inst. montsacopa. OLOT

El segle XVII: Segle d'Or de la pintura espanyola. A aquest període corresponen alguns dels pintor més reconeguts de la historia de l'art hispànic, i per damunt de tot el geni de VELÁZQUEZ.

Es tracta d'una pintura fonamentalment religiosa, ja que té en l’Església i la monarquia, principals defensors de la Contrareforma, els seus principals clients. La pintura de gènere és escassa i la mitològica pràcticament no existeix.

Només el retrat i la natura morta, caracteritzada per la representació d'objectes estrictament ordenats, mostren exemples significatius. Els trets principals de la pintura del segle XVII són el realisme i la religiositat. Realisme posat al servei de la religió, que empra tipus reals i escenaris quotidians per a fer més pròxims i comprensibles els temes religiosos.

Existeixen algunes diferencies entre la pintura de la 1a i la 2a meitat del segle XVII: • una pintura de caràcter realista, amb presencia d'elements tenebristes italians i de severes formes i colors, dóna pas en la segona meitat del segle a • una pintura més dinàmica i colorista, gràcies a la difusió dels models flamencs creats per Rubens per mitja de les estampes i les pintures d'aquella zona que arribaven a les col·leccions del país.

Hi ha tres focus principal de la pintura barroca: València Sevilla i Madrid.

CARACTERISTICAS DE LA PINTURA BARROCA ESPAÑOLA

Crist i Sant Bernat

Sant Francesc assistit per l’àngel

ESCOLA VALENCIANA:

FRANCISCO RIBALTA (1565-1628) comença influït per NAVARRETE i altres de l’Escorial. En les seves visites a Itàlia es va influir pel tenebrisme. (Sant Sopar, Crist abraçant Sant Bernat, Sant Andreu.

Sant Francesc abraçat a la creu

Preparatius per la Crucifixió

Narcí

JOSÉ DE RIBERA (1591-1662) Xàtiva (València). Estudia amb Ribalta, va a Itàlia. Ambients humils que introdueixen el món del sofriment. Religiositat més patètica que en Caravaggio.Quadres realistes (El garrell), naturalistes (La dona barbuda), tema mitològic (Ixió, Ticio) o Arquímedes.Gènere religiós: apòstols (Sant Andreu) ermitans (Sant Pau, La Magdalena, Sta. Teresa) representats en coves obscures quasi sense llum i amb uns cossos mortificats: El somni de Jacob, Martiri de Sant Bartomeu (o de Sant Felip).Tendeix a representar arrugues en el rostre, cames ossoses, mans aspres. Sensibilitat dramàtica.

Sant PereSagrada família amb Santa Anna i Santa Caterina d'Alexandria

PrometeuEl garrell

El somni de Jacob

Martiri de Sant Bartomeu

La dona barbuda

La Magdalena penitent

L’ESCOLA ANDALUSA Sevilla és la ciutat més poblada i rica de l’Espanya del XVII.

HERRERA EL VIEJO realisme gens grandiloqüent, molt “natural”.

FRANCISCO PACHECO mestre i sogre de Velázquez. Molt acadèmic

ZURBARAN (1598-1664) Badajoz.ZURBARAN (1598-1664) Badajoz.

A Madrid, al Salón de los Reinos: El Socorro de Cádiz, Las historias de Hércules.

Tot i això la seva pintura més significativa es centra en temes monacals: Monestir de San Pablo de Sevilla, Convent de la Merced (vida de San Pedro), Cartoixa de Jerez, Monestir de Nª Sra. de Guadalupe.

La llum hi juga un paper important. És tenebrista i les seves figures emanen llum pròpia.

En 1640 la seva producció baixa i el 49 (després de la pesta) es trasllada a Madrid desanimat ja que la seva primacia decau i es trasllada a Murillo, mira d’imitar-lo en la dolcesa dels seus temes i perd autenticitat.

Zurbaran destaca també en els seus bodegons d’auster ordre i mística lluminositat.

Agnus Dei. L’anyell

ZURBARAN

CRIST A LA CREU. 1630. Oli, 214 x 143 cm.

La figura de Crist apareix destacada sobre un fons completament fosc, mitjà que li permet destacar-hi una figura treballada amb tonalitats lluminoses. Crist hi és presentat encara amb vida, amb la boca oberta, sofrent, el cap girat i la mirada extasiada. El cos sembla que l’estirin cap amunt, tot i que els peus estan ben fermats a terra per mitjà de dos claus i amb unes proporcions exagerades. La manera de presentar el crucificat, amb quatre claus, començà a ser habitual en aquella època, a diferència de moments anteriors en què s’acostumava a presentar la figura amb un sol clau que travessava els dos peus.La voluntat apologètica era clara: l’impacte emocional degut al joc cromàtic havia de servir d’exemple i de model als fidels, que havien de copsar-ne el missatge espiritual, n’havien de quedar impressionats.

