TEMA: 4L’

OR

GA

NIT

ZA

CI

Ó P

OL

ÍTIC

A

de

les

SO

CIE

TT

AT

S

L’O

RG

AN

ITZ

AC

IÓ

PO

LÍT

ICA

de

les

SO

CIE

TT

AT

S

L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETATSOCIETAT Unitat 4L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETATSOCIETAT Unitat 4

Índex generalÍndex general

11.-L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETATL’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT11.-L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETATL’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT

22. – L’EXERCICI DEL PODER: LA DEMOCRÀCIAL’EXERCICI DEL PODER: LA DEMOCRÀCIA22. – L’EXERCICI DEL PODER: LA DEMOCRÀCIAL’EXERCICI DEL PODER: LA DEMOCRÀCIA

33. – ESTATS ESTATS DEMOCRÀTICSDEMOCRÀTICS I ESTATS I ESTATS NO DEMOCRÀTICSNO DEMOCRÀTICS33. – ESTATS ESTATS DEMOCRÀTICSDEMOCRÀTICS I ESTATS I ESTATS NO DEMOCRÀTICSNO DEMOCRÀTICS

44. – L’ESTAT: ENTRE LA GLOBALITZACIÓ I LA REGIONALITZACIÓL’ESTAT: ENTRE LA GLOBALITZACIÓ I LA REGIONALITZACIÓ44. – L’ESTAT: ENTRE LA GLOBALITZACIÓ I LA REGIONALITZACIÓL’ESTAT: ENTRE LA GLOBALITZACIÓ I LA REGIONALITZACIÓ

55. –TRACTATS, DECLARACIONS I ORGANITZACIONS SUPRANACIONALSTRACTATS, DECLARACIONS I ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS55. –TRACTATS, DECLARACIONS I ORGANITZACIONS SUPRANACIONALSTRACTATS, DECLARACIONS I ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS

00.-INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ00.-INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ

66. – LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS (ONG)LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS (ONG)66. – LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS (ONG)LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS (ONG)

77. – ÁMBITS CULTURALS DEL MÓNÁMBITS CULTURALS DEL MÓN77. – ÁMBITS CULTURALS DEL MÓNÁMBITS CULTURALS DEL MÓN

00. INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ00. INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ

LA GEOGRAFIA GEOGRAFIA POLÍTICA POLÍTICA

o GEOPOLÍTICAGEOPOLÍTICA

LA GEOGRAFIA GEOGRAFIA POLÍTICA POLÍTICA

o GEOPOLÍTICAGEOPOLÍTICA

Estudia com s'ORGANITZA la societat a l'espai Estudia com s'ORGANITZA la societat a l'espai

COMCOM

ESTATESTATLa POLITICAPOLITICA és la Ciència degovernar l'Estat, d'organitzar i administrar les societats.

La POLITICAPOLITICA és la Ciència degovernar l'Estat, d'organitzar i administrar les societats.

La paraula prové del grec POLISPOLIS,,que significa ciutatLa paraula prové del grec POLISPOLIS,,que significa ciutat

TRADICIONALMENTHa estat l’organització bàsica de les societats

TRADICIONALMENTHa estat l’organització bàsica de les societats

ACTUALMENTEls estats CEDEIXEN part de la seva sobirania a ENTITATS SUPRANACIONALS, com l'ONU o la UNIÓ EUROPEA

ACTUALMENTEls estats CEDEIXEN part de la seva sobirania a ENTITATS SUPRANACIONALS, com l'ONU o la UNIÓ EUROPEA

resultat de laresultat de la

1.L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT1.L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT

L’ESTATESTATÉs el CONJUNT de les institucions CONJUNT de les institucions creades per regularregular la vida i l'activitat de les PERSONESPERSONES, que viuen en un TERRITORITERRITORI i que estan governades governades per unes mateixes lleismateixes lleis sota un mateix PODER PODER

ÉSÉS

ELEMENTSELEMENTSCONSTITUTIUSCONSTITUTIUS

EL TERRITORITERRITORI, sobre el qual exerceix el seu poder. El territori estatal acostuma a estar ben DELIMITAT per unes FRONTERES que permeten distingir-lo d'uns altres estats

EL TERRITORITERRITORI, sobre el qual exerceix el seu poder. El territori estatal acostuma a estar ben DELIMITAT per unes FRONTERES que permeten distingir-lo d'uns altres estats

La POBLACIÓPOBLACIÓ, sotmesa al poder de l’Estat i a les seves lleis: els DRETS I LES OBLIGACIONS que afecten per igual tots els ciutadans ESTATS CONVIUEN persones de CULTURES diferents i NACIONALITATS diverses

La POBLACIÓPOBLACIÓ, sotmesa al poder de l’Estat i a les seves lleis: els DRETS I LES OBLIGACIONS que afecten per igual tots els ciutadans ESTATS CONVIUEN persones de CULTURES diferents i NACIONALITATS diverses

EL PODERPODER. L’Estat té el dret a l’exercici del poder, per MIG de FUNCIONS de CARÀCTER DIVERSEL PODERPODER. L’Estat té el dret a l’exercici del poder, per MIG de FUNCIONS de CARÀCTER DIVERS

FUNCIONS FUNCIONS DE L’ESTAT:

11.- .- ESTABLIR LLEIS ESTABLIR LLEIS que REGULEN les RELACIONS SOCIAL de la població de l’Estat, que en els països DEMOCRÀTICS són elaborades al PARLAMENTPARLAMENT11.- .- ESTABLIR LLEIS ESTABLIR LLEIS que REGULEN les RELACIONS SOCIAL de la població de l’Estat, que en els països DEMOCRÀTICS són elaborades al PARLAMENTPARLAMENT

22.-.- VIGILAR el COMPLIMENT de les LLEIS VIGILAR el COMPLIMENT de les LLEIS i i ADMINISTRAR la JUSTICIAADMINISTRAR la JUSTICIA,,per mitjà del PODER JUDICIALPODER JUDICIAL22.-.- VIGILAR el COMPLIMENT de les LLEIS VIGILAR el COMPLIMENT de les LLEIS i i ADMINISTRAR la JUSTICIAADMINISTRAR la JUSTICIA,,per mitjà del PODER JUDICIALPODER JUDICIAL

33.- .- MANTENIR L’ORDRE MANTENIR L’ORDRE en L’en L’INTERIORINTERIOR del seu del seu TERRITORTERRITORI i I i VETLARVETLAR per la seua per la seua SEGURETAT EXTERIORSEGURETAT EXTERIOR. . Per fer-ho disposa delsPer fer-ho disposa dels cossos de seguretat cossos de seguretat com són com són la la policia i l’exèrcitpolicia i l’exèrcit

33.- .- MANTENIR L’ORDRE MANTENIR L’ORDRE en L’en L’INTERIORINTERIOR del seu del seu TERRITORTERRITORI i I i VETLARVETLAR per la seua per la seua SEGURETAT EXTERIORSEGURETAT EXTERIOR. . Per fer-ho disposa delsPer fer-ho disposa dels cossos de seguretat cossos de seguretat com són com són la la policia i l’exèrcitpolicia i l’exèrcit

