Prússia

Índex Prússia ............................................................................................................................ 1

Índex ....................................................................................................................... 1 Introducció i presentació del tema ............................................................. 1 2. L’ESTAT PRUSSIÀ ................................................................................................ 2 3. Imperi alemany ................................................................................................... 5 4.1. L’Estat Lliure de Prússia durant la República de Weimar (1918-1933) ....... 5 5.Prússia sota el nacionalsocialisme (1933-1945) ................................................ 6 6. Dissolució de Prússia (1945-1947) .................................................................... 6 Anàlisi de documents proposats .................................................................. 7 Idees Principals, extretes de l’anàlisi dels textos ................................ 17 Conclusions ......................................................................................................... 17 Opinió personal ................................................................................................. 17 Bibliografía .......................................................................................................... 17

Introducció i presentació del tema Prussia o Preußen, en l’original en alemany, va ser un país amb gran influència a la història del món occidental. Actualment desaparegut, aquest estat estava format en els seus inicis per els territoris de Prussia oriental, Posen i Prussia occidental, Pomerania, Sajonia, Alta i Baixa Silesia, Westfalia, Hannover, Hesse-Nassau, Rin, Brandenburg i Schleswig-Holstein. La seva capital va ser durant el temps que va estar un estat independent, dominant els terriotoris que en un futur conformarien la actual Alemanya, Berlín. La seva formació va tenir lloc al segle XIII amb els territoris que la Ordre Teutònica, ordre religioso-militar alemanya fundada a conseqüència de les croades, més coneguda la Ordre de Santa Maria del Teutons, va conquerir a costa de Polònia i la Marca de Brandemburg. Van formar part de l’anoment Sacre Imperi Romanogermànic Més tard, aquest conjunt de territoris van ser considerats com a ducat el segle XVI. En temps posteriors, Prússia va ser només un petit territori que va anr formant amb el margraviat de Brandemburg un petit estat al segle XVII. Pero no va ser fins al segle XVIII i, sobretot, al segle XIX quan, amb la unificació alemanya Prussia va adquirir gran renom en el panorama europeu. En aqeust treball, ens centrarem sobre tot en un dels fets més rellevants de la història d’aquest país: la Guerra Franco-prussiana i en la seva disolució. La nostra teoria prévia a la elaboració d’aquest treball és que Prussia ha estat un país importantísim per a la història de la Europa actual, i que la seva caiguad va ser un desafortunat sucés. Ara, desenvoluparem alguns aspectes teòrics sobre la matèria, necesaris per comprendre bé els documents presentats en els següent apartat:

1. LLUITA PER LA HEGEMONIA ALEMANYA

Al 1815 la derrota de l’emperador francès, Prússia s’ajunta amb la Renana, segons l’establert al Congrés de Viena. Les prínceps alemanys van crear la Confederació

Germànica del 1939, amb la creació dels Estats independents. Dins de aquests Estats, Àustria y Prússia s’aixecaven com els dominants.

Al 1834, Prússia va instaurà la Unió Duanera d’Alemanya (Zollverein), on hi quedava exclosa Àustria. En deu anys es va duplicar el comerç entre els seus components.

Al 1864, Àustria i Prússia es troben aïllades a la Guerra dels Ducats contra Dinamarca. La Convenció de Gastein va posar fi a aquesta guerra. El ducat de Holstein queda sota domini d’ Àustria, Schleswig i Lauenburg sota el de Prússia, i cap dels dos països va quedar satisfet.

L’octubre de 1865, en una entrevista a Biarritz, el canceller prussià Otto Von Bismarck va aconseguir que Napoleó III que França es mantingués al marge d’un conflicte austro-prussià. Prússia se comprometia a recolzar-lo en la lluita contra el Regne d’Itàlia, per aconseguir l’anexió de Venècia. Napoleó III va pensar que el conflicte seria llarg. Es va comprometre ajudar-los, cosa que va aconseguir amb l’aliança ofensiva-defensiva contra Àustria signada l’abril de 1866.

El canceller Bismarck va interrompre la gestió de l’administració austríaca de Holstein i va enviar tropes a aquest ducat. Àustria va protestar davant la Dieta de Fráncfort (assemblea de la Confederació) i després d’assegurar-se la neutralitat de Rússia, i comptant amb Itàlia, Baviera, Hannover, Hesse-Kassel, Sajonia, Wurtemberg i altres estats que ajudaven a Àustria.

