569 gener 2016

balcó de Montserratedició digital

Núm. 569 - Gener de 201 6

VVAACCAARRIISSSSEESSPer una comun i ta t de fe i amor, oberta a tots, acol l idora i fra terna l

BON

ANY

NOU"Els Pastorets" de Sitges. Ferràn Tomas, Vinyet Duran i Adrià

22001166

ESGLÉSIA DE VACARISSES

Vacarisses, balcó de Montserrat - Núm. 569 - Gener 2016 - Pàg. 2

SUMARI

PòrticL’Evangeli pam a pam IILa cuina de Ca la QuimaDes de Sant Llorenç SavallPensaments caçats al volCampanadesDes de SitgesCultura PopularParròquia de VacarissesCàritas ParroquialVacarisses, balcó de MontserratDels DiarisRacó del conteCol· laboracions

Vacarisses, balcó de Montserrat

Edita: Parròquia de Vacarisses

Redacció i Administració:Plaça de l'Església, 1 5 - 003493835910208233 Vacarisses (Catalunya)[email protected]://issuu.com/search?q=balcomontserratDirector: Sebastià CodinaRedacció, Coordinació i Maquetació:Jaume Pintó i Joan Vila

Dipòsit Legal: B 9241 -2014

DIAA DIA - DesembreDia 6Missa parroquial en recordança d’en Pere Boix Puig.

Dia 11Enterrament de Maria Mercè Ubach Codina.

Dia 13Concert de Nadal.Participació dels Cors de l’Escola de Música i el Cor de Vacarisses.

Dia 20Missa parroquial en recordança de Mercè Ubach Codina.

Dia 22Nadales a càrrec de l’Escola Pau Casals.

Dia 24MISSA DEL GALL.Estrena del pessebre “Sant Pere de Vallhonesta”.Nota històrica d'Àngel M. Hernández.

Dia 25NADALMissa Familiar i cant de Nadales a càrrec dels infants.

Dia 26Casament de Pere Sanz González amb Míriam Cárdenas Cruz. Bateig de Biel Sanz Cárdenas.

Dia 29Enterrament d'Andrés Acevedo Gragera.

Foto de la capçalera de la portada: J. Picallo. Font: www.turismoyfotos.net.

La revista "Vacarisses, balcó de Montserrat" i en particular la Direcció i l'equip de redacciói maquetació, no es fan responsables del contingut dels articles dels seus col· laboradors.

ANEU A LAWEB ENVIEU-NOS UN CORREU

3467891011121314202425

http://issuu.com/search?q=balcomontserrat

mailto:[email protected]


PÒRTIC

Aquest passat 8 de desembre s’ha iniciat l’Any Jubilar Extraordinari dedicat a la Mi-sericòrdia. L’Església detalla en què consisteix, com afecta als fidels i quina és la històriadarrere d’aquest esdeveniment que durarà fins al 20 de novembre de 2016.

Durant l'homilia de la celebració penitencial que es va celebrar el passat dissabte 13 de març de2015, el Papa Francesc va anunciar la celebració d'un Any Sant extraordinari de la Misericòrdiaprenent com a inspiració la carta de Sant Pau als cristians d'Efes: "Déu ric en misericòrdia" (Ef2,4).

Al llarg d'aquest Any Jubilar, que tindrà inici de manera oficial i solemne amb la lectura i publi-cació al costat de la Porta Santa de la Butlla, el Diumenge de la Divina Misericòrdia, i es buscaràpromoure a tot el món l'obertura extraordinària de les esglésies i afavorir la celebració del sagra-ment de la Reconciliació.

Tradició jueva dels anys Jubilars

Antigament, per als hebreus, el jubileu era un any declarat sant, que recorria cada 50 anys, i du-rant el qual s'havia de restituir la igualtat a tots els fills d'Israel, oferint noves possibilitats a lesfamílies que havien perdut les seves propietats i fins i tot la llibertat personal. Als rics, en canvi,l'any jubilar els recordava que arribaria el temps en què els esclaus israelites, arribats a ser nova-ment iguals a ells, podrien reivindicar els seus drets.L'Església catòlica ha donat al jubileu hebreu un significat més espiritual. Consisteix en un perdógeneral, una indulgència oberta a tothom, i en la possibilitat de renovar la relació amb Déu i ambel proïsme. D'aquesta manera, l'Any Sant és sempre una oportunitat per aprofundir en la fe i viu-re amb un compromís renovat el testimoni cristià. El Papa Francesc posa al centre de l'atenció elDéu misericordiós que convida tothom a tornar cap a Ell.El Sant Pare va començar l'anunci d'aquest any Jubilar dient: "Aquest és el temps de la mi-sericòrdia. Hi ha tanta necessitat avui de misericòrdia, i és important que els fidels laics la vis-quin i la portin als diversos ambients socials. Endavant! ".

Any Jubilarde la Misericòrdia


L'EVANGELI PAM A PAM II

11.- Tadeu / Judes de Jaume

Jo era cosí de Jesús, germà de Jaume el menor, per distingir-lo de Jaume, el Major, germà de Jo-an i fill del Zebedeu. El dir-me Judes m’ha portat problemes malgrat no tenir res a veure amb eltraïdor. Tadeu vol dir magnànim i valent. El nom de Judes, abans de passar la desventura, era undels noms més celebrats i escaients en la història del Vell Testament. Judà (equivalent a Judes)era un dels fills del patriarca Jacob. Aquest fou el nom d’una de les deu grans famílies patriarcalsd’Israel (tribus) de la qual en nasqué el Messies. També hi hagué un tal Judes Macabeu que ésconsiderat un gran patriota i heroi nacional. Jo era i feia de pagès, igual que els meus avantpas-sats, pares i avis. Set de la colla dels apòstols, eren pescadors.

Aleshores hi havia una gran confusió religiosa. Els grecs tenien déus per tots els gustos. Creienque la majoria residien a l’Olimp, una muntanya molt significativa de Grècia. Els altres, a qual-sevol indret: rius, turons i mars. Els romans havi-en copiat al peu de la lletra les divinitats greguescanviant només els noms: Zeus va ser Júpiter il’Afrodita es va convertir en Venus. Abans de lapersecució dels cristians, els romans toleraventotes les creences per més estrambòtiques quefossin.

Els números en la Bíblia eren un trencacolls. Elmés usat era el set. Era el sinònim de la plenitudde tot. Els pesos i les mides eren, també, un em-bolic. Les mides de llargada feien referència albraç, a la mà o al camí que es feia en un dia nor-mal. Els cereals es mesuraven pel pes que podia

Palestina en temps de Jesucrist

La Bíbl ia és una col ·lecció de l l ibres que formen l ’Antic i el Nou Testament.Dotze segles que ens parlen de la fe del poble d’Israel (A.T.)

i del Cristianisme en els seus inicis (N.T.) .El N.T. és un recul l de vint-i-set escrits redactats a mitjans del segle I dC.


L'EVANGELI PAM A PAM II

Sebastià Codina i Padrós

portar un ruc. Els negociants, per a enganyar als clients, portaven dues mesures: una per comprari l’altra per vendre. Les distàncies es calculaven per estadis (1 85 m.) o per milles (1 .478 m). Elspesos, per lliures (32’5 g.) i el talent (uns 30 kg.) El número 12 representava les dotze gransfamílies d’Israel. El número 72 significava tots els pobles de la terra.

Allò del “ de dos en dos” volia dir que el testimoni d’una sola persona no valia res, calia que fos-sin dos que coincidissin. Jo només vaig escriure una carta i encara molt curta. Vaig predicar elMissatge de Jesús arreu de Palestina i després a Síria i Mesopotàmia, on hi vaig deixar la pell.

Gabriel Rufián RomeroBarcelona, 8 de febrer del 1982

Vicepresident de Súmate i membre delsecretariat nacional de l 'ANC

Diputat d'ERC al Cogrés de l 'Estat espanyol

"He vist un poble fent la revolució amb cartolines de colors i somriures d'orella a orella".

"Per als nostres pares i avis, el més difícil era venir a Catalunya i forjar una vida".

"Un poble sent el que ja és, un país, una república independent".

Recordo les paraules de Salvador Allende: "La història és nostra i l'escriurem els pobles,els asseguro que nosaltres l'estem escrivint".

"No vull tornar a despertar-me pensant quina portada de quin diari ens insultarà aquestmatí".


LA CUINA DE CA LA QUIMA

Salarem el llom i el posarem en una cassola, amb una mica de mantega i oli, i deixaremque es dori una mica.

Amb la batedora triturarem la ceba, la pinya i el seu suc i ho afegirem a la cassola. Deixa-rem que cogui tot junt uns ¾ d’hora aproximadament fins que veiem que el llom ja és cuit.Si ens queda una salsa molt clareta, retirarem el llom i deixarem que es faci una estonamés, fins que quedi com una melmelada espesseta. Deixarem que el llom sigui ben fredper poder-lo tallar ben prim.

Escalfarem la salsa i la servirem per sobre del llom. Com que es pot menjar fred, també ésun plat molt adient per l’estiu.

Bon profit!

Ingredients per a 4 persones:

800 grams de llom en un tros.1 ceba grossa.1 pot de pinya mitjà.Mantega, sal i oli.

Llom ambceba i pinya

Conxita i Quimeta Font


DES DE SANT LLORENÇ SAVALL

Refranys d’arreude les terres catalanes

Recopilació: Josep Caba

Aigua de gener omple les bótes i el

graner i la pica de l'oli també.

Amoretes de gener, per Pasqua mu-

ller i per Nadal bolquer.

Cada dia que passa del gener perd un

all l'aller.

Cava pel gener i hauràs d'engrandir el

celler.

De les tronades de gener, res de bo en

ve.

El gener és el més verdader perquè és

el primer.

El millor femer, el de la lluna nova

de gener.

Flor de gener no omple el graner.

Gener polsós, any abundós.

Glaçades de gener la terra estoven

bé.

El pollet de gener, per Sant Joan me’l

menjaré.

El gener diu al febrer: "jo he plogut

molt i tu també".

Gener sec i abril mullat, molta palla i

poc blat.

La fusta tallada pel gener la millor

del món és.

Pel gener, el camp llaurar, la vinya

podar i el vi trascolar.

Pel gener tanca la porta i encén el

braser.

Sol de gener es lleva tard i aviat va a

cotxer.

Després de Reis és tothom bon

pagès.