4.- 4.- DESENVOLUPAR LA POLÍTICA EXTERIORDESENVOLUPAR LA POLÍTICA EXTERIOR,,establint RELACIONS RELACIONS INTERNACIONALSINTERNACIONALS amb uns altres estatsaltres estats4.- 4.- DESENVOLUPAR LA POLÍTICA EXTERIORDESENVOLUPAR LA POLÍTICA EXTERIOR,,establint RELACIONS RELACIONS INTERNACIONALSINTERNACIONALS amb uns altres estatsaltres estats

5.-5.- ESTABLIR LLEIS ESTABLIR LLEIS que REGULEN les RELACIONS SOCIAL de la població de l’Estat, que en els països DEMOCRÀTICS són elaborades al PARLAMENTPARLAMENT5.-5.- ESTABLIR LLEIS ESTABLIR LLEIS que REGULEN les RELACIONS SOCIAL de la població de l’Estat, que en els països DEMOCRÀTICS són elaborades al PARLAMENTPARLAMENT

6.- 6.- RECAPTAR IMPOSTOS,RECAPTAR IMPOSTOS,amb el quals: l’Estat FINANÇA l’Estat FINANÇA els serveis i les infraestructures estatals, PROPORCIONA AJUDES per FOMENTAR la IGUALTAT entre els DIFERENTS territoris que l’integren i ESTABLEIX les PRESTACIONS de la SEGURETAT SOCIAL, com son el subsidi d’atur, pensions o l’assistència mèdica

6.- 6.- RECAPTAR IMPOSTOS,RECAPTAR IMPOSTOS,amb el quals: l’Estat FINANÇA l’Estat FINANÇA els serveis i les infraestructures estatals, PROPORCIONA AJUDES per FOMENTAR la IGUALTAT entre els DIFERENTS territoris que l’integren i ESTABLEIX les PRESTACIONS de la SEGURETAT SOCIAL, com son el subsidi d’atur, pensions o l’assistència mèdica

7.- 7.- DIRIGIR L’ECONOMIA,DIRIGIR L’ECONOMIA,per mig de lleis que REGULEN l’activitat empresarial i el mercat laboral7.- 7.- DIRIGIR L’ECONOMIA,DIRIGIR L’ECONOMIA,per mig de lleis que REGULEN l’activitat empresarial i el mercat laboral

8.- ADMINISTRAR els SERVEIS PÚBLICS,8.- ADMINISTRAR els SERVEIS PÚBLICS,com l’educació,sanitat i GESTIONAR les INFRAESTRUCTURES i els EQUIPAMENTS COL.LECTIUS,com carreteres,autopistes,ferrocrrils,ports,pantans,etc.

8.- ADMINISTRAR els SERVEIS PÚBLICS,8.- ADMINISTRAR els SERVEIS PÚBLICS,com l’educació,sanitat i GESTIONAR les INFRAESTRUCTURES i els EQUIPAMENTS COL.LECTIUS,com carreteres,autopistes,ferrocrrils,ports,pantans,etc.

REALITZAR l’ACTIVITAT del SINTETITZA D’AQUEST

PUNT: 33RESPONRESPON::

1. INDICA RESPECTE ALS ELEMENTS DE L’ESTAT: QUE DELIMITA EL TERRITORI DELS ESTATS i DE QUÈ PERMET

DISTINGIR-LOS: LES PERSONES QUE VIUEN EN EL TERRITORI D’UN ESTAT, A QUÈ

ESTAN SOTMESES i QUÈ ELS AFECTA A TOTS ELS CIUTADANS PER IGUAL:

QUINES PERSONES ES HABITUAL QUE CONVIVISQUEN EN UN MATEIX ESTAT:

1. QUINES FUNCIONS i DE QUINA FORMA, EXERCEIX L’ESTAT, EN L’EXERCICI DEL PODER?

11. L’ESTAT com a ORGANITZACIÓ POLÍTICA de la SOCIETATL’ESTAT com a ORGANITZACIÓ POLÍTICA de la SOCIETATPREGUNTES CLAUS PREGUNTES CLAUS PER LA PROVA DEL TEMAPER LA PROVA DEL TEMA

22. L’EXERCICI DEL PODER: L’EXERCICI DEL PODER: LA DEMOCRÀCIALA DEMOCRÀCIA22. L’EXERCICI DEL PODER: L’EXERCICI DEL PODER: LA DEMOCRÀCIALA DEMOCRÀCIA

SOBIRANIA L’EXERCICI L’EXERCICI deldel PODER RESIDEIX PODER RESIDEIX en el en el POBLEPOBLE

TIPUSTIPUS DE DEMOCRACIADEMOCRACIA

DIRECTADIRECTADIRECTADIRECTA

INDIRECTAINDIRECTAINDIRECTAINDIRECTA

Els ciutadans exerceixen exerceixen directament directament el poder mitjançant: PRENEN PRENEN DECICIONSDECICIONS

Els ciutadans exerceixen exerceixen directament directament el poder mitjançant: PRENEN PRENEN DECICIONSDECICIONS

ASSAMBLEESASSAMBLEES

REFERÈMDUMSREFERÈMDUMS

DEMOCRACIA REPRESENTATIVADEMOCRACIA REPRESENTATIVA: els ciutadans designen per mitjà de mitjà de eleccionseleccions els qui exerciran la sobirania en el seu nom

DEMOCRACIA REPRESENTATIVADEMOCRACIA REPRESENTATIVA: els ciutadans designen per mitjà de mitjà de eleccionseleccions els qui exerciran la sobirania en el seu nom

FORMES D’EXERCIR FORMES D’EXERCIR el PODERPODER AL LLARG de la HISTÒRIA:

SOVINT, S’HA CONSIDERAT QUE EL PODER CORRESPONIA A UNA SOLA PERSONASOLA PERSONA, QUE HI ACCEDIA PER HERÈNCIA o ALTRES MITJANS NO ELECTIUS (MONARQUIES)(MONARQUIES)

DURANT EL SEGLE XIX, ES DEFENSAVA EL SISTEMA DEMOCRÀTIC D’ELECCIÓ DELS GOVERNANTS, PERÒPERÒ SOLS PARTICIPAVEN EN LES ELECCIONS ELS QUE PAGAVEN IMPOSTOS i les DONES TAMBÉ ESTAVEN EXCLOSES

ESTATS DEMOCRÀTICS ESTATS DEMOCRÀTICS ACTUALS, ACTUALS, ELS CIUTADANTS MAJORSMAJORS D’EDAT SÓNSÓN ELS QUE FAN L’ELECCIÓ dels GOVERNANTSL’ELECCIÓ dels GOVERNANTS

FORMES D’EXERCIR FORMES D’EXERCIR el PODERPODER AL LLARG de la HISTÒRIA:

SOVINT, S’HA CONSIDERAT QUE EL PODER CORRESPONIA A UNA SOLA PERSONASOLA PERSONA, QUE HI ACCEDIA PER HERÈNCIA o ALTRES MITJANS NO ELECTIUS (MONARQUIES)(MONARQUIES)

DURANT EL SEGLE XIX, ES DEFENSAVA EL SISTEMA DEMOCRÀTIC D’ELECCIÓ DELS GOVERNANTS, PERÒPERÒ SOLS PARTICIPAVEN EN LES ELECCIONS ELS QUE PAGAVEN IMPOSTOS i les DONES TAMBÉ ESTAVEN EXCLOSES

ESTATS DEMOCRÀTICS ESTATS DEMOCRÀTICS ACTUALS, ACTUALS, ELS CIUTADANTS MAJORSMAJORS D’EDAT SÓNSÓN ELS QUE FAN L’ELECCIÓ dels GOVERNANTSL’ELECCIÓ dels GOVERNANTS

