2014 conjuntura econòmica

Download 2014 Conjuntura Econòmica

Post on 22-Jul-2016

212 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

L'Observatori 2014

TRANSCRIPT

  • INFORME DE CONJUNTURA ECONOMICA

    rafelCuadro de texto21

  • RESUM EXECUTIU > 24EVOLUCI DELS PRINCIPALS INDICADORS ECONMICS I SOCIALS > 28 Poblaci > 28 Comportament econmic > 29 Mercat de treball > 30 Teixit empresarial i activitat econmica > 32

    EVOLUCI DELS PRINCIPALS SECTORS DACTIVITAT > 34 Grans sectors > 34 Subsectors de la Indstria > 35 Subsectors dels Serveis > 36 POLGONS DACTIVITAT ECONMICA (PAE) > 38CONSIDERACIONS METODOLGIQUES > 39 NDEX DE GRFICS I TAULES > 42

    INDEX DE CONJUNTURA

    rafelCuadro de texto23

  • RESUM EXECUTIU

    POBLACI La comarca presenta una poblaci ms envellida que la del conjunt de Catalunya. Les dinmiques demogrfiques ms importants han estat, duna banda, larribada dun gruix important de poblaci estrangera i, de laltra, lincrement important de poblaci dedats avanades.

    - En el darrer decenni la poblaci de la comarca sha incrementat en un 13,0%. Aquest increment s lleugerament superior al registrat al conjunt de Catalunya, que ha estat dun 12,6%.

    - Laugment poblacional ha estat principalment com a conseqncia de larribada de poblaci estrangera, que durant el mateix perode sha multiplicat per 2,29. Es passa de 3.634 persones empadronades de nacionalitat estrangera, lany 2003 a 8.346 el 2013. Aquest increment s superior al registrat al conjunt de Catalunya que es multiplica per 2,13.

    - Aix, entre el 2002 i 2009 shan produt increments interanuals de la poblaci comarcal propers al 2%. Tanmateix, des de 2010 es redueix drsticament larribada de poblaci estrangera; fins i tot, en alguns anys es registra una reducci dels efectius, fet que ha comportat que la poblaci shagi estancat al voltant dels 56.000 habitants en els tres darrers anys.

    - En parallel al procs migratori, sha registrat un procs de sobreenvelliment de la poblaci com a conseqncia de larribada a les edats ms avanades (ms de 85 anys) dels cohorts que van nixer abans de la Guerra Civil i al buit generacional observat en els cohorts que van nixer durant la Guerra Civil i els primers anys de postguerra. Aix, el grup de 85 o ms anys passa a tenir un pes molt important sobre el conjunt de la gent gran (65 o ms anys): dos de cada 10 persones grans tenen 85 o ms anys. Aquesta proporci s molt superior a la catalana (del 15,1%).

    - El procs denvelliment i sobreenvelliment de la poblaci ha registrat dinmiques fora diferents a la Garrotxa respecte del conjunt del Principat. Duna banda, la taxa denvelliment disminueix mentre a Catalunya es mant estable i, de laltra, la taxa de sobreenvelliment sincrementa a ritmes molt ms importants.

    - Amb tot, larribada de poblaci estrangera i els processos de reagrupament familiar, aix com laugment de la natalitat han comportat que, en parallel al sobreenvelliment, tamb shagi registrat un augment dels collectius ms joves, sobretot en els cohorts menors de 15 anys.

    COMPORTAMENT ECONMIC Levoluci del PIB comarcal constata la doble recessi que ha registrat leconomia garrotxina, en lnia amb lobservada al conjunt de Catalunya. La riquesa generada per habitant s superior a la Garrotxa que al conjunt de Catalunya. Tamb s superior a la mitjana catalana la productivitat per lloc de treball localitzat. Aquest indicador ha registrat augments importants des de linici de la crisi lany 2008; tamb a Catalunya, on registra guanys lleugerament superiors. Levoluci de la base imposable per declarant de lIRPF mostra un augment sostingut de les rendes fins a lany 2008, mentre que a partir daquesta data es produeixen lleugeres reduccions.

    - Levoluci del PIB a la comarca ha estat similar al registrat al conjunt de Catalunya, amb petites variacions en la intensitat. La caiguda ms important es va registrar lany 2009, amb un descens del 4,1%, mentre que el 2010 i 2011 va registrar augments positius de la producci. Lany 2012 sinicia una nova desacceleraci de leconomia comarcal, amb una caiguda de l1,4%. Les dades mostren una major desacceleraci de leconomia garrotxina en la segona etapa recessiva, mentre que lany 2009 va registrar una caiguda de lactivitat menor que la catalana (4,6%).

    - El valor de producci per habitant s lleugerament superior a la Garrotxa que a Catalunya. Com a conseqncia de la caiguda de lactivitat en els darrers anys, la rtio PIB per habitant ha anat en descens. Tanmateix, els diferencials amb Catalunya es mantenen fora constants.

    - La productivitat per lloc de treball localitzat ha registrat una dinmica positiva, tant a la Garrotxa com al conjunt de Catalunya. Els increments en la productivitat ms importants han estat els dos darrers anys (el 2011 i el 2012). En cinc exercicis sha passat duna productivitat de 67 mil euros per lloc de treball lany 2008 als 72,5 mil euros de lany 2012, un diferencial de 5,5 mil euros. Amb tot, les diferncies amb Catalunya disminueixen, ja que registra guanys superiors.

