4t eso esquemes - resum_ tema 2

TEMA 2: REVOLUCIONS LIBERALS i MOVIMENTS NACIONALISTES ( 1789 – 1871 )

TEMA 2: ASPECTES A TRACTAR al TEMAINDEX

INTRODUCCIÓ: FOTOGRAFIA,TEXT i ACTIVITATS, VIDEOI. LIBERALISME i NACIONALISME

DEFINICIÓ i PRINCIPIS BÀSICSII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA:

• CAUSES• INICI o ESCLAT --- ASSEMBLEA NACIONAL CONSTITUIENT• ETAPES:

• MONARQUIA CONSTITUCIONAL (1789 – 1792 )III. LA PRIMERA REPÚBLICA (1792 – 1799 ):

o CONVENCIÓ GIRONDINAo CONVENCIÓ JACOBINA --- TERROR ROBESPIERREo CAIGUDA dels JACOBINS La REPÚBLICA BURGESA NAPOLEÓ BONAPARTE

IV. EL PERÍODE NAPOLEÒNIC ( 1799 – 1815 ) NAPOLEÓ de CÒNSOL a EMPERADOR CONQUISTA DE L’IMPERI NAPOLEÒNIC LA CAIGUDA DE NAPOLEÓ

V. RESTAURACIÓ i REVOLUCIONS LIBERALS ( 1815 – 1848 ):• L’EUROPA de la RESTAURACIÓ CONGRÉS de VIENA• Les REVOLUCIONS del 1830• Les REVOLUCIONS del 1848

VI. ELS MOVIMENTS NACIONALISTES: PRIMERS MOVIMENTS NACIONALISTES LA UNITAT D’ITÀLIA: CAVOUR – GARIBALDI – VICTOR MANUEL II de SAVOIA LA UNIFICACIÓ D’ALEMANYA: ZOLLVEREIN -- GUILLEM I -- BISMARCK

ESQUEMA - GUIÓ 1. LIBERALISME i NACIONALISME

LIBERALISME: DEFINICIÓ D’ON VA SORGIR CONCEPTE DE LA SOCIETAT QUE TENIA

LIBERALISME POLÍTIC, PRINCIPIS BÀSICS, SOBRE ELS QUE ES FONAMENTA:

1. SOBIRANIA NACIONAL1. SEPARACIÓ DE PODERS2. EXISTENCIA D’UNA CONSTITUCIÓ EXPLICACIÓ dels MATEIXOS3. DRETS DE PROPIETAT

ESTAT LIBERAT: ORIGEN FORMES que POT PRESENTAR i DIFERÈNCIES ENTRE ELLES MONARQUIA

REPÚBLICA

NACIONALISME: QUÈ ÉS i QUÈ DEFENSA

NACIÓ: o QUÈ ÉS i FORMES en que es MANIFESTA:

DISGREGADOR INTERGRADOR o UNIFICADOR


LIBERALISME: DEFINICIÓ:CORRENT IDEOLÒGICA i a la vegada també una DOCTRINA

POLÍTICA i ECONÓMICA VA SORGIR: IDEES de John LOCKE i dels IL.LUSTRATS FRANCESOS CONCEPTE DE LA SOCIETAT: CONJUNT D’ÉSSERS LLIURES, ELS CIUTADANS,

QUE GAUDEIXEN D’UNS DRETS i D’UNES LLIBERTATS FONAMENTALS, QUE L’ESTAT HA DE GARANTIR

LIBERALISME POLÍTIC, PRINCIPIS BÀSICS, SOBRE ELS QUE ES FONAMENTA:1. SOBIRANIA NACIONAL

1. SEPARACIÓ DE PODERS2. EXISTENCIA D’UNA CONSTITUCIÓ EXPLICACIÓ dels MATEIXOS3. DRETS DE PROPIETAT

ESTAT LIBERAT: ORIGEN: BURGESIA, DESCONTENTA AMB L’ABSOLUTISME i amb el SISTEMA SOCIAL PRIVILEGIAT, VA FER SEUES LES IDEES ILUSTRADES i del LIBERALISME i VA IMPULSAR LES REVOLUCIONS BURGESES, QUE VAN POSAR FI A L’ABSOLUTISME FORMES que POT PRESENTAR i DIFERÈNCIES ENTRE ELLES

MONARQUIA;MANTENINT UN REI HEREDITARI REPÚBLICA:INSTAURANT UNA PRESIDÈNCIA ELECTIVA


NACIONALISME:

QUÈ ÉS: IDEOLOGIA POLÍTICA de CARÀCTER LIBERAL.

