De què som

capaces i capaços?

1. De llegir una notícia en veu alta

2. Revisar la puntuació d’unes oracions

3. D’esmenar determinants incorrectes

4. D’analitzar uns titulars

5. Reconèixer la variant d’un text

1. De llegir una notícia en veu alta

CEMEX tornarà a fabricar ciment a la planta de Sant Feliu de Llobregat L'empresa ha expressat la intenció d'utilitzar combustible derivat de residus, com massa forestal de Collserola o marro de cafèLa nova direcció de la multinacional CEMEX es van reunir durant el mes d’octubre amb el consistori de Sant Feliu de Llobregat per presentar el nou pla d’empresa. Deixaran de fabricar ciment a la planta d’Alcanar i traspassaran la producció a la planta santfeliuenca. A partir del mes de gener, la planta situada a les Terres de l’Ebre només farà funcions de distribució i comercialització. Cal destacar que la fàbrica santfeliuenca va deixar de fabricar ciment fa més d’un any i, fins ara, només es dedicava a moldre.

Residus com a combustibleL'empresa també ha comunicat la intenció d'utilitzar residus per fer funcionar el seu forn. Es tracta d'una decisió que seguirà causant polèmica i que pot comptar amb el rebuig de les entitats ecologistes locals i supramunicipals. De fet, cal recordar que durant els darrers anys s’ha viscut una forta oposició de la població de Sant Feliu a la crema de residus a la cimentera CEMEX de Sant Feliu, una circumstància que ha generat manifestacions i actes de protesta a la ciutat i la creació de la Plataforma Aire Net. Fonts municipals han manifestat que CEMEX “compta amb autoritzacions” per utilitzar massa forestal i marro de café com a combustible. “Es tractaria d’un combustible homologat”, segons l'Ajuntament. Tot i això, el consistori ja ha demanat a l’empresa que presenti les llicències i les autoritzacions corresponents. Des de l’Ajuntament també s’ha manifestat que es faran més reunions amb l’empresa per tal de tractar aquest tema.

Davant l’anunci de CEMEX, l‘Ajuntament va decidir convocar una reunió amb totes les entitats de la ciutat que treballen pel medi ambient per tal d’informar de la nova situació. La reunió amb aquests col·lectius, que va comptar amb la presència de representants de diferents partits polítics, de col·lectius ecologistes com Aire Net i el Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius de Sant Feliu i de persones vinculades a associacions de veïns i veïnes, es va celebrar el dilluns 7 de novembre. Durant la reunió de dilluns, a més, les entitats santfeliuenques dedicades a la preservació del medi ambient van criticar la utilització de residus com a combustible i també la contaminació acústica que generaran els camions.

CEMEX aposta per l’ús de combustibles derivats de residusEl 29 de setembre, representants de l’empresa CEMEX van assistir a ExpoRecicla 2011, una fira internacional centrada en la recuperació i el reciclatge industrial. A Saragossa, la directora de Sostenibilitat de CEMEX España, María García Villán, va presentar els avantatges mediambientals de l’ús dels combustibles derivats de residus i va manifestar que aquest procediment els ha permès reduir les emissions de CO2 “en 105.000 tones durant el 2010”. Amb aquestes declaracions, sembla que la multinacional utilitzarà residus a la planta de Sant Feliu.

CEMEX tornarà a fabricar ciment a la planta de Sant Feliu de Llobregat L'empresa ha expressat la intenció d'utilitzar combustible derivat de residus, com massa forestal de Collserola o marro de cafèLa nova direcció de la multinacional CEMEX es van reunir durant el mes d’octubre amb el consistori de Sant Feliu de Llobregat per presentar el nou pla d’empresa. Deixaran de fabricar ciment a la planta d’Alcanar i traspassaran la producció a la planta santfeliuenca. A partir del mes de gener, la planta situada a les Terres de l’Ebre només farà funcions de distribució i comercialització. Cal destacar que la fàbrica santfeliuenca va deixar de fabricar ciment fa més d’un any i, fins ara, només es dedicava a moldre.

Residus com a combustibleL'empresa també ha comunicat la intenció d'utilitzar residus per fer funcionar el seu forn. Es tracta d'una decisió que seguirà causant polèmica i que pot comptar amb el rebuig de les entitats ecologistes locals i supramunicipals. De fet, cal recordar que durant els darrers anys s’ha viscut una forta oposició de la població de Sant Feliu a la crema de residus a la cimentera CEMEX de Sant Feliu, una circumstància que ha generat manifestacions i actes de protesta a la ciutat i la creació de la Plataforma Aire Net. Fonts municipals han manifestat que CEMEX “compta amb autoritzacions” per utilitzar massa forestal i marro de cafè com a combustible. “Es tractaria d’un combustible homologat”, segons l'Ajuntament. Tot i això, el consistori ja ha demanat a l’empresa que presenti les llicències i les autoritzacions corresponents. Des de l’Ajuntament també s’ha manifestat que es faran més reunions amb l’empresa per tal de tractar aquest tema.