Gelada de Cap d'Any, pa per tot l'any.

Lluna creixent per Cap d'Any, blat

abundant.

Per Sant Vicenç acaben les glaçades i

comencen els vents.

Per Sant Sebastià fa un fred que no es

pot aguantar.

Sant Antoni del porquet sempre s'es-

cau en disset.

Rei em volen fer i no en vull ser.


PENSAMENTS CAÇATS AL VOL

Al marge de la religió no es pot entendre ni la literatura, ni la pintura, ni bona part del’arquitectura ni de la música.. .

La religió ha impregnat tota la nostra cultura. . .

El sentit religiós està molt arrelat en el moll de l’os de la societat. El món és profunda-ment religiós, malgrat que cada vegada practica menys.. .

Les religions donen sentit i resposta al’existència de l’home.. .

Els alumnes que perden el respecte als mes-tres és perquè abans l’han perdut als pares is’han adonat que no passava res. . .

Quan ens pensem que estem perdent una micala fe significa que la nostra es va afinant, espoleix i s’esmola.. .

Si no sentim gaire la presència de Déu és per-què Déu ens està buscant. . .

Déu no ens deixa en repòs fins que ens fa manejables doblegant-nos per tots els costats. . .

Si no perdem les ganes de lluitar, tard o d’hora en sortirem vencedors. . .

Els pares han d’ensenyar a volar, però s’han de convèncer que els fills no faran el mateixvol. Tothom ha de volar de la seva manera.. .

En la nostra vida sempre hi haurà un rastre dels educadors i mestres que haurem tingut. . .

No es necessiten educadors perfectes. El món demana sentir-se estimat i que els educa-dors ensenyin estimant. . .

Els educadors es poden equivocar. Si només es podés exercir sense equivocar-se, encarano hauria nascut el primer educador. . .

Recopilat per: Sebastià Codina i Padrós


CAMPANADES

La mallarenga queentona, vol arribara "prima donna"

Mallerenga presumida,vol cantar fora de mida.

El cant que Déu li demanael canta de mala gana.

I té per cosa banalno tenir fama mundial.

Com que creu ser la més bona,vol arribar a “prima donna”.

Mallerenga té un espòsbondadós i terrandòs,

I sinó, per quins set sous,fa que el mascle covi els ous?

“Tu, mascle, vigila el niu:que tornaré l'altre estiu”.

I se'n va amb batecs d'ala,a Milà on hi ha l'SCALA.

Allà un professor amb mestriali feu classe un any i un dia.

Més el professor, avorrit,no pogué treure'n partit.

I cansat, per no dir més,li digué que se'n tornés.

“Mallerenga, heu de cantarel que Déu us programa.

A cadascú la NATURA,li marca la partitura.

Per més que estireu el coll,no afegireu ni un bemoll.

El que l’espècie us negàno ho trobareu a Milà."

Ni Milà ni Salamancapoden dar allò que ens manca.

Campanar de l'església de Sant Esteve, Tuixent.Al municipi de Josa i Tuixén (Alt Urgell) .L'interior de l'església conserva una talla romànicapolicromada d'una Marededéu que data de finals delsegle XII.Tuixent és esmentat a l'acta de consagració de la Seud'Urgell del 839.

Mn. Pere Campàs Bonay

Vic

Vacarisses, balcó de Montserrat - Núm. 569 - Gener 2016 - Pàg. 1 0

DES DE SITGES

Vinyet Duran Ferrer

Tinc un sentiment de pèrdua. I ara que ja ha passat un any sóc capaç d’explicar-vos-el.

Avui fa un any, vaig saber que no neixeries mai, que mai et tindria als meus braços. Fa un any elcor se’m encongia perquè no vaig sentir el teu. Recordo aquell dia, tan immensament trist. Horecordo tot, tot negre. Em trencava per dintre. Llavors, en la intimitat d’un bloc de notes perso-nal, escrivia això:

“Potser és un malson. M’alleuja pensar-ho. I escriure-ho em permet abocar aquesta pena quetinc, tan gran i tan fonda.Asseguda en un lavabo fred, ploro mentre em sento com vaig desprenent-me de tu, i em buido detot, de la matèria que vas ser, i de la il· lusió que em vas donar.I amb els ulls de peix, plena de sal, surto del malson per afrontar aquesta realitat, un final inespe-rat que em trenca a bocins.Aquesta nit et buscaré en una nova estrella”

Sí, jo tinc una estrella al cel, un ‘bebè estrella‘ , que brillarà i il· luminarà per sempre la nostrafoscor. Però ja ho diuen, que després d’una tempesta arriba la calma, surt l’arc de Sant Martí. . .els colors de la vida!

Un any després tinc als meus braços l’Adrià, el meu ‘bebè arcoiris‘

Dedico aquestes paraules a totes les mares que han perdutbebès abans de néixer. Perquè és un tema encara força tabú,perquè hem de passar un dol, sobreposant-nos, moltes ve-gades soles, fent un trebal l interior brutal. Ens diuen que “nopassa res, ets jove i en tindràs un altre aviat” però aquestesparaules no et consolen. Res et dóna consol, només el temps,i qui sap, si un altre bebè, un arc de Sant Martí.

Al cel h i tinc una estrel la

http://smallandnice.com


CULTURA POPULAR

En el caient de la tardaem plau mirar sempre el cel.Quan la terra fa basardai la nit cau com un vel,em plau mirar ben enlairemés enllà del primer estel,sentir la frescor de l'airei al meu cor un nou anhel.Jo no sé d'aquest misteritant plaent, tan dolç i gran.Apar la terra un psalteriamb cantúries d'aus orant.Mireu-me, Senyor, si us plau.Tot el meu cor fulgura;anhela l'eterna paud'aquest cel que es transfigurai aquesta cosa tan bellaque fa posar un bri d'enyor.A la claror d'una estrellaus veig, Senyor, tot amor.

Racó Poètic

Sabina Fornell i Morató

En el caient de la tarda

Joan Sisamon i Borràs

Avui, un bon amic ha emprès volada,suau ha traspassat el gran llindar.Als que l'hem estimat, ens mancaràel so d'aquella veu tan valorada.

Quan som entre els humans es viu la vida,des del moment que obrim de nou els ullscada matí, sentim lluny els esculls,però sabem que hi són, és una crida.

Avui, atentament, com l'he copsadamirant al bon amic, tranquil, amb pau.El rostre ben serè, el front suau,amb un silenci clar; d'una altra estada.

El meu cor sento fort. Com em batega,davant del bon amic que ens ha deixat!Però mirant-lo bé he desitjattrobar la seva pau, que el pit em frega.

Quasi, quasi, he sentit una enyorança,i quan surti d'aquí faré camí,seguint el tros que em resta del destí,sense saber el penar o la gaubança.

Adéu amic volgut, no tinc temença,seré submís i atent, bon pelegrí,seguint amb el cor net el meu camí,i al final del meu temps, la recompensa.

L'últim adéu a un amicLa Redacció a l'amic Pere


PARRÒQUIA DE SANT PERE DE VACARISSES

Cada any que passa s'estan superant. Aquesta col la d’artistes ho fan molt bé.

L'estona que va durar la representació es va fer ben curta a tots els espectadors. Feia goigde veure com es movien per l ’escenari com si ja ho haguéssin fet des de sempre. Tots hiposen els cinc sentits.

Moltes fel icitats. Esdeveniments com aquest creen més unió entre tots els vacarissans queérem al là al Casal.

Gràcies, Teresa i companyia.

PASTORETS 201 5

Els Pastorets dels més menuts,

fantàstics !Foto: JoanVila

Foto: Carles Canongia


CÀRITAS PARROQUIAL DE VACARISSES

Els passats dies 27 i 28 de novembre es va celebrar

el Gran Recapte 201 5, de la Fundació Banc dels Aliments.

Els grans protagonistes fóreu vosaltresque cada u, dintre de les seves possibili-tats, vàreu fer entrega dels aliments. Fe-ia goig veure famílies, persones, elsinfants que et preguntaven el perquè esfeia aquesta recapte i els voluntaris elsresponien amb simpatia i amor. I tots hovàreu fer amb joia.

També gràcies als voluntaris joves, quevaren donar hores del seu temps per re-alitzar aquesta tasca, ja que n'hi haviaque estaven en èpoques d'exàmens. Itambé, perquè no, els que no són tantjoves, que deixaren les seves obligaci-ons familiars.

Enguany s'han recollit, tres banyeres i mitja -les banyeres són aquelles capses de cartró on s'hidipositaven els aliments- i s'han quedat totes per el nostre municipi.

Moltíssimes gràcies a tots! ! !

L'Equip de Càritas

Des de la nostra entitat manifestem el nostre condol a l ’amic Fermí Masana, com-

ponent de l ’equip dirigent de Càritas de Vacarisses, per la mort de la seva esposa

Mercè. Us fem costat, a tu i als teus famil iars, i t’oferim els nostres sentiments

d’amistat i companyonia en aquests moments penosos i durs.

L'Equip de Càritas


VACARISSES, BALCÓ DE MONTSERRAT

EL TREN DE LA VIDA

El meu pare va deixar escrites aquestes paraules per ser l legides el dia que no tingués ni present

ni futur, només passat:

El passat dijous dia 26 de novembre va tenir lloc a Sabadell l’enterrament

del nostre amic i col·laborador Pere Boix Puig. Al final de la cerimònia, un

dels seus fills va llegir el text que adjuntem.

Quan s’acaba el bitllet i has de baixar del tren de la vida sempre éstrist, malgrat sabem segur que això ha d’arribar.Crec que ara el més correcte és oblidar els últims moments i fer ba-lanç de tota la vida. Així ho he fet i haig de dir que marxo molt con-tent.He tingut una infantesa de somni, no m’ha faltat mai res. Uns paresque m’estimaven i entre moltes altres coses, els agreixo haver-metransmès i tenir molt present l’ètica i l’honradesa en la presa de deci-sions.Els quatre germans; Josep, Joan, Maria Teresa i Montserrat, hem estatsempre units i és un altre sumand positiu en aquest balanç.He treballat, no gaire, per tal que aquest món sigui més just i tambéperquè aquesta terra nostra, que tant he contemplat i tanta felicitatm’ha donat, es conservi. En aquest aspecte a Vacarisses li dec molt.Només travessar el túnel de Coll Cardús ja em transformava i si teniaalgun problema l’oblidava.



