8481945463 ad con medi 4
TRANSCRIPT
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
1/48
4
45 fitxes de control, refor i ampliaci
Coneixement del media ladiversitatAtenci
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
2/48
Voramar/Santillana, amb el Departament dInvestigaci i Projectes i els diversos equipseditorials, garanteix la innovaci i lactualitat dels plantejaments, els enfocaments,els continguts, els mtodes i les solucions dels materials adreats a cada nivell i readensenyament.Voramar/Santillana presenta per a letapa de Prim ria un projecte educatiu completper cu rsos i cicles, especfic per rees i global en el seu enfocament general.
Un projecte obert a totes les realitats culturals i socials de lentorn,que a ms facilita la tasca docent del professorat.
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
3/48
CONEIXEMENT DEL MEDI s 3
ControlFITXA 1
Nom Data
1 . Escriu els animalso les planteson corresponga.
es desplacen dun lloc a un altre.
tenen arrel, tija i fulles.
fabriquen els seus propis aliments.
salimenten duns altres ssers vius.
tenen esquelet.
tenen flors i fruits.
no poden desplaar-se.
2 . Qu necessiten totes les plantes per a viure? Encercla-ho.
aigua aliments fred calor sl llum
3 . Qu s un fssil? Marca lnica oraci verdadera.
s Un fssil s una pedra que sembla un peix.
s Un fssil s una resta dun sser viu, que sha convertit en pedra.
s Un fssil s un sser viu m olt antic.
4 . Explica qu s i posan un exemple.
Un animal aqutic
Una planta aqutica
5 . Qu menja cada grup danimals?
Carnvors Herbvors Omnvors www
Els ssers vius cobreixen les seues necessitats
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
4/48
4 s CONEIXEMENT DEL MEDI
ReforFITXA 2
2
001
byVoramar/GrupoSantillanadeEdicione
s,
S.
A.
Nom Data
1 . Escriu un exemple en cada cas.
Un animal terrestre que vola
Un animal terrestre que nada
Una planta que necessita molt poca aigua
Una planta que necessita ombra i hum itat
Una planta que necessita molta aigua per a viure
2 . Llig, observa i contesta.
Isabel se nha anat de vacances i quan ha tornatel seu cactus de bta tenia aquest aspecte.
Explica qu ha ocorregut.
Isabel ha decidit regar la planta immediatament.Quin aspecte tindr el cactus unes hores desprs?
Explica-ho amb un d ibuix i raona la teua resposta.
3 . Imagina que en un museu veus aquest esquelet. M arca all que pots saberde lanimal al qual va pertnyer.
s Era un animal vertebrat.
s Tenia cap, t ronc, extremitats i cua.
s Salimentava amb plantes.
s El seu cap era gran.
s La cua era llarga.
s Les potes eren curtes.
s La seua pell era de color verd.
w
w
w
w
w
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
5/48
CONEIXEMENT DEL MEDI s 5
AmpliaciFITXA 3
Nom Data
1 . Observa i llig.
Peixos daigua dola i peixos daigua salada
Els peixos sn anim als aqu tics, tots ells
viuen en laigua. N o ob stant aix, hi h a peixos
qu e nom s pod en viure en aigua d ola (en rius
i llacs) i un s altres que n om s pod en viure
en aigua salada (en el m ar).
Hi ha m olt poqu es excepcions a aqu esta regla
general, per exemp le, el salm passa un a partde la seua vida en els rius i un a altra en el mar.
Les cries de salm naixen en els cursos alts
dels rius, all salimenten i creixen. Quan es fan
adu lts segueixen el curs d el riu i arriben al mar,
on passen la m ajor part d e la seua vida. Q uan
arriba lpo ca de la reprod ucci, remu nten el riu,
pon en els ous i m oren.
2 . Contesta.Qu vol dir que un peix s daigua salada?
I que s daigua dola?
3 . Completa els noms daquests peixos. Deprs encercla amb un color els que sndaigua dola (x) i amb un altre color els que sn daigua salada (q).
x Carpa q Taur
x
Truitaq
Sardinaq
x A
x Rq T
Tots els peixos necessiten aigua per viure. Alguns peixos necessiten aigua amb sal,noms poden viure en el mar. Altres peixos necessiten aigua sense sal, nomspoden viure en rius o llacs.
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
6/48
6 s CONEIXEMENT DEL MEDI
ControlFITXA 4
Lalimentaci i la digesti
2
001
byVoramar/GrupoSantillanadeEdicione
s,
S.
A.
Nom Data
1 . Escriu en el dibuix els noms dels rgans de laparell digestiu.
2 . Com s una dieta sana? Marca.
s Cont tota classe daliments. s Inclou llet algun dia.
s No cont peix. s Inclou llet cada dia.
s Inc lou caramels i pastisseria cada dia. s Inclou aigua.
s Inclou verdura i fruita cada dia. s Inclou begudes amb gas cada dia.
3 . Com processem els aliments? Uneix.
4 . Escriu tres exemples daliments de cada grup.
Tenen molt de calci:
Tenen moltes vitamines:
Ens donen m olta energia:
A la boca
A lestmac
A lintest prim
els aliments es barregen amb el suc gstricper dividir-se en substncies m s senzilles.
els aliments es trituren i es mesclen amb la saliva.
les substncies aprofitables passen a la sang.
els aliments acaben de digerir-se.
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
7/48
CONEIXEMENT DEL MEDI s 7
ReforFITXA 5
Nom Data
1 . Escriu els noms dels rgans de laparell digestiu. Segueix aquest ordre des dela boca fins a lanus. Escriu una oraci sobre cada un dells.
boca La boca
2 . Anna ha menjat hui macarrons, m andonguilles, poma, pa i aigua.Qu li aconsellaries que menjara per a sopar? Raona la teua resposta.
3 . Encercla de roig els aliments que procedeixen dels animals. Encercla de verdels que procedeixen de les plantes.
ous pa nous ram
pomes mollets llet formatge
xorio llentilles costelles oli
4 . Raona per qu has dincloure en la teua dieta els segents aliments.
Llet:
Aigua:
Llegums:
Fruites:
Pa:
ww
w
w
w
w
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
8/48
8 s CONEIXEMENT DEL MEDI
AmpliaciFITXA 6
2
001
byVoramar/GrupoSantillanadeEdicione
s,
S.
A.
Nom Data
1 . Llig atentament i pinta.
Les vitam ines sn su bstncies qu e necessitem per estar sans.
