23550897 valencia oral unitat 3

Sempre cap al nord Camp lèxic Les localitzacions Vocabulari bàsic Els vents El mar i la costa Els accidents geogràfics Els nuclis de població

Capitol 3 Sempre cap al Nord

Valencià Oral Página Nº 2 de 20

11 -- LL lleeggiiuu llaa ccaarr ttaa ii ccoonntteesstteeuu aaqquueesstteess pprreegguunntteess::

Morella, 3 de juliol del 2005Hola, Sara Com et trobes? Jo estic la mar de bé. La capital dels Ports és una autèntica meravella. Ací s'està tan bé! A la nit no fa gens de calor, fa un ventet molt bo que ve del nord. Quina diferència amb el temps que, de segur, tin‐dreu per la costa. De dia el sol crema un poquet, però a l'ombra es‐tem molt bé. La ciutat és molt bonica. Té uns carrers empedrats preciosos. El carrer Blasco d'Alagon, amb els baixos por‐ticats, arriba fins a la plaça dels Estudis, un dels espais oberts més grans de la vila. Tota la ciutat gira al voltant del castell, que està situat en la part més alta. Les muralles protegeixen la vila. Els carrers, les cases, les places, els carrerons, els edificis, els monuments... tot, absolutament tot, està dins de les muralles. Com veus, estic feliç. Encara que una mica tancada, amb la sensació lògica de claustrofòbia que pot provocar el fet d'estar‐se un mes en una ciutat on sempre veus les torres o les portes darrere de tot. Una besadeta!

IRENE

Qui escriu? Qui rebrà la carta? Quina relació penseu que hi ha entre l'autora i la receptora de la carta? On està la protagonista del viatge? Quina opinió té sobre el lloc que ha visitat? Què destaca l'autora de la carta sobre la vila visitada? Quins elements assenyala? Si no heu visitat mai Morella, com penseu que és la vila?

22 -- SSaarraa,, ddeesspprrééss ddee rreebbrree llaa ccaarr ttaa,, hhaa ddeecc iidd ii tt ttee llee ffoonnaarr aa ll mmòòbbii ll dd '' II --

rreennee ppeerr aammppll iiaarr llaa iinnffoorrmmaacc iióó ssoobbrree ee ll vv iiaa ttggee ddee llaa sseeuuaa aammiiggaa.. EEssccoo ll tteeuu qquuèè eess dd iiuueenn eenn llaa ccoonnvveerrssaa AA ii iinndd iiqquueeuu ss ii lleess aa ff ii rrmmaa--cc iioonnss sseeggüüeennttss ssóónn vveerr ttaaddeerreess ((VV)) oo ffaa llsseess ((FF)) ..



V F a) Forcall, Sorita, Morella i Giner són quatre poblacions de la comarca castellonenca

dels Ports.

b) Per a anar als afores de la vila cal eixir sempre per una de les seues portes.

c) Irene ha telefonat a Sara des del seu mòbil.

d) Sara vol anar la setmana que ve a Morella a veure Irene.

e) En la basílica de Santa Maria hi ha gravada una antiga dansa de la mort.

f) Irene vol ser una donzella medieval.

33 -- LL lleeggiiuu ee ll tteexxtt sseeggüüeenntt .. DDeesspprrééss iinn tteenntteeuu llooccaall ii ttzzaarr ,, aa ppaarr tt ii rr ddee lleess

eexxpp ll ii ccaacc iioonnss,, eenn qquu iinnaa dd ii rreecccc iióó ssee ss ii ttuuaa ccaaddaa vveenntt ..

La tramuntana

Aquest vent, al País Valencià, és fort i fred al Maestrat, i arriba a batre les belles terres de la Plana de Castelló; també es deixen sentir els seus efectes a les hortes de València, a la Ribera del Xúquer, i a les muntanyes meridionals. Té fama de fred i gelador per bé que no violent. És molt viu el refrany: «La tramuntana no té abric i home pobre no té amic.» El cel sol presentar, quan bufa aquest vent, un blau puríssim.

Al nord‐est de Catalunya i a l'illa de Menorca és molt freqüent. Els menorquins tenen com a màxim enemic de l'illa la tramuntana, que arriba a fer créixer tombats els arbres illencs. Mallorca, en canvi, té la protecció de les altes serres del nord.

