4.2 el sexenni democràtic

8/17/2019 4.2 El Sexenni Democràtic

1/12

Història d’Espanya Mariola Miró Sánchez

4.2 El sexenni democràtic: intent d’ampliar el liberalisme i instaurar un sistema democràtic (1868-

1874).

4.2.1 auses ! triom" de la #e$oluci%: &a 'loriosa

4.2.2 o$ern pro$isional (1868-1871)

4.2. *onar+uia de ,madeu de a$oia (1871-187)

4.2.4 ! #epblica (187-1874)

4.2./ &i+uidaci% del sexenni

(nucli temàtic)

La construcció de l’estat liberal (1833-1868) es va vore limitat pel caràcter moderat del sistema

isabelí que deixava ora les altres opcions polítiques! aix" va conduir a la crisis del moderantisme (1863-

1868) que #unt a la crisis econ"mica del 1866 va conduir a una crisis política! on la oposició als

moderats (pro$ressistes! dem"crates i unió liberal) van er el %acte d’&stende (1866) amb l’ob#ectiu de

desmantellar el sistema isabelí'

l %acte seria recolat en la *evolució de 1868! la $loriosa! que inicia el sexenni democràtic(1868-

+,) amb l’ob#ectiu d’ampliar el liberalisme e instaurar una democràcia' questa revolució va aconse$uir

destronar a .sabel i instaurar un sistema democràtic! iniciat per un $overn provisional (1868-+1)!

continuat per la /onarquia democràtica de madeu de 0aboia (18+1-+3) i desprs per la . *ep2blica

(18+3-18+,)' %er" el sexenni no va aconse$uir estabilitar el sistema polític perqu va tindre que er

ront a4

- 5onlictes polítics interns4 alament dels 5arlistes i el dels republicans ederals(cantonalisme)'

- 5onlictes politics externs4 la 7uerra de 5uba iniciada en 1868 i que es va estendre ins 18+8'

- *eivindicacions socials amb l’inici del moviment obrer'

ot a" aria que el sexenni racassarà i que rere el colp militar de /artine 5ampos al 18+, es

produiria la i de la experincia democràtica i el retorn des borbons amb lons 9.. (ill d’.sabel ..)!

iniciant-se la *estauració borb"nica(18+,- 1:;3)'

1


2/12


4.2.1 auses ! triom" de la #e$oluci%: &a 'loriosa

ls límits del sistema moderat d’.sabel van dur a una crisis política #a que en el sistema isabelí sols

tenien cabuda els moderats ms conservadors! aquest et se li va ae$ir la crisis econ"mica donada en

1866 ent que .sabel deixarà de tindre suport de la bur$esia inancera i industrial' /entre que l’oposició

als moderats impossibilitada d’accedir al poder pels mecanismes constitucionals


3/12


4.2.2 o$ern pro$isional (1868-1871)

ixí comenaria la llavor del 7overn %rovisional presidit per 0errano i com a /inistre de $uerra

%rim' l $overn va iniciar al$unes reormes a la ve$ada que es convocaven eleccions a 5orts

5onstituents'

Les reormes de caire polític! amb diversos decrets! van anar encaminades a acontentar lesdemandes de la població4 llibertat d’impremta! dret de reunió i associació! sura$i universal! reorma de

l’ensenBament! democratitació dels a#untaments i les diputacions! emancipació dels ills dels esclaus

de les col"nies! supressió del ordes reli$ioses (#esuGtes)! desamortitació de bens eclesiàstics''

- Les reormes per millorar la situació econ"mica! dutes a cap pel ministre d’Cisenda Fi$uerola!

tenien l’ob#ectiu de deendre el lliurecanvisme (liberalitació econ"mica) obrint el mercat espanBol al

capital estran$er! per aix" aria la Llei de bases aranelàries de 186: ! que liberalitava les intercanvis

amb l’exterior'' %er" el problema ms $reu era solucionar el deute p2blic sane#ant emocràtic desprs de la revolució de 1868 #a que deensaven com orma de $overn la*ep2blica' >ins d’ells


4/12


(5astelar) o els ederalistes( %i i /ar$all! que oren la ma#oria en les votacions )! aquests

2ltims entenien l’stat a travs d’una mena de pactes entre els dierents pobles o re$ions


5/12


?na volta proclamada la 5onstitució es va establir una re'5ncia! com a re$ent el 'eneral

errano i %rim com cap de $overn! mentre ele$ien un nou rei que no ora borbó' ixí %rim com cap de

$overn s’enronta als primers problemes que seran un continu durant el sexenni4

1' L’esclat de la 'uerra de uba al 1868 (crit insurreccional de ara) amb la insurrecció

encapalada per 5arlos /anuel 5spedes que amb el /aniest @el crit de yara” (1H de octubre de1868) demandaven que les reormes de la 5onstitució s’expandiren a l’illa i voleGn la emancipació

d’spanBa com a %rovíncia i no com a 5ol"nia (la insurrecció comptava amb el recolament d’??

que volien comerciar lliurement amb l’illa)' spanBa aquesta insurrecció va comptar amb el

recolament popular que demandava l’expansió a l’illa de les reormes polítiques i la supressió de

l’esclavitud per" va xocar amb l’oposició de la bur$esia inancera i industrial! la noblesa terratinent i els


6/12


7iuseppe Fanelli que va inluir sobretot en 5atalunBa i ndalusia! creant al 18+H la ederaci%

#e'ional Espanola' Les idees marxistes vindrien impulsades per %aul Laar$ue al 18+1 en la

seua visita a /adrid'

%rim al mateix temps que eia ront als problemes que s’enrontava el país devia mantindr lacoalició $overnamental (%ro$ressistes! unionistes i dem"crates) i buscar un nou rei' L’elecció del rei van


