9788498047844 gd

ISBN 978-84-9804-784-4

9 7 8 8 4 9 8 0 4 7 8 4 4

nova edici

Llengua catalana 2Educaci PrimriaCicle Inicial

Llengua catalanna

Libro 1.indb 1 15/06/11 9:39

Direcci editorial: Dolors Rius

Assessorament pedaggic: Marta Luna

Redacci: Esmeralda Jan

Edici i correcci lingstica: Oriol de Bols i Violant Juan

Disseny de la coberta: Victoria Garca

Disseny grfic interior: Imma Hernndez

Maquetaci: Montse Lpez

Illustracions: Marta Fbrega, Anna Mongay i Maria Oller

Fotografies interiors: Arxiu Hermes i Josep M. Barres

Vocabulari interactiu: Mariona Barrera (redacci) i Rosa Estop (supervisi), de lObservatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona).

Primera edici: juny de 2011

ISBN: 978-84-9804-784-4

Dipsit legal: xxxxxxx

Impressi: xxxxxxx

Hermes Editora General, S. A. U. - Castellnou Edicions

Castellnou EdicionsPau Claris, 184 08037 Barcelona www.castellnouedicions.com

Prohibida la reproducci o la transmissi total o parcial daquest llibre sota cap forma ni per cap mitj, electrnic ni mecnic (fotocpia, enregistrament o qualsevol mena demmagatzematge dinformaci o sistema de reproducci), sense el perms escrit dels titulars del copyright i de leditorial.

Hermes Editora General, S. A. U., ha fet una selecci acurada de les pgines web, per no es pot fer responsable de cap reclamaci derivada de la visualitzaci o dels continguts de les pgines web que no sn de la seva propietat.

Aquest llibre ha estat imprs en paper provinent duna gesti forestal sostenible, i s fruit dun procs productiu eficient i responsable amb el medi ambient.

Paper ecolgic i 100 % reciclable

Telfon datenci al professorat: 902 90 36 46

www.castellnoudigital.com

Libro 1.indb 2 15/06/11 9:39

nDexPROJeCTe

1. Presentaci ................................................................................................................... 6 2. Didctica i metodologia de lrea ................................................................................. 8 3. Integraci de les competncies bsiques en la programaci daula ........................ 15 4. Atenci a la diversitat ................................................................................................. 21 5. Criteris per a lavaluaci ............................................................................................ 22 6. Orientacions per a ls dels recursos digitals ............................................................ 23 7. Materials per a lrea de Llengua Catalana. Cicle Inicial ........................................... 28

PROGRAMACIOnS

Programaci drea ............................................................................................................ 30 Programaci daula ............................................................................................................ 44

ORIenTACIOnS I SOLUCIOnARI

Unitat 1: LEscola i el menjador ......................................................................................... 60 Unitat 2: Una visita a lhort ................................................................................................ 69 Unitat 3: Endevina qu em fa mal ..................................................................................... 78 Unitat 4: Magrada anar al teatre ....................................................................................... 87 Unitat 5: A la vora del foc .................................................................................................. 96 Unitat 6: Passegem pel barri ........................................................................................... 105 Unitat 7: Benvinguts a la granja! ..................................................................................... 114 Unitat 8: Protegim ls bru! .............................................................................................. 123 Unitat 9: Plantem una llavor ............................................................................................ 132 Unitat 10: Reporters per un dia ....................................................................................... 141 Unitat 11: Recuperem els nostres rius! ........................................................................... 150 Unitat 12: Ja ha passat un any! ........................................................................................ 159

ACTIvITATS COMPLeMenTRIeS

Activitats .......................................................................................................................... 170 Solucionari ....................................................................................................................... 239

Libro 1.indb 3 15/06/11 9:39

AvALUACIOnS

Avaluaci inicial ............................................................................................................... 308 Avaluaci final .................................................................................................................. 316 Avaluaci contnua .......................................................................................................... 320 Avaluaci inicial. Solucionari ........................................................................................... 333 Avaluaci final. Solucionari .............................................................................................. 341 Avaluaci contnua. Solucionari ...................................................................................... 345

ReCURSOS DIGITALS Vocabulari interactiu ........................................................................................................ 359

ALTReS ReCURSOS

Pautes descriptura .......................................................................................................... 372

Libro 1.indb 4 15/06/11 9:39

Guia didcticaPROJECTE

Libro 1.indb 5 15/06/11 9:40

6 Llengua catalana Cicle Inicial Primria

1 PRESENTACI

Els recursos didctics que us presentem configuren un projecte educatiu per a lEducaci Primria dins el marc curricular oficial actual, Decret 142/2007, de 26 de juny, DOGC nm 4915, 29-06-2007, pel qual ses-tableix lordenaci dels ensenyaments de lEducaci Primria a Catalunya i Decret 67/2008, de 6 de juny, pel qual sestableix lordenaci general dels ensenyaments de lEducaci Infantil, de lEducaci Primria i de lEducaci Secundria obligatria per a les Illes Balears.

El projecte Salvem la Balena Blanca s el fruit del treball dun conjunt de professionals de leducaci i de ledici. Hem tingut, tamb, especial cura en laspecte formal i grfic del projecte, amb lobjectiu de fer-lo atractiu i de fcil maneig, tant per als mestres com per als alumnes.

La finalitat de leducaci en letapa de lEducaci Primria, tal com diu el decret, s aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessries per entendre el mn en qu estan creixent. En aquesta etapa es configuren les bases per tal que els alumnes davui siguin els futurs ciutadans capaos dintervenir activa-ment i crticament en la societat plural, diversa i en continu canvi on els ha tocat viure.

A ms de desenvolupar els coneixements, les capacitats, les habilitats i les actituds (el saber, saber ser, saber estar) necessaris, els nois i les noies han daprendre a mobilitzar tots els recursos personals (saber actuar) per assolir la realitzaci personal i esdevenir aix persones responsables, autnomes i integrades socialment, que puguin excercir la ciutadania de forma activa, incorporar-se a la vida adulta de manera sa-tisfactria i siguin capaos, al mateix temps, de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

Lenfocament competencial del currculum per a lEducaci Primria pretn afavorir la integraci dels diversos aprenentatges, posant en relaci tots els tipus de continguts i utilitzar-los de manera efectiva en situacions i contextos diferents.

Com a competncies bsiques sentenen tots aquells coneixements, processos i habilitats que permeten a la persona fer un s prctic dels seus aprenentatges. En unes altres paraules, es pretn que els alumnes spiguen aplicar el que han aprs.

Les competncies bsiques assenyalades per a lensenyament primari sn les segents:

Competncies comunicatives 1. Comunicaci lingstica i audiovisual 2. Competncia artstica i cultural

Competncies metodolgiques 3. Tractament de la informaci i competncia digital 4. Competncia matemtica 5. Competncia daprendre a aprendre

Competncies personals 6. Autonomia i iniciativa personal

Competncies per conviure i habitar el mn 7. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic 8. Competncia social i ciutadana

Libro 1.indb 6 15/06/11 9:40


Project

e

Aquest plantejament competencial afecta totes les rees de forma especfica i tamb de forma transversal. Lgicament, en cada rea es treballaran ms especficament les competncies que li sn prpies, per en totes hem procurat fer propostes que permetin ladquisici progressiva de les vuit competncies bsiques.

El projecte Salvem la Balena Blanca ha estat elaborat amb lobjectiu doferir un ampli ventall de recursos que permetin facilitar al mxim el treball del docent, que ha de fer realitat els objectius competencials fixats per lactual marc educatiu.

El plantejament del projecte facilita la creaci de situacions densenyament-aprenentatge motivadores i alho-ra ben estructurades, de manera que, sense adonar-sen, lalumne pugui avanar curs rere curs fins al final de letapa i assolir el que ens hem proposat.

Des del punt de vista pedaggic, hem partit duna concepci globalitzadora dels aprenentatges. En el Cicle Inicial, aquesta sha concretat en una contextualitzaci nica dels continguts que es treballen en les diferents rees, i en el Cicle Mitj, en el plantejament duns treballs de recerca interdisciplinaris, un per a cada trimestre en forma de WebQuest.

La programaci de cada unitat didctica ha prioritzat la definici dels objectius i de les competncies bsi-ques que cal aconseguir, desprs dhaver treballat amb activitats variades els diferents continguts. Lavalu-aci s una eina que ens permet controlar levoluci en ladquisici dels aprenentatges i lassoliment de les competncies bsiques.

Latenci a la diversitat de ritmes daprenentatge est assegurada. Per una banda, la seqenciaci dels con-tinguts sha fet duna forma acurada, i per laltra, oferim una gran varietat de recursos en format paper i en format digital, aix com dactivitats, identificades segons el grau de dificultat.

Equip dedicions

Castellnou Edicions

Libro 1.indb 7 15/06/11 9:40


2 DIDCTICA I METODOLOGIA DE LREA

2.1 Introducci

Durant letapa de lEducaci Primria, els nens i nenes estan en ple procs dadquisici i aprenentatges lin-gstics per tal daconseguir, relacionar-se satisfactriament amb els altres i amb lentorn, aprendre, i jugar i crear amb el llenguatge.

Relacionar-se amb lentorn

El llenguatge s una capacitat humana que necessitem desenvolupar al mxim per poder relacionar-nos amb els altres, tant oralment com per escrit, en diversitat de situacions i registres. La nostra societat ens presenta constantment situacions que un ciutad normalment escolaritzat ha de ser capa de resoldre sense dificultat i amb sentit crtic. Interpretar una factura o un rebut, consultar els horaris de tren, dun programa de televisi, una guia de cases rurals, la cartellera despectacles, un catleg, o b llegir amb sentit crtic un fullet publicitari, una notcia, presentar una persona, un llibre, un acte, o participar activament en una revista duna associaci de vens o dun centre cvic, etc.; tots aquests sn usos lingstics que fa alguns anys no haurem imaginat que formessin part dun programa escolar, senzillament perqu no eren necessaris.

Els aprenentatges escolars han datendre tamb aquestes necessitats i ajudar els nois i noies a ser autnoms en la seva vida de relaci amb lentorn ms immediat i amb la societat en general.

