet, Perpinya I, Perpinyà VII)la coalició de dretes DVD (Montl-luís i Prats de Molló) el Partit Comu-nista (Perpinyà III i Prades) iMoDem (Sant Llorenç de la Salan-ca).

Fre al Front NacionalEl partit ultradretà i xenòfob FrontNacional (FN) no va veure compler-tes les expectatives generades ambels bons resultats de la primera vol-

ta de les eleccions cantonals. El FNhavia presentat a Catalunya Nord,en especial el cantó de Perpinyà IX,com a símbol a nivell estatal perdemostrar la suposada força del par-tit. Però a l'hora de la veritat, lescrides de l'UMP i el PS, els dos par-tits majoritaris, per barrar el pasdel FN als Consells Generals de tots

els departaments francesos va tenirèxit. A Perpinyà IX, el candidat ultra-dretà i company sentimental de Mari-ne Le Pen, Louis Aliot, va perdredavant Touissante Calabrese, candi-data del PS. A la resta de cantons onel FN havia superat la primera vol-ta, els resultats van ser idèntics.

JORDI SOLER BARCELONA

Corrien els anys seixanta quan eldelegado de Información y turis-mo de la província de Castelló, l'ad-vocat Luis Algar Forcada, cunyatdel ministre franquista i secreta-ri general del Movimiento Nacio-nal, Fernando Herrero Tejedor,plantejava la necessitat de cons-truir un aeroport a Castelló. Unprojecte nascut de les elits localsque es farà realitat mig segle méstard. És el mateix moment que Llei-da passa d'aspirar a un aeròdrom,el d'Alfés, tal i com es preveu alPla Territorial General de Catalun-ya de 1995 encara vigent, a dotar-se d'un aeroport que volia canviar,fins i tot, l'imaginari de la plana.

Fetes les inauguracions i en ple-na crisi, s'ha passat de les prome-ses a la perplexitat. A una bandai altra la pregunta és la mateixa:com ha estat possible tan malba-ratament?

Aquesta política d'infraestruc-tures innecessàries és, abans queres, una mostra de les anomaliesdel model de desenvolupament eco-nòmic i territorial de les últimesdècades. L'economia del totxo es

caracteritzà per l'acumulació deriquesa en els sectors financer iimmobiliari que, en realitat, esconcentraran fins a esdevenir totú i creixeran fins a la hipertròfia

enmig de la gran bombolla espe-culativa.

Lluny de l'economia producti-va on era difícil competir, les gransempreses espanyoles creixien a cop

de favor polític -llegeixi's priva-titzacions de serveis públics, adju-dicacions d'obra civil i liberalit-zació del sòl. El nacionalismeespanyol feia realitat la vella idea

francesa dels "campions nacionals":un país que vol ser important hade tenir empreses mundials.

En aquest context d'abundàn-cia i promiscuïtat entre poder polí-tic i econòmic la inversió públicaesdevé altament ineficient: l'es-tat espanyol construeix la majorxarxa d'autovies de la UE. Lesinfraestructures, i d'una maneraexemplar els aeroports, són utilit-zats com a instrument de poderpolític, no pas com a equipamentsde transport al servei de la socie-tat i el sistema productiu.

La ideologia de la competènciaentre territoris, que dóna discurseconòmic a les diputacions, i l'ab-sència d'instruments adequats d'a-valuació d'inversions -com els queexisteixen a Anglaterra o Aleman-ya- faran la resta.

A una hora en cotxe de Valèn-cia o Barcelona, ni Lleida ni Cas-telló tenen la massa crítica de migmilió de passatgers cada any quenecessiten per ser rendibles. Són,en definitiva, aeroports per a alba-tros i cigonyes mentre continuenels problemes de mobilitat a lesàrees metropolitanes i l'estrangu-lament de l'arc mediterrani.

OPINIÓ

VViiccttòòrriiaa ssoocciiaallddeemmòòccrraattaa ii ddeessffeettaa ddeell FFrroonntt NNaacciioonnaall aa lleess eelleecccciioonnssccaannttoonnaallss ddee llaa CCaattaalluunnyyaa NNoorrdd

Marine Le Pen no va complir amb les bones expectatives després de la primera volta

AAeerrooppoorrttss ppeerr aa aallbbaattrrooss ii cciiggoonnyyeess

“Els socialistes esvan imposar en 6

dels 14 cantons, alsquals cal sumar elsdos de la primera

volta”

“A Perpinyà IX, elcandidat ultradretà icompany sentimen-tal de Marine Le Pen,Louis Aliot, va perdre

davant TouissanteCalabrese”

L’esperpèntica inauguració de l’Aeroport de Castelló ha sigut objecte de burles i mofa //FOTO: www.gva.es

REDACCIÓ BARCELONA

Després de les eleccions principati-nes la dreta va guanyar també a leseleccions generals d'Andorra on vaescombrar a la socialdemocràcia. ElsDemòcrates per Andorra (DA) vanobtenir el 3 d'abril la majoria abso-luta al Consell General amb vint con-sellers i el Partit Socialdemòcrata(PS) aconseguí sis membres. Es vanquedar fora també els candidats d'An-dorra pel Canvi (ApC) i els Verds, tansols Unió Laurediana, sòcia de DA aSant Julià de Lòria, va aconseguir detrencar el bipartidisme amb els dosconsellers de la parròquia. L'anticalcalde socialdemòcrata i cap de llis-ta a l'actual contesa electoral, Jau-me Bartumeu, va felicitar el candi-dat conservador, Antoni Martí, perla victòria.

DA va arrasar al PS en les setparròquies en les que concorrien elsdos partits. Els catorze consellersque atorguen les parròquies forenper la formació liberal, dotze de for-ma directa i dos a través de UnióLaurediana. En el vots nacionals,els conservadors van obtenir 8.553vots, que suposen vuit representantsal Consell. Per la seua banda, el PSassolí 5.397 vots perdent un repre-sentant respecte a les eleccions defa dos anys en què va obtenir sis con-sellers. Els socialistes van ser casti-gats pels electors andorrans i vanpassar de rebre 6.610 vots, el 45,03%,a rebre en aquestes eleccions 5.397

vots, que suposa un 34,8% dels vots.Aquests foren els pitjors resultatsobtinguts pel PS al llarg de la seuahistòria.

Dels vint-i-vuit consellers generalsde la cambra legislativa andorrana,la meitat, catorze, s'elegeixen mit-jançant un sistema proporcional devotació d'unes llistes nacionals; elsaltres catorze surten de la votació quees fa a cada una de les set parròquiesandorranes per un sistema majorita-ri de votació, a raó de dos consellersgenerals per parròquia.

Alta participacióAl tancament dels col·legis electo-

rals, la participació a les eleccionsdel Consell General d'Andorra vaser del 74,1%. Encara que no supe-rà el 75,3% del 2009, fou alta, però.Un total de 16.201 votants van con-córrer a la crida electoral d'aquestdiumenge. El ministre d'Exteriorsi Afers Institucionals, Xavier Espot,en la primera compareixença des-prés de tancar els col·legis, va infor-mar que la jornada va transcórrer"sense cap incident". Per parrò-quies, la que obtingué un índex mésalt de participació fou Ordino, ambun 81,80%, i la participació més bai-xa es va registrar a Andorra la Vella,amb un 68,52%.

Canvi polític celebrat per CiUAixí, la nova plataforma política here-va de Coalició Reformista i Partit Libe-ral Andorrà formarà govern desprésdels dos anys de govern socialdemòcra-ta de Jaume Bartumeu. El president delgrup parlamentari principatí de Con-vergència i Unió (CiU), Oriol Pujol, vaexpressar l'endemà de les eleccions lasatisfacció de la direcció de Convergèn-cia Democràtica de Catalunya (CDC) pelsresultats electorals. Pel seu cantó, niels Verds, presidits, novament, per Isa-bel Lozano, ni ApC, amb Eusebi Nomenal davant, no van aconseguir represen-tació a la cambra legislativa andorra-na.

L’ACCENT 199 DEL 8 AL 21 D’ABRIL DE 2011 PAÏSOS CATALANS 07

SSaalllleenntt ddeeddiiccaauunn ccaarrrreerr aa GGuuiilllleemm AAgguullllóó

REDACCIÓ BARCELONA

El municipi de Sallent, al Bages,ha dedicat un carrer a Guillem Agu-lló. La iniciativa, que fou aprova-da en un ple municipal el 2008, esmaterialitzà el passat 23 de març,després que la CUP pressionés l'e-quip de govern (CiU) per tal de ferefectiu l'acord municipal.

Sallent compta amb una tradi-ció de lluita per la recuperació dela memòria històrica. Poble miner,bressol de l'anarquisme bagenc, elpavelló municipal d'esports portael nom des de 2004 d'AgustÍn Rue-da, un jove anarquista de la vilaassassinat el 1978 a la presó de Cara-banchel degut a la pallissa a què elsotmeteren un grup de funciona-ris. Aquesta reivindicació fou llar-gament sostinguda per diversoscol·lectius durant anys, fins que elcanvi de govern a l'ajuntament faci-lità. Precisament, el carrer GuillemAgulló desemboca directament a laporta del pavelló d'esports AgustÍnRueda.

BBeenniiaarrrrééss cceelleebbrraa aammbbèèxxiitt llaa jjaa ttrraaddiicciioonnaall ccaallççoottaaddaaREDACCIÓ VALÈNCIA

Més de 400 persones participarenen la setena calçotada popular deBeniarrés, una localitat de 1.300habitants del Comtat. Aquesta cita,que cada any reuneix un nombremés elevat de públic, és organitza-da per l'esquerra independentistade la localitat.

El tret de sortida a la festa eldonà una cercavila popular, quefinalitzà davant l'Ateneu PopularArrels. Allí es llegí un manifest ones remarcà la necessitat d'organit-zar-se davant el futur incert queafronta el País Valencià tant a nivellcultural, com social o nacional. Des-prés del parlament s'inicià la cal-çotada i el grup Baraka Folk posàel punt i final a la jornada.

