1

PLEC DE CLÀUSULES TÈCNIQUES PARTICULARS QUE REGIRA LA LICITACIÓ DE LES OBRES (CONTRACTACIÓ CONJUNTA DE LA REDACCIÓ DEL PROJECTE I EXECUCIÓ DE L’OBRA) MITJANÇANT PROCEDIME NT OBERT DE L’EDIFICACIÓ DEL CLUB DE MAR C/ GREGAL NÚM. 3 A MIA MI PLATJA – MONTROIG DEL CAMP (TARRAGONA)

1. OBJECTE DEL CONTRACTE

2. OBJECTIUS

3. CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DE L’ÀMBIT

4. PROGRAMA FUNCIONAL DE LA INSTAL·LACIÓ

5. DOCUMENTACIÓ QUE ES LLIURARÀ ALS PARTICIPANTS

ANNEX 1: PROGRAMA AMB ASPECTES BÀSICS DE LA FASE 1

2

1. OBJECTE DEL CONTRACTE

L’objecte del contracte consisteix en la realització de les obres per a la construcció de l’edificació que ha de donar servei al Club de Mar al Carrer de Gregal núm. 3 a Miami Platja del municipi de Mont-roig del Camp (Tarragona) , que inclou la redacció del projecte bàsic i executiu.

Per tal de dotar al Club de Mar de l’edificació de serveis adients, és precís disposar d’un projecte executiu dels treballs a realitzar, així com dels mitjans humans i materials qualificats i suficients per poder executar les obres. En atenció a l’especialització de l’objecte del contracte i a l’absència de personal tècnic amb la qualificació professional necessària i experiència per efectuar l’objecte del contracte és necessari la selecció d’un contractista extern.

2. OBJECTIUS

Justificació del projecte

Els territoris costaners suporten el 80% de l’activitat turística i necessiten reinventar la seva oferta per a ser més competitius. En un entorn de mercat molt competitiu, el turisme nàutic és una gran oportunitat per a reposicionar i dinamitzar les destinacions de sol i platja. En l’actualitat, existeix consens entre els actors del sector turístic, tan públics com privats, de que el turisme nàutic no és una simple activitat complementària del turisme de platja, sinó que constitueix una de les opcions més interessants que tenen les destinacions costaneres per a captar un segment turístic amb major valor afegit que les tradicionals.

El turisme nàutic representa una bona alternativa per a moltes destinacions turístiques perquè contribueix a:

• Diversificar i dinamitzar l’oferta

• Allargar la temporada turística

• Captar segments amb major poder adquisitiu

• Reforçar la imatge del turisme de qualitat

• Desenvolupar el sector de la nàutica

• Crear nous valors que ens diferencien respecte els competidors.

El turisme nàutic i les activitats nàutiques d’esbarjo tenen un gran impacte socioeconòmic en les destinacions turístiques pel seu efecte multiplicador en l’economia de cada territori, la generació d’ocupació estable i qualificat, i la promoció

3

d’innovació tecnològica. Segons el Instituto de Estudios Turísticos de Turespaña, en referència al turisme nàutic, la despesa directa dels turistes que van contractar serveis nàutics a Espanya l’any 2015 va superar els 2.500 milions d’euros. A aquesta xifra cal afegir-hi l’efecte multiplicador d’aquest tipus de turisme en l’economia de les destinacions turístiques costaneres i les seves àrees d’influència.

El turisme nàutic genera activitat empresarial i ocupació de forma estable i transversal entre molts subsectors econòmics ja que, inclús quan la demanda presenta un perfil estacional similar al del turisme de platja, en les destinacions nàutiques es manté un nivell d’activitat considerable en els mesos de temporada baixa dedicada al manteniment, hibernació o reparació d’embarcacions. La celebració de grans esdeveniments esportius també pot tenir lloc fora de la temporada alta de platja i te una gran repercussió positiva per a les destinacions, tan des de la perspectiva del seu impacte econòmic directe i indirecte, com per al impacte mediàtic que representa a nivell nacional i internacional.

