Negociació col·lectiva?

A un anyde la pantanada

ENGUANY s'han encetat les competèn-cies educatives transferides a la Gene-ralitat. Han estat unes competències

plenes de papers i buides de diners. Enaquestes circumstàncies, possiblement noes pot ser massa exigent amb la gestió rea-litzada per la Conselleria. El STE del PV, pe-rò, vol deixar clar que la seua comprensiódel problema acabarà en el moment en quècomence a entrar en joc la credibilitat del'autonomia. Nosaltres, que hem lluitat perl'autogovern tant o més que els qui l'estanexercint, no podríem consentir que escomençarà a desconfiar d'un sistema, de-gut a la penúria de recursos i a la mala ges-tió d'unes persones.

La Conselleria, ficada en el dilema de serun element decoratiu, malgrat tenir compe-tències legalment reconegudes, p ser unòrgan real de govern sense els mitjans ne-cessaris per a ser-ho, no sempre ha sabutsituar-se i, de vegades, ha estat decorativaquan calia governar i ha governat quan ca-lia decorar.

Aquesta institució, amb el seu exèrcit de

deu generals, trenta coronels i dos soldats,ha utilitzat la Delegació Provincial de Valèn-cia, sense haver sabut delimitar prèviamentles funcions diferents que a cadascuna co-rresponia, i això esta produint interferèn-cies entrebancadores. No és, doncs, d'es-tranyar que molts ja no sàpiguen si anar a laDelegació o a la Conselleria a solucionar elsseus problemes. En aquesta situació, queesperem transitòria, el que s'està aconse-guint no és el que es done a la Delegacióuna dimensió de pafs, sinó el donar a laConselleria una dimensió de província. Unaprovíncia que, per aquests motius, ha tin-gut un principi de curs més problemàticque Castelló i Alacant.

Pel que respecta a la normalització lin-güística, la situació actual no respon a lesexpectatives creades. Després de justificarl'escasa tasca normalitzadora duta a termel'any passat, en la necessitat de preparar bél'actual curs 83-84, cal dir que la improvisa-ció i el retràs ha estat la norma: s'ha impro-visat el sistema d'enviar professors de va-lencià a col .legis de més de setze unitats, afalta d'un estudi de les necessitats reals,que el curs passat no es va saber fer. S'haimprovisat la reducció de les 427 places for-malment anunciades a poc més de 300, la

qual cosa ha produït un desequilibri territo-rial, degut al qual han quedat sense cobrirel 20% de places destinades a l'Alacantf, el87% de les destinades al Baix Vinalopó i el100% de les corresponents al Vinalopó Mit-jà. S'ha endarrerit l'anomenament delscoordinadors, els quals, malgrat ser els ele-ments bàsics de coordinació, vancomençar a treballar després dels mestresde valencià. S'ha endarrerit l'edició dels lli-bres de text per causes que ben bé s'ha-gueren pogut solucionar el curs passat, i deles que no ha estat aliè el Departament deLingüística Valenciana de la Facultat de Fi-lologia de València. Algunes coses, com lesprogramacions —malgrat haver-se presen-tat ja a l'Escola d'Estiu — , s'han endarrerittant, que encara no han arribat als centres.

El pitjor, però, és que sembla que es va aimprovisar el reciclatge del professorat.L'existència de 10.000 sol·licituds per a larealització dels cursos de l'ICE va a ser untest a la credibilitat normalitzadora de laConselleria i a la capacitat organitzativad'un ICE que ja arrastra deficiències d'anysanteriors. En aquestos moments, no hi hatasca que tinga més prioritats que la de do-nar resposta a aquesta demanda, i ningunaexplicació que se'ns done per a justificar elque creiem que ós injustificable, ens faràentendre el que consideraríem una veritableirresponsabilitat polftica i cultural.

A un altre nivell, volem recordar que els|pressupostos generals de l'Estat, tal i com,han estat presentats al Parlament, semblaque no van a solucionar ni els problemeseconòmics de la Conselleria, ni els dels tre-balladors de l'ensenyament. La Generalitatvalenciana, en el seu conjunt i una vegadadescomptades les despeses de personal,no tindrà més enllà dels dos mil milions depessetes. Pel que respecta als treballadorsde l'ensenyament, tenen previst un aug-ment retributiu del 6'5%, així com una re-ducció de 220 milions en el concepte d'ho-mologació. Això si, hi ha una nova partidaper a la renovació pedagògica, dotada amb139 insultants milions de pessetes.

ESTE a fio han empezado las competències educati-vas transferidas a la Generalitat Han sido unascompetencias llenas de papeles y vaclas de dine

ro. En estàs circunstancias, posiblemente no se puedeser excesivamente exigente con la gestión realizada porla Conselleria. El STE del PV quiere dejar claro que sucomprensión del problema acabaré en el momento enque empiece a entrar en juego la credibilidad de la autonomla. Nosotros, que hemos luchado por el autogo-bierno tanto o més que los que lo estén ejerciendo, nopodrlamos consentir que se empezara a desconfiar deun sistema por culpa de la escasez de recursos y de lamala gestión de unas personas.

La Conselleria, inmersa en el dilema de ser un elemento decorativo a pesar de tener competencias legal-mente estab lec idas, o ser un rïrganoreal de gobierno sin los medios necesarios para serio, noaerripre ha sabido situarse y, a veces, ha decoradocuando tenia que gobernar y ha gobernado cuando de-bía decorar.