Aprendre

Quan un aprenent llegeix lenunciat dun problema matemtic, escolta les explicacions dun professor, for-mula una pregunta en veu alta o respon per escrit un qestionari, est fent s del llenguatge, oralment o per escrit, i tamb est en situaci de recepci o de producci lingstica.

Aquest instrument que s el llenguatge, doncs, s el vehicle daccs al coneixement. De la qualitat i la fun-cionalitat daquest instrument dependr, en una gran part, la qualitat dels aprenentatges que shi vehiculin. Els nois i noies que tenen una bona comprensi lectora sn significativament millors en les tasques escolars; els nois i noies que tenen un discurs oral de qualitat, mostra inequvoca dun pensament ordenat, sn tamb millors en laprenentatge.

La necessitat de dotar lalumnat deines lingstiques slides per a laprenentatge s tamb funci de lrea de llengua.

Jugar i crear amb el llenguatge

El llenguatge s un dels instruments de qu disposem per expressar sentiments i emocions, per relatar el present, descobrir el passat o imaginar el futur. Amb el llenguatge hem viscut les histries de centenars de protagonistes de contes, faules i novelles i, des de la nostra capacitat creativa, nhi podem afegir ms. Amb el llenguatge hem recollit la saviesa i la tradici populars expressades en dites, refranys, rondalles I amb el llenguatge explorem tamb nous camins expressius.

Explorar les diferents formes expressives del llenguatge literari i del llenguatge retric s proveir els alumnes dun vehicle dexpressi per al creixement i la creaci personals, s preparar-los per fruir de les produccions literries del seu temps i de les que generacions anteriors ens han deixat.

Libro 1.indb 8 15/06/11 9:40


Project

e

2.2 Metodologia

Organitzar laprenentatge per tal que desemboqui en ladquisici de competncia lingstica demana fo-calitzar latenci sobre la unitat bsica de comunicaci: el text. Textos orals i textos escrits, textos per a la recepci escoltar, llegir i comprendre i textos per a la producci escriure i parlar.

El text s el centre de lactivitat, el punt dorigen i el punt final de cada seqncia daprenentatge. Els tex-tos orals i els textos escrits sinterrelacionen i es donen suport mtuament. Aprenem a parlar per escriure i llegir millor, usem un gui escrit per preparar una exposici oral, escrivim un conte per explicar-lo desprs en veu alta...

Servir les necessitats lingstiques variades que exposvem en la introducci demana posar en contac-te lalumnat amb textos diferents, amb formats i propsits distints, de manera que la suma danlisis i dexperincies diferents doralitat, lectura i escriptura lacosti cada vegada ms a la competncia plena.

Per aix, al llarg del projecte per a tota lEducaci Primria trobarem: Textos que conten: reportatge, testimoniatge, ancdota, conte, novella... Textos que descriuen: informe dobservacions, llistes, descripci dun lloc, duna situaci, dun personatge,

dun objecte, fullet informatiu... Textos que expliquen: presentaci dun personatge, article de revista, llibre de text, notcia periodstica... Textos que organitzen informaci o idees: taula, esquema, mapa conceptual, mural... Textos que diuen com fer alguna cosa: recepta, instruccions de muntatge, consells o suggeriments,

dossier de sortida, normes de joc, consignes... Textos per convncer o fer actuar: anuncis, cartells de promoci, debats, cartes al director... Textos que impliquen interaccions verbals: entrevista, conversa, dramatitzaci, cmic... Textos que serveixen deines de referncia: diccionari, atles, catleg, banc de dades, glossari...

Textos tots ells que, en un format o un altre, aniran apareixent al llarg de les diferents unitats de treball i permetran a lalumnat familiaritzar-se amb funcions i formes de comunicaci diverses.

La Llengua i les altres rees

El projecte Salvem la Balena Blanca parteix duns nuclis temtics comuns a totes les rees. Aix permet a lalumnat veure un mateix tema des de diferents perspectives. Pot ser, per exemple, que sestudin els tipus de vegetaci i que en lrea de Llengua, recollint el tema, es parli dels arbres des de la perspectiva de la descripci literria, la descripci cientfica, la poesia, un conte, o un fullet explicatiu i de recomanacions de com cal anar pel bosc.

Aix doncs, lalumne escoltar, parlar, llegir i escriur en cada unitat sobre el mateix tema, amb totes les ampliacions i derivacions possibles, que est treballant en altres rees. La diversitat de situacions lings-tiques que se li proposaran permetran un treball equilibrat entre, com diem en la introducci, llenguatge per relacionar-se amb lentorn, llenguatge per aprendre, i llenguatge per crear.

La llengua oral

Els darrers anys shan produt grans canvis en la vida i lestructura familiars. Hi ha molts nens que tenen po-ques oportunitats de fer veritable vida de famlia, de conversar amb els pares, de sentir com els pares parlen entre ells daspectes que afecten la vida adulta, destar amb altres adults, avis, oncles, amics, que els expli-

Libro 1.indb 9 15/06/11 9:40


quin histries i vivncies. Tot aix t una relaci directa amb el nivell de llenguatge que desprs haur adquirit cada noi i noia. La falta de relaci dels nens amb adults amb interaccions lingstiques de qualitat ens ha dut a tenir uns nens mancats destructures de llenguatge i de vocabulari, problema que afecta desprs directa-ment, a banda de la fludesa oral, la comprensi lectora i lhabilitat escrita. El llenguatge que una persona no t interioritzat no el pot llegir ni el pot escriure. Pot fer-ho mecnicament, per no duna manera comprensiva.

En conseqncia, per poder treballar, lescola necessita ms que mai fer una atenci clara a les habilitats orals. Assegurar-se que els nens i nenes escolten, comprenen el que senten i saben respondre de manera coherent i adequada. Progressivament, lalumnat haur danar adquirint les habilitats necessries per fer les primeres incursions en el llenguatge ms formal: presentar una persona, comentar un llibre, fer una petita exposici, intervenir en un debat a laula...

En cada unitat es pot trobar treball especfic adreat a la millora de la comprensi i lexpressi oral: Cicle Inicial: pronunciaci i articulaci correctes, posici del cos, gest i mirada, i empatia (saber escoltar,

intervenir oportunament, demanar torn de paraula...). Cicle Mitj: necessitat de pensar primer qu sha de dir i en quin ordre sha de dir, s a dir, estructura del

discurs. Cicle Superior: millora de la qualitat global del discurs, grau de formalitat superior, vocabulari general

i especfic usats amb rigor, relacions entre frases...

El web de recursos digitals cont enregistraments de textos orals diversos per facilitar i estimular aquest treball.

La llengua escrita

De la mateixa manera que cada unitat ens presenta un tema, cada unitat ens presenta tamb un tipus de text. Una vegada ser una recepta de cuina, laltra un conte i una altra una carta. Aquests textos seran la base del treball de lectura, descriptura o de totes dues coses.

El procs de treball consisteix a reconixer un text: parlem dun fullet?, duna felicitaci?, dun programa dactivitats?... I fer-ne primer de tot lanlisi de comunicaci: qui lescriu?, per qu lescriu?, a qui ladrea?, amb quina finalitat? s a dir, els nens i nenes han de descobrir que sescriu amb un propsit: explicar, informar, narrar, descriure, convncer..., que hi haur una persona o un collectiu que ser el receptor daquest text, que aquest text ha de tenir un contingut coherent amb el propsit i que, segons qui s el receptor, enfoquem les coses duna manera o duna altra, usem un vocabulari o un altre; s a dir, ens adeqem a la situaci de comunicaci.

Per tant, el treball a lentorn de la lectura no s noms loralitzaci mecnica dun text i les preguntes retri ques per comprovar-ne la comprensi; a ms, la seqncia didctica de les activitats que es propo-sen va adreada a descobrir lestructura del text, les parts que el formen i el vocabulari que shi utilitza.

Per analitzar lestructura del text, els alumnes hauran dordenar-lo, comprovar la certesa dafirmacions, or-denar seqncies..., activitats orientades totes elles a fer que cada alumne desenvolupi estratgies de com-prensi. En el cas del Cicle Inicial hi ha una natural incidncia en els aspectes relacionats amb el codi de lectura perqu nestan en ple aprenentatge, per sense perdre mai la visi de conjunt, la visi de text.

Posteriorment trobarem una seqncia dactivitats destinades a exercitar aspectes diferents en relaci amb lestructura i format del text, de manera que lactivitat descriure un text sigui un procs en qu cada un dels aspectes analitzats sexerciti i permeti que lalumne arribi a escriure el text complet amb garanties dorga-

Libro 1.indb 10 15/06/11 9:40


Project

e

nitzaci prvia. Daquesta manera, els textos del nens i nenes esdevindran progressivament ms adequats, coherents, cohesionats, variats i correctes.

Des de la diversitat textual que ens hem proposat, cada alumne escriur al llarg de lEducaci Primria textos de tota mena, amb especial incidncia en aquells que formaran part de la seva vida de relaci i daprenentatge: cartes, descripcions, desenvolupament de temes...

En cada unitat, lalumne trobar, a ms, recomanacions prctiques sobre la lectura i lescriptura, recomana-cions que poden anar des de la necessitat dadoptar una posici adequada a lhora descriure o fer punta al llapis fins a la manera de preparar una lectura en veu alta.

El treball sistemtic de llengua

Aquest bloc, que comprn fontica i ortografia, lxic i gramtica, intenta mantenir lequilibri entre la necessria sistematitzaci de tots aquests aspectes i la necessitat tamb dintegrar-los en la lectura i/o producci de tex-tos. Per aix en algunes ocasions, especialment en el cas del Cicle Inicial, al marge del treball sistemtic sha fet especial atenci sobre paraules que presenten dificultats ortogrfiques o de pronncia, tot i tenir una gran freqncia en ls. s evident, per exemple, que en aquest cicle no es pot explicar per qu saccentua la forma verbal s. En canvi s una paraula que susar molt sovint i que sha descriure b des del primer moment.

2.3 El treball sistemtic de llengua

Fontica i ortografia

Al llarg de la Primria conv fer un treball de sistematitzaci en cada un dels mbits del treball de llengua: fontica, ortografia, lxic i gramtica, sense perdre mai de vista, per, la funcionalitat dels aprenentatges. s a dir, cal aprendre a pronunciar b per comunicar-se millor; cal escriure b perqu el text i la convenci social aix ho requereixen, etc.

