5.2000 llei menor

1

Llei orgnica reguladora de la responsabilitat penal dels menors

Llei orgnica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (BOE nm.11, de 13 de gener, i suplement en catal nm. 3, de 9 de febrer)

Llei anotada pel Servei Lingstic de lmbit Judicial. Est actualitzada fins a la darrera modificaci normativa, feta per la Llei orgnica 8/2012, de 27 de desembre, de mesures deficincia pressupostria en lAdministraci de justcia, per la qual es modifica la Llei orgnica 6/1985, d1 de juliol, del poder judicial (BOE nm. 312, de 28 de desembre, i suplement en catal de la mateixa data). Aquesta edici recull literalment el text en catal publicat en el suplement en llengua catalana del BOE.

Aquesta informaci no substitueix la publicada en els diaris oficials, nics instruments que donen fe de la seva autenticitat.

La disposici addicional 2a de la Llei orgnica 9/2000, de 22 de desembre, sobre mesures urgents per a lagilitaci de lAdministraci de justcia, per la qual es modifica la Llei orgnica 6/1985, d1 de juliol, del poder judicial (BOE nm. 307, de 23 de desembre, i suplement en catal nm. 1, de 15 de gener de 2001) estableix que totes les referncies a les sales de menors dels tribunals superiors de justcia que cont aquesta Llei shan dentendre fetes a les audincies provincials.

EXPOSICI DE MOTIUS

I

1. La promulgaci daquesta Llei orgnica reguladora de la responsabilitat penal dels menors era una necessitat imposada pel que estableixen la Llei orgnica 4/1992, de 5 de juny, sobre reforma de la Llei reguladora de la competncia i el procediment dels jutjats de menors, la moci aprovada pel Congrs dels Diputats el 10 de maig de 1994, i larticle 19 de la Llei orgnica 10/1995 vigent, de 23 de novembre, del Codi penal.

2. La Llei orgnica 4/1992, promulgada com a conseqncia de la sentncia del Tribunal Constitucional 36/1991, de 14 de febrer, que va declarar inconstitucional larticle 15 de la Llei de tribunals tutelars de menors, text refs d11 de juny de 1948, estableix un marc flexible perqu els jutjats de menors puguin determinar les mesures que els sn aplicables com a infractors penals, sobre la base de valorar especialment linters del menor, entenent per menors, a aquests efectes, les persones compreses entre els dotze i els setze anys. Simultniament, encomana al ministeri fiscal la iniciativa processal i li concedeix mplies facultats per acordar la terminaci del procs amb la intenci devitar, en la mesura que sigui possible, els efectes aflictius que aquest pugui arribar a produir. Aix mateix, configura lequip tcnic com a instrument imprescindible per assolir lobjectiu que persegueixen les mesures i acaba establint un procediment de naturalesa sancionadora educativa, al qual atorga totes les garanties derivades del nostre ordenament constitucional, en sintonia amb el que estableix la sentncia esmentada del Tribunal Constitucional i el que disposa larticle 40 de la Convenci dels Drets del Nen de 20 de novembre de 1989. Ats que la Llei orgnica esmentada es reconeixia a si mateixa expressament "el carcter duna reforma urgent, que avana part duna legislaci renovada sobre reforma de menors, que ha de ser objecte de mesures legislatives posteriors", loportunitat daquesta Llei orgnica s evident, en constituir la reforma legislativa necessria, partint dels principis bsics que ja van guiar la redacci daquella Llei (especialment, el principi de linters superior del menor), de les garanties del nostre ordenament constitucional i de les normes de dret internacional, amb una atenci particular a la Convenci dels Drets del Nen de 20 de novembre de 1989, i que espera respondre daquesta manera a les expectatives creades en

Generalitat de Catalunya Departament de Justcia

2

la societat espanyola, per raons en part conjunturals i en part permanents, sobre aquest tema concret.

3. Els principis exposats en la moci que va aprovar unnimement el Congrs dels Diputats el dia 10 de maig de 1994, sobre mesures per millorar el marc jurdic vigent de protecci del menor, es refereixen essencialment a lestabliment de la majoria dedat penal en els divuit anys i a la promulgaci d"una llei penal del menor i juvenil que prevegi lexigncia de responsabilitat per als joves infractors que no hagin arribat a la majoria dedat penal, fonamentada en principis orientats cap a la reeducaci dels menors dedat infractors, dacord amb les circumstncies personals, familiars i socials, i que tingui en compte especialment les competncies de les comunitats autnomes en aquesta matria...."

4. Larticle 19 del Codi penal vigent, aprovat per la Llei orgnica 10/1995, de 23 de novembre, fixa efectivament la majoria dedat penal en els divuit anys i exigeix la regulaci expressa de la responsabilitat penal dels menors daquesta edat en una llei independent. Aquesta Llei orgnica tamb saprova per respondre a aquesta exigncia, si b el que disposa en aquest punt el Codi penal ha de ser complementat en un doble sentit. En primer lloc, assentant fermament el principi que la responsabilitat penal dels menors, amb relaci a la dels adults, presenta un carcter primordial dintervenci educativa que transcendeix tots els aspectes de la seva regulaci jurdica i que determina diferncies considerables entre el sentit i el procediment de les sancions en un sector i laltre, sens perjudici de les garanties comunes a qualsevol justiciable. En segon terme, ledat lmit de divuit anys que estableix el Codi penal per referir-se a la responsabilitat penal dels menors necessita un altre lmit mnim a partir del qual comenci la possibilitat dexigir aquesta responsabilitat i que sha concretat en els catorze anys, partint de la convicci que les infraccions comeses pels nens menors daquesta edat sn en general irrellevants i que, en els escassos supsits en qu poden produir alarma social, els mbits familiar i assistencial civil sn suficients per donar-los una resposta igualment adequada, sense que calgui la intervenci de laparell judicial sancionador de lEstat.

5. Aix mateix, han estat criteris orientadors de la redacci daquesta Llei orgnica, no podia ser daltra manera, els que cont la doctrina del Tribunal Constitucional, singularment els fonaments jurdics de les sentncies 36/1991, de 14 de febrer, i 60/1995, de 17 de mar, sobre les garanties i el respecte als drets fonamentals que necessriament han dimperar en el procediment seguit davant els jutjats de menors, sens perjudici de les modulacions que, respecte del procediment ordinari, permeten tenir en compte la naturalesa i la finalitat daquell tipus de procs, encaminat a ladopci dunes mesures que, com ja sha dit, fonamentalment no poden ser repressives, sin preventivoespecials, orientades a la reinserci efectiva i linters superior del menor, valorats amb criteris que shan de buscar primordialment en lmbit de les cincies no jurdiques.

II

6. Com a conseqncia dels principis, els criteris i les orientacions a qu sacaba de fer referncia, es pot dir que la redacci daquesta Llei orgnica ha estat conscientment guiada pels principis generals segents: naturalesa formalment penal per materialment sancionadora educativa del procediment i de les mesures aplicables als infractors menors dedat, reconeixement exprs de totes les garanties que deriven del respecte dels drets constitucionals i de les exigncies especials de linters del menor, diferenciaci de diversos trams a efectes processals i sancionadors en la categoria dinfractors menors dedat, flexibilitat en ladopci i lexecuci de les mesures aconsellades per les circumstncies del cas concret, competncia de les entitats autonmiques relacionades amb la reforma i la


3

protecci de menors per a lexecuci de les mesures imposades en la sentncia i el control judicial daquesta execuci.

7. Aquesta Llei orgnica t certament la naturalesa de disposici sancionadora, ja que desenvolupa lexigncia duna veritable responsabilitat jurdica als menors infractors, encara que es refereixi especficament a la comissi de fets tipificats com a delictes o faltes pel Codi penal i les restants lleis penals especials. Ats que la reacci jurdica adreada al menor infractor pretn ser una intervenci de naturalesa educativa, encara que, per descomptat, duna intensitat especial, i rebutja expressament altres finalitats essencials del dret penal dadults, com la proporcionalitat entre el fet i la sanci o la intimidaci dels destinataris de la norma, es pretn impedir tot el que pugui tenir un efecte contraproduent per al menor, com lexercici de lacci per la vctima o per altres particulars. I s que en el dret penal de menors ha de prevaldre, com a element determinant del procediment i de les mesures que sadoptin, linters superior del menor. Inters que ha de ser valorat amb criteris tcnics i no formalistes per equips de professionals especialitzats en lmbit de les cincies no jurdiques, sens perjudici, per descomptat, dadequar laplicaci de les mesures a principis garants generals tan indiscutibles com el principi acusatori, el principi de defensa o el principi de presumpci dinnocncia.

8. No obstant aix, la Llei tampoc no pot oblidar linters propi del perjudicat o de la vctima del fet coms pel menor, i ha destablir un procediment singular, rpid i poc formalista per al rescabalament, si sescau, de danys i perjudicis, i dotar dmplies facultats el jutge de menors per a la incorporaci a les actuacions de documents i testimonis rellevants de la causa principal. En aquest mbit datenci als interessos i les necessitats de les vctimes, la Llei introdueix el principi, en certa manera revolucionari, de la responsabilitat solidria amb el menor responsable dels fets dels seus pares, tutors, acollidors o guardadors, si b permet la moderaci judicial i recorda expressament laplicabilitat, si sescau, de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com, aix com de la Llei 35/1995, d11 de desembre, dajuts i assistncia a les vctimes de delictes violents i contra la llibertat sexual. Aix mateix, la Llei regula, per procediments per delictes greus comesos per majors de setze anys, un rgim dintervenci del perjudicat a fi de salvaguardar linters de la vctima en laclariment dels fets i el seu enjudiciament per lordre jurisdiccional competent, sense contaminar el procediment prpiament educatiu i sancionador del menor. Aquesta Llei arbitra un ampli dret de participaci a les vctimes i els ofereix loportunitat dintervenir en les actuacions processals proposant i practicant proves, formulant conclusions i interposant recursos. No obstant aix, aquesta participaci sestableix duna manera limitada, ja que pel que fa als menors no es pot reconixer als particulars el dret a constituir-se prpiament en part acusadora amb plenitud de drets i crregues processals. Aqu no hi ha ni lacci particular dels perjudicats pel fet criminal, ni lacci popular dels ciutadans, perqu en aquests casos linters prioritari per a la societat i per a lEstat coincideix amb linters del menor.