La disputa entre Àustria i Prússia sobre l’unificació alemanya es va resoldre al 1866, amb la victòria de Prússia a la Guerra de les Set Setmanes. La unificació es va donar entorn a la Confederació de Alemanya de Nord, concebuda per Bismarck, va servir per contenir el liberalisme. El Reichstag va ser inaugurat al febrer de 1867.

2. L’ESTAT PRUSSIÀ Va començar amb un moviment polític de la classe mitjana, o de la burgesia, a l’Alemanya, des del 1840. Va ser precedida per la classe adinerada i la classe industrial. Les institucions constitucionals de Baviera, Würtemberg, Baden o Hannover no podien donar un impuls a la lluita pel poder polític. La classe mitjana alemanya que mantenia al marge les petites discòrdies que sorgien a les assembles legislatives dels petits Estats, que sense canvi cardinal de la política i de la estructura dels dos grans poders d’Alemanya. Després d’una oposició sorollosa, sempre desafortunada, van ser elevades a lo més alt per la revolució del 1848. Les revolucions van ser destituïdes en un instant. Foren els primers models de polítics i oposicionistes professionals a Alemanya. Amb els discursos i escrits, la burgesia cauria i retornaria a les frases polítiques, sense entendre gran cosa sobre el seu verdader significat. La filosofia alemanya, és l’ exponent més complicat, del desenvolupament del pensament alemany. Hegel va declarar la "Filosofia del Dret", a més va anunciar que s’aproximava l’adveniment de la classe mitjana del país al poder polític. Quan va morir Hegel, la seva escola va continuar, encara que ell hagués mort, i els «Joves Hegelians» disfrutaven de la llibertat.

La política era un monopoli exclusiu de aquestes classes de la societat que podien pagar la informació del seu país, els quals els seus interessos estaven danyats per l’estat existent de les coses, classes industrials i comercials. Ells van ser els primers en unir les seves forces contra l’absolutisme.

El pronunciament de l’oposició de la burgesia alemanya data del 1840. En aquest any va morir el rei anterior de Prússia, Federic Guillem III, va ser l’ últim fundador de la Santa Aliança. La burgesia alemanya esperava obtenir més de Federico Guillem IV de Prússia. Tots convenien el vell sistema que estava desfet, havia fracassat, el que s’havia suportat en silenci sota el vell rei, ara es declarava intolerable en veu alta.

Lluis XVI, «Louis le Désiré», era un home simple i ordinari sense pretensions, una persona sense idees determinades que es regia per les costums contractades.

Es va necessitar temps perquè la burgesia prussiana, pogués veure la vertadera alçada dels propòsits del rei. Van notar d’hora la propensió: l’oposició del que ell volia. Guillem IV quan va pujar al tro es va trobar un sistema governamental organitzat amb l’economia, i un tresor estatal moderadament ple. I en dos anys es va gastar fins l’última moneda en festejos de la Cort, viatges reials, regals. Les contribucions ordinàries que ja no bastaven per cobrir les demandes ni de la cort ni del govern. Es va veure agafat pel dèficit amb l’emissió d’un nou augment dels impostos existents de la classe mitjana, esperava que el nou rei promulgués la Constitució i proclamés la llibertat de premsa, revolució pacífica que necessitava la burgesia per arribar el poder polític. Que proclamés, ell mateix les classes mitjanes havien vist error i es tornaven feroçment contra el rei. En la provincia del Rin, en tota Prússia, estaven tan desesperades que, en el seu propi mig falta de gent capaç de Representar-les en la premsa, van ser inclús a una aliança amb la direcció filosòfica extrema. El fruit d’aquesta aliança era la "Rheinische Zeitung" (el Diari del Rin sobre política, comerç i industria"), és un diari que apareixia en Colonia des de l’ 1 de gener de 1842 fins el 31 de març de 1843. A partir de l’abril del 1842 va col·laborar en aquest diari Karl Marx. La van clausurar als quinze mesos de la seva fundació. El rei estimava que el mode menys desagradable de complir els preceptes de aquesta incòmoda llei era convocar comitès permanents de les Dietes provincials. Les Dietes provincials van ser instituïdes al 1823. Estaven compostes en cadascuna de les vuit províncies del regne per la noblesa superior de les famílies que van ser sobiranes en l’ Imperi alemany, els quals els caps havien sigut membres de la Dieta estamental pel dret del naixement; els representants dels cavallers o la noblesa inferior; els representants de les ciutats i els diputats dels camperols o de la classe dels petits labriegos.

