accent 158

Download Accent 158

Post on 23-Mar-2016

221 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Peridic popular dels Pasos Catalans. Nmero 158, del 28 de juliol al 10 d'agost.

TRANSCRIPT

  • L'aigua ja corre pel primer tram del canal Segarra-Garrigues des del 5 de juliol. Per el debat sobre lapoltica hidrulica no est tancat. L'Assemblea Page-sa lidera l'oposici a aquest canal, i la Plataformaen Defensa de l'Ebre es torna a moure en contra delcanal Xerta-Snia. Tant a la zona que ha de regar el

    Segarra-Garrigues com a l'Ebre, tant pagesia comgrups de defensa del territori i professorat univer-sitari s'oposen a aquestes infraestructures perquconsidere que representen un creixement insoste-nible de les mal anomenades demandes i trenquenels ecosistemes fluvials. L'ACCENT hem parlat amb

    uns i altres per conixer quins sn els motius de l'o-posici a la poltica hidrulica de la Generalitat prin-cipatina, i tamb us expliquem els arguments d'Eu-ropa per aturar les obres del canal de ponent.

    >>Pasos Catalans 5

    El dilluns 20 de juliol membresde totes les organitzacions inde-pendentistes de l'horta acudirenal cementiri de Quart de Pobletper homenatjar Toni Villascusa,membre de Terra Lliure mort encombat.

    Enguany fa 25 anys de la seuamort i, per aix, s'ha realitzatun homenatge especial que, abanda de l'acte al cementiri,incloa una xerrada i un sopar al'Ateneu Popular, el dijoussegent.

    Aix, mentre a l'acte d'avant

    del seu nnxol es va poder repas-sar la trajectria d'aquest mili-tant exemplars, a la xerradade l'Ateneu es va poder deba-tre sobre el context de lluitadels anys huitanta i sobre l'e-voluci de l'independentismefins a l'actualitat.

    Un dels aspectes que mses van destacar de Toni Villas-cusa va ser el fet que, amb ell,lindependentisme ms com-batiu va tindre una dimensivertaderament nacional.

    >>Pasos Catalans 8

    MIQUEL RODRGUEZ PG. 2 // JOSEP A.VILALTAPG.2 // QUIM ARRUFAT PG.3 // // RAFA ESCOBAR PG. 10 // XAVI SARRI PG. 12

    El nou acord de finanamentautonmic i la sentncia del Tri-bunal Constitucional sobre l'Es-tatut principat que est a puntd'arribar sn un bon momentper fer balan dels compromi-sos que assumien PSC, ERC i ICV-EUiA quan el desembre de 2003van signar el Pacte del Tinell,que va ser l'arrencada del pri-mer tripartit. A L'ACCENT ana-litzem el llarg procs d'estira iarronses que ens ha portat molta prop del mateix punt de par-tida.

    >>Pasos Catalans

    Aplecs i reivindicaciLa segona quinzena de juliolcompta amb dos dels aplecsestiuencs ms destacats delcalendari catal. Duna bandael Rebrot, que ha experimen-tat una transformaci per ade-quar-se millor als nous plan-tejaments poltics, i de laltralAplec dels Ports, que conti-nua amb la frmula tradicio-nal desprs de trenta-una edi-cions.

    >> Pasos Catalans 6

    Un altre municipiantitaur El municipi mallorqu de Cos-titx ha esdevingut el nmero64 dels Pasos Catalans a decla-rar-se antitaur. El dilluns 24de juliol, el ple de l'Ajunta-ment d'aquest poble del Plaaprov una moci elaboradapel collectiu de l'esquerra inde-pendentista Gent Activa.

    >> Pasos Catalans 7

    Trencar lagermanamentde Barcelona-Tel AvivCrnica sobre la destrucci delparc de la pau Barcelona a Gazaper part de l'exrcit israeli elpassat mes de gener. El parc el vaconstruir l'Ajuntament barcelo-n. La campanya Amb Palestinaal Cor demana que Barcelona noestigui agermanada amb Tel Aviv

    >> Internacional 9

    SUMARI

    DISTRIBUCI GRATUTA | PUBLICACI QUINZENAL DMBIT NACIONAL | 5.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

    Peridic popular dels Pasos Catalans

    FOTO: Parlament.cat

    158DEL 28 DE JULIOL AL 10 DAGOST DE 2009

    FINANAMENT

    Prop de sis anysper arribar al

    mateix lloc

    Com cada any,el 20 de juliol es collocaren flors sobre el nnxol de Toni Villascusa// FOTO:LACCENT

    Embassament de Gimenells, inaugurat aquest mes de juliol,que respon a la poltica de foment dels regadius a les terres de Lleida

    Lesquerra independentistarecorda Toni Villascusa

  • Per segon any consecutiu els Casalspopulars, les assemblees de joves, el

    sindicat destudiants, les candidatu-res dunitat popular, les organitza-

    cions politiques i la resta de collec-tius de lEsquerra Independentistade lAlt Camp, el Baix Camp, el BaixGai, la Conca de Barber, el Priorati el Tarragons, s a dir, la vegueriadel Camp, organitzem lAplec delCamp.

    LAplec del Camp s un espai detrobada i participaci de les entitatsque al llarg de lany, al dia a dia, tre-ballem des de la constncia per cons-truir espais de participaci, organit-zar les festes majors populars, difon-dre i promoure les lluites en defen-sa del territori, per la reunificaci ila independncia dels Pasos Cata-lans, per lalliberament de gnere,

    en defensa dels drets dels iles treballadores i les nou-

    vingudes...I sobretot s una alternativa real

    al model doci imperant, basat en elconsumisme i lhomogenetzaci cul-tural, que es basa en la participaci,el voluntariat, i la promoci de lacultura popular.

