Introducció

L’ Ableton és un programa que serveix tant per composició com per ainterpretació musical en directe. En aquest treball em centraré en les posiblitatscreatives del programa, però també n’exposaré el potencial per a usar-lo com aun instrument per a la música en viu .

La secció principal del programa es divideix en dues vistes, cada una enfocadaper a aquestes finalitats.

Ableton disposa d’una amplia varietat de bancs de sons predeterminats, a més ames de les mostres (samples) que puguis afegir-li.

Independentment de la vista hi ha dos maneres fonamentals d’introduir i ajustarsons ;

Amb les pistes d’audio o les de midi.

He escollit aquest tema per que un amic em va ensenyar el programa i desd’aleshores he anat guanyant interès en la composició de bases de rap i de Trap(variació del rap on la base pren més protagonisme). Abans d’això solia composarnomés amb la guitarra i per tant, el meu marc de creació era limitat.

Però densa que he comença’t a fer servir aquest programa, estic adquirint moltamés practica i es per això que vull dedicar el treball ha investigar moltes de lestantes possibilitats del programa.

Hipòtesi:Es capaç un programa informàtic de facilitar la composició i edició musical per aamateurs?

Pistes d’audio:Les pistes d’audio són molt practiques per si vols introduir algun so o volsmodificar-lo. Per exemple, si vols fer un remix d’ una cançó de música clàssica od’alguna altra peça que no tingui percussió, ja que si vols fer un remix la percussióhaurà de ser segons l’estil que tu decideixis i no segons el que li semblava alcompositor original.Si vols introduir un diàleg o alguna veu etc...

Pistes de Midi: Per a explicar per a que farem servir les pistes de Midi, abans he d’explicar el queés un midi.Midi són les sigles d’interfaç digital d’instruments musicals. Es tracta d’unprotocol de comunicació estàndar que permet als ordinadors, sintetitzadors ,secuenciadors i altres dispositius musicals electrónics comunicar-se a partird’informació per a generar sons .És caracteritza per la lleugeresa dels arxius , permet emmagatzemar numerosesmelodies complexes en molt poca memòria .Les pistes Midi són el punt fort del programa i serveixen per fer gairebé tot el queexplicare a continuació .

Podem usar-les de diferents formes :

1-Arrossegant un instrument de la llibreria sobra la pista de Midi, ja sigui unsintetitzador, un baix,un bombo o qualsevol altre midi.

2- Fent doble clic a l’apartat de samplers de la llibreria (sense seleccionar -ne capen concret) i despres arrossegant una mostra en format wav, d’un instrument od’un tros de canço retallat previament en una pista d’audio .

3- Fent doble clic en un pluggin descarregat previament. Més endavant explicaréel que són els pluggins i per que serveixen . De moment només vull remarcar quen’hi ha alguns que fan la funció d’instruments Midi, com els de la bibliotecapredeterminada de l’ableton .

Composició:

Abans de començar a composar em de decidir el tempo de la cançó enbpm(beats per minut). El tempo predeterminat es de 120 bpm, per a fer les basesde rap i trap el pujarem, en aquest cas, màxim fins a 160 bpm (tot i que 120 bpmtambé ens pot servir).

Seguidament, emplenem una pista midi amb un instrument predeterminat o ambun sample que tinguem preparat i comencem la melodia principal (Lead) .

Melodia principal o Lead:

Un cop seleccionat el sample o instrument, a la cantonada dreta inferior, ensapareixerà una graella que simula un teclat de piano amb la notació en sistemaamericà al costat (A=La, B=Si, C=Do etc..). Amb el boto dret del ratolí accedim aun menú que ens permet canviar la duració de les notes, també en el sistemaamericà (1 Bar=Rodona, 1/2Bar= Blanca, 1/4=Negra, 1/8=corxera, 1/16=semicorxera, 1/32= fusa). Amb aquest menú també podrem activar la reixa detresets, que ens permet aplicar els tresets de totes les figures anteriors. També espot aconseguir figures de menor duració, modificant els bpm de la pista, oquantificant la duració de les notes. Segons la figura musical que tinguisseleccionada la divisió de la graella es més estreta o mes ampla .