Esta institución, con su ejército de diez generales,trelnta coroneles y dos soldados, ha utilizado la Delegación Provincial de Valencià, sin haber sabido delimitarpreviamente las diferentes funciones que correspondlana cada una de ellas, y ello esté produciendo interferen-cias y obsléculos No es de extrafiar que muchos ya nosepari si deben ir a la Delegación o a la Conselleria parasolucionar sus problemas. En esta situació n, que espe-ramos sea transitòria, lo que se esté consiguiendo no esque la Delegacjrjn cobre una dimensión de pals, sinóque se de a la Conselleria una dimensión de provincià.Una provincià que, por estos motivos, ha tenido un ini-cio de curso més problemàtico que an Alicante o CasteHo n.

Por lo que respecta a la normalización lingüística, lasituació'n actual no responde a las expectatives creadas.Después de justificar el escaso trabajo de normalizaciónllevado a cabo el curso pasado, en la necesidad de pre-parar bien el curso 83-84, hay que decir que la improvi-sadiín y el retraso se han hecho norma: se ha improvi-sado el sistema de enviar profesores de valenciano a loscolegios de més de dieciséis unidades, por falta de unestudio de las necesidades reales, que el aRo pasado nose supo hacer. Se ha improvisado la reduccióri de las427 plazas formalmente anunciades a poco més de 300y que han producido un desequilibrío territorial, en elque han quedado sin cubrir el 20% de las plazas destínadas al Alacantí, el 87% de las destinadas al Baix Vinalopó y el 100% de las correspondientes al Vinalopó Mit-jà. Se ha retrasado el nombramiento de los coordinado-res, los cuales, a pesar de ser los elementos bésicos dela coordinació n, han empezado a trabajar después deempezar los maestros de valenciano- Se ha retrasado laedición de los libros de texto por causas que el afb pa-sado podrlan haberse solucionado y de las que no esajeno el Departamento de Lingüística Valenciana de laFacultad de Filologia de Valencià. Algunas cosas, como

las programaciones —a pesar de haberse presentado yaen la Escola d'Estiu , se han retrasado tanto, que aúnno han llegado a los centros.

Sin embargo, lo peor es que parece que se va a im-provisar el recidaje del profesorado. La existència de10.000 solicitudes para realizar los cursos del ICE van asuponer un «test» para la credibilidad normalizadora dela Conselleria y para la capacidad organizativa de un ICEque ya arrastra clef ciencias de a Rus anteriores. En estosmomentos no hav ningún objetivo que tenga mas priori-dades que la de dar respuesta a esta demanda, y ningu-na explicación que se nos de para justificar lo que creemos que es injustificable, nos haré entender lo que considerarlamos una irresponsabilidad política y cultural.

A otro nivel hay que recordar que los presupuesto ge-nerales del Estado, tal y como se han presentado en elParlamento, parece que no van a solucionar ni los pro-blemas económicos de la Conselleria ni los de los trabajadores de la ensefianza. La Generalitat valenciana, ensu conjunto y una vez descontados los gastos de perso-nal, no contarà con més de unos 2.000 millones de pe-setas. En lo que respecta a los t rabaj adores de la ensefianza, tienen previsió un aumento retributivo del 6'5%,asl como una reducción de 220 millones de pesetas en elconcepto de homologación. Eso si, hay una nueva par-tida para la renovación pedagògica, dotada con 139 in-sultantes millones de pesetas.

CORRESPONDÈNCIA

GRANJA ESCUELAEns ha arribat al sindicat l'oferiment dels com-

panys de la Granja Escuela El Campillo per a es-tatges d'una setmana, dilluns a divendres, degrups d'escoles, amb activitats d'hort, granja,tallers... Per a més informació, podeu escriure a:Granja Escuela El Campillo, Bugarra, València, idesprés vos convidem a contar-nos l'experièn-cia.

ELS LLIBRES DE TEXTDE VALENCIÀ

És possible que jo no entenga de negocis,també és possible que no siga editor-a de publi-cacions..., però el que sf que és cert és que sócmestra amb una opció de cultura popular, i queem trobe treballant a un barri obrer on els fillsd'aturats i aturades vénen a la meua escola. Pot-ser tot això faça difícil d'entendre i justificar elspreus dels llibres de text que van a servir de guiaen l'aprenentatge del valencià.

Puc comprendre (els costos son alts de l'edi-ció, la tirada és curta...), però no acceptar que ales nostres escoles siga més car deprendre envalencià que en castellà. Per a mi, que veig la ur-gent necessitat de normalitzar la llengua del nos-tre pals, és un insult i una incongruència moltgran.

En aquesta societat on tot té (avui per avui)que emparar-se baix la perspectiva del negoci,entenc que encara no és rentable fer llibres envalencià. Puix bé, ^caldrà demanar a les institu-cions explicacions del per què no han subvencio-nat al menys el 50% dels costos en l'edició delsllibres base en EGB i FP?

Un país on la llengua pròpia ha estat castrada,castigada, sotmesa, desprestigiada, maltracta-da..., pot demanar-se-li l'esforç que pague el do-ble (en els llibres) per deprendre en la seua llen-gua?

En aquest moment, on cal fer un esforç granper fer fàcil l'ensenyament del valencià, cadascúté que donar el que té, i ben segur que els treba-lladors puguem donar de tot menys diners; peraixò és un insult per a un barri com els nostres, ifa l'efecte que també els llibres van a estar més a

l'abast de «los nihos bien» que dels fills dels tre-balladors i aturats. I en això no estem d'acord.

CARME ORTIZ

EDITA: jfte^Mftt ^MfC t̂f̂ ·^Ni9 ÍW*«^̂ iW

Director: Jaume Munoz

N.° D. L: 1.454 1981

Gascó Oliag, 8-A, 10. Telèfon: 361 52 16. València

Imprimeix: Foco-Berthe Cambrils, 8.Tel. 365 61 00

' i '. ! ., :Consell de redacció <i >i i

Pilar Tormo, Anna Ros, Albert Sansano,Pere Boluda, Honorat Ros, Gonçal Alcalde.