ESTAT ESTAT DEMOCRÀTICDEMOCRÀTIC ES QUAN els CIUTADANSCIUTADANS PARTICIPEN PARTICIPEN en les TASQUES TASQUES de GOVERNde GOVERN

PERSONES ELEGIDES FORMEN ELPERSONES ELEGIDES FORMEN EL PARLAMENT PARLAMENT, , queque elabora elabora ii aprova aprova les lleisles lleis i i ELEGEIG ELEGEIG elel PRESIDENT del GOVERN i PRESIDENT del GOVERN i d’d’altresaltres organismes i organismes i institucionsinstitucions

PERSONES ELEGIDES FORMEN ELPERSONES ELEGIDES FORMEN EL PARLAMENT PARLAMENT, , queque elabora elabora ii aprova aprova les lleisles lleis i i ELEGEIG ELEGEIG elel PRESIDENT del GOVERN i PRESIDENT del GOVERN i d’d’altresaltres organismes i organismes i institucionsinstitucions

DEMOCRÀCIADEMOCRÀCIA REPRESENTATIVAREPRESENTATIVADEMOCRÀCIADEMOCRÀCIA REPRESENTATIVAREPRESENTATIVA

ELECCIONS per triar els representants a un ELECCIONS per triar els representants a un PARLAMENTPARLAMENTPARLAMENTPARLAMENT

President del GovernPresident del Govern

TRIATRIA

REQUISITS REQUISITS DE LES

11. ELECCIONSELECCIONS

LLIURES:perquè tots els ciutadans puguen presentar-se com a candidats i desenvolupar la campanya electoralLLIURES:perquè tots els ciutadans puguen presentar-se com a candidats i desenvolupar la campanya electoral

PLURALSPLURALS:que es puguen presentar diferents opcions als electorsPLURALSPLURALS:que es puguen presentar diferents opcions als electors

SUFRAGI UNIVERSALSUFRAGI UNIVERSAL:que puguen participar com a electors tots els ciutadans majors d’edat, sense cap tipus de discriminació, econòmica o de sexe

SUFRAGI UNIVERSALSUFRAGI UNIVERSAL:que puguen participar com a electors tots els ciutadans majors d’edat, sense cap tipus de discriminació, econòmica o de sexe

PERIÒDIQUESPERIÒDIQUES:realitzar eleccions cada cert temps, per comprovar si els ciutadans els atorga novament la confiança

PERIÒDIQUESPERIÒDIQUES:realitzar eleccions cada cert temps, per comprovar si els ciutadans els atorga novament la confiança

ELEMENTSELEMENTS DELS DELS ESTATS DEMOCRÀTICSESTATS DEMOCRÀTICS::ELEMENTSELEMENTS DELS DELS ESTATS DEMOCRÀTICSESTATS DEMOCRÀTICS::

22. ELS PARTITS PARTITS POLÍTICSPOLÍTICS

SÓNSÓN els CANALSCANALS que tenen els ciutadans per PODER PARTICIPAR PODER PARTICIPAR en la VIDA VIDA POLÍTICA.POLÍTICA.

SÓNSÓN els CANALSCANALS que tenen els ciutadans per PODER PARTICIPAR PODER PARTICIPAR en la VIDA VIDA POLÍTICA.POLÍTICA.

els seus PROGRAMES ELECTORALS, que RECULLEN ELS OBJECTIUS RECULLEN ELS OBJECTIUS que es proposen d'assolir si accedeixen al poder

els seus PROGRAMES ELECTORALS, que RECULLEN ELS OBJECTIUS RECULLEN ELS OBJECTIUS que es proposen d'assolir si accedeixen al poder

PRESENTENPRESENTEN

els seus CANDIDATSCANDIDATS, , que concorren a les eleccionsels seus CANDIDATSCANDIDATS, , que concorren a les eleccions

ELEMENTSELEMENTS DELS DELS ESTATS DEMOCRÀTICSESTATS DEMOCRÀTICS::ELEMENTSELEMENTS DELS DELS ESTATS DEMOCRÀTICSESTATS DEMOCRÀTICS::

CIUTADANSCIUTADANS amb el seu VOTVOT ELEGEIXEN una de les opcions polítiques o voten en blanc. CIUTADANSCIUTADANS amb el seu VOTVOT ELEGEIXEN una de les opcions polítiques o voten en blanc.

DIVISIÓDIVISIÓ de PODERSPODERS

A una DEMOCRÀCIA es produeix una DIVISIÓ DE PODERS PERPER impedir que una institució o grup de persones acapari tot el poder. Els tres poders SÓN independents i es controlen mutuament

PARLAMENTPARLAMENT: ELABORA i VOTA les LLEIS,FUNCIÓ LEGISLATIVA FUNCIÓ LEGISLATIVA i CONTROLA L’ACCIÓ DEL GOVERN

GOVERNGOVERN: DETERMINA LA POLÍTICA A SEGUIR i l’APLICA A TRAVÉS DE L’ADMINISTACIÓ,FUNCIÓ EXUCUTIVA FUNCIÓ EXUCUTIVA

PODER JUDICIALPODER JUDICIAL: APLICA LES LLEIS,JUTJA ELS CONFLICTES i CASTIGA ELS QUI NO COMPLEIXEN LA LLEI,FUNCIÓ JUDICIAL FUNCIÓ JUDICIAL

PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA

1.1. RELACIONARELACIONA cada DEFINICIÓDEFINICIÓ amb la CONCEPTE CONCEPTE a que es REFEREIX: DEFINICIONSDEFINICIONS:

a) CONJUNT de LLEIS FONAMENTALS d’un ESTAT,ESTABLERTES per VOTACIÓ, que DEFINEIXEN la FORMA del seu GOVERN, els DRETS i LLIBERTATS dels CIUTADANS i els PODERS i INSTITUCIONS de l’ORGANITZACIÓ POLÍTICA:

b) ORDENACIÓ i DISTRIBUCIÓ de les FUNCIONS de l’ESTAT, en la qual la TITULARITAT de cadascun d’elles és CONFIADA a un ORGANISME PÚBLIC DIFERENT:

c) CÀMERA o ASSEMBLEA LEGISLATIVA, ENCARREGADA D’ELABORAR LLEIS:

d) EXERCICI del PODER, que en un ESTAT DEMOCRÀTIC RECAU en el POBLE:

e) SISTEMA ELECTORAL en el qual PARTICIPEN com a ELECTORS TOTS el CIUTADANS MAJORS d’EDAT, SENSE CAP TIPUS de DISCRIMINACIÓ:

f) PROCEDIMENT pel qual es CONSULTA als CIUTADANS SOBRE una QÜESTIÓ CONCRETA,PERQUÈ L’ACCEPTEN o la REBUTGEN:

CONCEPTESCONCEPTES: REFERÈNDUM -- SUFRAGI UNIVERSAL -- SOBIRANIA -- DIVISIÓ DE PODERS REFERÈNDUM -- SUFRAGI UNIVERSAL -- SOBIRANIA -- DIVISIÓ DE PODERS

--PARLAMENT -- CONSTOTUCIÓ--PARLAMENT -- CONSTOTUCIÓ

2. L’EXERCICI DEL PODER. LA DEMOCRÀCIADEMOCRÀCIA

REALITZAR l’ACTIVITAT del SINTETITZA D’AQUEST

PUNT: 44RESPONRESPON::

