20101130 aprovació inicial mpfm soterrament memoria

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL P.G.M. A L’ÀMBIT D’ORDENACIÓ DE LA NOVA CENTRALITAT DE LA CIUTAT DE SANT FELIU DEL LLOBREGAT

Aprovació Inicial

MEMÒRIA Novembre 2010

Modificació Puntual del PGM a l’àmbit d’ordenació de la nova centralitat de Sant Feliu de Llobregat 2

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ A L’ÀMBIT D’ORDENACIÓ DE LA NOVA CENTRALITAT DE LA CIUTAT DE SANT FELIU DEL LLOBREGAT. Aprovació Inicial I. MEMÒRIA 1.- Memòria descriptiva. 1.01. Objecte; Conveniència i oportunitat. 1.02. Antecedents. 1.03. Àmbit del pla. 1.04. Situació i encaix territorial. 1.05. Morfologia del territori. 1.06. Morfologia urbana existent. 1.07. Planejament vigent. 1.08. Espais lliures i equipaments. 1.09. Usos i activitats. 1.10. Urbanització, infrastructures i serveis. 1.11. Estructura de la propietat 2.- Memòria de l’ordenació. 2.01. Objectius i criteris generals del pla. 2.02. Característiques de la proposta. 2.02.1. Els nous emplaçaments: morfologia, usos i activitats. 2.02.2. Paràmetres urbanístics vigents i proposats. 2.02.3. Sistema viari. 2.02.4. Sistema d’espais lliures. 2.02.5. Sistema d’equipaments 2.02.6. Zones. Els nous habitatges. 2.02.7. Justificació de les reserves de sistemes i habitatges de protecció pública. 2.02.8. Urbanització, infrastructures i serveis. 2.02.9. Proposta de modificació del planejament. 2.03. Gestió. 2.03.1. Desenvolupament. 2.03.2. Viabilitat econòmica. 2.04. La mobilitat sostenible. 2.05. La documentació ambiental. 2.06. Equip redactor. II- NORMATIVA


III- PLÀNOLS PI.- Plànols d’informació I.1 Emmarcament territorial I.2 Ortofotomapa. I.3 Topografia. I.4 Pendents I.5 Elements del paisatge i valors I.6 Planejament vigent I.6.1 Règim del sòl

I.6.2a PGM 1976 Plànol Refós 1/4000 I.6.2b PGM 1976 Plànol Refós 1/2000.

I.6.3 Catàleg. I.7Anàlisi urbanística. I.7.1 Estructura de la propietat. Cadastre I.7.2 Alçades de l’edificació I.7.3 Reportatge fotogràfic PO. Plànols d’ordenació. O.1. Règim del sòl proposat. O.2.1 Àmbit MPGM.

0.2.2. Proposta ordenació subsòl. O.3 Planejament proposat . Sectors. O.4 Estructura de la propietat i àmbits de gestió O.5 Càrregues d’urbanització. O.6 Ordenació indicativa. O.7 Alçats avinguda O.8 Seccions transversals O.8.1 Seccions Transversals O.8.2 Seccions. Detall O.9 Anàlisi comparativa situació actual / proposta

O.9.1 Mobilitat: flux rodat O.9.2 Mobilitat: flux peatonal i espais verds O.9.3 Comerç O.9.4 Ortofotomapa

O.10 Imatges de la proposta. O.11 Axonometries


II. ANNEXES ( documentació segons determinacions contingudes a l’article 59 del TRLUC) A.01. Avaluació econòmica - financera. A.02. Memòria Social. A.03. Memòria de participació ciutadana. A.04. Informe ambiental. A.05. Estudi d’avaluació de la mobilitat generada. A.06. Estudi de sostenibilitat econòmica. A.07. Convenis urbanístics. A.08. Document comprensiu de l’abast de les determinacions contingudes en la MPPGM (En aplicació de l’article 8.5.a del TRLUC 1/2010). A.O9. Annexe justificatiu del compliment dels estàndards urbanístics. A.010 Relació de propietaris inclosos dins l’àmbit de la MPPGM. A.011 Documentació específica de la Modificació del Pla Especial de Protecció del patrimoni arquitectònic i Catàleg a les finques afectades per la MPPGM.


I. MEMÒRIA


MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL P.G.M. A L’ÀMBIT D’ORDENACIÓ DE LA NOVA CENTRALITAT DE LA CIUTAT DE SANT FELIU DEL LLOBREGAT. I. MEMÒRIA 1.- Memòria descriptiva. 1.01 Objecte; Conveniència i oportunitat. Els Serveis d’Ordenació Urbanística de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, a petició de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, redacten aquest document de Modificació Puntual del Pla General Metropolità, amb la finalitat d’endegar la transformació urbanística possibilitada per la propera execució del projecte d’integració urbana de la línia ferroviària Barcelona – Tarragona, al seu pas pel nucli urbà de Sant Feliu del Llobregat, projecte que ha de permetre, a través de la modificació urbanística que es proposa, una important transformació del que haurà de passar a considerar-se l’àmbit de la nova centralitat de la ciutat de Sant Feliu. La Modificació Puntual de Pla General Metropolità del Àmbit d’Ordenació de la Nova Centralitat a la Ciutat de Sant Feliu del Llobregat (d’ara en endavant MPPGM) es presenta com a la tramitació urbanística necessària per tal de poder dur a terme l’obra prevista del soterrament de la infrastructura ferroviària i la consegüent reurbanització de l’espai públic, tot incorporant-hi la perllongació d’una línia de tramvia. La MPPGM és necessària per a la bona gestió d’aquest procés per dos raons principals: a) El canvi de la secció en les infraestructures necessita importants adaptacions en el que fa

efecte a la morfologia de l’espai públic. b) El potencial d’una nova centralitat generada per l’obtenció d’una via de 40 metres de secció necessita d’una primera resposta urbanística que haurà d’anar desenvolupant-se paulatinament amb el temps. 1.02. Antecedents. El soterrament de la línia ferroviària Barcelona – Tarragona, al seu pas pel nucli urbà de Sant Feliu del Llobregat constitueix, per la seva excepcional ubicació i magnitud, una actuació que ha de modificar molt substancialment la configuració urbana del centre de la ciutat. Aquesta transformació ha d’instrumentar-se, necessàriament, a través d’una modificació del planejament urbanístic vigent que permeti reordenar, adaptant-lo a la nova situació, el corredor actualment ocupat pel ferrocarril així com el seu entorn immediat.


La integració de la línia ferroviària al seu pas pel nucli urbà de Sant Feliu ha estat una actuació llargament reivindicada per la ciutadania, ja des de finals de la dècada de 1970, amb la constitució dels primers consistoris democràtics i les primeres associacions cíviques. En aquest sentit, l’Ajuntament de Sant Feliu ha promogut i redactat al llarg dels anys –amb la col·laboració de diverses administracions- un seguit d’estudis i projectes per fer front a aquesta problemàtica. Així, entre 1982 i 1995 s’endeguen, entre d’altres, els primers treballs rellevants: l’Estudi comparatiu entre el soterrament i l’elevació de vies (1982), un primer Estudi de soterrament, de la Direcció General de Transports (1984), i el Projecte de soterrament, de la Direcció General de Transports i els Serveis Tècnics municipals (1995). Fruit d’aquests treballs, el Ministeri de Foment presenta l’any 1999 un Estudi d’Alternatives on s’analitzen en profunditat tres de les propostes considerades en anteriors estudis; en base a aquest treball, l’any 2000 es redacta el Projecte constructiu d’integració del ferrocarril a Sant Feliu de Llobregat, on es desenvolupa l’alternativa del soterrament entre la el carrer Hospitalet i l’encreuament amb l’autopista B-23. El 15 juny de 2006 l’Ajuntament, el Ministeri de Foment i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya signen un Protocol d’acord, on es concreta el finançament de l’obra de soterrament ferroviari, de les obres d’urbanització en superfície, així com de la implantació del tramvia sobre la nova avinguda, en compliment de les previsions del Pla Director d’Infrastructures del Transport Públic (PDI 2001-2010), on es determina que el tramvia del Baix Llobregat doni servei a la ciutat de Sant Feliu, prefigurant la nova estació ferroviària com a un potent intercanviador modal per als usuaris del servei de Rodalies. Després de la signatura del conveni entre les tres administracions, el Ministeri inicia l’actualització del projecte redactat en l’any 2000. En aquest moment, l’Ajuntament sol·licita al Ministeri de Foment, que procedeixi a la revisió del projecte, donat la proposta de vies provisionals que es contemplava en el citat projecte, amb un traçat massa proper a les edificacions, així com que estudií la possibilitat de que el cobriment sigui complert en el seu traçat pel centre de la ciutat. El projecte és novament revisat l’any 2008 mitjançant un nou Estudi informatiu d’integració del ferrocarril a Sant Feliu del Llobregat, que contempla el soterrament complert en l’entorn urbà, amb procés constructiu que redueix significativament les molèsties en la ciutat, donat els canvis en la configuració del trànsit ferroviari - construcció del nou ramal de mercaderies d’accés al Port de Barcelona. Aquest Estudi Informatiu, esdevé aprovat per la resolució de la Secretaria d’Estat de Planificació e Infrastructures en data 10 de febrer de 2010, després d’haver estat resolta la formulació de la Declaració d’impacte ambiental del projecte pel Ministeri de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino en data 3 de desembre de 2009. A l’actualitat, el projecte constructiu de l’esmentada obra està finalitzat, permetent la seva licitació un cop signats els convenis de finançament entre les diferents administracions actuants. En paral·lel a aquests treballs, l’Ajuntament i l’ATM desenvolupen en el període 2005-2008, una sèrie d’estudis i projectes, on s’analitzen per primer cop de manera integrada els aspectes tècnics de l’obra ferroviària, la transformació de l’espai públic resultant, la implantació del nou tramvia en superfície, així com la implantació de nous usos i activitats, en una estratègia d’intervenció amb voluntat de regeneració urbana integral: “Estudis previs per a la transformació urbana resultant del soterrament de la via fèrria” (2006), “Estudi previ de nous aprofitaments i volumetries en els espais contigus a la nova avinguda central resultant del soterrament.” (2008), “Avantprojecte de la perllongació del tramvia Diagonal-Baix Llobregat fins a Sant Feliu de


