TEMA 8EL MÓN D’ENTREGUERRES

1919-1939

Els feliços anys 20

El crac de 1929

L’ascens dels feixismes

Context històric:

• Etapa d’entreguerres 1919-1939

• Feliços anys Vint : etapa de creixement econòmic 1919-1929

• “Prosperity” als Estats Units 1925-1929

• Crac de 1929

• Gran Depressió 1929-1939: crisi econòmica mundial.

• Anys trenta: Sistemes polítics totalitaris. Ascens dels feixismes (Itàlia i Alemanya) i Comunisme (URSS).

ETAPA D'ENTREGUERRES

1919-1939

FELIÇOS ANYS 20

1919-1929

ASCENS DELS FEIXISMES 1929-1939

CRISI 1919-1924

PROSPERITY 1925-1929

GRAN DEPRESSIÓ

1929-1939

Alemanya REPÚBLICA DE WEIMAR

1918-1933

DICTADURA NAZI 1933-1945

Hitler

Itàlia Monarquia de Victor Manuel III

DICTADURA FEIXISTA 1922-1945 (Mussolini)

Apartat 1: El Crac de 1929

1.1 Deutes i reparacions de guerra

• Deutes : molts països del bàndol aliat havien demanat crèdits als Estats Units després de la Primera Guerra Mundial. Dificultats per retornar els crèdits.

• Alemanya no podia pagar les reparacions de guerra imposades al Tractat de Versalles .

• Entre 1919 i 1924: crisi

• A partir de 1925: creixement econòmic general, sobretot als Estats Units.

• Entre 1925 i 1929: “Prosperity” als Estats Units

1.2 Els “Feliços 20” una època de prosperitat

• Augment dels salaris però no dels preus. Augment molt important del consum de les famílies.

• Les famílies nord-americanes poden accedir als electrodomèstics, la ràdio, els automòbils.

• Les empreses van augmentar la seva producció i els seus beneficis.

• Els gratacels van ser un símbol d’aquesta etapa de prosperitat econòmica als Estats Units.

Factors de risc economia Estats Units: Es generalitzen les compres a terminis, és

a dir, comprar sense tenir diners.

L’agricultura americana estava en crisi.

Els grangers i pagesos havien demanat

préstecs als bancs i molts s’havien

arruïnat.

Van baixar el preu dels productes i no van

poder tornar els crèdits. Molts van perdre

les terres.

"Lunch atop a skyscrapper" o el "dinar dalt d'un gratacels" és la fotografia presa per Charles C. Ebbets el 29 de Setembre de 1932, on hi apareixen 11 obrers de la construcció del General Electric Building, al Rockefeller Center de Nova York.

Rockefeller Center 1939

La febre borsària

• Pujada de les inversions en Borsa• Els beneficis empresarials s’inverteixen més en la

Borsa que no pas en sectors productius.• Bombolla especulativa!!!• Augment desorbitats del preu de les accions.• Beneficis com a resultat de la diferència entre el

preu de compra i el de venda no pas com a resultat dels guanys de les empreses

• Les cotitzacions de les accions deixen de tenir relació amb els beneficis de les empreses.

