REVISTATUT N 10 IES L’Estatut  Rubí

3 4 5 6 8 10

14 16 17 18 20 21 24

Editorial Com cada any, al setembre vàrem començar un nou curs ple d’il·lusions i de projectes. Enguany, ha canviat l’equip directiu del centre al qual desitgem el millor des d’aquestes pàgines. També ha canviat l’equip de redacció de la revistatut que s’està adaptant a la tasca i que per tant acollirà de bon grat qualsevol suggeriment. I així, enfeinats, sense adonar-nos-en, ja ha passat un any més! Ja som de nou a Nadal! Doncs endavant, a menjar torrons i a passar-s’ho bé ... Bon Nadal a tothom... Equip de redacció Capçalera L’agenda

El reportatge El personatge ………… El centre………… Les sortides Les festes L’entrevista …………………… Crítica literària L’enquesta L’article El conte……………… Sabies que…/ jeroglífics/ On és aquest racó ?

Equip de redacció: Mercè Oliva, Núria Torres, Andrea Marín, Kevin Bermudez, Lorena Castillo, Rosanna Montserrat, Mireia Vazquez, Valéria Morales, Genís Herrera.

Des de la redacció us volem agrair les col·laboracions que ens heu fet arribar.

3

CAPÇALERA Un nou curs sempre és un nou repte. Arriben alumnes, professorat i mares i pares nous, tenim nous tutors i tutores, tornem a triar delegats i delegades, es preparen noves sortides i activitats. Aquest curs, a més a més, ens trobem amb una nova llei d’educació, la LOE, i això es reflecteix en l’aparició de les matèries anomenades optatives, que ara cursen els alumnes de 1r i 3r, i que el curs vinent es generalitzaran a tota l’ESO. Des del punt de vista de la innovació pedagògica, voldria destacar dos projectes: la posada en marxa del projecte de Biblioteca Punt.edu, que ens van concedir el juny passat i el repte de convertir-nos en Escola Verda, com a resultat d’haver treballat tres anys en el projecte d’Educació Mediambiental. Al llarg del curs ens aniran sorgint noves propostes i nous projectes. Tenim per davant molta feina per fer i ben segur que entre tots ho aconseguirem. Per això, aprofito aquestes línies per encoratjar-vos i desitjar-vos a tots i a totes un bon curs. Rosa Puig Directora

4 OCT. “PICALLETRES” Octubre

Novembre

1 2

5 6 TALLER RELACIONS AFECTIVES * ( 3 ESO)

7 3 ESO HAMLET

8 ANGLÈS (1 i 2 ESO) TALLER * 3 ESO

9

12 1 ESO TABAQUISME # TALLER * 3 ESO

13 1 ESO TABAQUISME

14 1 ESO TABAQUISME

15 FONT DEL FERRO EINA

16 CAIXA FORUM 4 ESO

19 20

4 ESO 2 ESO #

21 1 BATX. 1 ESO #

22 23

26 27 3 ESO NO EM RATLLIS

28 29 COSMOCAIXA 2 ESO FONT DEL FERRO EINA

30

Desembre

3 2 ESO ALIMENTACIÓ

4 5 2 ESO

6 7

10 2 ESO ALIMENTACIÓ

11 12 13 2 ESO ALIMENTACIÓ

14

17 18 19 20 21

24

25

26 27 28

31

15 16

17 1 ESO COLÒNIES

18 1 ESO

19 1 ESO

22 TALLER RELACIONS AFECTIVES 3 ESO

23 24 25 TALLER RELACIONS AFECTIVES 3 ESO

26 2 BATX CAIXAFÓRUM (Dibuix)

29 30 2 ESO NO EM RATLLIS

31 CASTANYADA

En acent El 638,3 Els r BatxCicleESO Aradivedon

aquesta setre. Les da

1,68 % cor32 % corre

El 13,06% El 3,96% El 1,98% El 1,78% El 1,38% El 0,59% El 0,39% El 0,39% El 0,18%

resultats d

xillerat es

O

a tan soersitat/ncs!

cció hem eades que h

rrespon alespon als i

% són d’Eq% són de C

són de X són de la són d’Arg

% són de P% són de X% són d’Ità

són de M

desglossat

Alum

ols ens / riques

estat trebhem obting

alumnes dimmigrants

quador. Colòmbia. Xina. Repúblicagentina. Portugal. ile.