1. DE QUINES MANERES DIVERSES, S’ANAT EXERCINT EL PODER AL LLARG DE LA HISTÒRIA?

2. QUAN ES UN ESTAT DEMOCRÀTIC i QUINS TIPUS DE DEMOCRÀCIA HI HA i EN QUÈ ES DIFERENCIEN?

3. QUE SÓN ELS PARTITS POLÍTICS, QUE PRESENTEN ELS MATEIXOS ALS CIUTADANS i QUE ES RECULL EN ELLS?

4. QUINA FINALITAT TÉ LA DIVISIÓ DE PODERS, EN QUINS TRES PODERS ES CONCRETA AQUESTA DIVISIÓ i QUINA FUNCIÓ TÉ CADASCUN?

22. L’EXERCICI del PODER. LA L’EXERCICI del PODER. LA DEMOCRÀCIADEMOCRÀCIAPREGUNTES CLAUS PREGUNTES CLAUS PER LA PROVA DEL TEMAPER LA PROVA DEL TEMA

33. ESTATS DEMOCRÀTICS I ESTATS ESTATS DEMOCRÀTICS I ESTATS NONO DEMOCRÀTICS DEMOCRÀTICS33. ESTATS DEMOCRÀTICS I ESTATS ESTATS DEMOCRÀTICS I ESTATS NONO DEMOCRÀTICS DEMOCRÀTICS

EN FUNCIÓFUNCIÓ DEL CAP D’ESTATCAP D’ESTAT

MONARQUIA MONARQUIA PARLAMENTÀRIAPARLAMENTÀRIAMONARQUIA MONARQUIA PARLAMENTÀRIAPARLAMENTÀRIA

REPÚBLICAREPÚBLICAPARLAMENTARIAPARLAMENTARIAREPÚBLICAREPÚBLICAPARLAMENTARIAPARLAMENTARIA

Els REISREIS fan la funció de cap d'Estat però NONO governen. Els seus càrrecs són vitalicis i hereditaris. Exemples: Regne Unit,Suècia, Espanya

Els REISREIS fan la funció de cap d'Estat però NONO governen. Els seus càrrecs són vitalicis i hereditaris. Exemples: Regne Unit,Suècia, Espanya

Cap de l'Estat: el PRESIDENT DE LA PRESIDENT DE LA REPÚBLICAREPÚBLICA, que és ELEGITELEGIT per la ciutadania. El govern de l'Estat queda a les mans del PRIMER MINISTRE o PRIMER MINISTRE o PRESIDENT del GOVERNPRESIDENT del GOVERN. Exemples:França,Itàlia,Àustria,Polonia

Cap de l'Estat: el PRESIDENT DE LA PRESIDENT DE LA REPÚBLICAREPÚBLICA, que és ELEGITELEGIT per la ciutadania. El govern de l'Estat queda a les mans del PRIMER MINISTRE o PRIMER MINISTRE o PRESIDENT del GOVERNPRESIDENT del GOVERN. Exemples:França,Itàlia,Àustria,Polonia

TIPUS D’ESTATS DEMOCRÀTICS

EN FUNCIÓFUNCIÓ DE LA POLÍTICA POLÍTICA ECONÒMICA ECONÒMICA

ESTAT LIBERALESTAT LIBERALESTAT LIBERALESTAT LIBERAL

ESTAT SOCIALESTAT SOCIALESTAT SOCIALESTAT SOCIAL

Procura NO INTERFERIR en l’economia de les empreses ni en les relacions socials. Considera que l’economia ha de funcinar amb les seves PRÒPIES REGLES i segons la LLEI DEL MERCAT. Exemple els Estats Units

Procura NO INTERFERIR en l’economia de les empreses ni en les relacions socials. Considera que l’economia ha de funcinar amb les seves PRÒPIES REGLES i segons la LLEI DEL MERCAT. Exemple els Estats Units

L’estat DEFENSA LA NECESSITAT de INTERVENIR en alguns àmbits econòmics i socials per REDISTRIBUIR la riquesa (pensions, educació, sanitat, subsidi d’atur, etc).i aconseguir la major IGUALTAT entre tota la ciutadaniaExemple: Paisos de la Unió Europea

L’estat DEFENSA LA NECESSITAT de INTERVENIR en alguns àmbits econòmics i socials per REDISTRIBUIR la riquesa (pensions, educació, sanitat, subsidi d’atur, etc).i aconseguir la major IGUALTAT entre tota la ciutadaniaExemple: Paisos de la Unió Europea

EN FUNCIÓFUNCIÓ DE LA

DISTRIBUCIÓ DISTRIBUCIÓ ESPACIAL DEL ESPACIAL DEL

PODERPODER

ESTAT CENTRALISTACENTRALISTAESTAT CENTRALISTACENTRALISTA

ESTAT DESCENTRALITZATDESCENTRALITZATESTAT DESCENTRALITZATDESCENTRALITZAT

Un GOVERN CENTRAl es el que pren TOTES les decisions que afecten als territoris que el formen. Exemple França

Un GOVERN CENTRAl es el que pren TOTES les decisions que afecten als territoris que el formen. Exemple França

El govern central DELEGA part les seves competències en GOVERNS REGIONALS que gestionen els seus territoris

El govern central DELEGA part les seves competències en GOVERNS REGIONALS que gestionen els seus territoris

Estat FederalAlemanyaEstat FederalAlemanya

Estat autonòmicEspanyaEstat autonòmicEspanya

TIPUSTIPUS D’ESTATS D’ESTATS NONO DEMOCRÀTICSDEMOCRÀTICS

Els ESTATS NO DEMOCRÀTICSESTATS NO DEMOCRÀTICS SÓN els que han predominat al llarg de la major part de la història.Són països on el poder l’exerceix UNA SOLA PERSONA o un GRUP PRIVILEGIAT, que decedeix segons els seus interessos

MONARQUIA MONARQUIA ABSOLUTAABSOLUTAMONARQUIA MONARQUIA ABSOLUTAABSOLUTA

Un REI ABSOLUTREI ABSOLUT que concentra tots els poders de l’Estat i que governa en nom de Deu. Exemples de monarquies absolutes són Arabia Saudita i Oman

Un REI ABSOLUTREI ABSOLUT que concentra tots els poders de l’Estat i que governa en nom de Deu. Exemples de monarquies absolutes són Arabia Saudita i Oman

DICTADURADICTADURADICTADURADICTADURAUn DICTADOR, una personaDICTADOR, una persona que amb el SUPORT d’un partit polític, d’un grup ètnic o de l’exèrcit, governa amb un PODER ABSOLUT. Exemples molts països d’Amèrica Llatina o d’Àfrica o Àsia

Un DICTADOR, una personaDICTADOR, una persona que amb el SUPORT d’un partit polític, d’un grup ètnic o de l’exèrcit, governa amb un PODER ABSOLUT. Exemples molts països d’Amèrica Llatina o d’Àfrica o Àsia

PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA

1.1. CLASSIFICACLASSIFICA aquest aquest ESTATSESTATS, segons siguen , segons siguen DEMOCRÀTICSDEMOCRÀTICS o o NO NO DEMOCRÀTICSDEMOCRÀTICS:a) REGNE UNIT: f) ESTATS UNITS:b) COREA del NORD: g) ZIMBABWE:c) JAPÓ: h) BIRMÀNIA:d) XINA: i) ALEMANYA:e) CANADÀ:

2.2. RELACIONARELACIONA, a quin TIPUS D’ESTAT TIPUS D’ESTAT es REFEREIXREFEREIX cada AFIRMACIAFIRMACIÓÓ:1. LA MÀXIMA AUTORITAT ÉS EL REI, PERÒ LA SOBIRANIA LA TÉ EL POBLE:2. LES FUNCIONS DE CAP D’ESTAT LES EXERCEIX EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA, QUE ÉS

ELEGIT PER TOTA LA CIUTADANIA:3. PROCURA NO INTERFERIR EN L’ECONOMIA DE LES EMPRESES NI EN LES RELACIONS

SOCIALS:4. DEFENSA LA NECESSITAT D’INTERVENIR EN ALGUNS ÀMBITS ECONÒMICS i SOCIALS:5. LES DECISIONS QUE AFECTEN LES REGIONS o TERRITORIS INTEGRANTS DE L’ESTAT LES

PREN EL GOVERN CENTRAL:6. COMPARTEIX EL PODER AMB ELS DIFERENTS TERRITORIS QUE L’INTEGREN i DELEGA EN

ELLS COMPETÈNCIES:

TIPUS D’ESTATSTIPUS D’ESTATS: ESTAT LIBERAL -- ESTAT CENTRALISTA -- REPÚBLICA PARLAMENTÀRIA -- ESTAT LIBERAL -- ESTAT CENTRALISTA -- REPÚBLICA PARLAMENTÀRIA --

ESTAT DESCENTRALITZAT -- MONARQUIA PARLAMENTÀRIA -- ESTAT SOCIALESTAT DESCENTRALITZAT -- MONARQUIA PARLAMENTÀRIA -- ESTAT SOCIAL

3. ESTATS DEMOCRÀTICS I ESTATS ESTATS DEMOCRÀTICS I ESTATS NONO DEMOCRÀTICS DEMOCRÀTICS

REALITZAR l’ACTIVITAT del SINTETITZA D’AQUEST

PUNT: 6 -- 7 i 8 6 -- 7 i 8 RESPONRESPON::

1. INDICA ELS TIPUS D’ESTATS DEMOCRÀTICS i EXEMPLES,QUE PODEM DIFERENCIAR, EN FUNCIÓ:

DEL CAP D’ESTAT: DEL SISTEMA ECONÒMIC: DE LA DISTRIBUCIÓ ESPACIAL DEL PODER:

2. QUÈ CARACTERITZA ALS ESTATS NO DEMOCRÀTICS, QUINS TIPUS PODEM DIFERENCIAR i EN QUÈ ES DIFERÈNCIEN?

33. ESTATS DEMOCRÀTICS i ESTATS ESTATS DEMOCRÀTICS i ESTATS NONO DEMOCRÀTICS DEMOCRÀTICSPREGUNTES CLAUS PREGUNTES CLAUS PER LA PROVA DEL TEMAPER LA PROVA DEL TEMA

44. L’ESTATESTAT: ENTRE LA GLOBALITZACIÓGLOBALITZACIÓ I LA REGIONALITZACIÓREGIONALITZACIÓ44. L’ESTATESTAT: ENTRE LA GLOBALITZACIÓGLOBALITZACIÓ I LA REGIONALITZACIÓREGIONALITZACIÓ

L’ESTATESTAT exerceix de forma EXCLUSIVAEXCLUSIVA el PODER i la SOBIRANIA, en els països democràtics la sobirania la té el poble, que delega en els organismes que conformen l’Estat per mig del VOT

l’ESTATESTAT ha CEDITCEDIT part del seu poder a:

ACTUALMENTACTUALMENT

ORGANITZACIONS ORGANITZACIONS SUPRANACIONALSSUPRANACIONALSORGANITZACIONS ORGANITZACIONS SUPRANACIONALSSUPRANACIONALS

ENTITATS ENTITATS LOCALS I LOCALS I REGIONALSREGIONALS

ENTITATS ENTITATS LOCALS I LOCALS I REGIONALSREGIONALS

ONUONUUnió EuropeaUnió Europea

etc

ONUONUUnió EuropeaUnió Europea

etc

AjuntamentsAjuntamentsComunitats AutonomesComunitats Autonomes

Estats FederatsEstats Federatsetc

AjuntamentsAjuntamentsComunitats AutonomesComunitats Autonomes

Estats FederatsEstats Federatsetc

L’ESTAT i la GLOBALITZACIÓ

FACTORS DE LA TRANSFORMACIÓ

DE L’ESTAT TRADICIONAL

22.GENERALITZACIÓ .GENERALITZACIÓ de les de les NOVES NOVES TECNOLOGIES TECNOLOGIES de la de la INFORMACIÓINFORMACIÓ

22.GENERALITZACIÓ .GENERALITZACIÓ de les de les NOVES NOVES TECNOLOGIES TECNOLOGIES de la de la INFORMACIÓINFORMACIÓ

Permeten que la informació navegue per INTERNET en temps real, sense distàncies ni temps d’espera

Permeten que la informació navegue per INTERNET en temps real, sense distàncies ni temps d’espera

GLOBALITZACIÓGLOBALITZACIÓ ha ORIGINAT un SISTEMA MUNDIAL, que INTEGRA els ESTATS que en formen part i per fer FUNCIONAR aquest sistema s’han CREAT les ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS,que per poder exercir les seues funcions ASSUMEIXEN un PART de la SOBIRANIA dels estats que les integren

GLOBALITZACIÓGLOBALITZACIÓ ha ORIGINAT un SISTEMA MUNDIAL, que INTEGRA els ESTATS que en formen part i per fer FUNCIONAR aquest sistema s’han CREAT les ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS,que per poder exercir les seues funcions ASSUMEIXEN un PART de la SOBIRANIA dels estats que les integren

11.GLOBALITZACIÓ .GLOBALITZACIÓ dede L’ECONOMIA L’ECONOMIA11.GLOBALITZACIÓ .GLOBALITZACIÓ dede L’ECONOMIA L’ECONOMIA

Capitals flueixen, en l’actualitat, d’un país a un altre SENSE SENSE fronteres i creen unes FINANCES GLOBALS

Capitals flueixen, en l’actualitat, d’un país a un altre SENSE SENSE fronteres i creen unes FINANCES GLOBALS

TIPUSTIPUS DE REGIONSREGIONS TIPUSTIPUS DE REGIONSREGIONS

NACIONS SENSE ESTAT (QUEBEC, al Canadà)NACIONS SENSE ESTAT (QUEBEC, al Canadà)

REGIONS CONSOLIDADES (BAVIERA, a Alemanya)REGIONS CONSOLIDADES (BAVIERA, a Alemanya)

GRANS ÀREES URBANES o CIUTATS GLOBALS (LONDRES, NOVA YORK,TOKIO)GRANS ÀREES URBANES o CIUTATS GLOBALS (LONDRES, NOVA YORK,TOKIO)

L’ESTAT I LA REGIONALITZACIÓ

Alhora que es construeix un món més global CREIXEN en importància els ESPAIS LOCALS i REGIONALS

FUNCIONSFUNCIONS DE L’ESTAT L’ESTAT ACTUALACTUAL

Són COORDINADORS de les regions i ciutats que integren el seu territori, PERQUÈ PERQUÈ DISTRIBUEIXEN COMPETÈNCIES i RIQUESA i ASSEGUREN el COMPLIMENT de les LLEIS i la IGUALTAT de DRETS i DEURES, de TOTS els ciutadans de l’Estat