QUÈ DEFENSA: QUE DEFENSA LA LLIBERTAT DE LES NACIONS ENS CONSTITUIR-SE EN ESTATS INDEPENDENTS

NACIÓ: o QUÈ ÉS: CONJUNT DE CIUTADANS QUE TENEN UNA SÈRIE DE LLAÇOS CULTURALS PROPIS, com

SÓN: LLENGUA, TRADICIONS, RELIGIÓ, PASSAT ..

o FORMES en que es MANIFESTA:

DISGREGADOR: DEFENSA SEPARAR-SE D’UN ESTAT MULTINACIONAL o SIGUI VARIES NACIONS, CAS DE L’IMPERI OTOMÀ i l’AUSTROHONGARÉS

INTERGRADOR o UNIFICADOR: AJUNTA NACIONS QUE ESTAVEN DIVIDIDES EN DIFERENTS ESTATS, CAS D’ITÀLIA i ALEMANYA


LIBERALISME: DEFINICIÓ: UNA CORRENT IDEOLÒGICA i a la vegada també una DOCTRINA POLÍTICA i

ECONÓMICA VA SORGIR:A PARTIR DE LES IDEES de John LOCKE i dels IL.LUSTRATS FRANCESOS CONCEPTE DE LA SOCIETAT:

CONJUNT D’ÉSSERS LLIURES, ELS CIUTADANS, QUE GAUDEIXEN D’UNS DRETS i D’UNES LLIBERTATS FONAMENTALS, QUE L’ESTAT HA DE GARANTIR


1. SEPARACIÓ DE PODERS2. EXISTENCIA D’UNA CONSTITUCIÓ3. DRETS DE PROPIETAT

1. SOBIRANIA NACIONAL EL PRINCIPI DE PODER RESIDEIX EN LA NACIÓ i CAP INDIVIDU O COL·LECTIU POT APROPIAR-SE-LA

IMPLICA FER ELECCIONS PERIÒDIQUES PER ELEGIR ELS REPRESENTANTS DE LA VOLUNTAT NACIONAL ( SISTEMA REPRESENTATIU ) MITJANÇANT EL DRET AL SUFRAGI, PER MIG DEL VOT, EN UNES ELECCIONS i CANALITZAT A TRAVÉS DELS PARTITS POLÍTICS

2. SEPARACIÓ DE PODERS PER EVITAR LA CONCENTRACIÓ DE PODER EN UNA MATEIXA PERSONA i EVITAR LA TIRANIA,DIVIDIR el PODER, EN TRES GRUPS DIFERENTS i INDEPENDENTS: L'EXECUTIU, HA D'ESTAR LIMITAT EN LES SEUES ATRIBUCIONS S’ENCARREGA D’APLICAR LES LLEIS i RECAU en el GOVERN EL LEGISLATIU, ELABORA LES LLEIS i PERTANY AL PARLAMENT o una ASSEMBLEA ELECTIVA EL JUDICIAL, DEU DE GARANTIR EL COMPLIMENT DE LES LLEIS i SANCIONAR ELS INFRACTORS, ESTÀ EN MANS dels TRIBUNALS de JUSTICIA i HA DE SER INDEPENDENT dels ALTRES PODERS

ESQUEMA - GUIÓ 1. LIBERALISME i NACIONALISME LIBERALISME POLÍTIC, PRINCIPIS BÀSICS, SOBRE ELS QUE ES FONAMENTA:

3. EXISTÈNCIA d’una CONSTITUCIÓ LES LLEIS ESTAN SEMPRE D'ACORD AMB UNA CONSTITUCIÓ, ELABORADA PEL PARLAMENT i RATIFICADA PEL POBLE LA LLEI GARANTEIX els DRETS i les LLIBERTATS dels CIUTADANS, COM la seua IGUALTAT JURÍDICA i FISCAL i FIXA els LÍMITS del PODER i DEFINEIX les RELACIONS ENTRE els PODERS de l’ESTAT i els dels CIUTADANS

4. DRETS de PROPIETAT ELS CIUTADANS PODEN DISPOSAR LLIUREMENT DELS SEUS BÉNS L’ECONOMIA ES FONAMENTA EN EL LLIURE MERCAT i l’ESTAT NO HA D’INTERVENIR EN ELS AFERS ECONÒMICS

ESTAT LIBERAT: ORIGEN :

- LA BURGESIA, DESCONTENTA AMB L’ABSOLUTISME i amb el SISTEMA SOCIAL PRIVILEGIAT, VA FER SEUES LES IDEES ILUSTRADES i del LIBERALISME i VA IMPULSAR LES REVOLUCIONS BURGESES, QUE VAN POSAR FI A L’ABSOLUTISME