Mentre anem confeccionant la melodia , veurem que aquesta només dura migcompàs. Per tal de fer que Loop, melodia que es repeteix, duri més ; hauremd’arrossegar la cantonada superior de la graella . Per a allargar el Loop s’ha detenir en compte que la graella es divideix en nombres , i que per molt que laallarguis el nombre al que arribis ha de ser sempre múltiple de 4. En cas contrariel Loop que obtindràs no estarà format de compassos 4/4 i no ens servirà pelRap ni pel Trap .

Melodia principal o Lead:

Per fer la melodia d’una base de rap o trap, no és necessari tenir coneixementsd’harmonia musical. Tan sols es necessari saber que tota melodia té una notatònica o dominant, que serà la base de la cançó. Tot i això la composició semprequedarà més professional si ens basem en els 7 modes grecs d’harmonia (Jònic,Dòric, Frigi, Lidi, Mixolidi, Eòlic, Locri.)

En realitat dos d’aquests modes són els més usats en la música comercial, elJònic (Major) i el Eòlic (Menor). Alternar aquests dos modes, en una mateixacomposició, fa que la melodia passi d’un sentiment de tristesa o melancolia(Menor) a un de pau i tranquil·litat (Major).

Un cop tenim la melodia principal o Lead podem passar a composar el baix .

El Baix:

El baix de la base en el rap i el trap te dues variants ; el baix net o el subwofer. Elbaix net es més propi de les bases de rap dels 80 i 90 mentre que el subwofer esmes comú a les bases de rap del 2000 i a les de trap .

Tant l’un com l’altre han de seguir el Lead i concordar en la nota tònica. Elsubwofer tan sols s’usa en parts determinades del Loop per tal de remarcar elLead i donar-li més profunditat, careix de melodies pròpies. En canvi el baix netsol estar present durant la majoria del Lead, ja que posseeix un melodia totalmentdiferent a la del Lead i el seu só es més suau i no cansa tant a l’oïda. Percomposar el baix seguirem el mateix procediment pràctic que amb el Lead, fent-neservir un de predeterminat o bé samplejant-ne un.

La percussió o el beat :

La part rítmica és la més important en una composició d’aquest estil, ja que es laque fa moure al públic i la que guia al cantant a l’hora de rapejar.

La secció rítmica consta de varis instruments, uns d’imprescindibles i d’altres desecundaris, a continuació procediré a analitzar-los un per un .

La majoria de sons que es fan servir avui en dia per a la percussió de bases derap o trap, són part d’una recopilació de samples que provenen d’una caixa deritmes que es feia servir als vuitanta per a la música rap en directe , la TR Roland808 .

El bombo o kick:

El bombo és el que li dona uniformitat al beat i pot ser molt bàsic. La nocióprincipal per a composar un bombo és ficar-ne un al començament de cadacompàs, és imprescindible. La resta de bombos són molt intuïtius de col·locar, elmés important és que el bombo i la caixa no coincideixin en cap dels casos, ja quecausaria confusió al beat.

En el cas del rap dels 80’s i 90’s el bombo sol ser molt bàsic i contundent, mentreque al trap trobem que s’hi donen patrons mes complexos però en cap cas tantdifícils com per no poder emular-los.

La caixa o snare i el clap:

La caixa i el clap, so de mans aplaudint (palmas), és poden usar de la mateixamanera i de fet, pel que fa al rap dels 80`s i 90’s , s’utilitza exactament pel mateix .

La caixa i el clap s’intercalen amb el bombo per tal de fer caminar el beat, ibàsicament es poden col·locar segon i al quart temps de cada compàs, o tan solsal tercer, depenent de com s’hagi arranjat el bombo.

El rap dels 80`s i 90’s gairebé mai es surt d’aquests dos patrons, però en canvi, elrap dels 2000 i el trap poden utilitzar formules molt més complicades.

En aquestes noves formules, el clap seguirà fent-se servir igual, però la caixasofrirà una sèrie d’alteracions. Segons l’enginy del compositor les variacionspodran ser més o menys originals però en gran part és basen en les duessegüents formules:

1-Canviar de lloc o ometre alguns bombos per tal d’ anticipar o retardar lacaiguda de la caixa . Per exemple, posar la caixa al tercer temps del primercompàs i al quart del segon, mantenint els bombos del primer i alterant-ne els delsegon per tal de que aquests no es barregin amb la caixa .

2- Mantenir l’estructura inicial ,de caixes i bombos, però afegint les caixesnecessàries per tal de crear un efecte de redoble (anomenat notes fantasma) idotar al beat d’originalitat i fluïdesa.

