8. L’economia del període d’Entreguerres (1918-1939)

Context històric:

• Etapa d’Entreguerres 1919-1939

• Feliços anys Vint : etapa de creixement econòmic 1919-1929

• “Prosperity” als Estats Units 1925-1929

• Crac de 1929

• Gran Depressió 1929-1939: crisi econòmica mundial.

• Anys trenta: Sistemes polítics totalitaris. Ascens dels feixismes (Itàlia i Alemanya) i Comunisme (URSS).

ETAPA D'ENTREGUERRES1919-1939

FELIÇOS ANYS 20 1919-1929

ASCENS DELS FEIXISMES 1929-1939

CRISI 1919-1924PROSPERITY 1925-1929

GRAN DEPRESSIÓ1929-1939

Alemanya

REPÚBLICA DE WEIMAR 1918-1933

DICTADURA NAZI Hitler

1933-1945

ItàliaMonarquia de Victor Manuel III

DICTADURA FEIXISTA 1922-1945 (Mussolini)

1. Els problemes econòmics de la pau

1.1 Els efectes immediats de la guerra

• Els països aliats estaven endeutats amb els Estats Units.

• Desacords econòmics entre els països europeus.

• Dificultats d’Alemanya per pagar les reparacions de guerra.

• Fallida del sistema monetari alemany

• Inflació

• Invasió de la conca del Ruhr per part de França i Bèlgica (1923-25).

1.2 Els desequilibris comercials

• Les noves fronteres establertes després de la guerra mundial van modificar els intercanvis comercials a Europa.

• Desequilibri comercial entre països industrialitzats i exportadors de matèries primeres i aliments.

• Excés d’oferta de productes alimentaris i descens dels preus dels productes agraris.

• Necessitat de nous crèdits per la caiguda dels preus, finançats pels EEUU.

1.3 La puixança de l’economia nord-americana

• Supremacia econòmica dels Estats Units.

• El dolar es converteix en la moneda de referència.

• Els EUA es converteixen en el primer país inversor del món.

• Desequilibri comercial entre EUA i Europa.

Distribució de la producció industrial mundial

2. Els feliços anys 20

2.1 La prosperitat nord-americana

• “Prosperity” : Etapa de gran creixement econòmic als Estats Units entre 1922-1929.

• Superàvit en la balança comercial (diferència importacions-exportacions).

• Penetració en els mercats europeus.• Grans transformacions en l’economia

nord-americana.

Un gran creixement econòmic

• Transformació productiva: innovació tècnica i nous mètodes de treball.

• Concentració empresarial• Augment important de la productivitat

(relació entre la producció i el treball)• Reducció dels costos de producció• Baixada dels preus dels productes• Augment de la demanda• Creixement de l’oferta

Cadena de muntatge de l’empresa Ford a Detroit

La revolució dels consumidors

• Canvi en els sistemes de compra-venda: grans magatzems, compra a terminis, publicitat, màrqueting

• Societat de consum• Endeutament de les famílies• Augment dels beneficis empresarials però

menys els salaris dels treballadors• Crisi de sobreproducció (excés d’oferta)• Preus industrials per damunt dels preus

agrícoles i ruïna dels agricultors.

“American way of life”

gaudir de l'estil de vida americà

La distribució desigual de la renda

• Augment dels beneficis empresarials però menys els salaris dels treballadors

• Crisi de sobreproducció (excés d’oferta)• Preus industrials per damunt dels preus

agrícoles i ruïna dels agricultors.