FORMES i DIFERÈNCIES:- La MONARQUIA, MANTENINT UN REI HEREDITARI- La REPÚBLICA, INSTAURANT UNA PRESIDÈNCIA ELECTIVA

NACIONALISME: ES: IDEOLOGIA POLÍTICA de CARÀCTER LIBERAL QUE DEFENSA LA LLIBERTAT DE LES NACIONS ENS

CONSTITUIR-SE EN ESTATS INDEPENDENTS. DEFENSA: LA NECESSITAT DE FER COINCIDIR ESTAT i NACIÓ, es a dir REAGRUPAR EN L’INTERIOR

D’UNES MATEIXES FRONTERES ELS MEMBRES D’UNA COMUNITAT NACIONAL. NACIÓ:

o ES: CONJUNT DE CIUTADANS QUE TENEN UNA SÈRIE DE LLAÇOS CULTURALS PROPIS, com: LLENGUA, TRADICIONS, RELIGIÓ, PASSAT ..

o NACIONALISMES ES MANIFESTA DE DUES FORMES: DISGREGADOR: DEFENSA SEPARAR-SE D’UN ESTAT MULTINACIONAL o SIGUI VARIES

NACIONS, CAS DE L’IMPERI OTOMÀ i l’AUSTROHONGARÉS INTERGRADOR o UNIFICADOR: AJUNTA NACIONS QUE ESTAVEN DIVIDIDES EN DIFERENTS

ESTATS, CAS D’ITÀLIA i ALEMANYA

ESQUEMA - RESUM 1. LIBERALISME i NACIONALISME LIBERALISME el podem DEFINIR COM:

- UNA CORRENT IDEOLÒGICA i a la vegada també una DOCTRINA POLÍTICA i ECONÓMICA, que va SORGIR A PARTIR DE LES IDEES DE: - John LOCKE - dels IL.LUSTRATS FRANCESOS - EL CONCEPTE DE LA SOCIETAT QUE DEFENSA EL LIBERALISME, ERA LA D’UN CONJUNT D’ÉSSERS LLIURES, ELS CIUTADANS, QUE GAUDEIXEN D’UNS DRETS i D’UNES LLIBERTATS FONAMENTALS, QUE L’ESTAT HA DE GARANTIR


1. SEPARACIÓ DE PODERS2. EXISTENCIA D’UNA CONSTITUCIÓ3. DRETS DE PROPIETAT

1. SOBIRANIA NACIONAL EL PRINCIPI DE PODER RESIDEIX EN LA NACIÓ i CAP INDIVIDU O COL·LECTIU POT APROPIAR-SE-LA

IMPLICA FER ELECCIONS PERIÒDIQUES PER ELEGIR ELS REPRESENTANTS DE LA VOLUNTAT NACIONAL, MITJANÇANT EL DRET AL SUFRAGI, PER MIG DEL VOT, EN UNES ELECCIONS i CANALITZAT A TRAVÉS DELS PARTITS POLÍTICS

2. SEPARACIÓ DE PODERS PER EVITAR LA CONCENTRACIÓ DE PODER EN UNA MATEIXA PERSONA i EVITAR LA TIRANIA, es deu de DIVIDIR el PODER, EN TRES GRUPS DIFERENTS i INDEPENDENTS: L'EXECUTIU, S’ENCARREGA D’APLICAR LES LLEIS i RECAU en el GOVERN EL LEGISLATIU, ELABORA LES LLEIS i PERTANY AL PARLAMENT o una ASSEMBLEA ELECTIVA EL JUDICIAL, DEU DE GARANTIR EL COMPLIMENT DE LES LLEIS i SANCIONAR ELS INFRACTORS, ESTÀ EN MANS dels TRIBUNALS de JUSTICIA i HA DE SER INDEPENDENT dels ALTRES PODERS

ESQUEMA - RESUM 1. LIBERALISME i NACIONALISME

LIBERALISME POLÍTIC, PRINCIPIS BÀSICS, SOBRE ELS QUE ES FONAMENTA:3. EXISTÈNCIA d’una CONSTITUCIÓ

CONSTITUCIÓ, ELABORADA PEL PARLAMENT i RATIFICADA PEL POBLE SERÀ LA LLEI que GARANTEIX els DRETS i les LLIBERTATS dels CIUTADANS, COM la seua IGUALTAT JURÍDICA i FISCAL i FIXA els LÍMITS del PODER i DEFINEIX les RELACIONS ENTRE els PODERS de l’ESTAT i els dels CIUTADANS