Llobregat sobre la cobertura del ferrocarril”(ATM 2008) “Actualización del anteproyecto de la prolongación del tranvía Diagonal-Baix Llobregat hasta Sant Feliu de Llobregat sobre la cobertura del ferrocarril”(ATM 2009), i “Estudio de viabilidad técnica para la prolongación del tranvía Diagonal-Baix Llobregat hasta la calle Sanson en Sant Feliu de Llobregat” (ATM 2009) En el 2010 s’ha licitat i s’han iniciat els treballs per a la redacció de l’Estudi Informatiu de la prolongació del sistema tramviari Diagonal- Baix Llobregat des de la parada Sant Feliu - Consell Comarcal, fins a la carretera Sanson damunt del futur soterrament. En data 6 de setembre l’ATM va remetre a la Ponència ambiental la memòria resum per a l’inici de la tramitació mediambiental. Conseqüentment, i com a tram final del procés endegat als inicis de la dècada de 1980, el Els Serveis d’Ordenació Urbanística de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, a petició de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, redacten l’any 2010 un document d’Avanç de Planejament per tal de sotmetre a la consideració ciutadana les conclusions dels treballs previs a la proposta de modificació del Pla General Metropolità que ara es formula. L’esmentat Avanç de planejament va ser aprovat per l’Ajuntament de Sant Feliu en sessió plenària, a data 30 de Març de 2010, obrint-se un termini de 2 mesos d’exposició pública durant els quals es va desenvolupar paral·lelament un procés de participació ciutadana per tal de copsar la opinió de la ciutadania vers la transformació urbanística proposada. Les conclusions corresponents a l’estudi de les aportacions ciutadanes recollides durant el procés s’exposen a la Memòria de Participació Ciutadana (annex 3 d’ aquest document de MPPGM). D’altre banda cal fer esment dels suggeriments relatius al document d’Avanç de Planejament recaptats durant el seu termini d’exposició pública, atès que han motivat la introducció de determinats ajustos i millores en el document de modificació del planejament que ara es sotmet a aprovació. 1.03. Àmbit del pla. L’àmbit objecte d’aquesta modificació puntual de planejament abasta una superfície total aproximada de 12,20 ha, incorporant tots aquells terrenys ferroviaris afectats pel projecte de soterrament de la infrastructura ferroviària, a més de tots aquells altres sòls que, per la seva proximitat a l’àmbit del cobriment, resulten susceptibles d’ésser integrats dins un entorn de transformació i millora urbana més ampli, atenent a les noves condicions sorgides de la disponibilitat dels espais anteriorment ocupats per la via fèrria. 1.04. Situació i encaix territorial. L’àmbit territorial de la modificació es situa al centre de la ciutat de Sant Feliu de Llobregat, cap de la comarca del Baix Llobregat, dins l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El terme municipal de Sant Feliu de Llobregat limita amb els termes de Sant Joan Despí i Santa Coloma de Cervelló al sud, Sant Just Desvern a l’est, Sant Vicenç dels Horts i Molins de Rei a l’oest i amb els termes de Barcelona i Sant Cugat del Vallès al nord. Ubicat en el vèrtex entre el corredor de la vall baixa del riu Llobregat, la serra de Collserola i la plana de Barcelona, el terme Sant Feliu del Llobregat ocupa una superficie de 11,8 Km2, amb una població aproximada de 42.000 habitants, perllongant el continu urbà metropolità entre el


municipi de Molins de Rei, al nord, i el nucli de Sant Just Desvern a l’est, sobre la traça de la Carretera N-340. A l’actualitat, el nucli urbà de Sant Feliu es travessat per la traça ferroviària de la línia Barcelona – Tarragona, àmbit que constitueix l’objecte del present document d’avanç i que divideix el municipi en dos sectors segregats, comunicats únicament per cinc vials que travessen actualment la via fèrria; tres d’ells soterrats (Carretera de la Sansón, Riera de la Salut i carrer Verge de Montserrat), un pas a nivell amb barrera (Av. Comte de Vilardaga) i finalment un pas elevat (Carretera Laureà Miró), en un tram d’aproximadament 1,5 km de longitud, a més d’un pas soterrat per vianants a l’àmbit de l’estació, entre aquesta i el carrer Llorenç Martí. 1.05. Morfologia del territori. La morfologia del terreny que envolta l’àmbit d’intervenció es caracteritza pel fort desnivell en sentit nordest – sudoest, corresponent als primers pendents que es desenvolupen entre la falda de Collserola i la plana fluvial del Llobregat, mantenint-se la traça ferroviària amb un perfil de pendent pràcticament pla en sentit longitudinal al seu traçat (nordoest - sudest). En desenvolupar-se la traça ferroviària perpendicularment al pendent, aquesta és travessada en dos punts pels cursos hídrics que drenen aquest sector de la vessant de la serra; la Riera de la Salut i la Riera d’en Païssa, ambdós canalitzats actualment en el seu tram urbà. 1.06. Morfologia urbana existent. Desenvolupat al l’entorn de la Plaça de la Vila i la Catedral, el nucli originari de Sant Feliu es situa entre la carretera Laureà Miró (l’antic Camí Reial, actual N-340) i la traça del ferrocarril, que a la seva arribada l’any 1854 circulava íntegrament per fora del nucli urbà. Les successives onades migratòries, i molt particularment la dels anys 60 del segle XX, varen suposar l’inici d’un procés urbanitzador intensiu al marge superior de les vies, colmatant progressivament un territori anteriorment ocupat únicament per camps de conreus de secà i alguns masos dispersos sobre la falda de Collserola. Degut al fet que les dues façanes urbanes que ofereixen front a la via del tren han sofert desenvolupaments independents i fragmentaris, no existeix una continuïtat morfològica entre elles ni coincidència en les rasants o en el tractament de l’espai públic, més enllà dels escassos punts on la xarxa viària actual travessa la infrastructura. Tampoc considerades independentment presenten cada una de les façanes una continuïtat clara en sentit longitudinal, essent cada una el resultat d’un desenvolupament fragmentari corresponent a diverses èpoques i diferents graus de consolidació: illes d’habitatges en zona de densificació urbana entre l’Av. Montejura i el parc Nadal, amb varis fronts d’habitatges unifamiliars aïllats o en filera intercalats, diverses ordenacions de blocs plurifamiliars aïllats a Can Maginàs i Can Llobera, novament illes en zona de densificació a la banda nord, entre la Riera de la Salut i la carretera de la Sansón, amb una zona central a l’entorn de l’estació, mes consolidada i amb la presència de diversos equipaments municipals, parcs i jardins públics, si be la condició de barrera de la infrastructura ferroviària i la manca de continuïtat dels teixits urbans adjacents han atorgat una certa condició de marginalitat a l’espai públic que es desenvolupa tot al llarg dels seus marges.


1.07. Planejament vigent. El planejament urbanístic de referència dins l’àmbit d’aquest document de modificació puntual de planejament general, és el Pla General Metropolità, aprovat definitivament per la Comissió Provincial d’Urbanisme de Barcelona a data 14 de juliol de 1976. El règim urbanístic de la totalitat del sòl comprés dins l’àmbit te la consideració d’urbà, inclosos els terrenys d’ús ferroviari, que l’any 1976 varen ser qualificats ja com a xarxa viària bàsica (clau 5) en previsió del seu futur soterrament. Tot i que el planejament urbanístic dins l’àmbit no ha sofert modificacions substancials, s’inclouen dins aquest algunes peces de sòl anteriorment incloses a sectors sotmesos a planejament derivat ja executat (Pla Parcial de Can Llobera, Pla Especial de Can Maginàs, Pla Parcial del sector industrial de les Grasses, Pla Especial de Protecció del patrimoni arquitectònic i Catàleg ), si bé es considera la seva incorporació principalment als efectes de la seva re-urbanització donada la seva ubicació contigua als terrenys en transformació, a excepció de cinc immobles situats al Passatge de Fargas, sobre la via del tren dins la zona de Pins d’Or i que es troben inventariats dins el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic municipal; quatre habitatges unifamiliars que, amb una protecció de nivell C, es proposa descatalogar atesa la seva ubicació inadequada en un entorn considerat de gran valor estratègic per a la implantació de nous usos i activitats, en el context de la nova avinguda central. A aquests efectes la present modificació de PGM comporta també la tramitació de la modificació puntual del Pla Especial de Protecció del patrimoni arquitectònic i Catàleg a les edificacions afectades. Al plànol I.6.2. Planejament Vigent es refonen les qualificacions urbanístiques vigents provinents de la formulació dels esmentats instruments de planejament. Les qualificacions urbanístiques corresponents als sòls inclosos dins l’àmbit objecte de la modificació són els que es relacionen en el quadre adjunt, amb indicació de les superfícies i percentatges de cada zona o sistema respecte la superfície total de l’àmbit.