Els Charles o hi-hats:

El hi-hat es el plat essencial del rap i el trap i li proporciona continuïtat a la cançó.El hi-hat pot ser obert o tancat, en el rap dels 80`s i 90’s i en el dels 2000s’alternen de manera que pot semblar que algú esta tocant la bateria, mentre queen el trap , el hi-hat tancat sufreix un abús constant anomenada Triggers(disparadors).

El hi-hat del rap es fàcil de composar i no te gaires variacions. Els Triggers, encanvi, son molt més complexos. Els podem veure en forma de corxeres, desemicorxeres i inclús de fuses. També en els tresets de totes aquestes figures.L’alternança d’aquestes figures es constant i els més radicals fins i tot canvien lesoctaves de les diferents seqüències de Triggers per tal de donar-li’ s un efectemés robòtic.

Els Shackers :

Els shackers són sons de maraques o d’altres instruments semblants i es podenfer servir per substituir el hi-hat o bé per complementar-lo.

Els plats o Cymbals:

Els plats s’usen en ocasions i solen substituir a l’ús del hi-hat obert. Hi ha moltstipus de plats, com ara els crash , els ride els china, els splash...

Els Rims :

Els Rims s’usen per tal de complementar la caixa o el clap. No tenen uninstrument font determinat però tots parteixen de copets d’instruments de fusta ,com ara la caixa xinesa . Es solen ficar a contratemps ja que al sonar més fluixque la caixa no li treuen la contundència i fan que el beat sigui més complet.

Arranjaments i originalitat :

Apart del beat del Lead i del baix, hi ha moltes altres coses que es poden afegir ala cançó com ara:

Segones veus i harmonies:

Melodies que acompanyin o harmonitzin al Lead , ja sigui amb terceres, quintes ooctaves. En casos més reduïts , les harmonies també poden ser sisenes,sèptimes, quartes o novenes, aquests darreres harmonies s’anomenen tensions.No s’utilitzen tant, ja que l’oïda no hi està tant acostumada, no són harmoniespròpies de la música comercial, ho són més de la música clàssica o la bossanovaper exemple.

Veus modulades o fragmentades:

És molt freqüent, sobretot en el trap, l’ús de veus modulades; més agudes o mésgreus de l’habitual i de veus fragmentades, per tal de causar confusió i donar-li untoc còmic a la creació.

Per a les veus fragmentades simplement samplejem la veu, tal com està explicatal segon mètode de l’ utilització de pistes midi, amb el teclat interactiu reduïm ladistancia del sample i el repetim les vegades que vulguem.

Per a les veus modulades hi ha dues opcions. Per la primera cal que lessamplejem, i simplement després els hi donem la notació que volem amb el teclatinteractiu. I per la segona, i la més professional, ens hem de descarregar unpluggin VST anomenat Autotune.

Frases cèlebres:

Sobretot al rap, s’afegeixen frases celebres de films coneguts, ja sigui al principi oal final de la cançó, que concorden amb el tema que tractarà el raper a la sevalletra. Per exemple frases de del Club de la lluita en cançons reivindicatives, frasesde comèdies o frases de L’abogat del diable i En el nom de la Rosa per a cançonsque critiquen la religió. Per a ficar una frase cèlebre no es necessari que lessamplejem, tansols cal obrir una pista d’ àudio i retallar la frase de la resta de ,lapel·lícula.

Efectes d’ àudio i de Midi :

Un cop enllestida la composició, l’Ableton ens permet la edició de les diferentspistes, disposades en aquesta finestre, en la que podem equalitzar el resultat idisposar d'una gran gama d’efectes per a acabar de corretgir els nostres sons.

Efectes de Midi:

Els efectes de midi es caracterítzen perquè no afecten al só si no a la composicióde la pista on l’apliquis. La majoria d’aquests efectes hi són per pura comoditat, jaque podriem arribar al mateix resultat per altres camins.

Arpeggiator:

És un efecte que crea un arpegi a partir de la nota on l’apliques. Un arpegi és unasuccesió lògica de notes que es pot aplicar a totes les tonalitats, els arpegis méshabituals són el major el menor i el disminuït.

Chord:

És un efecte que crea un acord a partir de la nota on l’apliques. Els acords méscomuns són el major (tónica, tercera major i quinta) i el menor (tónica, terceramenor i quinta).

Exemple de Chord

Note lenght:

Aquest efecte et permet allargar la durada de les notes, serveix per allargaraquells samples que són massa curts per les notes que vols fer.