Factors de creixement econòmic dels Estats Units:Factors de creixement econòmic dels Estats Units:Factors de creixement econòmic dels Estats Units:Factors de creixement econòmic dels Estats Units:� Superàvit en la balança comercial (diferència importacions-

exportacions).� Transformació productiva: innovació tècnica i nous mètodes

de treball.� Concentració empresarial� Augment important de la productivitat (relació entre la

producció i el treball)� Reducció dels costos de producció� Baixada dels preus dels productes� Augment de la demanda� Creixement de l’oferta� Canvi en els sistemes de compra-venda: grans magatzems,

compra a terminis, publicitat, màrqueting� Societat de consum

Factors de risc economiaFactors de risc economiaFactors de risc economiaFactors de risc economiaEstats Units: Estats Units: Estats Units: Estats Units:

Es generalitzen les compres a terminis, és a dir, comprar sense tenir diners.

L’agricultura americana estava en crisi.Els grangers i pagesos havien demanat

préstecs als bancs i molts s’havien arruïnat.

Van baixar el preu dels productes i no van poder tornar els crèdits. Molts van

perdre les terres.

2.2 La febre borsària

• Pujada de les inversions en Borsa

• Els beneficis empresarials s’inverteixen més en la Borsa que no pas en sectors productius.

• Bombolla especulativa

• Augment desorbitats del preu de les accions.

• Beneficis com a resultat de la diferència entre el preu de compra i el de venda no pas com a resultat dels guanys de les empreses

• Les cotitzacions de les accions deixen de tenir relació amb els beneficis de les empreses.

• Eufòria especulativa

Els balls dels anys 20: el xarleston

La música dels anys 20: jazz, blues...

L’oci nocturn: els cabarets

Primer cotxe de Ford

La llei seca (gener 1920 als Estats Units): prohibició del consum, venda i fabricació d'alcohol

3. La Gran Depressió

La Gran Depressió 1919-1939Crisi borsària: Dijous Negre, Crac de la Borsa de Nova York, manca de liquiditat, ruïna dels inversors...

Causes: sobreproducció, inflació creditícia, especulació borsària, desajust entre beneficis industrials i cotització de les accions.

Conseqüències: fallides bancàries, disminució dels crèdits, fallida de les empreses, atur, caiguda del consum, disminució poder adquisitiu, descens de la demanda, acumulació d’estocs, deflació, caiguda dels preus agraris.

Crisi social: augment de la pobresa, creixement de les desigualtats i de la conflictivitat social.

Les causes de la crisi

Sobreproducció: excés d’oferta

Febre borsària: bombolla especulativa

Causes de la crisi: • Endeutament de les famílies

• Augment dels beneficis empresarials però menys els salaris dels treballadors

• Crisi de sobreproducció (excés d’oferta)

• Preus industrials per damunt dels preus agrícoles i ruïna dels agricultors.

Crisi de sobreproducció

• Pujada de les inversions en Borsa

• Els beneficis empresarials s’inverteixen més en la Borsa que no pas en sectors productius.

• Bombolla especulativa

• Augment desorbitats del preu de les accions.

• Beneficis com a resultat de la diferència entre el preu de compra i el de venda no pas com a resultat dels guanys de les empreses

• Les cotitzacions de les accions deixen de tenir relació amb els beneficis de les empreses.

• Eufòria especulativa

Bombolla especulativa

Bombolla especulativaBombolla especulativaBombolla especulativaBombolla especulativaUna bombolla especulativa és una desviació entre el valor real de Una bombolla especulativa és una desviació entre el valor real de Una bombolla especulativa és una desviació entre el valor real de Una bombolla especulativa és una desviació entre el valor real de

les accions i la seva cotització a la Borsa.les accions i la seva cotització a la Borsa.les accions i la seva cotització a la Borsa.les accions i la seva cotització a la Borsa.El valor real de les accions és el que té relació amb els beneficis El valor real de les accions és el que té relació amb els beneficis El valor real de les accions és el que té relació amb els beneficis El valor real de les accions és el que té relació amb els beneficis

de les empreses. de les empreses. de les empreses. de les empreses. Si augmenta la demanda d’accions el preu de cotització puja. Si augmenta la demanda d’accions el preu de cotització puja. Si augmenta la demanda d’accions el preu de cotització puja. Si augmenta la demanda d’accions el preu de cotització puja.