La sessió dels Comitès es va adherir a una part dels camperols, i moltos nobles, eren a la vegada grans agricultors en les seves propietats, tractaven amb cereals, llana, alcohol i lli. Necessitaven les mateixes garanties contra l’absolutisme, la burocràcia i la restauració feudal, es va pronunciar contra el govern en pro de una Constitució representativa. El pla del rei va fracassar, el rei no va rebre ni un cèntim i va créixer la força de la oposició. Les Dietes provincials van ser encara més desfavorables pel rei. El compliment de les promeses del 1813 i 1815, la Constitució i la llibertat de premsa; al efecte, les resolucions respectives van ser redactades en un temps irrespectuós; les respostes al aire del rei exasperant van empitjorar encara més la situació.

Les dificultats financeres del govern van anar en augment. La reducció de les assignacions de diversos serveis públics, relacionades amb el «Seehandlung» (El comerç marítim"), la societat del comerç i crèdit fundada al 1772 a Prússia. Tenia una sèrie de privilegis estatals i concedia grans préstecs al govern, l’Estat i funcionava com agent financer havia bastat per guardar les aparences de solvència; l’augment de l’emissió del bitllet de la situació financera, aquest subsidi es va esgotar d’hora. Es va intentar un altra pla: obrir un banc capital facilitat per l’Estat, per accionistes privats que deuria estar organitzada de manera que el govern pogués agafar dels fons d’aquest banc grans sumes i repetir les operacions

fraudulentes que ja no podia ser com el «Seehandlung». No havia capitalistes que desitgessin entregar el seu diner en aquestes condicions. Es va haver de tornar a fer els estatuts del banc i garantitzar la propietat dels accionistes contra els atemptats abans de que s’obrís la subscripció a les accions. Va fracassar aquest pla, un altre recurs que va intentar obtenir un emprèstit o trobar-se capitalistes que prestessin diners sense exigir l’acord i garantia d’aquesta «futura representació del poble». A Rothschild, es va declarar que si l’emprèstit estava garantida per la «representació del poble»; el cas contrari, no podria fer res per la transacció. No havia possibilitat d’eludir la fatal «representació de poble».

La negativa de Rothschild es va conèixer l’octubre de 1846, i al febrer de l’any següent el rei va convocar a les vuit Dietes provincials a Berlín per fer d’elles una «Dieta Unida» Assemblea unida de les dietes estamentals de les províncies, convocada a Berlín a l’abril de 1847 per garantitzar el rei un emprèstit exterior. Per la renuncia del rei a satisfer les exigències polítiques més modestes de la majoria de la classe burgesa de la Dieta, aquesta última es va negar a garantitzar l’emprèstit, pel que al juny del mateix any el rei la va dissoldre.

La feina d’aquesta Dieta consistia en complir els preceptes de la llei del 1820 a saber: a votar els emprèstits i els nous impostos. La veu en quan a les qüestions de la legislació deuria ser purament consultiva; no deuria convocar-se en períodes fixos, odia tractar sols les qüestions que li ocorreguessin plantejar al govern. Els diputats de la Dieta, estaven molt insatisfets del papel que els i concedia. Les relacions entre ells i el govern no van tardar en trobar-se i quan se’ls tornar a demanar l’emprèstit per construir el ferrocarril, es van negar de nou a donar-lo.