4. DRETS de PROPIETAT ELS CIUTADANS PODEN DISPOSAR LLIUREMENT DELS SEUS BÉNS L’ECONOMIA ES FONAMENTA EN EL LLIURE MERCAT i l’ESTAT NO HA D’INTERVENIR EN ELS AFERS ECONÒMICS

O ORIGEN :

- LA BURGESIA, DESCONTENTA AMB L’ABSOLUTISME i amb el SISTEMA SOCIAL PRIVILEGIAT, VA FER SEUES LES IDEES ILUSTRADES i del LIBERALISME

FORMES i DIFERÈNCIES:

- La MONARQUIA, que MANTÉ UN REI HEREDITARI- La REPÚBLICA, INSTAURANT UNA PRESIDÈNCIA ELECTIVA

ESTAT LIBERAL:

NACIONALISME: ES: IDEOLOGIA POLÍTICA de CARÀCTER LIBERAL QUE DEFENSA LA LLIBERTAT

DE LES NACIONS ENS CONSTITUIR-SE EN ESTATS INDEPENDENTS. DEFENSA: LA NECESSITAT DE FER COINCIDIR ESTAT i NACIÓ, es a dir

REAGRUPAR EN L’INTERIOR D’UNES MATEIXES FRONTERES ELS MEMBRES D’UNA COMUNITAT NACIONAL.

NACIÓ: o ES: CONJUNT DE CIUTADANS QUE TENEN UNA SÈRIE DE LLAÇOS CULTURALS

PROPIS, com poden ser: LLENGUA, TRADICIONS, RELIGIÓ, PASSAT ..NACIONALISMES ES MANIFESTA DE DUES FORMES:

DISGREGADOR: DEFENSA SEPARAR-SE D’UN ESTAT MULTINACIONAL o SIGUI VARIES NACIONS, CAS DE L’IMPERI OTOMÀ i l’AUSTROHONGARÉS

INTERGRADOR o UNIFICADOR: AJUNTA NACIONS QUE ESTAVEN DIVIDIDES EN DIFERENTS ESTATS, CAS D’ITÀLIA i ALEMANYA

ESQUEMA - GUIÓ 2. ELS INICIS de la REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 – 1792 )

CAUSES DE LA REVOLUCIÓ ECONOMIQUES i SOCIALS:MALES COLLITES,ALÇADA DE PREUS, DESCONTENT POPULAR CRISI FINANCIERA: ELEVADES DESPESES DE LA CORT i L’AJUDA A LA INDEPENDÈNCIA

DELS ESTATS UNITS ESCLAT o INICI DE LA REVOLUCIÓ:

1789 FALTA DE DINERS CONVOQUEN ESTATS GENERALS

TERCER ESTAT ELS ABANDONA

ASSEMBLEA NACIONAL

ASSEMBLEA NACIONAL CONSTITUIENT

FER UNA CONSTITUCIÓ

1r ETAPA: MONARQUIA CONSTITUCIONAL

NOVA CONSTITUCIÓ

ASSEMBLEA LEGILATIVA


CAUSES DE LA REVOLUCIÓ: CRISIS ECONÒMICA i SOCIAL, VISIBLE EN:

MALES COLLITES QUE PROVOQUEN L’ALÇADA DELS PREUS i el DESCONTENT POPULAR DESCONTENT DE LA BURGESIA, PER LA SEUA MARGINACIÓ POLÍTICA

CRISIS FINANCIERA DE LA MONARQUIA, PER LES ELEVADES DESPESES DE LA CORT i l’AJUDA FRANCESA A LA INDEPENDÈNCIA DELS ESTATS UNITS

LA POSSIBLE SOLUCIÓ AL PROBLEMES FINANCIERS ERA LA REFORMA FISCAL, QUE OBLIGARIA ALS PRIVILEGIATS (ARISTOCRÀCIA) A PAGAR IMPOSTOS i el MONARCA ABSOLUT TENIA POR QUE AIXÓ SUPOSARA EL SEU DESCONTENT i que per tant li RETIRAREN EL SEU APOIO

ESCLAT o INICI de la REVOLUCIÓ:REVOLUCIÓ S’INICIA EN 1789, AMB:

LA REVOLTA DELS PRIVILEGIATS AL NEGAR-SE ACCEPTAR EL PAGAMENT DE NOUS IMPOSTOS PRIVILEGIATS, VAN EXIGIR A LLUIS XVI, QUE CONVOCARA ELS ESTATS GENERALS