En laspecte de la fontica, hi ha dues lnies de treball clares: la pronncia correcta de tots els sons de la llengua i la lectura en veu alta de qualsevol mena de text. Pel que fa al primer aspecte, lobjectiu shauria dassolir al final de lEducaci Infantil o, en casos excepcionals, al final del Cicle Inicial. Tanmateix, podem trobar alumnes amb dificultats especials que requeriran un treball especfic dalguns professionals (logopedes). En aquest punt, doncs, ens proposarem com a objectius per cicles els segents: Cicle Inicial: reconeixement de tots els sons i distinci en mots bsics dels sons ms conflictius per

a lortografia (e oberta/tancada, o oberta/tancada, essa sorda i sonora...). Separaci de sllabes. Cicle Mitj: distinci sistemtica dels sons ms conflictius i pronncia clara i expressiva de tots els sons.

Reconeixement de sllaba tnica i sllaba tona. Cicle Superior: dicci correcta i adequada al context comunicatiu de tots els sons de la llengua. Evitar sons

o pronncies vulgars en paraules bsiques.

Per ajudar a treballar aquest aspecte, es poden utilitzar les lectures en veu alta, els embarbussaments, els poemes i rodolins, etc.

Pel que fa a lentonaci, cal treballar-la des de bon principi i de manera sistemtica fent-ne veure el lligam amb lortografia (signes de puntuaci) i la sintaxi (tipus de frase). Aix, ens proposarem que en cada cicle hi hagi un aven progressiu en lentonaci de:

Libro 1.indb 11 15/06/11 9:40


frases enunciatives frases exclamatives frases interrogatives

Deixarem per al Cicle Superior el treball sistemtic dentonaci de les frases imperatives, aix com el de frases inacabades i dexpressions irniques.

El treball dortografia requereix una sistematitzaci constant des del Cicle Inicial fins al Cicle Superior. Els objectius que ens proposarem sn els segents:

Cicle Inicial: treball sistemtic de totes les grafies. Domini dels dgrafs. Majscules. Cicle Mitj: treball sistemtic de les normes dortografia segures (plurals, apostrofaci, contracci, finals

-ava, j/g, x/ix, s/ss, accentuaci, guionet en els numerals...) i fixaci de normes ortogrfiques bsiques. Cicle Superior: treball sistemtic de les diverses normes i coneixement de les principals excepcions. Accen-

tuaci diacrtica en paraules usuals. Recursos per verificar lortografia de manera autnoma i sistemtica.

Caldr tenir en compte, a ms, la memoritzaci de grafies de paraules i destructures bsiques o molt utilitzades (hi ha, vaig, hi havia).Un recurs molt utilitzat, que tamb proposem, s el dictat preparat, que sistematitzem sobretot en el Cicle Superior. De totes maneres, podem seguir aquesta progressi:

Cicle Inicial: paraules especfiques, frases curtes, petits fragments prviament treballats. Cicle Mitj: frases i textos prviament llegits i amb observacions del mestre o la mestra. Cicle Superior: textos llegits.

s convenient, a ms, ajudar els alumnes a conixer la seva capacitat (ms auditiva o ms visual) i a actuar en conseqncia a lhora de memoritzar la grafia de les paraules. En qualsevol cas, la tcnica del dictat preparat (amb les diverses variants de dictats) requereix sempre que lalumne conegui qu se li dictar i qu sespera que faci, tant amb vista a memoritzar determinats mots, com a reproduir-los correctament.

Lxic

A part de treballar de manera recursiva i dacord amb ledat lampliaci de vocabulari bsic (tenint en compte, per, que s en les altres rees curriculars on el cabal lxic augmentar de manera significativa), cal deixar lalumne en condicions per adquirir nous significats i noves paraules de manera autnoma. Per aix, cal dotar-lo de dos tipus de coneixements:

a) Maneig i s dels repertoris lxics. b) Establiment de relacions entre paraules, tant pel significant (derivaci, composici) com pel significat

(sinonmia, antonmia, polismia, usos figurats, etc.).

Pel que fa al primer aspecte, cal tenir en compte que ls del diccionari sinicia de manera sistemtica i explcita a 3r curs (Cicle Mitj), en qu sen fa la presentaci i es proposen activitats especfiques.

Aix no obstant, tant en el Cicle Inicial (aprenentatge de lalfabet) com en el Cicle Superior (maneig constant i consulta de diferents classes de diccionaris) hi ha feina per fer, de manera que aquest aspecte (s i maneig del diccionari) sha de treballar de manera continuada, sobretot a partir de Cicle Mitj (i en totes les rees, si pot ser). En el cas concret de la llengua, cal relacionar la consulta del diccionari amb les lectures dels diferents textos proposats.

Libro 1.indb 12 15/06/11 9:40


Project

e

(Diguem tamb que els alumnes haurien daprendre que el diccionari s una gran eina que els pot ajudar no solament a trobar un significat o un sinnim desconegut, sin tamb a resoldre dubtes ortogrfics, de morfologia...)

Pel que fa al segon aspecte, cal partir del treball simple de la derivaci (relaci entre paraules per la forma) i anar progressant fins a atnyer els conceptes que regulen les relacions semntiques. En concret, proposem que, per cicles, es fixin aquests objectius:

Cicle Inicial: treball dafixos bsics i molt productius (des-, -et/-eta, -ic/-ica, -s/-assa, -er/-era, -ista, -ia), s de compostos habituals, treball prctic amb sinnims i antnims ms usuals, expressivitat (nexes de comparaci, refranys, frases fetes, locucions), etc.

Cicle Mitj: treball dafixos usuals (prefixos i afixos per indicar augment, disminuci, menyspreu, proce-dncia...) i compostos corrents. Treball ms sistemtic amb mots polismics, sinnims i antnims. s de recursos expressius (comparaci, refranys, dites, frases fetes i locucions) en contextos adequats. Diferen-ciaci entre sentit real i sentit figurat.

Cicle Superior: s i sistematitzaci dels afixos ms corrents (in-, re-, els dels gentilicis..., -at..., a ms dels vistos en els cicles anteriors). Treball sistemtic de la polismia, la sinonmia i antonmia en contextos diversos. Reconeixement explcit i s de recursos expressius en contextos variats. Aplicaci del sentits reals i figurat i reconeixement dusos metafrics.

El treball de lxic s un dels ms importants al llarg de lEducaci Primria, a dins i a fora de lrea de Llengua. Cal que el mestre estigui atent a sistematitzar les noves adquisicions i a fer veure o establir relacions entre paraules en tot moment, tant si es treballa el coneixement de lentorn, les matemtiques, la llengua, etc.

Gramtica

El treball sobre les estructures gramaticals s el que cal fer de manera ms continuada, per sense explicitar elements terics que, fins ben enll de letapa, es troben fora de labast de la comprensi dels alumnes. s a dir, el fet de no parlar de sintagmes ni de subjectes o complements no vol dir que no hgim de fer un treball continuat amb lobjectiu que lalumne adquireixi totes els estructures gramaticals i spiga utilitzar-les adequadament al context.

En el Cicle Inicial farem un treball sistemtic amb totes les classes de paraules. Vetllarem perqu els alumnes utilitzin noms, adjectius, verbs (en els principals temps de lindicatiu), determinants, nexes... Procurarem que construeixin, per imitaci, frases estructures variades i amb diversitat de complements. Relacionarem els signes de puntuaci ms bsics (coma, punt, signes dinterrogaci i dadmiraci) amb lentonaci i el significat.

En el Cicle Mitj explicitarem les diferents categories morfolgiques i distingirem entre determinants, noms (diferents classes), adjectius i verbs. En aquest darrer grup farem reconixer els temps de present, passat (genricament) i futur, i distingirem formes personals i no personals. Treballarem de manera explcita la concordana. Pel que fa als signes de puntuaci, ampliarem les funcions dels ms bsics (comes en les enumeracions...) i naugmentarem el repertori: dos punts, guions (dilegs), punts suspensius i parntesis.

Finalment, en el Cicle Superior, a ms de repassar els aspectes apuntats en el Cicle Mitj, acabarem de veure i classificar els diferents elements morfolgics (classes de noms, adjectius i verbs; conjugaci verbal; classes de connectors: preposicions i conjuncions...). Tamb treballarem explcitament el concepte i les parts del

Libro 1.indb 13 15/06/11 9:40


sintagma (nucli i complement), els diferents tipus de sintagmes (SN, SAdj, SV, etc.) i els aspectes bsics de les funcions gramaticals: subjecte, verb (com a nucli de loraci), complements verbals... En aquest darrer punt, introduirem el treball de la substituci pronominal. Pel que fa a la puntuaci, en farem un reps sistemtic i una explicitaci dels usos i funcions.

No cal dir que, per assolir tots aquests objectius (o simplement per treballar aquests continguts), cal disposar de textos variats i de contextos diversos. Daqu ve la importncia de la tipologia textual i de fer treballar els alumnes en situacions comunicatives diferents (orals, escrites, amb funcions i intencionalitats distintes).

Veiem, doncs, que el treball de lrea de Llengua est estretament interrelacionat amb el de les altres rees, de manera que sha de concebre com un tot global.

Libro 1.indb 14 15/06/11 9:40


Project

e

3 INTEGRACI DE LES COMPETNCIES BSIquES EN LA

PROGRAMACI DAuLA

3.1 Situaci actual

Des del 2006, any de publicaci de lactual llei deducaci (LOE), les competncies bsiques han entrat a laula. En alguns casos, la majoria, hi han entrat de forma virtual (noms es troben en els documents de programaci daula que sentreguen al cap destudis a linici de curs); en altres casos, hi han entrat de forma puntual empeses per les proves davaluaci general del sistema educatiu, que es fan a 4t i a 6 de lEducaci Primria i a 2n de lESO, i en altres casos, comptats, sestan elaborant iniciatives amb la finalitat de treballar a laula amb un enfocament competencial.

Hermes Editora General, mitjanant les seves publicacions, vol contribuir a la integraci de les competncies bsiques en la prctica educativa a laula amb propostes que facilitin un nou plantejament de treball en la praxis docent.

3.2 Les competncies bsiques

La OCDE (Organitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic) defineix les competncies bsiques com la capacitat de posar en prctica les habilitats, els coneixements i les actituds necessaris per resoldre una situaci determinada en un context determinat.