àlia. ali.

ts per eta

mnes estat 50 86 143

queda sa sigui

ballant sobgut són les

de l’estat s dels seg

El 8 El 2 El 1

a Dominica El 1 El 0 El 0 El 0 El 0

pes són :

t espanyol

treballai una re

bre la imms següents

espanyol iüents païs

8,3% són d2,17% són 1,78% són

ana. 1,18% són 0,39% són0,39% són0,19% són 0,19% són

ar perqealitat.

igració al s:

la resta ,sos:

el Marroc de Bolívia del Perú.

d’Uruguai.n de Gàmbin de Bulgàdel Regne del Canad

Immigra 25 12 146

què el b Endava

nostre

és a dir, e

c. a. .

. ia. ària. e Unit. dà.

ants

binomi ant,

el

5

Els personatges són… Alexandra Bonet (professora d’Anglès) Miquel Belmonte (professor de Castellà)

1. Per què vas decidir ser professor/ra? Perquè un dia em vaig aixecar del llit al matí als 6 anys i li vaig dir a la meva mare:“vull ser professora”. I des d’aquest dia em vaig

dedicar només a aquesta professió ja que estava tan decidida.

També em va motivar, que la meva mare era mestra de primària i dues tietes meves eren mestres de secundària d’anglès.

Perquè sempre m’ha agradat i m’ha cridat molt l’atenció l’ensenyament i estar amb “nanos”. La meva dona també és professora de matemàtiques a la universitat.

2. Quants anys portes en aquesta professió? Porto onze anys, però cinc d’ensenyament públic.

Ja porto uns 35 anys.

3. Explica alguna anècdota que t’hagi passat durant tota la teva experiència com a professor/a.

Fa uns dos dilluns me’n va passar una a la classe de 1er d’ESO. Jo vaig entrar a fer classe i em vaig trobar un alumne escrivint a la pissarra: “ morros no”. I jo li vaig preguntar que si li semblava bé haver escrit

Fa uns 20 anys quan jo estava en un col·legi de Sabadell, estàvem jugant un partit de futbol els alumnes contra els professors i dos alumnes van venir a per mi i jo vaig caure al terra com si hagués volat. Em vaig trencar el braç dret!

7

4. Alguna vegada has pensat a llençar la tovallola? Sincerament hi ha vegades que et canses bastant d’alguns alumnes que fan que la classe que dónes sigui impossible però sempre hi ha un cert grupet o curs de nois i noies que et fa seguir i no a abandonar.

No, sincerament mai.

5. Què és el que més i el que menys t’agrada de ser professor/a?

El que més, és que jo he d’ensenyar i compartir tot el que sé als meus alumnes. I el que menys, és que a vegades als nens que tenen una actitud molt dolenta, els he de posar faltes de disciplina, etc.

Doncs, el que més m’agrada és la relació que s’estableix amb les persones de l’institut (alumnes, profes…) i jo, i també m’agrada ajudar-los. I el que menys, és la manca de responsabilitat que tenen alguns alumnes i la seva falta d’interès.

6. Ens han comentat que vas aprovar les oposicions, felicitats, explica’ns com ho vas fer. El fet que tot anés de cara Sí, així és. Vaig estudiar molt i va fer que m’anés bé. vaig tenir sort.

allò, el noi em va mirar com penedit i em va dir: “no, tens raó, m’he equivocat”. I agafa l’es- borrador per esborrar una erra a la paraula morro... això és una actitud una mica racista, no?

I vaig estar una temporada escrivint amb la mà esquerra ( jo que sóc dretà).