9. Dacord amb les orientacions declarades pel Tribunal Constitucional alludides anteriorment, sinstaura un sistema de garanties adequat a la pretensi processal, que assegura que la imposici de la sanci sefectua desprs de vncer la presumpci dinnocncia, per sense obstaculitzar els criteris educatius i de valoraci de linters del menor que presideixen aquest procs, i que alhora fa un s flexible del principi dintervenci mnima, en el sentit de dotar de rellevncia les possibilitats de no obertura del procediment o renncia a aquest, el rescabalament anticipat o la conciliaci entre linfractor i la vctima, i els supsits de suspensi condicional de la mesura imposada o de substituci daquesta mesura durant la seva execuci.


4

La competncia correspon a un jutge ordinari que, amb categoria de magistrat i preferentment especialista, garanteix la tutela judicial efectiva dels drets en conflicte. La posici del ministeri fiscal s rellevant, en la seva doble condici dinstituci que constitucionalment t encomanada la funci de promoure lacci de la justcia i la defensa de la legalitat, aix com dels drets dels menors, i de vetllar per linters daquests. El lletrat del menor t participaci en totes i cada una de les fases del procs, i en tot moment ha de conixer el contingut de lexpedient; pot proposar proves i intervenir en tots els actes que es refereixen a la valoraci de linters del menor i a lexecuci de la mesura, de la qual pot sollicitar la modificaci. Ladopci de mesures cautelars segueix el model de sollicitud de part, en audincia contradictria, en qu sha de valorar especialment, una vegada ms, linters superior del menor. En defensa de la unitat de doctrina, el sistema de recursos ordinari es confia a les sales de menors dels tribunals superiors de justcia, que shan de crear. Aquestes sales, amb la inclusi de magistrats especialistes, asseguren i reforcen lefectivitat de la tutela judicial en relaci amb les finalitats que es proposa la Llei. En el mateix sentit, cal destacar la instauraci del recurs de cassaci per a la unificaci de doctrina, reservat als casos ms greus, en parallelisme amb el procs penal dadults, que refora la garantia de la unitat de doctrina en lmbit del dret sancionador de menors per mitj de la jurisprudncia del Tribunal Suprem.

10. De conformitat amb els principis assenyalats, sestableix, inequvocament, el lmit dels catorze anys dedat per exigir aquest tipus de responsabilitat sancionadora als menors dedat penal i es diferencien, en lmbit daplicaci de la Llei i de la graduaci de les conseqncies pels fets comesos, dos trams, de catorze a setze i de disset a divuit anys, perqu un grup i laltre presenten diferncies caracterstiques que requereixen, des dun punt de vista cientfic i jurdic, un tractament diferenciat, ja que la comissi de delictes que es caracteritzen per la violncia, la intimidaci o el perill per a les persones constitueix un agreujament especfic en el tram dels majors de setze anys. Laplicaci daquesta Llei als majors de divuit anys i menors de vint-i-un, que preveu larticle 69 del Codi penal vigent, la pot acordar el jutge tenint en compte les circumstncies personals i el grau de maduresa de lautor, i la naturalesa i la gravetat dels fets. Aquestes persones reben, als efectes daquesta Llei, la denominaci genrica de joves. Es regulen expressament, com a situacions que requereixen una resposta especfica, els supsits en qu el menor presenti smptomes dalienaci mental o la concurrncia daltres circumstncies modificatives de la seva responsabilitat, i el ministeri fiscal ha de promoure tant ladopci de les mesures ms adequades a linters del menor que estigui en aquestes situacions, com la constituci dels organismes tutelars que preveuen les lleis. Tamb sestableix que les accions o les omissions imprudents no puguin ser sancionades amb mesures dinternament en rgim tancat.

11. Dacord amb les orientacions exposades, la Llei estableix un ampli catleg de mesures aplicables, des de la perspectiva sancionadora educativa esmentada, i novament fa prevaldre linters del menor en ladopci judicial flexible de la mesura ms idnia, ateses les caracterstiques del cas concret i de levoluci personal del sancionat durant lexecuci de la mesura. La finalitat concreta que les cincies de la conducta exigeixen que es persegueixi amb cada una de les mesures que sesmenten es detalla amb carcter orientador en lapartat III daquesta exposici de motius.

12. Lexecuci de les mesures judicialment imposades correspon a les entitats pbliques de protecci i reforma de menors de les comunitats autnomes, sota linexcusable control del jutge de menors. Es mant el criteri que linters del menor ha de ser ats per especialistes


5

en les rees de leducaci i la formaci, pertanyents a esferes de ms immediatesa que lEstat. El jutge de menors, a instncia de les parts i ots els equips tcnics del mateix jutjat i de lentitat pblica de la comunitat autnoma corresponent, disposa dmplies facultats per suspendre o substituir les mesures imposades per unes altres, naturalment sense minva de les garanties processals que constitueixen un altre dels objectius primordials de la nova regulaci, o permetre la participaci dels pares del menor en laplicaci i les conseqncies daquelles mesures.

13. Tenen un inters particular en el context de la Llei els temes de la reparaci del dany causat i la conciliaci del delinqent amb la vctima com a situacions que, basant-se en el principi dintervenci mnima, i amb el concurs mediador de lequip tcnic, poden donar lloc a la no-incoaci o al sobresement de lexpedient, o a la finalitzaci del compliment de la mesura imposada, en un predomini clar, una vegada ms, dels criteris educatius i resocialitzadors sobre els duna defensa social essencialment basada en la prevenci general i que pugui resultar contraproduent per al futur. La reparaci del dany causat i la conciliaci amb la vctima presenten el denominador com que lofensor i el perjudicat per la infracci arriben a un acord, el compliment del qual per part del menor acaba amb el conflicte jurdic iniciat per causa dell. La conciliaci t com a objecte que la vctima rebi una satisfacci psicolgica a crrec del menor infractor, que sha de penedir del dany causat i ha destar disposat a disculpar-se. La mesura saplica quan el menor efectivament es penedeixi i es disculpi, i la persona ofesa ho accepti i li atorgui el perd. En la reparaci lacord no sassoleix nicament mitjanant la via de la satisfacci psicolgica, sin que requereix alguna cosa ms: el menor executa el comproms contret amb la vctima o perjudicat de reparar el dany causat treballant en benefici de la comunitat, o mitjanant accions, adaptades a les necessitats del subjecte, el beneficiari de les quals sigui la mateixa vctima o el perjudicat.

III

14. En la mesura damonestaci, el jutge, en un acte nic que t lloc a la seu judicial, manifesta al menor de manera concreta i clara les raons que fan socialment intolerables els fets comesos, li exposa les conseqncies que aquests fets han tingut o podien haver tingut per a ell i per a la vctima, i li formula recomanacions per al futur.

15. La mesura de prestacions en benefici de la comunitat que, dacord amb larticle 25.2 de la nostra Constituci, no es pot imposar sense el consentiment del menor, consisteix a dur a terme una activitat, durant un nombre de sessions prviament fixat, ja sigui en benefici de la collectivitat en el seu conjunt o de persones que estiguin en una situaci de precarietat per qualsevol motiu. Preferentment, es busca relacionar la naturalesa de lactivitat en qu consisteixi aquesta mesura amb la dels bns jurdics afectats pels fets comesos pel menor. La caracterstica daquesta mesura s que el menor ha de comprendre, durant la seva execuci, que la collectivitat o determinades persones han sofert de manera injustificada unes conseqncies negatives derivades de la seva conducta. Es pretn que el subjecte comprengui que va actuar de manera incorrecta, que mereix el retret formal de la societat i que la prestaci de les tasques que se li exigeixen s un acte de reparaci just.

16. Les mesures dinternament responen a una perillositat ms gran, manifestada en la naturalesa peculiarment greu dels fets comesos, caracteritzats en els casos ms destacats per la violncia, la intimidaci o el perill per a les persones. Lobjectiu prioritari de la mesura s disposar dun ambient que tingui les condicions educatives adequades perqu el menor pugui reorientar les disposicions o les deficincies que han caracteritzat el seu comportament antisocial, quan per aconseguir-ho calgui assegurar, almenys de manera


6

temporal, lestada de linfractor en un rgim fsicament restrictiu de la seva llibertat. La intensitat ms gran o menor daquesta restricci dna lloc als diversos tipus dinternament, als quals salludeix a continuaci. Linternament, en tot cas, ha de proporcionar un clima de seguretat personal per a tots els implicats, professionals i menors infractors, cosa que fa imprescindible que les condicions destada siguin les correctes per al desenvolupament psicolgic normal dels menors. Linternament en rgim tancat pretn ladquisici per part del menor dels recursos de competncia social suficients per permetre un comportament responsable en la comunitat, mitjanant una gesti de control en un ambient restrictiu i progressivament autnom. Linternament en rgim semiobert implica lexistncia dun projecte educatiu on des del principi els objectius substancials es porten a terme en contacte amb persones i institucions de la comunitat; el menor t la residncia en el centre i est subjecte al seu programa i al seu rgim intern. Linternament en rgim obert implica que el menor porta a terme totes les activitats del projecte educatiu en els serveis normalitzats de lentorn, i resideix en el centre com a domicili habitual. Linternament teraputic es preveu per als casos en qu els menors, per ra de la seva addicci a lalcohol o a altres drogues, o per disfuncions significatives en el seu psiquisme, necessiten un context estructurat on puguin seguir una programaci teraputica i no es donin, duna banda, ni les condicions idnies en el menor o en el seu entorn per al tractament ambulatori, ni, de laltra, les condicions de risc que exigirien que se li apliqus un internament en rgim tancat.