    - Durant el perode 2001-2011 la base imposable per declarant sha incrementat en 8.312 a la comarca, i sha situat en els 18.254 de mitjana lany 2001. Aquest increment s lleugerament inferior al registrat pel

    rafelCuadro de texto24

  • conjunt de Catalunya (8.512 ). Fins lany 2008 els increments en la base imposable han estat considerables (sobretot lany 2004); en canvi, a partir del 2009 cau lleugerament.

    MERCAT DE TREBALL Fins a finals del 2008 leconomia garrotxina va crear ocupaci de forma sostinguda a ritmes dentre el 2-4%. La crisi econmica sinicia amb retard respecte de la del conjunt del Principat i amb menor intensitat; tanmateix, la recuperaci tamb sest produint a ritmes ms lents. Laugment ms important de latur es concentra durant el 2009, tot i que el 2012 tamb ha registrat un repunt. El 2013 tanca amb una lleugera disminuci del nombre daturats/des. Sobserva una recuperaci de la contractaci en la mateixa direcci que les millores observades en locupaci i latur, per la tendncia que sobserva s a una major presncia de la contractaci temporal. La crisi econmica accentua lestacionalitat en la contractaci a la comarca aix com en la temporalitat contractual. La sinistralitat laboral sha redut considerablement els darrers anys, per es consolida i sintensifica amb linici de la crisi econmica. Amb tot, la incidncia s molt menor a la comarca que al conjunt de Catalunya, tot i que el diferencial tendeix a igualar-se.

    - Levoluci dels llocs de treball localitzats a la comarca durant el perode 2001-2013 mostra dues clares etapes: una primera que arriba fins a finals de 2008, que es crea ocupaci de forma sostinguda a ritmes dentre el 2 i 4 per cent anuals, i la segona a partir daquesta data, quan la destrucci docupaci s molt accentuada, sobretot durant el 2009 i amb menor intensitat durant el 2012. Respecte al conjunt de Catalunya, sobserven lleugeres diferncies: una primera etapa ms expansiva entre els anys 2001 i 2005 i una menor creaci docupaci entre els anys 2006 i 2007. Linici de la crisi econmica es produeix amb un lleuger retard i, en lloc diniciar-se a mitjan 2008, sinicia a principis de 2009 i es produeix amb una intensitat menor. No obstant aix, levoluci de locupaci durant el 2013 mostra que la recuperaci est sent lleugerament millor al conjunt de Catalunya que a la Garrotxa.

    - Tot i la creaci docupaci registrada, latur es va mantenir fora estable entre les 1.500-1.600 persones durant el perode 2005-2008. s a partir de mitjan 2008 que es dispara el nombre de persones registrades com a demandants docupaci, i assoleix un increment interanual mxim del 66,7% el segon trimestre de 2009. Lincrement de latur que es produeix es mant molt intens fins a finals de 2010, quan torna a disminuir durant quatre trimestres consecutius. El segueix un altre perode daugments consecutius de latur que finalitza el darrer trimestre de 2013, quan es registra una disminuci del 2,0%.

    - La contractaci registra una forta estacionalitat a la comarca, que sha accentuat encara ms des de linici de letapa recessiva. La caiguda de la contractaci va ser molt ms intensa a la comarca que al conjunt de Catalunya durant lany 2009, coincidint amb el moment ms crtic de la crisi econmica. En els ltims trimestres es registra una recuperaci de la contractaci en lnia amb les millores observades en locupaci i latur.

    - La temporalitat en la contractaci va en augment i saccentua amb linici de la crisi econmica lany 2009. Sha passat duna temporalitat contractual del voltant del 85% entre els anys 2006-2009, al voltant del 90% des de 2011. Levoluci de la temporalitat tamb mostra una clara estacionalitat. s ms alta durant el tercer trimestre i ms inferior durant el primer. Tot i aix, la taxa de temporalitat catalana es mant per sobre de la registrada a la comarca.

    - La sinistralitat laboral ha mantingut una dinmica positiva tant en termes absoluts com relatius. Linici de la crisi econmica tamb hi influeix, ja que les majors reduccions sobserven a partir daquesta data, sobretot durant el 2009 (la caiguda de lactivitat de la construcci pot ser la principal causa). Encara es mant aquesta tendncia a la Garrotxa, tot i que al conjunt de Catalunya sha registrat un repunt lltim any. En termes relatius tamb sobserva aquesta millora en la sinistralitat: sha passat dun ndex de 2.252,4 accidents per cada 100 mil assalariats lany 2001, als 808 lany 2013. Tot i que la sinistralitat a la comarca s menor que al conjunt de Catalunya, la reducci ha estat molt superior al conjunt del Principat que a la Garrotxa.

    TEIXIT EMPRESARIAL I ACTIVITAT ECONMICA Els ritmes de destrucci de teixit empresarial han estat menors a la Garrotxa que al conjunt del Principat. Durant el darrer trimestre de 2013 es registra un augment del nombre de centres de cotitzaci per primer cop en cinc anys. Lactivitat constructora residencial s quasi nulla. Tan sols sinicien 13 habitatges el 2013. El nombre destabliments agraris disminueix ms d