PAU BAÑÓ BENIARBEIG

Els passats 26 i 27 de març es varealitzar la 4a Marxa Intercomar-cal dels Països Catalans, organit-zada pel Grup de Muntanya Via-rany. La novetat d'aquest any haestat el canvi de recorregut res-pecte a les edicions anteriors, lesquals van transcórrer des d'Alzi-ra fins Xeresa i es va fer nit a Simatde la Valldigna. D'aquesta mane-ra, les edicions anteriors de la Mar-xa Intercomarcal van permetredurant tres anys conéixer els pai-satges de les comarques de la Ribe-ra, la Valldigna i la Safor, alhoraque posava els participants en con-tacte amb les problemàtiqueslocals, com la línia d'Alta Tensióde la Valldigna i la Safor.

Però amb el canvi de recorre-gut s'han pogut conéixer algunesde les muntanyes de l'Alcoià, elComtat i la Vall d'Albaida. Aixídoncs, la ja consolidada MarxaIntercomarcal va començarenguany el dissabte de matí des

d'Alcoi per tal de pujarpel Barranc del Sinc iarribar al punt més altde la Serra de Mariola,el Montcabrer (1.399m).A partir d'allí el grupva descendir a poc a poccontemplant els diver-sos exemplars de teixoscentenaris, alguns defins a 800 anys, i lescaves que s'utilitzavenper tal de conservar laneu, algunes de lesquals daten del s.XV. Denit la marxa arribà a lapoblació d'Agres, on esvan agafar forces amb el sopar pre-parat per la gent del CSB Terra deBenimaclet, i allí mateix es va fernit per tal de reprendre la marxaal dia següent. D'aquesta forma elscaminants començaven el segon diaen direcció a la Covalta on s'esmor-zaria per a posteriorment arribaral cim del Benicadell. A continua-ció el grup va arribar a la població

de Beniatjar, on el Col·lectiu Grei-xers de Castelló de Rugat va prepa-rar un berenar a base de xocolatei mona.

Amb tot això Viarany aconsegueixagrupar a mig centenar de personesper tal de conéixer les muntanyes iparatges de la nostra terra i alhoraposar-se en contacte amb els grupsi col·lectius que lluiten en defensa

LLaa ddrreettaa lliibbeerraall ttaammbbéé ss’’iimmppoossaa eenn lleess eelleecccciioonnss aallCCoonnsseellll GGeenneerraall dd’’AAnnddoorrrraa

VViiaarraannyy:: ttrreennccaanntt eellss eessqquueemmeess ddee ll’’eexxccuurrssiioonniissmmee vvaalleenncciiàà

Jaume Bartomeu no ha pogut revalidar el triomf anterior

del territori, la llengua i l'allibe-rament social i nacional. Un por-taveu de l'organització ha decla-rat que “aquesta edició demostrala consolidació de les Marxes Inter-comarcals, fetes des de les nostrescomarques i trencant esquemesclàssics en l’excursionisme valen-cià com el de les marxes estructu-rades provincialment”.

La Marxa Intercomarcal ja s’ha consolidat en l’excursionisme valencià

DEL 8 AL 21 D’ABRIL DE 201108 EN PROFUNDITAT

ABEL CALDERA BERGA

La jornada del 10 d'abril clourà pre-visiblement el cicle de consultes sobrela independència al Principat, i hofarà amb una consulta a la capital delpaís, Barcelona, i a 19 municipis més.

Aquests referèndums van inciar-se l'estiu de 2009 a partir d'una ini-ciativa de la CUP d'Arenys de Munt.El que havia de ser en un inici un actepensat per a commemorar la Diada enuna població amb tradició a l'hora de

celebrar consultes populars, es con-vertí en el punt de partida d'una expe-riència inèdita a Europa.

Per a entendre l'èxit de les consul-tes cal tenir presents diversos ele-ments. D'una banda, el creixementsostingut de l'independentisme anivell social al Principat. Aquest crei-xement, materialitzat en la creaciód'una xarxa d'entitats i col·lectiusindependentistes presents en bonapart del territori, ha acabat traspuanta entitats socials, culturals i esporti-

ves menys polititzades, fet que pro-gressivament ha anat trencant el tabúde la implicació política de les enti-tats. Ha estat sobre aquesta xarxa ons'han articulat les diverses comissionslocals que han organitzat les consul-tes a cada poble.

D'altra banda, la conjuntura polí-tica també ha jugat a favor de l'èxitde les consultes. Els atacs contra lanació catalana arran del procés esta-tutari van servir indubtablement decaldo de cultiu per a sumar diversos

sectors al projecte. La necessitat dedos grans partits com ERC i CiU devisibilitzar-se davant l'electorat coma campions en nacionalisme catalàha estat l'element que ha permès arros-segar centenars d'ajuntaments a donarsuport i a impulsar consultes.

Les consultes indubtablement hanestat un element importantíssim desocialització del dret d'autodetermi-nació, i han situat en dificultats eldiscurs espanyolista de negació d'a-quest dret. D'altra banda, també han

estat un element d'internacionalzació de les reivindicacions indepedentistes catalanes. En aquest senttenen un valor incalculable comexperiència de democràcia de base

El que no han aconseguit les cosultes, malgrat la voluntat d'algusectors, és esdevenir una plataformelectoral per a un front independetista unificat amb voluntat majoritria. Qui ha pretès representar aquepaper ha estat Solidaritat -nascudprecisament servint-se de part de infraestructura de la coordinadonacional de consultes-, però un anlisi acurat dels seus resultats electrals, i dels d'ERC i Reagrupamenmostren com aquesta concepció hestat un fracàs i com s'ha deslligclarament l'èxit d'una iniciativa sociamb el fracàs electoral d'unes formcions determinades: el vot sumat SCI, ERC i Rcat no aconsegueix igular els resultats electorals d'ERC 2006.

A nivell electoral queda clar qules consultes no han suposat cap fuelectoral de votants convergents ca opcions explícitament independetistes. Qui ha restat al marge d'aquetes dinàmiques electoralistes ha estl'esquerra independentista, que judos mesos abans de l'inici del cicle

LAIA ALTARRIBA BARCELONA

Joan Sebastià ColomerMilitant d’Endavant OSAN

1.Crec que sí, malgrat els gras esforços d'Ar-tur Mas i el seu govern per restaurar lasituació anterior. Sobretot ha servit coma procés d'organització popular. I tambécom a experiència en què els sectors popu-lars han pogut veure com es comportenels aspirants a polítics professionals. Amés, han ensenyat que el camí de desobe-diència a l'Estat és el camí que haurem deseguir i ens deixen una certa experiènciade desobediència massiva, ja que fer unreferèndum oficial està prohibit.

2.Les consultes, com qualsevol altra de lesactivitats que fan a aquest país els inde-

pendentistes, estan subjecte a una dobletendència: la de l'Esquerra Independen-tista, que vol destruir les institucions del'Estat i construir els Països Catalans, i laque busca una activitat normalitzada dinsles institucions. Aquesta segona, en lamesura que accepta les institucions, accep-ta la partició territorial dels Països Cata-lans. En les consultes s'ha viscut aquestatensió: els segons són els que li han donatun contingut més principatí. Seguramentaquest contradicció es reproduirà en elfutur en qualsevol moviment popular quees pugui produir.

3.Extreure conclusions de l'experiènciade les consultes. Què han tingut i tenende positiu? Doncs el contingut desobe-dient. Què tenen de negatiu? Que deter-minades persones ho canalitzin per posar-ho al servei de forces polítiques que volen

gestionar les institucions. Següent pas:aprendre d'aquestes conclusions i per tantconstruir les següents passes sobre les basesdel moviment popular i desobeir l'Estatespanyol i la seva ocupació.

4.Mantenint la pressió popular i la mobi-lització en contra dels governs autonò-mics, i canalitzar les energies cap a aques-ta mobilització, ja que el govern autonò-mic està traicionant clarament la mani-festació 10 de juliol a Barcelona i el procésde consultes. I també vinculant aquestessectors populars a l'alliberament social ia la lluita contra la crisi i el capitalisme.

Carles Mora Alcalde d'Arenys de Munt

1.Ha servit per fer un gran salt. El primer

que ha fet és desacomplexar molts inde-pendentistes, que buscaven una concre-ció ferma, i per vehicular les seves volen-ces. Ha integrat moltíssima gent que hotenia latent. I ha aconseguit incloure dinsl'independentisme totes les classes socialsi professionals. Per exemple, els empre-saris abans veien en l'independentismeun dimoni pelut i amb cua, però ara unagran quantitat d'empresaris s'hi han inte-ressat i implicat. I també s'hi han impli-cat jutges, advocats, catedràtics i tambémolts i molts treballadors. Penso que lacrisi ha afavorit l'independentisme.

2.El perill serà el que nosaltres volguem.El procés encara s'ha d'afiançar a Cata-lunya, i això passar quan el govern facipedagogia i expliqui a la gent quins sónels avantatges de la independència. S'hau-ria d'entrar a totes les llars, per exemple

amb un programa de televisió com El MeAmbient, que emet TV3 abans del Telentícies. Una vegada haguem fet aquest prcés, aleshores hem de cercar la complictat dels nostres germans de les Illes i dPaís Valencià. Dependrà de nosaltres i dles seves actituds. Hi ha reductes impotantíssims d'independentistes, però eaquests territoris el PP hi té molt podeEl que no podem fer és parar la dinàmiactual a Catalunya. Quan siguiem indpendents, haurem de cercar la compayia dels germans de les Illes i el País Valecià.

3.El següent pas ha de ser intentar que Parlament català agafi un compromísque entengui que si fa pedagogia, si expca el projecte al país, la quantitat d'indpendentistes serà molt nombrosa. La genes mira la butxaca i veu que està buidano entén que marxin de Catatalunya 22.00milions d'euros que no retornen. El següepas l'haurà de fer el Govern, que té duopcions: o declarar la independència unlateralment o fer un referèndum vinclant. Alguna acció de fermesa a nivell res'haurà de fer, sinó estarà malmetent voluntat de tots els que hauran votat i devoluntaris que hi hauran participat.

4.Hem dit a les comissions de les consutes que no es dissolguin, però ja se n'hadissolt moltes perquè s'hi han barrejpartits que han volgut treure'n una redibilitat. I a la gent això no li ha agradaEl que s'ha de fer és intentar que les comisions no es dissolguin perquè seran necesàries quan calgui estirar la corda; és

QUINA ESTRATÈGIA PER AVANÇAR CAP A LA INDEPENDÈNCIA?