Quadre 1: Planejament vigent Destaca, entre les anteriors dades, la gran superfície reservada a la vialitat, - 81.500m2 d’un total de 122.000m2 -, degut fonamentalment a la consideració com a sistema viari dels terrenys actualment ocupats pel ferrocarril per part del planejament vigent, en previsió de la seva futura transformació. Tanmateix, les necessitats derivades de la mobilitat prevista no justifiquen el

Q U A L IF IC A C IÓ D E L S Ò LS IS T E M E S c la u s u p e r f íc ie (m 2 ) %V ia lita t 5 8 1 .5 1 8 ,8 0 6 6 ,7 9P a rc s i ja rd in s 6 a 6 .7 7 0 ,1 0 5 ,5 5

6 b 2 .3 1 5 ,9 0 1 ,9 0E q u ip a m e n ts 7 a 1 1 .3 8 7 ,2 0 9 ,3 3

7 b 9 .9 3 1 ,8 0 8 ,1 4P ro te c c ió d e s is te m e s 9 6 7 9 ,7 0 0 ,5 6S is te m a fe r ro v ia r i 3 3 .0 6 7 ,2 0 2 ,5 1

to ta l s is te m e s 1 1 5 .6 7 0 ,7 0 9 4 ,7 8

Z O N E Sv e rd p r iv a t 8 a 6 .3 7 2 ,9 0 5 ,2 2O rd e n a c ió v o lu m è tr ic a 1 8 0 ,0 0 0 ,0 0

T o ta l zo n e s 6 .3 7 2 ,9 0 5 ,2 21 2 2 .0 4 3 ,6 0 1 0 0 ,0 0T O T A L À M B IT

P la n e ja m e n t v ig e n t


manteniment de la totalitat del sistema viari, essent en canvi fonamental incrementar substancialment l’espai destinat al sistema de parcs i jardins urbans, tant per la necessitat d’articulació de la xarxa actual d’espais lliures del municipi, com per a recolzar la incorporació dels nous usos i activitats previstes, destinades a la transformació i dinamització urbana de l’entorn. Aquests sòls destinats a nous sistemes de parcs i jardins s’ubiquen fonamentalment sobre àmbits de vialitat existent. 1.08. Xarxa d’espais lliures i equipaments. 1.08.1 El sistema d’espais lliures Si bé, com s’ha comentat anteriorment, els teixits urbans adjacents a l’espai ferroviari no presenten una continuïtat definida, l’existència de diversos parcs urbans i espais lliures en situació de vora ofereixen una oportunitat d’articulació clara d’un espai públic actualment fragmentat, a través de la creació d’una gran avinguda sobre l’espai ocupat per les antigues vies, capaç de recollir i potenciar els diversos buits urbans existents al llarg del seu traçat. Així, en sentit nord-sud trobem el parc de les Grasses i el sistema de places i parcs de Can Maginàs, el parc de Can Llobera entre la riera de la Salut i el Passeig dels Pins, i finalment el sistema d’espais lliures al voltant de l’estació, amb el Parc Nadal, el Parc dels Rosers i els espais lliures que des dels entorns de l’auditori i el casal de La Unió, enfilen el carrer Pi i Margall fins a la Plaça de la Vila, la Catedral i l’Ajuntament. 1.08.2 El sistema d’equipaments Amb una vinculació molt clara amb els anteriors espais (actual o potencial), existeixen tot al llarg del traçat ferroviari diversos àmbits destinats a equipaments, tant de titularitat pública com privada: Estació i zona esportiva: Entre el carrer Santiago Rusiñol i el carrer Verge de Montserrat trobem en una superfície aproximada de 20.000 m2, diverses instal·lacions esportives, com el palau d’esports, el complex de piscines municipals amb el club natació Sant Feliu i el camp de futbol, entre d’altres. A l’actualitat, amb la creació, modernització i potenciació d’altres zones esportives, com la de les Grasses, una part dels equipaments d’aquest àmbit han quedat obsolets o bé resten en desús, amb el trasllat d’algunes de les activitats esportives federades, motiu pel qual és necessari un replantejament dels usos públics d’aquest sector. A l’entorn de l’estació de Rodalies trobem un conjunt d’equipaments públics a banda i banda de la franja ferroviària; la biblioteca municipal i arxiu comarcal, integrats juntament amb la seu de la UOC dins el Parc dels Rosers i el Casal de la Gent Gran al carrer Pi i Margall, ubicat davant la seu de La Unió Coral. Parc Nadal – Pins d’Or: Davant el Parc Nadal, al costat superior de les vies, s’emplaça una gran peça de sòl d’aproximadament 15.000m2, actualment desocupat i destinat al desenvolupament d’equipaments comunitaris (clau 7b). Aquests terrenys són de titularitat privada i s’integren dins la finca coneguda com Pins d’Or, on a l’actualitat es ve desenvolupant una


activitat de centre assistencial dins un antic habitatge unifamiliar catalogat, envoltat d’un gran jardí, qualificat pel PGM amb la clau 8a (zona de verd privat protegit). A pocs metres de l’anterior, entre el carrer de Dalt i el passeig 11 de Setembre es troba l’escola Verge de la Salut, centre escolar concertat amb fronts al parc i el carrer Constitució, veí al CEIP municipal Nadal. Can Llobera – Les Tovalloles: A l’altre costat de les actuals vies, sobre la confluència del passeig 11 de Setembre i la Riera de la Salut, davant la plaça de can Llobera es troba l’antiga fàbrica Les Tovalloles, de propietat municipal, on s’està construint un aparcament soterrat sobre el qual s’està projectant un equipament assistencial socio-cultural. Més enllà, entre el carrer de l’Hospitalet i el passeig dels Pins, es troba emplaçat un equipament privat assistencial, dins l’antiga masia de Can Llobera, entre el parc i la plaça del mateix nom. Can Maginàs – Les Grasses: Dins el barri de Can Maginàs, a la cantonada amb la carretera de la Sansón, s’emplaça el CEIP Antoni Gaudí, centre escolar municipal dotat de parvulari i gimnàs. D’altre banda, envoltat de diverses torres residencials es troba el Centre Cívic de Can Maginàs, ubicat dins l’antiga masia que dona nom al barri. Més a l’est, sobre la Carretera de la Sansón i donant accés al polígon industrial de les Grasses, es troba el parc de bombers de Sant Feliu, si bé ocupa actualment unes instal·lacions que requereixen actuacions de modernització i millora. Mes enllà, entre el polígon industrial i el Parc dels Roserar, es troba la zona esportiva de Les Grasses i l’Estadi Municipal d’atletisme, amb un nou pavelló esportiu i dos camps esportius de gespa artificial. 1.09. Usos i activitats. La distribució d’usos i activitats dins l’àmbit de referència és diversa. A més dels equipaments, serveis i espais lliures anteriorment citats, l’ús preponderant dins l’àmbit, a ambdues bandes de la traça ferroviària, és el residencial majoritàriament plurifamilar segons el tipus d’ordenació d’alineació a vial, amb alguns enclaus amb conjunts d’habitages unifamiliars aillats o en filera, així com alguns blocs plurifamiliars aïllats a la zona de Can Maginàs. La problemàtica principal no és, dons, la manca d’activitat, sinó més aviat la manca de vertebració i continuïtat de les activitats existents, particularment de l’ús comercial, ja que l’actual condició de vora dels fronts edificats, l’existència d’amplis espais buits pendents de desenvolupament, o la manca d’adequació tipològica de l’edificació existent, relega a molts dels trams orientats la via a un paper marginal dins la vida urbana de Sant Feliu. Es tracta bàsicament d’una activitat comercial de caràcter local, comerç de proximitat ubicat a les plantes baixes del edificis residencials destinat a cobrir les demandes bàsiques dels residents, com també ho són la major part dels equipaments esmentats anteriorment (centres d’ensenyament primari, casals de barri...). No existeix d’altre banda activitat terciària o de serveis significativa, essent l’entorn de l’actual estació de rodalies la zona amb una implantació més gran d’aquest tipus d’activitats, tot i que amb un índex clarament inferior a la seva demanda potencial. Al plànol O.9.3 s’assenyalen els principals eixos d’activitat dins l’àmbit i el seu entorn, així com la definició de les possibles estratègies d’implementació proposades.