Les obten im d els alim ents, sobretot d e les fru ites
i de les verdu res. Qu asi tots els alim ents con tenen
algun tipu s de vitam ines, per solen destru ir-se
qu an les cuinem , no obstant aix, quan m engem fruites
i verdu res crues, aprofitem tota la seua riquesa d e vitam ines.
Les vitamines sanomenen amb lletres majscules: A, B, C, D, E, K...
La falta de vitamines p rodu eix malalties mo lt greus,per les vitamines no sn m edecines, no cu ren m alalties
i nom s hem de p rendre-les quan el metge ens les recepte.
2 . Escriu cada text on corresponga. Pinta els dibuixos.
3 . Contesta.
Creus que has dinc loure ms fruites i verdures en la teua dieta?
Per qu?
Les taronges, les mandarinesi els pomelos contenen molta vitaminaC. Aquesta vitamina ajudaa prevenir els refredats i les grips.
La vitamina D s imprescindibleper al creixements dels ossos.Els peixos blaus sn ricsen vitamina D.
taronja
mandarina
pomelo llima
sardina
palomidasorell
cavalla
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
9/48
CONEIXEMENT DEL MEDI s 9
ControlFITXA 7
Nom Data
1 . Identifica cada dibuix i escriu: Aparell respiratorio Aparell excretoron corresponga.Desprs escriu els noms dels rgans.
2 . Contesta.
Quins moviments fem les persones per a respirar?
Explica en qu consisteix cada un dells:
3 . Explica quina s la missi del cor.
4 . Escriu un consell en cada cas per cuidar la teua salut.
Per cuidar la salut de laparell respiratori:
Per cuidar la salut de la teua pell:
5 . Contesta.
Quina missi t laparell excretor?
Quina relaci hi ha entre la pell i lexcreci?
Respiraci. Circulaci. Excreci
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
10/48
10 s CONEIXEMENT DEL MEDI
ReforFITXA 8
2
001
byVoramar/GrupoSantillanadeEdicione
s,
S.
A.
Nom Data
1 . Relaciona cada aparell amb els rgans que el formen. U tili tza un color diferentper a cada aparell.
bufeta de lorina
venes
bronquis
cor
bronquols
fosses nasals
2 . Escriu una oraci amb cada parella de paraules.
3 . Assenyala amb lnies la situaci daquests rgans en el cos hum.
Trquea Fosses nasals
Pulmons Cor
Bufeta de lorina Renyons
4 . Quin cam segueix laire des de lexterior del nostre cos fins als pulmons?
trquea-pulmons
artries-sang
pell-suor
renyons -orina
cor-sang
Aparell respiratori
Aparell circulatori
Aparell excretor
artries
pulmons
renyons
nas
trquea
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
11/48
CONEIXEMENT DEL MEDI s 11
AmpliaciFITXA 9
Nom Data
1 . Llig atentament.
Laire qu e respires tamb p ot p rod uir son s.
Q uan parles i qu an cantes laire passa per la laringe. La laringe
es troba a la gola, a la part su perior d e la trquea.
A la laringe hi h a dos m sculs que reben el nom de cordes
vocals. Qu an laire passa p er les cord es vocals,
aquestes vibren i es produeix un so.
Les cordes vocals po den vibrar d e diferents m aneres
per p rodu ir sons distints. Per exemp le, qu an vibrenm olt rpid el so s agut.
La llengu a, les dents i els llavis ens ajud en a tran sform ar
els sons en lletres i parau les.
Si et toques amb els dits la gola pod rs notar un tub du r:
s la trqu ea. Si parles men tre m anten s els dits a la part
superior d e la trquea n otars una vibraci.
2 . Colloca els teus dits a la gola com la xiqueta del dibuix, parla i explica
qu notes.
3 . Digues aquestes lletres en veu alta. Fixat en la forma que colloques els llavisi la llengua i explica-ho.
A O
D S
Quan laire que ve dels pulmons passa per les cordes vocals, aquestes vibreni produeixen sons. Grcies als movimients de la boca, els sons es transformenen paraules.
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
12/48
12 s CONEIXEMENT DEL MEDI
ControlFITXA 1 0
Dones i homes
2
001
byVoramar/GrupoSantillanadeEdicione
s,
S.
A.
Nom Data
1 . Observa els dibuixos i segueix les instruccions.
Ordena els dibuixos amb nmeros.
Escriu davall de cada dibuix el nom de letapa de la vida que representa.
2 . Subratlla les caracterstiques dels xiquets i de les xiquetes.
Tenim dentadura de llet. Creixem molt de pressa.
Aprenem moltes coses noves. Podem tenir fills.
3 . Escriu D si s una caracterstica fsica de les dones i H si ns una dels homes.
s Tenen mamelles. s Tenen testicles i penis.
s Els seus malucs sn amples. s Tenen nou en el coll.
s Els seus malucs sn estrets. s Tenen la veu ms aguda.
s Tenen ovaris i ter. s Tenen molt de pl al cos.
4 . Contesta.
Qu s lembars?
Quant de temps dura?
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
13/48
CONEIXEMENT DEL MEDI s 13
ReforFITXA 1 1
Nom Data
1 . Escriu els noms de les etapes del creixement de les persones en lordre en qu sesucceeixen
2 . Com cuides la teua salut? M arca amb creus.
3 . Explica per qu ests cuidant la teua salut en cada cas.
Quan prens un bon desdejuni:
Quan et raspalles les dents:
4 . Completa la fitxa.
4.3.2.1.
Sempre A voltes M ai
Em raspalle les dents desprs de cada m enjada.Em rente les mans abans de menjar.
Dorm almenys huit hores cada dia.
Faig exercici almenys una vegada per setmana.
Menge de tot.
LA M EUA AFICI FAVORITA
Quina s?
En qu consisteix?
Quan la practique?
Per qu m agrada?
s una activitat individual o collectiva?
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
14/48
14 s CONEIXEMENT DEL MEDI
AmpliaciFITXA 1 2
2
001
byVoramar/GrupoSantillanadeEdicione
s,
S.
A.
Nom Data
1 . Llig atentament i pinta.
Les consecucions dels bebs
Duran t el seu p rimer any d e vida els bebs
creixen m olt de pressa i canvien m olt.
Qu an naixen passen molt de temp s adorm its,
salim enten no m s am b llet i ploren q uan
necessiten algun a cosa. A contin uaci po ts
llegir algun es de les consecucion s dels bebs
du rant el seu p rimer any de vida i la dataaproxim ada en qu ocorren:
Al cap d e dos m esos somriuen qu an elsparlem.
Al cap d e qu atre m esos fan rialles.