Inspirats pel Manifest Europeu de Turisme Nàutic Sostenible impulsat per la Federació Europea de Destinacions Turístiques Nàutiques, en el Comitè Europeu de la Regions i en el marc de l’Estratègia Europea de Turisme Costaner i Marítim 2020, l’Ajuntament de Mont-roig del Camp/Miami Platja, com a membre fundador de l’Estació Nàutica Costa Daurada, comparteix la filosofia exposada en aquest document.

Pel que fa al medi ambient i la sostenibilitat, el turisme nàutic es posiciona com un aliat clau de la societat en la posada en valor dels recursos naturals i culturals existents en les zones costeres. La vela lleugera, les diferents modalitats de surf, l’esquí nàutic, el kayak, el submarinisme o el snorkeling, entre d’altres, necessiten pels seu gaudi, d’un paisatge i un estat del fons marí en bon estat de conservació.

La presencia d’aquestes activitats contribueix a reforçar l’oferta d’activitats turístiques, i per tant a revaloritzar les destinacions, però a més constitueix un vehicle estratègic de transmissió de valors a l’hora de generar afecció en el ciutadà per la natura i per l’esport, generant un impacte educatiu positiu tant en els turistes que acollim com en la població local.

Creació del Club de Mar de Miami Platja

El Club de Mar Miami Platja, neix amb vocació de convertir-se en un espai multifuncional que doni servei especialitzat als amants de l’esport en general, i especialment als aficionats als esports relacionats amb les activitats nàutiques, amb la voluntat d’oferir un catàleg de serveis innovador i experiències turístiques úniques.

L’interès d’impulsar aquest procediment, és que el Club de Mar disposi d’un disseny atractiu, que tingui en compte l’encaix amb l’entorn i que presenti solucions imaginatives a la connexió entre les diferents zones.

Es pretén convertir el Club de Mar, en un centre d’activitats que vagi més enllà de la temporada turística estiuenca, i que durant la resta de l’any el seu ús es pugui destinar a residents i escolars, generant futurs usuaris i aficionats a la nàutica.

4

Amb la creació del Club de Mar, l’Ajuntament de Mont-roig del Camp, a part de solucionar les greus mancances existents al municipi en referència a aquesta tipologia de serveis i activitats nàutiques, també te la voluntat de crear un centre de marcat caràcter social, esdevenint un punt de trobada dels vilatans i un pol aglutinador de les associacions del municipi.

Avantatges

Entre les avantatges que es poden considerar amb la creació del Club de Mar destaquem:

• Incorpora serveis i activitats nàutiques que complementen i milloren les existents, possibilitant una avantatge competitiva per al turisme nàutic i el turisme de sol i platja.

• Facilita el desenvolupament de productes turístics amb caràcter experiencial.

• Proporciona al municipi una nova eina per a lluitar contra l’estacionalitat, molt marcada en els municipis turístics costaners i especialment a Miami Platja.

• Aquesta instal·lació proporcionarà al nucli de Miami Platja d’un element dinamitzador, convertint-se en un recurs turístic en sí mateixa.

• Aporta nous equipaments esportius al destí, per a ús i gaudi de residents i escolars, especialment en la temporada baixa.

• Possibilita la creació de productes integrats basats en les activitats nàutiques que contribueixen a disminuir l’estacionalitat del municipi.

• Crea una base per a la comercialització, promoció i explotació de les activitats vinculades a la nàutica.

3. CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DE L’ÀMBIT

Paràmetres urbanístics de referència

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Mont-roig del Camp va ser aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona en data 30 de novembre de 2006, i es va publicar al DOGC núm. 4869, de data 25 d’abril de 2007.

L’àmbit objecte d’aquest contracte, on es vol situar el Club de Mar forma part dels sistemes de parcs i jardins urbans del municipi. Segons plànol te aproximadament 4.788 m2.