Creactiva’t Amb motiu del Dia Internacional contra la violència vers les dones, els i les alumnes de 4rt d’ESO del nostre centre han participat en el concurs de creativitat digital organitzat per l’Ajuntament de Rubí, CREACTIVA’T. També va presentar-se tota una classe sencera de 3r d’ESO de l’institut DUC de Montblanc. Aquest treball consistia a fer una representació amb el programa de l’ordinador Power Point. Podies posar-hi imatges, sons i text, sempre que estiguessin relacionades amb el tema anomenat (dones maltractades). L’exposició dels power points finalistes i de l’entrega de premi es va portar a terme el dia 21 de novembre a les 17h a l’Auditori Rubí+D. Van assistir-hi els participants, els pares i els

professors. Es van entregar tres premis, el primer el van guanyar Lorena Castillo Ros i Dagiseth Pizarro, dues alumnes de 4rt B de l’IES Estatut que van treballar en parella i que de primer premi van guanyar 300 euros. El segon premi, també el van guanyar dues alumnes de l’IES Estatut de 4rt A, que són Sandra Fortes i Núria Ruana amb 200 euros. I per últim van guanyar el tercer premi la classe de 3er del DUC de Montblanc amb 100 euros.

Lorena Castilo 4t B

El passat 19 de novembre l’IES l’Estatut va participar al 9è cros Sant Cugat i la Nasjoua de 4rtA ESO va quedar classificada la primera en la categoria cadet-femení.

Felicitats!

9

Les parelles lingüístiques S’ està portant a terme un projecte per incentivar l’ús del català oral, ja que al nostre institut hi ha molts alumnes que no el fan servir com a llengua pròpia. Consisteix en una parella: un alumne que domina el català, i l’altre que és l’aprenent. Es basa en catorze sessions de dos patis a la setmana, triats per les parelles i que en total sumen 7 hores. Es realitzarà entre el 26 d’octubre i el 21 de desembre. Aquest és el segon any que treballem aquest projecte. L’any passat vam començar amb molt d’entusiasme, però al final hi va haver alumnes que no van arribar a acabar-ho, ja que el període es va allargar massa. Aquest any ja s’ha previst que això no passi. Ens hem apuntat molts alumnes perquè ens suma un punt a la nota del segon trimestre a l’àrea de català.

Rosanna Montserrat Torres 4t B

El passat 2 de desembre l’IES Estatut va participar al cros Rubí. La classificació dels millors alumnes ha estat la següent:

Any 92-93 Masculí: 2n classsificat Mohamed Bulftte. Any 92-93 Femení : 8è clas. Mireia Vazquez, 10è clas. Mari

Carmen Perez, 11è clas. Lorena Castillo. Any 94-95 Masc.: 7è clas. Anouar Barrohou, 10è clas. Abdelmonin, 11è clas. Carlos Revilla. Any 94-95 Fem.: 11è clas.Chaima ElKharraz, 21è clas. Elena Ollé. Juvenil Masc.: 9è clas. Sergio Fernandez. Juvenil Fem.: 2n clas. Nasjoua El Morabed, 3r clas. Jessica Mora. Junior Masc.: 6è clas. Sergi Cano, 8è clas. Jesus David González. Junior Fem.: 3r clas. Marina Sánchez, 4t clas. Andrea Rosero.

“Anem a la muntanya, anem a la muntanya, anem a la muntanya. On anem? A la muntanya” i així repetidament, durant tot el viatge, els alumnes de 1r d’ESO varen cantar a l’autocar que ens portava fins a Guardiola de Berguedà. Bé, tota l’estona no. Els últims quilòmetres varen ser de marejos i marejos. El primer dia vam visitar la cova de la Tuta. Sentírem l’aigua com s’escolava entre les roques i el

fred que penetrava dins dels ossos. El segon dia vam anar atrapar invertebrats al riu. Bé, qui diu invertebrats diu “un atún” com va dir el Nacho. Nacho, Nachete. Que les tonyines no es troben als rius, ni tan sols al Llobregat, noi. Vam veure totes les bestioles, bé invertebrats, als microscopis i les vam classificar. Arribàrem a la conclusió que el riu al seu primer tram està força net, però amb tot i això no podíem beure aquella aigua.