ACCIÓ SINDICAL

PROJECTE DE LLEI DE LA FUNCIÓ PÚBLICA

i

NEGOCIACIÓCOL·LECTIVA?

El II Congrés del STE-PV, en parlar de la negociació col·lectiva, assenyala: «D'altre ele-ment a tindré present... és el marc legal que ens dóna la democràcia parlamentària, en laqual les Corts i els seus components, per voluntat popular manifestada en eleccions, tenenla funció legislativa, també pel que pertoca a la política educativa, així com per a les dota-cions pressupostàries que ella necessite. En aquest fet legal cal situar el sentit i alcanc de laparticipació dels treballadors de l'ensenyament en tot allò que afecta a la política educati-va, així com en ell cal centrar el tema de la negociació col·lectiva a la funció pública.» Peròaquest marc legal, tot i condicionant aspectes de la negociació, mai pot significar que l'ar-ticle 37 de la Constitució (dret a la negociació col·lectiva) s'entenga excloint els treballadorsde la funció pública. Reconeixerà aquest dret la legislació?

ELEMENTS MÍNIMSD'UNA NEGOCIACIÓ

L'Estatut dels Treballadors de 14 de març de1980, que no és d'aplicació per als funcionarispúblics, determina que els convenis són el re-sultat de la negociació, els quals són definitiuscom «la expresión del acuerdo librementeadoptado» i tenen com a característica bàsicaei que són vinculants, ja que «obligan a todoslos empresàries y trabajadores incluidos dentrode su àmbit o de aplicación» (art. 82). Una verita-ble negociació col·lectiva ha de tindré, deixant apart altres aspectes que ja tractarem en parlar dela representantivitat dels negociadors, la possibi-litat d'acabar en un conveni que obligue a lesparts.

També el contingut possible del conveni ósimportant per tal de poder parlar de negociació.L'Estatut dels Treballadors diu que mitjançantels convenis col·lectius «se regulan las condi-ciones de trabajo y productividad; igualmen-te podran regular la paz laboral a través de lasobligaciones que se pacten» (art. 82). La com-plexitat que les condicions de treball i de produc-tivitat tenen per als treballadors de l'ensenya-ment ens fa exigir que siga element de negocia-ció «tot allò que afecte a la política educativa».

Contemplen els avantprojectes de llei aquestselements mínims d'una veritable negociació?

NEGOCIACIÓDE LES CONDICIONSDE TREBALL

L'avantprojecte de llei de reforma de la funciópública, en el seu article 2", apartat 2, b), asse-nyala que correspon al Govern: «Establecer, apropuesta del Ministerio de la Presidència, lasinstrucciones a que debera'n atenerse los repre-sentantes de la Administración del Estado en lanegociación con la representación de los fun-cionarios públicos de las condiciones de em-pleo de los mismos, así como dar validez y efi-càcia a los acuerdos alcanzados mediante suaprobacio'n expresa y formal.»

Aquesta formulació ós suficientment explicitaperquè pugam valorar-la de positiva, ja que arre-plega els elements mínims que ha de contemplarla negociació. Però la praxis dirà I

A més a mes, per si de cas «no se produceacuerdo en la negociación», s'assenyala com afunció del govern «establecer unilateralmente, apropuesta del ministre de la Presidència, las con-diciones de empleo de los funcionariespúblicos». De la nostra força dependrà l'existèn-cia d'acordsl

EN CASOS DE CONFLICTE

La falta d'acord pot generar conflictes, aixícom les diferents interpretacions dels existents, ideuen previndre's mecanismes de solució nego-ciada. L'avantprojecte de llei de sindicació i vagaarreplega la figura del conflicte col·lectiu, as-senyalant als articles 27 i 28: «Tanto las adminis-traciones püblicas interesadas como los funcio-narios públicos o sus representaries legales, pa-ra resolver los conflictos surgidos entre ellos, po-dran nombrar mediador, el cual formularà el co-rrespondiente dictamen.» Però res es diu de laforça vinculant del dictamen del mediador; alcontrari, es deixa clar que: «la negativa de laspartes a aceptar las propuestas presentades por'el mediador tendra'n que ser razonadas y por es-crito... y debera"n hacerse püblicas inmediata-mente».

Quan es parla de la vaga (art. 31), també esparla de negociació: «Durante la totalidad delperíodo de preaviso (diez dfas naturales anterio-res a la fecha de comienzo de la huelga), la auto-ridad administrativa correspondiente y el comitède huelga deberàn mantener las negociacio-nes que se estimen convenientes para resolver,en su caso, el conflicte.» Es suposa que es po-den arribar a acords vinculants! Aquest reconei-xement dels comitès de vaga pot ser un pas im-portant, sobretot si els organismes anomenats,representatius o no, ho són veritablement o laseua actuació no és escaient I

ELDRETASERCONSULTATS

L'avantprojecte de llei de reforma de la funciópública, així com l'avantprojecte LODE, establei-xen els anomenats consells, que són també or-ganismes de participació: «El Consejo Superiorde la Función Publica», «el Consejo Escolar deEstado» i «Consejos Escolares de àmbitos terri-torial es distintes».

So'n considerats com «órgano de coordina-ción y consulta de la política de función publica»i com «órgano de participación en la programa-ción general de la ensefíanza y de asesoramientorespecto de los proyectos de ley».