D’acord a aquesta classificació els articles del POUM en la seva secció Tercera, referent a Parcs, Jardins i Places Públiques (clau A.2) diuen:

5

Art. 114.- Definició i funcions

Formen el sistema de parcs i jardins urbans tots els parcs, jardins, places i tot l’espai verd públic situat en sòl urbà o urbanitzable la funció principal del qual és el descans i l’esbarjo de la població.

Art. 115.- Règim general

En l’obtenció, finançament, ús i conservació dels parcs urbans, s’observaran els preceptes generals establerts en aquestes Normes o, si s’escau, els fixats mitjançant el corresponent Pla Parcial Urbanístic, Pla de Millora Urbana i Polígon d’Actuació.

Es destinen només a aquells usos i activitats de caràcter públic que siguin absolutament compatibles amb les funcions d’esbarjo, lleure i repòs dels ciutadans.

Es destinen a aquelles activitats i serveis públics vinculats als usos esmentats, sempre de titularitat pública i gestionats directament o indirectament amb règim de concessió administrativa.

En el cas que es projecti l’aprofitament del subsòl per aparcament, caldrà complir amb les condicions fixades per aquestes Normes.

Art. 116.- Condicions d’ordenació i edificació

1. Els parcs i jardins urbans s’hauran d’ordenar prioritàriament amb elements d’urbanització propis per a l’ús a què es destinen i que són fonamentalment arbrat i jardineria, aigua i el mobiliari urbà corresponent.

2. En aquells parcs i jardins urbans que mantinguin una coberta de vegetació autòctona, la seva ordenació garantirà la conservació d’aquestes característiques.

L’ordenació procurarà també la conservació, quan existeixi, de l’estructura tradicional de paisatge rural en aquests espais.

3. Les instal·lacions o edificacions al servei dels usos admesos dins dels parcs i jardins urbans hauran d’acomplir les següents determinacions:

a. Es podrà construir una edificació que ocupi com a màxim el 5% de la superfície total de la zona verda destinada a usos compatibles amb un màxim de 30 m2 i amb una altura màxima de 3,00 m.

Es permet un màxim d’ocupació del 10% per a usos esportius, amb la limitació de l’edificació de 200 m2 i amb una altura màxima de 3,00 m.

També es permet la construcció de dipòsits soterrats o integrats en el paisatge, pel servei municipal d’aigua, així com estacions de bombament i captació d’aigua.

b. Aquestes instal·lacions no perjudicaran la qualitat de la jardineria i l’arbrat, ni limitaran els recorreguts interns i a través dels parcs.

6

c. En el cas que es projecti l’aprofitament del subsòl d’aquestes zones verdes amb la construcció d’un aparcament públic o un altre ús admès, entre ells els d’equipament públic, caldrà garantir l’enjardinament i l’arbratge de la superfície, de forma que el forjat superior deixarà, fins la rasant definitiva de l’espai lliure, espai suficient per a la ubicació d’un gruix mínim de terres d’un metre.

Caldrà la redacció d’un Pla Especial per justificar la necessitat i la no afecció de la finalitat principal que és el destí com a parc públic del sector.

d. En sòl urbà es permet la construcció de centres transformadors d’energia elèctrica en superfície o soterrats, fent que els acabats superiors siguin compatibles amb l’ús general del sistema.

Objectius i criteris de sostenibilitat

• Mobilitat . Articular una proposta de mobilitat tant exterior, que resolgui l’accés a l’àmbit del Club de Mar i permeti l’accés de vehicles i embarcacions, com interior, entre els diferents rasants del solar i l’accés a la platja d’embarcacions i persones.

• Energia. Incorporació a la proposta de sistemes d’estalvi d’energia i energies renovables (solar, fotovoltaica, geotèrmica, eòlica, etc.) amb el recompte mitjançant indicadors comparables amb models convencionals, de reducció de CO2 i de criteris d’arquitectura ambientalment bioclimàtica i de reducció de consum i elements de baix consum en l’edificació: ventilació creuada, insolació assegurada, entre d’altres.