11

El tercer dia ens ho vam passar d’allò més bé fent una gimcana per tot el bosc prop de la casa de colònies, La Sala. Vam gravar amb GPs tots els passos que férem, encara que diguéssim que no, la tecnologia no enganya i més d’un grup ens perdérem. Fou realment divertit. La Núria ens preparava bon menjar cada

dia, i l’últim àpat fou genial, amb gelat de postres i tot! A la tornada ningú es va marejar. Serà perquè el Gerard, el Josep Maria l’Abel i l’Àlex ens “unflaren” a tots amb biodramina? Hauríeu hagut de veure com l’Àlex regalava xiclets a tothom que es va marejar el primer dia. Al final, algun professor i algun alumne va acabar adormint-se. Les nits havien estat terribles! El primer dia l’Àlex va acabar dormint a l’habitació de les noies. El segon dia, es varen apiadar d’ella i la van deixar dormir a l’habitació dels profes. Bé, després de la disco, tots estàvem rebentats! La veritat és que aprenguérem moltíssim i vam gaudir de tres dies genials. Esperem que els alumnes de l’any vinent s’ho passin tan bé com nosaltres. Gràcies a tots. Alexandra Bonet i Pueyo

Nervis, rialles i noves experiències Participem al “Picalletres” i obtenim uns bons resultats El bon ambient entre l’alumnat és la nota més destacada del dia El passat 4 d’octubre, entre nervis i rialles, l’alumnat de 3r d’ESO de l’institut va anar als estudis que Localia TV té al carrer de Casp, a Barcelona per participar al concurs de televisió “Picalletres”. És un programa on els i les concursants han de lletrejar diverses paraules correctament. Es comença a lletrejar paraules d’un nivell senzill, però a mesura que passa el joc cada vegada són més difícils. Els i les nostres representants, Daiana Crespo, Jordi Esteve i Natàlia Decabo, tot i que estaven una mica nerviosos (algun més que les altres) per la responsabilitat de fer-nos quedar bé, ho van fer excel·lentment. Tan bé que, a la meitat del joc, les concursants de l’altre institut, el Sant Domènec Savio de Terrassa, ja estaven totes eliminades i a nosaltres ens quedaven les dues representants femenines (dones, al poder!). Malauradament, les paraules a lletrejar que vingueren, van

resultar excessivament difícils i no van poder aconseguir gaires més punts per l’institut, cosa que va fer que no aconseguíssim entrar a la classificació dels cinc millors instituts de Catalunya. Tot i això, l’experiència i el comportament va ser òptim i no descartem tornar-hi l’any que ve. Al final del programa, algunes alumnes van demanar autògrafs al presentador del programa, Josep Bartomeus, a qui van trobar molt simpàtic i, per què no dir-ho, atractiu. Informa: Àngel Carrera (professor de Llengua i Literatura catalana)

13

L’Estatut al Picalletres El passat dia 4 d’octubre els alumnes de 3r d’ESO de l’IES l’Estatut van participar en el concurs de lletrejar en català del canal de televisió Localia TV, programa que es va transmetre el dia 16 d’octubre per aquesta emissora. No és la primera vegada que l’institut participa en aquest concurs. L’any passat els alumnes de 4t també van anar-hi. La gravació va ser el dia 4 d’octubre al plató que Localia TV té a prop de la plaça Catalunya de Barcelona. Els i les alumnes escollits per concursar foren la Natàlia Decabo, el Jordi Esteve i jo mateixa. Jugàvem contra l’IES Sant Domènec Savio, de Terrassa. El programa va durar uns 20 minuts, en els quals l’Estatut va aconseguir 180 punts, mentre que l’equip contrari només va arribar als 75 punts. A la tornada, l’alumnat de les dues escoles va coincidir en el mateix tren, cosa que va facilitar la coneixença entre tots els nois i noies, en un ambient molt gratificant per a tothom. Informa: Daiana Crespo (concursant)