17. En lassistncia a un centre de dia, el menor s derivat a un centre plenament integrat en la comunitat, on es porten a terme activitats educatives de suport a la seva competncia social. Aquesta mesura serveix el propsit de proporcionar al menor un ambient estructurat durant bona part del dia, en qu es portin a terme activitats socioeducatives que puguin compensar les mancances de lambient familiar del menor. La caracterstica del centre de dia s que s on pren forma el que s essencial del projecte socioeducatiu del menor, per b que tamb pot assistir a altres llocs per fer s daltres recursos doci o culturals. Per tant, el menor sotms a aquesta mesura pot continuar residint a casa seva, o a la de la seva famlia, o a lestabliment dacolliment.

18. En la mesura de llibertat vigilada, el menor infractor est sotms, durant el temps que estableix la sentncia, a una vigilncia i una supervisi a crrec de personal especialitzat, amb la finalitat que adquireixi les habilitats, les capacitats i les actituds necessries per a un desenvolupament personal i social correctes. Durant el temps que duri la llibertat vigilada, el menor tamb ha de complir les obligacions i les prohibicions que, dacord amb aquesta Llei, el jutge li pot imposar.

19. Lexecuci de tasques socioeducatives per part del menor consisteix a portar a terme activitats especfiques de contingut educatiu que li facilitin la reinserci social. Pot ser una mesura de carcter autnom o pot formar part duna altra de ms complexa. Utilitzada de manera autnoma, pretn satisfer necessitats concretes del menor percebudes com a limitadores del seu desenvolupament integral. Pot suposar lassistncia i la participaci del menor en un programa ja existent en la comunitat, o b en un de creat ad hoc pels professionals encarregats dexecutar la mesura. Com a exemples de tasques socioeducatives, es poden mencionar les segents: assistir a un taller ocupacional, a una aula deducaci compensatria o a un curs de preparaci per al treball; participar en activitats estructurades danimaci sociocultural, assistir a tallers daprenentatge per a la competncia social, etc.


7

20. El tractament ambulatori s una mesura destinada als menors que disposen de les condicions adequades en la seva vida per beneficiar-se dun programa teraputic que els ajudi a superar processos addictius o disfuncions significatives del seu psiquisme. Previst per als menors que presentin una dependncia de lalcohol o les drogues, i que per al seu inters puguin ser tractats daquesta dependncia en la comunitat, en el tractament es poden combinar diferents tipus dassistncia mdica i psicolgica. s molt apropiat per a casos de desequilibri psicolgic o pertorbacions del psiquisme que es puguin atendre sense que calgui internament. La diferncia ms clara amb la tasca socioeducativa s que aquesta pretn aconseguir una capacitaci, un objectiu daprenentatge, utilitzant una metodologia no tan clnica, sin dorientaci psicoeducativa. El tractament ambulatori tamb es pot entendre com una tasca socioeducativa molt especfica per a un problema ben definit.

21. La permanncia de cap de setmana s lexpressi que defineix la mesura per la qual un menor es veu obligat a quedar-se a casa seva des del divendres a la tarda o al vespre fins al diumenge a la nit, llevat del temps en qu porti a terme les tasques socioeducatives assignades pel jutge. En la prctica, combina elements de larrest de cap de setmana i de la mesura de fer tasques socioeducatives o prestacions en benefici de la comunitat. s adequada per a menors que cometen actes de vandalisme o agressions lleus els caps de setmana.

22. La convivncia amb una persona, famlia o grup educatiu s una mesura que intenta proporcionar al menor un ambient de socialitzaci positiu, mitjanant la convivncia, durant un perode determinat pel jutge, amb una persona, amb una famlia diferent de la seva o amb un grup educatiu que sofereixi a complir la funci de la famlia pel que fa al desenvolupament de pautes socioafectives prosocials en el menor.

23. La privaci del perms de conduir ciclomotors o vehicles de motor, o del dret a obtenir-lo, o de llicncies administratives per a caa o per a ls de qualsevol mena darmes, s una mesura accessria que es pot imposar en aquells casos en qu el fet coms tingui relaci amb lactivitat que porta a terme el menor i que necessiti autoritzaci administrativa.

24. Finalment, es posa de manifest que els principis cientfics i els criteris educatius a qu han de respondre cada una de les mesures, succintament exposats aqu, shan de regular ms extensament en el Reglament que es dicti al seu moment en desplegament daquesta Llei orgnica.

TTOL PRELIMINAR

Article 1 Declaraci general

1. Aquesta Llei saplica per exigir la responsabilitat de les persones majors de catorze anys i menors de divuit per la comissi de fets tipificats com a delictes o faltes en el Codi penal o les lleis penals especials.

2. Les persones a qui sapliqui aquesta Llei gaudeixen de tots els drets que reconeix la Constituci i lordenament jurdic, particularment la Llei orgnica 1/1996, de 15 de gener, de protecci jurdica del menor, aix com la Convenci sobre els Drets del Nen de 20 de novembre de 1989, i de totes les normes sobre protecci de menors que contenen els tractats vlidament signats per Espanya.1 i 2 i 3


8

1 Apartat 2 renumerat de conformitat amb larticle nic.1 de la Llei orgnica 8/2006, de 4 de desembre, per la qual es

modifica la Llei orgnica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (BOE nm.290, de 5 de desembre, i suplement en catal nm. 28, de 16 de desembre).

2 Apartat 3 suprimit per larticle nic.1 de la Llei orgnica 8/2006, de 4 de desembre, per la qual es modifica la Llei

orgnica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (BOE nm.290, de 5 de desembre, i suplement en catal nm. 28, de 16 de desembre).

3 Apartat 4 suprimit per larticle nic.1 de la Llei orgnica 8/2006, de 4 de desembre, per la qual es modifica la Llei


TTOL I De lmbit daplicaci de la Llei

Article 2 Competncia dels jutges de menors

1. Els jutges de menors sn competents per conixer dels fets comesos per les persones esmentades a larticle 1 daquesta Llei, aix com per fer executar les sentncies, sense perjudici de les facultats que atribueix aquesta Llei a les comunitats autnomes respecte a la protecci i reforma de menors.4

2. Aix mateix, els jutges de menors sn competents per emetre resoluci sobre les responsabilitats civils derivades dels fets comesos per les persones a les quals els s aplicable aquesta Llei.

3. La competncia correspon al jutge de menors del lloc on shagi coms el fet delictiu, sens perjudici del que estableix larticle 20.3 daquesta Llei.

4. La competncia per conixer dels delictes que preveuen els articles 571 a 580 del Codi penal correspon al Jutjat Central de Menors de lAudincia Nacional. Igualment correspon al Jutjat Central de Menors de lAudincia Nacional la competncia per conixer dels delictes comesos per menors a lestranger quan de conformitat amb larticle 23 de la Llei orgnica 6/1985, d1 de juliol, del poder judicial, i amb els tractats internacionals en correspongui el coneixement a la jurisdicci espanyola. La referncia de lltim incs de lapartat 4 de larticle 17 i totes les altres que cont la present Llei al jutge de menors sentenen fetes al jutge central de menors en el que afecta els menors imputats per qualsevol dels delictes a qu es refereixen els dos pargrafs anteriors.5

4 Apartat 1 redactat de conformitat amb larticle nic.2 de la Llei orgnica 8/2006, de 4 de desembre, per la qual es


5 Apartat 4 redactat de conformitat amb la disposici addicional 2a de la Llei orgnica 8/2012, de 27 de desembre, de

mesures deficincia pressupostria en lAdministraci de justcia, per la qual es modifica la Llei orgnica 6/1985, d1 de juliol, del poder judicial (BOE nm. 312, de 28 de desembre, i suplement en catal de la mateixa data).

Article 3 Rgim dels menors de catorze anys

Quan lautor dels fets que esmenten els articles anteriors sigui menor de catorze anys, no se li exigeixen responsabilitats dacord amb aquesta Llei, sin que se li aplica el que disposen


9

les normes sobre protecci de menors que preveuen el Codi civil i altres disposicions vigents. El ministeri fiscal ha de remetre a lentitat pblica de protecci de menors el testimoni dels particulars que consideri necessaris respecte al menor, a fi de valorar la seva situaci, i lentitat esmentada ha de promoure les mesures de protecci adequades a les seves circumstncies dacord amb el que disposa la Llei orgnica 1/1996, de 15 de gener.