El gregal

Vent del nord‐est molt important, ja que origina grans temporals d'aigua o neu al País Valencià i afecta la producció agrícola d'amples extensions de terres de secà. Entre els mariners té mala reputació. Al País Valencià, els mariners li solen dir, a més de gregal, arbonés, reducció de narbonés, o siga, de Narbona.

Sol bufar de febrer a maig i d'octubre a desembre. A la rodalia d'Albaida, Alcoi, Castalla, Biar i Elx l'anomenen provença. Aquest vent és el que ha portat sempre a Alcoi les nevades més espectaculars, com la del 1926, que diposità una capa de neu de dos metres de gruix i aïllà la ciutat totalment durant divuit dies.

El llevant

És un vent molt plovedor a les comarques costaneres, benigne i regular. «Llevant, aigua per davant» (Catalunya i el País Valencià). «Llevant de matina, prepara la capotina» (la Marina). «El lle‐beig la mou i el llevant la plou» (Alcoi). «El ponent la mou i el llevant la plou» (refrany popular a tot el País Valencià). A la mar és dur i provoca marors que dificulten la pesca i la fan molt perillosa.

Les pluges de llevant no solen saltar les muntanyes meridionals, i no arriben en absolut a les terres interiors valencianes de Castalla i Biar.



El llebeig

Aquest vent bufa del sud‐oest, i el seu nom deriva de l'italià libeccio (del llatí libs). La de‐nominació llebeig és molt antiga en el nostre idioma i, fins i tot, ja la trobem en la Crònica de Jaume I. És la més emprada en moltes comarques del País Valencià i de les Balears, i en bona part de les costes de Catalunya.

Tanmateix, rep també altres noms: garbí i morisc. El primer s'ha pres fa segles de l'àrab gharbí, que vol dir 'occidental', i es diu bastant a Catalunya i al País Valencià. A les terres anteriors i meridio‐nals valencianes, és molt freqüent dir‐li morisc i reservar erradament el nom de llebeig al vent del sud o del sud‐est, especialment com a brisa marina.

Vent bastant irregular, bufa fort de vegades a les darreries d'hivern i d'estiu. Porta sovint tro‐nades i alça molt la maror.

El ponent

El nom d'aquest vent, que bufa de l'oest, és molt general a tots els països de llengua catalana. Es impetuós, generalment sec i molt sovint perjudicial per a la nostra agricultura, sobretot a l'estiu. Per això es diu que: «De ponent, ni vent ni gent». Les seues alenades abrasadores fan malbé les tendres plantes a les hortes de Castelló, València i la Ribera del Xúquer, o de l'extrem meridional del País Valencià. A l'hivern i a les primaveres, és particularment constant i fort, i sol dur borrasques als massissos muntanyencs occidentals, que no arriben, però, a la costa.

El xaloc

A totes les costes de Catalunya, del País Valencià i de les Illes Balears, el vent que ve del punt

del sud‐est s'anomena xaloc, paraula que deriva de l'àrab shalúq. A la Catalunya occidental i al Maes‐trat, sol rebre el nom de marinada o vent marí. Els mariners valencians i tarragonins l'anomenen pe-nagall o penagai, i a Castelló de la Plana benagai, que significa en àrab 'infeliç' o 'innocent'. Als po‐bles del peu de la serra Aitana, li solen dir figuerol, o siga, vent 'fluixot', 'babau', que no té força per a aventar les eres.

Com diu el professor Sanchis Guarner en el seu llibre Els vents segons la cultura popular, el xaloc és un altre dels vents mediterranis famosos, càlid, humit i polsós, motivat per les variacions de pressió del gran desert del Sàhara.

A l'estiu, és asfixiant, sobretot a les costes; però a l'hivern, quan arriba a les altituds de les se‐rres meridionals, porta pluja i, de vegades, fins i tot neu, la qual cosa justifica el refrany: «Xaloc, tan‐ca la porta i fes bon foc».

El migjorn

Vent que bufa del sud, com el seu nom anuncia. Al Rosselló l'anomenen vent d'Espanya, a la Ribera del Xúquer, xativí, i a Elx i altres pobles meridionals valencians, cartagena, sobretot quan bufa a l'estiu. Llavors fa granar massa de pressa els blats, amb la qual cosa els grans no quallen bé i tenen poca farina.