Coincidint amb la culminació del procés de consultes sobre la independència, l'organització de l'esquerraindependentista Endavant ha organitzat un cicle de xerrades per debatre quines han de ser les properespasses per avançar cap a la independència dels Països Catalans.L'ACCENT hem parlat amb tres de les persones que participen en aquest cicle de conferències per pregun-tar-los la seva opinió.

1.Les consultes sobre la independència es clouen el proper 10 d'abril. El cicle que va començar a Arenys de Munt fa un any i mig, ha servit per fer avançar cap a la independència?

2.Les consultes s'han fet només al Principat. Quin perill hi ha de trencar amb la resta del país?3.Quin ha de ser el proper pas cap a la independència?4.Amb el procés de consultes s'ha activat molta gent, com es pot mantenir implicada en la lluita

independentista?

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 199

lit-en-tit,

m ae.on-unsmaen-tà-estdalara

nà-to-nt,ha

gatial

ma-de

ua-de

uega

capen-es-tatustde

consultes havia decidit el seu full deruta pels propers anys, que l'allunya-va de la competició electoral directaa nivell autonòmic. A nivell munici-pal, però, el treball de l'esquerra inde-pendentista a les consultes es potsumar a la percepció que l'electorattingui del treball de base de la CUP itraduir-se en un augment de vots ales properes eleccions municipals.

L'altre tema que les consultes nohan clarificat ha estat la qüestió terri-torial. La primera consulta ja veniamarcada pel fet de limitar l'àmbitterritorial al de la comunitat autòno-

ma de Catalunya. Malgrat que en algu-nes localitats, i sempre per impuls del'esquerra independentista, la pre-gunta de la consulta sí que ha inclòsl'àmbit de Països Catalans com a sub-jecte nacional. Amb tot, moltes comis-sions, han optat per tancar la qües-tió amb l'ambigua fórmula de “naciócatalana” com a subjecte a autodeter-minar. Aquest mateix debat sobre laterritorialitat s'ha reproduït tambépel que fa a la integració dins la UnióEuropea, que la majoria de consultesincloïen en la pregunta. Ambdós debatss'han tancat en fals en molts casosper a no perjudicar la cohesió de lescomissions locals ni l'èxit de partici-pació a les consultes.

Els resultatsFins a la jornada del 10A havien estatconvocats a les urnes un total de3.366.000 persones. D'aquestes, 616.528van exercir el seu dret a vot. Els per-centatges de Sí a la independènciahan estat quasi sempre per damuntdel 90%, i en la primera onada del 13Da molts municipis significatius aquestsSí superaren els vots afirmatius a l'es-tatut d'autonomia de 2006. En aques-ta nova jornada s'hi suma un censelectoral de prop de dos milions depersones.

“Els debats sobre elsPaïsos Catalans i laUnió Europea s'hanminimitzat per a no

perjudicar la cohesióde la iniciativa”

edino-ro-ci-

deldeor-ener.ca

de-an-en-

els i

pli-de-nt

a, i00nt

uesni-cu-ealla

els

ul-anat

en-at.is-es-s a

dir, quan calgui actuar d'una manera cívi-ca però molt continuada i ferma de caraal govern de la Generalitat. Necessitaremmolta gent al carrer, interlocutors, gentque vagi a parlar a Europa. La necessita-rem quan s'hagi d'estirar realment la cor-da.

Anna Gabriel Regidora de la CUP

1.Fer avançar directament cap a la inde-pendència potser no. Ha estat una expe-riència positiva a nivell que diferents sen-sibilitats independentistes treballessinplegades per posar a disposició de tota lapoblació la possibilitat de pronunciar-sei a nivell de l'exercici d'autoorganitzacióde base que ha suposat. Però no m'atrevi-ria a dir que directament ens ha fet avan-çar. Perquè l'aposta per la independènciaés un recorregut de fons i que estarà pled'obstacles i dificultats. Haurem estat capa-ços d'organitzar les consultes, però aixòno es tradueix en que aquestes personesestiguin disposades a fer l'esforç que reque-reix treballar per la independència. No éscomparable anar a votar i ser militant.

2.Aquest perill no neix de les consultes,ja existia. Està clar que les forces més sobi-ranistes que tenen clar un mapa esquar-terat troben l'excusa perfecte en les con-sultes per dir que no cal plantejar-nos laindependència al conjunt dels Països Cata-lans. És un efecte pervers de le consultes.Que no s'hagin fet al País Valencià i a lesIlles s'explica per moltes raons polítiques

i socials però no vol dir que la indepen-dència sigui només pel Principat. Hi haexpressions molt potents al País Valenciàd'àmbit cultural i social que aquí no exis-teixen, i no per això ningú s'està plante-jant que ells hagin d'avançar cap a la inde-pendència sense el Principat.

3.S'hauria d'aconseguir haver après delserrors. Els èxits, percentatges de partici-pació, experiència d'autoorganització sónfantàstic. Però hi ha hagut errors i unacoordinadora nacional que no ha estatexempta de problemes, de falsos liderat-ges.... De tot això se n'hauria d'aprendre.Com és que quan la ciutadania s'organit-za, sempre hi ha intents d'apropiació d'a-quests èxits? No s'hauria de passar per alt.El que ara toca és fer una lectura críticade que ha passat.

4.El meu dubte és quin percentatge degent s'ha posat a treballar en les consul-tes i no venia absolutament d'enlloc. Crecque és mínim. No acaba de ser del tot certque no venien d'enlloc. Per l'experiènciadel meu poble, el gruix de gent implica-da són persones que ja estaven polititza-des, que tenien trajectòria militant. Aixòho dic en un sentit positiu: les organitza-cions i partits tenen bases que responen,potser tenen líders que defrauden; peròque hi ha bases organitzades que respo-nen és cert. Aquest ha estat el gruix degent que ha participat. La manera de man-tenir els que s'hi han sumat: tenim unventall prou ampli d'organitzacions ambdiferents sensibilitats perquè aquesta gents'hi pugui encabir.

L’ACCENT 199DEL 8 AL 21 D’ABRIL DE 201110 INTERNACIONAL

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

DAVID BROOKS*

Aquí en són milions que pateixenfam. No estem parlant d'Haití, nide països africans, ni asiàtics, nide les barriades sud-americanes,sinó de l'extraordinari fet que alpaís més ric del món, amb el sectoragrari més productiu, milions depersones pateixen el que s'anome-na "inseguretat alimentària", o elque en cristià es tradueix com “nosaber d'on provindrà el proper àpat”.

Als Estats Units es permet –sen-se que sigui un escàndol nacional–que els nens no tinguin prou permenjar. El programa nacional detelevisió de CBS News 60 Minutesva mostrar recentment les cares iles històries de famílies sense sos-tre, els fills explicaven com se sen-ten quan no mengen prou. Més de16 milions de menors d'edat viuenen la pobresa –2 milions més queabans de la crisi econòmica que vaesclatar el 2007– i s'ha detectat queés l'esfondrament de la classe mit-ja més ràpid que ha succeït mai desque el govern va començar a mesu-rar-ho fa mig segle, informa CBSNews.

“Què se sent quan tens gana?”,els preguntava el corresponsal anens d'una escola de primària a Flo-rida. “És difícil. No pots dormir.Espera, t'adorms cinc minuts i ettornes a despertar. Et fa mal la pan-xa i penses: 'No puc dormir, inten-taré dormir, intentaré dormir', peròno pots perquè et fa mal l'estómac.I és perquè no hi tens menjar”, res-ponia un nen.

Moltes famílies expliquen aldocumental de la CBS que mai s'hau-rien imaginat quedar-se sense casao sense prou menjar pels seus fills,ja que gaudien d'un nivell de vidade classe mitja. Amb la crisi, tot esva esfondrar.

Part del reportatge de la CBS esva filmar a la mateixa zona ques'autoproclama "el lloc més feliç delmón", és a dir, els comtats del vol-tant de Disney World, a Orlando,Florida. Aquí, la CBS comptar 67motels que allotgen més de 500 nenssense sostre. Aquí a prop, a les esco-les del comtat de Seminole, les famí-lies de mil estudiants s'han quedatfa poc la casa. El govern allotjamilers de famílies sense sostre enmotels per tot el país. La CBS adver-tia que "la generació del motel alsEstats Units està creixent ràpida-ment".

Un 16,6% dels nord-americans–és a dir, més d'un de cada sis– va

patir "inseguretat alimentària" enalgun moment de 2009, segons lesxifres més recents del cens analit-zades per Feeding America (l'orga-nització més gran del país dedica-da a donar suport als afectats peraquesta situació), com recull al seuinforme Map the Meal Gap

(http://feedingamerica.org/). Defet, aquesta organització informaque avui en dia dóna suport a tra-vés de diversos serveis a 37 milionsde nord-americans, entre els qualshi ha 14 milions de nens, un incre-ment de 46% comparat amb 2006.

Fins i tot a la capital del paísmés poderós del món hi ha cadavegada més fam. A la zona metro-politana de Washington i als com-

tats adjacents més de 400.000 resi-dents han patit períodes de famdurant la crisi, segons l'informerecent de Feeding America i l'anà-lisi que ha fet pel Washington Post.S'hi sumen més milions de perso-nes arreu del país, tant de zonesriques com marginades, que hanpatit fam, i la xifra creix. "La majo-ria de persones se sorprendria enconèixer les dimensions de la fama la seva comunitat. La gent ten-deix a pensar que la fam la patei-xen “allà lluny”, en algun altrelloc, però no aquí mateix, no al cos-tat de casa. Però l'informe demos-tra que no és cert: la fam és per totarreu de la nostra nació ara mateix",explica Vicki Escarra, directora deFeeding America.

"Hi ha hagut moments en què nohe menjat perquè els meus fills tin-guessin més menjar. Sóc adulta, hopuc fer. Puc beure aigua o menjar-me un tros de pa. Però un no volque els seus fills arribin a dir 'mama,tinc gana' una hora després d'ha-ver menjat", va explicar al Washing-ton Post Anita Emerson, mare sol-tera de 46 anys. Aquestes històrieses repeteixen al llarg del país.

I quina és la resposta del govern?Proposa reduir l'assistència alimen-tària als necessitats, promoure mésretallades a la despesa social i reduirimpostos als ingressos dels milio-naris.