1.10. Urbanització, infrastructures i xarxes de serveis. Tot i tractar-se d’un entorn fragmentat i amb una problemàtica clara de discontinuïtat de la xarxa viària i de l’espai públic, l’àmbit d’estudi disposa d’un nivell adequat d’implantació de xarxes de serveis urbans i infrastructures. Tanmateix, els treballs de soterrament de la infrastructura ferroviària obren la possibilitat de renovació i ampliació d’alguns trams de les actuals xarxes, fonamentalment la xarxa de captació i sanejament de les aigües pluvials a la via pública. També hauran de ser objecte de renovació– per la seva afecció per les obres previstes– els col·lectors dels carrers Joan Maragall, Verge de Montserrat i Compte de Vilardaga, la riera urbana d’en Païssa, així com el col·lector sota el carrer Roses, de possible nova creació. D’altre banda, la necessitat de dotar de continuïtat i homogeneïtat el tractament del nou espai públic sorgit de la transformació urbanística prevista, amb uns mateixos criteris i estandards d’urbanització comuns a tot l’àmbit, determinarà la conveniència de re-urbanitzar alguns espais que, en el seu estat actual, no presenten més dèficits que la inadeqüació topogràfica de les seves rasants dins el context de la nova avinguda proposada, atesos els requeriments específics que la implantació del traçat del nou tramvia implica, amb limitacions quan a cotes, radis de gir i pendents. 1.11 Estructura de la propietat. D’acord amb les dades disponibles, l’estructura de la propietat dins l’àmbit objecte de la Modificació Puntual del PGM es caracteritza per estar composada majoritàriament per sòls de propietat pública, essent l’Ajuntament de Sant Feliu el propietari majoritari. Aporten també terrenys la Generalitat de Catalunya (parcel·la a la confluència del carrer Mataró i carretera de la Sansón), l’administrador ferroviari Adif (àmbit de l’Actual estació i aparcament). Entre els propietaris particulars, destaca l’aportació de la Congregació de les Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús, propietària de la finca de Pins d’Or, mentre que al sector de Laureà Miró – Montejurra, la propietat del sòl es presenta fragmentada en quatre finques de petites dimensions, quina titularitat resta repartida entre nou diferents propietaris. A l’annexe A.010. d’aquest document de Modificació Puntual del PGM s’inclou el llistat de les persones i entitats titulars de drets sobre les finques incloses dins l’àmbit de la Modificació durant el periode corresponent als cinc anys previs a l’aprovació de la modificació del planejament proposada, així com de la corresponent documentació registral i cadastral acreditativa dels esmentats drets.


L’estructura de la propietat dins l’àmbit objecte de modificació és la següent :

Quadre 2: Estructura de la propietat


2.- Memòria de l’ordenació. 2.01. Objectius i criteris generals del pla. La modificació Puntual del Pla General Metropolità que es proposa te com a objectiu el plantejament de les estratègies de transformació i regeneració urbanes vinculades al soterrament de les infrastructures ferroviàries previst dins el nucli urbà de Sant Feliu, amb la finalitat de reordenar el corredor actualment ocupat pel ferrocarril i el seu entorn immediat, d’acord amb els següents criteris: - Redefinir morfològica i funcionalment l’entorn subjecte a transformació, trascendint l’actual

fragmentació i desarticulació de l’espai públic mitjançant la creació d’un nou eix cívic central sobre l’antiga traça ferroviària, capaç de dotar d’estructura i caràcter la vialitat, la xarxa d’espais lliures i el sistema d’equipaments, implementant llur relació amb l’entorn construït i resolent les disfuncions urbanístiques existents.

- Introduir nous usos i activitats que permetin transformar aquest àmbit en la nova àrea central de referència de Sant Feliu.

- Millorar les infrastructures de la mobilitat privada i pública, amb el perllongament del tramvia . - Garantir la viabilitat i sostenibilitat econòmica dels treballs d’integració ferroviària i

transformació urbana. Síntesi de les alternatives considerades. D’acord amb els criteris esmentats, el punt de partida per a una reflexió seriosa al voltant de les possibilitats de desenvolupament i millora d’aquest entorn, amb motiu de les obres previstes de soterrament de la traça ferroviària, no pot deixar de banda la oportunitat d’abordar una transformació urbana en profunditat, que trascendeixi la mera re-urbanització de l’espai públic resultant i no renuncii a la incorporació de nous usos i a la transformació d’aquells que es revelin inadequats, d’acord amb el potencial urbà de l’entorn. Per aquest motiu, es desestima com a Allternativa 0 una modificació de planejament orientada únicament a la reorganització de la vialitat i l’espai públic resultants del soterrament ferroviari, sense la incorporació de noves activitats o la transformació fonamentada d’alguns usos existents. La naturalesa dels canvis urbanístics que comporta la concreció de les determinacions que han de permetre assolir els objectius esmentats, són elements que avalen abastament la necessitat de procedir a la formulació d’una modificació puntual del Pla General Metropolità, en els termes previstos per l’article 96 del TRLUC 2010. Així mateix, s’entén que els canvis en la zonificació previstos en aquest document s’ajustaran als criteris establerts en els articles 98, 99 i 100 del mateix TRLUC. 2.02. Característiques de la proposta. La intervenció proposada contempla la transformació integral del corredor urbà actualment ocupat per la infrastructura ferroviària i el seu entorn urbà immediat, a través de la creació d’una nova avinguda central entre l’Av. Montejurra / Laureà Miró (l’antic Camí Reial) i la Carretera de la Sansón, que recull i posa en xarxa tots els parcs i espais lliures públics existents al llarg del seu traçat.


El tractament de l’avinguda prioritzarà les interconnexions viàries transversals, millorant la connectivitat transversal entre els dos fronts, d’acord amb les modelitzacions del Pla de Mobilitat Urbana Municipal i reservarà una part important de la seva secció per al trànsit de vianants i bicicletes, amb àmplies zones enjardinades per on circularà integrat el traçat de la prolongació del Trambaix. Aquests criteris de urbanització han estat traslladats a l’equip redactor de l’Estudi Informatiu de la prolongació del sistema tramviari Diagonal- Baix Llobregat des de la parada Sant Feliu - Consell Comarcal, fins a la carretera Sanson damunt del futur soterrament, en fase de redacció per l’ATM. 2.02.1. Els nous emplaçaments; morfologia, usos i activitats. Al llarg d’aquesta avinguda es proposa la creació de diversos àmbits d’edificació en emplaçaments puntuals, generant una seqüència de fites edificatòries en alçada, combinades amb altres intervencions en aquells emplaçaments on cal completar o consolidar els fronts urbans dels teixits existents, alhora que es proposa la creació d’àmbits de major intensitat d’activitat urbana amb la introducció de nous usos residencials, comercials i terciaris, com a elements dinamitzadors, molt especialment a l’entorn del complex esportiu municipal i l’estació de Rodalies, on s’implantarà a més un intercanviador modal amb un aparcament park and ride. En concret, els àmbits d’intervenció previstos són els que es relacionen a continuació: Laureà Miró - Montejura / Riera de Pahissa: Es preveu la creació d’un edifici residencial amb baixos comercials, a la confluència de la Carretera Laureà Miró i l’Av. Montejurra (antic Camí Reial). El nou edifici, amb una alçada de 14 plantes, actuaria com a porta i fita visual a l’inici de la nova avinguda, vinculant aquesta amb les diverses vies d’accès al centre urbà. Complex esportiu / Av. Pi i Margall: Entre el carrer de Sant Llorenç i l’avinguda Pi i Margall es proposa la transformació de l’actual front buit del complex esportiu, amb la creació de dos nous edificis (una torre i un bloc esgraonat), en l’àmbit de transició entre la nova avinguda i el palau municipal d’esports, sobre la franja de terrenys situats entre la zona esportiva i les actuals vies. Es proposa també donar continuïtat per als vianants a l’avinguda Pi i Margall a través de la zona esportiva fins a la rambla de la Marquesa de Castellbell, ubicant una torre d’usos mixtes; residencial en plantes pis, comercial en plantes baixes (Pb+10) sobre la perllongació d’aquesta avinguda i completant el front nord d’aquest àmbit amb un bloc lineal d’alçada variable (de 3 a 7 plantes) i d’usos mixtes; residencial en plantes pis, comercial en plantes baixes i equipament públic davant l’actual palau d’esports i en l’espai entre la torre i el bloc proposats. En aquest sentit, la transformació proposada resol la transició entre l’actual zona esportiva i la nova avinguda, salvant l’important desnivell topogràfic existent i permetent diverses opcions de desenvolupament i reordenació dels usos de la resta de la peça. Plaça de l’estació – Parc Nadal: Àmbit central de la intervenció, es preveu reforçar el caràcter de centralitat d’aquest emplaçament amb la creació d’un edifici d’usos mixtes residencials i comercials integrat amb el nou espai on s’ubicarà la nova estació de ferrocarril soterrània, sobre l’actual casal d’avis, accessible simultàniament des de la nova avinguda i des de la plaça davant la seu de La Unió Coral. Sota aquest edifici i l’actual plaça s’ubica alhora un aparcament park and ride vinculat a l’enllaç ferroviari. Entre l’actual plaça de l’estació i el parc Nadal es proposa la implantació d’una torre singular de 14 plantes on, alternativament a l’ús residencial, podria