Si és compren i venen accions només per obtenir beneficis ràpids Si és compren i venen accions només per obtenir beneficis ràpids Si és compren i venen accions només per obtenir beneficis ràpids Si és compren i venen accions només per obtenir beneficis ràpids es comença a allunyar el valor real del valor de cotització i es comença a allunyar el valor real del valor de cotització i es comença a allunyar el valor real del valor de cotització i es comença a allunyar el valor real del valor de cotització i

comença l’especulació.comença l’especulació.comença l’especulació.comença l’especulació.Quan aquest fenomen és molt exagerat es produeix la bombolla Quan aquest fenomen és molt exagerat es produeix la bombolla Quan aquest fenomen és molt exagerat es produeix la bombolla Quan aquest fenomen és molt exagerat es produeix la bombolla

especulativa. especulativa. especulativa. especulativa. Les accions tenen un preu alt però no és real sinó inflat per la Les accions tenen un preu alt però no és real sinó inflat per la Les accions tenen un preu alt però no és real sinó inflat per la Les accions tenen un preu alt però no és real sinó inflat per la

pressió de l’oferta i la demanda.pressió de l’oferta i la demanda.pressió de l’oferta i la demanda.pressió de l’oferta i la demanda.Aquest fenomen és perillós perquè pot provocar una crisi sobtada Aquest fenomen és perillós perquè pot provocar una crisi sobtada Aquest fenomen és perillós perquè pot provocar una crisi sobtada Aquest fenomen és perillós perquè pot provocar una crisi sobtada i una davallada del valor de les accions i la ruïna dels inversors, i una davallada del valor de les accions i la ruïna dels inversors, i una davallada del valor de les accions i la ruïna dels inversors, i una davallada del valor de les accions i la ruïna dels inversors,

com va passar el 1929 a la Borsa de Nova York.com va passar el 1929 a la Borsa de Nova York.com va passar el 1929 a la Borsa de Nova York.com va passar el 1929 a la Borsa de Nova York.

3.1 Les causes de la Gran Depressió

• Sobreproducció industrial

• Crisi de liquiditat

• Caiguda del consum

• Caiguda dels preus agraris

• Endeutament de les famílies

3.2 La crisi bancària i industrial• Els deutors no poden tornar els préstecs• Manca de recursos monetaris• Fallida bancària• Reducció dels crèdits• Reducció de les inversions industrials• Descens del consum• Augment de la sobreproducció• Baixada de preus• Crisi industrial• Augment de l’atur• Pobresa• Proletarització de les classes mitjanes• Nova baixada del consum• Baixada de la producció industrial i agrícola• Cercle viciós

Cercle viciós

DijousNegre

Ruïna inversors

Fallidabancs

Fallida empreses

AturBaixada de

la producció

Baixada del consum

Més atur

Més baixada del

consum

La crisi social

"Lunch atop a skyscrapper" o el "dinar dalt d'un gratacels" és la fotografia presa per Charles C. Ebbets el 29 de Setembre de 1932, on hi apareixen 11 obrers de la construcció del General Electric

Building, al Rockefeller Center de Nova York.

Rockefeller Center 1939

4. L’expansió mundial de la crisi

L’economia mundial estava molt interconnectada i la crisi dels Estats

Units arrossega la resta de països del Món.

Expansió mundial: disminució de la producció, augment de l’atur.

Repatriació capitals nord-americans, fi de les inversions nord-americanes.

4.1 Els mecanismes d’expansió

• Descens de preus dels productes americans comporta dificultats per les empreses europees que no hi poden competir.

• Baixada de la demanda nord-americana va reduir les importacions i va perjudicar els països exportadors.

• Descens dels préstecs i les inversions americanes a Europa.• Crisi al sistema financer europeu• A Alemanya va pujar molt la inflació, va baixar la producció i va

augmentar l’atur. Va ser el país europeu més perjudicat per la crisi.