Exemple de Note Lenght

Pitch:Aquest efecte et permet pujar o baixar una o dues octaves a la seqüènciaon es aplicat.

Exemple de Pitch

Random:

Aquest és un dels efectes més curiosos, el que fa és modificar completament lamelodia a la que li apliques i el resultat és una melodia que no s’hi assembla enres. N’hi ha varis derivats: Orange, low oct, Jazz again, forced jazz, fifth, drama,Chaos, blues.

Exemple de Random

Scale:

Aquest efecte el que fa és aplicar els paràmetres d’una escala concreta a lamelodia, de manera que si la teva melodia es surt de l’escala l’efecte ensubstitueix les notes per d’altres que quadren a l’escala. Hi ha varies escales :Escala d’un to sencer, pentatònica, major, menor harmònica, menor melòdica,tensió 1, tensió 2... Ha totes les escales els hi pots canviar la nota tònica per tal deque l’efecte funcioni com cal amb la melodia. Fins i tot pots modificar les notes dequalsevol escala per tal de crear una escala pròpia, tot i que es recomanable nocrear una escala des de zero, si no, mes aviat transcriure-hi escales ja existentsque no constin a l’efecte.

Exemple de Scale

Velocity:

Aquest efecte et permet canviar l’intensitat de les notes de tota una seqüència. Hiha varis patrons d’intensitats: Piano, Forte, compression 1, compression 2 etc...

Exemple de Velocity

Efectes d’audio:

Els efectes d’àudio en canvi no modifiquen la composició, si no el so de laseqüència.

Auto filter:

És un efecte que et permet emular una sèrie de filtres analògics clàssics. Aquestefecte és regulable amb una sèrie de dials que modifiquen uns paràmetres decaràcter molt tècnic, que no podem passar per alt.

Els dials es divideixen en varis grups : els que modifiquen l’LFO , els quemodifiquen l’envelope, els que regulen la ganancia i el dry/wet. A part dels dialstambé hi ha una gràfica amb les seves coordenades, l’eix X determina lafreqüència i l’Y la ressonància, pots modificar les coordenades a plaer per tal decanviar aquest dos paràmetres. A sota de la grafica hi ha quatre botons que etpermeten canviar el tipues de filtre: lowpass,highpass,bandpatch i notch.

LFO:

L’oscil·lació de baixa freqüència (LFO), es una freqüència per sota dels 20 Hz,inaudible per a l’oïda humana que s’utilitza per a modificar la senyal principal delsintetitzador desitjat. Hi ha dos LFOs , el del canal dret i el de l’esquerre del’stereo (R I L). L’efecte concret que causa depen dels dials següents:

Amount: Determina quant afecta l’LFO al filtre

Rate: Determina la velocitat de l’LFO. Pot expressar-se en hertz o ajustar-se altempo de la cançó amb els dos botons que te al costat

Phase: Controla la relació entre els dos LFOs. Pot mantenir-los a la mateixafreqüència o deixar-los fora de fase, creant un moviment stereo.

Envelope:

L’envelope determina com la modulació de la ona afectarà al filtre, i ho fa amb elssegüents dials:

Amount: Determina quant afecta l’envelope al filtre

Attack i Release: Controlen com respon l’envelop a les senyals entrants. Unmenor attack o release causen una resposta més ràpida a la senyal entrant, laona del so que estem modificant amb el filtre, mentre que un major attack orelease ,en redueix la resposta.

Sidechain: el botó de sidechain ens permet afegir una altra senyal de entrada pera que el filtre no tingui tansols en compte el so d’entrada, la seqüència que estemmodificant.

Gain: Determina la potència de la sidechain.

Exemple de paràmetres de Sidechain (Gain)

Dry/wet: Ens permet regular quant afecta la sidechain al filtre i a la senyal senyaloriginal que estem manipulant.

Auto pan:

L’auto pan és un efecte que et permet moure un so del canal dret a l’esquerre del’stereo. Podem crear efectes de auto panning , de tremolo i efectes dechopping(entretallat) sincronitzats al beat.

Te cinc dials que ens permeten manipular-ne l’LFO.

Shape: ens permet establir uns limits d’amplada en les ones de l’autopan, lesfreqüències més greus o mes agudes no s’hi veuran afectades.

Offset: Amb aquestdial pots decidir on comença i on acaba cada ona de l’LFO del’auto pan.