Pere, Francesc, Roger, Gerard, vàreu venir al món perquè nosaltresérem feliços i volíem que d’altres ho fossin també.Baixo del tren amb les imatges que tinc entranyablement gravades delvostre creixement i que ara sou feliços i heu compartit aquesta felicitatamb Mònica, Agnès, Marta i Clara, Carla, Pau, Miquel, Marc, Biel,Alba, Bernat, Maria i Julieta.Maru, el viatge que hem fet junts, és el principal motiu que baixi deltren content i feliç. Només un passeig amb tu a la Font de la Guinar-deu, o pel carrer de Sant Oleguer, era com una festa major.Quatre fills, una classe amb 26 nens, una família, i malgrat tenir unmarit últimament amb greus i pesades mancances sanitàries, no hanimpedit que sempre estiguessis disposada i sensible a tothom. Ambmés de 47 anys junts, mai t’ha faltat el somriure als llavis.

Familiars, amics i coneguts, moltes gràcies per haver vingut avuiaquí i també per haver compartit junts moments del viatge.

La vida segueix.

26 de novembre de 2015Pere



El passat dia 21 de novembre, els sabadellencs Albert i Òscar Masó Garcia,col· laboradors habituals de la nostra revista van guanyar el 10è Premi de Pe-riodisme en Premsa Escrita de la 33a edició del Festival BBVA de Cinema de

Muntanya de Torelló-2015. El premi es basa en la Flor de neu de Plata i s'atorgà al'article "Piulades d'altura" publicat en el número 260 de la revista Vèrtex (de la Fe-deració d'Entitats Excursionistes de Catalunya - FEEC) Aquest prestigiós festival estàconsiderat com a un dels tres més importants a escala mundial.

Aquest article mostra un bon treball de recerca i documentació per part dels autors.Parla a través dels llibres de piulades dels cims de les diverses èpoques del muntanyis-me i de la seva transversalitat. Tots hem signat en aquests llibres, muntanyencs, ex-perts i novells, d’alt nivell tècnic o afeccionats. L’article atrapa des del principi, mantél’atenció del lector i en resol brillantment les expectatives creades.

Els dos germans Masó són enginyers de professió, socis de la UES, del CET i del C.E.Castellar del Vallès, escriptors i muntanyencs. Han escrit quatre llibres i publicat mésd'un centenar d'articles de temàtica muntanyenca en les revistes especialitzades mésimportants de Catalunya. Han guanyat el X Premi Vèrtex i dos segons premis ama-teurs de la mostra de cinema de muntanya de la Farinera del Clot, de Barcelona.També han realitzat una quarantena de conferències de temàtica muntanyenca.

PIULADESD'ALTURA

Ressenya



Dins del 33è Festival BBVA de cinema de muntanya de Torelló es van atorgar els Pre-mis de Periodisme de Muntanya i Aventura en la seva 10a edició. Es van presentar untotal de vint-i-un treballs entre articles, reportatges i blogs. El jurat estava format per:

- Enric Xicoy, de Torelló, periodista i secretari acadèmic de la Universitat Ramon Llull.- Rafael Vallbona, periodista, escriptor i professor de la Universitat Ramon Llull.- Daniel Martí, professor de la Universitat Ramon Llull i treballador de TVE.

Moltes felicitats amics Albert i Òscar pel reconeixament que heu rebut al bon treballque heu realitzat fins el moment present i us encoratgem a continuar amb la vostragran labor de divulgació del nostre país en el seu vessant muntanyenc amb tots els va-lors afegits que això comporta.

La Redacció

Foto: Conxita Garcia Pérez



F i ra d e N a d a l 2 0 1 5

Fotos: JoanVila



Congrés dels diputatsEstat espanyol


DELS DIARIS

David Fernàndez va fer dimecres dia 3 de desembre un pas que tinc la impressió que fa dies quevolia fer. En el discurs que va fer a Manresa, al final de la jornada de debat de la CUP, alguns hivan veure una duresa i una agressivitat insòlites. Com un tancament de files amb allò que s’haviavotat. El to era el que era. Però em va semblar veure-hi la voluntat de transmetre un missatge al’ independentisme en un moment de desencís. No era un missatge per als militants de la CUP.Anava més enllà. Aquell “no fallarem”, ja l’hi havia sentit abans i em va semblar identificar dequè parlava.

LA REACCIÓ D’ALGUNS INDIVIDUS de la CUP a l’article de l’exdiputat va ser furibunda.Sembla que es podien escriure articles i manifestos sempre que anessin tan sols en una direcció.Quan les reflexions anaven en direcció contrària, allò era obra del diable i el #pressingCUP. Peròla democràcia i la llibertat d’expressió ja ho tenen, això. Què hi farem, nois!

AMB TOT, LA PROPOSTA de donar dos vots a la investidura de Mas per desencallar el procésno té pas el camí assegurat. L’assemblea de la CUP del 27 de desembre hi tindrà l’última paraulai aleshores tots els vots valdran igual. Que ningú no es faci il· lusions, que les assemblees les car-rega el diable. Veient la reacció d’un determinat sector –o dels més cridaners d’aquest sector–,s’ha de dir que la cosa no pinta pas fàcil.

DE FET, JA HAN COMENÇAT a acusar David Fernàndez d’haver cedit a la pressió, d’haveracotat el cap i, en alguns casos, de traïció. És una pena i sap molt greu per algú com ell, disposatsempre a empènyer en totes les lluites, tinguin el pes, l’alçada i la forma que tinguin, i que hacontribuït més que ningú a situar la CUP on és ara.

Estimat David FernàndezSi penses diferent és que has cedit. Si qüestiones la seva veritat

és que tens interessos foscos o reps consignes del poder.


DELS DIARIS

NO FARÉ CAP ELOGI de David Fernàndez. El podria fer en determinats aspectes. I també lifaria una crítica ben sincera en uns altres. Però ara no es tracta pas d’això. I si jo o algú com jodigués “gràcies, David perquè vols desencallar això”, el comentari seria utilitzat en contra seupels qui ara l’ataquen.

LA COSA ÉS MOLT injusta i molt malparida. Els mecanismes d’etiquetar i d’assenyalar amb eldit que apliquen sectors determinats són implacables. I la maquinària funciona contra tothom quesurti del guió que s’han inventat. Si penses diferent és que has cedit. Si qüestiones la seva veritatés que tens interessos foscos o reps consignes del poder. A banda del rigor democràtic, la mancade respecte per la llibertat d’expressió i de pensament és una de les qüestions que em preocupenmés d’aquest país nou que diu que anem fent.

I PER AIXÒ, MÉS ENLLÀ de la proposta concreta, sabent que hi havia una cosa que feiamolts dies que portaves dins i que volies dir, vull felicitar-te, David, per la valentia, el coratge i lacoherència del teu gest. Tu saps –n’hem parlat unes quantes vegades– que l’heterodòxia es pagacara. I l’esperit crític (el de debò) no és precisament una fàbrica d’amistats. Criticaran el lloc, elmoment, el format i la puntuació del teu article. . . Diran que t’han vençut. Però tu has volgut sal-tar al camp sabent que només perd qui no juga. Que comenci a rodar la pilota.

Amb el suport de difussió de:

AJUNTAMENTDE VACARISSES BIBLIOTECA

EL CASTELL

Pere Cardús

http://www.vacarisses.cat/

http://www.diba.cat/biblioteques/agda/biblioteques/BibDetall.asp?Bib=7034883&Id=22539530


DELS DIARIS

No perdràs la paciència. Ja ho has anat veient. Des que es va iniciar el procés, massa ve-gades has pensat que el final era a prop i, al capdavall, res. Crear un estat nou ja és per sidifícil. Però crear-lo amb un estat impropi a la contra, amb la meitat de la teva gent poc ogens convençuda i amb l’altra meitat -els convençuts- dividits entre ells és una tasca ingent.Per tant, pren-t’ho amb calma i no defalleixis. Relativitza els sotracs, mantingues el rumb.

No donaràs mai per acabat el procés. De fet, fins i tot el dia que s’aconsegueixi la inde-pendència seguiràs patint pel boicot que et faran des de fora i des de dins. Persistirà elmalestar d’una minoria. El procés, en realitat, no s’haurà acabat el dia que es proclami l’es-tat català: aleshores en començarà una segona fase, també complicada, consistent a donarforma al país que havies imaginat. I de nou aquí el camí se’t farà llarg i ple de marrades.T’ho hauràs d’agafar, també, amb tranquil· litat.

No ofendràs el rival ideològic. El procés ha tirat endavant gràcies a la pluralitat dels ques’hi han apuntat. No hi sobra ningú. Per tant, més d’hora que tard hauràs de pactar amb algúque pensa molt diferent de tu. Algú al qual has combatut, amb el qual en condicions normalsno aniries ni a la cantonada. Sense aquesta entesa transversal, que s’haurà d’allargar en eltemps i que comportarà renúncies per a tothom, no hi ha res a fer. És important, doncs, queaprenguis a mossegar-te la llengua.

No menystindràs l’estat espanyol. No ignoris la seva gran força coercitiva, començant perla financera. Has de ser conscient que tu ets el dèbil. Fes el teu camí sense buscar el xoc.Pensa, a més, que hauràs d’acabar arribant a alguna mena d’acord i que sempre hi seguiràsmantenint estrets lligams econòmics i culturals, a banda de vincles familiars i d’amistat. Pertirar endavant el teu estat propi, et caldrà tenir-hi un bon veïnatge. No caiguis, doncs, enprovocacions.

1.

2.

3.

4.

ELS 1 0 MANAMENTS DEL PROCÉS


DELS DIARIS

No renegaràs d’Europa per molt que t’ignori. No pensis que tothom està pendent de tu.Tampoc no hi estan pròpiament en contra. Més aviat els fas nosa. I, tanmateix, la inde-pendència la vols per connectar-te amb el món sense filtres, i el teu món immediat és Euro-pa. Ningú no t’hi espera, però tampoc ningú et voldria veure marxar. T’hauràs de guanyar apols el seu reconeixement.

Lloaràs els conversos, perquè en necessites molts. En pocs anys han estat milers els ciu-tadans que han abraçat la causa independentista. Però si no fas bé les coses, tal com s’hi hansumat es poden donar de baixa. A més, encara cal que siguem més. No defalleixis a l’horad’argumentar, de convèncer, de raonar, de dialogar.