ESTATS GENERALS: PRESIDITS PEL REI i FORMATS PELS REPRESENTANTS de la NOBLESA, el CLERO i el TERCER ESTAT; PROBLEMA: ELS PRIVILEGIATS ES NEGEN ACCEPTAR QUE EL VOT FORA PER PERSONA i NO PER ESTAMENT, PROVOCA QUE L’ESTAT POPULAR, ABANDONE LA REUNIÓ DELS ESTATS GENERALS

ASSEMBLEA NACIONAL, AMB LA FINALITAT D’ELABORAR UNA CONSTITUCIÓ, QUE REFLECTIRA LA VOLUNTAT DE LA MAJORIA DELS FRANCESOS

EL 14 JULIOL ASSALTEN LA PRESÓ DE LES TULLERIES PER APODERAR-SE DEL ARSENAL D’ARMES. DAVANT EL DESCONTENT POPULAR i el SUPORT ALS DIPUTATS DEL TERCER ESTAT, LLUIS XVI, RECONEIX LA

LEGALITAT DE L’ASSEMBLEA NACIONAL CONSTITUIENT


FASES DE LA REVOLUCIÓ:1. LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL, del 1789 al 1792:• APOIADA PER LA BURGESIA CONSERVADORA QUE ASPIRAVA a PODER ABOLIR L’ANTIC RÈGIM i

IMPOSAR UN LIBERALISME RESTRINGIT (CENSATARI)2. LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA, entre 1792 i 1794:• POCLAMADA PER LA BURGESIA RADICAL, DAVANT LA NEGATIVA DEL MONARCA i els

PRIVILEGIATS, A ACCEPTAR ELS CANVIS REVOLUCIONARIS i D’EMPRENDRE UNES TRANSFORMACIONS MÉS PROFUNDES EN SENTIT DEMOCRATIC, COM EL SUFRAGI UNIVERSAL i IGUALITARI, CON LLEIS SOCIALS

3. LA REPÚBLICA BURGESA, entre 1794 al 1799: AL RADICALITZAR-SE LA REVOLUCIÓ, LA BURGESIA MODERADA IMPLANTA DE NOU EL

LIBERALISME CENSATARI MONARQUIA CONSTITUCIONAL ( 1789 – 1792 )

REFORMES i OBJECTIUS DE L’ASSEMBLEA NACIONAL CONSTITUIENT: ABOLIR L’ANTIC RÈGIM CONVERTIR FRANÇA EN UNA MONARQUIA CONSTITUCIONAL i PARLAMENTARIA AGOST de 1789, ES VA DECRETAR L’ABOLICIÓ DEL FEUDALISME VA PROMULGAR LA DECLARACIÓ DE DRETS DE L’HOME i del CIUDATÀ, RECONEIXIA com a DRETS INALIENABLES les LLIBERTATS INDIVIDUALS i la IGUALTAT

DAVANT la LLEI i els IMPOSTOS 1791, ES PROMULGA UNA CONSTITUCIÓ:

que va EXEMPLIFICAR: ELS IDEALS LIBERALS: SEPARACIÓ DE PODERS, SOBIRANIA NACIONAL,IGUALTAT LEGAL DELS CIUTADANS, PERÒ RESERVABA AL REI EL DRET DE VETO

ESTABLIA EL SUFRAGI INDIRECTE i CENSATARI

DESPRES DE L’APROVACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ, ES FORMA L’ASSEMBLEA LEGISLATIVA

ESQUEMA - RESUM 3. LA PRIMERA REPÚBLICA FRANCESA ( 1792 – 1799 ) FAMILIA REIAL i els PRIVILEGIATS NO ACCEPTEN CANVIS PROPOSATS PER L’ASSEMBLEA NACIONAL

REI FUIG DE PARIS ES DESCOBERT i DETINGUT

REVOLTES SANS CULOTTES ASSALTEN PALAU REIAL i EMPRESONEN AL REI

PROCLAMA LA REPÚBLICA (1792)

ESTAVA EN MANS dels GIRONDINS CREEN UNA CONVENCIÓ NACIONAL: - ELEGIDA: SUFRAGI UNIVERSAL MASCULÍ - INICIA: JUDICI DEL REI i la SEUA DONA - SON ACUSATS DE TRAÏCIÓ,CONDEMNATS i

EXECUTATS en la GUILLOTINA MORT del REI PROVOCARÀ:

L’ALIANÇA de les MONARQUIES EUROPEES CONTRA FRANÇA A L’INTERIOR REVOLTES CONTRAREVOLUCIONARIES i CONSPIRACIONS REIALISTES