Mark Bittman, crític de gastro-nomia del New York Times, va anun-ciar dilluns passat que se sumavaa un dejuni d'una setmana amb unes4.000 persones més arreu del país.L'objectiu que tenen és cridar l'a-tenció pública sobre propostes delCongrés per reduir severament els

programes d'assistència per alspobres i per als que pateixen famen aquest país. "Aquestes retalla-des suposadament per reduir el dèfi-cit –que amb prou feines serien unaranura– provocaran en realitat quemés persones morin de fam, vaginal llit amb gana o visquin més mise-rablement que ara. I la proposta dellei incrementarà la despesa endefensa", va explicar. Això, va dir,

alhora que succeeixen diverses iro-nies: el 2010, els guanys empresa-rials van créixer en la taxa més ràpi-da des de 1950, mentre que es vaestablir un nou rècord en el nom-bre de persones que depenen de l'as-sistència federal per menjar. I vaafegir que els 400 nord-americansmés rics tenen més riquesa que lameitat de les llars del país suma-des, mentre que el 45% dels nord-americans gasten un terç dels seusingressos en aliments, i tot i aixíno els arriba, i un de cada quatrenens se'n va a dormir en algunsperíodes amb gana.

Bittman alerta: "Hem d'unir-nosi insistir que els nostres recursoscol·lectius han de ser utilitzats peral benestar col·lectiu, no per alsmil, ni per al milió de nord-ameri-cans més rics, sinó per la vasta majo-ria dels que vivim als Estats Unitsi, també, per els ciutadans del mónque tenen dificultats per satisferles seves necessitats o per alimen-tar els seus fills”.

Però, segons sembla, la fam noestà entre les prioritats de les cúpu-les polítiques o econòmiques d'a-quest país. Aparentment, la "inse-guretat alimentària" no és unassumpte que es consideri de "segu-retat nacional".

*Article publicat al diari mexicà La jornada

Més de 16 milions de xiquetes viuen en la pobresa i molts d’ells viuen en condicions precàries

“Hi ha hagutmoments en què no

he menjat perquèels meus fills

tinguessin més menjar”

“El 2010, els guanys

empresarials vancréixer en la taxa

més ràpida des de1950”

PPoobbrreessaa eexxttrreemmaa aall ccoorr ddee ll’’iimmppeerriiFam

L’ACCENT 199 DEL 8 AL 21 D’ABRIL DE 2011 INTERNACIONAL 11

LAIA ALTARRIBA BARCELONA

Una nova Flota de la llibertat posa-rà rumb a Gaza per intentar tren-car el bloqueig per mar a què estàsotmesa la franja. Això succeiràd'aquí a menys de dos mesos.

El viatge solidari engegaràmotors un any després de l'atac que

va fer l'exèrcit israelià contra laprimera Flota de la Llibertat, quetambé tenia l'objectiu de trencarel bloqueig. Aleshores, la flota esta-va formada per sis vaixells i la nitdel 30 al 31 de maig soldats israe-lians van assaltar-los i van matar15 dels passatgers que hi viatjaven.

En aquesta ocasió, seran dos elsvaixells que salparan cap a Palesti-na i tenen l'objectiu de portar 200persones i 2.000 tones d'ajuda huma-nitària. Un dels dos vaixells que for-maran part de la flota sortirà de l'Es-tat espanyol. Precisament aquestesdarreres setmanes el grup impulsor

ha demanat suport per recollir elsdarrers 50.000 euros que falten perpoder comprar el vaixell. Dos delscatalans que eren a bord del princi-pal vaixell de la flota que va ser ata-cada fa un any, el Mavi Marmara,participen en aquesta campanya perimpulsar una nova flota solidària.

Campanya als Països CatalansPer donar suport a la iniciativas'han creat diversos grups de suportals Països Catalans. N'hi ha un d'àm-bit de Principat de Catalunya i tam-bé d'altres de locals a València, Ala-cant, Elx i Menorca.

Des de fa mesos que organitza-

cions de suport a les reivindica-cions palestines recullen dinersper comprar el vaixell i sumar-sea la resta de vaixells que salparand'Europa cap a Gaza. També han fetcampanya als instituts de secun-dària per recollir llibretes i llapis-sos i portar-los als infants de lafranja.

Les activitats divulgatives i derecollida de diners en alguns casoshan trobat entrebancs institucio-nals. És el cas dels obstacles que haposat la Delegació d'Educació de laComunitat de Madrid, que ha pro-hibit que la plataforma ciutadanaRumbo a Gaza anés a les escoles afer sensibilització.

Amenaça d’IsraelSegons els organitzadors del viat-ge solidari, “el govern de Netanya-hu sembla que estigui preparant lacomunitat internacional per unnou desenllaç violent”. I es reme-ten a diverses notícies del diariisraelià Haaretz, que expliquen lespressions de Netanyahu sobre elsgoverns europeus els darrers mesosper aconseguir que bloquegin elsvaixells solidaris als ports i quedonen a entendre amenaces con-tra la vida dels que viatgin a la flo-ta.

Compte enrere per al nou intentde trencar el bloqueig a Gaza

La Flotilla intentarà trencar amb el bloqueig que pateix Gaza

BORJA CATALÀ MANISES

La nació kurda, composta per mésde quaranta milions de persones,és el poble sense estat propi mésnombrós del món. Tanmateix, lalluita d'aquest col·lectiu per nodesaparéixer és un conflicte gai-rebé desconegut a casa nostra mésenllà de les notícies que ens arri-ben del Kurdistan sota adminis-tració iraquiana. Per tal de con-tribuir a tombar aquest mur desilencia, Endavant ha organitzatal Racó de la Corbella (Velluters,València) unes jornades solidàriesque començaren el dijous 31 demarç amb una xerrada del ciuta-dà basc Juan Sorín, membre de laorganització Bihar i gran conei-xedor de la causa kurda.

Segons explicà Sorín, el Kur-distan, fragmentat entre quatreestats (Turquia, Síria, l'Iraq i l'I-ran), és un territori molt ric enpetroli i en aigua. En el cas delpetroli, per exemple, el 90% delcru turc prové de les regions kur-des, xifra que arriba al 70% a Síria,

al 60% a l'Iraq i al 40% a l'Iran.Aquesta riquesa, doncs, ha estatla causa per la qual el Kurdistanha quedat sotmés als interessosd'occident; els seus recursos natu-rals han estat el motiu de l'aban-dó que els kurds han patit per partde la comunitat internacional, jaque mai no s'ha volgut crear ten-sions amb estats com el turc, que

a més de ser un país productor decru és un soci comercial preferentde la Unió Europea (el cinquéimportador d'armament del món,tot i no tenir cap conflicte ambcap estat veí).

De fet, ja als anys 20 del seglepassat, les dues potencies impe-rialistes europees (els estats bri-tànic i francés) ja es van repartir

l'orient mitjà, i en con-seqüència el Kurdistan,tot creant de manera arti-ficial sobre les restes del'Imperi Otomà el que huisón Palestina, Síria, Jor-dània i l'Iraq. Les forcesaèries britàniques, a més,ja realitzaren en aquelladècada bombardejos quí-mics sobre el territorikurd, avançant-se 80 anysa Saddam Hussein.

Pel que fa a l'actuali-tat, la situació del poblekurd varia molt en fun-ció de l'estat a què femreferència. Per exemple,a la part iraquiana hi ha

un grau d'autonomia ben alt -"unaindependència de facto", afirmaSorín: l'administració kurda jaexporta directament el petroli (haarribat a acords amb la Xina) i elkurd és l'idioma obligatori delsensenyaments primari, secunda-ri i universitari. Cas completa-ment oposat seria el del Kurdis-tan ocupat per Síria, on hi ha dos

milions de kurds: molts d'ells notenen dret a la nacionalitat o a lapropietat (es calcula que uns300.000 no tenen cap documenta-ció en ser considerats refugiatsprovinents de la República Turca).El cas turc és possiblement el mésconegut, i la situació no hi és gai-re millor que a Síria.

Al parer de Sorín, altre factorque ha influït en l'escàs interésque ha suscitat el cas kurd a l'es-tat espanyol és el poc pes de lacomunitat kurda que hi resideix-unes 1.500 persones- quantitatmolt allunyada del milió de kurdsque viuen a Alemanya o els 300.000que hi ha a l'estat francés. Per aixòsón importants actes com els orga-nitzats a València. Les jornadesconclouran els dijous amb la pro-jecció del documental Dones d'A-rarat, que parla sobre les guerri-lleres de les muntanyes kurdes. Amés a més, al Racó de la Corbellaes pot visitar l'exposició Kurdis-tan, país prohibit amb imatges delfotògraf Oriol Cladera, col·labora-dor habitual de L'ACCENT.

EEll ppoobbllee kkuurrdd,, vvííccttiimmaa ddeell ppeettrroollii ii ddeell ssiilleennccii

“Dos vaixells salpa-ran cap a Palestinaamb l'objectiu de

portar 200 personesi 2.000 tones d'ajuda

humanitària”

El poble kurd continua la resistència contra l’opressió dels diferents estats

Endavant organitza a València unes jornades de solidaritat amb el Kurdistan per ajudar a trencar el blocatge informatiu que pateix la lluita d’aquest poble

CARLES SASTRE BARCELONA*

Les actuals presses en modificar elsistema de pensions obeeixen mésa les "exigències dels mercats" quea un plantejament objectiu a par-

tir d'una anàlisi realista. En elsdarrers 40 anys el sistema de pen-sions ha generat excedent (i segueixgenerant excedent), excedent queen la seva major part ha anat aengreixar els pressupostos gene-rals de l'Estat. Només a partir del2000, i de manera parcial, s'ha capi-talitzat aquest excedent. Per la lògi-ca dels vasos comunicants, i enaquest context, una disminució delcost de les pensions ha de perme-tre millorar la transferència defons als comptes de pressupostosgenerals i per tant disminuir lapressió sobre el deute públic i elsseus respectius tipus d'interès.Aquesta i no cap altra és la raó depes.

No oblidem tampoc que una reta-llada en les pensions implica unincrement de les opcions privades,plans de pensions i altres produc-tes. L'experiència demostra la pocatransparència en la seva gestió ien cap cas es garanteixen els resul-tats financers (els desastres i des-gavells són importants) això sí s'a-consegueix un drenatge de fons iuna millora de liquiditat del siste-ma financer, tornem a la mateixalògica d'abans però en l'àmbit pri-vat. Els alts nivells d'endeutamenti els costos financers elevats obli-guen a ser imaginatius.