Confiaràs en la gent. La gent és la millor garantia per tirar endavant. En realitat, és l’únicamanera de guanyar. No disposes del suport de les grans fortunes, ni dels grans mitjans decomunicació, ni d’antigues institucions clau com l’exèrcit o l’Església. La teva autènticaforça és la suma de voluntats individuals, una per una.

Honoraràs els vells lluitadors. Sense els pioners de la lluita per la llibertat nacional ara noseríem on som. Ells són els pares del procés. Has de tenir-los presents. No has d’oblidard’on véns.

No diràs el nom de Catalunya en va. Catalunya és de tots, no la facis servir per al teuinterès personal. No l’embrutis, no te n’aprofitis. Si ho fas, perjudiques la causa comuna debastir un país millor. No corrompis el procés.

No ho fiaràs tot al futur. No esperis que arribi l’estat propi per contribuir a fer un país dig-ne en tots els sentits. Hi ha molta feina a fer en el terreny social, econòmic i cultural. Fes-la.No esperis que arribi la terra promesa de la independència. El futur es construeix des delpresent, dia a dia. El procés també és això.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

Ignasi AragayCol· laboració de Frederic Sagués


RACÓ DEL CONTE

Un cérvol que corria pel bosc va topar-se amb un rierol que resseguia el camí.L’aigua d’aquest rierol era tan neta icristal· lina que reflectia amb gran es-plendor la imatge del cérvol que es vaquedar aturat admirant-se.

I mirant-se, va posar especial atenció en les seves banyes.

— Quines banyes més boniques que tinc. Mira-les que grans i magnífiques, se-gur que tothom m’admira!

I es va mirar una mica més avall fins que es va veure les potes, que eren forçaprimes.

— I quines potes més primes que tinc, no queden gaire bé. Una llàstima que lespotes desmereixin un cérvol tan ben plantat com jo.

De sobte, va sentir agitar-se el fullam del bosc, va girar-se i va veure com uncaçador l’apuntava. I va començar a córrer. Gràcies a les seves cames primes illeugeres ben aviat va agafar velocitat i distància amb el caçador, però correntpel bosc, les banyes se li van enganxar a les branques d’un arbre. I mentre sen-tia com els caçadors s’anaven apropant, ell repetia:

— I pensar com n’estava jo de content amb les banyes que ara em costaran lavida i tant descontent de les cames, de les cames que em podrien haver salvat!Ja he estat ben ase quan m’he mirat a l’aigua per valorar tant les banyes pelseu aspecte.

Els caçadors van perdre el seu rastre, però ell va aprendre a estimar malgratl’aspecte.

EL CÈRVOL VAN I TÒS

Recopilació: Teresa Cima


COL·LABORACIONS

Annexa a la masia es troba una capella dedicada a sant Felip Neri. Va ser bastida l’any 1660, se-gons consta en la llinda de la porta. És de planta rectangular, amb un absis semicircular, en elqual s’obre una estreta finestra, en desús. La coberta és a dos vessants i a la façana hi ha un cam-panar de paret, que encara conserva la campana, i que és coronat per una teuladeta a dues aigüesi rematat, a manera de penell, per una petita creu de ferro equibraquial. Els murs laterals i l’absi-dal són de paredat o maçoneria de pedra, i el mur de la façana és arrebossat, amb simulació decarreus, però els cantells són de pedra treballada. A tot el voltant de la capella, menys el tros cor-responent a l’espadanya, sobresurt el voladís de la teulada, sota el qual hi ha dues sanefes deco-ratives. La porta és rectangular, amb els brancals i la llinda de pedra. Entre la porta i el

La capella de Sant Felip Neri de Rellinars,

erigida l’any 1 660 al mas de les Ferreres.

El mas de les Ferreres, a Rellinars, és sobradament conegut per les pintures murals referents a laguerra de la Independència contra Napoleó, amb diverses escenes (crema del paper segellat aManresa, preparació del Sometent, batalla del Bruc, etc.). Van ser realitzades l’any 1811 , segonses diu, per un monjo de la Cartoixa de Montalegre, que es va refugiar en aquesta masia. Es tro-ben al menjador del primer pis de la casa, però estan molt malmeses. L’any 1897 el pintor Fran-cesc Cuixart en féu sengles còpies, ara exposades al Museu Comarcal de Manresa.

Dues de les pintures murals en l’actualitat

Una de les còpies de Cuixart


COL·LABORACIONS

campanaret s’obre un òcul circular. Del segle XX és l’afegitó d’un fanal. Interiorment, presidia lacapella un retaule de fusta amb la figura central de sant Felip Neri, ara desaparegut. Posterior-ment s’hi col· locà un retaule en guix de sant Ignasi de Loiola. Cal dir que mentre que la casa estàbastant deteriorada, la capella es conserva força bé.

La construcció de la capella rural de Sant FelipNeri de Rellinars, va ser propiciada, sens dub-te, per mossèn Josep Ferreres, rector durantuna bona part del segle XVII de la parròquiade Sant Pere i Sant Feliu de Vacarisses, de laqual depenia llavors l’església de Sant Pere iSant Fermí de Rellinars. Aquest sacerdot, delqual es parlarà en una propera col· laboració,era un gran devot de sant Felip Neri i possi-blement el primer clergue català relacionatamb l’Oratori.

Va dedicar al sant de Florència un altar de l’església parroquial de Vacarisses i va aconseguirrelíquies seves, servades en un reliquiari.

Sant Felip Neri de Rellinars.

La família Ferreres va esmerçar esforços i diners per a erigir la capella en honor al sant de l’Ora-tori. Per a finançar l’obra van haver de demanar un crèdit o, com es deia llavors, un censal a laparròquia de Sant Pere i Sant Feliu de Vacarisses. Hi havia dificultat per a pagar les pensions delcensal (és a dir, els rèdits del préstec) i divuit anys després de l’erecció de la capella, en la visitapastoral que va fer el 7 de desembre de 1685, el bisbe de Vic, Antoni Pasqual, mana “al que fa lo

censal de la capella de St Felip de esta iglesia parroquial que paguen a la cullita del any vinent

1686 tot lo que esta devent” (AEV 1221 , fol. 290v).

En una visita pastoral posterior d’aquest mateix bisbe, datada el 30 de setembre de 1698, es fareferència a la “capella rural de St Phelip Neri de la para de Vaquerizas. Corre per compte de

Antoni Ferreras, hereu de la casa”. I en una nota es diu que “Antoni Ferreras com a hereu de la

casa Ferreras de Rellinars continûe lol lloable costum que tenen tots los parrqns de donár de

menjar un musich dels qui venen à cantar en la festa de St Fermi bisbe” (AEV 1220/7, fol. 8r).

En la visita pastoral feta el 10 de novembre de 1726, el bisbe Ramon de Marimon diu que “en la

capella rural de St Felip Neri, manam posen en lo altar lo evangeli de sant Joan, y psalm de la-


COL·LABORACIONS

vabo”, i entre altres providències ordena que “fassan ayguera en la sacristia, per poderse rentar

las mans lo sacerdot” (AEV 1224. fol. 574v). Cal aclarir que el “salm de lavabo” (salm 25, 8),que diu així: “Domine, dilexi decorem domus tuæ et locum habitationis gloriæ tuæ”, es resavaquan l’oficiant es rentava els dits.

El mas de les Ferreres.

Encara en altres visites pastorals, d’aquest i d’altres bisbes de Vic, s’esmenta la capella de SantFelip Neri de Rellinars i es prenen diverses determinacions, especialment referents a la celebra-ció de misses. Durant la postguerra i fins que es va restaurar l’església nova de Sant Pere i SantFermí, estigué oberta al culte com a temple parroquial.Finalment cal destacar, i més en aquest any commemoratiu del cinquè centenari del naixement desant Felip Neri (1 5 de maig de 2015 – 26 de maig de 2016), que aquesta capella de Rellinars ésla primera església catalana dedicada al fundador de la Congregació de l’Oratori, i que és moltanterior a l’església de l’Oratori de Barcelona, situada, com sabem, a la plaça de Sant Felip Neri,prop de la Catedral i del Palau de la Generalitat, la qual va ser acabada de construir l’any 1752.Aquest temple barroc va ser dissenyat pels arquitectes Pere Bertran i Salvador Ausich, i decoradaper Pere Costa i Carles Grau. Durant la guerra civil va sofrir un terrible bombardeig per part del’aviació feixista italiana. Un altre oratori de Sant Felip Neri es troba al carrer del Sol, a Gràcia,començat a finals del segle XIX i acabat a principis del XX, obra neobarroca de l’arquitecte Jo-sep Artigas.

Àngel M. Hernández Cardona

Agraïments:

A la Dra. Dolors Moreno, antiga compa-nya de l’ institut Montserrat Roig, de Ter-rassa, per algunes dades que m’haproporcionat; als arxivers Rvd. Dr. Mi-quel S. Gros i Dr. Rafel Ginebra per lesfacilitats donades en la consulta de l’Ar-xiu Episcopal de Vic, i a Joan Vila, perles fotografies del mas de les Ferreres ide la capella de Sant Felip Neri.

Estat actual del mas de Les Ferreres


COL·LABORACIONS

1 001 CURIOSITATS DE CATALUNYAExcursions i Patrimoni

L'Escorial, el Poblet castellà

Manuel de Montoliu va trobar la manera de donar la volta a l’ex-pressió comuna a l’època “Poblet és l’Escorial de Catalunya” al'obra Llibre de Poblet (1 955) .Montoliu trenca l’eslògan de la propaganda espanyola anticatala-na, que presenta l'art català supeditat al castellà.Un any després d'iniciar les obres de El Escorial, Felip II va visitarPoblet i es va interessar pels reis que hi havia enterrats en elmagnífic mausoleu.Segons Manuel de Montoliu, la impressió de veure el mausoleu detots els reis de la Corona d'Aragó podria haver suggerit a Felip IIla idea de fer un mausoleu de tots els reis de Castella i Espanya.

Al segle XIX Catalunya redescobria tot allò que amagaven les seves runes.

Catalunya reinterpretava la història enterbolida o silenciada per la censura

de Felip II durant el viratge reaccionari i per la de Carles IV, fruit del pànic

de Floridablanca. I Catalunya recuperava el català com a llengua de cultura.