Tenia raó de sobres per alarmar-se de la seva situació, al veure que la Lliga Liberal, encapçalada per les classes mitges, a les que se havien adherit gran part de la noblesa inferior i elements descontents de tot gènere, agrupats en diversos sectors dels estaments baixos, havia declarat en el discurs inaugural que mai atorgaria una Constitució en el modern sentit de la paraula. La Lliga Liberal insistia en que es promulgués aquesta Constitució representativa, moderna i antifeudal, amb totes les seves conseqüències: la llibertat de premsa, els tribunals de jurats, etc. donant a entendre que, fins que no la rebrès, mitges que sapigués que es trobaven en un UMBRAL de la revolució i es preparaven per a ella. Volien assegurar-se per tot al seu abast l’ajuda de la classe obrera i dels camperols en les zones rurals, sabent que a finals de 1847, entre que la burgesia APENAS podia trobar-se una figura política que no es proclamés a si mateixa «socialista» per guanyar-se les simpaties de la classe proletària. La propensió de la burgesia dirigent al seu moviment, una aparença de socialisme, deguda al gran canvi que s’havia operat en la classe obrera d’Alemanya. A partir del 1840, els obrers alemanys havien estat a França i Suïssa, es van familiaritzar amb les nocions del socialisme i el comunisme extens entre els obrers francesos. L’interès que se duia des de 1840 per idees a França, va posar de moda el socialisme i el comunisme a Alemanya, des del 1843 en tots els diaris es barallaven qüestions socials. Alemanya es va formar una escola socialista, quines idees es distingien més per la foscor que per la novetat; els seus esforços principals del francès a la embrollada llengua de la filosofia alemanya el fourierisme, el saintsimonisme i altres doctrines. Es va transformar la escola comunista alemanya.

Al 1844 va esclatar la insurrecció dels teixidors de Silesia estampadores tèxtils de Praga. Insurreccions, reprimides amb sanya i no anaven en contra el govern, sinó en contra de patrons, van produir una ona d’impresió que van donar un nou estímul a la propaganda socialista i comunista entre els obrers. L’efecte que van tenir els motins del pa durant l’any de fam de 1847.

La oposició constitucional va agrupar en torn a la seva bandera, al grossor de les classes propietàries (a excepció de les grans terratinents feudals), la classe obrera va veure el mig per la seva emancipació en les doctrines socialistes i comunistes, sota les lleis de premsa existents, podia posar-les en coneixement en petit grau.

Els obrers no tenien les idees molt clares l’únic que sabien el programa de la burgesia constitucional no contenia el que ells desitjaven i les seves demandes no encaixaven amb les idees del constitucionalisme.

A Alemanya no existia un partit republicà a part. La gent era monàrquica constitucional, o socialista i comunista, clarament definida.

La menor coalició deuria provocar una gran revolució. L’alta noblesa, els alts funcionaris i directors militars eren l’única ajuda segura del sistema existent; tan la noblesa inferior, classes mitjanes i comercials i industrials, les universitats, els professors d’escola de totes les categories i inclús la burocràcia i de la oficialitat de l’exèrcit s’havien unit contra el govern, es comptaven les masses descontentes dels camperols i proletaris per això encara ajudaven la oposició liberal, però parlaven de prendre les coses en les seves mans; la burgesia estava disposada a enderrocar el govern, i els proletaris s’estaven preparant per enderrocar a la burgesia. El govern persistia i deuria portar a la coalició.

3. Imperi alemany

La Guerra franco-prusiana va esclatar al 1870. La victòria per Prússia sobre els exercits de Napoleó III que va permetre la unificació alemanya liderat per Prússia.

El rei Guillem va passar a convertir-se en el Káiser Guillem I en una cerimònia al Palau de Versalles.

La història d’Alemanya, i la història de Prússia es confonen.

4.PRUSIA DESPRÉS DELS HOHENZOLLERN

4.1. L’Estat Lliure de Prússia durant la República de Weimar (1918-1933)

Després de que Alemanya capitularà en la guerra mundial, al 1918 Guillem II va abdicar i es va exiliar. El Tractat de Versalles va estipular l’annexió de gran part del territori de Prússia a la nova i reestablerta Polònia. Danzig i Memel (ciutats prussianes del Bàltic) i van ser declarades ciutats lliures. Aquestes mesures dividien dràsticament el territori prussià, deixant a Prússia oriental separada de la resta d’Alemanya.

L’arribada de la democràcia va portar a la fundació de l’Estat lliure de Prússia a la formació d’un govern de coalició de sociodemócrates (SPD), catòlics (Partit de Centre) i liberals (DDP), l’anomenada Coalició de Weimar, que va governar entre 1919 y 1932 (ampliada pel conservador DVP (Partit Popular Alemany) entre 1921 i 1925). A canvi dels demés estats federats de la República de Weimar, en les eleccions prussianes fins el 1932 mai va perillar la majoria parlamentaria dels partits democràtics. Otto Braun, primer ministre de Prússia quasi ininterrumpidament entre 1920 i 1932, es considerat fins ara com un dels polítics sociodemócrates més capaços de la República de Weimar.