Les competncies bsiques sn les que totes les persones necessiten per al seu desenvolupament personal, aix com per poder participar de forma activa en la societat i en la vida laboral. Les competncies shan de treballar durant tot el perode densenyament obligatori i, com laprenentatge, shan de desenvolupar, mantenir i actualitzar al llarg de tota la vida. En aquest sentit, el desenvolupament de les competncies bsiques ha de permetre als estudiants integrar els seus aprenentatges i relacionar-los amb continguts de diferents tipologies i rees. Aix facilitar laplicaci dels continguts en distintes situacions.

Les vuit competncies bsiques que shan dhaver assolit al final de leducaci obligatria, i en les quals t un paper molt destacat lEducaci Primria, sn les segents:

Competncia lingstica i audiovisual. Fa referncia a la utilitzaci del llenguatge com a instrument de comunicaci oral i escrita; de representaci, interpretaci i comprensi de la realitat, i de construcci i comunicaci del pensament, les emocions i la conducta, en qualsevol de les llenges oficials de la comunitat autnoma prpia.

Competncia matemtica. Es refereix a lhabilitat per utilitzar i relacionar els nombres, els conceptes matemtics i les operacions, i les formes dexpressi i raonament matemtic, tant per produir com per interpretar diferents tipus dinformaci i resoldre problemes relacionats amb la vida diria.

Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic. Recull lhabilitat per a la comprensi dels successos, la predicci de les conseqncies i la capacitat dactuaci sobre lestat de salut de les persones i la sostenibilitat mediambiental.

Libro 1.indb 15 15/06/11 9:40


Tractament de la informaci i competncia digital. Comporta lhabilitat per fer servir les eines tecnolgiques per buscar, obtenir, processar i comunicar la informaci i transformar-la en coneixement, incloent-hi la utilitzaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a element essencial per informar-se i comunicar-se.

Competncia social i ciutadana. Permet viure en societat, comprendre la realitat social del mn en qu es viu i exercir la ciutadania democrtica.

Competncia artstica i cultural. Suposa conixer, apreciar, comprendre i valorar crticament diferents manifestacions culturals i artstiques, utilitzar-les com a font de gaudi i denriquiment personal, i considerar-les una part del patrimoni cultural dels pobles.

Competncia daprendre a aprendre. Implica conixer les capacitats prpies (intellectuals, emocionals i fsiques) i tenir un sentiment positiu dun mateix, de manera que es puguin plantejar nous reptes daprenentatge dacord amb els objectius i les necessitats de cadasc.

Competncia per a lautonomia i iniciativa personal. Permet dur a terme iniciatives personals que condueixin a la presa de decisions amb criteri propi, i imaginar i desenvolupar projectes individuals o collectius, tant en lmbit personal com en el social i el laboral, de forma responsable i autnoma.

Les competncies bsiques es poden agrupar segons la seva transversalitat i la seva funci, tal com mostra la taula segent:

Competncies transversalsCompetncies especfiques centrades en el fet de conviure i habitar el mn

Competncies comunicatives

1. Competncia lingstica i audiovisual

2. Competncia artstica i cultural

7. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic

8. Competncia social i ciutadanaCompetncies metodolgiques

3. Tractament de la informaci i competncia digital

4. Competncia matemtica

5. Competncia daprendre a aprendre

Competncies personals

6. Competncia per a lautonomia i iniciativa personal

Font: DECRET 142/2007, de 26 de juny. Generalitat de Catalunya.

Amb lobjectiu de consolidar les competncies bsiques, s necessari que totes les rees contribueixin al seu desenvolupament. Noms daquesta manera es podr garantir leficcia dels aprenentatges en aquest procs de consolidaci. Per fer-ho, shauran dintegrar, tant com que sigui possible, en lestructura de la programaci didctica de cada unitat.

Libro 1.indb 16 15/06/11 9:40


Project

e

En aquest sentit, en el moment de fer la selecci de continguts sha de tenir en compte que facilitin ladquisici de les competncies bsiques o que sen puguin relacionar amb alguns aspectes determinats.

3.3 qu significa emprar un enfocament competencial?

Lenfocament competencial i integrador dels aprenentatges ha de ser un principi orientador a lhora de pensar i desenvolupar els continguts i les propostes didctiques dels nostres llibres. Des de la perspectiva de les competncies bsiques, el desenvolupament del procs educatiu compe-tencial ha de tenir en compte els punts segents:

Cal prioritzar la reflexi i el pensament crtic de lalumnat per aconseguir el desenvolupament personal de cada alumne.Cal plantejar diferents situacions daprenentatge que afavoreixin la integraci curricular de diferents matries.Cal seleccionar els continguts, organitzar-los de forma prioritria i seqenciar-los correctament, tant els de tipus conceptual (saber) com els actitudinals (voler) i de valors, i les destreses (fer) que shan dutilitzar en cada cas. Cal afavorir laplicaci dels continguts en diferents contextos de la vida quotidiana.Cal desenvolupar diferents estratgies metodolgiques, segons els interessos i les capacitats dels alumnes i les particularitats de cada rea o matria.Cal potenciar la lectura i el tractament de la informaci com a estratgia daprenentatge.Cal integrar els recursos multimdia i les TIC en lactivitat educativa.Cal integrar lavaluaci en els processos densenyament-aprenentatge.

3.4 Avaluaci de ladquisici de les competncies

Per tal dafavorir ladquisici de competncies i poder avaluar-ne lassoliment, es plantejaran una srie de preguntes que facilitaran als alumnes lassimilaci de continguts nous i, al mateix temps, el desenvolupament de les diferents competncies segons lrea i matria.

Aquestes preguntes es plantejaran tant en les activitats bsiques de la unitat didctica com en les que sidentifiquen com a activitats davaluaci.

Hi ha tres models de preguntes i dactivitats:

Preguntes de resposta tancada, amb format delecci mltiple. Poden ser de resposta dicotmica (noms una resposta s correcta) o de resposta graduada (una resposta s correcta, algunes ho sn en part i daltres sn incorrectes).

Preguntes que exigeixen el desenvolupament de processos i lobtenci de resultats. En aquest cas, els alumnes han de donar una resposta nica, per tamb es valora el procs seguit per arribar-hi, que pot ser diferent per a cada alumne.

Preguntes obertes que admeten respostes diverses. No hi ha una nica resposta correcta, i es valora largumentaci seguida a lhora de plantejar la resposta.

Libro 1.indb 17 15/06/11 9:40


3.5 La competncia de les competncies: la competncia comunicativa

Diem que una persona t una competncia plena en una llengua quan s capa de desenvolupar-se totalment en aquesta llengua en els diferents usos i registres. s a dir, quan s capa dentendre-la, parlar-la, llegir-la i escriure-la sigui quina sigui la situaci, des duna conversa entre amics fins a escoltar o pronunciar una conferncia, des duna nota familiar fins a un informe professional, per posar-ne exemples. Per aix, aquesta competncia s la que t ms importncia en totes les rees i matries.

Massa sovint hem pogut comprovar com, a persones que han estudiat una determinada llengua, a lhora de la veritat, s a dir, a lhora de resoldre situacions reals en aquesta llengua, els ha mancat competncia. Probablement, aquelles mateixes persones haurien pogut respondre qestions referides al coneixement daquesta llengua: com es formulen les preguntes, com es diu tal cosa o tal altra, quin s el present dun verb Per el seu coneixement no els ha perms fer s de la llengua en una situaci real.

Aquesta constataci demana un gir metodolgic en lensenyament-aprenentatge de la llengua que acosti els alumnes a ls del llenguatge en situacions reals o versemblants, i els faci assumir el rol dusuaris lingstics en lloc de limitar-se al rol daprenents passius.

Lobjectiu s comprendre i saber comunicar. Sn sabers prctics que han de recolzar en coneixements reflexius sobre el funcionament del llenguatge i les seves normes ds, i impliquen el desenvolupament de la capacitat per prendre el llenguatge com a objecte dobservaci i anlisi. Per aix, aquesta competncia requereix conixer les regles de funcionament del sistema de la llengua i les estratgies necessries per interactuar lingsticament duna manera adequada, i per expressar i interpretar diferents tipus de discurs dacord amb la situaci comunicativa en diversos contextos socials i culturals.

Aix suposa, en llengua oral, la utilitzaci activa i efectiva dhabilitats lingstiques i no lingstiques i de les regles prpies de lintercanvi comunicatiu en diferents situacions, per produir textos orals adequats a aquesta situaci de comunicaci. Per la seva banda, llegir i escriure inclou les habilitats que permeten, a partir de diferents tipus de textos, buscar, recopilar i processar informaci i ser competent a lhora de comprendre, compondre i utilitzar textos amb intencions comunicatives diverses.

La contribuci de la competncia lingstica a la construcci personal de sabers s fonamental. El llenguatge s linstrument per excellncia daprenentatge, de construcci i de comunicaci del coneixement; ajuda a representar la realitat, a organitzar el propi pensament i a aprendre.

Tal com indica lordenaci dels ensenyaments obligatoris, lobjectiu fonamental del projecte educatiu s aconseguir que tot lalumnat assoleixi una slida competncia comunicativa en acabar leducaci obligatria, de manera que pugui utilitzar normalment i de manera correcta el catal i el castell, i pugui comprendre i emetre missatges orals i escrits senzills en una llengua estrangera decidida pel centre. Aix, ms endavant, es concreta en aquesta formulaci: Per aix, el currculum presenta: la dimensi comunicativa, que inclou parlar i conversar; escoltar i comprendre; llegir i comprendre; escriure; i els coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge, la dimensi literria i la dimensi plurilinge i intercultural.

Tant en lEducaci Primria com en la Secundria, la competncia comunicativa es pot estructurar en dues grans destreses comunicatives, que seran les que permetran el desenvolupament daquesta competncia; es tracta de la comprensi (oral i lectora) i lexpressi (oral i escrita). Totes dues destreses es divideixen en

Libro 1.indb 18 15/06/11 9:40


Project

e

una srie de processos que shauran de treballar a laula i que impliquen diferents graus de dificultat que els alumnes hauran de superar. Aquestes destreses serviran per avaluar si lalumne ha adquirit els objectius proposats en lrea.