Hom desprecia apriorísticament els òrgansanomenats de consulta, però hi ha que reconèi-xer que poden tindré una veritable força, si mésno, de convocatòria per a les lluites. En tot cas,sempre serà un pas endavant, encara que tin-gam que anar més lluny!, ser consultats «pre-ceptivamente» en algunes qüestions importants,i que els esmentats òrgans siguen un mecanismeper a presentar propostes, sempre que no siguenla formula exclusiva.

Properament analitzarem amb més profundi-tat les funcions dels consells i, el que és més im-portant i crec que inacceptable: la seua compo-sició .

ACCIÓ SINDICAL

SECTOR INB

EL CURSO EMPEZOEN HUELGA

Cerca de mil profesores en paro en el Pafs Va-lenciano y varios I. B. cerrados en Valencià fueel balance total a la convocatòria de huelga quehicieron la asambleta de representantes declaustres y las centrales STE-PV y CC. 00. paralos días 3 y 4 de octubre, fecha del inicio del cur-so 83-84. Y todo ello como respuesta del profe-sorado a una pésima planificacidn del inicio delcurso por parte de la Conselleria de Educación,que —ante la sorpresa de todos— aumentaba ycorregia los problemas y errores de pasadas ad-minist raciones.

En efecte, la política socialista (I) de una míni-ma ampliacídn de la plantilla del profesorado— «para disminuir el dèficit del gasto publico»—,que se ha quedado corta ante el aumento delalumnado, ha permitido que aumenten las asig-naturas afines hasta extremos casi insostenibles(se han llegado a dar horarios con griego, fran-cès e inglés como materias afines a la especiali-dad del profesor), que, en general, los horariosse hayan visto incrementados en cuanto a horaslecti vas, que no se haya dejado dar clases de re-paso, desdoblar cursos... y hasta ha permitidoque luchemos y reivindiquemos no los 28 alum-nos por aula, sinó los |40! al permitir («por nece-sidades de escolarización o de pleno aprovecha-miento del profesorado disponible») indiscrimi-nadamente pasar de esa cifra ya patètica para laensefianza. Todos estos problemas, ademàs, re-

% cortaban la ya mínima autonomia de los centrosen cuanto a la elaboració'n de horarios, al primarlos criterios puramente técnicos de la inspección— que ünicamente se ha limitado a poner enpràctica las ordenes de Conselleria— sobre loscriterios pedagógicos de los distintos semina-rios.

Por otra parte, la precària situacidn de los pro-fesores de valenciano —sin complemento dedestino, con veintiuna horas porque itodavla! no

hay valenciano en COU y sin aumento de planti-lla, es un ejemplo claro de como paralizar el proceso de introducción del valenciano en la E. M.

Però, Idgicamente, los logros de esta políticasocialista (I) llegaban a su punto àlgido al dejar,a comienzo del curso, a unos sesenta interinos ycontratados en la calle solo con la promesa— para los interinos que queda ban y para los queya estaban trabajando— de hacer sustitucionesdurante todo el afío y con unas inadmisibles con-diciones de trabajo — goteo de plazas, traslados

forzosos, contratos no anuales, sin complemen-to de destino...

Las asambleas, las reuniones de claustres y di-rectores, los encierros en Conselleria y las senta-das ante el M. E. se han sucedido vertiginosa*mente, creando la tònica del comienzo del cur-so, y han dado como resultado un gran malestarentre el profesorado y la huelga de los dlas 3 y 4,con la que se ha puesto de manifiesto lo lejosque estamos aün —més que nunca— de gozarde una autèntica ensefíanza media formativa yde calidad.

FORMACIÓ PROFESSIONALCom al darrer número de l'ALL-l-OLI es deia,

la lluita per a treure la FP de l'abandó en que estroba no pot esperar més. A Catalunya, el cursha començat amb mobilitzacions del sector, de-manant la reducció del número d'hores lectives adivuit, homologació de sous, nomenament i re-tribució dels caps de departament, així com exi-

gint treball per als contractats i opositors lliures,l'acabament de la corrupció, equiparació delsmestres de taller, etcètera. A l'objecte de plante-jar un atur també al País Valencià, vos esperemel proper dijous dia 20, d'octubre, a l'Institut Po-litècnic Blasco Ibànuz, en l'avinguda Antic Reg-ne de València, número 46, en València.

LA LLARGA LLUITA PER LANORMALITZACIÓ

La incorporació dels mestres de valencià a les escoles està fent-se amb prou de dificultats degut ala continuació de la política de pedaç a què ens està acostumant la Conselleria.

Al arribar als centres, s'han trobat situacions molt diferents i quasi totes dolentes: des de directorsque passen, fins a mestres que volen que es done valencià per a tindré hores lliures. Encara que lesinstruccions de la Conselleria són clares, no s'estan aplicant. El més comú és la reducció real d'horesperquè puga donar-se en tots els cursos, i clar, els especialistes han de passar per moltes classes ambpoc de temps, la qual cosa reforça el caràcter de «marià» de l'assignatura i resulta clarament antipe-dagògic als primers cursos.

A açò hi ha que afegir el retard en l'edició de material (llibres, programació...), cosa que és mésgreu en les zones fortament castellanitzades i que necessiten un tractament pedagògic específic.

D'altra banda, l'endarreriment en anomenar els coordinadors fa que hi haja una certa situació dedescontrol i buit; es fa cada vegada més evident la urgència d'una tasca de control als centres i de su-port legal i pedagògic a la gent que està treballant. S'han fet en algunes comarques, a iniciativa delsprofessors de valencià, reunions de coordinació pedagògica que han fet palesa la necessitat que«l'autoritat competent» organitze estatges d'orientació pedagògica que serveixquen de punt de parti-da per a una coordinació estable.