Davant l’anunci de CEMEX, l‘Ajuntament va decidir convocar una reunió amb totes les entitats de la ciutat que treballen pel medi ambient per tal d’informar de la nova situació. La reunió amb aquests col·lectius, que va comptar amb la presència de representants de diferents partits polítics, de col·lectius ecologistes com Aire Net i el Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius de Sant Feliu i de persones vinculades a associacions de veïns i veïnes, es va celebrar el dilluns 7 de novembre. Durant la reunió de dilluns, a més, les entitats santfeliuenques dedicades a la preservació del medi ambient van criticar la utilització de residus com a combustible i també la contaminació acústica que generaran els camions.

CEMEX aposta per l’ús de combustibles derivats de residusEl 29 de setembre, representants de l’empresa CEMEX van assistir a ExpoRecicla 2011, una fira internacional centrada en la recuperació i el reciclatge industrial. A Saragossa, la directora de Sostenibilitat de CEMEX España, María García Villán, va presentar els avantatges mediambientals de l’ús dels combustibles derivats de residus i va manifestar que aquest procediment els ha permès reduir les emissions de CO2 “en 105.000 tones durant el 2010”. Amb aquestes declaracions, sembla que la multinacional utilitzarà residus a la planta de Sant Feliu.

Com us ha anat?

• Ara sabeu què significa el color vermell?

• I el lila?• Què indiquen les

consonants subratllades en vermell?

2. Revisar la puntuació d’unes oracions

Molt bon dia a tothom, companys i companyes. Vaig néixer a l’Hospitalet de Llobregat fa trenta-cinc anys però ja fa més de deu que visc a Viladecans amb la meva petita família.

Em dic Neus, i tinc vint-i-cinc anys. Tot just el passat juliol vaig acabar la carrera, i ara sóc graduada en Gestió i Administració Pública, i com no podia ser d’una altra manera treballo a la Generalitat, o com li diuen alguns, a “la casa gran”.

Doncs res!! Ara ja sabeu una mica més de mi!! En fi companys, espero no haver-vos avorrit amb amb el meu discurs i fins aviat.

Sóc persona aparentment tranquil·la però els dubtes sobre la meva capacitat em porten problemes a l’hora d’assolir els reptes.

Molt bon dia a tothom, companys i companyes! Vaig néixer a l’Hospitalet de Llobregat fa trenta-cinc anys, però ja fa més de deu que visc a Viladecans amb la meva petita família.

Em dic Neus i tinc vint-i-cinc anys. Tot just el passat juliol vaig acabar la carrera i ara sóc graduada en Gestió i Administració Pública. Com no podia ser d’una altra manera treballo a la Generalitat, o com li diuen alguns, a “la casa gran”.

Doncs (,) res, ara ja sabeu una mica més de mi! En fi , companys, espero no haver-vos avorrit amb amb el meu discurs i fins aviat.

Sóc persona aparentment tranquil·la , però els dubtes sobre la meva capacitat em porten problemes a l’hora d’assolir els reptes.

Què hem de tenir en compte?

• Fer frases curtes. Com?• Com hem de fer servir

la coma en els vocatius, en les conjuncions adversatives?

• Què indica un punt seguit? Per tant, com he de puntuar salutacions o comiats?

3. D’esmenar determinants incorrectes

4. D’analitzar uns titulars

Mas fa contents els mercats i

anuncia l’augment de preu de béns

i serveis públics com l'aigua o la

sanitat

La segona revolució egípcia també

vol fer caure el poder militar

comandat per Tantawi

Una nova manifestació contra el

tancament de l'Hospital de

Viladecans reuneix a 400 persones

CEMEX tornarà a fabricar ciment a

la planta de Sant Feliu de Llobregat

5. Reconèixer la variant d’un text

Ser i sí ser, eixa és la qüestió (una altra cosa seria com)Durant una època de la meua vida infantil em vaig proposar seriosament la possibilitat de convertir-me en un xiquet. No, no és que em sentira com un xiquet, és que desitjava haver nascut xiquet, no xiqueta. Els primers pensaments els vaig tenir a l’edat de 6 anys. Els xiquets anaven a classe amb pantalons i jersei, però raret era el dia que jo no portava alguna vestimenta que em deixava les cames a l’aire i, a sobre, solia portar:una o vàries flors, amb tija o sense ellauna o vàries cintetes, amb el llaç de fàbrica o per fer a gust de la marerandeta blanca i calada que picava com un dimonialguna pinzellada en tons pastís, sovint de color rosaaquelles mànegues inflades que semblava que se t’havia eixit un muscle i te’l subjectava el vestitClar, els xiquets portaven sabatilles esportives, però amb els vestits i faldetes que jo portava, el que calia era una bona sabata, amb o sense passador, que em feia pupetes als talons i als dits, encara que portara els calcetinets, blanquets i també caladets, que no llevaven el fred… però que eren ben mudaors!