Al cap de sis mesos saguanten assegutsun poc d e temp s, i als set ja pod en
asseures sen se aju d a.
Al cap d e nou m esos com encen a gatejar,reconeixen el seu n om qu an els cridemi diuen parau les senzilles com m are i pare.
Al cap de dotze mesos molts caminen sols.
2 . Completa aquesta lnia del temps amb algunes dades sobre el desenvolupamentdels bebs. Tin en compte que els nmeros indiquen mesos.
Els bebs naixen molt indefensos, saben fer molt poques coses. Durant el seuprimer any de vida aprenen a dir paraules, a riure, a agafar objectes, a caminar.Tamb augmenten molt de pes i destatura.
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
15/48
CONEIXEMENT DEL MEDI s 15
ControlFITXA 1 3
Nom Data
1 . Marca amb creus les oracions verdaderes.
Tots els animals... Totes les plantes...
s naixen i creixen. s naixen i creixen.
s naixen dous. s necessiten respirar.
s necessiten respirar. s respiren per les fulles.
s respiren pels pulmons. s naixen de llavors.
ssalimenten daltres ssers vius.
sfabriquen els seus aliments.
s digereixen els aliments. s necessiten aigua i llum.
2. Completa.
Les plantes no necessiten prendre aliments perqu
3 . Contesta. Qu s la saba bruta?
Qu s la saba elaborada?
On fabriquen les plantes els seus aliments?
4 . Encercla les paraules que tenen relaci amb la reproducci de les plantes.
arrel tubrcul fruit llavorsbulb fulles saba trquea
5 . Escriu un exemple en cada cas.
Un animal que respira per pulmons:
Un animal que respira per brnquies:
Una planta que t tubercles:
Una planta que t bulb:
Els animals i les plantes naixen i creixen
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
16/48
16 s CONEIXEMENT DEL MEDI
ReforFITXA 1 4
2
001
byVoramar/GrupoSantillanadeEdicione
s,
S.
A.
Nom Data
1 . Uneix cada paraula amb el seu significat.
ovpar
pupa
vivpar
tubercle
brnquies
saba
2 . Encercla les paraules que tenen relaci amb lalimentaci de les plantes.
llum aigua sl tubrcul
arrel flor fulles llavor
3 . Retola aquest esquema per explicar com salimenten les plantes. Forma oracionsamb les segents paraules.
arrel tija fulles saba bruta saba elaborada
sl aigua aliments sals minerals llum solar
Animal que naix dun ou.
Tija subterrnia.
Animal que naix del ventre de sa mare.
Etapa del c icle vital dalguns anim als invertebrats.
rgans respiratoris dels peixos.
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
17/48
CONEIXEMENT DEL MEDI s 17
AmpliaciFITXA 1 5
Nom Data
1 . Pinta i copia cada text al costat del dibuix que li corresponga.
Les granotes naixen dous. Dels ous ixen els cullerots, que tenen un aspecte moltdiferent al de les granotes adultes.
Les granotes femella ponen ousen laigua.
Els cullerots perden la cua;ja sn granotetes joves.
Dels ous ixen els cullerots.
Als cullerots els ixen les potes.
Les granotes adultes tenen quatre potesi no tenen cua.
EL CICLE VITALDUNA GRANOTA
1
2
3
4
5
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
18/48
18 s CONEIXEMENT DEL MEDI
ControlFITXA 1 6
Els astres de lunivers
2
001
byVoramar/GrupoSantillanadeEdicione
s,
S.
A.
Nom Data
1 . Encercla de blau els astres lluminosos de lunivers i de roig els astres no lluminosos.
Sol Cometa Mart
Lluna Estrella Saturn
La Terra Jp iter
2. Completa.
Sn aquells que
per exemple:
Sn aquells que
per exemple:
3 . Escriu el nom del moviment de la Terra de qu es tracta en cada cas.
No lluminosos
Lluminosos
Astres de lunivers
La Terra gira sobre ella mateixa.
La Terra tarda 24 hores a feruna volta completa.
Aquest moviment dna lloca la successi del dia i de la nit.
La Terra es desplaa al voltant del Sol.
La Terra tarda 365 dies a comp letaruna volta.
Aquest moviment dna lloca la successi de les estacions.
4 . Quins tipus dastres formen el sistema solar?
5 . Qu tenen en com tots els planetes del sistema solar? Marca-ho.
s Tots estan a la mateixa distncia del Sol.
s Tots tenen la mateixa grandria.
s Tots giren al voltant del Sol.s Tots tenen el mateix color.
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
19/48
CONEIXEMENT DEL MEDI s 19
ReforFITXA 1 7
Nom Data
1 . U neix.
Els planetes del sistema solar...
Els satllits...
Els cometes...
sn astres que giren al voltantdun planeta. Per exemple, la Lluna.
sn astres que giren al voltant del Sol.Per exemple, el cometa Halley.
son astres que giren al voltant del Sol.Per exemple, la Terra.
2 . Contesta.
Quin astre pots veure al cel durant el dia?
Quins astres pots veure al cel durant la nit?
3. Escriu.
El nom de lestrella que forma part del sistema solar:
El nom de cinc planetes que formen part del sistema solar:
El nom dun satllit del sistema solar:
4 . Explica per qu a alguns llocs de la Terra s de dia mentre que en altres llocs sde nit.
5 . Escriu els noms dels moviments que realitza la Terra; tamb la seua principalconseqncia.
M oviments terrestres Conseqncies
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
20/48
20 s CONEIXEMENT DEL MEDI
AmpliaciFITXA 1 8
2
001
byVoramar/GrupoSantillanadeEdicione
s,
S.
A.
Nom Data
1 . Llig, observa i pinta.
Planetes que semblen estrelles
Q uan m ires el cel en u na n it estrellada
po ts veure m oltes estrelles.
Per sabies que algunes daquestes estrelles
qu e veus en el cel no sn realmen t estrelles?
Algun es delles sn p lanetes.
Per exem ple, Mercuri, Venu s, Mart, Jp iter
i Satur n es p od en veu re a simp le vistaen el cel no ctur n sen se utilitzar un telescopi.
Sn els planetes m s prxim s a la Terra,
per com qu e estan tan lluny semblen
pu ntets llum inosos, com les estrelles.
A difern cia de les estrelles, els plan etes
no parp allegen, semblen m s brillants
i ms grans. No tots els plan etes sn
del m ateix color, per exem ple Mart t
un caracterstic color rogenc.
2 . Completa el dibuix amb els planetes que es citen en el text.
3 . Quina s la principal diferncia entre una estrella i un planeta?