• Aigua. En la línia d’una nova cultura de l’aigua, l’estalvi del consum i la reutilització d’aigües grises.

• Residus. Avaluar diferents sistemes de recollida per tal de garantir un equilibri entre un baix consum energètic global i la compatibilitat amb l’ús social de l’espai públic sense obstacles molestos a la via pública d’acord al sistema de recollida establert actualment.

• Impacte acústic. La prevenció del soroll assenyala la necessitat de protegir el teixit residencial de l’entorn de les fonts d’emissió d’impactes sonors (els sistemes de comunicació en són una font considerable), aprofitant els diferents nivells de rasants de l’àmbit i les frondoses proteccions verdes o d’altre material que han de garantir que la vida quotidiana dels veïns no es vegi afectada pels elements emissors que es puguin implantar a la instal·lació..

• Servituds del sistema de comunicació. Cal ser especialment curosos amb la connexió del Club de Mar i la platja a través del passeig marítim. S’han de preveure sistemes de protecció amb funcions de seguretat, amortidores, protectores i connectores de l’àmbit de les instal·lacions nàutiques amb la platja.

• Preferència per les persones. Cal tenir en compte que les persones tenen preferència, per tant, caldrà preveure la solució a totes aquelles molèsties, per tal

7

de minimitzar l’impacte de la instal·lació i facilitar la convivència ciutadana i la vida en col·lectivitat.

4. PROGRAMA FUNCIONAL DE LA INSTAL·LACIÓ

Pel que fa a la instal·lació i l’edificació, els espais funcionals a nivell enunciatiu i orientatiu, però en cap cas limitatiu i/o d’obligat compliment, són els següents:

En l’edificació: espais que es poden preveure per donar servei directe o complementari a les activitats nàutiques, i que requereixen d’espais tancats.

• Punt d’informació i oficina: És la base d’operacions des d’on s’informa de les activitats als interessats i usuaris, i es gestiona la instal·lació.

• Tenda d’articles nàutics i merchandasing: espai que pot ser compartit amb el punt d’informació, on es poden vendre tan articles relacionats amb la nàutica (roba, banyadors, clauers, penjolls,...) com de merchandasing propi del Club de Mar.

• Vestuaris i dutxes: perquè els clients, usuaris i personal del Club puguin canviar-se.

• Guixetes: per guardar les pertinences i efectes personals de clients i usuaris, poden estar en els vestuaris o en la zona del punt d’informació per poder incrementar el grau de vigilància.

• Aula de formació : per a les classes teòriques de les diferents activitats nàutiques. S’hauria de preveure d’un espai per petits grups d’entre 6-10 persones.

• Bar – restaurant : es disposarà un espai per servei de restauració que haurà de contemplar les estances mínimes d’acord a les necessitats i la normativa vigent.

• Gimnàs / Sala de preparació física: hauria de ser una sala petita però que permetés fer l’escalfament preventiu abans de realitzar una activitat física.

Espais exterior associats: vinculats a diferents serveis que s’ofereixen a l’interior de l’edificació, però que aprofitant la bonança de la climatologia es poden realitzar en determinades èpoques de l’any a l’exterior.

• Terrassa: espai on es pot oferir el servei de bar i restauració aprofitant el bon temps, cal preveure que sigui un espai d’ombra.

• Zona d’activitats complementàries: Visible des de la terrassa, es pot preveure un espai on ubicar grups musicals per fer concerts de petit format o activitats a l’aire lliure (cinema a la fresca, classes dirigides –zumba, pilates, ...-, espectacles, ...).

• Espai d’escalfament: vinculat al gimnàs, i pot haver un espai exterior per realitzar activitats d’escalfament o de gimnàstica (ioga, tai chi, ...)