Les destreses comunicatives es mostren en la taula segent:

Competncia comunicativa

Comprensi Expressi

Apr

oxim

aci

i id

entifi

caci

Org

anitz

aci

Inte

grac

i i

snt

esi

Refl

exi

i va

lora

ci

Tran

sfer

nci

a i a

plic

aci

Pla

nific

aci

Textualitzaci

Rev

isi

i pr

esen

taci

Coh

ern

cia

Coh

esi

Ade

quac

i

Si ens centrem en la destresa de la comprensi en la competncia lectora, la OCDE la defineix de la manera segent: La competncia lectora s comprendre, utilitzar, reflexionar i interessar-se pels textos escrits per assolir els objectius propis i el coneixement i el potencial personals, i participar en la societat.

s fonamental que aquesta competncia es comenci a desenvolupar en lEducaci Primria, per s en la Secundria que sha de consolidar i convertir en una competncia clau. Per fer-ho, la OCDE, a travs de les proves del Programa per a lAvaluaci Internacional dels Alumnes (PISA), proposa que shi incloguin textos de diferents tipus:

Format del text

Mitj Imprs Digital

Entorn Lector receptiu Lector participatiu

Tipus

Continu Discontinu Mixt Mltiple

Gnere

Descriptu Narratiu Expositiu Argumentatiu Instructiu Dintercanvi dinformaci

(transaccions)

Processos de lectura

Daproximaci i obtenci dinformaci

Integrar i interpretar el que es llegeix

Reflexionar i avaluar sobre el text i relacionar-lo amb lexperincia prpia

mbits ds

Personal

Pblic

Educatiu

Laboral

Libro 1.indb 19 15/06/11 9:40


Per tant, per desenvolupar la competncia lectora s necessari que els alumnes es familiaritzin amb els diferents tipus de text i spiguen utilitzar els continguts del text que han llegit i, al mateix temps, incorporar-hi coneixements propis.

Els processos cognitius que sactiven en la lectura sn els segents:

Competncia lectora

utilitzaci del contingut del textutilitzaci de coneixements externs

al text

Accedir i obtenir Integrar i interpretar Reflexionar i valorar

Obt

enir

info

rmac

i

Des

envo

lupa

r un

a co

mpr

ensi

gl

obal

Ela

bora

r un

a in

terp

reta

ci

Refl

exio

nar

i val

orar

el c

ontin

gut

del t

ext

Refl

exio

nar

i val

orar

la fo

rma

del

text

Els nivells de rendiment en lectura, segons la OCDE, sn els segents:

1b Localitzar una dada en un text simple i breu.

1aRelacionar la informaci del text amb coneixements previs i reconixer el tema principal del text.

2 Reconixer la idea principal dun text i comprendre-la. Construir significats i fer deduccions a partir de la informaci que ofereix el text.

3 Interpretar i relacionar parts del text diferents. Reflexionar i construir significat a partir del text.

4 Comprendre textos llargs i complexos sense saber quin s el seu context. Interpretar matisos del llenguatge.

5 Elaborar hiptesis a partir del text. Comprendre textos amb continguts poc coneguts.

6 Elaborar hiptesis a partir del text i de coneixements previs. Generar interpretacions a partir de conceptes abstractes.

Libro 1.indb 20 15/06/11 9:40


Project

e

4 ATENCI A LA DIvERSITAT

Latenci a la diversitat constitueix un aspecte fonamental no tan sols del projecte educatiu del centre, sin tamb de la tasca docent de cada mestre. Tal com diu la LOE: Latenci a la diversitat sestableix com a principi fonamental que ha de regir tot lensenyament bsic, amb lobjectiu de proporcionar a tot lalumnat una educaci adequada a les seves caracterstiques i necessitats.

De fet, la Llei Orgnica dEducaci destaca, en un dels seus principis, la convenincia de trobar la flexibilitat per adequar leducaci a la diversitat daptituds, interessos, expectatives i necessitats de lalumnat.

Lobjectiu s tenir en compte la diversitat de lalumnat com a principi i no com una mesura. Per aquesta ra, el projecte educatiu Salvem la Balena Blanca ofereix, en la guia didctica, activitats complementries que se sumen a les que figuren en el llibre de lalumne, amb la finalitat dajudar el mestre o la mestra a lhora datendre la diversitat de ritmes daprenentatge que es pugui trobar a laula en un curs determinat.

Daquesta manera, els alumnes que necessiten una seqenciaci major en la presentaci dels continguts disposaran de ms activitats per reforar i consolidar el seu aprenentatge. Al mateix temps, aquells amb ms capacitat o amb un ritme daprenentatge ms rpid podran fer noves activitats que els ajudaran a ampliar els seus coneixements.

A ms de les activitats complementries, el projecte ofereix tres tipus davaluaci (inicial, formativa i final), per tal davaluar els progressos dels alumnes en diferents moments del curs i valorar quins aspectes o temes han de ser reforats en cada cas.

Libro 1.indb 21 15/06/11 9:40


5 CRITERIS PER A LAvALuACI

Lavaluaci en lEducaci Primria consisteix en lanlisi contnua i global del procs densenyament-aprenentatge. s un element integrat plenament en el procs educatiu i s, en si mateix, un instrument dacci pedaggica que ha de contribuir a la millora de tot el procs.

Lavaluaci ha dacomplir diverses funcions al llarg del procs educatiu. Duna banda, ha de permetre decidir la intervenci pedaggica que necessita cada alumne segons les seves caracterstiques. De laltra, ha de determinar en quin grau shan aconseguit les intencions educatives.

El mestre o la mestra haur de crear unes condicions adequades que permetin lactivaci dels esquemes de coneixement, i dirigir-los en la direcci adequada, segons el que shagi proposat en el currculum. No hi ha una frmula nica que permeti crear aquestes condicions, ja que lentorn educatiu presenta una gran diversitat de situacions i necessitats. En qualsevol cas, s important comprendre que els alumnes no tan sols emmagatzemen informaci nova, sin que tamb desenvolupen noves competncies i adquireixen nous coneixements, a partir dels seus coneixements previs.

Lavaluaci inicial permet determinar el punt de partida de lalumnat i s la base per planificar el procs densenyament-aprenentatge. Aquesta guia didctica inclou un model davaluaci inicial que es pot fotocopiar o descarregar del web, amb activitats que recullen tant fets com conceptes, sistemes conceptuals o procediments.

Lavaluaci formativa t com a finalitat proporcionar a cada alumne el suport pedaggic ms adequat en cada moment del curs. Alhora, ha estat dissenyada per avaluar el procs densenyament i, fins i tot, la mateixa prctica docent. En aquesta guia, lavaluaci formativa es concreta en una taula (inclosa en el web), en qu el mestre o la mestra disposa dun espai horitzontal per omplir amb els criteris davaluaci del currculum oficial (que sadjunta en un arxiu .doc) i dunes caselles verticals per completar amb els noms dels alumnes de la classe.

Lavaluaci final ha de permetre determinar si shan aconseguit o no, i fins a quin punt, les intencions educatives, tant curriculars com competencials. En aquesta guia sofereix un model davaluaci final, tamb fotocopiable, amb activitats referides als coneixements ms importants que shan anat adquirint durant el curs. Les funcions de lavaluaci estan interrelacionades, i ns un exemple el fet que les activitats de lavaluaci final que sinclouen en aquesta guia siguin les mateixes que les de lavaluaci inicial del curs segent.

Libro 1.indb 22 15/06/11 9:40


Project

e

6 ORIENTACIONS PER A LS DELS RECuRSOS DIGITALS

6.1 quin objectiu ens fixem amb la inclusi, en cada unitat didctica, de propostes de treball que utilitzen recursos digitals?

El fet dincloure ls de recursos digitals en el plantejament didctic de cada unitat afavoreix el desenvolupament integrat de les competncies bsiques en general, i en especial de la competncia digital i la competncia daprendre a aprendre. Aix doncs, aquestes propostes de treball tenen lobjectiu de complementar, reforar i ampliar les que sofereixen en el llibre en paper.

Com que es tracta duna competncia transversal, la competncia digital sha dincloure en la programaci general del curs i de cada rea. Dins dun plantejament integrador de les competncies, ls de les eines tecnolgiques i de comunicaci ha de formar part intrnseca del plantejament de cada unitat didctica.

Segons lrea, els recursos digitals tenen una funci determinada, tant els que estan associats al llibre de lalumne com els que sofereixen per a ls del professor.

Aquests recursos poden utilitzar-se a la pissarra digital interactiva (PDI) i tamb a lordinador personal. Shi pot accedir a travs dInternet (accs en lnia), i els recursos per al professor sofereixen a ms en format CD-ROM (fora de lnia), Aix mateix, sn compatibles amb totes les plataformes educatives existents en el mercat.

Els diferents recursos es poden treballar a laula o a casa; el professor o la professora decidir quan i com shan dusar. La nostra proposta editorial pretn facilitar ls de les tecnologies a laula, al mateix temps que senriqueixen i samplien les possibilitats de treball a laula i fora.

6.2 quins recursos digitals ofereix el projecte educatiu Salvem la Balena Blanca?

Els recursos digitals que ofereix el projecte Salvem la Balena Blanca estan pensats per facilitar ls dels programes informtics i de les tecnologies de la comunicaci a laula i fora.

Aquests recursos, detallats per rea, sn els segents:

Llengua catalana:

Per a lalumne:Lalumne usuari del llibre de text del projecte educatiu Salvem la Balena Blanca per a lrea de Llengua catalana tindr accs als recursos segents:

Audicions Aquest apartat inclou les audicions i els dictats locutats ordenats per unitat.

Sons i lletresApartat que permet practicar lescriptura correcta dels sons i les lletres treballats en cada curs.

Libro 1.indb 23 15/06/11 9:40


vocabulari interactiuApartat que recull el vocabulari treballat en cada unitat i diferents tipus dactivitats interactives per practicar-lo.

TextosApartat per poder treballar textos digitals del mateix tipus que els que apareixen en la unitat i aix aprendre les funcionalitats bsiques del processador de textos i el programa de dibuix.

En lapartat corresponent de la unitat didctica sindica el moment en qu es recomana practicar un recurs determinat.