En el camp estrictament laboral (encara que no es pot separar massa, perquè les condicions detreball repercuteixen en la qualitat d'eixe treball) ens trobem amb una situació que no canvia i, en totcas, s'agreuja: els contractes han estat signats en blanc i seran fins a desembre; les places que nos'havien adjudicat continuen en l'aire, i les places que mancaven fins les famoses 427, no es sap quèpassa en elles.

"Els mestres afectats s'estan reunint en assemblea per a veure de dur endavant tant les reivindica-cions relatives al contracte (garanties que es renove a 1 de gener i que siga fins a setembre), com lesque pertoquen a l'assumpte de la plantilla (ampliació real fins les 427 promeses, adjudicació públicade les mateixes).

*CONVOCATÒRIA D'ASSEMBLEES PER ALS PROFESSORS EN VALENCIÀD'l. N. B.

VALÈNCIA: Dia 18, a les vuit hores, alCol·legi de Llicenciats.

ALACANT: Dia 19, a les vuit hores, carrerOrense, 3, E, dreta (seu STE-PV).

CASTELLÓ: Dia 19, a les vuit hores, plaçaPals Valencià. 6.3.* (seu STE-PV).

AL VOLTANT DE

20 D'OCTUBRE 1982-20 D'OCTUBRE 1983

A UIM ANY DE LAPANTANADA

B dia 20 d'octubre farà un any que les aigüesdel riu Xúquer inundaven la Ribera. Des d'aquellmoment fins ara no és que ha plogut molt (per-què la seca és gran), però han passat moltes co-ses i cal refredar la memòria.

Durant quasi mig any, aquesta comarca va sernoticia periodística i «humanitària», vàrem ferpossible que la gent poguera treure el sentit de«caritat» i d'heroi i l'emprarà una mica envoltanta les consciències de l'aire contaminat de la llàs-tima i el sentit de víctimes d'una catàstrofe «na-tural», sentiments, tots ells, que passen a l'oblitcom les noticies, i que son una desviació del sen-tit de solidaritat, que és el que cal potenciar i enel que s'hem d'educar, perquè eixe no ens l'en-senyen i és el que avui ens mou a escriure al vol-tantdela pantanada.

En aquell moment es va ficar en evidènciacom estava de mal feta l'ordenació del territoride les nostres comarques: l'autopista, que va ferde paretó i frenà el desaigüe cap al mar; la nu-clear, que va ser inundada per les aigües; el pan-tà, que va fer possible que la inundació fóra unembassament dels pobles; la red de ferrocarril,que serviu per a impedir que l'aigua seguirà elcurs normal..., i en concret les estructures esco-lars, construïdes sense comptar amb les inunda-cions pròpies del Xúquer.

A més a més, cal recordar que es va palpar laincompetència de les institucions publiquesper tal de respondre coordinadament i de formaimmediata a una catàstrofe tan gran. Ni sanitat.

ni urbanisme, ni alimentació, ni educació, ni in-formació, varen estar a l'altura de les aigües.

Tan sols la resposta generalitzada de dona-cions i la voluntat de cooperació de grups, varenfer possible que el desastre no fóra més gran.

B STE-PV, com a organització progressista,també va estar escapçalant la lluita per la recu-peració de tots els pobles de la Ribera, col·labo-rant colze a colze amb tots els treballadors del'ensenyament i del poble en general, que dia adia treballaren decididament en la resoluciód'aquells problemes. Potser que ens pillarà des-proveïts, però varen ser capaços d'afrontar:

1. La col·laboració en les primeres urgènciesde neteja d'escoles i organització d'infraestruc-tures alimentàries de la població.

2. L'organització dels mestres en assem-blees comarcals i de poble, on vàrem poder as-senyalar els problemes i analitzar la situació.

3. Portar endavant les reivindicacions que esderivaven d'aquella situació, plantejant-les al de-legat i als organismes corresponents.

4. La coordinació amb totes les demés orga-nitzacions populars en la lluita per la recuperacióde la comarca destruïda per les aigües.

Però el més important creiem que és que per anosaltres no ha deixat de ser noticia. Els proble-mes ara són menys periodístics perquè el tre-mendisme primer ja ha passat, però resta un ca-mí llarg i molts problemes per resoldre, que no-saltres no oblidem i per els quals seguim treba-llant i lluitant:

ACC\Ó CULTURALDEL PAS VALENCIKés una resposta conscient i serenaa molts problemes que els valendanstemem plantejats.

demaneu informació al

secretariat de l'ensenyament de l'idioma

menéndez pelayo, 26, 2°" 2'telèfon 21.03.15Castelló

moratín, 15, 8* girona, 12telfs. 321 92.24322 5802322 58 19 telèfon 21 26 00valència alacant

— B judici als culpables.— El problema de la presa de Tous.— La reconstrucció i planificació popular dels

pobles i terres.— H treball per a tots i totes en la mateixa co-

marca.— El desmantellament de la nuclear de Co-

frents.— La repoblació forestal immediata i amb flo-

ra del pals.— L'esclariment de|s diners (indemnitza-

cions, donatius, ajuds) rebuts a la co-marca.

— La planificació dels serveis sanitaris i edu-catius (centres d'EGB, FP, instituts), etcè-tera, d'acord amb l'estructura del medi.

Per tot això estem ací un 20 d'octubre de1983, per a assenyalar que continuem recordanti que això ens mou a portar una campanya: Co-nèixer la comarca, estudiar-la i salvar-la, perquèós nostra.