considerar-se la implantació d’altres usos de caràcter terciari (hotel, oficines), que complementarien i completarien l’oferta d’activitats centrals d’aquesta zona. Pins d’Or: Es consolida l’illa d’habitatges existent, mantenint l’alçada de l’actual front edificat (Pb+6) entre el carrer de les Roses i el passeig Comte de Vilardaga sobre la finca coneguda com Pins d’Or, actualment lliure d’edificació en la seva pràctica totalitat. Es proposa la creació d’un jardí públic a l’interior de l’illa, accessible a través d’una obertura del front edificat a la confluència del carrer Roses i la nova avinguda, on l’edifici residencial s’eleva formant una torre de 14 plantes, establint un diàleg amb les noves edificacions de l’àmbit de la Plaça de l’Estació i el Parc Nadal. A més dels usos residencials, i comercials en planta baixa, es preveu la creació d’un equipament públic sobre una plaça de nova creació, a la cantonada entre el carrer de les Roses i el carrer Joan XXIII. Es proposa, a més, el canvi de qualificació a 7b (equipaments comunitaris de nova creació) de la finca actualment qualificada com a 8a (verd privat), per tal de garantir la compatibilitat urbanística de l’activitat asistencial-sanitaria, existent amb el planejament proposat. Can Maginàs / Les Grasses – Carretera de la Sansón: Al barri de Can Maginàs, sobre l’actual talús existent entre els edificis residencials i la zona esportiva del CEIP Antoni Gaudí, el pla proposa la creació d’un bloc lineal residencial d’alçada variable (5 a 7 plantes) amb activitat comercial en planta baixa, que perllonga i completa el front de façana de la nova avinguda, fins a aproximadament la Carretera de la Sansón, reestructurant alhora la xarxa d’espais públics del barri, millorant-ne l’accessibilitat i la oferta d’activitats comercials de les que és actualment deficitari. Finalment, sobre l’actual emplaçament del parc de bombers, es proposa la creació d’un nou edifici residencial amb activitat comercial en planta baixa, amb front a la carretera de la Sansón i el carrer Mataró, al costat del Parc de les Grasses. L’edifici, desenvolupat en planta baixa i 6 plantes pis, s’eleva fins a les 10 plantes a la confluència de la carretera amb la nova avinguda, assenyalant la seva condició de fita i porta urbana d’accés a Sant Feliu des del nord, a través del sector industrial El Pla. 2.02.2. Sistema viari. El pla contempla la creació d’una nova avinguda central d’aproximadament 1.3 km de longitud i amplada variable, essent aquesta de 40 metres en el seu tram més estret. Si bé es preveu dotar de continuïtat al trànsit rodat en el sentit longitudinal de la via, recollint alhora la connexió transversals dels carrers d’ambdós costats, s’ha reservat una part molt important de la secció d’aquesta al trànsit de vianants, bicicletes i al transport públic, constituint una rambla amb diversos trams amb tractament de parc lineal, per on circula integrat el Trambaix. La secció d’aquest carrer es fonamentalment asimètrica, concentrant l’espai reservat al lleure, trànsit de vianants, bicicletes i Tram en una franja contínua, amb un carril de servei per a tràfic rodat que permet l’accés als immobles i amb un tractament d’urbanització unitari del conjunt, seguida d’una calçada amb dos carrils per a vehicles rodats més un carril d’aparcament i, a continuació en alguns trams, una vorera d’amplada mínima de cinc metres en el front oposat. La integració a la secció de franges i talussos enjardinats permet, a més, salvar puntualment els desnivells existents entre els dos fonts, garantint alhora la continuïtat de l’espai públic de la rambla. La nova avinguda central disposa de un carril de circulació rodada per cada sentit, a més d’un carril addicional en determinats trams, que pot destinar-se alternativament a l’aparcament en línia o a la càrrega i descàrrega de mercaderies, essent possible la circulació longitudinal amb vehicle


privat d’un extrem a l’altre de l’avinguda, amb rotondes a la intersecció d’aquesta amb la Riera de la Salut i el Passeig Nadal. Malgrat el importants desnivells existents entre els fronts superior i inferior, s’han ajustat les rasants dels carrers transversals de manera que sigui possible l’acord d’aquests amb la nova avinguda en tots els casos, garantint la permeabilitat en sentit transversal, anteriorment impossibilitada per la continuïtat de la traça ferroviària. Aquestes intervencions permeten millorar substancialment el comportament global de la xarxa viària de Sant Feliu de Llobregat. D’acord amb les recomanacions de l’estudi de mobilitat s’ha previst la reserva d’un carril d’aparcament al llarg del traçat de l’avinguda i dels trams de carrer transversals de nova creació, per tal de garantir un nombre suficient de places d’aparcament en superfície, a les que s’afegeixen les places subterrànies de l’aparcament park and ride a l’estació i de l’estacionament soterrat a ubicar en la zona d’equipaments amb front a la Rambla Marquesa i a la nova avinguda, a més de les pròpies dels diversos edificis residencials. 2.02.3. Sistema d’espais lliures El traçat de la nova avinguda te com a principal objectiu la creació d’una seqüència d’espais lliures conformada per la totalitat dels espais públics preexistents a l’àmbit d’actuació i la inclusió d’altres de nova creació. Així, a través d’una secció de carrer variable i adaptable a diverses situacions, la nova avinguda integra amb un tractament unificat la successió d’espais lliures actualment desarticulats al voltant de l’àmbit ferroviari (Zona Esportiva, Parc dels Rosers, Plaça de l’Estació, Parc Nadal, Parc de Can Llobera, les Places de Can Maginàs i el Parc de les Grasses), afavorint la seva posada en xarxa dins el sistema global d’espais lliures de Sant Feliu. Diversos ajustos topogràfics permeten, a més, garantir l’accessibilitat dels fronts edificats existents i previstos a la nova avinguda, possibilitant així el garantiment de la continuïtat de l’espai públic, tant en sentit longitudinal com transversal a la nova avinguda. En conjunt, a més de la millora funcional i de la qualitat d’urbanització dels espais lliures existents, es preveu la creació de 16.826,9 m2. de nous espais verds (parcs i jardins urbans) al llarg de la nova avinguda, com a suport a la implantació dels nous usos i activitats previstos. 2.02.4. Els nous habitatges. La proposta preveu la creació de 59.513,50m2 de sostre residencial, destinat a la implantació d’un màxim 714 nous habitatges, així com 10.583,5 de sostre comercial que es distribuiran entre els nous emplaçaments abans esmentats. De la totalitat del sostre residencial de nova creació, es reservarà el 40% per a la construcció d’habitatges protegits corresponent un mínim 20% del sostre residencial total al desenvolupament d’habitatges protegits de règim general i l’altre 20% al desenvolupament d’habitatge protegit concertat. La Normativa d’aquesta modificació puntual del pla general metropolità que es proposa, estableix al seu Art.6 les fitxes on es concreta distribució del sostre de nova creació entre els diversos àmbits de gestió proposats, així com del nou sostre destinat a la implantació del nous habitatges protegits. A títol orientatiu, l’ordenació estudiada en aquest document avança la següent distribució, que haurà de ser concretada a través dels corresponents Plans de Millora Urbana que desenvolupin aquesta Modificació Puntual:


Àmbit de gestió Sostre comercial mínim (m2)

Sostre residencial màxim (m2)

Sostre total (m2)

Laureà Miró 1.001,5 6.340 7.341,5

Complex esportiu

Edifici A 416 4160 Edifici B 600 3600

Total 1.016 7.760 8.776 Estació

Edifici A 1.890 2.310 Edifici B 0 3.092 Edifici C 0 4.392 Edifici D 720 4.320

Total 2.504 14.114 16.623

Pins d’Or 3.830 17.214 21.044

Can Maginàs / Les Grasses Edifici A 640 3.730 Edifici B 1.592 10.350,5

Total 2.232 14.080,5 16.312,5

TOTAL 10.583,5 59.513,5 70.097,00 Quadre 3: distribució indicativa de sostre proposat per àmbits 2.02.5. Urbanització, infrastructures i serveis. Pel que fa a les d’infrastructures i serveis urbans, es preveu el manteniment de la pràctica totalitat de les actuals xarxes, amb el desplegament puntual de nous ramals - o perllongament dels antics- en alguns dels emplaçaments on es proposa la creació de nous fronts edificats. En els punts d’encreuament de la nova avinguda amb la xarxa de col·lectors i rieres existents es preveu la instal·lació de nous conductes, atès que els actuals es veuran afectats per les obres de soterrament de la línia ferroviària. Pel que fa a la urbanització en superfície, a l’actualitat la totalitat dels espais inclosos dins l’àmbit de la proposta de modificació del planejament es troben urbanitzats i disposen de les xarxes d’infrastructures i serveis urbans bàsics, si be la seva configuració actual no és compatible en la majoria dels casos amb la conformació prevista de l’espai públic amb posterioritat a les obres de soterrament ferroviari; així donç, la transformació dels terrenys ferroviaris en nous espais d’ús públic, així com la implantació del perllongament de la línia del Trambaix sobre la traça de la nova avinguda s’ajustaran a un projecte unitari per tal de garantir un tractament homogeni en la formalització de tots els callaments de la nova urbanització. Aquest fet haurà de compatibilitzar-se amb l’execució per fases dels diferents àmbits de planejament derivat previstos. En aquest sentit, els plans de millora urbana que desenvoluparan els diversos sectors d’aquesta Modificació, hauran de diferenciar aquelles obres d’urbanització vinculades a l’execució de la infrastructura del Trambaix (amb el nivell de concreció que permeti l’estat del projecte de urbanització e implantació del tramvia redactat per l’ATM) d’aquelles altres directament relacionades amb la implantació de les noves edificacions (d’acord amb la delimitació prevista al Plànol O.5 Càrregues d’urbanització), així com preveure els mecanismes per a possibilitar l’execució coordinada i unitària de les primeres.


2.02.6. Proposta de modificació del planejament. Per a l’assoliment de la transformació urbana anteriorment descrita i la concreció de les determinacions que han de permetre assolir els objectius esmentats, és necessària la redacció d’una modificació puntual del Pla General Metropolità, en els termes previstos per l’article 94 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (TRLUC 2010). Així, els canvis en la zonificació previstos són els que s’expressen en el quadre següent:

Quadre 4: Planejament vigent i planejament proposat El sostre de nova creació a incorporar en la modificació de planejament prevista haurà de complir amb els estàndards de reserves per a sistemes previstos per la legislació, d’acord amb les determinacions establertes en l’article 100.3 del mateix TRLUC 2010, que determina que en el cas del sòl urbà, i si la modificació comporta un increment de sostre edificable i la transformació global dels usos previstos pel planejament vigent, s’ha de garantir la creació d’una reserva mínima per a zones verdes i espais lliures públics de 22,5m2 per cada 100m2 de sostre residencial de nova creació i de 7,5m2 per cada 100m2 de sostre d’altres usos, d’acord amb els criteris de càlcul previstos per l’article 100.3 del TRLUC, i segons s’expressa en el quadre adjunt.