Recorde una falda (des d’ací li done l’enhorabona al dissenyador per haver-se jubilat) de punt blau marí, amb ratlles horitzontals en blanc, roig i groc… crec que d’aquesta ja us he parlat, perquè era una cosa esperpèntica… El dia que li vaig dir a ma mare “esta falda no me la voy a poner más, ni ésta ni ninguna”, vaig començar a traçar el camí per convertir-me en xiquet. Els pantalons van passar a ser l’única cosa que s’adequava a la meua nova realitat! Els xiquets no porten faldes si no viuen a Escòcia!!La meua idea es va afermar encara més quan veig prendre la comunió. A mi, que havia decapitat més Nancys que cap xiqueta del voltant, només feien que regalar-me nines! I anells! I bragues!!!!! Ni un llibre, ni una carpeta, ni una motxilla… i per suposat, res del que li van regalar al meu veí: un tren elèctric, una màquina d’escriure, airgamboys, el ‘fuerte apache’… Collons!! A un tio que et rep a la seua habitació, acabat d’operar, i té les angines que li han tret dins d’un flascó amb alcohol damunt la tauleta… per què no li regalen la Nancy Infermera??!! Bé, açò de les historietes del meu veí i jo ho deixaré estar, de moment.

Vist que no se me respectava la meua poca femineïtat, vaig optar per una posició radical: canviar-me de nom. Eva és un nom normal, encara que, als inicis de la meua vida, el meu nom era Evamaria, així, tot seguit. Ma mare va decidir que era massa llarg per dir-lo tantes vegades (una mica trasto, açò també ho deixaré), i me’l deixà, afortunadament, en Eva. Però seguia sent un nom femení… així és que em vaig decantar pel nom més baronívol que se me va ocórrer en aquell moment: ara em diria Agustí. Cada vegada que ho pense, m’agafa un calfred… Agustí… saps o què? No sé d’on ho vaig treure això, perquè no en coneixia cap, d’Agustí! Ho vaig comunicar solemnement a casa i vaig avisar que no respondria per cap altre nom que no fóra aquest. Inclòs, vaig començar a posar el meu nou nom en companyia dels meus cognoms de tota la vida a les llibretes, als llibres i a tots els llocs on normalment les persones solem posar el nom. No cal ni dir que ma mare va fer puto cas del meu desig… i jo vaig passar molts dies sense contestar quan em cridaven per “Eva”. La qüestió és que me’n vaig adonar que no ho anava a aconseguir així… i vaig desistir.Als 10 anys vaig fer un altre intent de canvi radical a lo Llongueras. Ma mare em deixà anar sola a la perruqueria per primera vegada i li vaig dir a la perruquera: “molt curt i amb cresta”. La perruquera em va preguntar: “però… ta mare t’ha donat permís”. I jo: “que sí, que sí que ho sap”. I la dona va posar cura, la veritat, perquè la cresta va tenir un efecte devastador quan vaig arribar a casa… On abans hi havia una mitja melena llisa i ben pentinada, ara hi havia… bé, tinc fotos que no es poden descriure amb paraules. Fa això la meua filla i no la deixe eixir al carrer fins que no li haja crescut el pèl almenys 10 centímetres!! Ma mare va agafar el raspall, el va mullar, i amb dues raspallades rabioses em va deixar el cap com si fóra un frare… perquè la cresta va passar a ser un floquet que no em tapava ni les entrades… lavirgen, quin espant! No cal ni dir que els quatre pisos que baixava cada dia per anar al carrer eren el temps que utilitzava per autocardar-me la cresta… que ma mare era més forta i més gran, però jo tenia un parell d’ovaris del tamany de dos melons d’Alger!

Això passà, com tantes altres manies que vaig tenir. Després, durant l’adolescència, vaig aprendre a viure com un tio amb aparença de tia… a més, de tia jamona! A l’orquestra, el primer any, muntava i desmuntava com els companys (els bafles no els podia carregar, però els monitors sí!); al conservatori, quan tocava en un grup de saxos, el baríton el tocava jo, y que nadie me levante la voz!; quan un tio, entrant jo a un bareto, es feia el graciós davant els amics pegant-me una palmada al cul, l’enganxava del jersei i el llençava contra la barra (encara estan rient-se els teus amics… eh, balòstia de collons?)… Ai, sinyó… con lo que yo he sido…!Ara continue pensant que, d’haver nascut home, en l’època que m’ha tocat viure, tot hagués estat més fàcil per a mi. L’únic consol és que tinc una filla que té les castanyes més grosses que sa mare i que, quan és hora de parar taula i els homes de casa romanen asseguts al sofà, com si la cosa no anara amb ells, es posa braços en gerra, es plantifica davant la tele i solta un “ja esteu alçant el cul d’ahí i parant taula, que nosaltres no som les vostres criades… o us apague la tele i no sopeu!”.

Aaaaaiiiixxx, ara entenc que nostrosinyó m’ha donat l’oportunitat d’educar una fera que no necessita voler ser un xiquet per tenir el que li és just i el que mereix. La meua Pau sóc jo… o almenys, el que jo hagués volgut ser.