Guanyadors! L’IES l’Estatut guanya a l’IES Sant Domènec de Terrassa El passat dia 4 d’octubre, l’alumnat de 3r d’ESO vam anar a Barcelona per participar al concurs “Picalletres”, enfrontant-nos a l’IES Sant Domènec. Quan vam arribar allà, primer ens van explicar les normes i després ens van deixar entrar a ocupar la graderia a esperar que el programa comencés. Mentrestant, els i les concursants que ens representaven van anar a què els expliquessin com anaven les regles del concurs. El començament del concurs va anar molt bé per al nostre institut, ja que van encertar totes les paraules lletrejades. Però, de mica en mica, van començar a cometre errors. El concurs va durar poquet, i van resultar-ne guanyadors per 180 a 75 punts, però no vam aconseguir entrar al rànquing dels cinc millors instituts de Catalunya. Abans de marxar cap a Rubí, ens van donar un record del programa a tots i a totes, amb adhesius, llibrets, piruletes... Informa:Tomi Tomov (espectador)

d’ESels pica

SO van vtutors ia-pica co

El 7venir a c professonvidats

7 de seteconèixersors van per l’Am

embre er el centrfer un j

mpa.

ls alumnre. Despjoc de ro

B

es “novaprés d’esol i per

Benvingu

atos” de star ambacabar u

uts!

1r b un

festperl’IEfestquèamb Talconscastper Talcarbcaraunaform Film Talalumpanse nHistfoscpor

La castta popula manteniS Estatuta fent d barrege

b Hallowe

ller de tosisteix atanyes i tot l’instller de cabassa esa terrorí cullera pma de la moteca dller de pamnes aprellets i en’atipen; tòries deca s’expl i seguida

tanyada ar aquí Car la trad

ut celebrdiferentsem la casteen.

orrar casa aprendres repatitut. arbasses fa un diífica, es per dins cara desde terroranellets:enen a fe

en menge

e por: eniquen hisament

és una atalunya

dició, a rem aques tallers,tanyada

stanyes: re a torrarteixen

s: amb unbuix d’un buida ami es tallasitjada. r. els er

en fins qu

una salastòries d

i

esta , en

ar n

na na mb a la

ue

a de

s’in Taun Taes equ Es difpowpold’in Moesp de

nterpretealler de ball de c

aller de fan c

uips. s van ferferents wer poseres , enformàti

olts tallepecial i e Gràcie tothom.

en. hip hop:

coordinacfutbol i competic

molts tcoses,

int, el el taller ca...

ers per antretings per la c

Genís H

es prepció en grude bàsq

cions en

allers decom el taller

de manga

a un dia mut. col·labor

Herrera 4

1

para up. uet: ntre

e de

de a, el

molt

ació

4t A

15

Entrevista a Cristina Cruz de segon de batxillerat:

Ens hem assabentat que has fet de model per a un vídeo musical. Sí, la meva booker em va avisar que havia sortit aquesta feina per si em podia interessar. Vaig estudiar si era compatible amb els meus estudis i amb l’horari de les meves classes i vaig veure que podria fer la feina. De quin grup musical es tracta? És un grup de quatre nois de pop-rock anomenat Yawn que canten en anglès. La cançó es diu ready to go. I, exactament, que havies de fer? La veritat és que ha estat divertit. En unes imatges surto fent una guerra de coixins, en unes altres surto ballant... On podem veure aquest videoclip? A la pàgina web www.youtube.com, després has de posar el nom del grup i el de la cançó. Has fet altres treballs com a model? Sí, porto des dels catorze anys fent feines. Ara em queden pocs dies per fer disset anys, per tant ja porto uns dos anys en això. Has treballat per alguna firma important? Com a firma coneguda he treballat per Calvin Klein, Intimíssimi, Custo Barcelona..

17

Wicked – The Live and Times of the Wicked Witch of the West review.