4 . Quines altres diferncies entre estrelles i planetes sesmenten en el text?
En el cel nocturn podem observar diferents astres. La majoria sn estrelles, pertamb s possible veure alguns planetes prxims a la Terra.
La Terra
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
21/48
CONEIXEMENT DEL MEDI s 21
ControlFITXA 1 9
Nom Data
1 . Marca les oracions verdaderes en cada cas.
El sl i els seus components
Els minerals
Estan formats per un solcomponent.
s
Es diferencien els uns dels altresper les seues propietats.Per exemple, la forma, el color,la brillantor i la duresa.
s
Tenen moltes utilitats.Per exemple, en la construccii en lobtenci de metallsa partir d alguns dells.
s
Les roques
Estan formades per un o diversosminerals.
s
No sutilitzen per a res. sTenen moltes utilitats.Per exemple, en la construccii com a combustible.
s
2 . Uneix amb fletxes cada tipus de sl amb els exemples de les plantesque hi poden crixer.
sl frtil oliveres
sl pobre encisams
sl molt pobre tomaques
3 . Marca el dibuix que representa correctament les capes del sl.
4 . Contesta.
Com es formen les aiges subterrnies?
Per a qu utilitzem les aiges subterrnies?
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
22/48
22 s CONEIXEMENT DEL MEDI
ReforFITXA 2 0
2
001
byVoramar/GrupoSantillanadeEdicione
s,
S.
A.
Nom Data
1 . Completa el segent quadre sobre el granit.
El granit
Qu s, una roca o un mineral?
Quins tres minerals el componen?
Don sobt?
Quines propietats t?
Per a qu susa?
2 . Escriu els noms de tres minerals i alguna de les seues propietats.
3 . Marca amb creus els components principals de cada capa del sl.
4 . Pensa i raona per qu als deserts sn ms importants els depsits daigessubterrnies que a les zones on no hi ha escassetat daigua.
ww
w
Arena Terra Roques Humus
Capa superior
Capa intermdia
Capa inferior
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
23/48
CONEIXEMENT DEL MEDI s 23
AmpliaciFITXA 2 1
Nom Data
1 . Molts monuments famosos estan fets amb roques. Fixat en aquests exemples:
El Taj Mahal es troba a lndia i s de marbre blanc. T tres grans cpules.
Les famoses pirmides dEgipte sn de pedra calcria.
En el granit del Mont Rushmore, als Estats Units, shan esculpitels caps dalguns presidents nord-americans.
La torre inclinada de Pisa (Itlia), construda amb marbre, s famosa perqua causa de la seua inclinaci sobre el sl sembla que est a punt de caure.
2 . Escriu quin monument representa cada dibuix i de quina roca est fet.
El granit i el marbre sn dues roques que es fan servir molt en la construcci.El granit s molt valorat per la seua resistncia i la seua duresa. El marbre blances valora per la seua puresa i la seua escassetat.
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
24/48
24 s CONEIXEMENT DEL MEDI
ControlFITXA 2 2
Els ecosistemes
2
001
byVoramar/GrupoSantillanadeEdicione
s,
S.
A.
Nom Data
1 . Escriu (V) verdader o (F) fals en cada una de les oracions.
s Un sser viu pot habitar en qualsevol lloc.
s Tots els ecosistemes tenen la mateixa grandria.
s En un ecosistema hi ha moltes cadenes alimentries diferents.
s El sl, laire i laigua sn components de molts ecosistemes.
2 . Escriu tres exemples en cada cas.
Components vius dun bosc:
Components no vius dun bosc:
3 . Encercla els ssers vius que poden viure en un bosc.
papallona tomaquera llop esquirol alzina
bolet taur llambrgol castany lle
4 . Escriu els noms de cinc ssers vius marins.
5 . Explica qu s una cadena alimentria i posan un exemple.
6 . Explica aquesta oraci: A cada lloc viuen les plantes i els animals que tenenles mateixes necessitats.
7 . Quins ssers vius podem veure en una zona costanera?
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
25/48
CONEIXEMENT DEL MEDI s 25
ReforFITXA 2 3
Nom Data
1 . Forma parelles amb els ssers vius dels requadres. Segueix aquestes instruccions:
Cada parella ha destar formada per dos animals que poden habitar al mateix lloc.
Tria una paraula de cada requadre.
Raona les teues respostes.
2 . Forma una cadena alimentria amb aquests ssers vius. Indica amb fletxescom salimenten els uns amb els altres.
3 . Tria un ecosistema que conegues b i contesta.
Quin s el seu nom?
Quins ssers vius lhabiten?
Hi ha animals carnvors? Escriu-ne un exemple:
Hi ha animals herbvors? Escriu-ne un exemple:
Hi ha plantes? Escriu-ne un exemple:
faig talp balena clossallambrgol s carranc algues
arbust
llagosta
granota
serp
guila
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
26/48
26 s CONEIXEMENT DEL MEDI
AmpliaciFITXA 2 4
2
001
byVoramar/GrupoSantillanadeEdicione
s,
S.
A.
Nom Data
1 . Llig i observa.
Les plantes i les algues
El gru p dels vegetals est form at p er les plantes i per les
algu es. Tant les plantes com les algues es caracteritzen perq u
elaboren els seus aliments, i encara que laspecte dalgunes
algu es ens recorda el dun a plant a, les algues no sn p lantes.
Les plantes ten en arrel, tija i fulles, i pod en viure en la terra
i en laigua.
Les algues no tenen ni arrel ni tija ni fulles, i no m s pod enviure en laigua.
Hi ha m oltes algues diferents, algun es sn d imin utes
i nom s pod em veure-les a travs dun m icroscopi. Altres
semb len fulles grans.
Al mar les caden es alimen tries solen com enar am b les
algu es, ja qu e en aqu est ecosistema les plan tes sn m olt escasses.
Per tant el pap er de les algues a la m ar s m olt im po rtant .
2 . Marca les quatre frases verdaderes.
s Les algues i les plantes elaborenels seus aliments.
s Les algues no necessiten aigua per a viure.
s Les algues no sn plantes.
3 . Busca en el text una paraula que signifique el mateix que cada una daquestes.
fabricar missiforma molt menudes
4 . Explica per qu les algues sn importants.
wwww
Les algues sn ssers vius aqutics. Sassemblen a les plantes en el fet que elaborenels seus propis aliments i es diferencien en el fet que no tenen arrel, tija i fulles.
s Les algues sn plantes.
s Les algues i les plantes sn vegetals.
s Les algues noms poden viureen laigua.
alga bruna
alga verda
alga roja
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
27/48
CONEIXEMENT DEL MEDI s 27
ControlFITXA 2 5
Nom Data
1 . Marca la casella corresponent en cada cas.