8

Instal·lacions complementàries: es poden distribuir en el solar altres instal·lacions necessàries o obligatòries per normativa, i que per la seva naturalesa o per les molèsties que poden causar és millor que se separin del conjunt principal.

• Serveis d’acord a la normativa vigent, per la utilització tan dels usuaris de les activitats nàutiques com pels clients del bar-restaurant.

• Zona de deixalleria i reciclatge: espai accessible pels serveis de neteja i recollida de residus sòlid urbans, que disposarà de diferents tipus de contenidors que permetin una correcte separació i reciclatge de residus.

• Zona de magatzematge: Caldrà preveure un espai per guardar tan el material i petites embarcacions nàutiques (taules de surf, wakeboards, veles,) com equips de neoprè, armilles, ...

• Zona humida : estarà situada a tocar del magatzem i equipada per a la neteja dels equips de neoprè, material, ... Aquesta zona ha de tenir ventilació natural i disposar de l’espai necessari per a una zona de rentat i una altra de secat.

5. DOCUMENTACIÓ QUE ES LLIURARÀ ALS PARTICIPANTS

L’Ajuntament de Mont-roig del Camp lliurarà als participants la documentació següent:

• POUM. Memòria, normativa i plànols corresponents a l’àmbit.

• Plànol topogràfic de l’àmbit

• Plànols (emplaçament, situació, seccions)

• Programa amb aspectes bàsics de la Fase 1

• Memòria valorada (a títol merament orientatiu)

9

ANNEX 1

PROGRAMA AMB ASPECTES BÀSICS DE LA FASE 1

CRITERIS DE L’ACTUACIÓ

Els criteris que s’han adoptat en la redacció d’aquesta memòria valorada són:

- Representativitat. Es tracta d’implantar un edifici suficientment atractiu i

emblemàtic com per situar-hi el principal equipament costaner del municipi de

Mont-roig del Camp. Un departament clarament obert al públic que realitza una

tasca molt important pel desenvolupament turístic del municipi i que ha de

donar una imatge adequada del desenvolupament i millora del municipi.

- Funcionalitat i adaptabilitat a l’ús d’aquest tipus d’equipaments.

- Facilitat del procés constructiu, que s’aconsegueix amb tècniques de

construcció senzilles i utilització de materials modulars o mòduls prefabricats.

- La relació entre els espais interiors i els espais exteriors de la instal·lació, de

forma que se’n faciliti el seu ús. Així, l’edifici se situarà a la menor distància

possible en relació a la zona de platja que ocuparan les instal·lacions a l’aire

lliure del Club de Mar.

- Els espais polivalents, les zones de treball i els vestuaris han de poder

funcionar durant tot l’any i, per tant s’han de climatitzar.

- Planificació que permeti la implantació de l’edifici durant el 2017.

SUPERFÍCIES ÚTILS ORIENTATIVES (m2)

Cal entendre que el programa que s’ha definit anteriorment pot ser racionalitzat de

diverses maneres i que es busca la màxima polivalència i adaptabilitat dels espais, es

planteja aquí una definició de superfícies que s’entén ORIENTATIVA.

1. Recepció 7,50 m2 2. Oficina 10,00 m2 3. Espai polivalent (bar, sala d’exposicions, botiga) 40,00 m2 4. Sala 20,00 m2 5. Vestidors i serveis higiènics homes 20,00 m2 6. Vestidors i serveis higiènics dones 20,00 m2 7. Instal·lacions, magatzem, reciclatge 12,00 m2 8. Porxo / pèrgola 75,00 m2

TOTAL SUP. CONSTRUÏDA 200,00 m2

SUPERFÍCIE SOLAR 3.441,00 m2

S’ha d’incloure també la col·locació d’una guingueta de control de la zona

d’emmagatzematge a l’aire lliure que se situarà a la platja i gàbies per

l’emmagatzematge de material a l’exterior.