Does Nessie, Elphaba, Dillamond or Fiyero ring a bell? Maybe not. But I’m sure Dorothy, Toto and the green-skinned wicked Witch of the west does. All those are main characters of the Wonderful Wizard of Oz. However, the former appear in a new book written by George McGuire called Wicked. The story explains the misadventures of the green witch who was not so bad at the beginning of the story; she was not even a witch! Some days ago, in my 29th birthday party, a very good friend of mine gave me the book as a present. Obviously I smiled and said “thank you” wondering why he had given me such a book. He looked at me and said “You’ll gonna love it, young lady!” and laughed I still have to ask him if it was because of me pulling faces due to the gift or because I’m not so young anymore- patting my back. As soon as I finished the book on my bed side table I began it. “Pedro has criteria and good taste for literature” I thought to myself and got down to business. I started reading and honestly could not stop.

Wicked has the most important ingredients for a bestseller. A spoon of dark humor, half bag of

sex and three boxes of adventure seasoned with honesty pinch of socio-political satire, a tea, sympathy and thriller. The gothic atmosphere, typical, from Victorian novels, gives a realistic feeling within fantasy to the reader. Elpheaba, the witch’s name, ads more magic to the incomprehensible world where there is a division between human beings, Animals and animals. And her greenish skin makes the reader think that the only good character in change completely. The good-mannered wizard seems to be despotic, the lovely white witch seems to be not so nice, and Dorothy is described as dull girl from the other land, earth. If you have ever liked hobbits and elves you will love Elpheaba and her world. I have already recommended it to many of my friend an we all have reached the same conclusion: Oz, its Wizard and the characters of the original book will never be the same any more. JOIN the CLUB. Alexandra Bonet Pueyo

Preguntes: Sí No Altres Consideres que el sexe és essencial a la vida?

81.21% 18.79%

Et consideres prou informat per poder practicar el sexe?

78.18% 21.82%

Tens fòbia als homosexuals? 23.03% 74.54% 2.43%

Parles de sexe amb els teus pares? 48.48% 51.51%

Consideres que el sexe és essencial a la vida?

Sí81%

No 19%

Altres0%

SíNoAltres

19

Fitxa tècnica

Tècnica d’investigació: Entrevista escrita. Àmbit geogràfic: IES L’Estatut. Univers: de 13 a 19 Nombre d’entrevistes: 165 entrevistes Tipus de mostreig: Segon cicle, batxillerats i cicles formatius Treball de camp: Realitzat el 23 al 30 d’octubre de 2007

Tens fòbia als homosexuals?

Sí23%

No75%

Altres2%

SíNoAltres

Et consideres prou informat per poder practicar el sexe?

Sí78%

No22%

Altres0%

SíNoAltres

EmelahaApciplchEprqhsbDloleempE

El hip-homovimienen N.Y., as hispanoamamericanAntes lopelear encon una ban inpeleaban legar nucompitienhip-hop. El hip-hpilares brapping) qque conshablar lsentido, base coDJing (o o que alamar Den tener e ir cmientras para atráEl Graff