• Al Regne Unit la crisi va afectar però menys. La crisi del sistema monetari internacional va afectar la Lliura esterlina.

• Successives devaluacions de les monedes.• França no va devaluar el franc però va perdre competitivitat en el

mercat internacional.

4.2 L’enfonsament del comerç

• Cada país intenta resoldre els seus problemes econòmics pel seu compte.

• Forta reducció de la demanda interna• Enfrontament comercial entre Europa i Estats Units• S’enfonsa el comerç internacional• Augment del proteccionisme en alguns països• La crisi arriba als països exportadors d’aliments

d’Amèrica Llatina i Àsia.• No poden tornar els préstecs i redueixen la demanda

als països industrialitzats.• Més crisi

5. Els camins de la recuperació econòmica

Les idees de Keynes van ser la base del New Deal als Estats

Units, una sèrie de mesures de recuperació econòmica basades

en la intervenció de l’estat en l’economia, la creació de dèficit

públic per crear llocs de treball i les ajudes socials.

Els països europeus van tenir sortides desiguals a la crisi. La

majoria no van aconseguir una plena recuperació econòmica fins

la Segona Guerra Mundial.

Escandinàvia: estat del benestar

Alemanya: autarquia i rearmament

Regne Unit: comerç, preferentment amb les colònies

França: Front Popular. Inversió pública i mesures socials

5.1 La proposta Keynesiana• Keynes diu que la crisi no és transitòria i que la recuperació no

sorgirà espontàniament si els governs no actuen.• Diu que el problema principal de la crisi és la manca de demanda.

Sense demanda els empresaris no poden augmentar la producció i així augmentar l’ocupació.

• Proposa que l’estat augmenti la despesa pública i inverteixi en obres públiques que donen llocs de treball. D’aquesta manera augmentaria la demanda i això permetria augmentar la producció i tornar a reactivar l’economia.

• La despesa de l’estat generaria dèficit públic però no seria un problema perquè augmentaria la producció i el consum i això generaria ingressos per l’estat en forma d’impostos.

• Proposa augmentar els salaris per millorar el poder adquisitiu dels treballadors.

• Argumenta que la prosperitat depèn de la inversió i el consum i no pas de l’estalvi.

• Afirma que el paper dels capitalistes és invertir i el dels consumidors, consumir.

5.2 El New Deal de Roosevelt

• New Deal: pla econòmic de recuperació de l’economia basat en les teories de Keynes.

• Va ser posat en pràctica per Roosevelt (1932)• Programa contradictori: per una banda proposa la

intervenció de l’estat en l’economia i per l’altra vol reduir el dèficit mitjançant la retallada de les despeses.

• Les mesures més importants del New Deal no varen suposar un increment massa important de la despesa pública.

Mesures del New Deal:

• Es van crear organismes per regular la producció i els preus.

• Control rígid sobre els bancs per assegurar la solidesa financera.

• Crea una assegurança federal per garantir els comptes dels petits inversors en cas de fallida bancària.

• Crea una comissió de valor i canvi per supervisar les emissions d’accions i vetllar pel bon funcionament del mercat borsari.

• Política monetarista: devaluació del dolar (1934)

• Nova llei de relacions laborals: millora en les condicions dels treballadors.

• Llibertat de sindicació a les empreses.

• Dret a la negociació col·lectiva dels salaris.

• Salari mínim i nombre màxim d’hores de feina setmanals.

• Augment de la filiació sindical

• Llei de creació de la seguretat social: atur i jubilació.

• Objectiu de la llei: garantir uns ingressos mínims als treballadors per potenciar el consum en els sectors de població més afectats per la crisi.

Resultats del New Deal:• Desconfiança empresarial i baixada de les inversions.• Nova crisi 1936-37

• Es qüestionen els efectes positius del New Deal per l’economia.