Dit això, certament hi han hagutcanvis demogràfics importants,concretament en l'esperança devida, i aquest és un factor a teniren compte, però això sol no justi-fica les mesures estructurals ques'intueixen. Tenim un sistema depensions i de protecció social delsmés baixos del nostre entorn, cal-culat sobre percentatge del PIB.Aquests canvis demogràfics podenquedar compensats amb l'incre-ment de la productivitat i el crei-xement econòmic. Els números sur-

ten, amb una economia en marxaes milloren les cotitzacions, con-siderant la situació actual com aconjuntural, el problema torna aestar a un altre lloc.

No tenim clar el nou model eco-

nòmic i productiu, sembla que ensentestem en competir en baixos cos-tos i, per tant, baixos salaris i bai-xes cotitzacions. Amb aquesta dinà-mica sí que es poden plantejar pro-blemes a mig i llarg termini. Al pas

que anem cobraran més els pensio-nistes que els treballadors en actiu.Mireu els salaris actuals al sectorserveis per exemple... I a més en elsdarrers anys la distribució de lariquesa s'ha desequilibrat molt, cada

cop més s'incrementa la part delpastís de les rendes del capital res-pecte a les rendes del treball. Si amés es fa política fiscal regressivael problema està servit. I en tot aixòla demografia és la gran absent.

*Carles Sastre és Secretari nacional d'Acció Sindical de la Intersindical CSC

(extret de la plana www.intersindical-csc.org)

L’ACCENT 19912 ECONOMIA DEL 8 AL 21 D’ABRIL DE 2011

REDACCIÓ BARCELONA

Les dades són tossudes i tot i lacatastrofista propaganda oficialla caixa de la Seguretat Social nonomés no entra en dèficit, sinóque any rere any no para de donarbeneficis.

A poques setmanes de l'aprova-ció de la Llei de reforma de la Segu-retat Social amb la retallada mésimportant dels darrers 30 anys, inomés 3 dies després que el Con-sell de Ministres aprovés el pro-jecte de llei per enviar-lo a les Cortsespanyoles, els números neguenel principal argument. La caixa dela Seguretat Social no té pèrdues,a pesar d'una crisi galopant queja porta quatre anys, que no cotit-zen casi 5 milions d'aturats a l'Es-tat espanyol, i un milió als PaïsosCatalans, i que la gent continuaamb la voluntat de viure més anysi "envellir" la població.

Segons les dades fetes públiquespel Ministeri de Treball i Immi-gració, el Fons de Reserva de laSeguretat Social, va augmentarmés de 4.300 milions d'euros l'any2010, i per tant en un 7,25% durantrespecte de l'exercici anterior.

Tot i la notícia, cap dels fir-mants del Pacte de la reforma deles pensions ha aclarit perquè escontinua endavant en la rebaixade les prestacions de la SeguretatSocial, però tot apunta que ni elssindicats CCOO i UGT, ni la patro-nal ni el Govern espanyol tenencap voluntat de rectificació. Benal contrari, Octavio Granado, secre-tari d'Estat per a la Seguretat

Social, ha afirmat sense rubor que"la Seguretat Social gaudeix debona salut, és l'única administra-ció pública espanyola que no tédèficit". A pesar de les dades, lareforma contínua endavant.

Inversions milionàriesEls superàvits de la Seguretat Socialen els darrers anys fins i tot haservit per finançar el deute públic

espanyol. Així, segons les dadesoficials l'anomenada "guardiolade les pensions", el Fons de Reser-va, a finals de 2009 havia inver-tit l'espectacular xifra de 42.065milions en lletres del Tresor, xifraque a data d'avui ha arribat a 53.900milions d'euros, i que s'ha de sumarals 7.581 milions que té invertitsalhora als bonus sobirans d'Ale-manya, l'Estat francès i Holanda.

ANÀLISI

El rerefons de la reforma delsistema de pensions

LLaa ccaaiixxaa ddee llaa SSeegguurreettaatt SSoocciiaall ccoonnttíínnuuaa ddoonnaanntt ssuuppeerrààvviitt

Les protestes en contra de les retallades i a favor de les pensions no han modificat les intencions del Govern espanyol

“Una retallada en lespensions implica un

increment de lesopcions privades,

plans de pensions ialtres productes”

Les bones dades de la caixa de Seguretat Social no impediran les retallades

“Al pas que anemcobraran més els

pensionistes que elstreballadors en

actiu”

L’ACCENT 199 CIÈNCIA I TECNOLOGIA 13

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Ate-neu Corberenc Font Vella 20. Corbera de Llobregat // AteneuIndependentista el Cep - CUP Vilafranca Santa Maria 4.Vilafran-

ca // Ateneu La Bretxa Carrer Major, 17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular Arrels Doctor Otero 11, Beniarrés //Ateneu Popular de l'Eixample Ptge. Conradí 3, Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popular Octubre Badajoz 23,Barcelona // Ateneu Popular La Falç Antic escorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia // La Barraqueta Tordera 34,Barcelona // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // Casal Independentista de Sabadell “Can Capablanca” C. Comte Jofre 30// Casal Independentista deSants Jaume Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista i Popular Quico Sabaté C. St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda FrancescTarafa 48. Granollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39, Barcelona // Casal Popular La Traca C.Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta deFoc C. Trinquet Vell 15, baixos. Tarragona // Casal Independentista el Gurri Taradell // Centre Social-BBar Terra Baró de Sant Petrilló 9. València // CUPMolins de Rei // CUP Sant Celoni // L'Estapera C. de baix, 14, baixos,Terrassa // GER Pi 25. Ribes // Ges Insurrecte Colomer, 11, 1r B.Torelló // L'Ocell Neg-re - Casal d'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Maldonado 46, baixos, València //SEPC-UUV Baró St. Petrillo, 9 València // Taverna Catalana "Les Forques 1642", Alfred Perenya 71, Lleida

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

DEL 8 AL 21 D’ABRIL DE 2011

RAFA ESCOBAR MANISES

De tots és sabut que la fórmula 1 noés un esport com qualsevol altre,de fet molts són els que li neguenla condició d'esport per diversosmotius. En primer lloc perquè, mal-grat ser sacrificat físicament peral pilot, el qual suporta nombro-ses vibracions i tensions, així comun nivell d'estrès físic i psíquicconsiderable; aquest no fa una acti-vitat física destacable ni classifi-cable (resistència, velocitat, potèn-cia, etc.).

En segon lloc perquè la tecnolo-gia és decisiva i està molt per sobrede la perícia del pilot a l'hora dedecidir el resultat final, de mane-ra que un excel·lent pilot amb uncotxe dolent pràcticament no técap opció de victòria i ni tan solsde fer una bona classificació.

En tercer lloc perquè el regla-ment es modifica contínuament,cada any s'introdueixen canvis queresponen més a criteris comercialsque esportius i que en molts casoscontribueixen a eixamplar les dis-tàncies entre les grans escuderiesi les que no ho són tant.

Però a banda del debat sobre lanaturalesa esportiva o no de la fór-mula 1 hi ha certs aspectes que l'en-volten i que el converteixen en unespectacle grotesc en el marc de lacrisi econòmica mundial.

La fórmula 1 no s'organitza comaltres esports en federacions esta-tals i internacionals que agrupena la immensa majoria de clubs espor-tius i esportistes que practiquenl'esport. Es tracta d'un negoci per-sonal propietat privada de l'excèn-tric magnat britànic Bernie Eccles-tone. Ecclestone és qui dóna el visti plau a qualsevol decisió, canvi,norma, regla... Malgrat existir lapantomima d'una federació, la FIA,és aquest personatge qui fa i desfàal seu gust, sempre regint-se perun principi bàsic, el del lucre per-sonal.

De fet Ecclestone és qui permetl'entrada o eixida de les escuderiesparticipants i els llocs on es cele-braran els Grans Premis. Privile-gis que s'obtindran previ pagamentde sumes milionàries que es carre-garan, entre altres, als pressupostsde les Generalitats catalana i valen-

ciana.La peculiar organització de la

fórmula 1 destapa però algunes deles contradiccions que afecten alsnostres governs. Portem anys escol-tant als polítics del Principat i elPaís Valencià parlar de la rendibi-litat que suposa tindre un Gran Pre-mi al nostre territori, justificant

així el pagament de quantitatsmilionàries a Ecclestone, així comel costós condicionament que l'or-ganització d'un esdeveniment d'a-questes característiques requereix.

Però curiosament, en el contexteconòmic actual, en el que elsgoverns tracten de reduir el dèfi-

cit pressupostari a partir de reta-llades que afecten bàsicament a lespartides socials, els governs auto-nòmics també es plantegen no reno-var els contractes per a efectuarels Grans Premis de Montmeló i elcircuit urbà de València.

Aquest sorprenent anunci ensfa pensar que la fórmula 1 no eratan rendible com se'ns deia, de fetl'alcaldessa de València pregunta-da sobre aquest i altres grans esde-veniments i la seua dubtosa rendi-bilitat, donà una resposta que dei-xava entreveure un plantejamentd'aquests esdeveniments elitista iallunyat de les preocupacions dela majoria de la població: "ponena Valencia en el mapa".

Altre aspecte que reforça la visiómalbaratadora d'aquest espectacleés el consum massiu de combusti-ble que fan els monoplaces, queconten la seua despesa energèticadurant un gran premi en centenarsde litres, tot això sense contar elsentrenaments lliures que es fanentre premi i premi.

Tot això en un moment en queel preu del barril de petroli ha arri-bat a màxims històrics i en el quemolts experts afirmen que el zenitde la producció petrolera ja ha pas-sat, de manera que en les properesdècades es produirà una escassetatcreixent que provocarà l'incrementconstant dels preus i obligarà a unareconversió profunda i intensa del

teixit productiu.Està clar que el consum total de

combustible que fan els monopla-ces de la fórmula 1 és percentual-ment ínfim dintre del consum totalde combustible a nivell mundial,però no deixa de ser un fet simbò-lic l'escandalós malbaratament degasolina que fan aquests cotxes en

un context com el que hem expo-sat breument línies amunt.