Juny 1793 JACOBINS ACONSEGUIXEN EL PODER FASE MÉS RADICAL de la REVOLUCIÓ NOVA CONSTITUCIÓ DEMOCRACIA SOCIAL, BASADA en:

SOBIRANIA NACIONAl, SUFRAGI UNIVERSAL DIRECTE i DRET a la IGUALTAT EXECUTIU en MANS COMITÉ de SALVACIÓ PÚBLICA

OTORGA TOT EL PODER A ROBESPIERRE PER FER FRONT A L’AMENAÇA EXTERIOR S’ORGANITZA UN NOU EXÈRCIT PER DERROTAR ALS CONTRAREVOLUCIONARIS S’IMPULSA UNA POLÍTICA DE TERROR PER RESPONDRE A LES DEMANDES DELS SANS-CULOTTES S’APROVEN LLEIS SOCIALS,

PER CONTROLAR ELS PREUS i SALARIS i els TANQUEN LES ESGLÉSIES RADICALITZACIÓ de la REVOLUCIÓ PROVOCA L’OPOSICIÓ de GRAN PART de la

POBLACIÓ SOBRETOT LA BURGESIA VEIA PERILLAR la SEUA HEGEMONIA SOCIAL

ESQUEMA - GUIÓ 3. LA PRIMERA REPÚBLICA FRANCESA ( 1792 – 1799 ) RADICALITZACIÓ de la REVOLUCIÓ PROVOCA L’OPOSICIÓ de GRAN PART de la POBLACIÓ

SOBRETOT LA BURGESIA VEIA PERILLAR la SEUA HEGEMONIA SOCIAL

Juliol 1794 COLP D’ESTAT DE LA BURGESIA ROBESPIERRE i altres JACOBINS SÓN ENDERROCATS i EXECUTATS

REPÚBLICA BURGESA (1794 – 1799 ) VA DEROGAR LA CONSTITUCIÓ de 1793 VA CLAUSURAR ELS CLUBS JACOBINS VA ANUL.LAR LES LLEIS JACOBINES VA PROMOURE RETORN DELS EXILIATS, A CAUSA DEL TERROR

ELABORA UNA NOVA CONSTITUCIÓ, la de 1795: ATORGAVA poder EXECUTIU a un GOVERN COL.LEGIAT

DIRECTORI RESTABLIA EL SUFRAGI CENSATARI CONFIAVA EL PODER LEGISLATIU A DUES CAMBRES:

CONSELL DELS CINC-CENTS CONSELL D’ANCIANS

CONTEXT DE: CRISI POLÍTICA i SOCIAL DE GUERRA CONTRA LES POTÈNCIES ABSOLUTISTES D’EUROPA

EXÈRCIT VA SER L’ÚNICA INSTITUCIÓ CAPAÇ DE POSAR ORDRE, TANT a L’INTERIOR, COM DERROTANT als INVASORS en l’EXTERIOR

NAPOLEÓ BONAPART, amb l’APOIO de la BURGESIA COLP D’ESTAT FI DEL DIRECTORI INTENCIÓ NO ERA TORNAR A L’ANTIC RÈGIM, SINÓ CONSOLIDAR LA REVOLUCIÓ,

PERÒ SOLS en els ASPECTES MÉS MODERATS

ESQUEMA - RESUM 4. EL PERÍODE NAPOLEÓNIC ( 1799 – 1815 ) 1799 NAPOLEÓ es NOMENAT CÒNSOL FI del DIRECTORI

INICI del CONSOLAT CARACTERITZAR per: GOVERN PERSONALISTA i AUTORITARI SENSE SEPARACIÓ de PODERS NO INCLOÏA DECLARACIÓ de DRETS OBJECTIU POSAR FI a la REVOLUCIÓ i ESTABLIR un

SISTEMA POLÍTIC que CONSOLIDARA ALGUNES de les CONQUESTES REVOLUCIONÀRIES

REFORMES PLANTEJADES PER NAPOLEÓ: En ECONOMIA RESTABLEIX el LIBERALISMR ECONÒMIC PROTEGEIX LA INICIATIVA PRIVADA i els INTERESSOS de la BURGESIA CREA EL BANC de FRANÇA, PER IMPULSAR la INDÚSTRIA i el COMERÇ En RELIGIÓ FIRMA un CONCORDAT amb l’ESGLÉSIA En JUSTICIA ELABORA UNA SÈRIE de CODIS, com són el CIVIL, PENAL, de COMERÇ En l’ADMINISTRACIÓ REORDENA L’ESTAT en un SENTIT CENTRALITZADOR, PER MIG

de les PREFECTURES (PROVÍNCIES ) En l’ENSENYAMENT REFORMA L’ENSENYAMENT PER MIG dels LICEUS (ESCOLES) de

l’ESTAT FIGURA DE NAPOLEÓ:

1802 DAVANT EL GRAN PODER QUE TENIA ES VA FER NOMENAR CONSOL VITALICI 1804 ES VA CORONAR EMPERADOR

GRAN PRESTIGI FONAMENTAT EN LA SEUA EXTRAORDINÀRIA CAPACITAT MILITAR que li PERMET OCUPAR LA MAJORIA D’EUROPA

ESQUEMA - RESUM 4. EL PERÍODE NAPOLEÓNIC ( 1799 – 1815 ) 1814 ES DERROTAT PER RÚSSIA i ESPANYA

VA ABDICAR i VA SER EXILIAT A LA ILLA D’ELBA 1815 ACONSEGEIX EIXIR DE L’ILLA D’ELBA i TORNAR DE NOU AL PODER de FORMA BREU Juny 1815 ES DERROTAT DEFINITIVAMENT WATERLOO pels EXERCITS BRITÀNICS

i de PRUSSIA ABDICA DE NOU i VA SER DESTERRAT A LA ILLA DE SAINT HELENA

1821 VA MORIR en l’ILLA de SAINT HELENE DESPRÉS DE LA SEUA MORT TANT A FRANÇA COM A GRAN PART D’EUROPA SEMBLAVA INEVITABLE EL RETORN DE L’ANTIC RÈGIM

ESQUEMA - RESUM 5. RESTAURACIÓ i MOVIMENTS LIBERALS ( 1815 – 1848 ) ENTRE 1814 i 181 CONGRÉS de VIENA REUNIÓ dels ESTATS VENCEDORS de NAPOLEÓ:

RÚSSIA, REGNE UNIT, PRÚSSIA i ÀUSTRIA

OBJECTIU POSAR FI a l’EXPANSIÓ de les IDEES LIBERALS PROPICIADES per la REVOLUCIÓ FRANCESA

VOLIA GARANTIR la RESTAURACIÓ de l’ABSOLUTISME MONÀRQUIC en TOTA EUROPA

REMODELACIÓ DEL MAPA D’EUROPA BASE INTERESSOS DEL GRANS POTÈNCIES i SENSE TINDRE EN

COMPTE LES ASPIRACIONS NACIONALISTES DELS POBLES ACORDS RETORN de FRANÇA a les FRONTERES de 1792 DIVISIÓ de l’IMPERI NAPOLEÒNIC ENTRE els VENCEDORS

PRINCIPIS IDEOLÒGICS ESTABLITS al CONGRÉS de VIENA: LEGITIMITAT dels MONARQUES ABSOLUTS NEGACIÓ de la SOBIRANIA NACIONAL EQUILIBRI ENTRE els GRANS POTÈNCIES, per MIG de CONGRESSOS

PERIÒDICS DRETS D’INTERVENCIÓ CREAVA LA SANTA ALIANÇA (1815)

TRACTAT D’AJUDA MUTUA ENTRE els MONARQUES ABSOLUTS DAVANT de QUALSEVOL AMENAÇA de REVOLUCIÓ LIBERAL

REVOLUCIONS de 1830: SUPORT POPULAR VAN TRIOMFAR A FRANÇA i POLÒNIA

VAN SIGNIFICAR la SUSTITUCIÓ de l’ABSOLUTISME PER SISTEMES POLÍTICS LIBERALS, ON LA BURGESIA TENIA EL PODER

ESQUEMA - RESUM 5. RESTAURACIÓ i MOVIMENTS LIBERALS ( 1815 – 1848 )

REVOLUCIONS de 1848: VAN SIGNIFICAR l’APARICIÓ dels IDEALS DEMOCRÀTICS: SUFRAGI UNIVERSAL,

SOBIRANIA POPULAR, IGUALTAT SOCIAL SORGIMENT dels TREBALLADORS COM a FORÇA POLÍTICA

LLOCS ON es VAN DONAR: FRANÇA

ALÇAMENT POPULAR QUE VA DESTRONAR a LLUÍS FELIP D’ORLEANS i va PROCLAMAR la SEGONA REPÚBLICA

NOU RÈGIM VA ADOPTAR UNA SÈRIE de MESURES DEMOCRÀTIQUES LA REPÚBLICA VA EVOLUCIONAR EN UN SENTIT CONSERVADOR i va

ACABAR IMPOSANT el SEU PODER PERSONAL i PROCLAMANT el SEGON IMPERI FRANCÉS

IMPERI AUSTRÍAC: REVOLTA VA TINDRE UN CARÀCTER LIBERAL i TAMBÉ va ser un

ALÇAMENT NACIONALISTA, CONTRA L’IMPERI HONGARÉS

MAJORIA D’AQUESTES REVOLUCIONS VAN SER SUFOCADES, PERÒ les REFORMES DEMOCRÀTIQUES i MOLTES ASPIRACIONS NACIONALS es VAN CONSOLIDAR