Al costat del dial de l’offset hi ha quatre botos que ens permeten canviar la formad’ona de l’efecte , ja sigui: sine, triangle, sawtooth down o ones aleatories. Cadauna d’aquestes ones tindrà un so característic.

L’amount , el Rate i el Phase fan la mateixa funció que a l’auto filter però aplicat aaquest efecte.

Exemple d’autopan predeterminat

Beat repeat:

Ens permet crear repeticions controlades o aleatòries de la seqüència que volem.

Interval: Aquest dial ens permet escollir en quin moment ,rel beat repeat començaa captar la senyal per a repetirla.

Offset: Ens permet escollir quan el beat repeat deixa de agafar la senyal.

Chance: Quan el dial està al cent per cent, les repeticions seran tal i com hoindiquen els dials de Interval i Offset, com més el baixem més variacions sufriranles repeticions. Bàsicament afegeix aletorietat a la repetició. Si el fiquem al zero,les repeticions seràn sempre diferents.

Gain: Ens permet triar quan durarà la seqüència de repeticions.

Grid: Amb aquest dial podem triar quan volem que durin les repeticions. El boto deNo triplet desactiva els tresets.

Variation: Ens perme introduir variacions en la durada de les repeticionsdeterminada pel Grid.

Aquest efecte també inclou dos filtres , un highpass i un lowpass i un moduladordel pitch(to de la nota).

Exemple de beat repeat predeterminat.

Chorus:

Aquest efecte fa servir dos ecos (delays) paralels un engrossiment del so original.

Cada delay te el seu control temporal calibrat en milisegons. El delay 1 té un filtrehighpass que pot evitar que les freqüències greus es vegin afectades per l’efecte.El delay 2 te tres modes de funcionament. En Of, només se sent el delay 1. EnFix, només el delay 1 serà modulat. En Mod, el delay 2 rebrà la mateixa modulacióque l’1.

La modulació es controla amb l’amount i el rate, l’amount funciona ambmilisiegons i el rate amb hz, els dos es poden canviar més dinamicament amb elpad de la bola que hi ha al mig del menú de l’ecfecte.

Exemple de Chorus predeterminat

Compressor:

El compressor redueix la ganancia de la senyal d’entrada fins a un llindarregulable. Redueix els pics de la senyal d’entrada i la transforma en una senyalmés compacta, contundent i que pot posar-se a volumen més alt sense clippejar-se (fenomen que corromp la senyal quan aquesta sona massa forta i que fa que lamescla soni malament).

Els dos reguladors més importants d’un compresor són el treshold (llindar) i el elratio (proporció de compressió) . El treshold marca on comença la compressió.Les senyals que superin el llindar, seran atenuades pel paramente del Ratio , quedetermina la proporció entre la senyal d’entrada i la de sortida. Per exemple, ambuna compressió de 3 Ratio, si la senyal d’entrada supera el llindar per tresdecibels, la senyal de sortida serà d’un decibel.

I si la senyal d’entrada supera el llindar per 6 decibels , la de sortida el superaratan sols per l’Attack i el Release controlan la resposta del compressor a lessenyals entrants.

L’Attack defineix quant tardà el compressor a arribar al seu màxim quan la senyala passat el llindar i el Release quan tarda a tornar a la posició original quan lasenyal ja és per sota del llindar.

La forma més fàcil de entendre com funciona el compressor es veien com actua laesfèra de la gràfica , que puja i baixa segons el compressor arriba al seu màxim oal mínim.

Exemple de compressor predeterminat

Corpus:

El corpus és un efecte que simula la ressonància de 6 tipus d’instrumentsdiferents.

Aquest efecte te molts patrons ajustabls i per tant només n’explicaré uns cuants.

Hit: Et permet decidir quina part de l’instrument es colpejada amb la emulació del’efecte. Al zero per cent, l’ instrument és colpejat al centre i com més alt sigui elpercentatge, l’instrument serà colpejat més al costat.

Bleed: Barreja la senyal sense processar de la ressonància processada. Al centper cent sona sense rastre de la ressonància de l’efecte, a percentatges mésbaixos sona amb més proporció de la ressonància.

Els 6 tipus d’ instruments són els següents:

-Marimba

-Strings: instruments de corda

-Membrane: instruments de percussió

-Plate: instruments com el xilòfon.

-Pipe: Instruments de vent amb un dels dos costats completament obert i l’altreajustable amb els parametres de l’efecte.