Article 46 Drets de les vctimes i dels perjudicats

El ministeri fiscal i el jutge de menors han de vetllar en tot moment per la protecci dels drets de les vctimes i dels perjudicats per les infraccions comeses pels menors. De manera immediata sels ha dinstruir de les mesures dassistncia a les vctimes que preveu la legislaci vigent. Les vctimes i els perjudicats tenen dret a personar-se i ser part en lexpedient que sinco a aquest efecte, per a la qual cosa el secretari judicial els ha dinformar en els termes que preveuen els articles 109 i 110 de la Llei denjudiciament criminal, i instruir-los del seu dret a nomenar un advocat o a instar el nomenament dun advocat dofici en el cas que siguin titulars del dret a lassistncia jurdica gratuta. Aix mateix, els ha dinformar que, si no es personen en lexpedient i no fan renncia ni reserva daccions civils, el ministeri fiscal les ha dexercir si correspon. Els que shi personin poden prendre coneixement des daleshores de les actuacions i instar la prctica de diligncies i tot el que convingui al seu dret. Sense perjudici daix, el secretari judicial ha de comunicar a les vctimes i als perjudicats, tant si shan personat com si no ho han fet, totes les resolucions que adoptin tant el ministeri fiscal com el jutge de menors, que puguin afectar els seus interessos. Especialment, quan el ministeri fiscal, en aplicaci del que disposa larticle 18 daquesta Llei, desisteixi de la incoaci de lexpedient, immediatament ho ha de posar en coneixement de les vctimes i perjudicats, i els ha de fer saber el seu dret a exercir les accions civils que els assisteixen davant la jurisdicci civil. De la mateixa manera, el secretari judicial ha de notificar per escrit la sentncia que es dicti a les vctimes i perjudicats per la infracci penal, encara que no shagin mostrat part en lexpedient.

6 Article redactat de conformitat amb larticle nic.3 de la Llei orgnica 8/2006, de 4 de desembre, per la qual es


Article 5 Bases de la responsabilitat dels menors

1. Els menors sn responsables, dacord amb aquesta Llei, quan hagin coms els fets a qu es refereix larticle 1 i no hi concorri cap de les causes dexempci o dextinci de la responsabilitat criminal que preveu el Codi penal vigent.

2. No obstant aix, als menors en qui concorrin les circumstncies que preveuen els nmeros 1r, 2n i 3r de larticle 20 del Codi penal vigent els sn aplicables, si s necessari, les mesures teraputiques a qu es refereix larticle 7.1, lletres d i e, daquesta Llei.

3. Les edats que indica larticulat daquesta Llei shan dentendre sempre referides al moment de la comissi dels fets, i el fet dhaver-les superat abans de linici del procediment


10

o durant la tramitaci no t cap incidncia sobre la competncia que atribueix aquesta mateixa Llei als jutges i fiscals de menors.

Article 6 De la intervenci del ministeri fiscal

Correspon al ministeri fiscal la defensa dels drets que les lleis reconeixen als menors, aix com la vigilncia de les actuacions que shan defectuar en el seu inters i lobservana de les garanties del procediment, per a la qual cosa ha de dirigir personalment la investigaci dels fets i ordenar que la policia judicial practiqui les actuacions necessries per comprovar els fets i la participaci del menor en aquests, i impulsar el procediment.

TTOL II De les mesures

Article 77 Definici de les mesures susceptibles de ser imposades als menors i regles generals de determinaci de les mesures

1. Les mesures que poden imposar els jutges de menors, ordenades segons la restricci de drets que suposen, sn les segents: a) Internament en rgim tancat. Les persones sotmeses a aquesta mesura resideixen al centre i hi porten a terme activitats formatives, educatives, laborals i doci. b) Internament en rgim semiobert. Les persones sotmeses a aquesta mesura resideixen al centre, per poden portar a terme fora del centre alguna o algunes de les activitats formatives, educatives, laborals i doci establertes en el programa individualitzat dexecuci de la mesura. La realitzaci dactivitats fora del centre queda condicionada a levoluci de la persona i al compliment dels objectius previstos en aquestes, i el jutge de menors pot suspendre-les per un temps determinat i acordar que totes les activitats es portin a terme dins el centre. c) Internament en rgim obert. Les persones sotmeses a aquesta mesura porten a terme totes les activitats del projecte educatiu en els serveis normalitzats de lentorn, i resideixen en el centre com a domicili habitual, amb subjecci al programa i rgim intern del centre. d) Internament teraputic en rgim tancat, semiobert o obert. En els centres daquesta mena es porta a terme una atenci educativa especialitzada o tractament especfic adreat a persones que tinguin anomalies o alteracions psquiques, un estat de dependncia de begudes alcohliques, drogues txiques o substncies psictropes, o alteracions en la percepci que determinin una alteraci greu de la conscincia de la realitat. Aquesta mesura es pot aplicar sola o com a complement duna altra mesura prevista en aquest article. Quan linteressat rebutgi un tractament de deshabituaci, el jutge li ha daplicar una altra mesura adequada a les seves circumstncies. e) Tractament ambulatori. Les persones sotmeses a aquesta mesura han dassistir al centre designat amb la periodicitat requerida pels facultatius que les atenguin i seguir les pautes fixades per al tractament adequat de lanomalia o alteraci psquica, addicci al consum de begudes alcohliques, drogues txiques o substncies psictropes, o alteracions en la percepci que pateixin. Aquesta mesura es pot aplicar sola o com a complement duna altra mesura prevista en aquest article. Quan linteressat rebutgi un tractament de deshabituaci, el jutge li ha daplicar una altra mesura adequada a les seves circumstncies. f) Assistncia a un centre de dia. Les persones sotmeses a aquesta mesura resideixen al seu domicili habitual i van a un centre, plenament integrat a la comunitat, a dur a terme activitats de suport, educatives, formatives, laborals o doci.


11

g) Permanncia de cap de setmana. Les persones sotmeses a aquesta mesura romanen al seu domicili o en un centre fins a un mxim de trenta-sis hores entre divendres a la tarda o nit i diumenge a la nit, llevat, si sescau, del temps que hagin de dedicar a les tasques socioeducatives assignades pel jutge que shagin de portar a terme fora del lloc de permanncia. h) Llibertat vigilada. En aquesta mesura sha de fer un seguiment de lactivitat de la persona sotmesa a aquesta mesura i de la seva assistncia a lescola, al centre de formaci professional o al lloc de treball, segons els casos, i sha de procurar ajudar-la a superar els factors que van determinar la infracci comesa. Aix mateix, aquesta mesura obliga, si sescau, a seguir les pautes socioeducatives que assenyali lentitat pblica o el professional encarregat del seu seguiment, dacord amb el programa dintervenci elaborat a aquest efecte i aprovat pel jutge de menors. La persona sotmesa a aquesta mesura tamb queda obligada a mantenir amb aquest professional les entrevistes establertes en el programa i a complir, si sescau, les regles de conducta imposades pel jutge, que poden ser alguna o algunes de les segents: 1a Obligaci dassistir amb regularitat al centre docent corresponent, si el menor est en edat descolaritzaci obligatria, i acreditar davant del jutge aquesta assistncia regular o justificar, si sescau, les absncies, tantes vegades com sigui requerit per fer-ho. 2a Obligaci de sotmetres a programes de tipus formatiu, cultural, educatiu, professional, laboral, deducaci sexual, deducaci viria o altres de similars. 3a Prohibici dacudir a determinats llocs, establiments o espectacles. 4a Prohibici dabsentar-se del lloc de residncia sense autoritzaci judicial prvia. 5a Obligaci de residir en un lloc determinat. 6a Obligaci de comparixer personalment davant el jutjat de menors o professional que es designi, per informar de les activitats realitzades i justificar-les. 7a Qualssevol altres obligacions que el jutge, dofici o a instncia del ministeri fiscal, estimi convenients per a la reinserci social del sentenciat, sempre que no atemptin contra la seva dignitat com a persona. Si alguna daquestes obligacions implica la impossibilitat del menor de continuar convivint amb els pares, tutors o guardadors, el ministeri fiscal ha de remetre testimoni dels particulars a lentitat pblica de protecci del menor, i aquesta entitat ha de promoure les mesures de protecci adequades a les circumstncies del menor, dacord amb el que disposa la Llei orgnica 1/1996. i) La prohibici daproximar-se o comunicar-se amb la vctima o amb aquells dels seus familiars o altres persones que determini el jutge. Aquesta mesura impedeix que el menor sacosti a ells, en qualsevol lloc on estiguin, aix com al seu domicili, al seu centre docent, als seus llocs de treball i a qualsevol altre que sigui freqentat per ells. La prohibici de comunicar-se amb la vctima, o amb aquells dels seus familiars o altres persones que determini el jutge o tribunal, impedeix que el menor hi estableixi, per qualsevol mitj de comunicaci o mitj informtic o telemtic, cap contacte escrit, verbal o visual. Si aquesta mesura implica la impossibilitat del menor de continuar vivint amb els pares, tutors o guardadors, el ministeri fiscal ha de remetre testimoni dels particulars a lentitat pblica de protecci del menor, i aquesta entitat ha de promoure les mesures de protecci adequades a les circumstncies del menor, dacord amb el que disposa la Llei orgnica 1/1996. j) Convivncia amb una altra persona, famlia o grup educatiu. La persona sotmesa a aquesta mesura ha de conviure, durant el perode de temps que estableixi el jutge, amb una altra persona, amb una famlia diferent de la seva o amb un grup educatiu, seleccionats adequadament per orientar-la en el seu procs de socialitzaci. k) Prestacions en benefici de la comunitat. La persona sotmesa a aquesta mesura, que no es pot imposar sense el seu consentiment, ha de dur a terme les activitats no retribudes que se li indiquin, dinters social o en benefici de persones en situaci de precarietat.