• Eufòria especulativa

Bombolla especulativaBombolla especulativaBombolla especulativaBombolla especulativaUna bombolla especulativa és una desviació entre el valor real de Una bombolla especulativa és una desviació entre el valor real de Una bombolla especulativa és una desviació entre el valor real de Una bombolla especulativa és una desviació entre el valor real de les accions i la seva cotització a la Borsa.les accions i la seva cotització a la Borsa.les accions i la seva cotització a la Borsa.les accions i la seva cotització a la Borsa.El valor real de les accions és el que té relació amb els beneficis El valor real de les accions és el que té relació amb els beneficis El valor real de les accions és el que té relació amb els beneficis El valor real de les accions és el que té relació amb els beneficis de les empreses. de les empreses. de les empreses. de les empreses. Si augmenta la demanda d’accions el preu de cotització puja. Si augmenta la demanda d’accions el preu de cotització puja. Si augmenta la demanda d’accions el preu de cotització puja. Si augmenta la demanda d’accions el preu de cotització puja. Si és compren i venen accions només per obtenir beneficis ràpids Si és compren i venen accions només per obtenir beneficis ràpids Si és compren i venen accions només per obtenir beneficis ràpids Si és compren i venen accions només per obtenir beneficis ràpids es comença a allunyar el valor real del valor de cotització i es comença a allunyar el valor real del valor de cotització i es comença a allunyar el valor real del valor de cotització i es comença a allunyar el valor real del valor de cotització i comença l’especulació.comença l’especulació.comença l’especulació.comença l’especulació.Quan aquest fenomen és molt exagerat es produeix la bombolla Quan aquest fenomen és molt exagerat es produeix la bombolla Quan aquest fenomen és molt exagerat es produeix la bombolla Quan aquest fenomen és molt exagerat es produeix la bombolla especulativa. especulativa. especulativa. especulativa. Les accions tenen un preu alt però no és real sinó inflat per la Les accions tenen un preu alt però no és real sinó inflat per la Les accions tenen un preu alt però no és real sinó inflat per la Les accions tenen un preu alt però no és real sinó inflat per la pressió de l’oferta i la demanda.pressió de l’oferta i la demanda.pressió de l’oferta i la demanda.pressió de l’oferta i la demanda.Aquest fenomen és perillós perquè pot provocar una crisi sobtada Aquest fenomen és perillós perquè pot provocar una crisi sobtada Aquest fenomen és perillós perquè pot provocar una crisi sobtada Aquest fenomen és perillós perquè pot provocar una crisi sobtada i una davallada del valor de les accions i la ruïna dels inversors, i una davallada del valor de les accions i la ruïna dels inversors, i una davallada del valor de les accions i la ruïna dels inversors, i una davallada del valor de les accions i la ruïna dels inversors, com va passar el 1929 a la Borsa de Nova York.com va passar el 1929 a la Borsa de Nova York.com va passar el 1929 a la Borsa de Nova York.com va passar el 1929 a la Borsa de Nova York.

Les causes de la crisi

Sobreproducció: excés d’oferta

Febre borsària: bombolla especulativa

1.4 El crac de 1929

• Dijous Negre: caiguda sobtada de la cotització de les accions a la Borsa de Nova York.

• Milers de petits inversors es van arruïnar.

• La gent va als bancs a buscar els seus diners.

• Les empreses aturen la seva producció

• Els preus baixen (deflació)

• Augmenta l’atur

• Fallida de les empreses

• Fallida dels bancs

• Crisi econòmica generalitzada

Col·lapse econòmic: cercle viciós

Fallida Borsa de

Nova YorkFallida

bancària

Fallida empreses

Atur

Baixa el consum

Baixa la producció

+ Fallida empreses

+atur

Col·lapse econòmic

Apartat 2: La lluita contra la crisi (I)

2.1 La Gran Depressió 1929-1939 :una crisi d’abast mundial

• Gran reducció del comerç internacional.• Forta reducció de les exportacions dels països

productors de matèries primeres i productes alimentaris (Brasil, Índia, Argentina, Malàisia, Austràlia, Xile).

• Els països rics no compren matèries primeres per la reducció de la producció.

• Les famílies redueixen dràsticament el consum.• Els països més afectats per la crisi són els que tenen

una economia bàsicament industrial: Estats Units, Alemanya, Regne Unit, França...

• Tancament d’empreses i atur.

La crisi s’expandeix arreu del mónLa crisi s’expandeix arreu del món

Es va esfondrar tot el sistema internacional d’intercanvis, de producció i de finances

Enfonsament del comerç internacional

Repatriació dels capitals americans invertits per Europa i Amèrica Llatina

Enfonsament dels bancs europeus

A causa de

provoca

El crac de 1929 als EUA

Fallida de la borsacrisi borsària

Fallida de molts bancscrisi financera

Tancament de moltes indústriescrisi industrial

Crisi social

Crisi economia

nord-americana

S’extendràarreu del món

Crisi d’abast mundial: origen i difusió

2.4 El nou pensament econòmic: Keynes

• El liberalisme econòmic es basa en les idees d’Adam Smith, l’estat no ha d’intervenir en l’economia.

• Les mesures dels governs van seguir aquesta línia de no intervenció: reduir la despesa pública, limitar les importacions de productes estrangers i mantenir alta la cotització de la moneda.

• Aquesta inactivitat dels governs encara va agreujar més la crisi.

• Les idees de Keynes anaven en la direcció contrària: l’estat havia d’intervenir en l’economia per aturar la crisi.

Les propostes de Keynes:

• L’estat ha d’invertir en obres públiques: carreteres, autopistes, ponts, ferrocarrils...