Als hiverns i primaveres és un vent apreciat perquè sovint duu pluja, com ho palesen els refra‐nys següents: «Vent de migjorn, pluja de jorn» (l'Empordà); «Migjorn, aigua en‐jorn» (Cullera); «Mig‐



jorn brut i tramuntana neta, prest tindrem aigüeta» (Menorca). En el mar, dificulta la navegació com tots els vents meridionals.

El mestral

El mestral és considerat com el senyor dels vents, des del Rosselló fins als litorals valencià i ba‐lear. El nom mestral procedeix del llatí magistrale, de magister, mestre, principal. En algunes terres interiors, li diuen cerç.

És temible per fort i violent, sobretot en alta mar, i també a les planes de Castelló i València, on origina quasi totes les gelades generals de la taronja. A la plana d'Alacant, bufa amb inusitada violèn‐cia des de les serres d'Alcoi. A la Foia de Castalla és fort, i persistent i molt gèlid, i li diuen tramunta-nal (nom que ja esmentava el gran poeta valencià Ausias March).

J. Elías i E. Valor, Els vents del món (adaptació)

44 -- CCoomm hheeuu ppoogguutt oobbsseerrvvaarr ,, hh ii hhaa dd iiss tt iinn ttss rreeff rraannyyss rree llaacc iioonnaattss aammbb

ee llss vveennttss .. BBuussqquueeuu-- llooss,, ccooppiieeuu-- llooss ii ssee lleecccc iioonneeuu--nnee uunn ppeerr aa eexx--pp ll ii ccaarr ee ll sseeuu ss iiggnn ii ff ii ccaatt aa uunn ccoommppaannyy oo ccoommppaannyyaa.. SSii eenn ssaabbeeuu dd ''aa ll tt rreess ,, ppooddeeuu dd ii rr -- llooss aa llaa rreess ttaa ddee llaa cc llaassssee ii eexxppll ii ccaarr ttaammbbéé llaa sseeuuaa aappll ii ccaacc iióó

55 -- MMaarrqquueeuu aammbb uunnaa ccrreeuu sseeggoonnss ss iigguueenn vveerr ttaaddeerreess ((VV)) oo ffaa llsseess ((FF)) lleess qqüüeesstt iioonnss sseeggüüeennttss rree ffeerr iiddeess aa ll tteexx tt aanntteerr iioorr ::

V

F

a) El vent de ponent provoca borrasques a l'estiu a les muntanyes occi‐dentals i a la costa més oriental.

b) El migjorn és anomenat vent d'Espanya a les terres de les Illes Balears.

c) El mestral rep aquest nom perquè representa el vent més important, i és el més fort i principal en alta mar.

d) Les pluges del vent de llevant són, en general, beneficioses, tant per a les serralades com per a la costa, i per a les terres interiors valencianes.

e) Quan bufa el vent del nord, això és, la tramuntana, el cel sol estar ben net, sense núvols.

f) El vent de xaloc també sol anomenar‐se Cartagena, sobretot quan bufa a l'estiu.

g) El vent de gregal, que s'origina en l'oest, duu els majors temporals d'aigua i de neu al País Valencià.



h) El refrany «De ponent, ni vent ni gent» fa referència a l'acció perjudicial d'aquest vent sobre l'agricultura valenciana durant l'estiu.

i) La denominació de xaloc, procedent de l'àrab shalúq, és general a totes les terres de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.

j) El garbí i el llebeig són el mateix vent, el qual té la direcció del sud‐oest.

66 -- CCoomm qquuee jjaa ccoonneeiixxeeuu ee llss vveennttss mmééss hhaabb ii ttuuaa llss ddeell nnoosstt rree eennttoorrnn,,