DOCUMENT(«NOTICIAS» 6-XI-82)

EL STE-PV exigeun plan urgente

de escolarizaciónEl Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament

del País Valencià ha hecho publico a través deun comunicado la descoordinación de la Direc-ció'n Provincial de Educació'n para establecer unplan de ayuda urgente para los centros escolaresafectados por la riada, asícomo para la evacua-tión y escolarización inmediata de los ninbs queno pueden asistir a clase.

j H STE-PV explica que desde el primer mo-mento se ofreció para poner a disposición delMEC todos sus medios personales y materiales,però que, ante su sorpresa, no fueron incluidosen ninguna comisión.

Sus ofertas se concretaban en coordinar a losprofesores sin centro escolar para las tareas delimpieza y atenciòn a los ninbs evacuados, con-feccionar un informe de los daRos sufridos en lasescuelas y de la situación de los escolares ycoordinar ofertas para escolarizar temporalmen-te a los ni ríos evacuados.

A iniciativa pròpia, ya que no se les incluyó enninguna tarea concreta, el STE-PV decidió reco-ger, por su pròpia cuenta, información en loscentros afectados, de la situación, y propuso fi-nal mente un plan de acción urgente, que hanpresentado a la Direcció'n Provincial de Educa-ción. El STE ha emplazado al MEC a que adelan-te un plan de escolarización para ser debatido enasamúea de los ensefiantes.

AL VOLTANT DE

ESCUELA DE PESCADORES DE VALENCIÀ

EL MAS GENUINOTERCERMUNDISMO

La escuela llamada de «Pescadores», sita en elCabanal, hace mucho tiempo que fue construí-da; y hace mucho, mucho tiempo que poco apoco ha sido abandonada y ha estado totalmen-te fuera de la preocupacidn de las institucionesque les competia: Cofradia de Pescadores,MEC, Ayuntamiento.

En medio de todo ello, unos ni Ros, en unascondiciones de escolarización que no tienen na-da que envidiar a los palses tercermundistes.

Al final del curso 82-83, la inspección «metelas narices» y se realiza un proyecto pedagógicosobre el centro. Se habla con el MEC, con elAyuntamiento y con la Cofradia de Pescadores,que dice no tener nada que ver con el tema edu-cativo. Sin embargo, al final del curso todo sonbuenas perspectivas para el curso 83-84.

Però... llega septiembre y ilembladl, las pers-pectivas siguen siendo perspectivas para el co-lectivo de educadores que se habfa hecho cargodel tema: ni hay profesores, ni hay edificio, nihay...; s( hay un derrumbamiento —el dia 10 deseptiembre— de una pequeha parte del edificio,però que denota el estado del mismo.

El dia 15..., comienzo del curso: los ni Ros si-guen sin escuela, y el colectivo no tiene respues-tas pràcticas respecto al proyecto pedagógicoque se habla presentado.

Hay unos noventa nifios —segün dicen —, yest é ah (..., en I a cal le, y siguen estando en I a ca-lle. Después, las llamadas, idas y venidas alAyuntamiento. El dfa 15, el aparejador municipalprohlbe la entrada al centro.

Conversaciones, citas y diàlogos de los educa-dores con el MEC y el Ayuntamiento — peregri-naje peor que el de nuestros antepasados paraganarse «la glòria».

Propuesta del colectivo: cuatro aulas en dos

edificios prefabricades para meter a los ninos, ycompromiso del Ayuntamiento para restaurar eledificio antes del curso 84-85, ^no es mucho,verdad?

Solució'n municipal: meter —prensar— a losnifios en otro centro publico de la zona, que, co-mo todos, està ya bastante prensado. Dicen queno hay dinero. i Para una urgència no hay dine-ro?, ipara dar una salida digna a un problemaque està'n sufriendo ninos gitanos y marginadesno se puede encontrar dinero?, /coma prevénnuestros ediles las mil y una catàstrofes—pequefias, però pequefias — que pueden sur-

gir en el municipio?... No, para educación siem-pre falta dinero.

Hoy por hoy, todos estan (de primero a quin-to, y ya hemos dicho, ni Ros de escolarización di-fícil) en un salón de actos de un colegio de la zo-na: los cuatro maestros nombrados por Conse-lleria el |4 de octubrel, y los ninos que quierenvenir a «adocenarse» (muchas docenas). |Ahl,existe una pequefia terraza para el recreo.

Un feliz comienzo de curso el 10 de octubre de1983.

^Resistiran maestros y alumnos?... Seguire-mosinformando.

DIA INTERNACIONALPER LA PAU

Convocada per un conjunt de forces polítiques, sindicals i socials, entre les quals es troba el nos-tre sindicat, el proper dissabte, 22, a les 7.30 hores, eixirà de Sant Agustí una manifestació que esperem siga una mostra clara de la sensibilització del nostre poble davant del que suposa l'armamentismei el risc de guerra nuclear.

Com es diu a la crida pel desarmament i la desnuclearització, feta pel Grup per la Pau i el Desarma-ment (Casa Verda), «ja al 1969 les armes nuclears podien acabar amb tota la humanitat sis-centes no-ranta vegades. La dècada dels 80 sembla haver despertat els éssers humans de l'acceptació apàticad'aquest destí. La radicalitat del perill fa l'acció imperativa...» Per a conduir:

«Per tot això, fem nostre la declaració d'una zona europea desnuclearitzada allunyada delsblocs militars i anunciem l'inici d'una campanya a llarg termini que s'oriente vers la concreciód'aquestos objectius al nostfe tbíritori: desvinculació de l'OTAN, desmantellament de les bases i re-núncia al tractat de cooperació i defensa amb EEUU, reducció dels pressupostos militars i de l'arma-ment convencional, ratificació del tractat de no proliferació, congelació del programa nuclear i des-mantellament de la central de Cofrents.»