Panteó Reial de El Escorial

Retorn romàntic a l'Edat Mitjana

La Renaixença s’ inspirava en la idea romàntica de la recuperació del passat nacional, especial-ment del període corresponent a l’edat mitjana. En l’estudi de documents del passat hi trobavenindicis de molts fets censurats. Aixó va fer reviure l’esperit de caça de fets, documents, llocs icostums oblidats. Es va fer una crida a tots els catalans a participar-hi i a convertir-se en “troba-dors moderns”. Víctor Balaguer publica "Los trobadors moderns" l’any 1859, un recull de poesiacatalana contemporània.

La tasca de la Renaixença i dels seus successors va ser interrompuda per la Guerra Civil i unatercera censura, la franquista. Amb la democràcia es va intentar recuperar el que s'havia endreçatabans de Franco, i ara es comença a recórrer el camí que a la Renaixença li va quedar per fer.


COL·LABORACIONS

Fragment deLes Homilies d'Organyà

Aprendre a viure entre runes

Es van reprendre els Jocs Florals que se celebraven a la edat mitjana. El primer certamen es vacelebrar a les runes de l’Església de Sant Martí del Canigó el 1 859, on es va presentar una bellametàfora de la Renaixença.

Cercant

El 1904 l’historiador Joaquim Miret i Sans vatrobar a la rectoria d’Organyà un text en prosaescrit en català que contenia sis sermons i co-mentaris d’evangelis i epístoles. L’escrit es vadatar entre finals del segle XII i principis delXIII i va resultar ser el text escrit en català mésantic que s'ha localitzat fins ara.Es coneix amb el nom de les Homilies d’Or-ganyà.

Un pagès a l’Atlàntida

Mossèn Cinto Verdaguer va acudir a recollir els premis dels JocsFlorals de 1865 amb el vestit tradicional català: barretina, esparde-nyes i cinta al coll. El 1 877 va tornar a ser premiat pel poemaL’Atlàntida.


COL·LABORACIONS

Mai no ens abandona, l’àngel company. Sempre està al nostre costat en qualsevol situació, bonao dolenta. En els moments més difícils, quan tot és tenebrós o sembla perdut, l’àngel ve i ensajuda. En les estones més agradables, quan tot s’omple de rialles, l’àngel ve i riu amb nosaltres.L’àngel company és un dels nostres i participa en tot.

Ens el trobem quan fem camí per aquests mons, sempre al costat nostre. No ens deixa. Va seguintel nostre camí, discretament a prop. Però en qualsevol ensulsiada ell us dóna un cop de mà, i usen treu gairebé com si no ho fes. El tenim tan proper que ni ens n’adonem, com si fóssim nosal-tres mateixos, però és ell, l’àngel company.

— Mireu -digué-, jo sempre estaré amb vosaltres, perquè em plau estar amb els homes. M’hi tro-bo la mar de bé enmig vostre, com si fos un de més. Jo sempre estaré amb vosaltres i us ajudaréen la vida i en la tasca.

— Us acompanyo en les hores tristes, quan us trobeu sols, sense ningú, sense ni un sol company,quan tots se n’han anat del vostre costat i resteu desolats enmig d’un desert de fredor i d’oblit. Usacompanyo en les hores tristes, quan tot s’enfonsa, quan no teniu feina ni pa, quan heu estatvençuts pels forts, quan no se us reconeixen els drets, ni la llengua ni l’esperit. Us acompanyo enles hores adolorides, quan heu fracassat, quan esteu deprimits sense alè ni delit, quan heu perdutl’esperança i la il· lusió. Sempre us acompanyo i enforteixo, com un amic, com un bon company.

— Us acompanyo en les hores alegres, quan els amics us envolten i us sentiu germans de l’uni-vers. Us acompanyo en les hores joioses, quan la vida somriu i vosaltres perdeu l’ésser i la tasca,

L'àngelcompany


COL·LABORACIONS

quan la terra canta i l’esperit brilla. Us acompanyo en les hores gaies, quan tot és felicitat, quanteniu il· lusió de viure i de veure el sol daurat i la lluna somiosa, quan teniu l’esperança de fernéixer un món nou, quan us obriu a l’enllà com nòmades pels espais infinits. I jo m’alegro ambvosaltres, perquè la vostra alegria és la meva.

— Jo acompanyo la dona abandonada o el marit que ja no estimen, els acompanyo i conhorto, imiro que la seva hora no sigui tan amarga. Acompanyo tots els qui deixen la terra per buscar elpa a fora, i els qui amollen les àncores a la recerca d’aventures o empesos per la il· lusió. Joacompanyo els qui per trobar la veritat, el darrer amagatall de la naturalesa o la sincera actituddels humans. Escorto tots aquells que obren les mans a la carícia bondadosa i el cor a la com-prensió sense límits. Jo acompanyo el fill o la filla que se’n van de la llar, els acomboio per gua-rir les ferides o per sostenir les mans. I acompanyo també els pares que es queden, perconsolar-los i en els dies tristos o per obrir-los el cor a la comprensió. Jo sostinc els poblesvençuts i les terres assolades, els escorto i hi faig néixer el blat i les esperances. I acompanyol’obrer en les hores amargues de l’atur i de les pallisses. Sento en la meva carn els crits dels tor-turats i l’esllanguiment dels presoners. Sento tota l’angoixa del pare amb les mans buides davantels fills plens de fam. Jo us acompanyo sempre, homes de la terra, i us guareixo i sostinc, sóc unetern acomboiar, pigall infinit de tot el que viu i existeix, tem o s’alegra.

L’àngel deia això i ens acompanyava, suau com una mare. I ens acompanya, ara. Sempre tenimun àngel, l’àngel bo, que ens infon coratge i ens omple d’il· lusió. Sempre tenim un àngel queguareix les ferides i eixuga les llàgrimes. Sempre tenim un àngel que riu amb nosaltres o queplora quan plorem.

Sempre tenim un àngel per al nostre viatge.

Jordi Llimona


COL·LABORACIONS

Dins l ’àmbit de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) hi ha una secció que s’anomena “Cristians per la

Independència”. Possiblement aquest dies us arribi a mà una revista que estant publicant. També po-

deu trobar tota mena d’informació a internet “Cristians per la Independència” o a “Cristians.net”. És

una pàgina senzil la però coherent i bàsica, i és així que en posarem alguns apunts en aquest article,

que ens poden ajudar a reflexionar seriosament sobre el moment polític i social del nostre país.

LES NACIONS TENEN DRETS.

LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA, ens ho diu al capítol número 157: El camp delsdrets de l’home s’ha estès als drets dels pobles i de les nacions. En efecte, “tot el que éscert per a l’home, també ho és per als pobles”. El dret internacional «es fonamenta en el principide l’ igual respecte dels estats, del dret a l ’autodeterminació de cada poble i de la lliure coo-peració amb vista al superior bé comú de la humanitat».La pau es fonamenta no tan sols en el respecte dels drets de l’home, sinó també en el respectedels drets dels pobles, en particular el dret a la independència.

La nació té “un dret fonamental a l ’existència”,

TEXTOS PER A LA REFLEXIÓ

a la “pròpia llengua i cultura, mitjançant les quals un poble expressa i promou la seva “sobira-nia” espiritual”;

a modelar la pròpia vida segons les tradicions pròpies, excloent-ne, naturalment, tota violaciódels drets humans fonamentals i, en particular, “l’opressió de les minories”;

a “construir el propi futur proporcionant a les generacions més joves una educació apropiada”.

•

•

•


COL·LABORACIONS

LES PREGUNTES SOBRE L’ESTAT PROPI.

1 .

2.

3.

4.

5.

6.

7.

Per què unes eleccions considerades “plebiscitàries”? Perquè l’Estat espanyol ens haimpedit exercir el dret democràtic de consultar quina és la voluntat dels ciutadans de Cata-lunya respecte de si volen un estat propi o mantenir l’actual estatus autonòmic. Cal que esfacin de manera que siguin el més semblant a un referèndum perquè internacionalment tin-guin valor democràtic.

Què passa després de les eleccions si guanya l’opció de constituir un estat propi?Res i molt. El Parlament comunica a l’Estat espanyol i a les institucions europees i interna-cionals que Catalunya es vol constituir en un nou estat i que vol iniciar un procés de nego-ciació per assolir-ho en un termini curt de temps.

Què passa si el Govern espanyol es nega a negociar? Catalunya demanarà l’emparainternacional amb la força democràtica dels vots rebuts. Espanya haurà de continuar com-plint els seus deures envers Catalunya.

Què són les estructures d’estat? Tots els instruments que ens han de permetre gestionartota la nostra sobirania, i garantir el benestar i la seguretat dels ciutadans: una hisenda, unaseguretat social, un banc central, un cos diplomàtic.

Una Catalunya independent podrà atendre les despeses d’un estat propi? Sense capmena de dubte. Hi ha molts estudis que quantifiquen els costos de les estructures d’estat enuns 39.507 milions d’euros anuals (inclosa la defensa), que es pagarien amb els 45.317 mi-lions d’euros d’ ingressos addicionals que tindria cada any la Generalitat provinents princi-palment de les cotitzacions a la seguretat social i dels impostos que ara recapta l’Estatespanyol.

Estarien garantides les pensions amb un estat propi? Per descomptat. Els recursos perpagar les pensions provenen de les cotitzacions que fan els treballadors en actiu. Els ingres-sos de la seguretat social a Catalunya sempre han estat superiors als de la resta de les comu-nitats autònomes. A Catalunya, hi ha més treballadors en actiu que a Espanya i els salaris –i,per tant, les cotitzacions– són més alts. En un estat propi que faciliti l’activitat econòmica,les pensions, lluny de perillar, podrien millorar.

Una Catalunya independent pot assumir el deute actual? Catalunya té un dels deutespúblics més baixos del món, aproximadament del 34% del PIB. Segons com anés la negoci-ació amb Espanya, s’hi hauria de sumar la part que ens pertoqués del deute espanyol, que enel cas pitjor situaria el deute del nou estat català en el 105% del PIB, que és el que aproxi-


COL·LABORACIONS

madament té ara Espanya, amb l’avantatge que alliberarem els 16.500 milions anuals dedèficit fiscal que ara patim. Si Espanya es nega a negociar, Catalunya no haurà d’assumir lapart espanyola del deute. És a dir, en el pitjor dels casos, quedaríem millor que ara.