pprroovveeuu aarraa dd '' iinnvveennttaarr --vvooss--eenn uunn ddee nnoouu.. PPoosseeuu--vvooss ppeerr ppaarree ll lleess ii ppeennsseeuu eenn uunn nnoouu vveenntt qquuee eennss aaffeecc ttee dd ''uunnaa mmaanneerraa ssoorrpprree--nneenntt :: sseerràà ee ll nnoouu vveenntt ddee ll mmii ll ·· lleennnnii ,, ddee ccoonnsseeqqüüèènncc iieess iimmpprreevv iiss--tteess .. DDiisssseennyyeeuu,, aa mmééss ddee ll nnoomm,, llaa pprroocceeddèènncc iiaa,, lleess iinn ff lluuèènncc iieess ((sseeggoonnss ee ll ppeerr ííooddee ddee ll ''aannyy)) ,, aa ll tt rreess ddeess iiggnnaacc iioonnss qquuee ssee ll ii aappll ii --qquueenn ((sseeggoonnss lleess ccoommaarrqquueess)) ii ,, ff iinnaallmmeenntt ,, pprroovveeuu ddee ffeerr rreeff rraannyyss ssoobbrree llaa sseeuuaa aacccc iióó .. PPooddeeuu ffeerr sseerrvv ii rr ee ll dd iicccc iioonnaarr ii ..

nom del vent altres designacions influències refranys

77-- OOmmppll iiuu lleess ee tt iiqquueetteess ddeellss dd iibbuu iixxooss sseeggüüeennttss aammbb lleess ppaarraauu lleess rree--

qquuaaddrraaddeess::

El mar i la costa

el penya‐segat l'illa el golf el cap

la ria l'arxipèlag la cala la badia

l'istme la península la platja el delta

la desembocadura



88 -- OOmmppll iiuu lleess ee tt iiqquueetteess ddeellss dd iibbuu iixxooss sseeggüüeennttss aammbb lleess ppaarraauu lleess ddeell rreeqquuaaddrree ::

Els accidents geogràfics

el pic el coll la glacera la muntanya el prat

el torrent la font la vall la cascada el turó

el gorg l'afluent el riu la plana la carena

el puig el meandre

la riba dreta la riba esquerra



99 -- OOmmppll iiuu lleess ee tt iiqquueetteess ddeellss dd iibbuu iixxooss sseeggüüeennttss aammbb lleess ppaarraauu lleess ddeell rreeqquuaaddrree::

Els nuclis de població

la tanca publicitària el pis la llibreria la vorera l'embornal el pas de vianants el gronxador l'avinguda l'autopista la cabina telefònica el forn de pa el xamfrà el semàfor la plaça la font la cantonada la carretera el gual el supermercat la façana la bústia el banc el tobogan l'àtic la paperera l'aparador el carrer el senyal de trànsit l'escultura el carreró



1100 -- FF iixxeeuu--vvooss eenn ee ll pp llàànnoo ll ddee MMoorree ll llaa qquuee II rreennee hhaa eennvv iiaa tt aa SSaarraa ppeerr ccoorr rreeuu ii qquuee tteenniiuu rreepprroodduuïï tt ddaavvaall ll .. LLooccaa ll ii ttzzeeuu ee llss ll llooccss qquuee uuss iinnddiiqquueemm ii eexxpp ll iiqquueeuu aa uunn ccoommppaannyy oo ccoommppaannyyaa aa oonn eessttaann,, ttoott ss ii ttuuaanntt ee ll nnoorrdd eenn llaa ppaarr tt ssuuppeerr iioorr ddee ll dd iibbuu iixx .. EExxpp ll iiqquueeuu iigguuaallmmeenntt ccoomm aarr rr iibbaarr --hh ii aa ppaarr tt ii rr ddee llaa ppoorr ttaa ddee SSaanntt MMaatteeuu..

1 Oficina d'Informació Turística 7 Porta de Sant Mateu 13 Poliesportiu

2 Ajuntament 8 Porta del Forcall 14 Plaça de bous

3 Basílica de Santa Maria la Major 9 Porta del Rei 15 Fàbrica Giner

4 Castell 10 Porta dels Estudis 16 Centre de salut

5 Convent de Sant Francesc 11 Porta de la Nevera 17 Creu Roja

6 Porta de Sant Miquel 12 Casa Ciurana 18 Farmàcia

19 Gasolinera



1111 -- LLooccaa ll ii ttzzeeuu aarraa MMoorree ll llaa eenn llaa sseeuuaa ccoommaarrccaa.. EExxpp ll iiqquueeuu aa ll mmaattee iixx ccoommppaannyy oo ccoommppaannyyaa ccoomm aarr rr iibbaarr --hh ii ddeess ddee GGaannddiiaa,, llaa cc iiuu ttaa tt dd ''oonn ssóónn II rreennee ii SSaarraa.. EExxppll iiqquueeuu iigguuaa llmmeenntt ccoomm ffaarr ííeemm ee llss ii tt iinnee--rraarr iiss qquuee ss '' iinnddiiqquueenn eenn ee ll rreeqquuaaddrree..