-Tube: Instruments de vent amb els dos costats completament oberts.

Exemple de Corpus predeterminat

Erosion:

L’efecte d’erosió degrada la senyal d’entrada modulant-la a partir d’ un delay (eco)curt amb un filtered noise (soroll filtrat) o amb una ona sinusoïdal. Aquestamodulació li aporta a la senyal una distorsió molt digital. L’eix de la X canvia lafreqüència de la ona sinusoïdal o del noise (soroll) . I l’eix de la Y controla laquantitat de modulació.

Exemple de erosion predeterminat

Filter delay:

Aquest efecte ens proporciona tres delays (ecos) diferents , cada un amb un dosfiltres, high pass i low pass.

Cada un te tres dials:

Volume: controla els decibels de cada delay.

Pan: controla per quin dels dos canals surt amb més potencia el delay.

Feedback: controla la freqüència de sortida del delay que torna a la senyald’entrada , per tal de crear oscil·lacions.

Exemple de filter delay predeterminat

Flanger:

El flanger és un efecte que produeix un efecte oscil·lant metalitzat, sobretot enfreqüències mitges i altes. Sobté duplicant l’ona original, l’ona duplicada ésdesfasa moduladament.

Pots triar entre sis tipus d’ona: cuadrada, triangular, sinusoïdal,sawtooth up,sawtooth down i aleatoria.

Els dials d’Envelope i LFO funcionen igual que al auto pan

Exemple de Flanger

Gate:

El gate, la porta de só, es un efecte que et permet establir un llindar, per sotad’aquest llindar les freqüències seran eliminades. Serveix per eliminar freqüènciesmolt baixes o altes, no desitjades.

El dial de hold

Amb el botó de flip, el llindar passa a funcionar a l’inrevés, totes les freqüènciesque es passen del llindar són eliminades.

El dial d’attack i el de release funcionen com em vist amb anterioritat en elcompressor.

Exemple de Gate

Possibilitats de vista: Sessió i Arranjaments:

vista de Sessió vista d'Arranjament

Per al tractament del format basic de só, els clips, trobem dos vistas fundamentalsper al procés de composició, la vista de sessió i la d'arranjament.

Vista de Sessió:

Un cop completats els clips de só, disposats en les seves pertinents pistesd'audio, podem iniciar el procés de grabació o emisió.

Mitjançant la vista de sessió, en la que ens permet anomenar les diferents pistes,per tal de mantenir una estructura inicial, la qual será complementada i definidaper la vista d'arranjament.

Vista d'Arranjament

Quan ja hem completat la nostre sessió, podem iniciar el posterior procès deedició de les pistes amb la vista d'arranjament, aquesta, ens permet una visió mesamplia de la línea temporal de cada clip, i per tant, permet afegir o eliminarqualsevol element que volguem modificar en la sessió.

Aquesta eïna ens permet combinar i arreglar MIDIs, loops, efectes, imatges ipistas d'audio, es molt útil ja que resulta molt funcional gracies al seufuncionament de navegació, que ens permet augmentar o disminuir la visió idesplaçar-nos pel menú amb facilitat.

Funcions:

En primer lloc podem augmentar o disminuir el zoom gradualment i desplaçarnoslateralment per la pista, fent clic a la línea de temps situada a la part superior de lafinestra d'arranjament.

També ens permet fer doble clic sobre la línea de temps per veure la zona deselecció, i en cas de no haber cap selecció, ens ofereix una vista general de lacinta multipista.

La vista d'arranjament ens mostra una vista aerea de la pista d'audio, el rectanglenegre indica la selecció que observem, el seus laterals es poden desplaçar per acambiar la vista, la vista d'arranjament ens mostrara una vista completa de la pistade principi a fi, la icona de la part superior esquerra de la pantalla, ens permetobtenir una visió a temps real de la marca de reproducció en curs.

Vista de Clips

La vista de Clips es una opció que ens permet definir i ajustar les propietats d'unclip.

Vista d'un Clip

Cliquem la vista general del clip, o fem doble clic sobre en un clip en la vista desessió o d'arranjament.

Vista de Clips

En l'edició del clip podem trobar tres parts, la Caixa Clip, en la que trobem elsparàmetres bàsics en edició de clips, hi trobem eïnes per al tractament de MIDI, iuna colecció de recursos i efectes per a alterar les notes d'un clip.