Verdader Fals
La llum es desplaa en lnia recta. s sLa llum es desplaa molt lentament. s sLombra dun objecte es forma en el costat en qu rep la llum. s sPer veure necesitem llum. s s
2 . Posa exemples de cossos opacs, transparents i translcids.Cossos opacs: , , .
Cossos transparents: , , .
Cossos translcids: , , .
3 . Classifica aquests cossos en llum inosos naturals, lluminosos artif icialsi no lluminosos.
4 . Completa i escriu si els segents cossos sn conductors o allants de la calor.
Un material conductor de la calor s aquell que
Un material allant de la calor s aquell que
La llum i la calor
Lluminosos naturals Lluminosos artificials No lluminosos
paella metllica taula de fusta recipient de plstic got de vidrew w w w
ciri Lluna espillSol mistos estrelles
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
28/48
28 s CONEIXEMENT DEL MEDI
ReforFITXA 2 6
2
001
byVoramar/GrupoSantillanadeEdicione
s,
S.
A.
Nom Data
1 . On est situat el sol en cada cas? Dibuixal on corresponga.
2 . Explica amb exemples per a qu serveix la llum.
3 . Observa els segents dibuixos i explica cap on passa la calor en cada cas.
4 . Quin tipus de vidre, transparent o translcid, posaries en la finestra de la teuahabitaci? Raona la teua resposta.
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
29/48
CONEIXEMENT DEL MEDI s 29
AmpliaciFITXA 2 7
Nom Data
1 . Explica quin efecte produeix la calor en cada cas.
La calor canvia les propietats i laspecte dalguns materials i tamb dels aliments.Per exemple, alguns materials sendureixen i altres es cremen. Els alimentsamb la calor canvien daspecte, dolor i de sabor.
1 2 3
1 2 3
1 2 3
1 2 3
Argilacrua Largila es cou en
un forn
Pollastrecru
Pollastrerostit
El pollastre es rosteixen un forn
La massaes cou en un forn
Paper
Barres de pa cuites
Massa cruade pa
Misto
Cendra
Gerrodargilacuita
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
30/48
30 s CONEIXEMENT DEL MEDI
ControlFITXA 2 8
Els materials. Les mquines
2
001
byVoramar/GrupoSantillanadeEdicione
s,
S.
A.
Nom Data
1 . Subratlla de blau els materials artificials i de roig els naturals.
fusta cot marbre
paper cuir plstic
vidre ferro cart
2 . Tria i copia a sota de cada objecte les propietats que posseeixen els materialsamb els quals estan fabricats.
duresa resistncia fragilitat flexibilitat elasticitat transparncia
3 . Contesta.
Per a qu serveixen les mquines?
Quants tipus de mquines hi ha?
En qu es diferencien les mquines simples de les compostes?
4 . Encercla noms els noms de les mquines compostes.
corriola telfon pla inclinat
ordinador autombil palanca
Vidre
Goma
Paper
Cermica Formig
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
31/48
CONEIXEMENT DEL MEDI s 31
ReforFITXA 2 9
Nom Data
1 . Escriu els noms dels materials amb qu estan fabricats els segents objectes.Escriu tamb si els materials sn naturals o artificials.
2 . Completa les oracions amb el nom de les propietats dels segentsmaterials.
El paper s perqu es doblega sense trencar-se.
El fang cuit s perqu es trenca amb facilitat.
El ferro s perqu pot suportar molt de pes sense trencar-se.
El vidre s perqu deixa passar la llum a travs dell.
3. Dibuixa.
Una mquina simple Una mquina composta
4 . Explica per a qu serveix cada una de les mquines que has dibuixat en lexercicianterior.
(cuir)
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
32/48
32 s CONEIXEMENT DEL MEDI
AmpliaciFITXA 3 0
2
001
byVoramar/GrupoSantillanadeEdicione
s,
S.
A.
Nom Data
1 . Observa i llig el text atentament.
Els plstics
El plstic s un material artificial. El primer plstic
el va inventar Alexand er Parkes en 18 62 i va rebre el no m
d e parkesita .
Des d alesho res shan inventat m olts tipu s
de p lstic, am b d iferents p ropietats i usos.
Per exemp le, la baq uelita s un plstic negre,
m olt resistent a la calor. Su tilitza p er a fabricar m n ecsduten silis d e cu ina.
La m elam ina sutilitza, per exemp le, per a folrar m obles
d e cu ina. Resisteix b laigua, la calor i els det ergent s.
El PVC s molt resistent, susa, per exemple,
per a fabricar canon ades.
2 . De qu tracta aquest text? Marca.
El plstic s un material artificial que es va inventar el segle passat. Hi ha moltstipus de plstic, i els usos als quals es destinen sn molt diversos.
s De la composici del plstic.s De les propietats i els usos
de diferents tipus de plstics.
s Del procs de fabricaci del p lstic.s De la vida de la persona que va
inventar el plstic.
3 . Subratlla en el text les paraules que es refereixen a tipus de plstics i completa.
Plstics Propietats Usos
parkesita Objectes domstics i ds personal
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
33/48
CONEIXEMENT DEL MEDI s 33
ControlFITXA 3 1
Nom Data
1 . Uneix aquestes paraules amb la seua definici.
Est formada per diferents municipis prxims entre ells.
s el territori format per una localitat i el terreny quelenvolta.
s una divisi del territori major que la comarca perqut ms municipis que aquesta.
Est formada per una o ms provncies limtrofes.
s un poble o una ciutat.
2 . Observa la taula i completa el m apa amb el nmero associat a cada Comunitat.
Escriu el nom de la capital de la Comunitat Valenciana: Des de quina data existeix la Comunitat Valenciana?
La Comunitat Valenciana s uniprovincial o plur iprovincial?
Escriu el nom de les provncies de la Comunitat Valenciana:
3 . Encercla amb roig els serveis municipals que hi ha davall del paviment .
clavegueram bsties canonades daigua semfors papereres
El territori on vivim
CeutaMelilla
1. Andalusia
2 . Arag
3. C. Foral de Navarra
4. Canries
5. Cantbria
6 . Castell a-la Manxa
7. Castella i Lle
8. Catalunya9. Comunitat de Madrid
10. Comunitat Valenciana
11. Extremadura
12 . Galcia
13 . Il les Balears
14. La Rioja
15 . Pas Basc
16 . Principat dAstries
17 . Regi de Mrcia
Localitat
Comunitat Autnoma
Municipi
Provncia
Comarca
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
34/48
34 s CONEIXEMENT DEL MEDI
ReforFITXA 3 2
2
001
byVoramar/GrupoSantillanadeEdicione
s,
S.