Quan ja tingueu clar el trajecte que cal seguir, indiqueu el nombre de quilòmetres que hi ha entre les poblacions esmentades. ■■ TT iippuuss dd ''aarr tt ii cc lleess

El gregal, la tramuntana, el xaloc... Com veiem, els vents també poden ser femenins. En coneixem el gènere per l'article que porten davant. Vegem quins són els usos de l'article en valencià.

1 Article indefinit

No determina amb precisió el substantiu i ens indica que no és conegut. Ex.: He fet un viatge a Morella.

MASCULÍ FEMENÍ

SINGULAR un una

PLURAL uns unes

2 Article definit

Determina el substantiu que acompanya i, sobretot, ens indica que ja el coneixem. Ex.: Ja m'has contat el viatge que vas fer a Morella.

MASCULÍ FEMENÍ

SINGULAR el / l ' la / l ' PLURAL els les

3 Article personal

S'utilitza davant de noms de persona. Ex.: el Jaume, la Sara, en Joan, na Saurina

MASCULÍ FEMENÍ

SINGULAR el / l ' la / l ' PLURAL en / n' na / n'



■■ LL ''aappoosstt rroo ffaacc iióó

Com heu pogut observar en els quadres anteriors, tant l'article personal com l'article definit poden adoptar dues formes. Això succeeix quan es troben davant la vocal inicial d'un altre mot i només en singular. Al seu torn, la preposició de s'a‐postrofa en situacions molts semblants.

Quan hem d'apostrofar?

s'apostrofa no s'apostrofa

1. Quan la paraula següent comença per vocal o h‐ muda: • l'aigua, l'home, l'hora.

1. Quan la paraula següent comença per consonant: • el diccionari, la taula.

2. Davant de mots que comencen per i‐ / hi‐ consonàntiques: • la iarda, el iogurt, la hiena.

2. Davant d'una s‐ líquida: • l'scout.

3. Si la paraula següent comença per h‐ aspirada (en paraules d'origen es‐tranger): • el hall, la hawaiana.

4. Davant del nom de les lletres: la ema, la efa.

3. Davant dels números que comencen per vocal: • l' 1 • l' 11.

5. Quan la paraula següent és femenina i comença per i‐ / u‐, hi‐ / hu‐ àtones: • la infusió, la universitat, • la història, la humitat.

el la I'

6. Per tradició: • fa una (hora).

1. Quan la paraula següent comença

per vocal o h‐ muda: • abans d'ahir, • fora d'horari, • pel·lícula d'aventures.

1. Quan la paraula comença per conso‐nant: • Regidoria de joventut, • canal de televisió...

2. Davant de mots que comencen per i‐ / hi‐ consonàntiques: • tintura de iode, classe de ioga...

3. Si la paraula següent comença per h‐ aspirada (en paraules d'origen es‐tranger) o per s‐líquida: • làmpada de hall, banyera de spa.

de d'

4. Davant del nom de les lletres: • davant de ema, • després de essa.



Fixeu‐vos en la regla: l'article determinat masculí i el femení singulars: .........................................................el / la I'

l'article personal masculí i el femení: ............................................................................el / la I'

.................................................................................................................................... en / na n’

la preposició de: ......................................................................................................................de d'

■■ LLeess ccoonntt rraacccc iioonnss

Quan… • els articles masculins —singular i plural: el, els

es troben • amb les preposicions

o a, o de o per, o la partícula ca —reducció de casa…

donen com a resultat les contraccions següents:

el els

a al als

de del dels

per pel pels

OOBBSSEERRVVAACCIIOONNSS

Quan • l'article és singular • i el substantiu següent comença per vocal, • cal • desfer la contracció —preposició + article • i apostrofar l'article amb el substantiu:

Vaig al camp. • Contracció: preposició + article Vinc del supermercat. Passege pel jardí. { Vaig a l'hort. • l'apostrofació: article + substantiu… Vinc de l'exposició. té preferència

{ Passege per l'estany.