12

l) Realitzaci de tasques socioeducatives. La persona sotmesa a aquesta mesura ha de dur a terme, sense internament ni llibertat vigilada, activitats especfiques de contingut educatiu encaminades a facilitar-li el desenvolupament de la competncia social. m) Amonestaci. Aquesta mesura consisteix en la reprensi de la persona portada a terme pel jutge de menors i dirigida a fer-li comprendre la gravetat dels fets comesos i les conseqncies que aquests fets han tingut o podrien haver tingut, i instar-lo a no tornar a cometre aquests fets en el futur. n) Privaci del perms de conduir ciclomotors i vehicles de motor, o del dret a obtenir-lo, o de les llicncies administratives per a caa o per a s de qualsevol tipus darmes. Aquesta mesura es pot imposar com a accessria quan el delicte o falta shagi coms utilitzant un ciclomotor o un vehicle de motor, o una arma, respectivament. ) Inhabilitaci absoluta. La mesura dinhabilitaci absoluta produeix la privaci definitiva de tots els honors, ocupacions i crrecs pblics sobre aquell en qui recaigui, encara que siguin electius, aix com la incapacitat per obtenir aquests o qualssevol altres honors, crrecs o ocupacions pblics, i la de ser elegit per a un crrec pblic, durant el temps de la mesura.

2. Les mesures dinternament consten de dos perodes: el primer sha de portar a terme en el centre corresponent, dacord amb la descripci efectuada a lapartat anterior daquest article; el segon sha de portar a terme en rgim de llibertat vigilada, en la modalitat escollida pel jutge. La durada total no ha dexcedir el temps que consta en els articles 9 i 10. Lequip tcnic ha dinformar del contingut de tots dos perodes, i el jutge ha de fer constar la durada de cadascun daquests en la sentncia.

3. Per a lelecci de la mesura o mesures adequades sha datendre, de manera flexible, no noms la prova i valoraci jurdica dels fets, sin especialment ledat, les circumstncies familiars i socials, la personalitat i linters del menor, posats de manifest aquests dos ltims aspectes en els informes dels equips tcnics i de les entitats pbliques de protecci i reforma de menors quan aquestes hagin tingut coneixement del menor per haver executat una mesura cautelar o definitiva amb anterioritat, dacord amb el que disposa larticle 27 daquesta Llei. El jutge ha de motivar a la sentncia les raons per les quals aplica una determinada mesura, aix com el seu termini de durada, als efectes de la valoraci de lesmentat inters del menor.

4. El jutge pot imposar al menor una o diverses mesures de les previstes en aquesta Llei amb independncia que es tracti dun o ms fets, i sha de subjectar si s procedent al que disposa larticle 11 per a lenjudiciament conjunt de diverses infraccions; per, en cap cas, sha dimposar a un menor en una mateixa resoluci ms duna mesura de la mateixa classe, entenent com a tal cadascuna de les que sesmenten a lapartat 1 daquest article.



Article 8 Principi acusatori

El jutge de menors no pot imposar una mesura que suposi una restricci ms gran de drets ni per un temps superior a la mesura sollicitada pel ministeri fiscal o per l'acusador particular.8 La durada de les mesures privatives de llibertat que especifica larticle 7.1.a, b, c, d i g tampoc no pot excedir, en cap cas, el temps que hauria durat la pena privativa de llibertat


13

que se li hauria imposat pel mateix fet si el subjecte hagus estat major dedat i declarat responsable, dacord amb el Codi penal.

8 Pargraf 1r redactat de conformitat amb la disposici final 2.1 de la Llei orgnica 15/2003, de 25 de novembre, per

la qual es modifica la Llei orgnica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal (BOE nm. 283, de 26 de novembre, i suplement en catal nm. 24, d'1 de desembre).

Article 99 Rgim general daplicaci i durada de les mesures

No obstant el que estableixen els apartats 3 i 4 de larticle 7, laplicaci de les mesures sha datenir a les regles segents: 1. Quan els fets comesos siguin qualificats de falta, noms es poden imposar les mesures de llibertat vigilada fins a un mxim de sis mesos, amonestaci, permanncia de cap de setmana fins a un mxim de quatre caps de setmana, prestacions en benefici de la comunitat fins a cinquanta hores, privaci del perms de conduir o daltres llicncies administratives fins a un any, la prohibici daproximar-se o comunicar-se amb la vctima o amb aquells dels seus familiars o altres persones que determini el jutge fins a sis mesos, i la realitzaci de tasques socioeducatives fins a sis mesos.

2. La mesura dinternament en rgim tancat noms es pot aplicar quan: a) Els fets estiguin tipificats com a delicte greu pel Codi penal o les lleis penals especials. b) Tractant-se de fets tipificats com a delicte menys greu, en la seva execuci shagi utilitzat violncia o intimidaci en les persones o shagi generat greu risc per a la vida o la integritat fsica de les persones. c) Els fets tipificats com a delicte es cometin en grup o el menor pertanyi o actu al servei duna banda, organitzaci o associaci, fins i tot de carcter transitori, que es dediqui a la realitzaci daquestes activitats.

3. La durada de les mesures no pot excedir els dos anys; a aquests efectes sha de computar, si sescau, el temps que ja hagi complert el menor en mesura cautelar, dacord amb el que disposa larticle 28.5 daquesta Llei. La mesura de prestacions en benefici de la comunitat no pot superar les cent hores. La mesura de permanncia de cap de setmana no pot superar els vuit caps de setmana.

4. Les accions o omissions imprudents no poden ser sancionades amb mesures dinternament en rgim tancat.

5. Quan en la postulaci del ministeri fiscal o en la resoluci dictada en el procediment shi aprecin algunes de les circumstncies a qu es refereix larticle 5.2 daquesta Llei, noms es poden aplicar les mesures teraputiques descrites a larticle 7.1, lletres d i e de la mateixa Llei.



Article 1010 Regles especials daplicaci i durada de les mesures


14

1. Quan es tracti dels fets que preveu lapartat 2 de larticle anterior, el jutge, escoltat el ministeri fiscal, les parts personades i lequip tcnic, ha dactuar de conformitat amb les regles segents: a) si en el moment de cometre els fets el menor t catorze o quinze anys dedat, la mesura pot arribar als tres anys de durada. Si es tracta de prestacions en benefici de la comunitat, aquest mxim s de cent cinquanta hores, i de dotze caps de setmana si la mesura imposada s la de permanncia de cap de setmana. b) si en el moment de cometre els fets el menor t setze o disset anys dedat, la durada mxima de la mesura s de sis anys; o, en els seus casos respectius, de dues-centes hores de prestacions en benefici de la comunitat o permanncia de setze caps de setmana. En aquest cas, quan el fet sigui dextrema gravetat, el jutge ha dimposar una mesura dinternament en rgim tancat dun a sis anys, complementada successivament amb una altra mesura de llibertat vigilada amb assistncia educativa fins a un mxim de cinc anys. Noms es pot fer s del que disposen els articles 13 i 51.1 daquesta Llei orgnica una vegada transcorregut el primer any de compliment efectiu de la mesura dinternament. Als efectes previstos en el pargraf anterior, sentenen sempre supsits dextrema gravetat aquells en els quals sapreci reincidncia.

2. Quan el fet sigui constitutiu dalgun dels delictes tipificats en els articles 138, 139, 179, 180 i 571 a 580 del Codi penal, o de qualsevol altre delicte que tingui assenyalada en aquest Codi o en les lleis penals especials una pena de pres igual o superior a quinze anys, el jutge ha dimposar les mesures segents: a) si en el moment de cometre els fets el menor t catorze o quinze anys dedat, una mesura dinternament en rgim tancat dun a cinc anys de durada, complementada, si sescau, per una altra mesura de llibertat vigilada de fins a tres anys. b) si en el moment de cometre els fets el menor t setze o disset anys dedat, una mesura dinternament en rgim tancat dun a vuit anys de durada, complementada, si sescau, per una altra de llibertat vigilada amb assistncia educativa de fins a cinc anys. En aquest cas noms pot fer s de les facultats de modificaci, suspensi o substituci de la mesura imposada a qu es refereixen els articles 13, 40 i 51.1 daquesta Llei orgnica, quan hagi transcorregut, almenys, la meitat de la durada de la mesura dinternament imposada.

3. En el cas que el delicte coms sigui algun dels compresos en els articles 571 a 580 del Codi penal, el jutge, sense perjudici de les altres mesures que corresponguin dacord amb aquesta Llei, tamb ha dimposar al menor una mesura dinhabilitaci absoluta per un temps superior entre quatre i quinze anys al de la durada de la mesura dinternament en rgim tancat imposada, atenent proporcionalment la gravetat del delicte, el nombre dels comesos i les circumstncies que concorrin en el menor.

4. Les mesures de llibertat vigilada que preveu aquest article han de ser ratificades mitjanant una interlocutria motivada, amb laudincia prvia del ministeri fiscal, del lletrat del menor i del representant de lentitat pblica de protecci o reforma de menors en finalitzar linternament, i les han de portar a terme les institucions pbliques encarregades del compliment de les penes.



Article 1111 Pluralitat dinfraccions


15

1. Els lmits mxims establerts a larticle 9 i a lapartat 1 de larticle 10 sn aplicables, dacord amb els criteris establerts a larticle 7, apartats 3 i 4, encara que el menor sigui responsable de dues infraccions o ms, en el cas que aquestes siguin connexes o es tracti duna infracci continuada, i tamb quan un sol fet constitueixi dues infraccions o ms. No obstant aix, en aquests casos, el jutge, per determinar la mesura o mesures que ha dimposar, aix com la seva durada, ha de tenir en compte, a ms de linters del menor, la naturalesa i el nombre de les infraccions, i ha de prendre com a referncia la infracci ms greu. Si malgrat el que disposa larticle 20.1 daquesta Llei les infraccions han estat objecte de diferents procediments, lltim jutge sentenciador ha dassenyalar la mesura o mesures que ha de complir el menor pel conjunt dels fets, dins els lmits i dacord amb els criteris expressats en el pargraf anterior.