A.
Nom Data
1 . Uneix cada dibuix amb un o ms cartells.
2 . Escriu qu sn i posa un exemple de la Comunitat Valenciana.
Una capital provincial s
Exemple:
Un m unicipi s
Exemple:
Una localitat s
Exemple:
3 . Completa segons les instruccions i respon.
Quina ComunitatAutnoma t m sprovncies?
Quantes provncies t la
Comunitat Valenciana?
Edifici pblic Edifici privat Edifici unifamiliar Bloc de pisos
Lmit provincial
Lmit autonmic
Lmit estatal
Santiagode Compostella
Oviedo Santander
Valladolid
PamplonaVitria
Logronyo
SaragossaBarcelona
PalmaValnciaToledo
Sevilla
Ceuta
Mrcia
Melilla
Mrida
Madrid
OCE
A T L N T I C
M a r M e d i t e r ra n i
Santa Cruzde Tenerife
Les Palmesde GranCanria
Instruccions:1. Pinta amb verd les provncieson es troben les capitalsautonmiques.
2. Pinta amb groc totes lesprovncies de la ComunitatValenciana.3. Pinta amb taronja la restade provncies costaneres.
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
35/48
CONEIXEMENT DEL MEDI s 35
AmpliaciFITXA 3 3
Nom Data
1 . Observa els mapes i llig amb atenci.
En els m apes representem parts d e la superfcie terrestre, per m ai no h o fem
a la seua grand ria real sin a u n form at redu t.
Hem dobservar lescala grfica per saber quina relaci existeix entre els elements
qu e hi ha sobre la sup erfcie terrestre i els mateixos elem ents qu an els hem inclsen el m apa.
Lescala grfica s una barra dividida en segments iguals; cada segment ocupa
un centmetre en la superfcie del mapa i cada centmetre del mapa equival
a un nombre de quilmetres o metres en la superfcie terrestre.
En aquest m apa del m n, p er exem ple, un centm etre sobre el pap er es correspon
amb 3.200 qu ilm etres en la realitat. I en el m apa d e Espan ya, un centmetre
sobre el pap er sn 31 0 q uilm etres en la realitat.
2 . Repassa el que has aprs i respon.
En quin dels dos mapes apareix Espanya dibuixada ms gran?
Quina distncia hi ha des del punt X al punt Z del mapa?
I quants quilmetres suposen en la realitat?
3 . Escriu amb les teues prpies paraules qu s lescala grfica.
A
ESPANYA
310 620
1 cm en el mapa correspon a uns310 quilmetres en la realitat
0 9303 .200 6.400
1 cm en el mapa correspon a uns3.200 quilmetres en la realitat
0 9 .600
B
X
Z
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
36/48
36 s CONEIXEMENT DEL MEDI
ControlFITXA 3 4
Territori mundial
2
001
byVoramar/GrupoSantillanadeEdicione
s,
S.
A.
Nom Data
1 . Recorda i respon.
Qu s un oce?
Quants continents hi ha?
Davall de les aiges oceniques hi ha terra?
Tots els pasos dEuropa formen la Uni Europea?
2 . Completa el mapa amb el nom dels oceans i dels continents, i pintal.
Quin oce polar banya les costes de lAntrtida?
Quin continent est situat al sud-est dsia?
3 . Entre aquests noms hi ha quatre pasos que no pertanyen a Europa: Ratllals.
Finlndia Letnia Andorra Argentina Itlia Xina
Noruega Ucrana Malta Eslovnia Marroc Blgica
Irlanda Polnia Moldvia ustria Islndia Austrlia
q Ara encercla amb roig els pasos que pertanyen a la Uni Europea.
Lmitde continentsOceania
sia
frica
Amrica
Europa
Antrtidavioleta
marr
roig
groc
taronja
verd
Oceansblau
S
N
O E
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
37/48
CONEIXEMENT DEL MEDI s 37
ReforFITXA 3 5
Nom Data
1 . Completa les oracions amb aquests nmeros.
A la Terra hi ha continents, un dells deshabitat.
Els oceans de la Terra en sn , per de mars nh i ha molts ms.
Europa s un continent format per pasos.
Espanya es va incorporar a la Uni Europea en .
2 . Busca el nom dels oceans i continents. Desprs escriu-los.
3 . Llig i marca la resposta correcta.
4 . Llig i pinta el grfic.
Els continents ocupen noms un terde la superfcie terrestre.
Els oceans ocupen una extensi tresvegades major que els continents.
5 42 1986 6
Continents
Oceans i m arsblau
marr
LGHJKA
VXVZG
RATLN
TICPL
EYIPOT
GJVMA
UASGD
YRHNC
RPOLIR
HKFBI
OAGALT
JSIA
PMHCII
OUTDL
ALIHD
KHOFA
UROAYA
RECGN
OIYLIP
KEJT
UCTFR
FCAH
BACRTE
RQNER
MHBTNG
IBIDT
NDICH
CXAVI
PJHCKT
AGJNC
KHFMSF
HJKLS
VPACF
ICRFX
A quin continent vius?
s Amrica s frica s Europa Quin oce banya les costes
dEspanya?
s Pacfic s Atlntic s ndic
A quin altre continent est unida
Europa?s sia s frica s Oceania
Qu sn els icebergs?
s Blocs de gel s Neu
Continents:
Oceans:
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
38/48
38 s CONEIXEMENT DEL MEDI
AmpliaciFITXA 3 6
2
001
byVoramar/GrupoSantillanadeEdicione
s,
S.
A.
Nom Data
1 . Observa i llig.
El continent-laboratori de la zona polar
A la sup erfcie d e la Terra h i ha d ues zon es polars:
La zon a bo real o rtica est situad a al voltantdel pol Nord .
La zon a austral o an trtica est situ ada al voltantdel pol Sud .
A la zona austral es troba un dels continentsms grans del planeta. Est cobert per una capa de gel,
qu e en algun s pu nts arriba a fer 4.000 m etres de gruix,
s a d ir, m s elevada q ue el Teide, el cim m s alt
dEspanya. Aqu esta capa sanom ena inland sis
o casquet p olar.
Aqu est continen t s lAntrtid a, situat a m s de m il qu ilm etres de les terres
con tinen tals m s prxim es i pr cticam ent d eshabitat, ja qu e nom s els cient fics
i cientfiqu es de diversos pasos shi h an assentat en bases experim entals.