    Aix doncs, la vostra presncia,collaboraci i participaci s essen-cial per construir entre tots i totesun Aplec per tothom, inclusiu, popu-lar i que serveixi per anar teixintcomplicitats entre totes les personesque dia a dia treballem i lluitem perconstruir un Camp ms just i lliure.

    Esquerra Independentista del Camp (EIC)

    Engego la tele un dia qualsevol dejuliol i veig Jos Montilla infor-mant a la ciutadania d'aquest (trosde) pas dels xits que finalments'han pogut assolir, desprs d'unallarga temporada d'esforos collec-tius. "Victria de la justcia". Ambl'expressivitat i l'alegria que elcaracteritzen i una mica ms, Mon-tilla no estalvia qualificatius gran-diloqents a l'hora de fer balandel resultat. Al (tros de) presidentse'l veu content. Me n'alegro perell. Tot i que mai no he sentit lams mnima simpatia pel seu (trosde) partit, no m'ha agrada que, pelseu origen, es qestioni la sevacapacitat de defensar amb ferme-sa els interessos catalans davantles pressions foranies. Ara, tot ique amb mesos de retard, per fi hapogut demostrar que situa el mssagrat d'aquest pas entre les sevesprioritats.

    A continuaci surten represen-tants dels altres partits del governregional i segueixen els comenta-ris triomfalistes: hem aconseguitel mxim que es pot aconseguiractualment. "Hem guanyat!". Lanota discordant la posa l'Artur Mas."Es podia haver aconseguit moltms". Se li veu el plumero: aquests dels que encara somnien mocionsde censura. El tema encara duramitja hora ms. Pesats! Comeno apensar que, tot i tractar-se d'His-tria amb majscules, tanta ree-missi televisiva, en plena cancu-la, potser no s bona del tot...

    Que tamb us cansa que dosmesos desprs encara es parli delstriomfs del club que s ms que unclub perqu el pas s menys queun pas? S, potser en fem un gramassa, per cal entendre que enaquests trossos de pas les niquesvictries que podem celebrar snesportives. De qu voleu que parlila gent? En tots els altres terrenysfa temps que anem de derrota enderrota. Una bona mostra n's l'ac-ceptaci mesella de l'espoli al qualens sotmet l'Estat espanyol.

    Les xifres de l'espoli, segons lesfonts, se situen entre 20.000 i 25.000milions d'euros al conjunt dels Pa-sos Catalans (entre 14 i 17.000 a laComunitat Autnoma de Catalun-

    ya, entre 3 i 4.000 a les Illes i entre2 i 3.000 al Pas Valenci). Les xifresde la presumpta millora del finan-ament autonmic ballen encarams. En el cas del tros de pas deMontilla podrien situar-se sobreels 3.000 milions d'euros. Vol diraix que l'Estat lladregot passariaa fotre noms entre 11 i 14.000milions d'euros a aquest (tros de)pas? No. Una millora del finana-ment noms alleu-geriria l'espoli sil'augment de recur-sos retornats a lesdiferents comuni-tats autnomes delPasos Catalans pro-ceds de la reduccidels destinats a lesregions espanyolesque en sn recepto-res netes o dels assig-nats a despeses del'Estat que no es cal-culen territorial-ment sin que esconsideren de tots(com la monarquia, l'exrcit, TVE,l'aeroport de Barajas o el museudel Prado). Si la disminuci derecursos destinats a l'inters gene-ral s poc probable -i podem donargrcies que no hi incloguin els fit-xatges del Florentino!-, la retalla-da de partides destinades a lescomunitats autnomes amb supe-rvit ni es planteja. Al contrari,segons els prestidigitadors minis-

    terials, amb el nou sistema totesles comunitats rebran encara ms.D'on surten doncs aquests diners?De reduir la xifra de diners retor-nats en altres conceptes (com arales inversions directes de l'Estat oel finanament municipal)? D'aug-mentar la recaptaci? En els dossupsits el dficit fiscal podria aug-mentar encara ms. L'altra possi-bilitat, potser la ms probable, s

    que tot quedi si fano fa com estava.Al cap i a la fi, nohem d'oblidar queel presidentespanyol s unpersonatge que hafet de l's siste-mtic de la men-tida una arma dedistracci massi-va.

    La continutatdel robatori estgarantida i tota lanostra classe pol-

    tica n's cmplice,en la mesura que accepta la vam-piritzaci de part dels nostres recur-sos -ms gran o ms petita, en fun-ci de si es t o es vol la poltrona-en nom de la solidaritat interte-rritorial. Desgraciadament el dis-curs de la solidaritat ha arrelatentre sectors de la poblaci catala-na -inclosos alguns independentis-tes!- fruit d'una visi hispanocn-trica de la realitat. La reemissi

    televisiva dels afortunadamentescassos ttols de la roja tamb hafet molt mal. Solidaritat amb elsque entraren per Almansa? No estracta de quantificar-ne l'importacceptable sin de negar-la d'arrel:per qu haurem de ser ms soli-daris amb les regions pobres d'Es-panya que amb Botswana o PapuaNova Guinea, per posar dos exem-ple d'estats amb un ndex de des-envolupament molt inferior a l'es-panyol i amb un ndex de catala-nofbia encara ms baix?

    Diuen que el nou model s mstransparent, que permetr visua-litzar la solidaritat interterrito-rial. De nou la vella can de ferpedagogia a Espanya, l'intent est-ril de desfer el tpic del catal garre-pa. Per qu ens ha d'importar