Caixa Clip

També hi trobem la Caixa d'efectes, aquesta opció ens permet automatitzar imodular els diferents efectes que volguem aplicar-hi a les pistes MIDI o als clips.

Selecció d'un clip en la vista de sessió

I per últim hi trobem la Caixa de Reproducció, aquesta es l'encarregada decontrolar el comportament de reproducció dels clips, i per tant només apareixeraen la vista de sessió dels clips.

Exemple de Caixa de Reproducció

Racks d'instruments, batería i efectes:

Rack es una eïna dinàmica que ens permet treballar amb gran varietat d'efectes,no només aixó sinó que ens ofereix un nou concepte de relació i coordinació entreells.

Vista general d'un Rack

Els Racks es fan servir per a construir procesadors de senyals complexes,instruments dinàmics, sintetitzadors en capes i més.

Control Macro, ofereix vuit parametres per modular qualsevol nombre dedispositius

També resulten de gran utilitat ja que les seves funcions ens permeten crearcadenas de dispositius i agrupar els seus controls més essencials.

Exemple de Rack d'efectes de só

El Racks:

Els Racks són una eïna ideal per al tractament de diversos dispositiussimultaneament, i també com a extensió d'un únic dispositiu, el qual estableix unanova relació entre les funcions de control dels propis parametres.

El menú contextual ens permet veure la llista de cadena, només amb un clic alboto dret

Vista generals dels Racks:

Flux de senyal i cadenes de diuspositius en paral·lel:

En qualsevol pista d'audio d'aquest programa trobem la mateixa funció de relacióentre les diferents pistes que podem trobar en cadena, els dispositius sóndisposats en sèrie, d'aquesta manera, la senyal sera transmitida d'un a l'altre deesquerra a dreta.

En l'opció predeterminada de qualsevol camp dels Racks, la vista només ensoferirá una única cadena, però realment no hi ha un nombre limitat de cadenesque una pista pot contenir.

Exemple de zona de selecció en cadena

Els Racks permeten afegir cadenes de dispositius aducionals a qualsevol pista.Quan una pista conté diferents cadenes, aquestes, funcionen en paral·lel, es a dirals Racks d'instruments i efectes, reben la senyal simultaneament, i despresprocesa aquesta senyal propia através dels diferents dispositius. La sortidad'aquestes cadenes parlel·les, es barrejen i crean el Rack.

El Racks:

Els Racks de batería també permeten fer servir simultaneament múltiplescadenes en paral·lel, aquestes cadenes, procesen l'entrada de manera diferent,aquests reben la entrada només desde una única nota MIDI asignada.

Rack de batería, a l'esquerra mostra la vista de Pad (opció explusiva dels Racksde batería)

El contingut de qualsevol Rack es pot considerar com un únic dispositiu, aixó voldir que si afegim un Rack a qualsevol punt de la cadena d'un dispositiu, aquest escomportara exactament igual que un altre dispositiu, així dons, es pot dir que cadaRack, pot contenir qualsevol nombre de Racks.

Si hi introduim un dispositiu o un Rack, posteriorment a un Rack en una cadenade dispositius d'una pista, la sortida del Rack será transmesa a aquests.

Dispositius i Plug-ins:

Dispositius:

Podem accedir als diferents dispositius que ens ofereix el programa amb elnavegador, o accedir-hi als nostres propis si els exportem desde la nostrabiblioteca, els efectes d'audio i els sintes els podem trobar a la barra lateralesquerra, amb les seves corresponents etiquetas.

Navegador de dispositius

Dispositius i Plug-ins:

El mètode més fàcil per a incerir un dispositiu a la pista es fer doble clic, peròtambé hi tenim la opció de obrir la pista desitjada per a rebre el dispositiu, fer clicsobre el dispositiu, i desplaçar-lo fins a la pista desitjada.

Cadena MIDI la qual conté tres tipus de dispositius

Els dispositius tenen un tractament realment predictiu, aixó ens permet treballaren ells amb facilitat, podem modificarlos a partir dels controls predeterminats, Ctrl+ C, Ctrl + V, desplaçar-los amb el cursor o eliminar-los amb Supr o la barra deRetroçes.

Conmutadors activadors dels dispositius

Plug-ins:

Els plug-ins son un element adicionals a la colecció de dispositius que ens ofereixel programa.

Plug-ins al Navegador

Els plug-ins d'efectes d'audio, només podrán ser inserits en pistes d'audio od'arrere d'instruments.