Davant les aspiracions territorials dalguns daquests pasos per a integrar-lescom a part d el seu Estat, es va signar en 1 96 1 u n tractat intern acional que lim itava
les activitats h um anes a la investigaci sob re m eteorologia, roqu es, flora i faun a,
astronom ia... LAntrtid a no pertan y a cap Estat n i t front eres.
2 . Subratlla en el text les paraules noves que has aprs.
3 . Busca les definicions en un diccionari i escriu-les.
Boreal: Austral:
Tractat:
4 . Fes el teu propi resum sobre lAntrtida.
OCE
PACFIC
OCE ATLNTIC
ANTRTIDA
OCE
NDIC
A
U
S
T
R
L
I
A
FRANA
R
EGN
E
UN
I T
A
RGE
NT
INA
X
I
L
E
N O R UE
GA
NOVAZE LAN D A
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
39/48
CONEIXEMENT DEL MEDI s 39
ControlFITXA 3 7
Nom Data
1 . Observa i escriu en la taula a quin sector econmic correspon cada treball.
2 . Defineix el comer i explica quines persones intervenen en el procs comercial.
3 . Observa els dibuixos i escriu quin mitj de comunicaci social s.
Llig i decideix quins daquests mitjans de comunicaci les utilitzen.
Imatge fixa
Sons
Imatge en moviment ww
w
El treball
SECTOR PRIMARI(obtenci de recursos naturals)
SECTOR SECUN DARI(transformaci industrial i construcci)
SECTOR TERCIARI(prestaci de serveis)
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
40/48
40 s CONEIXEMENT DEL MEDI
ReforFITXA 3 8
2
001
byVoramar/GrupoSantillanadeEdicione
s,
S.
A.
Nom Data
1 . Observa els dibuixos que representen treballs del sector terciari o de serveis.Llig i escriu el nmero adequat a cada dibuix.
1. Bomber 6. Guia turstica
2. Professor 7. Regidora
3. Escultora 8. Arquitecta
4. Metgessa 9. Venedor
5. Transportista 10. Compositora
2 . Ordena les tres fases del procs comercial amb 1 , 2 i 3 .
3 . Escriu turistao immigrantsegons corresponga. Viatja a altres llocs per conixer-los:
Es desplaa a una c iutat d iferent don va nixer per a treballar:
Gaudeix cada any duna setmana desqu:
Va vindre a viure al nostre pas fa deu anys:
4 . Observa i escriu a quin mitj de comunicaci corresponen.
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
41/48
CONEIXEMENT DEL MEDI s 41
AmpliaciFITXA 3 9
Nom Data
1 . Llig i observa els grfics.
El comer entre Estats
Les persones comerciem qu an an em a com prar al m ercat i intercanviem els nostres
diners pel producte qu e volem i que es ven a un preu d eterminat.
Els Estats, com ara Espan ya, tamb com ercien am b altres Estats.
Quan parlem de comer exterior ens referim a lintercanvi de bns
i serveis que realitza Espanya amb un altre Estat del mn.
Les importacions sn el conjunt d e bns i serveis que com prem a un altre pas,norm alm ent p erqu n o es produ eixen a Espan ya o sn escassos.
Les exportacions sn el conjun t de bns i serveis qu e venem a un altre pas,
norm alment perqu sn sobrants .
Quan parlem de comer interior ens referim a aquell que es du a terme
dins dEspanya, per exemple entre Comunitats Autnomes.
2 . Estudia els grfics i completa amb exportao importa.
Espanya productes hortofrutcoles icombustibles i lubricants.
3 . Escriu la diferncia entre comer exterior i comer interior.
COMER EXTERIOR DESPANYA EN EL 2000Vehicles
de transport
Productesqumics
Accessorisdautomoci
Producteshortofrutcoles
Electrnicai i nformtica
EXPORTACIONS Combustiblesi lubricants
Productesqumics Vehiclesde transportAccessoris
dautomociElectrnica
i i nformtica
IMPORTACIONS
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
42/48
42 s CONEIXEMENT DEL MEDI
ControlFITXA 4 0
Les institucions de govern
2
001
byVoramar/GrupoSantillanadeEdicione
s,
S.
A.
Nom Data
1. Respon.
Qui treballa a un ajuntament?
Quines sn les principals institucions de govern de lEstat espanyol?
Quins organismes de govern existeixen a la Comunitat Valenciana?
Quines sn les lleis ms importants de lEstat espanyol i de la Comunitat Valenciana?
2 . Escriu verdader (V) o fals (F).
Cada quatre anys es convoquen les eleccions municipals. s
El cap de lEstat espanyol s el president del Govern. sUna ONG s una organitzaci no governamental. sUna Comunitat Autnoma no t institucions de govern prpies. s
Converteix les frases falses en verdaderes.
3 . Observa els dibuixos de les eleccions democrtiques i escriu tot el que en spies.
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
43/48
CONEIXEMENT DEL MEDI s 43
ReforFITXA 4 1
Nom Data
1 . Completa les oracions amb aquestes paraules.
A un sorganitzen els serveis municipals.
El el componen el President i els ministres i les ministres.
Un s una organitzaci que demana la igualtat de drets.
El i el Congrs formen les Corts Generals de lEstat espanyol.
2 . Observa els dibuixos i escriu com sanomenen.
3 . Llig i completa amb exemples dinstitucions de la Comunitat Valenciana.
q Recordes el nom de laltra funci que no apareix a la taula? Escriu-lo.
4 . Uneix les paraules amb la seua definici.
Alcaldessa Instituc i de govern que garanteix el compliment de les lleis.
Corts Grup de persones que collaboren amb una ONG.
Voluntariat Instituci de govern que representa tots els habitantsdun territori i la principal funci de la qual s legislativa.
Campanya poltica Persona que presideix un ajuntament.
Tribunal de Justcia Etapa anterior a la votaci en unes eleccions democrtiques
durant la qual els partits poltics presenten les seuescandidatures.
sindicat govern estatal ajuntament Senat
FUNCI LEGISLATIVA Elabora i aprova lleis
FU NCI EXECU TIVA Dirigeix i pren decisions
Llei ms
important
de lEstat
espanyol
Llei ms
important
de la Comunitat
Valenciana
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
44/48
1 . Observa i llig.
En lactualitat pensem que totes les persones, amb independncia de la nostra edat,
sexe, religi o condici social, tenim els mateixos drets.