Cridem tot el poble valencià, especialment els treballadors de l'ensenyament, a unir-se, tots ple-gats, a aquesta lluita pel nostre dret al futur.

BOERIAS

PROJECTE DE LLEI I D'ÚSI ENSENYAMENT DEL VALENCIÀ (i II)

Article setze. Les empreses de caràcter pú-blic, així com els serveis públics directament de-penents de l'Administració, han de garantir queels empleats que tenen relació directa amb el pú-blic tinguen el coneixerfiérit suficient del valenciàper atendre amb normalitat el servei que els ésencomanat.

CAPÍTOL SEGON. De l'ús normal.

Article dèsset. Tots els ciutadans tenen eldret a expressar-se en valencià a qualsevol reu-nió, així com a desplegar en valencià llurs activi-tats professionals, mercantils, laborals, sindi-cals, polítiques, religioses, recreatives i artísti-ques.

TÍTOL SEGONDel valencià a l'ensenyament.

CAPÍTOL PRIMER. De l'aplicació del valencià a l'en-senyament.

Article divuit.

U. La incorporació del valencià a l'ensenyament esobligatòria en tots els nivells educatius. Als territoriscastellano-parlants que es relacionen al títol V, la incor-poració esmentada s'hi farà de forma progressiva, ate-nent a la situació sociolingüística particular, de la mane-ra que reglamentàriament siga determinada.

Dos. B valencià i el castellà són llengües obligatò-ries als plans d'ensenyament dels nivells no universita-ris, tret de l'excepció feta al número u.

Article dènou.

U. Hom tendirà, en la mesura de les possibilitats organitzatives dels centres, a què tots els escolars rebenels primers ensenyaments en la llengua habitual, valen-cià o castellà.

Dos. Malgrat això, i sense perjudici de les excep-cions regulades a l'article vint i quatre, al final dels eides en què es declara obligatòria la incorporació del va-lencià a l'ensenyament i qualsevol que haja estat la llen-gua habitual en iniciar els estudis, els alumnes han d'es-tar capacitats per utilitzar, oralment i per escrit, el valen-cià en igualtat amb al castellà.

CAPtTOL SEGON. De les excepcions.

Article vint-i-quatre.

U. L'obligatorietat d'aplicar el valencià a l'ensenya-ment en els territoris assenyalats com de predominivalenciano-parlant al títol cinquè, restarà sense efectede manera individual quan els pares o tutors que ho soli-d'ten acrediten fefaentment residència temporal aaquest territori i expressen, en formalitzar la inscripció,els desig que els seus fills o tutelats siguen eximits del'ensenyament del valencià.

Dos. B Consell de la Generalitat valenciana intro-duirà progressivament l'ensenyament del valencià alsterritoris de predomini lingüístic castellà relacionats al tí-tol V, i afavorirà totes les iniciatives públiques i privadesque contribuesquen a la finalitat esmentada. Tot açò,sense perjudici que els pares, o tutors residents a les zo-nes susdites puguen obtenir l'exempció de l'ensenya-ment del valencià per a llurs fills o tutelats, quan així hosol·liciten en formalitzar-ne la inscripció.

TÍTOL TERCERDe l'ús del valencià als mitjans de comunicació social.

Article vint-i-cinc.

U. El Consell de la Generalitat valenciana vetllaràperquè el valencià tinga una adequada presència a lesemissores de ràdio i televisió i altres mitjans de comuni-cació gestionades per la Generalitat valenciana, o sobreels quals tinga competència, d'acord amb el que dispo-sa la present llei.

Dos. Impulsarà l'ús del valencià a les emissores deràdio i televisió.

Tres. Fomentarà les manifestacions culturals i artís-tiques realitzades en valencià.

Article vint-I-sis.

U. Tots els ciutadans tenen el dret d'ésser informatspels mitjans socials de comunicació tant en valenciàcom en castellà.

Dos. De la mateixa manera, en l'accés dels ciuta-dans als mitjans de comunicació social en els termes es-tablerts per la legislació, tindran dret a utilitzar el valen-cià, oral i escrit, en condicions d'igualtat amb el caste-llà.

Article vint. L'Administració prendrà les mesuresque calguen per impedir la discriminació dels alumnes TÍTOL QUARTper raó de la llengua que els siga habitual

Article vint-i-u. Haurà d'incloure's obligatòriamentl'ensenyament del valencià als programes d'educaciópermanent d'adults.

Article vint i dos. Els ensenyaments especialitzats,als programes dels quals s'ensenye llengua, haurà d'indoure's obligatòriament l'ensenyament del valencià.

Article vint-I-tres.

U. Atesa la cooficialitat del valencià i del castellà,els professors han de conèixer les dues llegües.

Dos. Bs professors que quan entre en vigor aques-ta llei no tinguen un coneixement suficient del valenciàseran capacitats progressivament mitjançant una políti-ca fonamentada en criteris de voluntarietat, gradualitat ipromoció professional.

Tres. Els plans d'estudis dels centres de formaciódel professorat hauran d'incloure el valencià de maneraque tots els professors, en acabar els seus estudis, tin-guen un coneixement del valencià, oral i escrit, en igual -tat amb el que es tinga en castellà.

Quatre. La reglamentació reguladora de l'accés delprofessorat als centres públics i privats establirà el siste-ma perquè tots els professors de nou ingrés possees-quen les condicions fixades al número u d'aquest arti-de.

De l'actuació dels poders públics.