• Aquestes accions provocarien l’augment de l’activitat de les empreses i la creació de llocs de treball.

• Molts treballadors tindrien feina i sou i podrien augmentar la demanda de productes i la despesa.

• Això faria augmentar més la producció de les empreses i crearia nous llocs de treball.

• La despesa inicial de l’estat es recuperaria a mitjà termini a través dels impostos.

Apartat 3: La lluita contra la crisi (II)

3.1 El “New Deal” als Estats Units• Entre 1929 i 1932, durant la presidència de Hoover

(republicà), la crisi es va agreujar als Estats Units.• El nou president Roosevelt (demòcrata), elegit el 1932, va

aplicar les idees de Keynes per reactivar l’economia i sortir de la greu crisi econòmica.Mesures:

� Revisió profunda del sistema borsari i bancari per part de l’estat.

� Mesures per incrementar el preu dels productes agraris.

� Devaluació del dolar, per reactivar les exportacions.

� Lluita contra l’atur: subvencions i subsidis, programes d’ocupació juvenil.

� Programa d’obres públiques molt ambiciós.

Resultats força favorables, però no del tot, encara hi ha moltes persones sense feina.

NEW DEAL Conjunt de mesures aplicades als

Estats Units per lluitar contra la crisi

provocada pel “Crac del 29” i basades

en les propostes de Keynes

d’intervenció de l’estat en l’economia.

A partir de 1932, durant l’etapa del

president Roosevelt.

Alemanya contra la crisi• Alemanya pateix la crisi de forma molt dura.• La crisi als Estats Units provoca la retirada dels crèdits que aquest

país havia concedit a Alemanya.• Les reparacions de guerra oprimeixen el país.• Les empreses i els bancs fan fallida.• Creixement del nazisme, liderat per Adolf Hitler.• L’arribada de Hitler al poder (1933) estableix una sèrie de

mesures per reactivar l’economia:

� Impulsa les obres públiques i potencia la industria armamentista.

� Estableix l’autarquia, model econòmic que vol convertir el país en autosuficient econòmicament i no depenent de l’exterior.

� Crea llocs de treball a l’administració nazi i el servei militar obligatori.

� Reducció de l’atur.

� Economia orientada sobretot cap a la guerra.

Autarquia

L'autarquiaL'autarquiaL'autarquiaL'autarquia oooo autosuficiènciaautosuficiènciaautosuficiènciaautosuficiència és un terme és un terme és un terme és un terme utilitzat per a definir l'autoutilitzat per a definir l'autoutilitzat per a definir l'autoutilitzat per a definir l'auto----abastiment i el abastiment i el abastiment i el abastiment i el

rebuig de l'ajuda externa. Per tant, un país rebuig de l'ajuda externa. Per tant, un país rebuig de l'ajuda externa. Per tant, un país rebuig de l'ajuda externa. Per tant, un país autàrquic és aquell que tanca el seu autàrquic és aquell que tanca el seu autàrquic és aquell que tanca el seu autàrquic és aquell que tanca el seu

mercat internacional per a cobrir tota la mercat internacional per a cobrir tota la mercat internacional per a cobrir tota la mercat internacional per a cobrir tota la demanda del país amb productes demanda del país amb productes demanda del país amb productes demanda del país amb productes

nacionals, així doncs, per aplicarnacionals, així doncs, per aplicarnacionals, així doncs, per aplicarnacionals, així doncs, per aplicar----ho a un ho a un ho a un ho a un país és condició necessària que aquest país és condició necessària que aquest país és condició necessària que aquest país és condició necessària que aquest

tingui suficientstingui suficientstingui suficientstingui suficients recursos naturalsrecursos naturalsrecursos naturalsrecursos naturals com per com per com per com per no dependre de les importacions.no dependre de les importacions.no dependre de les importacions.no dependre de les importacions.

Europa contra la crisi

• Els països europeus van tenir sortides desiguals a la

crisi. La majoria no van aconseguir una plena

recuperació econòmica fins la Segona Guerra

Mundial.

• Escandinàvia: estat del benestar

• Alemanya: autarquia i rearmament

• Regne Unit: comerç, preferentment amb les colònies

• França: Front Popular. Inversió pública i mesures

socials

L'estat del benestar és, segons el sociòleg T.H. Marshall una combinació específica entre democràcia, benestar i capitalisme. Es tracta d'un conjunt de

polítiques consistents en la implantació d'una sèrie de serveis socials amb caràcter universal. Aquests serveis tenen com a finalitat garantir unes

condicions de vida adequades a la població i evitar que les persones quedin desemparades en determinades circumstàncies de caràcter problemàtic.