En les eleccions regionals del 24 de abril de 1932, els dos partits radicals comunista (KPD) i nacionalsocialista (NSDAP) junts van aconseguir més ESCAÑOS que tots els

demés partits, amb lo que el parlament no va poder elegir una coalició capaç de governar, per lo que el gabinet de Braun va seguir en funcions. Això va donar al canceller del Reich, Franz Von Papen, la ocasió de portar a la fi l’anomenat "cop de Prússia": a través de un decret presidencial, el govern del Reich va dissoldre el govern Braun amb l’argument que havia perdut el control sobre l’ordre públic en Prússia, i el mateix Papen va assumir el poder executiu al Lliure Estat de Prússia sota el títol de "comissari del Reich", ja sense control parlamentari. De esta forma, el govern de partits democràtics més important d’Alemanya va quedar remogut del poder. Aquest "cop de Prússia" va facilitar de manera decisiva la toma del poder d’Adolf Hitler, mig any més tard, ja que des de l’ inici podia comtar amb els instruments del poder del govern prussià, sobretot l’aparat policial.

5.Prússia sota el nacionalsocialisme (1933-1945)

A partir de 1933, la recuperació dels territoris prussians perduts pel Tratat de Versalles es va convertir en un dels pilars del govern nazi. El 24 d’octubre de 1938, el Govern alemany va sol·licitar a Varsòvia la devolució de la Ciudad lliure de Danzig (unida duanerament a Polònia) i el permís per tendir una línia fèrria i una carretera a través del corredor polac, sota l’estatut extraterritorialitat. Varsòvia va denegar la sol·licitud i de aquesta forma es va precipitar la invasió de Polònia l’1 de setembre de 1939, 1l que va donar a l’ inici de la Segona Guerra Mundial.

Prússia subsisteix com a territori autònom sota la República de Weimar fins 1934, fins de la autonomia sota el regime nazi.

6. Dissolució de Prússia (1945-1947)

A finals de 1945, entre 10 y 12 milions d’alemanys van fugir de Prússia per evitar ser capturats per les tropes de l’Exèrcit Vermell, del que es calcula que entre 1 i 2 milions no sobrevisquessin al èxode.

Al final de la Segona Guerra Mundial, la major part de Prússia va passar a integrar el territori de Polònia -Pomerania-, mentrestant que la regió septentrional va ser annexada per la URSS, (incloent Königsberg), rebatejada com Kaliningrad (en homenatge a Mijaíl Kalinin), i convertida en un ÓBLAST entre Polònia i Lituània.

Temps després, per decisió dels Aliats, Prússia va ser declarada en 1947 oficialment dissolta com unitat administrativa i Estat alemany.

Al 1949 el territori prussià que va passar a ser part de l’Alemanya Oriental, va ser dividida administradament a Brandeburg, Sajonia-Anhalt i Mecklemburg - Pomerania Occidental. En aquest mateix any, les forces d’ocupació a l’oest del pais també realizaven una divisió administrativa, creant els Estats de Renania del Nort - Westfalia (RNW), Baja Sajonia, Hesse, Renania – Palatinado, Schleswig – Holstein i Baden – Wurtemberg..

7. Eventual retorn de Prussia

Des de la reunificació alemanya, varis entusiastes han presentat el projecte per retornar-ne oficialment el nom de Prússia a la regió compensada pels estats de Berlín i Bradenburg.

En un referendum celebrat al 1996, la majoria dels habitants de Brandeburg es va pronunciar en contra de la fusió dels dos Estats, mentre que els de Berlín ho feien a favor. No obstant, la iniciativa sobre la fusió s’ha mantingut, i estava prevista a la

seva realització definitiva per l’any 2009, per ser la novament sotmesa a referendum. Se’ns compte, no és segur que, de ser aprovada la fusió, el nou Estat resultant d’ella rebuda el nom de Prússia, i esestudia la possibilitat de cridar simplement Berlín-Brandenburg. També es projecta reconstruir el Palau Reial de Berlín, on van residir els Hohenzollern fins a 1918. Mentrestant, la regió continua endarrerida pel que fa al seu desenvolupament econòmic pel que fa a antics sectors de Prússia situats en l'occident d'Alemanya, malgrat les contínues subvencions del Govern Federal i la Unió Europea.