Per al mestre:El mestre usuari dels recursos digitals per a lrea de Llengua catalana tindr accs als materials segents:

Guia didctica en format webAquest apartat enllaa amb un lloc web estructurat per unitats des don es podran consultar la programaci daula, les orientacions, el solucionari, les activitats de refor i dampliaci i les activitats davaluaci.

Per a laulaAquest apartat, organitzat tamb per unitats, cont tots aquells recursos pensats i elaborats per ser utilitzats amb la pissarra digital, com, per exemple, lmines, udios, vdeos i activitats interactives.

Per a lalumneAquest apartat dna accs als recursos que tenen els alumnes.

Llengua castellana:

Per a lalumne:Lalumne usuari del llibre de text del projecte educatiu Salvem la Balena Blanca per a lrea de Lengua castellana tindr accs als recursos segents:

Audicions Aquest apartat inclou les audicions i els dictats locutats ordenats per unitat.

Sons i lletresApartat que permet practicar lescriptura correcta dels sons i les lletres treballats en cada curs.

vocabulari interactiuApartat que recull el vocabulari treballat en cada unitat i diferents tipus dactivitats interactives per practicar-lo.

TextosApartat per poder treballar textos digitals del mateix tipus que els que apareixen en la unitat i aix aprendre les funcionalitats bsiques del processador de textos i el programa de dibuix.

En lapartat corresponent de la unitat didctica sindica el moment en qu es recomana practicar un recurs determinat.

Per al mestre:El mestre usuari dels recursos digitals per a lrea de Lengua castellana tindr accs als materials segents:

Libro 1.indb 24 15/06/11 9:40


Project

e


Per a laulaAquest apartat, organitzat tamb per unitats, cont tots aquells recursos pensats i elaborats per ser utilitzats amb la pissarra digital, com, per exemple, lmines, udios, vdeos i activitats interactives.

Per a lalumneAquest punt dna accs als recursos que tenen els alumnes.

Matemtiques:

Per a lalumne:Lalumne usuari del llibre de text del projecte educatiu Salvem la Balena Blanca per a lrea de Matemtiques tindr accs als recursos segents:

Calcula mentalmentAquest apartat inclou activitats de clcul mental per practicar les sumes i les restes. Abans de comenar, cal escollir el tipus doperaci, el valor mxim dels termes i el nombre doperacions.

Pensa i calculaAquest apartat presenta una collecci de problemes per practicar el clcul en contextos significatius. La dificultat dels problemes depn de la unitat que shagi escollit.

Juga amb les figuresEn aquest apartat es proposen activitats per aprendre geometria jugant amb les figures. Tamb permet fer dibuixos, i imprimir-los.

Per al mestre:El mestre usuari dels recursos digitals per a lrea de Matemtiques tindr accs als materials segents:


Per a laulaAquest apartat, organitzat tamb per unitats, cont tots aquells recursos pensats i elaborats per ser utilitzats amb la pissarra digital, com, per exemple, lmines, udios, vdeos, animacions de contingut i activitats interactives.


Coneixement del medi natural, social i cultural:

Lalumne usuari del llibre de text del projecte educatiu Salvem la Balena Blanca per a lrea de Coneixement del medi natural, social i cultural tindr accs als recursos segents:

Libro 1.indb 25 15/06/11 9:40


Per a lalumne:

vocabulari interactiuAquest apartat recull el vocabulari distribut per unitats i diversos tipus dactivitats interactives per practicar-lo.

Taller dactivitatsApartat per saber com es poden fer alguns experiments cientfics pas a pas.

Enllaos interessantsAquest apartat inclou enllaos per practicar els conceptes ms importants de la unitat i ampliar-los amb altres de nous.

Per al mestre:El mestre usuari dels recursos digitals per a lrea de Coneixement del medi natural, social i cultural tindr accs als materials segents:


Per a laulaAquest apartat, organitzat tamb per unitats, cont tots aquells recursos pensats i elaborats per ser utilitzats amb la pissarra digital, com, per exemple, lmines, udios, vdeos, animacions sobre el contingut i activitats interactives.


6.3 Com saccedeix a aquests recursos?

Segons el tipus dusuari, laccs requereix un sistema didentificaci o un altre.

usuari alumne:

Cada llibre de text del projecte Salvem la Balena Blanca de Castellnou Edicions t associat un codi daccs als recursos digitals en lnia. Per accedir-hi, lalumne ha de seguir aquests passos:

1. Escriure ladrea de la pgina web, www.projecteSBB.com, en el navegador dInternet.

2. Introduir el codi daccs, que s el que figura a la pgina de crdits del llibre.

Direcci editorial: Dolors Rius

Assessorament pedaggic: Marta Luna

Edici: Guida Planes

Correcci lingstica: Marta Campo

Disseny de la coberta: BUM, Blasi, Urgell, Morales, S.L.

Disseny grfic interior: Imma Hernndez

Maquetaci: ngeles Rodrguez

Illustracions: Marta Fbrega, Gloria Garca i Maria Oller

Fotografies interiors: Arxiu Hermes, Josep M. Barres, Jordi Folch, David Campos,

Mart Casanellas, Mara Dolores Colazo i Getty Images

Agraments: CEIP Sant Nicolau

Primera edici: maig de 2008

Segona edici: febrer de 2011

ISBN: 978-84-9804-765-3

Dipsit legal: xxxxxxx

Impressi: xxxxxxx

Pilar Andrs, Mireia Civs i Carme Olivn, 2008, per les lectures

Marta Fbrega, Gloria Garca i Maria Oller, 2008, per les illustracions

Hermes Editora General, S. A. U. - Castellnou Edicions

Castellnou EdicionsPau Claris, 184 08037 Barcelona www.castellnouedicions.com

Prohibida la reproducci o la transmissi total o parcial daquest llibre sota cap forma ni per cap mitj, electrnic ni mecnic (fotocpia, enregistrament o qualsevol mena demmagatzematge dinformaci o sistema de reproducci), sense el perms escrit dels titulars del copyright i de leditorial.

Hermes Editora General, S. A. U. ha fet una selecci acurada de les pgines web, per no es pot fer responsable de cap reclamaci derivada de la visualitzaci o dels continguts de les pgines web que no sn de la seva propietat.

Aquest llibre ha estat imprs en paper provinent duna gesti forestal sostenible, i s fruit dun procs productiu eficient i responsable amb el medi ambient.

Paper ecolgic i 100 % reciclable

Telfon datenci al professorat: 902 90 36 46

www.castellnoudigital.com

Codi daccs als recursos digitals on-line: CPSB2011

Libro 1.indb 26 15/06/11 9:40


Project

e

Codi per als recursos digitals

Daquesta manera, lalumne accedeix al men de recursos associats a lassignatura i curs dels quals shagi introdut el codi.

En aquest men ha descollir lapartat; en lrea de Lengua castellana, per exemple, Audicions, Sons i lletres, Vocabulari interactiu o Textos. Per acabar la sessi noms ha de tancar el navegador.

usuari mestre:

El mestre accedeix als recursos digitals associats a cada rea i curs del projecte Salvem la Balena Blanca mitjanant un codi dusuari. Ha de sollicitar-lo prviament al gestor comercial de la zona o posant-se en contacte amb leditorial mitjanant el telfon 902 90 36 46 o el correu electrnic [email protected]. Per introduir aquest codi ha destar registrat com a professor en www.castellnoudigital.com/professor.

6.4 quins sn els requisits tcnics?

Els recursos digitals de Castellnou Edicions sn compatibles amb diversos sistemes.Es poden utilitzar amb qualsevol daquests equips:

- Ordinador de sobretaula, porttil o Netbook, amb Windows (XP o superior) o Linux- Ordinador Mac OS X- Tablet amb Android (2.2 o superior)

Els requisits sn tenir accs a Internet i un navegador web.

Per poder veure alguns materials determinats cal tenir Adobe Flash Player i PDF Reader.

La resoluci mnima de pantalla recomanada s de 1024 x 600 pxels.

Libro 1.indb 27 15/06/11 9:40


7 MATERIALS PER A LREA DE LLENGuA CATALANA. CICLE INICIAL

Per a lalumne/a:

Llibre de text amb accs als recursos digitals.

Per al mestre/a:

Es pot consultar en: http://www.castellnouedicions.cat

Recull toda la informaci disponible en la guia impresa i la presenta, en forma de lloc web, ordenada per unitats didctiques.

La informaci es pot consultar en lnea o es pot obtenir des de lrea de descrregues en format PDF o en format DOC, segons el cas.

ISBN 978-84-9804-784-4

9 7 8 8 4 9 8 0 4 7 8 4 4

nova edici

Llengua catalana 2Educaci PrimriaCicle Inicial

Llengua catalanna

Carpeta de la guia didctica per al Cicle Inicial, perqu cada mestre/a se la pugui personalitzar.

Guia didctica en paper de Llengua catalana 2, organitzada en set apartats:

Projecte Programacions Orientacions i

solucionari Activitats

complementries Avaluacions Recursos digitals Altres recursos

ISBN: 978-84-9804-776-9 ISBN: 978-84-9804-784-4

Libro 1.indb 28 15/06/11 9:40

Guia didcticaPROGRAMACIONS

Libro 1.indb 29 15/06/11 9:41


PROGRAMACI DREA

DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de lEducaci Primria. Generalitat de Catalunya.

Consideracions generals

Lobjectiu central de leducaci s preparar lalumnat per afrontar els reptes de la societat plural, multilinge i multicultural del segle xxi, que significa facilitar que els nois i noies desenvolupin aquelles competncies lingstiques que mobilitzen coneixements, aptituds, actituds i representacions relacionades amb les llenges i les cultures perqu puguin desenvolupar-se tant en el terreny personal com en el social; actuar i reeixir en el seu entorn; comunicar-se amb les altres persones, i compartir els sabers i les referncies culturals; s a dir, que puguin construir els fonaments de la ciutadania, del coneixement del que s la condici humana, de la comprensi daltri.

Per aconseguir-ho, en lEducaci Primria cal plantejar el desenvolupament integral i harmnic dels as pectes intellectuals, afectius i socials de la persona, entre els quals leducaci lingstica ocupa un lloc preferent. Cal formar parlants plurilinges i interculturals; lassoliment de la competncia plena en catal, la llengua prpia de Catalunya, i en castell s la garantia que lescola proporciona als alumnes la competncia que els cal per tenir les mateixes oportunitats. Aquesta competncia plurilinge i intercultural, inclou el respecte per la diversitat lingstica i el desig daprendre altres llenges i daprendre de totes les cultures.