Per si fóra poc l'inici de la tem-porada del 2011 estava prevista alpetroestat de Bahrain, en el qualel luxe més imponent conviu ambla misèria d'amplis sectors socials.El Gran Premi s'hagué de suspen-dre per les multitudinàries protes-tes contra el govern, unes protes-tes que no requeriren ni requerei-xen de cap atenció ni intervencióinternacional. En el marc d'aques-tes protestes i de totes les que afec-ten a molts estats del món àrab,resultà caricaturesc veure a totsels membres del circ de la fórmu-la 1 pendents de la situació a Bah-rain, per veure si podien o nopodien muntar l'espectacle en bene-fici d'Ecclestone i els governantsde torn.

Mentre la crisi econòmica afec-ta amb força molts indrets del món,els membres d'aquest muntatgeempresarial no es donen peral·ludits i continuen viatjant pelmón venent glamur i malbarata-ment com a mode de vida, mentreel conjunt de la població, almenysa Europa, continua legitimant-losamb les seues audiències.

RAFA ESCOBAR MANISES

Dintre d'aquest món, el nacionalismeespanyol no podia deixar de tindre elseu campió. Un campió que compleixmolts dels tòpics que han acompan-yat als esportistes hispànics. Dues vega-des campió del món (el 200 i el 200),la sort no l'ha acompanyat des d'ales-hores.

Alonso fa patriotisme espanyol deforma reiterada, exhibint la banderaallà on la nombrosa publicitat que elrecobreix li permet i fent proclamesespanyolistes allà on fa falta. Però pot-ser allò en el que més ha destacat Alon-so és a l'hora de reforçar la tòpica imat-ge de l'espanyol reeixit que desperta

enveges allà on va i pateix conspira-cions: de la federació, dels companysd'equip, del director d'equip... I hasegut el mateix Alonso qui amb la seuaactitud i les seues declaracions ha refor-çat aquesta imatge, bé perquè s'ho creu,bé perquè d'aquesta manera justificaderrotes, bé perquè interpreta un paperteatral. El cas és que tots aquests tòpicsvictimistes ens recorden molt als querodejaren fins fa poc els fracassos dela roja.

Ara bé, com podem saber si tot aixòés real o forma part del circ mediàticque envolta la fórmula 1? Això ho dei-xem a l'elecció de cadascú.

Fernado Alonso: l’heroi nacional tòpic

La Fòrmula 1 ha esdevingut un espectacle grotesc en plena crisi

El circ de la Fórmula 1 esdevé encara més grotesc en el

marc de la crisi econòmica

“Mentre la crisi eco-nòmica afecta amb

força molts indrets delmón,els membresd'aquest muntatgeempresarial no es

donen per al·ludits“

L’ACCENT 199DEL 8 AL 21 D’ABRIL DE 201114 CULTURA

Borja Català MANISES

Al Tall féu 35 anys el passat 2010.Durant més de tres dècades,aquesta formació musical ha tre-ballat per recuperar i redefinirla música tradicional del País

Valencià, tot recuperant cançons antigues ifent-ne de noves, sense perdre el contacteamb el nostre espai més immediat, la Medi-terrània. Ara arriba a la Universitat Politèc-nica de València una exposició que repassala trajectòria del conjunt de referència de lamúsica folk valenciana.

El gener de 1975 va nàixer el grup Al Tall,format inicialment per Miquel Gil, VicentTorrent i Manuel Miralles. Els seus prece-dents immediats caldria buscar-los en l'E-quip València Folk, pioner en l'adaptaciód'obres dels principals representants delfolk nord-americà: Bob Dylan, Joan Baez oPete Seeger. En agost d'aquell any Al Tall vafer el seu primer recital amb contracte d'ac-tuació a la Pobla de Vallbona (el Camp deTúria); abans, però, ja s'havien presentatpúblicament a Albal (l'Horta) i a la Facultatde Filosofia i Lletres de la Universitat deValència. L'any següent apareixia el seu pri-mer disc: Cançó popular del País Valencià.Aquest primer treball estava en la línia delque feien altres formacions com Oskorri alPaís Basc o Milladoiro a Galícia: cançó popu-lar actual basada en el folklore autòcton iamb contingut de denúncia.

Durant la denominada transició Al Tallva realitzar importants aportacions a labanda sonora del nostre país, com van serper exemple “Darrer diumenge d'octubre”

(que convida a participar en l'Aplec delPuig) i “Tio Canya”, la història d'un home depoble discriminat i ridiculitzat a Valènciaper no saber parlar en castellà. El seus néts,residents al cap i casal i amb estudis supe-riors no parlaran en català, però els seusbesnéts recuperaran la llengua pròpia; lacançó acaba amb una crida a tornar a Valèn-cia. Aquestes dues peces formaren part deldisc Deixeu que rode la roda, publicat a lesacaballes de 1976.

El 1979 va eixir al carrer Quan el mal ved'Almansa..., possiblement el major èxit dela història de la formació i un autèntic exer-cici de recuperació de la nostra memòriahistòrica. Aquest disc és una cantata sobrela guerra de successió i conté el "Cant de

maulets", un himne de batalla que ha esde-vingut referència obligada de manifesta-cions, aplecs i tota mena d'actes reivindica-tius. També en formava part "A MiquelGrau", cançó dedicada al jove militantcomunista assassinat a Alacant el 1977 perenganxar cartells del 9 d'octubre.

Al llarg dels anys 80 i 90 del segle passatAl Tall va aprofundir la seua tasca en larecuperació de la música popular valencianaen apostar per la riproposta, és a dir, fermúsica nova amb intèrprets actuals seguintl'estètica de la tradició. A més, VicentTorrent, un dels membres més destacats, vaaconseguir que la Generalitat creara laFonoteca de Materials un arxiu de les inter-pretacions de la música tradicional sense

manipulació.D'altra banda, Al Tall ha mantingut con-

tacte amb formacions de les dues ribes de laMediterrània, on hi ha tradicions comunes itambé ha ajudat a recuperar la memòria delpoetes musulmans valencians (al disc XarqAl-Andalus). En 2008, aprofitant el vuitècentenari del naixement de Jaume I, vapublicar Vergonya, cavallers, vergonya, undisc centrat en la figura del monarca;aquest és un dels treballs menys ben tancatdel conjunt.

La mostra Al Tall: 35 anys de músicamediterrània des del País Valencià està for-mada per 24 panells explicatius i diversoscartells, documents i discos. Es va inaugurara principi de curs a la Universitat d'Alacant,institució que l’ha produïda junt al grup, ifins al 14 d'abril romandrà a la sala d'exposi-cions de l'Escola Tècnica Superior d'Engin-yers de Camins de la Politècnica de València.

BBeenniimmaacclleetttt’’eessttiimmee !!

Vicent Company i Sancho LA VALLDIGNA

El barri esdevé una trinxera cul-tural en mig de la ciutat deValencià. La plataforma ciuta-dana "Benimaclet t'estime" foucreada ara fa un any arran de la

celebració de la Trobada d'Escoles enValencià.

" Una trobada que vol ser una declara-ció d'amor al nostre barri, Benimaclet,però també a la València que viu i bategaen entitats veïnals que treballen perdefensar la convivència, la participacióciutadana i l'estima a la llengua i la cultu-ra pròpia "

Dissabte passat un multitudinari con-cert encetava la programació celebrant els10 anys del Centre Social Terra amb la pre-sentació del nou disc d'Obrint Pas i l'ac-tuació dels pegolins La Gossa sorda a l'es-tadi del "Sporting de Benimaclet" i al ves-pre una cercavila convocada per ESCOLAVALENCIANA recorria els carrers recla-mant el suport institucional a l'ensenya-ment en valencià.

La programació continua durant totala setmana amb tallers, taules rodones,conferències, torneig d'escacs i partidesde pilota valenciana. Entre les activitatsprogramades el dimecres a dos quarts deset del vespre al IES "Ferrer i Guarda" tin-drà lloc la taula rodona que presentaràoficialment el nou disc del grup ObrintPas "Coratge" que va ser estrenat en l'ober-tura de la trobada ciutadana. El dissabtedia 9 d'abril tindran lloc els actes centralsamb la II Fira de la Música en Valencià(amb el suport del Col·lectiu Ovidi Montl-lor de Músics i Cantants del País Valen-cià), el concert "Benimacelt Folk", l'actua-ció del cantautor socarrat Feliu Ventura i

el cant d'Albaes.

Hèctor Serra ALDAIA

No és pas nou que el gremi tea-tral valencià faça públic el seudescontentament amb la gestiódel govern pel que fa a les artsescèniques. La darrera de les

accions mampreses ha estat la redacció d'u-na carta oberta adreçada a l'actual directorade TGV (Teatres de la Generalitat Valencia-na) , Inmaculada Gil Lázaro, on s'argüeixentot un seguit de raons econòmiques i artísti-ques per demanar la seua dimissió. Vora 400professionals del sector subscriuen el docu-ment batejat amb un contundent "Així no".

Les queixes del món teatral al País Valen-cià se centren en el desbaratament pressu-postari i en la manca de transparència. Defet, la carta parla de "desenes de compan-yies que no han cobrat, un 80% d'actors enl'atur i un gran nombre d'empreses de ser-veis ben a prop del desastre". El text denun-cia que els actors valencians fugen a altresterritoris o s'han de resignar a treballarsota mínims per tal de poder subsistir.Quant a les sales i companyies, la sort no és

major. Els sotasignants critiquen la minva

de la quantia d'ajudes, especialment viru-lenta en el sector del circ, clown i teatre decarrer (de les 30 companyies existents,només 8 han rebut ajuda). L'eliminació delCircuit Teatral Valencià encara ha agreujatmés les coses, ja que ha afectat força la ver-tebració d'exhibicions o la promoció de dife-rents públics. Interessant també és la preo-cupació mostrada pel gremi respecte al trac-te de favor que reben alguns actors moltpopulars, com ara Pepe Sancho.

NNii ppúúbblliicc nnii vvaalleenncciiàà"Així no" va més enllà ialerta del més alarmant:que TGV no confia en laprofessió teatral valencia-na. Això es palesa ambdades tan pregones com elcomplet desinterés per laproducció pública de ladramatúrgia valenciana, lareducció dràstica delstemps d'exhibició delsespectacles (només una odues setmanes), la nul·laprogramació de circ valen-cià a les sales de TGV o el

tancament de sales referentscom Moratín o L'Altre Espai.