Quadre 5: Planejament proposat. Quadre de sostre.

Sostre (segons ús) Sostre de nova creació (m2) Sup. espais lliures de nova creació (m2)

Ratio art. 100.3

Residencial 59.513,5 13.390,5 22,5m2 /100m2 St. Comercial 10.583,5 793,76 7,5m2 /100m2 St. Total increment espais lliures (compliment estàndards per nou sostre) 14.184,26

Quadre 6: justificació compliment estàndards urbanístics Així, l’increment de superfície destinada a parcs i jardins proposada (16.826m2) és superior a la resultant per aplicació dels estàndards urbanístics (14.184,26), amb un balanç de 2.642m2 d’escreix positiu.

TOTAL MPPGM

Sostre tipus sup. % hab.

Sostre residencial màxim lliure 35.708,10 50,94 % 397 Superfície: 70.878,80 m2

concertat 11.902,70 16,98 % 159 Edificabilitat: 0,99 m2st/m2s

HPOrg 11.902,70 16,98 % 159 Densitat: 100,76 hab/Ha

total residencial 59.513,50 84,90 % 714 Sostre total 70.097,00 m2st

Sostre comercial mínim comercial 10.583,50 15,10 % Nº màxim habitatges 714 hab

Total sostre 70.097,00 100,00 % Ratio m2/hab: 90m2/hab lliure / 75m2/hab concertat/HPrg

QUALIFICACIÓ DEL SÒLSISTEMES clau superfície (m2) % % variació (m2)Vialitat 5 81.518,80 66,79 49,25 -21.407,79Parcs i jardins 6a 6.770,10 5,55 1,40 -5.064,10

6b 2.315,90 1,90 19,83 21.891,00Equipaments 7a 11.387,20 9,33 0,78 -10.435,50

7b 9.931,80 8,14 16,73 10.482,30Protecció de sistemes 9 679,70 0,56 0,00 -679,70Sistema ferroviari 3 3.067,20 2,51 2,51 0,00

total sistemes 115.670,70 94,78 90,51 -5.214,00

ZONESverd privat 8a 6.372,90 5,22 0,00 -6.372,90Ordenació volumètrica 18 0,00 0,00 9,49 11.586,90

Total zones 6.372,90 5,22 9,49 5.214,00122.043,60 100,00 100,00 0,00

11.586,90

0,003.067,20

Proposta MPPGM

110.456,91

0,00

superfície (m2)60.111,011.706,00

24.206,90951,70

20.414,10

122.043,6011.586,90

TOTAL ÀMBIT

Planejament vigent


El sostre proposat dins l’àmbit suposa un índex d’edificabilitat bruta del 0,57, que aplicada sobre el sòl residencial previst (clau 18) genera una edificabilitat neta de 6,05 amb una densitat aproximada de 58 hab/ha. Essent el tipus d’ordenació dominant a l’entorn el corresponent a la subzona de densificació urbana semiintensiva (clau 13b) amb una alçada mitjana determinada segons l’amplada de vial en un promig de planta baixa i 4 plantes pis, el nou sostre previst seria també desenvolupable dins del gàlib definit per les alçades existents en l’entorn, tot i que la ordenació volumètrica proposada ajusta les alçades a les condicions particulars de cada emplaçament. D’altre banda, la nova configuració de la estructura d’espais lliures que es proposa suposa una profunda transformació de l’actual xarxa de parcs, jardins i equipaments. La proposta preveu la integració dels espais existents i els de nova creació dins el marc d’una la nova estructura d’espais lliures i equipaments, on l’avinguda central esdevé l’element vertebrador de la nova centralitat de Sant Feliu a partir de la conformació d’un continuum d’espais lliures i equipaments públics de més de 100.000m2 que actua com a suport i nexe de les noves activitats a implantar. Dins aquesta nova configuració, la modificació preveu l’ajust de límits i el canvi de qualificació de part dels sòls actualment destinats al sistema de parcs i jardins, així com d’equipaments, sempre dintre de la lògica global del nou model proposat, tot garantint el manteniment o ampliació de la seva superfície i implementant la seva funcionalitat dins la nova xarxa d’espais públics i equipaments proposada, d’acord amb els criteris definits per l’art.97 del TRLUC 1/2010. 2.03. Desenvolupament i gestió Per al desenvolupament de les modificacions urbanístiques descrites, es proposa la divisió en diversos àmbits independents (sectors de planejament derivat), corresponents als emplaçaments enunciats al punt 2.02.1, (Laureà Miró / Montejurra, Zona Esportiva, Plaça de l’Estació, Pins d’Or i Can Maginàs – Les Grasses), a desenvolupar a través de diferents Plans de millora Urbana que permetin un desenvolupament progressiu i autònom dels diferents emplaçaments. La Normativa Bàsica que acompanya aquesta Modificació Puntual del PGM, concreta a través de les corresponents fitxes Normatives els paràmetres bàsics que han de regular aquests Plans de miIlora Urbana, quan a zonificació, edificabilitat, densitat, nombre màxim d’habitatges, i d’altres, garantint alhora l’equilibri de beneficis i càrregues dintre i entre els diferents àmbits, així com el compliment amb els estàndards mínims de cessions i reserves per a habitatge de protecció establerts per l’actual legislació. Atès les singularitats de l’entorn existent en l’emplaçament Laureà Miró – Montejurra, es podrà desenvolupar a través d’un Pla de Millora Urbana, o bé mitjançant delimitació d’un polígon d’actuació urbanística. Es preveu la futura tramitació de modificacions puntuals de PGM als efectes de transferència entre sectors de les reserves per habitatges de protecció publica establertes, sense que aquesta tramitació suposi la vulneració de cap dels supòsit del article 97 del TRLUC 1/2010. Aquestes modificacions permetran la possibilitat d’intercanviar reserves de sostre d’habitatge amb protecció oficial en alguns dels àmbits per ubicar-los en altres amb l’objecte de millorar la gestió i desenvolupament del present planejament, i permetre obtenir edificacions d’habitatges amb règims uniformes.


2.04 La mobilitat sostenible. Pel que fa als aspectes i determinacions relatives a la mobilitat, es recullen en aquest document els criteris i conclusions del Pla de Mobilitat Urbana de Sant Feliu del Llobregat, actualment en redacció. Tanmateix, la Modificació Puntual del Pla General Metropolità incorpora com a document annex el prescriptiu Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada, en compliment dels criteris definits per la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, i pel Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada. 2.05 La documentació ambiental. Acompanya a aquest document de modificació en annex corresponent (A.0.4) l’informe Ambiental, un cop determinat per part de l’òrgan ambiental la no inclusió dins de cap dels supòsits previstos en l’Art.5 de la Llei 6/2009 d’avaluació ambiental de plans i programes, segons informe amés pel DMAH de la Generalitat de Catalunya de data 9 d’abril de 2010. Això no obstant, caldrà recaptar l’informe corresponent a aquest departament, de conformitat amb l’Art.85.5 del TRLUC 2010.


2.05. Equip redactor Redacten el present document, a petició de l’Ajuntament de Sant Feliu Llobregat, els Serveis d’Ordenació Urbanística de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Tècnics Redactors Isabel Tomé Prieto, arquitecte Lluís Rey Maquinay, arquitecte Col·laboradors Sònia Guil, est. arquitectura Ignasi Rincon, est. arquitectura Vist-i-plau Coordinador Serveis d’Ordenació Urbanística Víctor Ténez Ybern, arquitecte A Barcelona, novembre de 2010


II.- NORMATIVA Títol 1. Preliminar. Art.1(NB).- Norma Bàsica. Aquest pla distingeix entre aquelles determinacions pròpies de la figura de planejament general anomenades com a Bàsiques (NB) d’aquelles que poden ser reajustades mitjançant planejament de desenvolupament. Art.2(NB).- Normes En tot allò que no estigui expressament indicat en aquesta normativa, cal prendre com a normativa aplicable les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità així com les Ordenances Metropolitanes. Art.3(NB) .- Règim de sòl. El sòl inclòs en l’àmbit de la present Modificació de PGM es classifica, com a sòl urbà no consolidat, atès que d’acord amb l’article 31 del TRLUC 2010 el sòl urbà consolidat esdevé no consolidat quan el planejament urbanístic general el sotmet a actuacions de transformació urbanística incorporant-lo en sectors subjectes a un PMU o a Polígons d’ Actuació Urbanística. Art.4(NB).- Desenvolupament i obres de urbanització Per al desenvolupament de les determinacions d’aquest Pla, el present document delimita cinc Sectors de planejament derivat, a desenvolupar mitjançant Plans de Millora Urbana independents, quina delimitació es mostra en el plànol O.3 Planejament proposat i àmbits de gestió Atès les singularitats de l’entorn existent en l’emplaçament Laureà Miró – Montejurra, el sector podrà desenvolupar-se a través d’un Pla de Millora Urbana, o bé mitjançant delimitació d’un polígon d’actuació urbanística. Els plans de millora urbana que desenvoluparan els diversos sectors d’aquesta Modificació, hauran de diferenciar aquelles obres d’urbanització vinculades a l’execució de la infrastructura del Trambaix (amb el nivell de concreció que permeti l’estat del projecte de urbanització e implantació del tramvia redactat per l’ATM) d’aquelles altres directament relacionades amb la implantació de les noves edificacions, així com preveure els mecanismes per a possibilitar l’execució coordinada i unitària de les primeres. Art.5(NB).- Sectors. La Modificació de PGM preveu la delimitació de 5 sectors de sòl urbà no consolidat . El primer abasta una superfície de 23.778,9 m2 a l’entorn de la nova estació de Rodalies, el segon es situa sobre part de l’actual zona esportiva existent entre la rambla de la Marquesa de Castellbell i la nova Avinguda, sobre un àmbit de 10.379,3 m2. El tercer sector reordena l’extrem nord-occidental del barri de Can Maginàs i la parcel·la d’equipaments del polígon de Les Grases en contacte amb la carretera de la Sansón, abastant 15.363,3 m2. El quart sector preveu la reestructuració de l’illa coneguda com a Pins d’Or, i el seu entorn immediat, en un àmbit de 18.061,7 m2. Finalment, el cinquè sector preveu la transformació de l’inici de la nova avinguda,