Anàlisi de documents proposats Per a aquest tema, hem escollit els seguents documents. Es tracta d’imatges y textos que donen suport a la nostra idea de que el Prussia ha estat en veritat un país amb gran influéncia en la história més contemporánia del nostre món. D’aquests documents n’hem extret algunes idees que serán resumides a l’apartat següent. Gairebé tots ells es poden contextualitzar dins l’àmbit de la Guerra Franco-Prussiana.

Portada del llibre creat per Thomas Nast, recull de caricatures que de caricatures tan famoses com les que descriurem més abaix. Thomas Hunt va viure de primera mà els temps en que, essent Bismarck canceller, es va desenvolupar la Guerra Francoprusiana. Aquest dibuix, apereixia en una revista satírica francesa, i posteriorment va ser recopilada en un llibre anomenat, “El conflicte a la Dame European School”. Podem dir que es tracta d’una font primària, i que aquest autor estava totalment en contra de les polítiques impulsades per Bismarck i en contra també de la Guerra Austro-Prussiana. Aquesta

imatge té un sentit purament polític, i l’interés de Thomas Nast era fer veure els francesos el perill al que s’exposaven devant d’una potència tal com era la nova Alemanya unida a Prussia del canceller prussià Otto Von Bismarck. Aquí sota, farem un resum de la obra que hem traduit de l’anglés: Es tracta d’un text al·legòric. Europa, està representada com una escola on les potències mundials aprenen a comportarse per al seu futur. Thomas Hunt parla en aquest llibre de “els nens dolents”, dels seus predecesors, de “els nens estudiosos i pacífics”, tot carregat amb una forta intenció crítica. En els documents següents podrem veure alguns exemples. Les següents imatges mostren algunes de les caricatures que acompañen els textos de Thomas Nast.

Aquesta imatge es una caricatura de Bismarck, canceller de l’Alemanya unificada, feta per Thomas Nast. A sota s’hi pot llegir “It has pleased Providence that I should be stout”, que vol dir: “La providència es complau de que jo sigui un valent”. El que representa es la posició que va prendre el canceller alemany en la Guerra Franco-Prussiana, desafiant els francesos.

Aquesta caricatura, també de Bismarck com la anterior i feta pel mateix autor, Thomas Nast. Sota el dibuix es pot llegir: “The studious and peaceable boy”, que es tradueix per “El noi estudios i pacífic”. En aquesta caricatura Thomas Nast vol ridiculitzar Bismarck, ja que Bismarck va ser l’impulsor de la Guerra Franco-Prussian, y va propossar diverses messures que van duur els alemanys i els prussians a la victòria.

La caricatura que veiem també es de Thomas Hunt, y en ella també hi apareix el canceller d’Alemanya Otto von Bismarck i el Kaiser Guillem I d’Alemanya. A sota es pot veure escrit “Laying their heads togheter”, és a dir, “Estirats amb els seus caps junts”. Amb aquesta caricatura, l’autor vol referirse a la estreta relaicó que hi havia entre els dos personatges, que era molt estreta durant els temps de la Guerra Franco- Prussiana.

Edicte de prohibició de la exportació de llana. El text que es pot llegir és el següent, traduit al castellà: EDICTO, Del Rey, su Majestad de Prusia y países asociados Desde el primer día de enero de 1720 La caballería vigilará a los Funcionarios para que no traigan telas Del exterior Sin embargo, pueden comerciar con otros productos Manufacturados en el país. Cuando la lana se desgaste o en cualquier momento que se desee. Hoy en Berlín 1 de mayo de 1719 L’autor d’aquest text és el rei de Prússia Guillem I, Rei de Prússia i primer kàiser d'Alemanya d'ençà de la Unificació de 1871. Pertanyia a la històrica Dinastia dels Hohenzollern. Es tractava doncs d’un monarca autoritàri. El document és dirigit al poble, un edicte per a fer saber la nova llei aprovada. Es tracta d’una font primària, ja que va ser escrita de la mateixa mà del rei Guillem I. En ell, es tracta un tema d’importància per a la economia del país. Es contextualitza

Portada de l’edicte de Potsdam, 1685. El text que hi ha apreix, teduit al castellà es el següent: Kur-Brandenburgo EDICTO, En cuanto a Los derechos, privilegios y otras Beneficios, que su Altezas electorales a Brandemburogo declara que los protestantes Franceses reformados que vivan en Sajonia se verán reflejados en la legislación nacional. será permitir que GNA- digst se determina. Dado en Potsdam, 29 octubre 1685 Aquest text es tracta del edicte de Potsdam.