Daquesta manera, lalumnat esdevindr capa de dur a terme les tasques de comunicaci que li permetin expressar la seva comprensi de la realitat, relacionar-se amb persones de la seva edat i adultes de tot arreu, integrar comprendre, valorar i comunicar la seva cultura i sentiments, amb la utilitzaci del llenguatge oral i escrit, i destratgies de comunicaci, verbals i no verbals, amb la possibilitat demprar els mitjans audiovisuals i les tecnologies de la informaci i la comunicaci.

El desenvolupament daquesta competncia comunicativa plurilinge i intercultural no ha de ser un afer exclu-siu de lrea de llengua. Ats que la llengua com a mitj de comunicaci s la base per a la captaci, elabora-ci i comunicaci del coneixement, totes les rees esdevenen tamb responsables del desenvolupament de les capacitats comunicatives de lalumnat. s a dir, totes les rees shan de comprometre des de la seva especificitat i des de les maneres peculiars dexplicar el mn en la construcci de les competncies de comunicaci. Lrea lingstica se centra, duna manera especfica, en el desenvolupament de la competncia del lector literari.

El tractament de les llenges

La finalitat de lensenyament de les llenges s el progressiu domini de llenges, essencial en la vivncia de la cultura i lobertura al mn, i un dels factors que contribueixen ms plenament a la identitat individual social i personal. Per a les escoles de Catalunya, la primera referncia que cal tenir en compte s la legislaci, lEstatut i la Llei de Poltica Lingstica, que estableix que la llengua prpia de Catalunya s el catal i que, com a tal, s tamb la llengua normalment emprada com a vehicular i daprenentatge en lensenyament.

Libro 1.indb 30 15/06/11 9:41

Proror

gram

acions


A ms, el catal s la llengua oficial de Catalunya. Tamb ho s el castell, que s la llengua oficial de lEstat espanyol. El reconeixement dhaver daprendre dues llenges, a ms, s una oportunitat que obre les portes a desenvolupar-se en una societat plural oberta a altres cultures.

Aquesta obertura es refora, a ms, si considerem la nostra vinculaci a Europa; es tracta del Marc europeu com de referncia per a laprenentatge, lensenyament i lavaluaci de llenges, elaborat pel Consell dEuropa, que com a fita parla daprendre una o dues llenges estrangeres, en coherncia amb la competncia plurilinge i intercultural, la capacitat dutilitzar les llenges amb finalitats comunicatives i de prendre part en la interacci intercultural que t una persona que domina, en graus diversos, distintes llenges i posseeix experincia de diverses cultures. s evident que aix safavorir la participaci de lalumnat en la vida escolar, acadmica, afectiva i relacional, la transferncia de coneixements entre llenges, les actituds obertes i de respecte envers la diversitat lingstica prxima i llunyana, entesa com un dels patrimonis de la humanitat. A ms, aquest coneixement de diverses llenges potencia el domini del catal i la valoraci de la prpia cultura.

Aix vol dir que cal precisar que els nois i noies, en acabar letapa: a) han de dominar el catal, llengua vehicular, de cohesi i daprenentatge; b) tamb han de dominar el castell; c) han de conixer una o dues llenges estrangeres per aconseguir que lalumnat esdevingui usuari i aprenent per tal que siguin capaos de comunicar-se i accedir al coneixement en un entorn plurilinge i pluricultural; c) han de comprendre informacions escrites bsiques i saber transferir coneixements entre les llenges romniques (tot i que no les coneguin), i, finalment, que tinguin una actitud oberta, respectin les llenges i cultures presents en lentorn on viuen i shi interessin, i tamb ho facin respecte daltres de ms llunyanes, de les quals poden aprendre i enriquir-se personalment, malgrat que no les aprenguin mai.

Lobjectiu daconseguir parlants plurilinges competents implica que cada escola, partint duna anlisi sociolingstica rigorosa del centre i del seu entorn, estableixi en el Projecte lingstic del centre programes precisos de gesti de les llenges per determinar com la llengua vehicular de lescola, el catal, sarticula, en un programa coherent, amb lensenyament de les altres llenges i establint acords per relacionar les diferents estratgies didctiques. En fer-ho, cal recordar que el catal s una llengua que lescola ha de tractar amb especial atenci, no noms pel seu estatus oficial, sin tamb i sobretot pel desconeixement que en t una part de lalumnat pel que fa als seus usos colloquials i informals.

Lescola t, doncs, la missi de transmetre-la perqu tota la poblaci pugui emprar-la en qualsevol situaci comunicativa, fet que ha de garantir la cohesi de tota la societat i no la seva compartimentaci en comunitats lingstiques separades. Alhora, lescola ha de garantir que el seu alumnat tingui tamb un domini ple del castell, oferint-ne lensenyament daquelles formes ds menys conegudes pel seu alumnat. Tamb cal, respecte a les llenges estrangeres, considerar que no tenen totes la mateixa presncia social i, per tant, cal un tractament diferenciat.

El Projecte lingstic del centre pot ser tamb un instrument de reflexi sobre el perill que comporta, per al desenvolupament de competncies lingstiques i per a la integraci social de les persones, la restricci del catal als espais vinculats al currculum escolar i la seva desvinculaci de les relacions interpersonals, afectives, ldiques, etc. En aquest sentit, el professorat no pot relativitzar la importncia de la llengua ni desvincular-se dun projecte que proporciona les eines fonamentals per a la formaci dels nois i noies de les nostres escoles.

Libro 1.indb 31 15/06/11 9:41


Competncies prpies de lrea

La primera competncia que cal considerar, dacord amb la finalitat de donar les eines perqu els nois i noies puguin afrontar els reptes de la societat, s la competncia plurilinge i intercultural que, en essncia, s actuar adequadament en un mn plural, multilinge i multicultural. Aix suposa que en lensenyament de les llenges, a ms dels aprenentatges especfics de cada una de les llenges, caldr aprendre actituds i habilitats per afrontar llenges desconegudes (conixer i valorar la diversitat de llenges, saber gestionar els problemes de les interaccions multilinges, respectar altres maneres de veure el mn...), en resum, estar obert a laltre. En relaci directa amb aquesta competncia ms global hi ha una segona, la competncia comunicativa, que en totes les rees esdev la clau i que en la lingstica articula els aprenentatges que shan de fer en totes les llenges. Aquesta competncia ha de ser atesa des de totes les rees curriculars i activitats educatives del centre si es vol el seu desenvolupament coherent i efica. Els aspectes parcials de la competncia comunicativa sn: la competncia oral i la competncia escrita.

La competncia oral facilita, a travs dels intercanvis amb els altres, adults o no, elaborar i expressar idees, opinions i sentiments, s a dir, la construcci del propi pensament. Cal considerar-la en totes les seves dimensions, la de la interacci, lintercanvi de missatges, la de lescolta i la producci, i la de la mediaci, en gran grup o grups ms petits, atenent tant els aspectes verbals com els no verbals i la possibilitat demprar diferents mitjans o les tecnologies de la informaci i la comunicaci. A ms, ls reflexiu de la parla s leina ms efica per a laprenentatge. Lalumnat ha dassumir el paper dinterlocutor atent i cooperatiu en situacions de comunicaci, fet que lajudar a intervenir de forma competent en el seu entorn i a desenvolupar-se amb expressivitat i fludesa en una societat democrtica i participativa.

Aquesta prioritzaci de la llengua parlada s de gran importncia quan es tracta de lensenyament duna llengua nova per a lalumnat. En aquesta situaci, ls de diferents recursos didctics, amb variats formats i suports i en diferents contextos (festes, representacions, projectes i activitats curriculars), s una de les claus per a un aprenentatge efica. Tamb t una especial rellevncia en laprenentatge de les llenges estrangeres, ja que el model lingstic aportat per lescola s la font bsica de coneixement i aprenentatge daquesta llengua. Els discursos orals utilitzats a laula sn al mateix temps vehicle i objecte daprenentatge, per la qual cosa el currculum ha datendre tant el coneixement dels elements lingstics com la capacitat dutilitzar-los en laprenentatge de diferents continguts curriculars i en les diferents situacions comunicatives; a ms, el seu treball en aquesta etapa ha de ser el fonament del treball dels continguts de la competncia escrita.

La competncia escrita sha de potenciar en totes les seves dimensions, receptives (lectura) i productives (escriptura), de comunicaci i creaci, i cal relacionar-la amb les interaccions orals que afavoriran un aprenentatge cada cop ms conscient i efica. Els processos de lectura i escriptura, sn uns processos complexos i diversos segons quin sigui el tipus de text i el contingut que shi vehicula, sn processos que saprenen en la lectura i escriptura de textos a qualsevol rea. Cal motivar qui llegeix i escriu perqu descobreixi en la llengua escrita una eina dentendres a si mateix o a si mateixa i les altres persones, i els fenmens del mn i la cincia. En aix t molta importncia la potenciaci de la biblioteca (i mediateca) i altres eines escolars com la rdio o plataformes dInternet, com a dinamitzadores de laprenentatge lector i escriptor. A ms, cal aplicar-la progressivament a textos de nivells de complexitat cada vegada ms gran i de tipologia i funcionalitat diversa, en diferents suports (paper, digital) i formats (text, grfics i imatge).

Libro 1.indb 32 15/06/11 9:41

Proror

gram

acions


Finalment, la competncia literria pren com a referncia la competncia escrita fent que els nois i noies puguin comprendre millor el mn que els envolta, les altres persones i a si mateixos a travs de la lectura dobres de qualitat i del contacte amb les construccions de la cultura tradicional. El contacte guiat amb aquestes obres facilita el desenvolupament de lhbit lector i escriptor, i fa que els nois i noies descobreixin el plaer per la lectura, spiguen identificar esttiques i recursos i aprecin textos literaris de gneres diversos (potic, narratiu i teatral), i tamb daltres formes esttiques de la cultura que ens envolta (canons, refranys, dites i frases fetes, endevinalles, rodolins). Amb tot aix, els nois i noies van interioritzant els senyals de la cultura que els aniran precisant els criteris per ser ms rigorosos en les seves valoracions i gustos esttics, amb la qual cosa, a ms destimular la seva creativitat, es desenvolupa el seu sentit crtic.