ESQUEMA - RESUM 6. ELS MOVIMENTS NACIONALISTES ANTECEDENTS dels MOVIMENTS NACIONALISTES:

L’EXPANSIÓ NAPOLEÒNICA, que HAVIA DESPERTAT els SENTIMENTS NACIONALISTES a EUROPA El CONGRÉS de VIENA, que VA REORDENAR les FRONTERES d’EUROPA A FAVOR dels IMPERIS, SENSE TINDRE en

COMPTE la IDENTITAT NACIONAL dels POBLES PRIMERS MOVIMENTS NACIONALISTES:

GRECIA: FORMAVA PART DE L’IMPERI OTOMÀ o TURC i ES SENTIEN DOMINATS PER UN POBLE AMB UNA

RELIGIÓ i CULTURA DIFERENTS, QUE VA ANAR FORJANT UN MOVIMENT QUE REIVINDICAVA els PRINCIPIS LIBERALS i la INDEPENDÈNCIA de l’IMPERI TURC

BÈLGICA: ESTAVA UNIDA A HOLANDA PEL CONGRÉS DE VIENA, PERÒ L’EXPANSIÓ de les IDEES LIBERALS VA

FER QUE TRIOMFARA LA REVOLUCIÓ Les COLÒNIES ESPANYOLES D’AMÈRICA CONTINENTAL:

ES VAN REBEL.LAR CONTRA LA METRÒPOLI i es VAN DECLARAR INDEPENDENTS LA UNITAT D’ITÀLIA:

ITÀLIA ESTAVA DIVIDIDA en DIVERSOS ESTATS: ESTATS PONTIFICIS, LLOMBARDIA, VÈNETO PIEMONT UNIC REGNE MANIFESTAVA A FAVOR DE

LA UNIFICACIÓ i ESTAVA GOVERNAT PER una MONARQUIA LIBERAL DINASTIA de SAVOIA

DESENVOLUPAMENT del PROCÉS UNIFICADOR: INICI CAVOUR, CAP del GOVER de PIEMONT, INICIA UNA GUERRA CONTRA

ÀUSTRIA PER ACONSEGUIR L’ANNEXIÓ DE LLOMBARDIA GARIBALDI, AL MATEIX TEMPS DERROTA ALS MONARQUES DEL CENTRE i

SUD D’ITÀLIA 1861 VICTOR MANUEL II de SAVOIA, REI del PIEMONT, ES PROCLAMAT PEL

PARLAMENT COM A REI D’ITÀLIA UNIFICACIÓ DEFINITIVA D’ITALIA

ESQUEMA - RESUM 6. ELS MOVIMENTS NACIONALISTES LA UNIFICACIÓ D’ALEMANYA:

ALEMANYA COMENÇAMENT S. XIX ESTAVA FRACCIONADA EN TRENTA-SIS ESTATS PROBLEMA PRINCIPAL PER A LA SEUA UNITAT

RIVALITAT ENTRE LES DUES POTÈNCIES GERMÀNIQUES QUE VOLIEN LIDERAL LA UNIFICACIÓ TERRITORIAL:

ÀUSTRIA PRÚSSIA VA PRENDRE LA INICIATIVA i va LIDERAR UNA UNIÓ DUANERA

ZOLLVEREIN AGRUPAVA MAJORIA DELS ESTAT ALEMANYS 1861 GUILLEM I, ACCEDEIX AL TRON DE PRÚSSIA i NOMENA COM CANCELLER

(PRIMER MINISTRE) OTTO VON BISMARK INICIA UNA POLÍTICA MILITARISTA DECLARANT LA GUERRA ALS ESTATS VEÏNS (DINAMARCA,ÀUSTRIA i FRANÇA) PER PODER ACONSEGUIR LA UNIFICACIÓ

LA VICÒRIA EN TOTS AQUESTS CONFLICTES LI PERMETRA UNIR TOTS ELS ESTATS A LES ORDRES DEL REI DE PRÚSSIA i UNIFICAR ALEMANYA

4t eso esquemes - resum_ tema 2

Education