2. Quan algun o alguns dels fets a qu es refereix lapartat anterior siguin dels esmentats a larticle 10.2 daquesta Llei, la mesura dinternament en rgim tancat pot arribar a una durada mxima de deu anys per als que tinguin ms de setze anys i de sis anys per als menors daquesta edat, sense perjudici de la mesura de llibertat vigilada que, de manera complementria, correspongui imposar dacord amb larticle esmentat.

3. Quan el menor hagi coms dues infraccions o ms no compreses a lapartat 1 daquest article s aplicable el que disposa larticle 47 daquesta Llei.



Article 1212 Procediment daplicaci de mesures en casos de pluralitat dinfraccions

1. Als fins previstos a larticle anterior, quan el jutge sentenciador tingui coneixement de lexistncia daltres mesures fermes en execuci, pendents dexecuci o suspeses condicionalment, imposades al mateix menor per altres jutges de menors en sentncies anteriors, i una vegada que la mesura o mesures per ell imposades siguin fermes, ha dordenar al secretari judicial que traslladi el testimoni de la seva sentncia, pel mitj ms rpid possible, al jutge que hagi dictat la primera sentncia ferma, el qual s el competent per executar-les totes, i assumeix les funcions que preveu lapartat 2 daquest article.

2. El jutge competent per a lexecuci ha de refondre i ordenar lexecuci de totes les mesures imposades de conformitat amb el que estableix larticle 47 daquesta Llei. Des daquest moment, passa a ser competent a tots els efectes amb exclusi dels rgans judicials que hagin dictat les resolucions posteriors.



Article 1313 Modificaci de la mesura imposada

1. El jutge competent per a lexecuci, dofici o a instncia del ministeri fiscal o del lletrat del menor, amb laudincia prvia daquests i linforme de lequip tcnic i, si sescau, de lentitat pblica de protecci o reforma de menors, pot deixar sense efecte en qualsevol moment la mesura imposada, reduir-ne la durada o substituir-la per una altra, sempre que la


16

modificaci redundi en linters del menor i se li expressi suficientment el retret que es mereix per la seva conducta.

2. En aquests casos, el jutge ha de resoldre mitjanant interlocutria motivada, contra el qual es poden interposar els recursos que preveu aquesta Llei.



Article 1414 Majoria dedat del condemnat

1. Quan el menor a qui se li hagi imposat una mesura de les establertes en aquesta Llei arribi a la majoria dedat, ha de continuar el compliment de la mesura fins a assolir els objectius proposats a la sentncia en qu se li va imposar dacord amb els criteris expressats en els articles anteriors.

2. Quan es tracti de la mesura dinternament en rgim tancat i el menor arribi a ledat de divuit anys sense haver-ne finalitzat el compliment, el jutge de menors, escoltat el ministeri fiscal, el lletrat del menor, lequip tcnic i lentitat pblica de protecci o reforma de menors, pot ordenar en una interlocutria motivada que el seu compliment es porti a terme en un centre penitenciari de conformitat amb el rgim general previst a la Llei orgnica general penitenciria si la conducta de la persona internada no respon als objectius proposats a la sentncia.

3. No obstant el que assenyalen els apartats anteriors, quan les mesures dinternament en rgim tancat siguin imposades a qui hagi complert vint-i-un anys dedat o, havent estat imposades amb anterioritat, no nhagi finalitzat el compliment en assolir aquesta edat, el jutge de menors, escoltats el ministeri fiscal, el lletrat del menor, lequip tcnic i lentitat pblica de protecci o reforma de menors, ha dordenar-ne el compliment en un centre penitenciari dacord amb el rgim general previst a la Llei orgnica general penitenciria, llevat que, excepcionalment, entengui, tenint en compte les circumstncies concurrents, que s procedent la utilitzaci de les mesures que preveuen els articles 13 i 51 daquesta Llei o la seva permanncia en el centre en compliment daquesta mesura quan el menor respongui als objectius proposats a la sentncia.

4. Quan el menor passi a complir la mesura dinternament en un centre penitenciari, queden sense efecte la resta de mesures imposades pel jutge de menors que estiguin pendents de compliment successiu o que estigui complint simultniament amb la dinternament, si aquestes no sn compatibles amb el rgim penitenciari, tot aix sense perjudici que excepcionalment sigui procedent laplicaci dels articles 13 i 51 daquesta Llei.

5. La mesura dinternament en rgim tancat que imposi el jutge de menors dacord amb aquesta Llei sha de complir en un centre penitenciari de conformitat amb el rgim general que preveu la Llei orgnica general penitenciria sempre que, amb anterioritat a linici de lexecuci daquesta mesura, el responsable hagi acomplert ja, totalment o parcialment, o b una pena de pres imposada dacord amb el Codi penal, o b una mesura dinternament executada en un centre penitenciari de conformitat amb els apartats 2 i 3 daquest article.


17



Article 1515 De la prescripci

1. Els fets delictius comesos pels menors prescriuen: 1r Dacord amb les normes del Codi penal, quan es tracti dels fets delictius tipificats en els articles 138, 139, 179, 180 i 571 a 580 del Codi penal o qualsevol altre sancionat en el Codi penal o en les lleis penals especials amb pena de pres igual o superior a quinze anys. 2n Al cap de cinc anys, quan es tracti dun delicte greu sancionat en el Codi penal amb una pena superior a deu anys. 3r Al cap de tres anys, quan es tracti de qualsevol altre delicte greu. 4t Al cap dun any, quan es tracti dun delicte menys greu. 5 Al cap de tres mesos, quan es tracti duna falta.

2. Les mesures que tinguin una durada superior als dos anys prescriuen al cap de tres anys. Les altres mesures prescriuen al cap de dos anys, excepte lamonestaci, les prestacions en benefici de la comunitat i la permanncia de cap de setmana, que prescriuen al cap dun any.



TTOL III De la instrucci del procediment

CAPTOL I Regles generals

Article 16 Incoaci de lexpedient

1. Correspon al ministeri fiscal la instrucci dels procediments pels fets a qu es refereix larticle 1 daquesta Llei.

2. Els qui tinguin notcia dalgun fet dels que indica lapartat anterior, presumptament coms per un menor de divuit anys, lhan de posar en coneixement del ministeri fiscal, el qual pot admetre a trmit la denncia, segons que els fets siguin o no indiciriament constitutius de delicte; ha de custodiar les peces, els documents i els efectes que li hagin estat remesos, i practicar, si sescau, les diligncies que consideri pertinents per comprovar el fet i la responsabilitat del menor en la seva comissi, i pot resoldre larxivament de les actuacions quan els fets no constitueixin delicte o no tinguin autor conegut. La resoluci dictada sobre la denncia sha de notificar als qui lhagin formulat.

3. Una vegada efectuades les actuacions que indica lapartat anterior, el ministeri fiscal ha de donar compte de la incoaci de lexpedient al jutge de menors, que ha diniciar les diligncies de trmit corresponents.


18

4. El jutge de menors ha dordenar alhora lobertura de la pea separada de responsabilitat civil, que sha de tramitar de conformitat amb el que estableixen les regles de larticle 64 daquesta Llei.16

5. Quan els fets esmentats a larticle 1 els hagin coms conjuntament majors dedat penal i persones de les edats indicades al mateix article 1, el jutge dinstrucci competent per al coneixement de la causa, tan aviat com comprovi ledat dels imputats, ha dadoptar les mesures necessries per assegurar lxit de lactivitat investigadora respecte als majors dedat i ordenar remetre testimoni dels particulars necessaris al ministeri fiscal, als efectes que preveu lapartat 2 daquest article.17





Article 17 Detenci dels menors

1. Les autoritats i els funcionaris que intervinguin en la detenci dun menor lhan de practicar de la manera que menys el perjudiqui i estan obligats a informar-lo, en un llenguatge clar i comprensible i de manera immediata, dels fets que se li imputen, de les raons de la detenci i dels drets que lassisteixen, especialment els que reconeix larticle 520 de la Llei denjudiciament criminal, aix com a garantir el respecte daquests drets. Tamb han de notificar immediatament el fet de la detenci i el lloc de la custdia als representants legals del menor i al ministeri fiscal. Si el menor detingut s estranger, el fet de la detenci sha de notificar a les autoritats consulars corresponents quan el menor tingui la residncia habitual fora dEspanya o quan ho sollicitin el mateix menor o els seus representants legals.

2. Qualsevol declaraci del detingut sha de portar a terme en presncia del seu lletrat i dels que exerceixin la ptria potestat, tutela o guarda del menor de fet o de dret, llevat que, en aquest ltim cas, les circumstncies aconsellin el contrari. Si no hi poden ser, la declaraci sha de portar a terme en presncia del ministeri fiscal, representat per una persona diferent de linstructor de lexpedient. El menor detingut t dret a lentrevista reservada amb el seu advocat amb anterioritat i al terme de la prctica de la diligncia de presa de declaraci.18

3. Mentre duri la detenci, els menors han destar custodiats en dependncies adequades i separades de les que sutilitzin per als majors dedat, i rebre les atencions, la protecci i lassistncia social, psicolgica, mdica i fsica que requereixin, tenint en compte ledat, el sexe i les caracterstiques individuals.

4. La detenci dun menor per funcionaris de policia no pot durar ms temps de lestrictament necessari per fer les investigacions tendents a laclariment dels fets, i, en tot cas, dins el termini mxim de vint-i-quatre hores, el menor detingut ha de ser posat en llibertat o a disposici del ministeri fiscal. Sha daplicar, si sescau, el que disposa larticle 520 bis de la Llei denjudiciament criminal, i atribuir la competncia per a les resolucions judicials que preveu aquest precepte al jutge de menors.