Són COORDINADORS de les regions i ciutats que integren el seu territori, PERQUÈ PERQUÈ DISTRIBUEIXEN COMPETÈNCIES i RIQUESA i ASSEGUREN el COMPLIMENT de les LLEIS i la IGUALTAT de DRETS i DEURES, de TOTS els ciutadans de l’Estat

CREACIÓ i MANTENIMENT de les INFRAESTRUCTURESINFRAESTRUCTURES BÀSIQUES DE COMUNICACIÓ del país (carreteres, ferrocarril, ports, aeroports) i que el conecten amb uns altres països

CREACIÓ i MANTENIMENT de les INFRAESTRUCTURESINFRAESTRUCTURES BÀSIQUES DE COMUNICACIÓ del país (carreteres, ferrocarril, ports, aeroports) i que el conecten amb uns altres països

COORDINEN la LLUITA contra el TERRORISME MUNDIALCOORDINEN la LLUITA contra el TERRORISME MUNDIAL

RESPONRESPON::1. QUINA ÉS LA CARACTERÍSTICA PRINCIPAL DE

L’ESTAT i EN L’ACTUALITAT, L’ESTAT A QUÍ HA CEDIT PART DELS SEU PODER?

2. QUINS FACTORS i DE QUINA FORMA, HAN INFLUIT MÉS EN LA TRANSFORMACIÓ DELS ESTATS TRADICIONALS?

3. QUINES SÓN LES FUNCIONS PRINCIPALS DE L’ESTAT, EN L’ACTUALITAT?

44. L’ESTAT ESTAT ENTRE la ENTRE la GLOBALITZACIÓGLOBALITZACIÓ i la i la REGIONALIZACIÓREGIONALIZACIÓPREGUNTES CLAUS PREGUNTES CLAUS PER LA PROVA DEL TEMAPER LA PROVA DEL TEMA

55. TRACTATS, DECLARACIONS I ORGANITZACIONS SUPRANACIONALSTRACTATS, DECLARACIONS I ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS55. TRACTATS, DECLARACIONS I ORGANITZACIONS SUPRANACIONALSTRACTATS, DECLARACIONS I ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS

Els problemes actuals son globals Les SOLUCIONSSOLUCIONS també han

de ser GLOBALSGLOBALS

COMCOM

Amb L’ACCIÓ L’ACCIÓ CONJUNTA CONJUNTA dels ESTATSESTATS

Els TRACTATS, CONVENIS I DECLARACIONS INTERNACIONALS DE DRETS, que es comprometen a acomplir

Els TRACTATS, CONVENIS I DECLARACIONS INTERNACIONALS DE DRETS, que es comprometen a acomplir

Les ORGANITZACIONS INTERNACIONALS o SUPRANACIONALS, amb diferents finalitatsLes ORGANITZACIONS INTERNACIONALS o SUPRANACIONALS, amb diferents finalitats

MITJANÇANTMITJANÇANT

TRACTATS,CONVENIS i TRACTATS,CONVENIS i DECLARACIONSDECLARACIONSINTERNACIONALS de INTERNACIONALS de DRETSDRETS

TRACTATS,CONVENIS i TRACTATS,CONVENIS i DECLARACIONSDECLARACIONSINTERNACIONALS de INTERNACIONALS de DRETSDRETS

RESTRINGITSRESTRINGITS a determinats païsosRESTRINGITSRESTRINGITS a determinats països

OBERTSOBERTS a tots els païsosOBERTSOBERTS a tots els païsosPODEN SERPODEN SER

TIPUS DE TIPUS DE TRACTATSTRACTATSTIPUS DE TIPUS DE TRACTATSTRACTATS

ARMAMENT: Tractat de prohibició de proves nuclearsARMAMENT: Tractat de prohibició de proves nuclears

PAU : Pau de VersallesPAU : Pau de Versalles

MEDI AMBIENT: Tractat de KiotoMEDI AMBIENT: Tractat de Kioto

POLÍTIC: Tractat de l’AntàrtidaPOLÍTIC: Tractat de l’Antàrtida

ECONÒMIC: Tractat de lliure comerçECONÒMIC: Tractat de lliure comerç

DECLARACIONS DECLARACIONS UNIVERSALS DE DRETSUNIVERSALS DE DRETS

Son D’OBLIGATD’OBLIGAT CUMPLIMENT pels països signantsSon D’OBLIGATD’OBLIGAT CUMPLIMENT pels països signants

DECLARACIÓ DELS DRETS HUMANSDECLARACIÓ DELS DRETS HUMANSDECLARACIÓ DELS DRETS HUMANSDECLARACIÓ DELS DRETS HUMANS

DECLARACIÓ DELS DRETS DELS INFANTSDECLARACIÓ DELS DRETS DELS INFANTSDECLARACIÓ DELS DRETS DELS INFANTSDECLARACIÓ DELS DRETS DELS INFANTS

DECLARACIÓ SOBRE L’ELIMINACIÓ DE LA DISCRIMINACIÓ CONTRA LA DONADECLARACIÓ SOBRE L’ELIMINACIÓ DE LA DISCRIMINACIÓ CONTRA LA DONA

ORGANITZACIONS ORGANITZACIONS SUPRANACIONALSSUPRANACIONALS

Els Estats creen institucions permanents per RESOLDRE DE FORMA COORDINADA FORMA COORDINADA problemes i reptes que tenen una dimensió internacional

TIPUSTIPUS D’ORGANITZACIONS D’ORGANITZACIONS SUPRANACIONALSSUPRANACIONALS

ÀMBIT MUNDIALÀMBIT MUNDIAL:Poden ser membres tots els països del món. Ex: L’Organització de les Nacions Unides,ONU,ONU,l’Organització Mundial del Comerç, , OMCOMC, etc.

ÀMBIT MUNDIALÀMBIT MUNDIAL:Poden ser membres tots els països del món. Ex: L’Organització de les Nacions Unides,ONU,ONU,l’Organització Mundial del Comerç, , OMCOMC, etc.

ÀMBIT REGIONAL:Els països membres han de acomplir certs requisits de localització geogràfica, característiques econòmiques, religioses, etc. Ex: Unió Europea,UE,LA LLIGA ÀRAB

ÀMBIT REGIONAL:Els països membres han de acomplir certs requisits de localització geogràfica, característiques econòmiques, religioses, etc. Ex: Unió Europea,UE,LA LLIGA ÀRAB

TOTES ELLES TOTES ELLES REALITZEN UNA REALITZEN UNA IMPORTANT TASCA IMPORTANT TASCA DE DE DESENVOLUPAMENT DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC i de ECONÒMIC i de PROMOCIÓ PROMOCIÓ de la de la

SALUT,L’EDUCA´CIÓ i la PAUSALUT,L’EDUCA´CIÓ i la PAU

L’L’ORGANITZACIÓ ORGANITZACIÓ DE LES DE LES NACIONS NACIONS

UNIDESUNIDES

Creada al 1945 i formada per quasi TOTS els ESTATS reconeguts del mónCreada al 1945 i formada per quasi TOTS els ESTATS reconeguts del món