Exposició del cos de San Buenaventura

San Serapio

Sant Hug amb els cartuxos

NATURA MORTAA Zurbarán li atribueixen diversos bodegons, com aquest del Museu del Prado, però l’únic que va signar es conserva a Los Angeles, datat al 1633 i de 60 x 107 cm.És una composició aparentment simple, equilibrada i quasi monumental carregada d'al·legories. El got amb aigua amb una rosa (aigua de purificació, rosa d’amor) i les taronges amb la flor de taronger estableixen una relació clara amb la Verge Maria. Els objectes estan presentats amb una forta il·luminació que reforça la seva presència de formes.

Santa Casilda Sant Francesc

Sant Francesc

Sant Lluc com a pintor a la Crucifixió

ALONSO CANO

(1601-1667) Granada. Aprèn a Sevilla amb Pacheco (coincideix amb Velázquez). Vida marcada por la polèmica.

Hàbil dibuixant, escultor i estudiós de la composició. Creador de tipus femenins de caràcters infantils que el

distancien de Zurbarán o Velázquez l’acosten a Murillo. De la seva època madrilenya: El Milagro del Pozo i Virgen y

el Niño (Prado) tipus femení. Al tornar a Granada: Los gozos de María (Cap. Mayor

Catedral)

Visitació

Noli me tangere

Crist sostingut per un ángel

La Magdalena

Dos reis gots

Sant Bernat i la Verge

Inmaculada

La bona samaritana

MURILLO I VALDÉS LEAL MURILLO (1617-1682) Religiositat al gust imperant, familiar i tendra.

La seva preocupación es el color. De la seva primera època trobem obres tenebristes, representant

pidolaires i pobres. Té molt èxit entre 1640-60. Treballa molt, però en part copiant-se ell

mateix. Repiteix incansablement La Sagrada Familia, Vírgenes i Niños (el

Buen Pastor, San Juan Bautista y el cordero), Inmaculadas y Anunciaciones.

VALDES LEAL VALDES LEAL (1622-1690). Especialment dedicat a la pintura religiosa, (1622-1690). Especialment dedicat a la pintura religiosa, com Murillo.com Murillo.

Monasterio de San Jerónimo de Buenavista Monasterio de San Jerónimo de Buenavista (Sevilla)(Sevilla) Retaules a Còrdova.Retaules a Còrdova. Hospital de la Caridad.Hospital de la Caridad.

NENS MENJANT RAÏM I MELÓ. 1670. Oli, 145 x 103 cm B. E. Murillo

Un dels temes que més fama van donar a Murillo va ser el profà. Encara no s’havia treballat fins aleshores (només un petit grup d’artistes romans el cultivaven); la dedicació de l’artista per aquesta temàtica es pot explicar per la presència a Sevilla d’una comunitat holandesa que li devia encarregar aquestes obres, la qual cosa justifica que bona part d’aquesta producció sevillana sigui avui en museus estrangers. El gènere no es tornaria a cultivar a Espanya fins al final del segle XVIII gràcies a Goya.Ja en l’inici de la seva producció Murillo va treballar el tema dels nens de carrer, el qual, però, en les obres que pintà a la darrera etapa de la seva vida apareix envoltat d’una gran dosi d’optimisme i d’espontaneïtat que fan oblidar la pobresa dels personatges. No es tracta pas de nens tristos i abandonats, sinó de canalla plena de vida i d’alegria en situacions tan quotidianes com són el joc i el menjar.

LA SAGRADA FAMÍLIA DE L’OCELLETDe 144 x 188 cm, és una de les obres més significatives de la primera etapa del pintor (1650) i una de les més conegudes. Una gran quantitat de detalls permeten copsar la sensibilitat de l’artista pels temes i motius extrets de la vida quotidiana (l’ofici de fuster de sant Josep, les feines de la mestressa de casa, el gos juganer, el nen amb un ocell a la mà, l’ambientació domèstica...) que li permeten treballar un tema religiós de manera que queda a l’abast d’un públic sensible per aquest tema. La il·luminació reflecteix el tenebrisme de la primera etapa de Murillo i el tractament del nen mostra la sensibilitat de l’artista pels infants, a qui dedicà molta més atenció en l’etapa de maduresa.

L’Anunciació

VALDÉS LEAL

La Immaculada

Finis Gloriae Mundi

In Ictu oculi

L’ESCOLA MADRILENYA

VELAZQUEZ no deixa una escola. Els seus deixebles són els seus craits i familiars: JUAN BAUTISTA MARTINEZ DEL MAZO (gendre), JUAN PAREJA . D’escassa qualitat.

ALTRES PINTORS DE LA CORT: ANTONIO PEREDA (1609-1678) pintura religiosa i

bodegons. FRAY JUAN RIZZI (1600-1681) (El Zurbarán de Castilla)

tenebrisme, pretèn glorificar els valors de la santedat donant una teatralitat i gran monumentalitat de las figuras

A. Pereda: Cristo de los dolores

Juan Rizzi: cena de San Benito

CORTESANS DE CARLES II

CARREÑO té formes velazqueñas i pinta nans i bufons.

Claudio COELLO pinta una visió amable de temes religiosos (Cristo niño a la puerta del templo). També cultiva el fresc.És el pintor de cámbra de Carles II. “Carlos II adorando la sagrada forma”

CARREÑO

Carles IIDuc de Pastrana

Fundación de la orden de los trinitarios

Carles II

La Monstrua

CLAUDIO COELLO