L'estat garanteix l'accés a l'ensenyament, a la sanitat i als subsidis de malaltia, incapacitat, atur i jubilació.

Què és el feixisme?

• Model polític que va sorgir a Itàlia i Alemanya a l’etapa d’Entreguerres.

• Amb el temps ha ampliat el seu significat i fa referència al tipus de sistema polític autoritari i violent contrari a la democràcia i al socialisme.

Característiques del feixisme• Nacionalisme exacerbat: La pàtria com a màxim valor i l'individu

supeditat a ella.• Dictadura de tipus totalitari• Líder carismàtic• Partit únic• Contraris al comunisme i a la democràcia• Xenofòbia: rebuig a l'estranger.• Militarització: Exaltació de l'exèrcit i dels valors de la guerra.

• Mobilitzacions de masses

• Organitzacions juvenils• Simbologia pròpia ( uniformes, banderes, emblemes,

salutacions)• Ús de la violència • Política econòmica autàrquica (autosuficient)• Contrari al capitalisme (antiburgès)• Defensen l'adopció de mesures socialitzants: nacionalització

de la banca, repartiment de beneficis entre els obrers, sistema de seguretat social...

Apartat 4: el feixisme italià

Itàlia: la crisi de la postguerra

• Vagues i revoltes dels obrers per recuperar el poder adquisitiu d’abans de la guerra.

• Ocupació de terres dels grans propietaris.

• Forta repressió del govern contra aquests moviments.

• Inestabilitat política: molts canvis de govern i forta oposició.

• Partit comunista: fundat el 1921 per Gramsci

• Nacionalisme exaltat: fracàs de les terres irredemptes.

La formació del partit feixista

• 1919 Fundació dels “Fasci Italiani di Combattimento. Moviment amb un programa populista i nacionalista, fundat per Mussolini.

• 1921 Es transforma en un partit “Partito Nazionale Fascista”. • Simbologia: camises negres i salutació romana.• Programa: populista en temes socials, defensor de la propietat

privada, nacionalista, expansionista i militarista.• Anticomunista i antisocialista.• Esquadres feixistes: actes violents amb la complicitat de la

policia.• 600 assassinats en un any• Fort creixement de militants: 700.000 (1922)

El feix romà

• El feix era, a l'antiga Roma, un conjunt de barres en forma de paquet cilíndric lligat amb cintes de cuir vermell, que contenien una destral que emergia per la part de dalt.

• Les barres simbolitzaven la força, i la destral la justícia.

La Marxa sobre Roma i l’arribada al poder de Mussolini

• Capacitat d’organització dels feixistes.

• Marxa sobre Roma (octubre 1922)

• Reclamen restablir l’ordre i l’autoritat al país

• Marxen cap a la capital per reclamar el poder si el govern no és capaç d’imposar la seva autoritat.

• Dimissió del govern (28 d’octubre)

• El rei Victor Manuel III nomena Mussolini cap del govern (30 d’octubre)

• 1922-24 Procés de restricció de les llibertats, però el sistema parlamentari es manté.

• 1924 Assassinat de Mateotti, diputat socialista. Implicació directa dels feixistes.

• Mussolini assumeix tots els poders de l’estat per aturar l’oposició.

La marxa sobre Roma 1922

La dictadura feixista

• Mussolini es nomena “Duce” i estableix un estat totalitari.

• Identificació entre l’estat i el partit feixista.• Mussolini assumeix tots els poders• 1929 Pactes de Laterà amb l’església catòlica: reinici

de les relacions entre el Vaticà i Itàlia, trencades el 1870.

• El Papa reconeix l’estat italià a canvi d’una renda anual.

• Re militarització• Política expansionista: campanya per recuperar els

territoris irredempts.• Ocupació d'Abissínia (actual Etiòpia), Eritrea, Líbia i

Somàlia

Intervenció de l’estat en l’economia

• Autarquia: • Proteccionisme• Industria d’armaments• Inversió en obres públiques, per disminuir l’atur• Programa agrari per fomentar la producció• Impuls a la natalitat

Un control social estricte

• El feixisme vol controlar i dirigir la societat

• Promou l’afiliació al partit o el sindicat feixista.