a la seva intersecció amb l’av. Laureà Mirò – Montejurra, abastant 3.031,4 m2. Els cinc sectors delimitats es desenvoluparan a través de diferents Plans de Millora Urbana d’acord amb els paràmetres que s’especifiquen a les respectives fitxes de característiques. Títol 2. Fitxes de característiques dels Sectors Art.6(NB) Sectors sotmesos a Pla de Millora Urbana Els paràmetres urbanístics per al desenvolupament dels plans de millora urbana previstos són els que s’especifiquen a les corresponents fitxes de característiques definides a continuació. Els plànols d’ordenació de la present MPPGM tenen caràcter indicatiu. Art.6.1 Sector 1. ESTACIÓ A. Paràmetres urbanístics

B. Gestió Es durà a terme la gestió urbanística integrada del sector de planejament amb un únic polígon d’actuació per al repartiment equitatiu dels beneficis i les càrregues de l’actuació urbanística. El sistema d’actuació urbanística serà el de reparcel·lació en la modalitat de cooperació Serà objecte de cessió gratuïta a l'Ajuntament el 15% de l’aprofitament urbanístic del sector, en virtut de l’art.43.1 del DL 1/2010, del T.R. de la LUC C. Ús general dominant Seran d’aplicació els usos recollits a l’art. 306 de les NNUU del PGM per a la zona subjecta a ordenació volumètrica específica, amb excepció de l’ús industrial, segons les definicions establertes pels arts.276 a 285. D’acord amb la distribució de sostre assenyalada a la fitxa, el sostre destinat a habitatge tindrà caràcter de màxim mentre que el sostre comercial tindrà la consideració de mínim. S’estableix un percentatge del 20% del sostre residencial amb destinació a habitatge de protecció pública de tipus concertat així com del 20% amb destinació a habitatge de protecció pública de règim general. D. Objectius L’objectiu d’aquest sector és la reordenació dels espais lliures a l’entorn de la estacio l’actual i els carrers Pi i margall, Passeig Bertrand i torre dels Rosers així com la introducció de nous usos residencials i equipaments públics. E. Càrregues d’urbanització : Les pròpies del polígon.

Sector 1: ESTACIÓSol urbà no consolidat tipus sup. % hab.Sostre residencial lliure 8.471,40 60,00 % Superfície: 23.778,87 m2

concertat 2.823,80 20,00 % Sostre total 16.623,00 m2stHPOrg 2.823,80 20,00 % Nº màxim habitatges 169 hab

Total residencial 14.119,00 100,00 % 169Sostre comercial mínim Total comercial 2.504,00

Total sostre 16.623,00

SISTEMES clau Sup. %Vialitat 5 7.229,93 m2 30,40Parcs i jardins 6b 8.379,56 m2 35,24Equipaments 7a 951,74 m2 4,00

7b 5.055,19 m2 21,26Total 21.616,42 m2 90,91

ZONESOrdenació volumètrica 18 Total 2.162,45 m2 9,09

Total sector 23.778,9 m2 sòl 100


Art.6.2 Sector 2. ZONA ESPORTIVA A. Paràmetres urbanístics

B. Gestió Es durà a terme la gestió urbanística integrada del sector de planejament amb un únic polígon d’actuació per al repartiment equitatiu dels beneficis i les càrregues de l’actuació urbanística. El sistema d’actuació urbanística serà el de reparcel·lació, en la modalitat de reparcel·lació voluntaria, per tractar-se d’un sector amb l¡Ajuntament com a únic propietari. El percentatge de cessió obligatòria del 15% que correspon al ajuntament en virtut de l’art.43.1 del DL 1/2010, del T.R. de la LUC, es destinarà al patrimoni municipal de sol i habitatge. C. Ús general dominant Seran d’aplicació els usos recollits a l’art. 306 de les NNUU del PGM per a la zona subjecta a ordenació volumètrica específica, amb excepció de l’ús industrial, segons les definicions establertes pels arts.276 a 285. D’acord amb la distribució de sostre assenyalada a la fitxa, el sostre destinat a habitatge tindrà caràcter de màxim mentre que el sostre comercial tindrà la consideració de mínim. S’estableix un percentatge del 20% del sostre residencial amb destinació a habitatge de protecció pública de tipus concertat així com del 20% amb destinació a habitatge de protecció pública de règim general. D. Objectius L’objectiu d’aquest sector és la reordenació dels espais lliures a l’entorn de la zona esportiva existent entre la rambla de la Marquesa de Castellbell i la nova Avinguda, i la conformació d’un nou front edificat sobre aquesta a través de la implantació de nous usos residencials, comercials i equipaments públics. E. Càrregues d’urbanització

- Les pròpies del polígon.

Sector 2: ZONA ESPORTIVASol urbà no consolidat tipus sup. % hab.Sostre residencial lliure 4.656,00 60,00 % Superfície: 10.379,30 m2




SISTEMES clau Sup. %Vialitat 5 791,33 m2 7,62Parcs i jardins 6b 3.471,94 m2 33,45Equipaments 7b 4.734,71 m2 45,62

Total 8.997,98 m2 86,69ZONESOrdenació volumètrica 18 Total 1.381,32 m2 13,31



Art.6.3 Sector 3. CAN MAGINÀS / LES GRASSES A. Paràmetres urbanístics

B. Gestió Es durà a terme la gestió urbanística integrada del sector de planejament amb un únic polígon d’actuació per al repartiment equitatiu dels beneficis i les càrregues de l’actuació urbanística. El sistema d’actuació urbanística serà el de reparcel·lació, en la modalitat de cooperació. Serà objecte de cessió gratuïta a l'Ajuntament el 15% de l’aprofitament urbanístic del sector, en virtut de l’art.43.1 del DL 1/2010, del T.R. de la LUC C. Ús general dominant Seran d’aplicació els usos recollits a l’art. 306 de les NNUU del PGM per a la zona subjecta a ordenació volumètrica específica, amb excepció de l’ús industrial, segons les definicions establertes pels arts.276 a 285. D’acord amb la distribució de sostre assenyalada a la fitxa, el sostre destinat a habitatge tindrà caràcter de màxim mentre que el sostre comercial tindrà la consideració de mínim. S’estableix un percentatge del 20% del sostre residencial amb destinació a habitatge de protecció pública de tipus concertat així com del 20% amb destinació a habitatge de protecció pública de règim general. D. Objectius L’objectiu d’aquest sector és la reordenació del espais públics del barri de Can Maginàs a l’entorn de la nova avinguda, incloent la parcel·l a d’equipaments del polígon de Les Grases a la confluència del carrer Mataró amb la carretera de la Sansón, així com la introducció de nous usos residencials, comercials i equipaments públics. E. Càrregues d’urbanització

- Les pròpies del polígon.

Sector 3: CAN MAGINÀSSol urbà no consolidat tipus sup. % hab.Sostre residencial lliure 8.448,30 60,00 % Superfície: 15.363,30 m2




SISTEMES clau Sup. %Vialitat 5 2.727,99 m2 17,76Parcs i jardins 6b 6.661,00 m2 43,36Equipaments 7a 3.106,21 m2 20,22




Art.6.4 Sector 4. PINS D’OR A. Paràmetres urbanístics

B. Gestió Es durà a terme la gestió urbanística integrada del sector de planejament amb un únic polígon d’actuació per al repartiment equitatiu dels beneficis i les càrregues de l’actuació urbanística. El sistema d’actuació urbanística serà el de reparcel·lació, en la seva modalitat de cooperació, d’acord amb els continguts del conveni subscrit entre l’Ajuntament de Sant Feliu i la Congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús, en qualitat de propietaris únics dins el sector. Serà objecte de cessió gratuïta a l'Ajuntament el 15% de l’aprofitament urbanístic del sector, en virtut de l’art.43.1 del DL 1/2010, del T.R. de la LUC C. Ús general dominant Seran d’aplicació els usos recollits a l’art. 306 de les NNUU del PGM per a la zona subjecta a ordenació volumètrica específica, amb excepció de l’ús industrial, segons les definicions establertes pels arts.276 a 285. D’acord amb la distribució de sostre assenyalada a la fitxa, el sostre destinat a habitatge tindrà caràcter de màxim mentre que el sostre comercial tindrà la consideració de mínim. S’estableix un percentatge del 20% del sostre residencial amb destinació a habitatge de protecció pública de tipus concertat així com del 20% amb destinació a habitatge de protecció pública de règim general. D. Objectius L’objectiu d’aquest sector és la reestructuració de l’illa coneguda com a Pins d’Or, i els seu entorn immediat, així com la introducció de nous usos residencials, comercials i equipaments públics. E. El desenvolupament del sector comporta també la tramitació d’una modificació puntual del Pla Especial de Protecció del patrimoni arquitectònic i Catàleg municipal, pel que fa a la descatalogació de les edificacions descrites a la fitxa nº40 de l’esmentat Pla Especial. F. Càrregues d’urbanització Les pròpies del polígon.