19

5. Quan el detingut sigui posat a disposici del ministeri fiscal, aquest ha demetre resoluci, en un termini de quaranta-vuit hores a partir del la detenci, sobre la posada en llibertat del menor, sobre el desistiment a qu es refereix larticle segent o sobre la incoaci de lexpedient, posar-lo a disposici del jutge de menors competent i instar del jutge les mesures cautelars oportunes, dacord amb el que estableix larticle 28.

6. El jutge competent per al procediment dhabeas corpus en relaci amb un menor s el jutge dinstrucci del lloc on es trobi el menor privat de llibertat; si no en consta cap, el del lloc on shagi produt la detenci, i, en defecte dels anteriors, el del lloc on shagin tingut les ltimes notcies sobre el parador del menor detingut. Quan el procediment dhabeas corpus sigui instat pel mateix menor, la fora pblica responsable de la detenci ho ha de notificar immediatament al ministeri fiscal, a ms a ms de donar curs al procediment dacord amb la llei orgnica reguladora.

18 Pargraf 2n afegit per larticle nic.13 de la Llei orgnica 8/2006, de 4 de desembre, per la qual es modifica la Llei


Article 18 Desistiment de la incoaci de lexpedient per correcci en lmbit educatiu i familiar

El ministeri fiscal pot desistir de la incoaci de lexpedient quan els fets denunciats constitueixin delictes menys greus sense violncia o intimidaci en les persones o faltes, tipificats en el Codi penal o en les lleis penals especials. En aquest cas, el ministeri fiscal ha de traslladar les actuacions a lentitat pblica de protecci de menors per a laplicaci del que estableix larticle 3 daquesta Llei. Aix mateix, el ministeri fiscal ha de comunicar als ofesos o perjudicats coneguts el desistiment acordat.19 No obstant aix, quan consti que el menor ha coms anteriorment altres fets de la mateixa naturalesa, el ministeri fiscal ha dincoar lexpedient i, si sescau, actuar tal com autoritza larticle 27.4 daquesta Llei.

19 Pargraf 1r redactat de conformitat amb larticle nic.14 de la Llei orgnica 8/2006, de 4 de desembre, per la qual

es modifica la Llei orgnica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (BOE nm.290, de 5 de desembre, i suplement en catal nm. 28, de 16 de desembre).

Article 19 Sobresement de lexpedient per conciliaci o reparaci entre el menor i la vctima

1. El ministeri fiscal tamb pot desistir de la continuaci de lexpedient, considerant la gravetat i les circumstncies dels fets i del menor, de manera particular la falta de violncia o intimidaci greus en la comissi dels fets i la circumstncia que a ms a ms el menor shagi conciliat amb la vctima o hagi assumit el comproms de reparar el dany causat a la vctima o al perjudicat pel delicte, o shagi comproms a complir lactivitat educativa proposada per lequip tcnic en el seu informe. El desistiment en la continuaci de lexpedient solament s possible quan el fet imputat al menor constitueixi delicte menys greu o falta.

2. Als efectes del que disposa lapartat anterior, sentn produda la conciliaci quan el menor reconegui el dany causat i es disculpi davant la vctima, i aquesta accepti les disculpes, i sentn per reparaci el comproms assumit pel menor amb la vctima o perjudicat de fer determinades accions en benefici daquells o de la comunitat, seguit de la


20

seva realitzaci efectiva. Tot aix sense perjudici de lacord a qu hagin arribat les parts en relaci amb la responsabilitat civil.20

3. Lequip tcnic corresponent ha de fer les funcions de mediaci entre el menor i la vctima o el perjudicat, als efectes que indiquen els apartats anteriors, i ha dinformar el ministeri fiscal dels compromisos adquirits i del grau de compliment.

4. Una vegada produda la conciliaci o complerts els compromisos de reparaci assumits amb la vctima o el perjudicat pel delicte o la falta, o quan una o els altres no es puguin portar a efecte per causes alienes a la voluntat del menor, el ministeri fiscal ha de donar per conclosa la instrucci i sollicitar al jutge el sobresement i larxivament de les actuacions, amb remissi del que sha actuat.

5. En cas que el menor no compleixi la reparaci o lactivitat educativa acordada, el ministeri fiscal continua la tramitaci de lexpedient.

6. En els casos en qu la vctima del delicte o la falta sigui menor dedat o incapa, el comproms a qu es refereix aquest article ha de ser assumit pel seu representant legal, amb laprovaci del jutge de menors.



Article 2021 Unitat dexpedient

1. El ministeri fiscal ha dincoar un procediment per cada fet delictiu, excepte quan es tracti de fets delictius connexos.

2. Tots els procediments tramitats a un mateix menor sarxiven en lexpedient personal que daquest shagi obert a la Fiscalia. De la mateixa manera sarxiven les diligncies al jutjat de menors respectiu.

3. En els casos en qu els delictes atributs al menor expedientat shagin coms en diferents territoris, la determinaci de lrgan judicial competent per a lenjudiciament de tots en unitat dexpedient, aix com de les entitats pbliques competents per a lexecuci de les mesures que sapliquin, sha de fer tenint en compte el lloc del domicili del menor i, subsidiriament, els criteris expressats a larticle 18 de la Llei denjudiciament criminal.

4. Els procediments de la competncia de lAudincia Nacional no poden ser objecte dacumulaci amb altres procediments instruts en lmbit de la jurisdicci de menors, siguin o no els mateixos els subjectes imputats.



Article 21 Remissi a lrgan competent


21

Quan el coneixement dels fets no correspongui a la competncia dels jutjats de menors, el fiscal ha dacordar la remissi del que sha actuat a lrgan legalment competent.

Article 22 De la incoaci de lexpedient

1. Des del mateix moment de la incoaci de lexpedient,el menor t dret a: a) Ser informat pel jutge, el ministeri fiscal o lagent de policia dels drets que lassisteixen. b) Designar un advocat que el defensi, o que li sigui designat dofici, i a entrevistar-shi reservadament, fins i tot abans de prestar declaraci. c) Intervenir en les diligncies que es practiquin durant la investigaci preliminar i en el procs judicial, i a proposar i sollicitar, respectivament, la prctica de diligncies. d) Ser ot pel jutge o el tribunal abans dadoptar qualsevol resoluci que el concerneixi personalment. e) Lassistncia afectiva i psicolgica en qualsevol estat i grau del procediment, amb la presncia dels pares o duna altra persona que indiqui el menor, si el jutge de menors nautoritza la presncia. f) Lassistncia dels serveis de lequip tcnic adscrit al jutjat de menors.

2. Lexpedient sha de notificar al menor des del mateix moment de la seva incoaci, llevat del que disposa larticle 24. Amb aquesta finalitat, el fiscal ha de requerir el menor i els seus representants legals perqu designin un lletrat en el termini de tres dies, i advertir-los que, si no ho fan, hi ha de ser nomenat dofici dentre els integrants del torn despecialistes del collegi dadvocats corresponent. Una vegada produda la designaci, el fiscal lha de comunicar al jutge de menors.22

3. Igualment, el ministeri fiscal ha de notificar a qui aparegui com a perjudicat, des del moment en qu consti en la instrucci de lexpedient, la possibilitat dexercir les accions civils que li corresponguin, i de personar-se davant el jutge de menors en la pea de responsabilitat civil que es tramiti.



Article 23 Actuaci instructora del ministeri fiscal

1. Lactuaci instructora del ministeri fiscal t com a objecte tant valorar la participaci del menor en els fets per expressar-li que la seva conducta mereix ser reprotxada, com proposar les mesures concretes de contingut educatiu i sancionador adequades a les circumstncies del fet i del seu autor i, sobretot, a linters del mateix menor valorat en la causa.

2. El ministeri fiscal ha de donar vista de lexpedient al lletrat del menor i, si sescau, a qui hagi exercit lacci penal, en un termini no superior a vint-i-quatre hores, tantes vegades com aquell ho solliciti.23

3. El ministeri fiscal no pot practicar pel seu compte diligncies restrictives de drets fonamentals, sin que ha de sollicitar del jutjat la prctica de les que calguin per al bon fi de les investigacions. El jutge de menors ha demetre resoluci sobre aquesta petici mitjanant


22

interlocutria motivada. La prctica daquestes diligncies sha de documentar en una pea separada.



Article 2424 Secret de lexpedient

El jutge de menors, a sollicitud del ministeri fiscal, del menor o de la seva famlia, o de qui nexerceixi lacci penal, pot decretar mitjanant interlocutria motivada el secret de lexpedient, en la seva totalitat o parcialment, durant tota la instrucci o durant un perode limitat daquesta. No obstant aix, el lletrat del menor i qui nexerceixi lacci penal han de conixer, sempre, ntegrament lexpedient en evacuar el trmit dallegacions. Aquest incident lha de tramitar el Jutjat en una pea separada.



Article 2525 De lacusaci particular

Es poden personar en el procediment com a acusadors particulars, deslliurats de les accions que preveu larticle 61 daquesta Llei, les persones directament ofeses pel delicte, els seus pares, els seus hereus o els seus representants legals si sn menors dedat o incapaos, amb les facultats i els drets que deriven de ser part en el procediment, entre els quals hi ha, entre altres, els segents: a) Exercir lacusaci particular durant el procediment. b) Instar la imposici de les mesures a qu es refereix aquesta Llei. c) Tenir vista de les actuacions i ser notificat de les diligncies que se sollicitin i sacordin. d) Proposar proves que versin sobre el fet delictiu i les circumstncies de la seva comissi, excepte pel que fa a la situaci psicolgica, educativa, familiar i social del menor. e) Participar en la prctica de les proves, ja sigui en fase dinstrucci o en fase daudincia; a aquests efectes, lrgan actuant pot denegar la prctica de la prova dacarament, si s sollicitada, quan no sigui fonamental per a lesbrinament dels fets o la participaci del menor en aquests. f) Ser ot en tots els incidents que es tramitin durant el procediment. g) Ser ot en cas de modificaci o de substituci de mesures imposades al menor. h) Participar en les vistes o audincies que es realitzin. i) Formular els recursos procedents dacord amb aquesta llei. Una vegada admesa pel jutge de menors la personaci de lacusador particular, se li han de traslladar totes les actuacions substanciades de conformitat amb aquesta Llei i se li ha de permetre intervenir en tots els trmits en defensa dels seus interessos.