op es unanto cultur

y fue in

mericanaas. hacían ntre bancoreogr

ventando o con la

unca a pndo con

hop tiebásicos: que es lasiste enetras racompañonstante turntab

actualmenJokey q dos disccreando muevesás o pariti, que

a danza ral que nnventadocomunida

as o a

servir ndas, o rafía queo miena músicapegarse,

el arte

ene cuaEl MCing

a música n cantarimadas ñadas de emente; lism) quente soleque conscos de v

una bs los disra adelaactualme

HIP-HO

o un nació por ades

afro-

para bien

e se ntras , sin solo del

atro g (o rap, r o con

una El

e es emos siste inilo base scos

ante; ente

pGuahpmroulabm PRH- Julu- pbla- p M

OP

esta procontrateersona

Graffiti ltimo el rte de bop; A pailares b

mas, comopa, el na base a bocabásicos demas…

ELICULARELACIOHIP-HOP Honey,

Jessica An grupo dugar dond Breat elícula

bien los pa época d You Gorincipal e

Mireia Vá

ohibido aen a una

especiapara pin BBoyingbailar ritarte de ebásicos hmo el d

beatboxde músic o inel hip-ho

AS ONADAS

: la prot

Alba. Estde baile qde ensay Streetdonde pilares de

de los 80od Servees el bail

ázquez 4t

a no ser alizada ntar; Y g, que esmos de h

estos cuahay mucdiseñillo xing (Crca medianstrumenop) y muc

CON

tagonistaa basadaque no ti

yar… t, es plasma mel hip-hop0… ed, el tele…

tB

que

en por

s el hip-atro chos

de rear ante ntos chos

EL

a es a en iene

una muy p en

ema

21

Andrea Elisenda era una jove a qui no li faltava res, tenia totes les riqueses que volia: era noble, tenia un futur assegurat, una vida plena d’alegria... però ella no era feliç , a ella li faltava alguna cosa, i era el amor. Feia temps que ella jugava amb un noi, ell no era de classe alta, sinó que era fill d’un cuiner del regne. Des de petits sempre jugaven, ell li ensenyava tot sobre el món de la cuina i el rei content que la seva filla fos feliç va fer que aquell noi fos el cuiner oficial i cobrava un sou digne. A poc a poc la seva amistat es va transformar en amor, sense voler van experimentar coses que mai havien provat, fins que un dia li van comunicar una notícia que va fer que odiés aquest món. Ella s’havia de casar amb un home amb qui el seu pare l’havia promès feia temps i s’hauria de separar del seu amor per ordre del seu pare. Avui es celebrava la festa i per sempre no tornaria a estar amb ell. Estava decidida a no tornar-lo a veure, però a canvi, el que havia de fer era dir-se adéu per última vegada. L’habitació estava buida, Elisenda va abandonar l’habitació sense que ningú la veiés, va abandonar el castell i va anar a la caseta on ell estava esperant-la. Va arribar a la caseta, era molt tètrica i estava molt gastada, va entrar pensant que estaria dins, però no hi havia ningú. Tot estava buit. Aquell lloc li recordava molt els estius on jugava amb el seu amor. Va passar l’estona sense que se n’adonés, recordant els millors moments de la seva vida. De cop es va sentir un soroll, algú estava entrant allà. Va córrer a buscar-lo, segur que era ell... Però allà a la porta no estava ell, no era ell.... Era son pare. Què feia allà son pare? Pare!- morta de vergonya i de por pel que pogués fer son pare- Què fas aquí? – Filla, et penses que sóc idiota?- semblava enfadat. Tremolava de cap a peus, mirava la seva filla, odiant-la, detestant aquella filla que l’havia traït- Sempre he estat molt pacient amb tu, filla. Sé que ets molt liberal, més del que jo he desitjat... però que intentis fugir amb aquell mala sang! Això no t’ho perdonaré! Pare! Jo no vull fugir!- no sabia perquè però començava a plorar- jo no...- però les seves paraules van quedar ofegades , el rei furiós va bufetejar-la cruelment- Pare... jo... No et perdono el que has fet, jo et...- el seu cos va caure a terra amb un cop sord, darrere d’ell va aparèixer el noi. Amor!- va córrer als seus braços, enyorava tant aquell olor, aquell cos que sempre la protegia... Però ara... què feien? Havia atemptat contra la vida de son pare. Ja no podrien viure al regne, serien buscats per tots el llocs fins matar-los.- ja... no podem viure aquí...