Constitució Prussiana del 1850 i de 1848. Aquests docuements es van escriure en els anys indicats. La segona es la que realment considerem més important ja que va ser escrita arrel de la revolució de 1848, per un consell en el qual va participar el rei Guillem IV. Es tracta doncs d’un text legislatiu, de contingut polític. Es tracata del document original, per tan és una font primària. Com hem dit anteriorment, l’autor no és una persona fixa, si no un consell, del qual podem identificar una figura com a representativa: el rei Guillem IV, monarca Prussià. En ser un text legislatiu, el destinatari podría identificar-se en el poble, que és elq ue rebrà la llei i en qui s’aplicarà, així com en el poder executiu. Es presenta aquest text com a resposta a les revoltes de 1848, revoltes nacionalistes i liberals que van plantejar una reforma política en els països europeus.

La caiguda a Kolberg, de A. Kotsebu Durant la Guerra dels Set Anys, la ciutat prussiana en poder de Kolberg a Brandenburg, Prússia va ser assetjada per les forces russes en tres ocasions. Els dos primeres vegades, a finals de 1759 i des d'agost 26 fins 18 setembre 1760, no van tenir èxit. El setge final va tenir lloc entre agost i desembre 1761. Que el temps, les forces russes van capturar la ciutat. En els setges de 1760 i 1761, les forces russes van rebre el suport d'auxiliars de Suècia.

Gerard Ter Borch, Ratificació de la Pau de Münster entre Espanya y la Republica Alemanya, 15 Maig 1648 També coneguda com la Pau de Westfalia es refereix a la sèrie de tractats que van acabar la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa. El tractat espanyol que acabava la Guerra dels Vuitanta Anys es va signar el 30 de gener de 1648. El tractat es va signar el 24 d'octubre de 1648 entre el Sacre Emperador Romanogermànic Ferran III (1608-1657), els altres prínceps del Sacre Imperi Romanogermànic, França, i Suècia. El quadre mostra una escena amb tots els participants en el tractat.

Monedes prussianes de l’època de Guillem III de Prussia. Es tracta d’un document d’ampliació per donar suport a la existència veritable d’un antic regne que va tenir gran importància en la història d’Europa.

Rei de l’imperi romanogermànic, al qual pertanyía Prussia. Aquesta pintura no la antlitzarem, ja que no hi trobem molta relació amb la història que tractem de Prússia.

Carta d’un jove prussià a la seva mare, abans d’entrar en combat en temps de la Guerra Franco-prussiana. Es tracta d’un document narratiu, una carta com podem veure, i una font primària, sense cap dubte. Segons el contingut, podríem dir que tracta sobre la Guerra Franco-prussiana i la incertesa sobre el futur que espera a aquest noi, un tema que té una forta càrrega política y també social. L’autor, un noi que dirigeix la carta a la seva mare, és tan desconegut com qualsevol dels soldats que va combatre a la Guerra. La seva ideología no està clara: està embriagat per les paraules del caceller alemany Otto Von Bismarck, que promet una Alemanya d’ensomni, gran forta i poderosa. S’hi pot descobrir un desig de victoria revelat al final del text, però la veritat és que el pobre noi no sap per a qué ni per a qui va a lluitar.

A la imatge veiem un hospital improvisat per atendre els soldats ferits durant la Guerra Franco-prusiana. El que ens vol mostrar l’autor d’aquest dibuix es la crueltat de la Guerra. Es tracta d’una imatge d’autor anònim, publicada en un diari de l’època amb un text en el que es parlava de la croenta guerra. Es tracta d’una font primària, de temàtica tant política com social, ja que el tema va afectar tots dos àmbits.

Llibre sobre la instrucció militar del rey de Prussia, Frederic II el Gran de Prússia, per als seus generals, traduit al espanyol. El document va ser escrit doncs per el rei de Prussia amb una clara finalitat didàctica: instruir els generals en les tàctiques de guerra. Tracta doncs, de l’art de la guerra, molt important per als prussians. Això demostra la superioritat prussiana en quant a l’àmbit militar es refereix.