• Control sobre l’educació

• Catolicisme: religió oficial

• Control sobre els mitjans de comunicació

Apartat 5 Alemanya: La República de Weimar

(1918-1933)

5.1 La República de Weimar 1918-1933

• República democràtica creada després de la Primera Guerra Mundial (1918)

• Sistema polític inestable• 1923 Putsch de la cerveseria. Cop nacionalista i

antidemocràtic contra el govern, impulsat per Hitler. Fracàs. Hitler és empresonat.

• Crisi econòmica. Reparacions de guerra, inflació, depreciació del marc alemany, atur.

• 1924-1929 Estabilitat relativa, petita millora econòmica. Crèdits dels Estats Units.

• 1929 Crack del 1929 Retirada dels crèdits americans. Augmenta la inestabilitat del govern i perilla el sistema democràtic parlamentari.

5.2 El nazisme• 1921 Hitler lidera el NSDAP, partit extremista, racista, agressiu,

anticapitalista, antisemita (contra els jueus).• 1921 Hitler funda les SA (seccions d’assalt), esquadrons

paramilitars violents que utilitzen l’amenaça i la coacció.• Simbolismes: camisa marró, salutació romana, creu gammada...• 1923 Hitler escriu el “Mein Kampf” a la presó. En aquest llibre

explica la seva ideologia( menyspreu per la democràcia, odi als bolxevics, i necessitat d’un líder fort, superioritat de la raça ària, antisemitisme, necessitat d’un Gran Reich amb tots els territoris germànics i programa d’expansió territorial).

• Hitler reforça el seu lideratge al partit en sortir de la presó i és conegut com a “Führer”

• 1925 Creació de la SS (grup de protecció), milícia pròpia de Hitler.

• 1924-1929 Pèrdua de terreny polític dels nazis per l’estabilitat política d’aquests anys.

L’Alemanya Nazi (1933-1939)

L’arribada al poder del nazisme

• Crack de 1929: malestar i crisi econòmica.

• 1932: Polarització política: nazis i comunistes.

• 1933 Hitler és nomenat canceller d’un govern de coalició. Va jurar la constitució però la seva intenció era convertir la República en un estat autoritari.

• Raons de l’èxit electoral dels nazis: la misèria i l’atur, el nacionalisme radical i la seva imatge de defensor de l’ordre enfront del comunisme.

5.4 El tercer Reich: el camí cap a la dictadura

• 1933 Hitler dissol el Parlament i convoca noves eleccions, amb el permís del president Hindenburg.

• Prohibició de les reunions i les publicacions dels opositors.• Febrer 1933 Incendi del Reichstag (parlament alemany).

S’acusa els comunistes però en realitat havia estat provocat per Hitler.

• Suspensió de les llibertats individuals, del control judicial sobre les detencions i restabliment de la pena de mort.

• El Parlament concedeix plens poders a Hitler i la facultat de promulgar lleis sense necessitat de tràmits.

• Agost 1934 Hitler acumula els càrrecs de canceller i president i es declara Führer i canceller del Reich, després de la mort de Hindenburg (president de la República de Weimar).

La construcció d’un règim totalitari

• 1934 Dissolució dels partits i sindicats i supressió de les llibertats individuals.

• Partit únic: NSDAP• Sindicat únic: Front del Treball Nacionalsocialista.• La policia és substituïda per les SS.• 1934 Es crea la Gestapo (policia secreta)• 1933 Es creen els primers camps de concentració

(Dachau)• 1934 “Nit dels ganivets llargs” S’eliminen

dirigents de les SA que tenien divergències polítiques amb Hitler.

• Control absolut de Hitler sobre el poder de l’estat.

Autarquia econòmica i rearmament

• L’estat controla l’economia

• Objectiu: autarquia econòmica (estat autosuficient).

• Control sobre els preus i salaris per frenar la inflació.

• Fortes inversions i obres públiques per posar fi a l’atur.

• Prioritat a la industria pesant, sobretot d’armament (remilitarització).

• S’aconsegueix la plena ocupació.

• La classe obrera empitjora la seva situació econòmica però desapareix l’atur.

Control ideològic i social• Creació del Ministeri de Cultura i Propaganda.• Objectiu: garantir una cultura i un pensament basats en el

racisme i el nacionalisme.• Desapareix la llibertat intel·lectual.• Llista d’autors prohibits i crema de llibres.• Censura a les aules i als llibres de text.• Fundació de les “Joventuts Hitlerianes”• Es redueix el paper de la dona a la societat (fills, església,

cuina).• Repressió i persecució contra l’oposició (comunistes i

socialistes).• Certa adhesió de la població a Hitler, que exaltava els valors

alemanys, l’orgull de la raça, el progrés... al marge dels mètodes utilitzats.