Fins fa un s 200 an ys les persones no pod ien, p er exem ple, expressar lliurem entles seues op inions, n i triar la religi qu e volien professar, n i votar els seus govern ants.
Va ser fa un s 150 anys quan els governs van introdu ir en les seues Constitucionsel dret a un a edu caci i sanitat gratuta per a tots els hab itants del pas.
I nom s fa u ns 5 0 an ys lO NU va aprovar la Declaraci Universaldels Drets Hu m ans.
Per a molts pasos del m n encara no es respecten els drets hu m ans.
2. Respon.
Qui s Rigoberta Mench?
I Nelson Mandela? Coneixes cap pas en el qual no es respecten els drets humans? Quin?
3 . Busca el seu significat i escriu.
Pobles indgenes:
Apartheid:
ONU:
44 s CONEIXEMENT DEL MEDI
AmpliaciFITXA 4 2
2
001
byVoramar/GrupoSantillanadeEdicione
s,
S.
A.
Nom Data
Rigoberta Mench , nascud a
en 1 959 a Guatemala, defensa
els drets d els po bles ind genes
dAmrica.
No t el recolzamen t
del govern d el seu pas
i per aquest m otiu va haver
dexiliar-se.
En 19 92 li van concedir
el prem i Nobel de la Pau.
Nelson Mandela, nascut
en 1 91 8 a Sud -frica, h a sigut
un lder afric de la lluita
contra lapartheid,
un a poltica de govern
qu e d iscrim inava
la pob laci n egra.
Desprs de p assar qu asi 30
anys em preson at, va ser el cap
de govern d el seu p as.
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
45/48
CONEIXEMENT DEL MEDI s 45
ControlFITXA 4 3
Nom Data
1 . Llig aquestes oracions i escriu la lletra del temps al qual pertanyen.
Es van fundar les pr imeres universitats:
En tots els seus territoris es parlava llat:
Lacer i el formig armat es van utilitzar en la construcci:
Es va comenar a construir catedrals:
2 . Observa i escriu tot el que spies sobre un daquests mitjans de transport.
3 . Escriu el nom de tres invents que van canviar el mn i dibuixan un.
4 . Respon i raona.
Hi havia aigua corrent i llum elctrica a les cases dels romans?
Quan es va inventar la mquina de vapor?
Temps dels romans (R) Temps dels descobrimients (D)Temps dels castells i cated rals (C) Temps dels grans inven ts (I)
La histria de les coses
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
46/48
46 s CONEIXEMENT DEL MEDI
ReforFITXA 4 4
2
001
byVoramar/GrupoSantillanadeEdicione
s,
S.
A.
Nom Data
1 . Observa aquests dibuixos i escriu en quina poca es van construir.
2 . Llig aquestes oracions i escriu V si s verdadera i F si s falsa.
s Els tractors sn mquines que sutilitzen en les tasques agrcoles des del tempsdels romans.
s Quan es va inventar la mquina de vapor es va transformar el treball en lesfbriques i la manera de desplaar-se en un mitj de transport.
s La part sud de la pennsula Ibrica va estar molt de temps governada
pels musulmans.
3 . Observa amb atenci aquest dibuix i marca quin temps de la Histria representa.
s Temps dels romans.
s Temps dels castells i catedrals.
s Temps dels descobrim ients.
s Temps dels grans invents.
Temps de
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
47/48
CONEIXEMENT DEL MEDI s 47
AmpliaciFITXA 4 5
Nom Data
1 . Llig i observa.
Etapes histriques
Els ssers hu m ans van com enar a viure a la Terra fa m s de 4 m ilions d anys.
Al llarg daquest temps les seues maneres de viure han canviat molt i per facilitar
el seu estudi sha dividit la Histria en diverses etapes: la Prehistria, ledat Antiga,
ledat Mitjana, ledat Moderna i ledat Contempornia.
Cada u na d aquestes etapes com ena qu an es prod ueixen canvis im portants
en les man eres de viure d e les person es.
2. Respon.
En quantes etapes es divideix la Histria?
Per qu creus que cada vegada duren menys?
3. Completa.Etapa de la Histria Va comenar fa. . . Va acabar fa. . . Un fet important va ser. . .
Prehistria 4 milions danys 6 mil anys Linvent del foc
6 m il anys
500 anys
Edat Moderna
Linvent de lordinador
sinventa el foccastells i cavallers
sinventalordinador
apareix la roda sexplora Amrica
PREHISTRIA
Fa 4 milionsdanys
Fa 6.000 anys Fa 1.500 anys Fa 500 anys En lactualitat
EDAT ANTIGA EDAT M ITJANA EDAT M ODERNAEDAT
CONTEMPORNIA
FF F F F F
F F F F
-
7/30/2019 8481945463 AD Con Medi 4
48/48
El llibre Atenci a la diversitat (Coneixement del medi), per a quart cursdEducaci Primria, s una obra collectiva concebuda, creada i realitzadaen el Departament de Primria de Voramar/Grupo Santillana de Ediciones, S. A.,sota la direcci de JOS LUIS ALZU GOI i ENRIC JUAN REDAL.
Text: Cristina Zarzuelo, Olga Espino i M . Isabel Siles.Dibuixos: Marina Gmez i Domingo B enito.
Edici: Cristina Zarzuelo i Olga Espino.
Direcci dart: Jos Crespo.
Projecte grfic: Estudio Manuel Estrada.Equip de disseny: Rosana Naveira, Rosa Marn, Rosa Barriga i Javier Tejeda.Coordinaci artstica: Pedro Garca.
Direcci tcnica: ngel Garca.
Coordinaci editorial: Lurdes Barber.Coordinaci tcnica: ngeles Brzano.Confecci i muntatge: Aurora Martn i Laura Gil de Tejada.Correcci: Elena N avarro.Cartografia: Jos Luis Gil.Documentaci i selecci fotogrfica: Maryse Pinet i Mara Leocadia Rodr iglvarez.
Fotografia: CONTIFOTO/SYGMA/Franco Origl ia, S. Dorantes; ARXIU SANTILLANA.
Aquest llibre correspon al segon cicle dEducaciPrimria, i forma p art dels materials curricu larsdel projecte editorial de Voramar/Santillana.
20 01 by Voramar/Gru po Santil lana de Edic iones, S. A .C/ Valncia, 44 - 4621 0 Picanya (Valncia)PRINTED IN SPAINImp rs a Espanya aTalleres Grfics Mateu Cromo, S.A.Ctra. Pinto a Fuenlabrada, s/n.Pinto (Madrid)ISBN: 84-8194-546-3D i l l