7/12


ixí que madeu amb aquest poc suport va intentar instaurar un r$im democràtic per" al mateix

temps devia er ront a les diicultats que #a s’


8/12


monàrquics conservadors van vore que aquesta era la millor solució mentre or$anitaven el retorn dels

borbó'

ls $overns de la *ep2blica van vore de orma dierent aquest sistema de $overn4

- ?na *ep2blica unitària amb stanislao Fi$ueras

- ?na *ep2blica Federal inau$urada amb %i i /ar$all que va acabar convertint-se en una*ep2blica on el ms important era instaurar l’ordre! amb 0almeron i 5astelar'

El criteri poc clar de la República que és volia instaurar, el poc recolzament, els problemes que

devia fer front i l’enduriment del seu govern van fer que aquesta caiguerà sense haver aconseguit suplir

les aspiracions populars.

#epblica unitària ($overn provisional de ebrer a #unB de 18+3 )

l primer $overn provisional es donaria amb Estanislao i'ueras (ebrer 18+3)ent una coalició

dels *epublicans Federals i el %artit *adical! en que les condicions serien4

- l %artit *adical (pro$ressistes de Oorrilla) sols acceptaria una *ep2blica ?nitària assentada en

els principis democràtics de la 5onstitució de 186:'

- ls *epublicans Federals van renunciar a la proclamació immediata de la *ep2blica Federal i

van proposar que aquesta decisió es era per votació en les corts constituents! es a dir! decidir entre

*ep2blica unitària o ederal'

ixí s va ormar un $overn consensuat acceptant la 5onstitució de 186:! de la qual tan sols es

van eliminar els articles reerents a la monarquia' Les primeres mesures serien abolir l’esclavitud a

%uerto *ico i la supressió de les quintes' %er" el $overn no deixava de tindre diicultats en un moment

que es mantenien la $uerra carlista i la insurrecció cubana' ms continuaven els problemes per4

- La manca de co


9/12


els unitaris' L’1 de #unB es declarava un nou r$im4 &a #epblica ederal! encara que el resultat era

una vict"ria en$anBosa per que va


10/12


les institucions re$ionals)' ls carlistes no van aconse$uir estendre la $uerra #a que els caps

carlistes actuaven cada ve$ada ms pel seu compte sense un comandament que els diri$irà i aix"

eia que les seves actuacions contra les poblacions oren brutals (robatoris! assassinats!etc)'

ncara que el conlicte carlí continuaria desprs del colp d’estat de %avia ins 18+6 no passarien

de dominar els ocus inicials i no van aconse$uir expandir la $uerra! per tant la pretensió de5arles A.. no tenia utur'

La conlictivitat social continuava per part de les classes populars que volien un canvi immediat de

les seves demandes (les classes urbanes l’abolició de les quintes i de l’impost de consumK els

camperols el repartiment de les terresK i els obrers millores laborals)' . poc a poc s va anar ent patent

la desilJlusió de les masses populars que veien que els seus problemes no es solucionaven' l

problema que ms aectaria a la *ep2blica va ser les divisions entre els propis republicans #a que en

#uliol de 18+3 els republicans intransi$ents es van retirar de les corts i van decidir declarar les seves

ciutats la independncia (5antons) on cobraven impostos i creaven milícies nacionals' quest era

l’intent de er els canvis ms ràpidament des de baix i no des de el parlament' ixí s va iniciar el

moviment anomenat cantonalisme sent un enomen complex que mesclava les aspiracions

autonomistes dels republicans intransi$ents i les aspiracions de la revolució social inspirades en les

idees de la ssociació .nternacional de reballadors' l primer canto es va donar a 5arta$ena el 1; de

#uliol estenent-se a ndalusia i al Llevant' ls dos casos ms rellevants van ser4

o l de 5arta$ena el 1; de #uliol seria un moviment polític i bur$es que va aconse$uir mantindr ins al

1; de $ener 18+,! #a que dominava el control de l’armament! munició i vaixells de l’armada'

o l d’lcoi que comenaria com un moviment obrer es va estendre a la dimensió política sent durant

unes setmanes independent del control de l’stat' (ls ets de la *evolució del %etroli del + #uliol al 13

#uliol 18+3)'

%i i /ar$all no va poder er ront als problemes i idel al seu ideal de pactes es va ne$ar a utilitar

la ora per suocar el cantonalisme i per aix" va dimitir' %i i /ar$all seria substituGt per 0almerón

encarre$at de posar ordre! es a dir! va si$niicar un canvi conservador per a la rep2blica i per aix" se li

coneix com la #epblica de l’ ordre(3uliol de 187 a 'ener de 1874).

almeron (#uliol-setembre de 18+3) va si$niicar un $ir conservador del r$im que posava per

davant l’ordre que al principi ederal duent a cap una política repressiva4

- va reprimir les activitats de l’.

- va recórrer a l’exrcit enviant a %avía a ndalusia i a /artine 5ampos en el Llevant per aturar

la insurrecció cantonalista! que serà controlada menBs la ona de 5arta$ena que no va caure ins el 1;

de $ener de 18+,'

mb la preocupació per posar l’ordre se li va tornar a donar importància a l’exrcit com $uarnidor

de l’ordre social ! a ms de la seva intervenció en les $uerres (cubana i la carlista)! situant-los com els

arbitres de la situació política' quest er va ser aproitat pels militars per a que s restablirà les

1"


11/12


ordenances militars per poder imposar la disciplina a la tropa! 0almerón es ne$a a aquestes pressions i

a irmar el ausellament per a dos soldats que s’


12/12


La i del sexenni

4.2 el sexenni democràtic

Documents