• Molts intel·lectuals, artistes, polítics d’esquerra, científics... van fugir d’Alemanya.

La puresa racial• Superioritat de la raça ària.• La resta es consideraven impures.• Discapacitats físics, minories ètniques, dissidents... eren

considerats perillosos i perseguits per l’estat nazi.• S’esterilitzava els individus amb possibilitats de transmetre

malalties hereditàries.• Antisemitisme exacerbat. Utilitza els jueus com a cap de

turc per explicar les calamitats que havien sofert els alemanys.

• Alguns jueus eren rics i això provocava ressentiment de la població.

• 1933 Boicot als negocis dels jueus.• 1935 Lleis de Nuremberg: prohibició dels matrimonis

mixtos i excloïen els jueus de la ciutadania alemanya.• 1938 “Nit dels Vidres Trencats”: milers de jueus detinguts,

assassinats, comerços destruïts i sinagogues incendiades.

L’expansió territorial

• Vocació expansionista

• Rebuig a les condicions del Tractat de Versalles.

• Volen crear un imperi amb tots els territoris de parla alemanya i havia de sotmetre els pobles eslaus per recuperar l’espai vital de la raça ària.

• Això comportaria l’ocupació directa de territoris (Ucraïna, Polònia…) i l’eliminació del bolxevisme rus.

Característiques partit nazi:

• Racisme: Superioritat de la raça ària

• Expansionisme: necessitat d’espai vital. Volen crear un imperi amb tots els territoris de parla alemanya

• Antisemitisme: odi als jueus

• Autarquia: estat autosuficient

• Rearmament d’Alemanya

• Simbologia: esvàstica, camisa marró,

salutació romana.

Apartat 6: L’URSS sota la dictadura

d ’Stalin

6.1 De Lenin a Stalin

• 1922 Neix la URSS

• 1924 Mort de Lenin.

• Stalin i Trosky : candidats a la successió i enemics irreconciliables.

• Stalin accedeix al poder

• Trosky expulsat de l’URSS i assassinat a Mèxic

6.2 La dictadura d ’Stalin 1928-1956

• Stalin instaura una dictadura personal de caire totalitari.

• Culte a la personalitat

• Purgues estalinistes: brutal repressió contra els opositors, també del seu propi partit.

• 3 milions de persones executades i 3 milions confinades en camps de concentració (gulags) a Sibèria.

6.3 La planificació econòmica: els Plans Quinquennals

• Període de creixement industrial de l’URSS

• Planificació de l’economia: Plans Quinquennals

• L’estat planifica els objectius econòmics a 5 anys vista.

• Sobretot industria pesant (siderúrgia, metal·lúrgia...)

• L’URSS es converteix en una de les més importants potències industrials del món.

URSS: important potència industrial

6.4 La planificació econòmica: Les col·lectivitzacions

• Col·lectivització de la terra, les fàbriques i les màquines (propietat col·lectiva).

• Desapareix la propietat privada a l’URSS.• Kolkhozos: granges col·lectives explotades pels

pagesos, que havien de lliurar la producció a l’estat a baix preu.

• Kulaks: pagesos antics propietaris de terres que s’oposen a la col·lectivització i que són perseguits per Stalin i deportats als “gulags” de Sibèria.

• El sector agrari no va tenir el mateix bon resultat que l’industrial. La producció no va créixer suficient durant els primers anys de la col·lectivització i moltes persones van morir de fam i misèria.

Objectius Plans Quinquennals:

• Crear industria pesant (acer, carbó, petroli, electricitat)

Primer

1928-1933

• Assegurar l’autosuficiència de l’URSS.

Segon

1933-1937

• Crear una potent industria de guerra

Tercer

1938-1942

Dossier: Les primeres avantguardes artístiques

Les primeres avantguardes

artístiques

FAUVISME

RACIONALISME

FUTURISME

CUBISME

EXPRESSIONISME

SURREALISME

Fauvisme

Expressionisme

Cubisme

Futurisme

Surrealisme

Racionalisme

Realisme socialista

• Art oficial de l’ URSS a partir de 1934.

• Coexisteix amb les avantguardes artístiques que predominen a Europa i EEUU en aquesta època.