1122 -- PPoosseeuu ll ''aarr tt ii cc llee ddeeff iinn ii tt ss iinngguullaarr ccoorr rreessppoonneenntt ((ee ll // llaa // ll '' )) ddaavvaanntt

ddee ccaaddaa ppaarraauullaa::

a. el dia l. illa

b. 11 m. humor

c. invitació n. ela

d. Isabel o. urbà

e. estació p. bústia

f. abric q. xaloc

g. ull r. humanitat

h. escola s. ema

i. Ernest t. ocasió

j. orella u. escala

k. forn de pa v. ungla

1133 -- PPoosseeuu llaa pprreeppooss iicc iióó ddee eenn llaa ffoorrmmaa aaddeeqquuaaddaa aa ccaaddaa ccaass ::

a. M'han regalat una caixa __________________ ivori.

b. Anirem __________________ un lloc a l'altre.

c. Hem estat esperant-lo __________________ hora en hora.

d. Són articles __________________ ocasió i per això són barats.

e. Els van omplir __________________ oxigen i __________________ hidrogen.

f. __________________ l'altre, no en sé res, però__________________ aquest, sí.

1144 -- CCoommppllee tteeuu,, ss ii ccaa ll ,, lleess ff rraasseess sseeggüüeennttss aammbb llaa pprreeppooss iicc iióó,, ll ''aarr tt ii --

cc llee oo llaa ccoonntt rraacccc iióó ccoorr rreessppoonneennttss ::

a. Vivim __________________ Racó d'Ademús.

b. Hem agafat una carabassa ________________ hort.

c. Volem anar d'excursió ________________ serra.

d. No sé si farem el viatge __________________ març o __________________ abril.

e. M'he deixat la maleta ___________________ avió!



f. La casa està __________________ dreta __________________ edifici de correus.

g. He sabut que s'ha pegat un colp _________________ ull morat que du

h. Volem anar __________________ Universitat __________________ Alacant.

i. __________________ dreta __________________.... esquerra, __________________ on hem

d'anar?

1155 -- LL lleegg iiuu lleess llooccuucc iioonnss aaddvveerrbb iiaa llss ii ee llss aaddvveerrbb iiss ddee ll lloocc sseeggüüeennttss ii

oobbsseerrvveeuu aa tteennttaammeenntt llaa iimmaattggee::

a la dreta a mà dreta a l'esquerra a mà esquerra al costat prop lluny dalt amunt damunt avall davall baix al centre al mig enmig al fons davant darrere al principi al final a la cantonada a l'encreuament al capdamunt al capdavall



ATENCIÓ

AMUNT és un adverbi que indica direcció de 'baix a dalt', 'd'un lloc a un altre més alt'. Ex.: Pujava escales AMUNT.

DAMUNT indica 'posició d'una persona o cosa respecte a allò que és més baix en direcció vertical i en contacte o no amb ella'. Ex.: Hem volat sempre per DAMUNT dels núvols.

DALT és un adverbi que indica 'la part més alta'. Ex.: Ens cridava des de DALT. Com a preposició és sinònim de DAMUNT. Ex.: Ha pujat DALT de l'armari.

AVALL, DAVALL i BAIX són les negacions corresponents dels tres mots anteriors.

ENMIG indica 'situació dins d'un conjunt de persones o coses'. Ex.: Jordi s'asseu ENMIG dels germans.

AL MIG és sinònim d’ AL CENTRE de. Ex.: L'ajuntament està AL MIG de la ciutat.

1166 -- CCoommppllee tteeuu lleess ff rraasseess sseeggüüeennttss aa ppaatt ii rr ddee llaa ii ll ·· lluusstt rraacc iióó ddee llaa

ppààgg iinnaa aanntteerr iioorr ::

a. L'hospital està ________________________ del teatre municipal.

b. La parada del metro està ________________________ de la plaça.

c. La plaça està ________________________ de la ciutat.

d. La comissaria, si ens situem ________________________ de la seua porta, està

________________________ del teatre municipal.

e. Si volem dur una carta a correus, hem de baixar en la parada del metro de la plaça i

anar ________________________, per ________________________ de l'escola i seguir ______

__________________ , ________________________ del museu.

f. El jutjat està ________________________ de la comissaria.

g. L'escola està ________________________ del palau de la Generalitat.

h. Si volem anar a l'estació de trens, hem de dirigir-nos ________________________ del di-

buix, ________________________ de l'ajuntament.

i. Si volem anar a l'estació d'autobusos, hem de dirigir-nos ________________________ del

dibuix, del Palau de la Generalitat.

j. L'ajuntament està ________________________ de la biblioteca.



k. Per a anar de la biblioteca a la comissaria, hem d'anar per ________________________

del museu.