MANTENIR LA PAU i la SEGURETAT INTERNACIONALMANTENIR LA PAU i la SEGURETAT INTERNACIONAL

OBJECTIUSOBJECTIUS FOMENTAR les RELACIONS D’AMISTAT, entre les NACIONS,BASANT-SE en el principi de la igualtat i de la lliure determinació dels pobles

FOMENTAR les RELACIONS D’AMISTAT, entre les NACIONS,BASANT-SE en el principi de la igualtat i de la lliure determinació dels pobles

COOPERAR en la SOLUCIÓ dels PROBLEMES INTERNACIONALSCOOPERAR en la SOLUCIÓ dels PROBLEMES INTERNACIONALS

ORGANITZACIONSORGANITZACIONSDEPENENTSDEPENENTS del’ONU del’ONU

DESENVOLUPAR i ESTIMULAR, el RESPECTE als DRETS HUMANSDESENVOLUPAR i ESTIMULAR, el RESPECTE als DRETS HUMANS

UNICEFUNICEF(Fons Internacionals de les Nacions Unides per a la Infància) creada per PROTEGIR la INFÀNCIA i la JOVENTUT

UNICEFUNICEF(Fons Internacionals de les Nacions Unides per a la Infància) creada per PROTEGIR la INFÀNCIA i la JOVENTUT

UNESCOUNESCO(Organització de les Nacions Unides per a l’educació,la ciència i la cultura) que té com a FINALITAT ASSOLIR la PAU i el BENESTAR SOCIAL a través de la CULTURA

UNESCOUNESCO(Organització de les Nacions Unides per a l’educació,la ciència i la cultura) que té com a FINALITAT ASSOLIR la PAU i el BENESTAR SOCIAL a través de la CULTURA

RESPONRESPON::1. QUINA SÈRIE D’INICIATIVES PRENEN ELS ESTATS, PER

ACONSEGUIR UNA ACCIÓ CONJUNTA, PER PODER SOLUCIONAR ELS PROBLEMES QUE ES SORGIXEN?

2. INDICA EL NOM DELS PRINCIPALS: TRACTATS i CONVENIS INTERNACIONALS: DECLARACIONS INTERNACIONALS DE DRET:

1. QUÈ INTENTEN RESOLDRE LES ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS, DE QUINS DOS ÀMBITS HI HA i INDICA EXEMPLES DE LES MATEIXES?

2. QUINS SÓN ELS OBJECTIUS PRINCPALS DE L’ONU i QUINES ORGANITZACIONS DEPENENTS DE L’ONU SÓN LES MÉS DESTACADES i A QUÈ ES DEDIQUEN?

5. 5. TRACTATSTRACTATS,,DECLARACIONSDECLARACIONS i i ORGANITZACIONSORGANITZACIONSPREGUNTES CLAUS PREGUNTES CLAUS PER LA PROVA DEL TEMAPER LA PROVA DEL TEMA

66. – LES ORGANITZACIONS LES ORGANITZACIONS NONO GOVERNAMENTALS GOVERNAMENTALS ONGONG66. – LES ORGANITZACIONS LES ORGANITZACIONS NONO GOVERNAMENTALS GOVERNAMENTALS ONGONG

ORGANITZACIONS ORGANITZACIONS NONO

GOVERNAMENTALSGOVERNAMENTALSONGONG

Entitats públiques amb finalitats humanitàries i socials que NO DEPENEN NO DEPENEN dels governs i que SÓN INDEPENDENTS SÓN INDEPENDENTS dels Estats i dels Partits Polítics

Entitats públiques amb finalitats humanitàries i socials que NO DEPENEN NO DEPENEN dels governs i que SÓN INDEPENDENTS SÓN INDEPENDENTS dels Estats i dels Partits Polítics

QUÍ LES INTEGRAQUÍ LES INTEGRA??QUÍ LES INTEGRAQUÍ LES INTEGRA??

CIUTADANS PARTICULARSCIUTADANS PARTICULARS

EMPRESESEMPRESES

SOCIETATSSOCIETATS

CENTRES D’INVESTIGACIÓ, ETCCENTRES D’INVESTIGACIÓ, ETC

CÓM ES FINANCIENCÓM ES FINANCIEN??CÓM ES FINANCIENCÓM ES FINANCIEN??

DONATIUS DELS SEUS MEMBRESDONATIUS DELS SEUS MEMBRES

TREBALL VOLUNTARI DELS SEUS MEMBRESTREBALL VOLUNTARI DELS SEUS MEMBRES

APORTACIONS DEL GOVERNAPORTACIONS DEL GOVERN

Les ONG, partir de la reunio d'Estocolm l'any ́ 1990, es van unir per reivindicar el 0,7 % dels pressupostos de cada Estat per ajudar els paisos pobres ̈

SONSON

FINALITATSFINALITATS DE LES ONGONG

DEFENSA DELS DEFENSA DELS DRETS DRETS HUMANSHUMANS

DEFENSA DELS DEFENSA DELS DRETS DRETS HUMANSHUMANS

PROTECCIÓ DE PROTECCIÓ DE LA NATURALA NATURAPROTECCIÓ DE PROTECCIÓ DE LA NATURALA NATURA

Que denuncien i defensen els llocs on NO es respecten drets humansExemples:Amnistia Internacional, Save the Children, etc

Que denuncien i defensen els llocs on NO es respecten drets humansExemples:Amnistia Internacional, Save the Children, etc

Denuncien la destrucció del medi ambient i defensa dels drets dels animals ExemplesExemples:Greenpeace, WWF, etc

Denuncien la destrucció del medi ambient i defensa dels drets dels animals ExemplesExemples:Greenpeace, WWF, etc

ACCIONS ACCIONS HUMANITÀRIESHUMANITÀRIESACCIONS ACCIONS HUMANITÀRIESHUMANITÀRIES

Actuacions preventives o directes en cas D’EMERGÈNCIES D’EMERGÈNCIES HUMANITÀRIES HUMANITÀRIES per guerres, fams, catàstrofes naturals, etc Exemples:Creu Roja, Metges Sense Fronteres, Intermón-Oxfam,etc

Actuacions preventives o directes en cas D’EMERGÈNCIES D’EMERGÈNCIES HUMANITÀRIES HUMANITÀRIES per guerres, fams, catàstrofes naturals, etc Exemples:Creu Roja, Metges Sense Fronteres, Intermón-Oxfam,etc

PES CREIXENT PES CREIXENT DE LES ONGONG

MOTIUSMOTIUSMOTIUSMOTIUS

FUNCIÓ ESSENCIAL QUE COMPLEIXEN per satisfer les necessitats de la població o PROPORCIONAR els SERVEIS que els poders polítics estatals no ho fan

FUNCIÓ ESSENCIAL QUE COMPLEIXEN per satisfer les necessitats de la població o PROPORCIONAR els SERVEIS que els poders polítics estatals no ho fan

El que MOLTS ESTATS VEUEN en les ONG un INSTRUMENT PER SOLUCIONAR PROBLEMES D’URGÈNCIA i NECESSITATEl que MOLTS ESTATS VEUEN en les ONG un INSTRUMENT PER SOLUCIONAR PROBLEMES D’URGÈNCIA i NECESSITAT

PERQUÈ els CIUTADANS PRENGUEN CONSCIÈNCIA de DETERMINATS PROBLEMES i ASSUMISQUEN RESPONSABILITATS, amb les causes que cal defensar

PERQUÈ els CIUTADANS PRENGUEN CONSCIÈNCIA de DETERMINATS PROBLEMES i ASSUMISQUEN RESPONSABILITATS, amb les causes que cal defensar