El sector evidencia un aïllament a nivellinternacional: "Estem lluny de formar partd'un circuit de programació modern on lestendències del teatre actual puguen veure'sa les nostres ciutats". El text no defuig tam-poc la disminució de produccions en català,fet que denota el desinterés pel català com allengua vehicular de la cultura al PaísValencià.

AAll TTaallll:: 3355 aannyyss ttrreebbaallllaanntt ppeerr llaa nnoossttrraa mmúússiiccaa ppooppuullaarr

AArrrriibbaa aa llaa UUnniivveerrssiittaatt PPoolliittèèccnniiccaa uunnaa eexxppoossiicciióó qquuee rreeppaassssaa llaa ttrraajjeeccttòòrriiaaddeell ggrruupp ffoollkk ddee rreeffeerrèènncciiaa ddeell PPaaííss VVaalleenncciiàà

EEll ccooll··lleeccttiiuu tteeaattrraall vvaalleenncciiàà ddiiuu qquuee aaiixxíí nnoo

L’ACCENT 199 DEL 8 AL 21 D’ABRIL DE 2011 CULTURA 15

Joan Sebastià Colomer i TejadaBARCELONA

Ja fa uns números que ens vamreferir a l'existència d'un docu-mental que prometia interès i ques'anomenava Inside job. Aleshoresno es podia veure encara al nostre

país ni haviarebut l'Oscar al millor documen-

tal. Segurament per aquesta darrera causaInside job ja es pot veure als Països Cata-lans encara que només sigui a alguns cine-mes de Barcelona, alhora que es pot tro-bar per Internet amb subtítols en castellài francès. El format d'Inside job es basa ennombroses entrevistes a persones que vanprotagonitzar o viure de prop l'esclat de labombolla financera als Estats Units queestà a l'arrel del que el documental ano-mena "crisi econòmica global del 2008". Al'inici ens situa, però, a Islàndia. Allà esva fer el clàssic experiment (condemnat al'èxit per a alguns i al fracàs per a quasitots) de desregulació financera i privatit-zació dels principals bancs que en el casislandès va coincidir també amb la relaxa-ció de les legislacions ambientals. Aquestapolítica, que provocà la previsible expan-sió desmesurada del crèdit, fou auditadacom a bona per les empreses de qualifica-ció i àmpliament elogiada pels gurus delliberalisme que cobraven xifres milionà-ries de la Cambra de Comerç d'Islàndia acanvi de difondre un optimisme infundat.El cas islandès serveix com a introducció

a un seguitd'interessantís-simes entrevis-tes a personali-tats tant desta-cades comDominiqueStrauss-Kahn,George Soros(molt lúcidsambdós, mal-grat tot), laministre fran-cesa ChristineLagarde i elseconomistes iinversorsGlenn Hub-bard, PaulVolcker, Frede-ric Mishkin iMartin Felds-tein entre d'al-tres. Tots ellshan ocupat i/o ocupen càrrecs de respon-sabilitat en les institucions financerespúbliques i privades, nord-americanes iinternacionals.

Però tant significatius com els que apa-reixen són els que van rebutjar la invita-ció, generalment amb molt bons motius:Robert Rubin, Alan Greenspan, LarrySummers, Ben Bernanke, Henry Paulson,Laura Tyson i els presidents de les univer-sitats de Harvard i Columbia entre d'al-tres. Les entrevistes apareixen hàbilment

combinades amb l'explicació documentalde la caiguda de Lehman Brothers i AIG iles seves arrels en unes polítiques finan-ceres l'origen de les quals Charles Fergu-son (director del documental) situa en l'a-rribada al poder de Ronald Reagan durantels anys 80 i la seva connivència descara-da amb Wall Street, encarnada en el seuconseller Alan Greenspan. Això és perfec-tament coherent amb la principal debili-tat d'Inside job: la seva confiança en elsistema capitalista en conjunt, una certaidealització del keynesianisme i la creen-ça que la desregularització financera ésl'única causa de la crisi i es podia evitarperfectament. Però cal dir a favor de Fer-guson que no s'estalvia la crítica de la des-industrialització durant els anys 80 nitampoc salva de la crema l'administracióObama que, després de prometre regula-ció, ha posat la política econòmica enmans de molts del herois més destacats dela rapinya i el "trapicheo". No està mala-ment per a un documental que deu havercostat uns bons calers i ha assolit unOscar. Serà fàcil criticar els límits i lesinsuficiències d'Inside job des del punt devista de l'anàlisi política i de classes. Fer-guson creu sobre la crisi que "a un costenorme ho hem superat", i és molt dubtósque els treballadors nord-americans aco-miadats i desnonats ho puguin veure així.Però encara és llunyà el dia que un docu-mental de producció catalana o espanyolaassenyali els nostres Summers, Paulson,Bernanke i companyia.

Sud enllà. El País Valenciàvist des de CatalunyaAutors DiversosPublicacions de la UV, 2010

És cert que el Principat de Catalunya iel País Valencià estan més lluny quemai d’entendre’s? Els Països Catalanssón una utopia a la qual principatinsi valencians ja han renunciat? Qües-

tions d’aquest tipus són abordades en una novaedició dels Quaderns d’Orientació Valencianis-ta, que promouen la reflexió i el debat entrediferents personalitats de l’àmbit acadèmic,social i cultural del nostre país. En aquest cas,diverses figures principatines assagen tot unseguit d’articles on aboquen el seu parer, lesseues experiències i els seus pronòstics entornde la relació històrica entre valencians i prin-cipatins. Una mirada de nord a sud, més enllàde l’Ebre.

Una historia popular delImperio AmericanoHoward Zinn, Mike Konopacki i Paul BuhleEditorial Sins Entido, 2010

Prenent com a columna vertebral delprojecte el ja clàssic La otra historiade los Estados Unidos de l'historia-dor dels EUA Howard Zinn i que vaser publicat en castellà per l'edito-

rial basca Hiru, en Mike Konopacki i en PaulBuhle han realitzat un còmic que trasllada aaquest llenguatge una síntesi del que s'hiexposa. Ara, doncs, podem resseguir també enformat il·lustrat les històries que conformenaquella altra història que en Howard Zinn vaajudar a destapar i popularitzar: la d'aquellsque, per raó de raça, classe o gènere són mar-ginats i explotats, i aixequen el cap, s'organit-zen, i lluiten pels seus drets.

De l’èxit a la crisi. Pamfletsobre política valencianaManuel AlcarazPublicacions de la UV, 2009

Ales portes d’unes noves eleccions alPaís Valencià, on les enquestes jadibuixen uns resultats força satis-factoris per al PP, aquest llibre prenrellevància en endinsar-se en el

cosmos de la política institucional valenciana ianalitzar les causes i les conseqüències quehan portat a la dretanització de la vida políticai a la incapacitat del centre-esquerra per oferiralternatives polítiques consistents. ManuelAlcaraz, militant històric de l’esquerra refor-mista valenciana, esbossa un pamflet on trau arelluir la ineptitud del PSPV per fer front almodel econòmic i polític que el PP ha consoli-dat. Pàgines interessants per entendre millorel desgavell polític d’aquest país.

Al Tall. Música per a unpobleVíctor MansanetEdicions Bromera , 2011

Coincidint amb el trenta-cinquè ani-versari del grup, edicions Bromera hapublicat el llibre de Víctor Mansanet,que inclou un disc amb tretze de lescançons més representatives seves.

Mansanet, que ja va publicar un llibre quan AlTall celebrava els vint anys, repassa ara la his-tòria del grup, contextualitzant cada disc en elseu moment social, polític i cultural. D'aquestamanera, és possible entendre la transcendèn-cia d'un conjunt que no només ha destacat perfer música sinó també per ser l'altaveu de lesaspiracions de llibertat i justícia d'un poble.

LLeeccttuurreess rreeccoommaannaaddeess

LLaa rreesssseennyyaa ddee llaa qquuiinnzzeennaa IInnssiiddee JJoobb

TToott eessppeerraanntt eell nnoossttrree ““IInnssiiddee JJoobb””

“Encara és llunyà el dia queun documental de producció

catalana o espanyola assenyali els nostres

Summers, Paulson, Bernankei companyia”

L’ACCENT 199DEL 8 AL 21 D’ABRIL DE 201116 CONTRAPORTADA

PAU TOBAR VALÈNCIA

Podries explicar-nos què és Via Demo-cràtica? Via Democràtica és la continuació del'organització revolucionària Al-Amanque va nàixer el 30 d'agost de 1970, coma resposta al despotisme del règim deHassan II i a la desviació dels partitsnacionalistes clàssics que votaren afavor de la constitució alauita. Al-Amantambé apareix en el context del progrésde les lluites antiimperialistes arreudel món, amb exemples com Cuba, Viet-nam, o la revolució cultural xinesa.Anys després, el 1995, amb la caigudadel mur de Berlín i després d'un llargprocés de reestructuració i reflexióimpulsat des de la presó pels militantsd'Al-Aman, hi ha la refundació en ViaDemocràtica. La nova organització esnodreix també dels nous movimentssocials al Marroc (l'estudiantil, juve-nil, assemblees d'aturats, l'AssociacióMarroquina en Defensa dels DretsHumans,...). A Via Democràtica llui-tem per l'alliberament nacional i laconstrucció democràtica, això és tam-bé pel socialisme, a través de tres eixos:la creació d'un partit obrer que sigaindependent, la construcció d'instru-ments de defensa de la classe obrera iles masses pobres, i la creació d'un frontpopular.

Ara vos esteu organitzant en l’àmbiteuropeu, per què? Històricament Al-Aman tenia militantsque feien una feina política a París,Brussel·les i Madrid. Amb el pas a ViaDemocràtica es feia necessari un aug-ment en el treball a nivell internacio-nal, a partir de 2007 hem començat aorganitzar-nos ací a Catalunya. Tenimcompanys de Via Democràtica vivint aEuropa, com també hi viu part del poblemarroquí, heus ací les raons per orga-nitzar-nos amb l'emigració. Per altrapart Europa té interessos comuns ambel regne marroquí, nosaltres volem tre-ballar amb les organitzacions progres-sistes d'ací per tal de pressionar el règima través dels diferents governs estatals.Mohamed VI ha venut a Europa unaimatge democràtica, però això és purafaçana, nosaltres estem ací per denun-ciar això i posar sobre la taula les cons-tants violacions dels drets humans pati-des pel poble marroquí. A part, nosal-tres som internacionalistes i volem com-batre amb les organitzacions germanesd'aquí pels drets socials i polítics per-què en bona part compartim interes-sos.