AQUEST carrer, AQUESTA plaça, AQUELL edifici. En la localització dels espais usem també els demostratius. El seu ús és fonamental per a situar el parlant i l'interlocutor. ■■ EEllss ddeemmoosstt rraa tt iiuuss

Indiquen la proximitat o la llunyania en l'espai o en el temps de la cosa de què es parla respecte de l'emissor. Ex.: Vivim en aquest barri.

MASC. SING. MASC. PL. FEM. SING. FEM. PL.

PROP DE MI aquest / este aquests/estos aquesta/esta aquestes/estes

PROP DE TU aqueix / eixe aqueixos/eixos aqueixa/eixa aqueixes/eixes

PROP D'ELL/ELLA aquell aquells aquella aquelles

La primera forma del demostratiu és la pròpia de contextos més formals, pròxims al nivell estàn‐dard.

La segona forma és la que presenta un ús més estés en els contextos orals.

Poden tenir també formes neutres que substitueixen un antecedent neutre, incon‐cret o genèric. D'una manera semblant se situen les formes corresponents de l'adverbi de lloc.

Ex.: Has vist tot açò?

NEUTRE ADVERBI DE LLOC

PROP DE MI açò ací

PROP DE TU això aquí

PROP D'ELL/ELLA allò allí / allà

1177 -- EEssccrr iivv iiuu ee ll ddeemmoosstt rraa tt iiuu oo ll ''aaddvveerrbb ii ddee ll lloocc ccoorr rreessppoonneenntt aa ccaaddaa

bbuuii tt ::

a. No sé què és tot _________________ que heu tancat en les maletes!

b. _________________ són els detalls que una persona aprecia.

c. Podeu venir _________________ per a ajudar-me?

d. Em referia a tot _________________ que tu digueres ahir.



e. Què són _________________ ganes per a ajudar-me?

f. És teua _________________ bossa de mà?

g. É _________________, al teu costat, on hem d'anar tots?

h. _________________ claus, les que tens al teu davant, són les que no trobaves?

i. Què és _________________ del fons? És un cotxe sense llums?

j. Des d' _________________ no veurem la ciutat, hi ha una gran distància!

k. No sap què fer amb _________________ alumnes.

1188 -- AA ppaarr tt ii rr ddee llaa ddeessccrr iippcc iióó qquuee ffaaççaa ee ll pprrooffeessssoorr oo llaa pprrooffeessssoorraa dd ''uunn ppaaiissaattggee,, hheeuu dd '' iinndd iiccaarr ee lleemmeennttss qquuee hh ii ppuugguueenn sseerr pprree--sseennttss .. PPooddeeuu aa jjuuddaarr --vvooss aammbb ee llss dd iibbuuiixxooss sseeggüüeennttss ..

Ex.: Un camp de blat on fa vent. Hi podem trobar blat sec, formigues, vent, etc.



1199 -- HHeeuu dd ''ee iixx ii rr cc iinncc aa lluummnneess ffoorraa ddee llaa cc llaassssee.. LLaa rreess ttaa ddee ccoommppaa--nnyyss vveeuurreeuu uunnaa iimmaattggee ssoobbrree uunn ppaaiissaattggee qquuee hhaa ee lleeggii tt ee ll pprroo--ffeessssoorr oo llaa pprrooffeessssoorraa..

Després ha d'entrar el primer alumne i escoltar, sense veure el dibuix, l'explicació dels companys so‐bre la imatge. Tot seguit ha d'entrar el segon company o companya, que tampoc veurà el dibuix, i que escoltarà l'explicació de la imatge que li farà el primer company que ha entrat. Així successiva‐ment fins que els cinc alumnes senten les explicacions. L'últim alumne o alumna haurà d'explicar a la resta de la classe el paisatge segons la informació que li ha arribat (i fins i tot provar de dibuixar‐lo). Finalment, el professor o professora el contrastarà amb la informació original.

23550897 valencia oral unitat 3

Documents