REALITZAR l’ACTIVITAT del SINTETITZA

D’AQUEST PUNT: 5 5 RESPONRESPON::

1. QUÈ SÓN LES ONG, QUINA ES LA SEUA FINALITAT,DE QUÍ NO DEPENEN,QUI LES INTEGRA i D’ON VE LA SEUA FORÇA ?

2. PER QUINS MOTIUS ELS PES DE LES ONG, EN LA SOCIETAT, CADA VEGADA ES MÉS CREIXENT?

6. 6. Les ORGANITZACION Les ORGANITZACION NONO GOVERNAMENTALS GOVERNAMENTALS ONGONGPREGUNTES PREGUNTES CLAUS CLAUS PER LA PROVA DEL TEMAPER LA PROVA DEL TEMA

77. ÁMBITS ÁMBITS CULTURALSCULTURALS DEL MÓN DEL MÓN77. ÁMBITS ÁMBITS CULTURALSCULTURALS DEL MÓN DEL MÓN

La CULTURALa CULTURAEl CONJUNT DE COSTUMSCONJUNT DE COSTUMS, de coneixements i de maneres de viure que un grup de persones SENT COM A PROPI i, al mateix temps, DIFERENTDIFERENT d'altres grups

El CONJUNT DE COSTUMSCONJUNT DE COSTUMS, de coneixements i de maneres de viure que un grup de persones SENT COM A PROPI i, al mateix temps, DIFERENTDIFERENT d'altres grups

LES

DIFERÈNCIES DIFERÈNCIES CULTURALSCULTURALS

NO ES DEUEN NO ES DEUEN a les característiques físiques de les persones SINÓ ASINÓ A l'educació, a la forma de viure i de pensar, etc. TOTES LES CULTURES TOTES LES CULTURES tenen dret a desenvolupar-se lliure i dignament

NO ES DEUEN NO ES DEUEN a les característiques físiques de les persones SINÓ ASINÓ A l'educació, a la forma de viure i de pensar, etc. TOTES LES CULTURES TOTES LES CULTURES tenen dret a desenvolupar-se lliure i dignament

ÉSÉS

PLURALISMES PLURALISMES CULTURAL CULTURAL oo

MULTICULTURALITATMULTICULTURALITAT

DEFENSA DEFENSA la COEXISTÈNCIA de grups humans diversos i CONSIDERA que l’altre,siga qui siga, NO HA DE SER VIST NO HA DE SER VIST necessàriament com un competidor, encara que tinga una cultura diferent de la pròpia

DEFENSA DEFENSA la COEXISTÈNCIA de grups humans diversos i CONSIDERA que l’altre,siga qui siga, NO HA DE SER VIST NO HA DE SER VIST necessàriament com un competidor, encara que tinga una cultura diferent de la pròpia

LA CULTURA DE MASSES CULTURA DE MASSES I LA

SOCIETAT DE SOCIETAT DE CONSUMCONSUM

LA CULTURA DE MASSES CULTURA DE MASSES I LA

SOCIETAT DE SOCIETAT DE CONSUMCONSUM

Es CARACTERITZACARACTERITZA per la GENERALITZACIÓ D'UNES MATEIXESMATEIXES PAUTES DE CONSUM. A través d'elles, un nombre cada vegada major de persones consumeix idèntics productes, de manera que les seves formes culturals són cada vegada més similars

Es CARACTERITZACARACTERITZA per la GENERALITZACIÓ D'UNES MATEIXESMATEIXES PAUTES DE CONSUM. A través d'elles, un nombre cada vegada major de persones consumeix idèntics productes, de manera que les seves formes culturals són cada vegada més similars

A AQUESTA AQUESTA HOMOGENEÏTZACIÓHOMOGENEÏTZACIÓ CONTRIBUEIXENCONTRIBUEIXEN:- els mitjans de comunicació-l'augment en el nombre dels mitjans de comunicació-la facilitat dels transports -El turisme mundial

A AQUESTA AQUESTA HOMOGENEÏTZACIÓHOMOGENEÏTZACIÓ CONTRIBUEIXENCONTRIBUEIXEN:- els mitjans de comunicació-l'augment en el nombre dels mitjans de comunicació-la facilitat dels transports -El turisme mundial

REALITZAR l’ACTIVITAT del SINTETITZA

D’AQUEST PUNT: 3 3 RESPONRESPON::

1. QUÈ DEFENSA EL PLURALISME CULTURAL o MULTICULTURAL?

2. QUÈ CARACTERITZA A LA CULTURA DE MASSES i QUÈ A CONTRIBUIT A LA SEUA HOMOGENEÏTZACIÓ?

7. 7. ÀMBITS ÀMBITS CULTURALSCULTURALS DEL MÓN DEL MÓNPREGUNTES PREGUNTES CLAUS CLAUS PER LA PROVA DEL TEMAPER LA PROVA DEL TEMA

TEMA 44: L’L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATSDE LES SOCIETATS ACTIVITATS A REALITZAR PER ENTREGAR i PREPARAR LA

PROVA DEL TEMA:

DEL RECORDEM L’ESSENCIAL , EFECTUAR:

L’ACTIVITA 1, DE COMPLETA EL MAPA CONCEPTUALL’ACTIVITAT 5, DE DEFENEIX EL VOCABULARI (NO

DEFINIR: poder judicial, regional, multilateralisme, subsidiarietat, interculturalitat)

L’ACTIVITAT 4, DE BUSCA LES PARAULES

L’ACTIVITAT 6, DE CORREGEIX ELS ERRORS

DEL PRACTICA COMPETÈNCIES PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUESBÀSIQUES , REALITZAR:

ACTIVITAT 33, d’ANALITZA el TEX ( sols apartats a) i b)

ACTIVITAT 44, d’ INTERPRETA el GRÀFIC

ASPECTES i VALORACIÓ QUE INCLOURÀ LA PROVA, DEL TEMA:

1. RESPONDRE A PREGUNTES CLAUS, de les REALITZADES DE CADA

APARTAT EN CLASSE de les SELECCIONADESSELECCIONADES --- 5 punts

2. COMPLETAR FRASES, SEMBLANT a les ACTIVITATS DEL RECORDA L’ESSENCIAL, DE L’ACTIVIAT 1, DE COMPLETA EL MAPA CONCEPTUAL i DE L’ACTIVITAT 4, DE BUSCAR PARAULES o de les QUESTIONS CLAUS --- 1 punt

3. DEFINIR CONCEPTES i RELACIONAR DEFINICIÓ amb el SEU concepte, DE L’ACTIVITAT 3, DE DEFINEIX EL VOCABULARI i de les ACTIVITATS DE COMPETÈNCIES --- 1 punt

4. RELACIONAR i CLASSIFICAR, de les ACTIVITATS DE COMPETÈNCIES, REALITZADES EN CLASSE --- 1 punt

5. FRASES PER INDICAR VERITABLE (V) o FALS (F) i en les FALSES CORREGIR L’ERROR, SEMBLANT a l’ACTIVITAT 6, DE PRACTICA COMPETÈNCIES i de les QUESTIONS CLAUS --- 1 punt

6. NTERPRETAR GRAFIC o TEXT,SEMBLANT als DELS ACTIVITATS de COMPETÈNCIES BÀSIQUES --- 1 punt

TEMA 44: L’L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATSDE LES SOCIETATS