Dispositius i Plug-ins:

Plug-ins:

Es posible accedir als plug-ins d'audio (es a dir, no d'efectes) i importar-los fentservir l'etiqueta de plug-in del navegador. Així podem distingir rapidament els plug-ins d'audio dels de efectes, ja que aquests apareixerán amb la icona d'un teclat.

Plug-in en vista de Dispositiu

Per a fer servir els Plug-ins, es important activar la seva font, es a dir, mostrar alprograma on es troba el plug-in en el sistema per tal d'accedir-hi.

Finestre de configuració de fonts dels Plug-ins

Configuració de Plug-ins:

La opció de edició de Plug-ins ens permet veure al complet les posibilitats que aquest ens ofereix. Primer em de premer la icona de la clau anglesa situada a la part superior esquerra del dispositiu Plug-in.

Botó de edició de Plug-in

Aquesta acció, ens permetra accedir a una finestra de configuració, en la que podrem explorar les opcions que ons ofereix el programa en la vista general, i alguns parametres als que únicament es pot accedir mitjançant aquesta opció.

Botó de configuració del Plug-in

La configuració del Plug-in, no només ens permetra accedir a paràmetres els quals no són visibles en la vista general, sinó que també ens permetrá mostrar elsparametres desitjats que volem que hi apareguin.

La configuració dels Plug-ins, ens permet, per exemple determinar la qualitat derenderitatzació d'un efecte de reverb

Automatització i edició d'efectes:

Hi ha dues maneres de crear automatització d'efectes, poden semblar diferents, però el resultat pot arribar a ser idèntic.

Botó d'Automatització Arm

Automatització i edició d'efectes:

La primera i més senzilla, es cambiar els paràmetres manualment mentre esgraba una nova pista d'audio directament desde la vista d'arranjament.

Automatització desde la vista d'Arranjament

La segona es grabar una pista en la visió de sessió en la que els clips ja contenenpreviament un efecte amb automatització.

Clip amb automatització d'efecte

Per a l'edició dels efectes automatitzats també hi trobem dues víes, ambduescompletament correctes per igual, i com en molts altres casos depenen de lapropia preferència de la comoditat en cada un.

La opció dibuixar, ens ofereix una manera més lliure del tractamentd'automatització

Edició d'efectes automatitzats:

Opció dibuixar

La opció dibuixar es molt dinàmica i predictiva, es creen espais identics als de lalinea temporal en els quals nosaltres podrem canviar-hi els paràmetres desitjatsseleccionats previament per a la automatització.

Exemple d'opció dibuixar

Edició en nodols

Quan la opció dibuixar es desactivada, la mostra de la automatització s'ens presenta diferent, podem observar una linea la qual es situada sobre el clip, en la que podrem seleccionar una secció en el temps la qual volem modificar.

Exemple de edició en nodols

-Per a crear un nodol, s'ha de premer doble clic sobre el punt de la línea desitjat.

-Per a eliminar-lo faci doble clic sobre el nodol.

-Per a moure un nodol, s'ha de clicar sobre d'aquest i desplaçar-lo lateralment finsa la posició desitjada, si la selecció del nodol, conté altres al seu interior, tots els nodols selecionats es mouran també respectivament.

Si desplaçem una selecció de nodols, la podem modificar alhora verticalment

Conclusió:

Treballar en format digital, ens permet experimentar noves formes de creació, i hepogut observar que aquest programa pot ser una molt bona eïna per a la iniciació de composició i producció musical amateur.

Opinió personal:

M'ha interesat molt la evolució d'aquest treball, ja que, no m'ha presentat capinconvenient çercar la informació que necesitava per a complementar lainformació.

El procès d'aprenentatge que m'ha aportat aquest treball, crec que será essencialen la resta de les meves futures tàsques, la organització de la estructura i lainquietud en trobar informació adicional per a complementar-lo, ha estatgratificant.

Jo ho expresaria com, el resultat restant, es pot considerar un reflex del'aprenentatge que m'ha trasmès aquesta experiència, que recordare com molt útili interesant.

Ableton LiveTREBALL DE RECERCA

Blai Jové Soler 2.4

INDEX:

1.Introducció

2.Composició

3.Efectes MIDI

4.Vista de sessió

5.Vista d'aranjament

6.Racks

7.Plug-ins

8.Dispositius

9.Automatització d'efectes

10.Conclusió i Opinió personal