Haurà de sortir Catalunya de la Unió Europea i de l ’euro? A Europa, ningú no ens es-pera, però les institucions europees, els governs i els ciutadans dels països europeus tenen,en general, una experiència democràtica superior a la mitjana espanyola, són institucionspragmàtiques i defensen els seus interessos i els de les seves empreses. Catalunya és un ac-tor econòmic important per a molts països europeus; a més, seria un aportador net a les ar-ques europees. El cas català no està previst als tractats europeus i caldrà trobar-hi unasolució. Transitòriament, Catalunya té alternatives, com l’EFTA –a la qual pertanyen estatstan importants com Suïssa, Noruega i Islàndia–, que a la pràctica suposa tenir unes relacionseconòmiques similars a les que proporciona la UE.

8.

PREGUEM PER CATALUNYA.

Estem vivint moments molt decisius per a la nostra nació. Els cristians sabem de la força espiritualque tenen l’acció de gràcies i la pregària. Una força que reverteix en la manera com actuem i enscomprometem en el món. Per aquest motiu, com van fer els nostres avantpassats al llarg de totes lesvicissituds històriques, convidem tots els creients a invocar Déu per donar gràcies pel procés queestem vivint, i demanar coratge i saviesa per afrontar, de forma cívica, pacífica, democràtica, corat-josa, generosa i perseverant, el repte d’assolir la independència del nostre país.

“Oh, Verge Santíssima de Montserrat, Regina dels catalans! A Vós

acudim en la tribulació que afl igeix la nostra Pàtria perquè ens con-

cediu de Vostre Fil l Jesucrist, Senyor i Redemptor nostre, que si és

per a major glòria seva faci Catalunya independent. Oh, gloriós

Sant Jordi, i sants i santes de la nostra terra! Ajudeu-nos en nostra

súplica a fi efecte que, a no tardar gaire, aquesta Pàtria que Déu

nos ha donat torni a ser com abans ll iure i honrada amb la rel igiosi-

tat, constància i prudència de sos fi l ls. Amén.”

Pregària dels orígens de la Lliga Espiritual de laMare de Déu deMontserrat, 1899.

Antoni Pladevall i FontCapellà i historiador català

Creu de Sant Jordi


COL·LABORACIONS

Els partidaris del manteniment de la unitat d’Espanya publiquen notícies amb una intenció subli-minal, és a dir, encaminada a crear reaccions no perceptibles per la consciència, i que expressenamb títols com: “L’incessant degoteig d’empreses catalanes que, davant el perill de la secessió deCatalunya, es traslladen a Madrid”. La intenció d’aquesta notícia és difondre que la campanyaindependentista intranquil· litza els empresaris catalans, els quals, espaordits, fugen cap a Madrid.

Però, en què consisteix aquest trasllat a Madrid? Simplement en traslladar el domicili sociala una oficineta llogada a Madrid, la direcció de la qual apareixerà a la capçalera de les car-tes de la societat traslladada perquè consti la seva castellanització davant del món? Aquestaoficineta, si té cap activitat, serà simplement la de rebre i enviar informació al centre de tre-ball situat a Catalunya i a tercers.

UNA NOTÍCIA D’OBSCURA INTERPRETACIÓ

QUE INTOXICA L’OPINIÓ PÚBLICA

1 .

El domicili social d’una societat de capital determina el Registre Mercantil on correspon inscriu-re la societat i els jutjats competents davant els quals, en cas de conflictes litigiosos, s’han depresentar les demandes judicials. (Art.51 ,Art.52,1 0 LEC)

Segons la Llei 27/2014 de 27 de novembre de l’Impost sobre Societats:

“Art.7. 2: Els subjectes passius són gravats per la totalitat de la renda que obtinguin, amb

independència del lloc on s’hagi produït i siguin quina sigui la residència del pagador.”

“Art. 8. 2: El domicili fiscal dels contribuents residents en territori espanyol serà el del seu

domicili social, sempre que hi estiguin efectivament centralitzades la gestió administrativa i

•

•


COL·LABORACIONS

la direcció dels seus negocis. En un altre cas, cal atenir-se al lloc en què es dugui a terme

la gestió o direcció esmentada.

“En els casos en què no es pugui establir el lloc del domicili fiscal, d’acord amb els criteris

anteriors, preval aquell on radiqui el valor superior de l’immobilitzat.”

Sembla per tant discutible que el trasllat a Madrid del domicili social de les societats de capitalque procedeixen de Catalunya determini que el seu domicili fiscal hagi de quedar també traslla-dat a Madrid.

Evidentment, el trasllat a Madrid del domicili social d’una societat no perjudica els treballadorsde la fàbrica que roman a Catalunya. Si el nou domicili fiscal de la societat és el que resulta deltrasllat del domicili social, l’ ingrés de la quota tributària (i dels corresponents pagaments fraccio-nats) tindrà lloc a l’Agència Estatal Tributària de Madrid, però si el domicili fiscal roman a Bar-celona el pagament del tribut va igualment a l’Agència Estatal Tributària, de manera que, a lasocietat, possiblement li serà indiferent el lloc on hagi de pagar l’ impost.

Les empreses traslladades creuen que es guanyaran les simpaties del Govern Central espanyol idels clients de tot Espanya que siguin propensos a acordar el bloqueig als productes catalans.

El que és evident és que les naus industrials, la maquinària, que són propietat de les socie-tats traslladades, el personal productiu, la direcció tècnica i els controls de qualitat de re-cepció de matèries primeres i de productes fabricats, es quedaran on són i no semblaimaginable, ni a curt ni a mig termini, el seu trasllat a un altre emplaçament.

Seria molt diferent si els empresaris catalans estiguessin efectivament preocupats pel futurde les seves empreses ubicades en una Catalunya independent i es plantegessin, de cara a unfutur llunyà, ampliar les seves produccions industrials fora de Catalunya però mantenintprobablement l’activitat industrial actual desenvolupada a Catalunya, sense traslladar-la.

Les notícies de la premsa que comenten el trasllat de societats catalanes a Madrid afegeixenles seves respectives xifres de negocis, i d’aquesta manera creuen que fan ressaltar el perju-dici que la fugida d’aquestes empreses representa per a Catalunya.

Ara bé, el PIB corresponent a la producció d’aquestes societats es genera allà on té lloc la pro-ducció, és a dir, a Catalunya, i es manifesta en l’aportació del treball del personal que treballa ala societat. Per tant, el trasllat del domicili social no implica el desplaçament del lloc on es realit-za la producció, de manera que no redueix el PIB aportat per la societat en qüestió a Catalunya,que és el mateix que aportava abans del trasllat.

•

2.

3 .

4.


COL·LABORACIONS

Seria diferent si qui es traslladés a Madrid, per residir en aquesta capital, fossin els accio-nistes de la societat que, en el seu moment, cobraran els beneficis de l’explotació. Si viuen aMadrid, gastaran els dividends en el lloc de la seva nova residència. En aquest cas, Catalu-nya es veuria perjudicada perquè els beneficis de l’explotació s’aplicarien fora de Catalu-nya.

Si l’empresa que desitja traslladar-se a Madrid és la d’una costurera que arregla vestits delsseus veïns, el seu trasllat queda simplificat: n’hi haurà prou amb agafar la màquina de cosir,les tisores, la cinta mètrica i el didal per tal que, amb la seva diligència, laboriositat i mèrits,fixi el seu domicili personal i fiscal a Madrid. Ara bé, el que no podrà fer és emportar-se laseva clientela. És creïble que aquesta costurera vegi tan negre el seu futur en una Catalunyaindependitzada com per voler embarcar-se en l’aventura d’un trasllat a Madrid, on no téclients ni és coneguda?

En definitiva, el de sempre: es publiquen notícies tendencioses que creen confusionisme, males-tar i inseguretat.

Enrique García ArrufatDoctor en Dret

Col· legiat a l’ Il· lustre Col· legi d’Advocats de Madrid

LES «FESTES LUNARS» DEL NOSTRE CALENDARI

El nostre calendari és solar, s'organitza a partir del que triga la Terra a donar una volta al Sol.Això és: un any. Però el nostre calendari conserva festes regides per la Lluna. Són les festes qued'un any a l'altre canvien de data. La Pasqua, per exemple, és festa fixada pel moviment de laLluna. S'escau el primer diumenge després de la primera Lluna Plena de Primavera. La Pasqua ila Primavera, doncs, van sempre juntes. Però, des de l'arribada de la Primavera fins a la Pasquahi ha oscil· lacions (des d'uns pocs dies a un mes). Un cop fixada la Pasqua, ja podem fixar laresta de festes religioses que depenen de la Lluna. Per exemple, el Diumenge de Rams s'escauuna setmana abans de Pasqua. 140 dies després de Rams s'escau l'inici de la Quaresma: elDimecres de Cendra. Quaranta dies després de Pasqua tenim l’Ascensió, i 1 0 dies després secelebra la Pentecosta. Diumenge sobre de la Pentecosta: la Santíssima Trinitat. I el dijous desprésde la Santíssima Trinitat: Corpus Christi. .

L’Església Catòl ica ha sabut adaptar a la seval itúrgia festes paganes molt antigues. Perexemple, Nadal i Sant Joan, que són celebra-cions de solstici l l igades al "rel lotge solar".Però també ha adaptat festes com la Pasqua,regida pel "rel lotge lunar".

5.

6.


COL·LABORACIONS

Tibidabo

Antigament, el pla de Barcelona no estava embotit de cases. Era una planura agradosa en lleupendent. A una banda hi havia els aiguamolls del Besos, amb boscos de ribera i caça abundant. Al'altre extrem, la fèrtil desembocadura del Llobregat, amb horts i arbres fruitals. Al mateix pla,sobre el mont Tàber, es trobava la ciutat. Cases pairals i una munió de poblets arrodonien la bellaestampa. El “catxalot ancorat” de Montjuic tancava la marina pel sud. Era una imatge idíl· lica.De manera que no va ser estrany, segons una antiga tradició, que se situés al cim de la serra deCollserola un dels episodis que es poden llegir a l'evangeli de sant Mateu.

Una vegada Jesucrist se'n va anar al cim d’una muntanya a meditar. Era el cim de Collserola.Aleshores va passar el dimoni i va tenir la idea diabòlica de temptar Jesús. Li va mostrar tot elque es veia des d’allà dalt, que era esplèndid, i li va dir, afuant la mirada:

-Vet aquí tot el que et donaré si t'agenolles i m'adores.En aquella època, però, els dimonis parlaven en llatí. I la frase temptadora del diable va ser:-Haec omnia tibi dabo se cadens adoraveris me.