Fugirem!- va dir ell,- jo et protegiré! Fugim d’aquí, deixem-ho tot! – va agafar la mà del seu amor, i els dos van començar a córrer, no sabien on ni quan estarien salvats però sabien que tindrien que anar junts per sempre. Va passar el temps, en un poble, una granja dos pagesos ja vells vivien humilment, feia uns mesos aquella família va trobar a un noi i una noia morts de gana, els va acollir a casa seva i els van fer ser els seus treballadors, vivint allà, treballant al camp, sense saber d’on venien ni res. Aquell dia plovia i feia molt de fred, Elisenda havia sortit a deixar tancat el graner perquè els animals no tinguessin fred ni entrés aigua, tornava tranquil·la, va arribar a la casa i a l’entrar es va estranyar bastant, ja que tot estava en silenci i no hi havia ningú... A terra hi havia sang... no podia ser, els havien trobat? Tant de temps intentant amagar-se... En obrir la porta va trobar la senyora de la casa morta a terra i al senyor allà mirant-la amb pena. Ho sento -deia plorant- jo no pensava que això acabaria així..... Ho sento Elisenda... Tu! – Elisenda es temia el pitjor, on era ell? Per què no era ell allà?- on és? On és ell!?- El senyor la va mirar amb els ulls plorosos, no s’atrevia a mirar-la a la cara. L’he....l’he donat....als guardes que han vingut....volien que ....- Elisenda mai va saber el que volien , ja que va començar a córrer en direcció al poble per poder trobar un cotxer i poder anar cap al castell, a la millor encara els trobaria a meitat del camí. Va passar molt de temps, Elisenda no sabia quan exactament , però ja es feia de nit i encara no havia trobat ningú. No va ser fins passada la mitjanit quan per casualitat van parar per fer les seves necessitats quan va sentir unes veus, i entre elles hi havia la veu de ell, que cridava contra els seus agressors. Va avisar el cotxer que allà hi havia els segrestadors, el cotxer, per sorpresa d’ella, va agafar un ganivet que portava dins del carro i va avançar cap allà. Mai va saber el que va succeir, només va saber que el cotxer va sortir amb el seu amor, no es van preguntar res, nomes el va ajudar a pujar al carro, no sabien on anaven però Elisenda confiava en el cotxer que acabava de salvar el seu amor. Al final la son va poder amb ells. Al matí Elisenda es va trobar en un llit molt tou , gran i... era el seu llit! Què feia allà? Llavors si ella era allà? Però abans que totes aquelles preguntes explotessin al seu cap va aparèixer la seva mare. Ella sempre era molt dolça, comprensiva i sempre somreia, però aquell dia no estava així, la seva cara

23

tenia una expressió diferent a la que sempre portava, era d’enfadada, i a la vegada de trista. Es va asseure al llit Elisenda- el to de veu era trist i apagat, res comparat amb el de sempre- T’ho dic ara perquè vull ser jo la que t’ho digui. Ell ha mort – Elisenda no sabia què fer, aquella notícia... Els seus ulls van començar a rajar llàgrimes, el cos li tremolava, no sabia què fer...La seva mare la va mirar, va intentar abraçar-la , però ella la va apartar, amb ràbia va agafar un ganivet – FILLA, NO! – però ja era tard, si no estava amb ell, ja res tenia sentit, no volia viure sola. Sense pensar-ho dues vegades es va clavar el punyal al cor que li va causar la mort immediata. Així ella va morir feliç, pensant que al cel podria trobar el seu amor, al costat de Déu... Junts, per sempre.... Però... Buscava el castell. Aquell dia el van fer fora, hores abans havia parlat amb la reina... ella li havia dit que deixés la seva filla en pau, que s’allunyés per sempre si no els matarien, i ell volia el millor per a Elisenda.... Per això ara vagaria pels carrers intentar canviar el món, i algun dia es trobaria amb Elisenda.

Noemí Enrique 4t ESO B

SaAquenaixde PintrèdelsneneLangde d

Sóc

…on

bies quest passat

xement de Pipi Langstèpida i ind adults en

es tan solsgstrump, hdrets.

c de 2

n és aq rac

ue… t mes de n l’escriptotrump. Aqudependentn una èpocas tenien l’oha estat un

2n ESO

I j

quest

có?

novembre vra sueca Auesta nena, va posar a (1945) eopció d’obna figura i

…

jo també

va fer cenAstrid Linda pèl-roja en qüestió

en què els neir. Per aiinspirador

é…

nt anys deldgren, la cde vuit anó el raonamnens i sobxò, Pipi a en la llui

l creadora ys, ment retot les

ita feminis

I j

sta per la

jo?

a igualtat