25 Article redactat de conformitat amb la disposici final 2.2 de la Llei orgnica 15/2003, de 25 de novembre, per la

qual es modifica la Llei orgnica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal (BOE nm. 283, de 26 de novembre, i suplement en catal nm. 24, d'1 de desembre).

Article 2626 Diligncies proposades per les parts


23

1. Les parts poden sollicitar del ministeri fiscal la prctica de totes les diligncies que considerin necessries. El ministeri fiscal ha de decidir sobre la seva admissi, mitjanant resoluci motivada que ha de notificar al lletrat del menor i a qui, si sescau, exerceixi lacci penal i que ha de posar en coneixement del jutge de menors. Les parts poden reproduir, en qualsevol moment, davant el jutjat de menors la petici de les diligncies no practicades.

2. No obstant el que disposa lapartat anterior, quan alguna de les parts proposi que es porti a terme la declaraci del menor, el ministeri fiscal lha de rebre en lexpedient, llevat que hagi concls la instrucci i lexpedient shagi elevat al Jutjat de menors.

3. Si les diligncies proposades per alguna de les parts afecten drets fonamentals del menor o daltres persones, el ministeri fiscal, si estima pertinent la sollicitud, sha dadrear al jutge de menors de conformitat amb el que disposa larticle 23.3, sense perjudici de la facultat de qui hagi proposat la diligncia de reproduir la seva sollicitud davant del jutge de menors de conformitat amb el que disposa lapartat 1 daquest article.



Article 27 Informe de lequip tcnic

1. Durant la instrucci de lexpedient, el ministeri fiscal ha de requerir a lequip tcnic, que a aquests efectes depn funcionalment daquell, sigui quina sigui la seva dependncia orgnica, lelaboraci dun informe o lactualitzaci dels informes emesos anteriorment, que li ha de lliurar en el termini mxim de deu dies, prorrogable per un perode no superior a un mes en casos de gran complexitat, sobre la situaci psicolgica, educativa i familiar del menor, aix com sobre el seu entorn social, i en general sobre qualsevol altra circumstncia rellevant als efectes de ladopci dalguna de les mesures que preveu aquesta Llei.

2. Lequip tcnic tamb pot proposar una intervenci socioeducativa sobre el menor, i posar de manifest en aquest cas els aspectes que consideri rellevants amb vista a aquesta intervenci.

3. De la mateixa manera, lequip tcnic ha dinformar, si ho considera convenient i en inters del menor, sobre la possibilitat que aquest efectu una activitat reparadora o de conciliaci amb la vctima, dacord amb el que disposa larticle 19 daquesta Llei, amb indicaci expressa del contingut i la finalitat de lactivitat. En aquest cas, no cal elaborar cap informe de les caracterstiques i els continguts de lapartat 1 daquest article.

4. Aix mateix lequip tcnic pot proposar en linforme la convenincia de no continuar la tramitaci de lexpedient en inters del menor, perqu ja se li ha reprotxat prou per mitj dels trmits ja efectuats, o perqu es considera inadequada per a linters del menor qualsevol intervenci, ats el temps transcorregut des de la comissi dels fets. En aquests casos, si es reuneixen els requisits que preveu larticle 19.1 daquesta Llei, el ministeri fiscal pot remetre lexpedient al jutge amb proposta de sobresement, i remetre a ms a ms, si sescau, testimoni del que sha actuat a lentitat pblica de protecci de menors que correspongui, per tal que actu en protecci del menor.


24

5. En tot cas, una vegada elaborat linforme de lequip tcnic, el ministeri fiscal lha de remetre immediatament al jutge de menors i donar-ne una cpia al lletrat del menor.

6. Linforme a qu es refereix aquest article pot ser elaborat o complementat per les entitats pbliques o privades que treballin en lmbit de leducaci de menors i coneguin la situaci del menor que ha estat objecte dexpedient.

CAPTOL II De les mesures cautelars

Article 28 Regles generals

1. El ministeri fiscal, dofici o a instncia de qui hagi exercit lacci penal, quan hi hagi indicis racionals de la comissi dun delicte i el risc deludir o obstruir lacci de la justcia per part del menor o datemptar contra els bns jurdics de la vctima, pot sollicitar al jutge de menors, en qualsevol moment, ladopci de mesures cautelars per a la custdia i defensa del menor expedientat o per a la protecci deguda de la vctima. Aquestes mesures poden consistir en linternament en un centre en el rgim adequat, llibertat vigilada, prohibici daproximar-se o comunicar-se amb la vctima o amb aquells dels seus familiars o altres persones que determini el Jutge, o convivncia amb una altra persona, famlia o grup educatiu. El jutge, escoltat el lletrat del menor, aix com lequip tcnic i la representaci de lentitat pblica de protecci o reforma de menors, que han dinformar especialment sobre la naturalesa de la mesura cautelar, ha de resoldre sobre el que shagi proposat tenint en consideraci especialment linters del menor. La mesura cautelar adoptada es pot mantenir fins que es dicti sentncia ferma.27

2. Per a ladopci de la mesura cautelar dinternament cal atenir-se a la gravetat dels fets, i tamb shan de valorar les circumstncies personals i socials del menor, lexistncia dun perill cert de fuga, i, especialment, el fet que el menor hagi coms o no amb anterioritat altres fets greus de la mateixa naturalesa. El jutge de menors ha de resoldre, a instncia del ministeri fiscal o de lacusaci particular, en una compareixena a la qual tamb han dassistir el lletrat del menor, les altres parts personades, el representant de lequip tcnic i el de lentitat pblica de protecci o reforma de menors, els quals han dinformar el jutge sobre la convenincia de ladopci de la mesura sollicitada en funci dels criteris consignats en aquest article. En la compareixena el ministeri fiscal i les parts personades poden proposar els mitjans de prova que es puguin practicar a lacte o dins de les vint-i-quatre hores segents.28

3. El temps mxim de la mesura cautelar dinternament s de sis mesos, i es pot prorrogar, a instncia del ministeri fiscal, amb laudincia prvia del lletrat del menor i mitjanant interlocutria motivada, per tres mesos ms com a mxim.29

4. Les mesures cautelars shan de documentar en el jutjat de menors en una pea separada de lexpedient.

5. El temps de compliment de les mesures cautelars s a compte, en la seva integritat, del compliment de les mesures que es puguin imposar en la mateixa causa o, si no nhi ha, en altres causes que hagin tingut com a objecte fets anteriors a ladopci daquelles. El jutge, a proposta del ministeri fiscal i ots el lletrat del menor i lequip tcnic que va informar de la


25

mesura cautelar, ha dordenar que es tingui per executada la mesura imposada en aquella part que estimi raonablement compensada per la mesura cautelar.







Article 29 Mesures cautelars en els casos dexempci de la responsabilitat

Si en el transcurs de la instrucci que dugui a terme el ministeri fiscal queda suficientment acreditat que el menor est en situaci dalienaci mental o en qualsevol altra de les circumstncies que preveuen els apartats 1r, 2n o 3r de larticle 20 del Codi penal vigent, shan dadoptar les mesures cautelars necessries per a la protecci i la custdia del menor de conformitat amb els preceptes civils aplicables, i instar, si sescau, les actuacions per a la incapacitaci del menor i la constituci dels organismes tutelars conforme a dret, sens perjudici de concloure la instrucci i defectuar les allegacions que preveu aquesta Llei dacord amb el que estableixen els articles 5.2 i 9, i de sollicitar, pels trmits daquesta, si sescau, alguna mesura teraputica adequada a linters del menor dentre les que preveu aquesta Llei.

CAPTOL III De la conclusi de la instrucci

Article 30 Remissi de lexpedient al jutge de menors

1. Acabada la instrucci, el ministeri fiscal ha de resoldre la conclusi de lexpedient, notificar-la a les parts personades, i remetre al jutjat de menors lexpedient, juntament amb les peces de convicci i altres efectes que pugui haver-hi, amb un escrit dallegacions en el qual ha de constar la descripci dels fets, la seva valoraci jurdica, el grau de participaci del menor, una breu ressenya de les circumstncies personals i socials del menor, la proposici dalguna mesura de les previstes en aquesta Llei amb lexposici raonada dels fonaments jurdics i educatius que laconsellin, i, si sescau, lexigncia de responsabilitat civil.30

2. En el mateix acte ha de proposar al ministeri fiscal la prova de la qual intenti valer-se per a la defensa de la seva pretensi processal.

3. Aix mateix, el ministeri fiscal pot proposar la participaci en lacte de laudincia de les persones o representants dinstitucions pbliques i privades que puguin aportar al procs elements valoratius de linters del menor i de la convenincia o no de les mesures sollicitades. En tot cas han de ser convocades a lacte daudincia les persones o institucions perjudicades civilment pel delicte, aix com els responsables civils.31


26

4. El ministeri fiscal tamb pot sollicitar al jutge de menors el sobresement de les actuacions per algun dels motius que preveu la Llei denjudiciament criminal, aix com la remissi dels particulars necessaris a lentitat pblica de protecci de menors, si sescau.





TTOL IV De la fase daudincia

Article 3132 Obert

5.2000 llei menor

Documents