• Es va produir estabilitat econòmica, però sense arribar a creixement.

• La recuperació no va arribar fins a l’inici de la Segona Guerra Mundial (1939)

• Desenvolupament de la industria armamentista.• Estats Units: proveïdor dels països aliats.

5.3 Els països escandinaus

• La recuperació econòmica a Suècia i a Dinamarca va ser més ràpida que a la majoria de països.

• Mesures de foment de la demanda molt intenses.• Paper important del pressupost de l’estat: quan els

empresaris invertien menys per la crisi l’estat invertia més.

• Força dels partits socialdemòcrates.• Pla d’ajuda als aturats, dintre un ampli programa de

foment de la igualtat.• Inici de l’estat del benestar (pensions, atur, seguretat

social)• Aquest model es va difondre i consolidar a Europa

després de la Segona Guerra Mundial (1945)

5.4 La política armamentista d’Alemanya

• Alemanya: exemple de recuperació econòmica autoritari.

• Política de rearmament per estimular el creixement de la indústria pesant.

• Expansió de les obres públiques.

• Autarquia econòmica de Hitler (autosuficiència)

• Creixement de la producció industrial.

• Disminució de l’atur

• Repressió contra els dirigents sindicals i els partits d’esquerres.

• Contenció salarial.

• Convenciment de que l’activitat econòmica de l’estat havia de restaurar el poder militar del poble alemany.

• Aquesta política va portar directament a l’inici de la Segona Guerra Mundial.

5.5 El Regne Unit i França• Acord Estats Units, Regne Unit i França: estabilització

del sistema monetari (1933).

• Regne Unit: mesures tradicionals (devaluació moneda, proteccionisme...) i acords comercials amb les colònies.

• França: no aplica mesures similars a les nord-americanes fins 1936.

• Plans socials impulsats pel Front Popular: reducció jornada laboral, augment salaris, vacances pagades, convenis col·lectius...obres públiques, garantia preus agraris i devaluació del franc.

• No va aconseguir estabilitat econòmica fins després de la Segona Guerra Mundial.

Vocabulari

• Wall Street• Jazz• Llei seca (1920-1933)• Bombolla

especulativa• Sobreproducció• New Deal• Autarquia

• Herbert Hoover (1929-1933)

• F.D. Roosevelt (1933- 1945)

• J.M. Keynes• J.D. Rockefeller

Productivitat• La productivitat en economia és la mesura de

l'eficiència de la producció. • És una relació entre la quantitat de recursos utilitzats i

els productes o serveis que se n'obtenen.• Es pot expressar matemàticament com:

P = producció/recursos• Una productivitat més alta utilitzant els mateixos

recursos permet augmentar la rendibilitat d’una empresa.

• Els augments de productivitat es poden aconseguir mitjançant inversions i bones gestions i relacions laborals.

Definicions

• Producció: és la creació i processament de béns i mercaderies.

• Productivitat: És una relació entre la quantitat de recursos utilitzats (materials, mà d’obra...) i els productes o serveis que se n'obtenen.

• Estocs: conjunt de mercaderies acumulades al magatzem de l’empresa.

Definicions

• Crisi: és la fase més depressiva de l’evolució d’un procés econòmic recessiu. Moment econòmic caracteritzat per la carestia i l’escassetat.

• Depressió: Fase del cicle econòmic que consisteix en un període llarg de desocupació massiva, deflació, decreixent ús de recursos i baix nivell d’inversions.

• Crac: Fallida sobtada i ràpida del sistema econòmic.

Definicions

• Acció: Títol que representa una part de la propietat d’una societat o empresa.

• Especulació: Compra d’actius (accions o bens) amb l’objectiu d’obtenir un benefici ràpid per l’augment o disminució del preu, no pas per la creació de riquesa.

• Cotització: Preu fixat per la Borsa de les accions, obligacions i altres títols.