Es tracta d’una font primària, ja que encara y ser una traducció, és fidel als fets passats en el moment que es va escriure tal llibre.

Idees Principals, extretes de l’anàlisi dels textos La polítca exterior agressiva i expansionista tant prussiana com alemanya impulsada pel canceller Bismarck, va desembocar en la Guerra Franco-Prussiana, un conflicte de gran importància que va enfrontar, com el seu nom indica, França i Alemanya, en especial el territori prussià. La guerra, que va acabar amb victòria prussiana, va tenir una gran rellevància en els fets que van tenir lloc més tard, com per exemple la Primera Guerra Mundial, en la qual la derrota francesa va ser un fet important per l’esclat de la mateixa, i més tard, durant la Segona Guerra Mundial, també va demostrar la seva importància, essent una de les causes d’un nou enfrontament. Prussia com a Regne va fracasar, com podem veure, ja que les seves mesures de caire expansionista el van portar a la perdició. De totes formes, podem veure que Prússia no va ser un país tan absolutista com creiem, doncs es van aprovar dos constitucions durant monarquies.

Conclusions A partir d’aquest treball, podem concluir que Prussia, encara que no hem estudiat a fons tota la seva història, ha participat en alguns fets de gran caire internacional, conflictes que van cambiar la història del món contemporàni.

Opinió personal Mònica: el que penso sobre el treball és que ha estat molt interesant perqué jo no tenia ni idea que era l'Estat Lliure de Prussia. Per això el treball ha anat bé per aprendre coses. A més vam trobar molta informació i va ser fàcil fer-ho. També ens ho vam passar molt bé amb moltes caricatures. MªTeresa: encara que jo ja coneixia una mica la història de Prussia, degut a la meva afició a llegir llibres sobre la Segona Guerra Mundial, aquest treball m’ha servit per ha aprofundir una mica més en la seva época daurada: els temps dels grans reis Il·lustrats, la época dels sistemes Bismarckians, les seves rivalitats amb França i Àustria... i descobir una part de la història molt lligada a la de la actual Alemanya, la història d’un país reduit a cendres, però que encara viu per els seus actes i glòries passades.

Bibliografía http://es.thefreedictionary.com/Prusia http://www.rae.es/rae.html http://dlc.iec.cat/ http://www.enciclopedia.cat/ http://www.diccionari.cat/ http://translate.googleusercontent.com/translate_c?hl=es&ie=UTF-8&sl=de&tl=es&u=http://www.lwl.org/westfaelische-

geschichte/portal/Internet/finde/langDatensatz.php%3FurlID%3D1401%26url_tabelle%3Dtab_literatur&prev=_t&rurl=translate.google.es&usg=ALkJrhhjUjCCwRpKqF0MfXqvsTPqoGmjFQ http://www.lwl.org/westfaelische-geschichte/que/normal/que831.pdf (document original complet de la constitució prusiana) http://www.preussen-chronik.de/ (crónica de la història prusiana) http://translate.google.es/# http://translate.googleusercontent.com/translate_c?hl=es&ie=UTF-8&sl=de&tl=es&u=http://www.westpreussen-online.de/html/zeittafel.html&prev=_t&rurl=translate.google.es&usg=ALkJrhggAm8IIo8X558Obkmyks2jcjSoFg http://www.laguia2000.com/francia/la-guerra-franco-prusiana http://translate.google.es/translate?js=n&prev=_t&hl=es&ie=UTF-8&layout=2&eotf=1&sl=de&tl=es&u=http%3A%2F%2Fwww.ub.uni-bielefeld.de%2Fdiglib%2Faufkl%2Fberlmon%2Fberlmon.htm&act=url http://www.enciclonet.com/articulo/prusia/ http://en.wikisource.org/wiki/The_Fight_at_Dame_Europa%27s_School http://www.erain.es/departamentos/Religion/Trabajos/cruzadas/teutonico.htm http://www.blasoneshispanos.com/OrdenesCaballeria/OrdSupranacionales/OrTeutonica/OTeutonica.htm http://wapedia.mobi/es/Edicto_de_Potsdam The Fight at Dame European School, Thomas Nast