Que traduït al català vol dir: “Tot aixó et daré si et prostres i m'adores”

I així és com del cim de Collserola, a partir d'aquell fet memorable, se'n va dir Tibidabo. No caldir que Jesús, amb bones paraules, aixó sí, va engegar el dimoni a pastar fang. Diu la tradició queel banyeta va seguir carena enllà i, tot evitant passar per Santa Creu d'Olorda, va arribar fins aMartorell, on la població maldava, sense sortir-se'n, per bastir un pont sobre el Llobregat. . . Elfamós Pont del Diable.

Jesús, convidat a Barcelona

Les notícies corren de pressa, fins i tot al llunyà segle I. I encara que no s'havien inventat els dia-ris, la radio, la televisió o l'internet, ben aviat va arribar a casa nostra una primícia informativamolt rellevant.

L L E G E N D E S

D E

B A R C E L O N A


COL·LABORACIONS

Segons el poble, la predicació de Jesús i els seus deixebles va arribar fins a Barcelona ben aviat,concretament l'any 31 de l'era cristiana. I immediatament, els barcelonins van decidir d'enviaruna delegació a Palestina per tal de demanar-li que vingués a la nostra ciutat a predicar la sevadoctrina. Jesús va rebre molt be els comissionats i els va dir que li restava encara molta feina afer a Palestina, que tenia l'agenda plena de miracles i predicacions, de manera que li era impossi-ble d'acceptar la invitació, però que hi enviaria un dels seus millors deixebles quan li fos possi-ble. I encarrega a sant Jaume, que era de tots els apòstols el qui parlava millor, que vingués apredicar la nova llei a Barcelona.

Sant Jaume va venir vuit anys després de la mort de Jesús, l'any 41 . Com deu passar a tants altresllocs, els barcelonins diuen que va ser la primera “excursió” feta pels deixebles de Jesús fora deTerra Santa i que la nostra ciutat va ser el primer indret del continent europeu on es predica elcristianisme. Antigament el mar arribava fins al Fossar de les Moreres. Allí va ser on la tradiciódiu que sant Jaume desembarca i predica la nova llei. Fundà una capelleta anomenada Santa Ma-ria de les Arenes, atesa la seva situació. Després de predicar a la platja, no sabem si plena de ba-nyistes, va anar al centre de la ciutat i va fer-ho on és la catedral, que aleshores era un bosquet depins.

S'atribueix també a Sant Jaume la fundació de l'esglésiaque hi havia a la plaça on avui es fan tantes manifesta-cions i celebracions, seu actualment dels nostres go-verns, que porta per nom, precisament, de Sant Jaume.En aquestes esglésies existia una imatge de pedra delsant en record de la seva fundació, i en cap altre templede la ciutat no podia haver-hi imatges de pedra d'aquestapòstol ja que no les havia fundades ell.

En els seus inicis, la plaça de Sant Jaume, molt més petita que ara, s'anomenava de la Font, per-què allí hi havia la primera font de Barcelona. Segons la tradició, el temple de Sant Jaume va seraixecat a l'entorn de la pedra que va servir com a tribuna al sant i damunt de la qual va parlar alpoble. Pedra que coincidia amb el centre de la Barcelona antiga. Aquestes pedres, de vegadesconvertides en estàtues, que es troben en el centre de moltes ciutats, representen les fites funda-cionals de la població. I si Hèrcules va posar a Barcelona la primera pedra física, sant Jaume, hiposà l'espiritual.

Sant Jaume, després, va agafar motxilla i xiruques i va inaugurar una nova “ruta turística”: elCamí de Santiago, que encara té fama mundial.

Continuarà.Extret del llibre “Llegendes de Barcelona”

Autor: Joan de Déu Prat - Publicacions de l’Abadia de Montserrat


COL·LABORACIONS

Del ll ibrer editat l ’any 1 905 per la revista “Blanco y Negro” que mostrava una CrònicaGràfica dels successos d’aquell any, n'exposo uns quants fets que van succeir aquell anyconsiderant el seu valor històric i la seva curiositat.

ALGUNS FETS HISTÒRICSDE L'ANY 1 905

El Santos Dumont nº 14

Reproducimos una fotografía del último dirigible

que acaba de lanzar a los aires el famoso Santos-

Dumont.

El Santos Dumont nº 14 es de corte mucho más

ligero y elegante que los anteriores dirigibles, y

según parece, el ilustre inventor ha introducido en

el mecanismo director innovaciones de importan-

cia. Aguardemos las nuevas pruebas que estarán

realizándose ya en estos días.

Regatas en Barcelona

No es muy antiguo entre nosotros el sano y atlé-

tico deporte de las regatas, pero ya existen en

diferentes puertos de España clubs y asociacio-

nes que van organizando con frecuencia fiestas

donde ponen a prueba sus esfuerzos lanchas,

canoas y yolas.

Las últimas regatas verificadas en Barcelona

han sido muy brillantes. En ellas obtuvo el pre-

mio dedicado a las yolas de mar la embarcación

Lucentum de Alicante.


COL·LABORACIONS

Josep A. Ramírez(Continuarà)

La escuadra inglesa en Barcelona

Durante la estancia de los buques de guerra

ingleses en la capital de Cataluña, se verifica-

ron varias fiestas en la Ciudad Condal en ho-

nor de los marinos británicos.

Estos correspondieron ofreciendo un espléndi-

do five o’clock tea a la buena sociedad barce-

lonesa.

Sin grandes solemnidades ni festejos apa-

ratosos, acaba de verificarse la inaugura-

ción de esta nueva vía férrea, que prestará

grandísimos servicios a las dos industriosas

y ricas provincias que viene a unir, y al par

será origen de nuevas excursiones veranie-

gas llenas de encanto. El nuevo ferrocarril

atraviesa las comarcas más bellas de Es-

paña, y los veraneantes ya podrán recorrer

cómodamente una porción de lugares pin-

torescos, a los que antes no se llegaba sin

dificultad.

El nuevo ferrocarril de Santander a Asturias


COL·LABORACIONS

M'encisen les parets seques. Tot anant a buscar bolets o caminant per les nostres comarqueseixutes, m'han barrat el pas les sinuoses parets que aguanten les feixes dels ceps, soste-nen els bancals de sembradís i, fins i tot, encara, les raconades de pins frondosos.

Sense ni una paletada de morter i aprofitant les pedres que tenen a mà, els nostres camperols hanfet, dels pendissos del nostre país, una esglaonada apta per a establir-s'hi i guanyar-s'hi la vida. Iaquests murs han aguantat segles.— És tot un art, aixecar parets seques! -em deia un pagès destre-. En els fonaments, s'hi amaguenels rocs boteruts. Travats entre ells, aguanten ferms.No aflueixen, però fan fort.Després es va pujant paret cercant la cara bona de cada pedra.De tant en tant s'han de fer lligades de cara endins.És necessari ajaçar pedres en profunditat que travin els rocs de vista amb el menudall del darrere.Sap greu sacrificar una bona peça, però sense aquests lligams la paret cauria endavant.I també cal lligar-les de cara enfora. Els bons llosats s'han de repartir per a afermar els rocs quefan cara però no tenen profunditat. Sense aquestes empares, el mur s'esllavissaria ben aviat.I sempre s'ha de mirar que totes les pedres jeguin bé. Per això són necessaris els clausons. No pothaver-hi pedres que ballin. Totes han de treballar en conjunt.També s'han de guardar les pedres grosses per a capçar el mur. La filada de dalt, que corona laparet, ha d'abraçar les pedres de vista amb el menudall.Una paret així pot aguantar centúries.

Records i vivències

La paret seca


COL·LABORACIONS

Ignasi Ribas i Prunés

— Perdoneu -vaig dir-li-, però què és el menudall?I els clausons?—Ah! -va respondre-, el menudall són els matacans, els rocs de puny o més petits. Serveixen pera omplir el darrere, fan de colador i de jaç per a assentar-hi les pedres que lliguen. Els clausonssón les falques que fan treballar bé els rocs del davant. No fan goig, però com que hem de treba-llar amb els rocs que tenim, cal clausonar-los.Com veieu, per a fer paret, tot serveix. No hi ha cap roc inútil. . .

Mentre m'explicava aquest art ancestral, jo l'escoltava en clau d'Església. Pensava en les nostrescomunitats (som pedres vives del temple de Déu) amb poca traça per a edificar el Regne. On éstreballós de trobar persones que vulguin «enterrar-se en els fonaments de la pregària i de larenúncia». On costa de «valorar la cara bona dels altres». On sembla heroic de «sacrificar prota-gonismes personals per fer lligada». On és difícil de fer servir «clausons que recolzin els càrrecsque llueixen». On pocs «accepten de ser menudall ignorat, actiu i necessari». On sembla que «lespedres de capçada tenen dificultats per a lligar i agermanar la nostra vistosa Església amb el me-nudall del tercer món».


COL·LABORACIONS

Folklore de Catalunya - 46Costums i creences

de Joan Amades

"DEL BRESSOLA LATOMBA"

La funció religiosaEl soterrament

La funció religiosa

Al Vallès, concorria als enterraments un personatge especial anomenat "ofertaire", n'havia de ferel veí més proper, el qual no podia refusar-ho, per enemistat que hi hagués amb el difunt. Si hihavia algun impediment, li calia cercar pel seu compte qui ho fes. L'ofertaire anava amb capa ibarret de copa, encara que fos a l'estiu; anava davant de l'acompanyament; duia un cistell de for-ma especial, rodó, amb una tapa unida a la nansa, que es feia voltar per destapar-lo; com a oferta,portava un bocí de pa i una ampolla de vi usual de taula. Les quantitats variaven segons la im-portància de l'enterrament. També anava a compte seu l'almoina del capellà. La família pagaval'oferta. L'ofertaire seia sol en una cadira davant el presbiteri, aïllat de tota la resta de l'acompa-nyament, i era el primer a oferir.

El campaner recollia el pa i el vi de l'oferta, que era per a ell, i tornava buida la cistella al veí.L'ofertaire acomiadava el dol en nom de la família un cop l'acompanyament havia tornat a casa.Al Ripollès, acabat l'ofertori de la funció d'enterrament, el cap de dol amb la bacina passa a cap-tar per a les ànimes, i tots els acompanyants fan una almoina; també va a cercar el pa d'oferta,que a cada ofici té obligació de donar la família del finat i que pesa dotze lliures. És corrent que al'ofertori d'oficis de difunts les dones "facin l'antorxa", això és: que amb tres candeletes en unsllocs i amb set en altres, reunides i cargolades, formin com una atxa o torxa de set blens, la qualfan cremar clavada damunt la nansa del cistell de l'oferta.