Article vint i set El Consell de la Generalitat valen-ciana, mitjançant disposicions reglamentàries, fomenta-rà l'ús del valencià a totes les activitats administrativesdels òrgans depenents d'aquesta.

Article vint-l-vuit. De la mateixa manera procediranels ens públics d'acord amb els principis i exepcions de-terminats per la present llei.

Article vint i -nou. El Consell de la Generalitat valen-ciana propiciarà l'ensenyament del valencià als funcio-naris i empleats públics depenents d'aquesta, de l'Ad-ministració local i central en els termes que amb aquestat'acorda.

yArticle trenta.U. La Generalitat valenciana i les corporacions lo-

cals podran exceptuar i bonificar respecte d'obligacionsfiscals als actes i manifestacions relacionats amb el fo-ment, divulgació i extensió de l'ús del valencià.

Dos. A les bases de convocatòria per a l'accés acàrrecs, ocupacions i funcions públiques per la Genera-litat valenciana i les corporacions locals, en l'àmbit deles respectives competències, podrà exigir-se un conei-xement suficient del valencià par tal que puguen

realitzar-se les funcions públiques d'acord amb els prin-cipis d'ús del valencià, previstos a aquesta llei.

Tres. Bs poders públics valencians assenyalaran elsllocs per als quals és preceptiu el coneixement del valen-cià.

Quatre. Bs impresos, formularis i models oficialsque hagen d'utilitzar els poders públics a la ComunitatValenciana hauran de redactar-se de forma bilingüe.

Cinc. Els poders públics de l'Administració local, al'àmbit de la Comunitat Valenciana, podran fer ús delvalencià de manera exclusiva, quan per situació socio-lingüística no es perjudiquen els drets i legítims interes-sos dels administrats.

Article trenta-u. El govern valencià realitzarà ambl'Administració de Justícia els acords necessaris per ferefectiu l'ús del valencià als jutjats i tribunals.

Article trenta-dos. Semblantment i als efectes denormalitzar l'ús del valencià als registres públics no sub-jectes a competència de la Generalitat valenciana,aquesta promourà amb els òrgans competents acordspertinents.

Article trenta tres. Els poders públics valencians fo-mentaran en l'àmbit de la seua competència i d'acordamb el que disposa aquesta llei, l'ús del valencià a lesactivitats professionals, mercantils, laborals, sindicals,polítiques, recreatives, artístiques! asociatives.

Article trenta-quatre. El Govern valencià assumiràla direcció tècnica i la coordinació del procés d'ús iensenyament del valencià assessorant totes les adminis-tracions públiques i particulars i prenent les mesuresque calguen per fomentar l'ús i l'extensió del valencià.

Als articles 35 i 38 consten els municipisvalenciano-parlants i castellano-parlants. Aquestsdos articles, per la seua extensió, no els repro-duïm.

Article trenta set.

U. La declaració efectuada als articles anteriors noobstarà l'actuació institucional del Consell de la Genera-litat valenciana per tal d'assolir que l'ús i l'ensenyamentdel valencià regulats per aquesta llei siguen portats aterme i especialment per assolir el dret efectiu que totsels ciutadans tenen a conèixer-lo i usar-lo.

Dos. La declaració efectuada als articles anteriorspodrà ser revisada en funció de l'aplicació de la presentlla.

DISPOSICIONSTRANSITÒRIES

Primera. L'ús i ensenyament del valencià regulats ala present llei, pel que fa a l'Administració de la Genera-litat valenciana. Administració local, entitats i institu-cions depenents d'aquestes i altres serveis públics alsquals fa referència la llei, hauran de realitzar-se en untermini de tres anys.

Pel que fa a l'Administració de l'Estat a la ComunitatValenciana, així com a l'Administració de Justícia,s'atendrà als acords que es convinguen pel Consell de laGeneralitat valenciana amb els organismes competents.

Segona. A l'objecte que els alumnes que actualmentcursen estudis als centres de formació del professorat ien tant que els centres no adapten els plans d'estudi aallò disposat per aquesta llei, el Consell de la Generalitatvalenciana, reglamentàriament, prendrà les mesuresque calguen per assegurar que els alumnes, en finalitzarels estudis, hagen adquirit un coneixement suficient delvalencià.

Tercera. A l'entrada en vigor d'aquesta llei el Consellde la Generalitat valenciana organitzarà els cursos cor-responents per tal que els professors en actiu, siga quinsiga el nivell educatiu de l'ensenyament, assolisquen, elmés aviat possible, la suficient capacitació en valencià.

LLIBRES DETEXT PER A L'ENSENYAMENT DEL VALENCIÀAutoritzats per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència

PREESCOLAR de la Generalitat Valenciana

GAVINA 1 GAVINA 2

p. V. P. 600 Ptes.

CICLE INICIAL

P. V. P. (2 vols) 1.350 Ptes.

VOLA, TOPI! 1." nivell

P. V. P. 700 Ptes.

CICLE MITJÀSABORI 3<nivel1

GREGAL UJBRESconsorci d editors valencians.sa

MILOTXA 2°nnlv·"

P. V. P. 775 Ptes.

RAÏM DE PASTOR ESPÍGOL 5é"iv"1

P. V. P. 775 Ptes. P. V. P. 800 Ptes.

BUP i FP i SEGONA ETAPA D'EGBL'ULLAL curs bàsic

GUIES DEL MESTRE

GAVINA 1 (P. V. P. 750 Ptes.)

GAVINA 2 (P. V. P. 900 Ptes.)

VOLA, TOPI! (P. V. P. 600 Ptes.)

P. V. P. 850 Ptes.Telèfon provisional: 352 54 50Apartat de Correus, 910-VALÈNCIA