Sector4: PINS D'ORSol urbà no consolidat tipus sup. % hab.Sostre residencial lliure 10.328,40 60,00 % Superfície: 18.061,71 m2




SISTEMES clau Sup. %Vialitat 5 2.116,87 m2 11,72Parcs i jardins 6b 4.191,82 m2 23,21Equipaments 7b 7.517,99 m2 41,62




Art.6.4 Sector 5. LAUREÀ MIRÓ / MONTEJURRA A. Paràmetres urbanístics

B. Gestió Es durà a terme la gestió urbanística integrada del sector de planejament amb un únic polígon d’actuació per al repartiment equitatiu dels beneficis i les càrregues de l’actuació urbanística. El sistema d’actuació urbanística serà el de reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica, d’acord amb els continguts del conveni subscrit a data xxx entre l’Ajuntament de Sant Feliu i els Srs xxx, en qualitat de propietaris inclosos dins el sector. Serà objecte de cessió gratuïta a l'Ajuntament el 15% de l’aprofitament urbanístic del sector, en virtut de l’art.43.1 del DL 1/2010, del T.R. de la LUC C. Ús general dominant Seran d’aplicació els usos recollits a l’art. 306 de les NNUU del PGM per a la zona subjecta a ordenació volumètrica específica, amb excepció de l’ús industrial, segons les definicions establertes pels arts.276 a 285. D’acord amb la distribució de sostre assenyalada a la fitxa, el sostre destinat a habitatge tindrà caràcter de màxim mentre que el sostre comercial tindrà la consideració de mínim. S’estableix un percentatge del 20% del sostre residencial amb destinació a habitatge de protecció pública de tipus concertat així com del 20% amb destinació a habitatge de protecció pública de règim general. D. Objectius L’objectiu d’aquest sector és la transformació de l’àmbit corresponent al tram inicial de la nova avinguda, a la seva intersecció amb l’avinguda Laureà Mirò – Montejurra, així com la introducció de nous usos residencials. E. Càrregues d’urbanització Les pròpies del polígon. F. Atesa la singularitat de l’entorn existent en l’emplaçament Laureà Miró – Montejurra, el sector es podrà desenvolupar a través d’un Pla de Millora Urbana, o bé mitjançant delimitació d’un polígon d’actuació urbanística. G. Atesa la necessitat de donar compliment a les reserves d’aparcament corresponents als habitatges de nova creació dins el sector, s’admet l’ús d’aparcament en subsòl a les parcel·les privades aportades així com la seva compatibilitat amb l’ús públic en superfície.

Sector5: LAUREÀ MIRÓ / MONTEJURRASol urbà no consolidat tipus sup. % hab.Sostre lliure 3.804,00 60,00 % Superfície: 3.031,40 m2




SISTEMES clau Sup. %Vialitat 5 588,63 m2 19,42Parcs i jardins 6b 1.502,75 m2 49,57

Total 2.091,38 m2 68,99ZONESOrdenació volumètrica 18 Total 940,02 m2 31,01



Art. 7 (NB) Superfície de qualificacions Dins l’àmbit global de la present modificació puntual de PGM, s’estableixen les qualificacions urbanístiques següents:

Títol 3. Paràmetres d’ordenació. Zones Art. 8 Zona segons volumetria específica (clau 18). La present modificació estableix, amb caràcter indicatiu, la definició volumètrica de l’edificació dins de cada un dels Sectors, pel que fa als gàlibs, alçades reguladores, profunditats edificables, alineacions i rasants. El planejament derivat a desenvolupar podrà concretar les esmentades condicions d’edificació per a cada Sector, dins dels paràmetres d’edificabilitat, densitat i nombre màxim d’habitatges definits per les fitxes normatives establertes per l’Art.6 de les Normes Urbanístiques que acompanyen aquesta Modificació Puntual, sempre d’acord amb les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità i les Ordenances Metropolitanes, per a la regulació de tots aquells aspectes no considerats per la normativa específica dels Plans de Millora Urbana que els desenvolupin. Títol 4. Paràmetres d’ordenació. Sistemes Art.9 Sistema d’espais lliures - Les condicions normatives dels parcs urbans es desenvoluparan d’acord amb el que estableixen els articles 202 i següents de les NNUU del PGM. - El espais lliures el subsòl dels quals es destini a aparcament, caldrà que en la urbanització es garanteixi un gruix de terres d’1m en la superfície, a fi de possibilitar la plantació de vegetació. Art.10 Equipaments. - La present modificació estableix, amb caràcter indicatiu, la definició volumètrica dels equipaments dins de cada un dels Sectors, pel que fa als gàlibs, alçades reguladores, profunditats edificables, alineacions i rasants. El planejament derivat a desenvolupar podrà concretar les esmentades condicions d’edificació, així com la definició exacta dels sòls de

QUALIFICACIÓ DEL SÒLSISTEMES clau superfície (m2) % % variació (m2)Vialitat 5 81.518,80 66,79 49,25 -21.407,79Parcs i jardins 6a 6.770,10 5,55 1,40 -5.064,10

6b 2.315,90 1,90 19,83 21.891,00Equipaments 7a 11.387,20 9,33 0,78 -10.435,50

7b 9.931,80 8,14 16,73 10.482,30Protecció de sistemes 9 679,70 0,56 0,00 -679,70Sistema ferroviari 3 3.067,20 2,51 2,51 0,00

total sistemes 115.670,70 94,78 90,51 -5.214,00

ZONESverd privat 8a 6.372,90 5,22 0,00 -6.372,90Ordenació volumètrica 18 0,00 0,00 9,49 11.586,90

Total zones 6.372,90 5,22 9,49 5.214,00122.043,60 100,00 100,00 0,00

11.586,90

0,003.067,20

Proposta MPPGM

110.456,91

0,00

superfície (m2)60.111,011.706,00

24.206,90951,70

20.414,10

122.043,6011.586,90

TOTAL ÀMBIT

Planejament vigent


sistemes i zones, guardant la proporcionalitat definida per cada sector en aquesta modificació de planejament. - Les condicions normatives dels equipaments comunitaris es desenvoluparan d’acord amb el que estableixen els articles 211 i següents de les NNUU del PGM. En concret l’edificabilitat i els usos dels equipaments proposats seran:

• Sectors 1, 2, Índex d’edificabilitat 2,5 m2sostre/m2sòl Usos permesos: S’admeten tots els definits establert en l’article 212 del NNUU. • Sector 3 Índex d’edificabilitat 1 m2sostre/m2sòl Usos permesos: S’admeten tots els definits establert en l’article 212 del NNUU. • Sector 4 Equipament privat Índex d’edificabilitat 1 m2sostre/m2sòl. Màxim 6.000m2 de sostre. Usos permesos: Ús sanitari assistencial. • Sector 4 equipament públic Índex d’edificabilitat 2,5 m2sostre/m2sòl. Usos permesos S’admeten tots els definits establert en l’article 212 del NNUU.

- La modificació dels usos assignats als equipaments existents, així com l’assignació de nous usos proposats comportarà la formulació i tramitació d’un Pla Especial d’acord amb l’art. 67 del TRLUC. Títol 5. Gestió Art.11. Desenvolupament Es durà a terme la gestió urbanística integrada de cada un dels Sectors de planejament definits, amb un únic polígon d’actuació per sector i un repartiment dels beneficis i les càrregues de l’actuació urbanística d’acord si s’escau, amb les determinacions dels convenis urbanístics subscrits pels diversos propietaris a tal efecte. El sistema d’actuació urbanística serà el definit a les fitxes de l’Art. 6 d’aquesta normativa per a cada sector, tanmateix el subsegüent pla de millora urbana podrà fixar-ne una altra modalitat, així com la divisió en polígons d’actuació si s’escau. També, d’acord amb l’article 83 del RLU, establirà les previsions temporals de l’execució de les obres d’urbanització i d’edificació. En tant els convenis de finançament entre les administracions actuants no s’hagin signat (pel que fa a les obres d’urbanització corresponents a la implantació del tramvia), i les obres del soterrament de la línia ferroviària Barcelona – Tarragona, al seu pas pel nucli urbà de Sant Feliu del Llobregat no ha hagin estat iniciades, no es podran atorgar llicències urbanístiques dins l’àmbit de la MPPGM. La concessió de llicències d’edificació restarà en tot cas també condicionada a la prèvia finalització i lliurament al consistori de les obres d’urbanització imputades a cada un dels sectors, així com a l’assoliment de la condició de solar de les finques objecte de sol·licitud de llicència d’edificació.


Títol 7. Subsòl Art.13. Compatibilitat Es fixa la compatibilitat del subsòl amb l’ús d’aparcament en tots aquells sòls qualificats com a sistema viari (5), sistema d’espais lliures (6) i sistema d’equipaments comunitaris (clau7).

20101130 aprovació inicial mpfm soterrament memoria

Documents