Aportacions de lrea a les competncies bsiques

El paper que juga la llengua i la comunicaci en els processos daprenentatge fa que el desenvolupament de les competncies que estructuren aquesta rea curricular, i el fet que la base del seus ensenyaments se situ en ls social de la llengua fa que els aprenentatges duna rea determinada, si hi ha una bona coordinaci docent, sapliquin a laprenentatge de les altres i, alhora, afavoreixin la competncia plurilinge i intercultural de lalumnat.

Les activitats de les rees lingstiques tenen, evidentment, una importncia remarcable en el desenvolupament de la competncia comunicativa; cal, per, recordar que aquesta competncia s transversal a totes les rees i, per tant, totes les rees nhan dafavorir el seu desenvolupament.

Alhora, les activitats relacionades amb aquesta competncia tamb afavoreixen la millora de les com-petncies metodolgiques. Els processos de la llengua escrita, en concret sn una de les claus en la competncia del tractament de la informaci i ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci per a lelaboraci de coneixement. La lectura i lescriptura dinformacions presentades en diferents llenges, cosa facilitada amb ls de les TIC, aporta una nova dimensi als processos de tractament de la informaci la diversitat de punts de vista i de manera de presentar les informacions facilita la flexibilitat mental necessria per a un aprenentatge crtic. A ms, la verbalitzaci i les interaccions resulten claus en el desenvolupament de la competncia daprendre a aprendre, ja que regulen i orienten la prpia activitat amb progressiva autonomia.

La llengua, precisament pel paper que juga en el desenvolupament de les competncies metodolgiques, ajuda a la comprensi dels processos de les competncies centrades a conviure i habitar el mn. Duna manera molt especial la competncia plurilinge i intercultural contribueix al desenvolupament de la competncia social i ciutadana, entesa com a habilitats i destreses per a la convivncia, el respecte i lenteniment entre les persones. Aprendre llenges s, abans que altra cosa, aprendre a comunicar-se amb les altres persones, a prendre contacte amb distintes realitats i a assumir la prpia expressi com a modalitat fonamental dobertura als altres.

A ms de reconixer les llenges com a element cultural de primer ordre, la lectura, comprensi i valoraci de les obres literries contribueix duna manera clau al desenvolupament de la competncia artstica i cultural.

Estructura dels continguts

La presentaci unitria del currculum es fa per afavorir el desenvolupament de la competncia plurilinge i intercultural. Aix ha de facilitar la necessria coordinaci de les propostes de totes les llenges ensenyades

Libro 1.indb 33 15/06/11 9:41


a laula, i la prioritzaci daquestes propostes derivades del diferent estatut que t cada llengua i el domini que en tenen els nois i noies.

Els continguts de les rees lingstiques sorganitzen al voltant de les tres grans competncies, citades abans, amb la finalitat datendre els diferents usos socials. Per aix el currculum presenta: la dimensi comunicativa, que inclou parlar i conversar; escoltar i comprendre; llegir i comprendre; escriure, i els coneixements de la llengua i el seu aprenentatge; la dimensi literria, i la dimensi plurilinge i intercultural.

La dimensi comunicativa s la base dels aprenentatges de lrea, com ho s de tots els aprenentatges escolars, per la qual cosa els continguts sn prpiament els daquesta competncia bsica transversal i cal que satenguin en totes les activitats curriculars. En aquest apartat, a ms dels continguts referits a la competncia oral i lescrita, apareixen els referits a la llengua i el seu aprenentatge, que cal introduir i exercitar amb la funci exclusiva de millorar la comunicaci, defugint el tractament gramaticalista de lensenyament de les llenges.

La dimensi literria planteja els continguts especfics de lrea, de manera que els de la dimensi comunicativa es concreten en aquesta. En aquest apartat, cal posar atenci especial a la cultura tradicional i les obres de referncia de la nostra cultura escrita que sn adequades a ledat. Cal no oblidar que la presncia dactivitats descriptura s un bon instrument per a leducaci literria.

Finalment, la dimensi plurilinge i intercultural planteja continguts relacionats amb els usos socials en contextos multilinges. s cert que aquesta dimensi sha de tenir en compte en totes les accions docents, per en aquesta rea cal fer una aproximaci ms reflexiva i organitzada per atendre totes les habilitats necessries per a la comunicaci en contextos plurals. Atesa la peculiaritat daquests continguts, plurilinges, es presenten unitriament en un nic bloc al final de cada cicle i precedint els criteris davaluaci. Ser funci de lequip docent que en el Projecte lingstic del centre, ms que en cap altre contingut, articuli els ensenyaments daquest mbit en els de les diferents llenges i activitats escolars.

Estructures lingstiques comunes

En relaci directa amb els continguts plurilinges i interculturals, per tenint en compte molts dels continguts de la dimensi comunicativa, nhi ha un conjunt que sn comuns a totes les llenges ensenyades. No t sentit que cada llengua torni a plantejar-los des de linici com si fossin especfics; ben al contrari, cal introduir-los ms sistemticament i reflexivament en una llengua per ser aplicats en les altres, i facilitar, aix, la transferncia necessria daprenentatges entre llenges. Aquests continguts comuns sn ms freqents entre la llengua catalana, la castellana, la francesa o qualsevol altra romnica, per tamb nhi ha, i fora, que es donen respecte a langls, lalemany o altres llenges. Entre daltres, a ms dels que apareixen explcitament en la dimensi plurilinge i intercultural, cal tenir presents la majoria dels recursos comunicatius, com les estratgies lectores o la redacci de resums i esquemes; aspectes ms globals com els tipus de text o altres de ms concrets com la puntuaci o la terminologia gramatical.

Cal que el professorat de llenges es posi dacord, en primer lloc, en quins sn els aspectes que es consideraran; tamb caldr posar-se dacord en com sintrodueix el treball daquests continguts de les estructures comunes; qui ho fa, i com es far en les altres llenges, per explicitar les diferncies i assegurar la interioritzaci dels recursos, i, com ja sha dit, la transferncia a noves situacions comunicatives. Aquest plantejament posa laccent en el desenvolupament de les competncies i evita les repeticions intils i reduir-ho tot a lensenyament gramaticalista.

Libro 1.indb 34 15/06/11 9:41

Proror

gram

acions


Consideracions sobre el desenvolupament del currculum

Cada cop s ms gran lacord segons el qual les llenges, totes les llenges i en totes les seves dimensions, saprenen en ls social i de que les necessitats pragmtiques de comunicaci sn les que van orientant i afavorint lassentament del codi. Per contra, sha demostrat a bastament que ni lensenyament directe i explcit de les formes i normes, ni fer-ho component per component, com proposaven els enfocaments gramaticals, ni allar cada llengua que saprn, no en garanteix laprenentatge.

Per tant, per ensenyar adequadament llenges cal dissenyar situacions daprenentatge globals en qu ls motivat i reflexiu de les estratgies lingstiques porti a la soluci dels problemes que shi plantegen. Atesa la realitat social, lingstica i cultural de la nostra societat, cal un ensenyament integrat de les llenges, que coordini els continguts que saprenen i les metodologies en les diferents situacions daula, a fi que els nois i noies avancin cap a lassoliment duna competncia plurilinge i intercultural que els permeti comunicar-se amb els altres, compartir sabers i referncies culturals i continuar aprenent, de forma autnoma, al llarg de tota la vida.

Un aspecte que no es pot oblidar s que una part important de lxit dels programes dimmersi lingstica es relaciona amb la manera de tractar la llengua familiar de lalumnat. Per aix, cal tenir en compte la llengua de lalumnat, en especial la de lalumnat immigrat, tant a nivell simblic com en la prctica educativa, cosa que, a ms, afavorir que el catal esdevingui la llengua comuna i leina de cohesi social.

Ladquisici de la llengua catalana caldr atendre-la en la diversitat que planteja lalumnat, i no es pot perdre de vista que, com a nova llengua, s un procs llarg. Per afavorir-lo, les propostes de la immersi lingstica adaptades a la noves situacions sn duna importncia clau. A ms, i en coherncia amb la immersi, cal, mesures organitzatives que facilitin treballar els continguts escolars de manera ms transversal i menys parcellada, que contemplin lheterogenetat real de les aules.

Cal atendre la diversitat de laula amb la negociaci permanent del que es fa i es diu a laula; lactivitat dialgica, la conversa, entre els nois i noies i entre lalumnat i el professorat ha dimpregnar totes les activitats densenyament i aprenentatge. Aix comporta una manera diferent dactuar a laula i una organitzaci diferent de lalumnat. Cal potenciar espais de comunicaci prou variats per fer possible la seva adequaci a tots els estils i caracterstiques daprenentatge, lescola per a tothom que afavoreixi que cada alumne i alumna arribi a ser cada vegada ms autnom en el seu aprenentatge i, alhora, aprengui a treballar cooperativament.

Es tracta de lenfocament comunicatiu, que se centra en la construcci social dels significats i, per tant, per donar sentit a tot el proposat cal organitzar el centre educatiu com a espai de comunicaci amb institucions escolars com la biblioteca o mediateca del centre, la revista de lescola o la rdio escolar que facilitin lintercanvi dintre de lescola i lobertura del centre al seu entorn.

Finalment, un darrer principi didctic, relacionat amb els enfocaments didctics que sacaben de descriure, s leducaci en els valors i actituds respecte de la llengua. En primer lloc, perqu introduir lobertura i sensibilitat envers la diversitat lingstica i cultural, present a laula o a lentorn o b aportant experincies externes, s una de les claus perqu es produeixi la necessria flexibilitat de pensament, perqu tothom aprengui a respectar la llengua i la cultura dels altres. En segon lloc, perqu cal que lalumnat sigui conscient del perill que la llengua i els diferents llenguatges es puguin convertir en vehicles de transmissi de valors negatius detnofbia, de sexisme, dintolerncia A lescola cal fer una aposta seriosa per la lluita contra letnocentrisme i totes les varietats dintolerncia.

Libro 1.indb 35 15/06/11 9:41

36 Llengu

9788498047844 gd

Documents