UNA PEL·LÍCULA SOBRE L’EDUCACIÓ CENTRADA EN L’AMOR, EL RESPECTE, LA LLIBERTAT I L’APRENENTATGE

UNA PEL·LÍCULA INDEPENDENT DEEULAM PRODUCCIONES I 704 COPRODUCTORS

90 entrevistes. 45 experiències. 8 països. 1 pel·lículaLa educación prohibida és una pel·lícula documental que es proposa qüestionar l’educació. Es va estrenar el passat dia 13 d’agost a Buenos Aires i a 151 sales independents d’arreu del món. Mostra experiències educatives diferents, no convencionals, que plantegen la neces-sitat d’un nou paradigma educatiu.

A les portes d’un nou curs, La educa-ción prohibida s’estrena a Manresa en dues sessions -29 i 30 d’agost- impul-sades per CineClub Manresa i el nou col·lectiu Una altra educació és possi-ble format per pares i mares, docents i estudiants. La voluntat no és cap altra que la de reflexionar plegats, obrir un diàleg i fins generar debat a l’entorn de quines són les bases que sustenten l’escola que coneixem. Això i impulsar el desenvolupament d’una educació in-tegral centrada en l’amor, el respecte, la llibertat i l’aprenentatge.

Al capdavall, el futur d’Una altra educa-ció és possible és a les vostres mans. I si hi voleu participar només heu d’omplir la butlleta que acompanya aquest tríp-tic. Estem convençuts que hi ha molta feina per fer!

NA PEL·LÍCULA SOBRE L’EDUCACIÓ CENTRADA

disponible a:www.educacionprohibida.com

NA PEL·LÍCULA SOBRE L’EDUCACIÓ CENTRADA

Manresa, 29 i 30 d’agost de 2012

LA EDUCACIÓN PROHIBIDA

FITXA TÈCNICANacionalitat: ArgentinaAny: 2012Durada: 120 minDirecció: German DoinProducció: Verónica Guzzo, Cintia Paz i Franco IacomellaGuió: German Doin i Verónica GuzzoMúsica: Javier Ruiz i Juan Mac Lean

ARGUMENT

L’escola ha complert ja més de 200 anys d’existència i encara és considerada la principal forma d’accés a l’educació. Avui, l’escola i l’educació són conceptes àmpliament discutits en fòrums acadèmics, polítics, institucions educatives, i mitjans de comunicació. Des de seu origen, la institució escolar ha estat caracteritzada per estructures i pràctiques que sovint es consideren obsoletes i anacròniques. Diguem que no acompanyen les necessitats del segle XXI. El seu principal defecte es troba en un disseny que no considera la naturalesa de l’aprenentatge, la llibertat d’elecció o la importància que tenen l’amor i els vincles humans en el desenvolupament individual i col· lectiu. A partir d’aquestes reflexions crítiques han sorgit, al llarg dels anys, propostes i pràctiques que van pensar i pensen l’educació d’una manera diferent. La Educación Prohibida és un documental que proposa recuperar-ne moltes, explorar les seves idees i visualitzar les experiències que s’han atrevit a canviar les estructures del model educatiu de l’escola tradicional. Més de 90 entrevistes a educadors, acadèmics, professionals, autors, mares i pares. Un recorregut per 8 països d’Iberoamèrica passant per 45 expe-riències educatives no convencionals. Més de 25.000 seguidors a les xarxes socials abans de

la seva estrena i un total de 704 coproductors que van participar en el seu finançament col·lectiu. Tot plegat ha convertit La Educación Prohibida en un fenomen únic. Un projecte totalment independent d’una magnitud inèdita, que reclama el creixement i sorgiment de noves formes d’educació.

DIRECTOR: GERMAN DOIN

El promotor i realitzador del projecte La Educación Prohibida va realitzar la carrera de Producció i Direcció de Ràdio i TV a ISER Buenos Aires. Des de 2009 es dedica a investigar sobre teories i pràctiques educatives experimentals o alternatives, i diferents dinàmiques emmarcades en l’autoaprenentatge col·laboratiu, l’apre-nentatge lliure i l’aprenentatge entre iguals. Aquest interès i també la seva passió pel llenguatge audiovisual a través del cinema, el van portar fins a La Educación Prohibida, un projecte que inicialment havia de ser tot just un curt per a Youtube.

PER ANAR FENT BOCA...

L’educació consisteix a ajudar l’infant a portar a la realitat el millor d’ell. Erich Fromm

Digues-me alguna cosa i l’oblidaré. Ensenya’m alguna cosa i la recordaré. Deixa’m fer-ho sol i ho aprendré. Proverbi xinès

L’educació sense llibertat, ofereix per resultat una vida que no pot ser viscuda plenament. Alexander S. Neil

Hi ha una sola cosa que realment és important i és l’amor que nosaltres podem oferir als infants. Si volem una societat diferent, l’única cosa que realment hem de fer és estimar-los per tal que ells aprenguin a estimar els altres. D’aquesta manera el coneixement vindrà sol, els resultats del món vindran sols. Però un infant que no ha estat estimat, difícilment aprendrà a estimar. Pablo Lipnizky

COMENTARI

La Educación prohibida és un film documental de distribució lliure i gratuïta que des del 13 d’agost circula per la web. La pel·lícula proposa un debat al voltant de les formes d’ensenyament i aprenentatge que funcionen des de fa dos-cents anys i que reprodueixen un sistema viciat i allunyat de la vida (...) A través d’entrevistes a diferents professionals de l’educació d’Espanya i Amèrica Llatina, el film construeix una mirada crítica al voltant del funcionament de l’Educació tradicional. Les paraules d’aquests educadors es barregen amb imatges animades acompanyades per una veu en off que narra situacions històriques que es repeteixen al llarg dels anys a l’Escola. (...) Al seu torn, el film incorpora una petita història de ficció que funciona com a separador: un relat que gira al voltant d’una situació problemàtica entre alumnes i docents en una escola de Buenos Aires. Les estructures de poder, l’educació sense escola, els nous corrents pedagògics, la llibertat, les regles, les qualificacions... són alguns dels temes que es qüestionen o es debaten en el film. (...) “Llevar-li a l’escola tot el que té d’escolar, treure tot el que impedeix que els estudiants aprenguin”, sosté un dels tants especialistes en el tema que presenta la pel·lícula. És innegable l’eloqüència que la pel·lícula aconsegueix amb la quantitat d’arguments que incorpora. (...) Més enllà del que és obvi o conegut, l’interessant i eficaç de la pel·lícula és justament armar amb tot això un producte audiovisual de circulació massiva, i també de qualitat tècnica. Més enllà de les bones intencions, se li podria retreure que un film que advoca per l’expressivitat, la llibertat i la creativitat dels nois només atorgui la paraula als adults “que saben”, obviant posar en pantalla les opinions o propostes que els educands tenen per a la seva Educació.

Lucia Roitbarg, escribiendocine.com