A l'Estat espanyol, tant el rei com elpresident del govern sempre han mani-festat amistat per la dinastia alaui-ta. Per què creus que es vol donaraquesta visió positiva del règim?Ambdós reis comparteixen interessosclars, en primer lloc el manteniment

de la monarquia. Tot i que el tipus demonarquia no és ben bé el mateix jaque ací després del franquisme hi hauna major separació de poders, però alMarroc això no existeix: l'executiu, ellegislatiu, el judicial, i els mitjans decomunicació estan en mans del rei. Apart d'això la col·laboració dels estatsespanyol i francès amb el règim marro-quí es justifica com una via per contro-lar el terrorisme i l'emigració africana.D'altra banda, els interessos pesquersespanyols i la protecció que ofereix elrègim alauita, a través de la seua gen-darmeria, al capital espanyol, francèsi català que s'instal·la al Marroc perexplotar als treballadors magrebins,també explica tota aquesta imatge edul-corada que des d'ací es vol transmetre.Tanmateix, la realitat és que al Marrocno hi ha democràcia, els partits polí-tics no tenen independència, tampocla té el primer ministre -titella del rei-i els parlamentaris electes són com unamena de funcionaris al servei del sis-tema.

El 2011 ha començat amb diferentsrevoltes i mobilitzacions al nord d'À-frica. Al Marroc també ha eixit alcarrer, quin anàlisi en feu d'aquestsprocessos?Al nostre país la monarquia té l'auto-ritat política, però també religiosa, laconstitució el reconeix com una per-sona sagrada. Això afecta a molts musul-mans que no gosen enfrontar-se a ell.A part d'això al Marroc hi ha unes ele-vades taxes d'analfabetisme.

Malgrat això hi ha un elevat nivellde consciència entre les classes popu-lars del Marroc. Així es manifestà enles passades eleccions legislatives onla crida a l'abstenció feta per les forcesdemocràtiques fou seguida per un 83%de la població. A més, si parlem delsmoviments socials podríem valorar-los com a més avançats que no a altrespaïsos del Magreb ja que, a part d'unpresent de lluita, compten amb unallarga tradició reivindicativa i han patiten molts cops repressió per part delrègim. Hi ha un moviment ric, fort idivers: un moviment sindical, un movi-ment nacional de desocupats, organit-zacions de dones, associació pels dretshumans, per la llengua amazigh,...

Paral·lelament als successos de Tuní-sia o Egipte, al Marroc ha aparegut unmoviment que es coneix amb el nom“20 de febrer”. Pren el seu nom del pri-mer dia de la revolta, una jornada enla qual isqueren al carrer milers dejoves, i que fou contestada amb unadura repressió que se saldà amb moltespersones empresonades i un mort amans de la policia. També un companyde Via Democràtica patí un intent d'as-sassinat a mans dels cossos repressius.

El moviment ha tornat a treure alcarrer al poble setmanalment des d'a-quell 20 de febrer, però de moment noha esclatat com a Tunísia perquè elnivell de repressió allà era major, noes permetia ni tan sols el dret a reunióo concentració. Així quan la revolta haesclatat ho ha fet amb molta força. Enel cas d'Egipte cal veure-ho des d'unpunt de vista més ample ja que exis-

teix un projecte nord-americà des defa aproximadament cinc anys per alnord d'Àfrica i l'Orient Mitjà. L'impe-rialisme nord-americà parla de demo-cratització però en realitat són altresels interessos que els mouen. Egipte ésal món àrab, com l'Estat francès a Euro-pa, és a dir l'avantguarda del movi-ment progressista. A Egipte, Síria i Iraqgovernaven el partit baaz que tot i queho feia de manera dictatorial erenrègims nacionalistes que mantenienuna posició més independent frontl'imperialisme. Així, els projectes del'imperialisme, més les ànsies de lli-bertats i drets dels pobles nord-afri-cans han donat com a resultat totesaquestes revoltes. El problema és queno hi ha com a resultat d'això alterna-tives reals i concretes conegudes i aixòposa les coses fàcils a l'imperialismeper presentar-se com a alternativa, peròels pobles es resistiran a aquesta inter-venció. Pel que fa a Líbia la interven-ció de la Unió Europea i d'Estats Unitsés clarament atribuïble a la seua inten-ció de robar petroli, que és el que real-ment els interessa, altrament no s'en-tén que s'intervinga allí i no contra elsionisme a Palestina.

Al Marroc serà el temps que diràcom evolucionarà tot, de moment elsjoves del “20 de febrer” han convocatuna nova mobilització a la capital.

Creieu que la reforma constitucionalde Mohamed VI és resultat d'aques-tes protestes? Com s'està duent a ter-me?Normalment sense aquestes revoltesno crec que el rei s'haguera mogut. Sila pregunta és si ha respost a les rei-vindicacions del jovent marroquí, laresposta és que el discurs del rei n'es-tà molt lluny. El moviment “20 de febrer”exigeix un canvi radical, democràtic,en la constitució i no una reforma cos-mètica conduïda des de dins del règim.Les reivindicacions del moviment pas-sen també per la dissolució del governi del parlament perquè són antidemo-cràtiques; la formació d'un procés cons-tituent democràtic on la sobirania esti-ga únicament en el poble; la separacióde poders; la igualtat de drets entrehomes i dones, la separació de la reli-gió i la política i l'eliminació del caràc-ter religiós de la monarquia; i el pro-cessament dels corruptes que han robatla riquesa del Marroc i el retorn d'a-questa al poble; no pot ser que la rique-sa estiga concentrada en un 20% men-tre que un 80% dels marroquins vis-quen en la pobresa; per últim reivindi-quem l'alliberament de tots els presosi preses polítiques. Tanmateix, el dis-curs del rei ja ha advertit que hi ha tresaspectes que no es poden tocar: la monar-quia, la religió i el Sàhara. No hi hau-rà doncs un canvi real en la reforma,per això Via Democràtica i el PartitSocialista Unificat, entre altres partits,

i els joves del “20 de febrer” ens neguema participar malgrat haver sigut convi-dats a fer-ho. Les persones que partici-pen en eixa comissió de reforma no sónrepresentatives ja que són bé membresdels partits del règim bé gent que desd'un passat compromès ha venut la seuaànima al règim. Tot això és pura faça-na per presentar-se com a democràticsa la opinió pública i també a nivell inter-nacional.

Quins moviments prepareu per evi-tar tot això?El procés de lluita no ha nascut a par-tir de les revoltes de Tunísia, té unallarga tradició. Malgrat això és cert ques'ha accelerat, s'ha ampliat la partici-pació, el canvi és un procés que neces-sita una lluita continua.

Exactament quanta gent ha entrat enpresó des del 20 de febrer? Les dades exactes es desconeixen peròhi ha centenars de presos i preses, des-enes de desapareguts, també assassi-nats per part de la policia. L'estratègiaalauita era utilitzar persones margi-nals i delinqüents -com també ocorre-gué a l'Egipte de Mubarack- per tal deproduir enfrontaments i legitimar aixíuna intervenció policial. En la darre-ra protesta del 20 de març, però, no hihagué problemes perquè els joves orga-nitzaren un potent servei d'ordre queevità les provocacions policials. Així enles 60 manifestacions que recorregue-ren les ciutats i pobles de Marroc eixajornada no es registrà cap incident.

Quin paper juga l'Associació Marro-quina de Defensa dels Drets Humans(AMDH) en la denúncia del despotis-me? Aquesta associació, independent dequalsevol partit, va ser creada a finalsdels anys setanta i actualment ja té 80comitès locals i més de 12000 afiliats.Cal tindre en compte que per entrar-his'ha establert la condició de vindre ava-lat per almenys dos socis. Ara s'estanorganitzant comissions de l'AMDH al'exterior i ja comptem amb una a Madridi altra a París; estem treballant per for-mar-ne una ací a Catalunya, una altraa Andalusia i a Brussel·les. La denún-cia de les violacions dels drets al Marrocés doncs un eix bàsic. A més d'aixòl'AMDH ha demanat l'alliberament delspresos polítics i també ha denunciat elsmorts per raons polítiques entre ellsels diferents militants d'Al-Aman. Peraixò reivindiquem la veritat i que elscriminals polítics i econòmics (els lla-dres de la riquesa del Marroc) siguenconduits al davant de la justícia. Pertotes aquestes raons el règim tracta dedesacreditar a l'interior i l'exterior al'AMDH però el nostre poble sap queaquesta associació lluita pels seus drets.

Els militants de Via Democràtica al'exterior quin missatge voldríeu enviara les organitzacions polítiques i socialseuropees? Des de la militància de Via Democràti-ca als Països Catalans ens agradaria queles forces democràtiques i progressis-tes d'ambdues bandes buscaren puntsd'articulació per organitzar un frontinternacional contra el sionisme i l'im-perialisme. És difícil entendre el queocorre allà i per això fa falta treballar-s'ho.

En les darreres setmanes,les revoltes popu-lars han sacsejat amb diferent intensitat elnord d'Àfrica.Al Marroc el moviment 20 defebrer ha protagonitzat diferents mobilit-zacions que han forçat al règim alauita aactuar.Parlem amb Karim El Otmani,mem-bre de la Comissió Nacional de Via Demo-cràtica, partit capdavanter en les lluitesmarroquines i hereu del marxista-leninis-ta Al-Aman (en català,Endavant).Als seus38 anys El Otmani ha passat per diferentsfronts de lluita:estudiantil,pels drets humans,les assemblees d'aturats,...actualment resi-deix a Terrassa i ocupa el càrrec secretaride Via Democràtica als Països Catalans.

Karim El Otmani,membre de la

Comissió Nacionalde Via Democràtica

ENTREVISTA

““HHii hhaa uunn eelleevvaatt nniivveellll ddee ccoonnsscciièènncciiaa eennttrree lleess ccllaasssseess ppooppuullaarrss ddeell MMaarrrroocc””