COL·LABORACIONS

També es fa "antorxa" i s'ofereix en l'ofici de cadadiumenge durant tot l'any següent a la defunció. Éscorrent que es posi una altra candeleta sola a cadacostat de la torxa, clavada també a la nansa del cis-tell; són, doncs, tres les candeles que cremen, quesempre han d'ésser de cera groga. A Igualada, la do-na cap del dol ofereix un pa i una moneda de couredurant la missa de difunts. A la Conca de Tremp, esfeien les absoltes el mateix dia que es produïa la de-funció, abans de l'enterrament. Després del tocd'oració, les campanes tocaven a "bàndol" i els pa-rents acudien a cal difunt, d'on sortien amb la famí-lia, acompanyats per uns nois que portaven atxes enceses. Es dirigien a l'església, on havia acuditel públic que volia concórrer a la cerimònia, i celebrades les absoltes se'n tornava cap a la casamortuòria. Al Ripollès, mentre es fa la primera absolta al difunt, els portants, que han estat qua-tre, sis o vuit, segons com es trobi de lluny de la parròquia la casa del mort caven la fossa al ce-mentiri. Després van a la rectoria a fer beguda i mengen pa, nous i vi que hi han portat els de lacasa del difunt. A Andorra, era costum d'avisar tot el veïnat del poble i àdhuc de les masies i ca-ses aïllades. Era obligat que assistís a l’enterrament un de cada casa. A l’església es feia la funciód'absolta amb tota la solemnitat rústica. Al cementiri hom lliurava una candela a tots els assis-tents, que en temps antics encenien durant l'acte del soterrament. Més ençà només en duien elscaps de dol.

A Vacarisses, el veí de la dreta era el qui duia el dol, acompanyava els parents i feia l'ofrena. ATorelló tots els assistents oferien un panet força petit que els havia lliurat la casa, i el cap de dol ila "capdedola" n'oferien un de deu lliures. Solien fer aquests oficis un veí i una veïna del difuntensinistrats en el càrrec. Per la Segarra, després de la missa d'absolta cantaven un respons, i noudones oferien una moneda de cinc cèntims embolicada amb paper d'estrassa; la "capdedola" feiauna almoina més important embolicada amb paper de barba. Al Pla de Bages el clericat es posa-va distribuït en cercle al cap del fèretre, situat cara el presbiteri. Tots els concurrents al seguici,primer els homes i després les dones, desfilaven tres vegades per davant dels sacerdots seguintmés o menys el ritme del cant que entonaven; cada vegada posaven una moneda d'un "quarto" ales mans de cada prevere, que la rebia com a gratificació dels concurrents. La melodia tenia totl’aire d'una dansa incipient. A la Vall d'Aran, és costum que a l’ofici de difunts, dividits els assis-tents en dos grups, per sexes, abans d'oferir facin, primer els uns i després els altres, tres voltes altemple, i, acomplert aquest requisit ofereixen al capellà l'almoina d'un xavo.

Al Lluçanès, mentre canten les absoltes, la comitiva, en renglera, presidida pel cap de dol fa unavolta solemne i compassada a l'entorn del difunt i lliura una moneda d'almoina al sacerdot. A


COL·LABORACIONS

Campo els familiars abonaven al capellà una petita quantitat; l'import, el pagaven els concur-rents, que donaven vint "quartos" (60 cèntims) per un cos gran i quatre (12 cèntims) per un cospetit. Celebrada la missa, feien el "rogle", que consistia a fer un nombre de voltes a l'entorn delcadafal seguint els capellans, que cantaven l'absolta: per un cos gran feien quaranta voltes; per unde petit, vint. La família del difunt pagava, a més, el dinar a tots els capellans que prenien part ala cerimònia. En entrar un difunt a l'església per a fer-li el bé l'orienten sempre de peus cap a l'al-tar; altrament li dificulten l'entrada al cel.

El soterrament

A Castellar del Vallès, hom creia de mal averany no cavar la fossa tota d'una vegada i haver-hode fer en dues represes. Creien que cridava una altra mort al poble. A Bot, quan començaven a

cavar la fossa, ho anunciaven al veïnatper un toc especial de campana, igualque quan acabaven. A Sant Feliu de Co-dines, així que acabaven de baixar undifunt a la fossa, els qui l'havien portats'apressaven a anar-se’n i a endur-se el"llit dels morts", o baiard, amb que l'ha-vien conduït par evitar que el mort s'hitornés a ajeure i se n'anés altra vegadacap a casa seva. Fins ara fa un segle, al'Alt Conflent, al Vallespir, i àdhuc perla plana, així que el fosser es disposavaa cobrir la fossa, cadascun dels concur-

rents tirava una o diverses lletres dirigides als parents difunts i demanava verbalment al mort queels hi recomanés i els parlés bé d’ells.

Al Vallès, si el difunt és un home, el cap de dol, que és el veí més pròxim, és el primer a tirar ungrapat de terra damunt la fossa i, si és una dona, és la "capdedola". També es fa a Balaguer, on hiha qui en lloc de terra hi llança una pedreta, que besa abans de tirar-la-hi. A la Vall d'Aran,l'acompanyament besa l'estola del sacerdot en el cementiri i tothom ofereix una moneda de cinccèntims al capellà. A l'Alt Maestrat, les dones concorren a l'enterrament i van fins al cementiri.Acabada la cerimònia de ritual, el rector tira un grapat de terra damunt la caixa; segueixen totsels concurrents per ordre de grau familiar i d'amistat.

A les Preses, les Planes i a Sant Privat d'En Bas, tots els assistents abans de tirar el grapat de ter-ra damunt la caixa el besaven amorosament i respectuosament. En canvi, a Guimerà creien queels parents no podien soterrar el difunt ni tan sols tirar un grapat de terra damunt la caixa.


COL·LABORACIONS

En el proper capítol seguirem sobre:

El soterrament (continuació)Recull fet per: Joan Vila Obradors

Però en les versions valencianes de la cançó de l'Hereu Riera també ens diuen:

Hasta el Campo Santola va acompanyar,la deixen en terrai la va besar,un grapat de terraell li va tirar:-Adiós, Cecília,ramellet d'açahar.

A Riudellots de la Creu i a Sant Medir al Gironès, en sepultar un difunt, el fosser li aboca unabona palada de calç al cap per tal d'evitar el sofriment de l’ànima si ja no és al cel. A Guissona,quan moria un casat, la seva vídua solia assistir al soterrament i abans de tirar la primera paladade terra damunt el difunt, si renunciava a tornar-se a casar, tirava a la fossa el cintó distintiu decasada i de mestressa de casa.

A Sant Feliu de Guíxols, a la Selva costanera, el familiar mes pròxim havia portat un pa i aixíque havien baixat la caixa a la fossa l'hi tirava, havia d'ésser gros i no obrat de forner i comprat ala fleca, sinó de factura casolana. Hom jutjava el sentiment dels familiars per la mida del pa. AGuardiola, un cop enllestit el soterrament, el més pròxim dels parents senyava la tomba.

A Marmellar, després de coberta la fossa, el sagristà, amb el mànec de la creu parroquial, feiauna gran creu damunt la terra remoguda. A Garriguella, a l'Alt Empordà, abans de sortir del fos-sar els parents i a voltes els amics i àdhuc tot l'acompanyament besaven a terra damunt la fossa.

A Santa Eugènia de Berga i a Sentfores tenen molta cura a orientar els difunts de peus cap al'església, com a bons cristians, per tal de facilitar-los de poder-hi anar si ho desitgen: no enter-rar-los en aquesta direcció ho creien herètic.


COL·LABORACIONS

El passat dissabte, 1 2 de desembre, es va celebrar aMollerussa el 50è concurs de vestits de paper ambles categories d’època, fantasia i actual. El reconegutprosfessional del sector de la moda Antonio Miró vadonar el seu suport a que els Vestits de Paper siguinreconeguts per la UNESCO. Com a cada edició, esvan presentar un nombrós número de treballs.

El vestit confeccionat per la nostra veïna Àngels Ser-rasolses es va inspirar en la moda dels anys vint delsegle passat. La model va ser la Iona Durà.Conjunt de cocktail inspirat en els anys vint, formatper un vestit negre de tall als malucs i amb plecs a lafaldilla, sense mànigues i escot a l’esquena formantun encreuament. Tot ell treballat en punt de cadenetaamb fil de paper de color verd clar. L’acompanya unabric del mateix color amb coll girat i tapant el clatellde la model i cordat amb dues rengleres de botons.També combina amb els brodats de color verd. Com acomplements porta un barret en forma de casquet tre-nat de color negre amb detalls verds, una bosseta demà amb nansa i un llarg collaret de perles fetes ambpaper de cel· lulosa. Tot ell cosit a mà i a màquina.Com cada any, la col· laboració de vàries persones liha representat una gran ajuda.

Per altra banda, el grup de dones del cosidor de Cul-tura i Lleure va confeccionar un vestit molt original,dins la modalitat de moda actual. El va portar ambmolta traça la Jana Flotats.Vestit de dues peces de caire juvenil de color vermell iblanc, format d’una faldilla curta grapejada i amb for-ma de campana i d’un cosset de tirants, ribetejat ambondetes de ganxet, tallat a la cintura i amb un acaba-ment trenat a manera de cinturó. Treballat amb papercrespó i detalls de ganxet. El complementen un barreten forma de casquet, una cartera de mà amb els tonsdel vestit i arracades i collaret fet de pasta de paper.

Un bon grup de vacarissencs i vacarissenques van as-sistir a la desfilada, van ser la claca incondicional perles nostres modistes i models i van gaudir de l’acte,retornant cap a casa a altes hores de la nit.

Carme Cornet Susana


COL·LABORACIONS

Nom: Distinció i elegànciaCategoria: "Època"

Autora: Àngels SerrasolsesModel: Iona Durà

Nom: RosellaCategoria: "Actual"Autores: Cosidores de Cultura i LleureModel: Jana Flotats

Fotos: Xavier Roselló


ACTUALITAT

PESSEBRE DE LA GENT GRANPlaça Joan Bayà

Fotos: Jaume Pintó

569 gener 2016

Documents