20. jan van eyck. matrimoni arnolfini

95
M A T R I M O N I A R N O L F I N I Jan van Eyck primitiu flamenc Història de l’art IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpció Granero Cueves

Upload: assumpcio-granero

Post on 17-Jul-2015

238 views

Category:

Education


10 download

TRANSCRIPT

Page 1: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

M

A

T

R

I

M

O

N

I

A

R

N

O

L

F

I

N

I

Jan van Eyck primitiu flamenc

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

20- EL MATRIMONI ARNOLFINI

Jan van Eyck

(1434) (84 X 57 CMS)

OLI SOBRE FUSTA DE ROURE GALERIA NACIONAL LONDRES

FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)

Catalogacioacute i anagravelisi formal

Tiacutetol El matrimoni Arnolfini

Autor Jan Van Eyck (Maaseyck 1390 - Bruges 1441)

Comitent Giovanni Arnolfini

Cronologia 1434 dC

Estil Gogravetic flamenc (escola Flandes)

Localitzacioacute National Gallery (Londres Regne Unit)

Tegravecnica Pintura a lrsquooli sobre fusta o taula de roure (suport)

Dimensions 84 cm x 57 cm

Tema o tipologia Escena costumista o de gegravenere

Tema iconogragravefic Noces entre Giovanni Arnolfini ric mercader italiagrave i la seva

promesa Giovanna Cenanni Escena en la cambra

nupcial plena drsquoelements simbogravelics referents a la

religiositat de lrsquoacte del sagrament del matrimoni

fidelitat compromiacutes fertilitat etc La riquesa dels vestits i

mobiliari indiquen una posicioacute social elevada

20- EL MATRIMONI ARNOLFINI

1- insercioacute context histograveric (1 pt)

11- primera generacioacute primitius flamencs

12- biografia de lrsquoautor

1- insercioacute context histograveric (1 pt)

11- primera generacioacute primitius flamencs

12- biografia de lrsquoautor

bull A partir dels segle XIII es va produir un desenvolupament comercial i un creixement de les ciutats especialment a la peniacutensula Itagravelica i a Flandes

bull A les ciutats de Flandes es va concentrar la produccioacute de teixits de llana que per la seva suavitat i per la bellesa dels colors va desplaccedilar a les ciutats franceses i va conquerir mercats pel Mediterrani La ciutat de Bruges es va convertir en el principal centre comercial de lrsquooccident europeu fins ben entrat el segle XV

bull Va ser precisament en aquest segle XV quan algunes ciutats de Flandes (Bruges Gant Ypreacutes) es convertiren en seus drsquouna important i extraordinagraveria escola pictograverica que per a molts drsquoautors suposa ja els inicis del Renaixement o al menys un dels seus meacutes clars precedents

1- Context histograveric

LrsquoHome del turbant vermell

Jan van Eyck

La Verge amb el canogravenic

van der Paele

(1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

1- insercioacute context histograveric (1 pt)

11- primera generacioacute primitius flamencs

12- biografia de lrsquoautor

ROBERT CAMPIN

HANS MEMLING

HUGO VAN DER GOEumlS

JAN VAN EYCK

ROGIER VAN DER WEYDEN

11- Primera Generacioacute

Primitius Flamencs

Robert

Campin

(mestre de

Fleacutemalle

1373-1444)

bull Junt als germans

Hubert i Jan van

Eyck soacuten els

precursors de

lrsquoescola flamenca

del gogravetic tardagrave i

precursors del

Renaixement

Santa Bagraverbara (1438)

Robert Campin

Museu del Prado Madrid

Retrat de

Robert de Masmines

(abans de 1430)

Robert Campin

Museu Thyssen-

Bornemisza Madrid

Un dels primers retrats

realisme arrugues un 1r

pla

JAN VAN EYCK

HUBERTUS

JAN VAN EYCK

GERMANS van Eyck

bull Aquests dos pintors van ser els iniciadors de la pintura flamenca Els dos soacuten els autors de lrsquoextraordinari Poliacuteptic de Son Bavoacute o Lrsquoanyell miacutestic a la catedral de Gant perograve no soacuten menys importants els quadres de Jan Van Eyck el retratista meacutes gran de la escola flamenca La Mare de Deacuteu del canceller Rolin o El matrimoni Arnolfini Jan es va establir a Bruges lrsquoany 1430 ciutat que no va abandonar mai i on va iniciar una escola extraordinagraveria Als seus retrats la recerca de la veritat i del realisme eacutes el seu nord

Gogravetic Flamenc

JAN VAN EYCK

ACTIU 1422 - 1441

FUNDADOR DE LrsquoESCOLA

FLAMENCA DE PINTURA

LrsquoHOME DEL

TURBANT VERMELL

bull PERSPECTIVA La profunditat ja estagrave

molt aconseguida en els quadres de

lrsquoescola flamenca ja que utilitzaven la

perspectiva lineal com es pot veure

clarament en lrsquoobra de Jan Van Eyck El

matrimoni Arnolfini

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

CARACTERIacuteSTICA (una entre moltes altres)

1- insercioacute context histograveric (1 pt)

11- primera generacioacute primitius flamencs

12- biografia de lrsquoautor

Jan van Eyck (Maaseyck 1390 - Bruges

1441)

bull Se li atribueix la invencioacute de la pintura

a lrsquooli va ser el pintor meacutes cegravelebre de

lrsquoescola dels primitius flamencs La

base de la seva pintura va ser el color i

el refinament propis del gogravetic

internacional sobretot de la miniatura

bull Sersquon desconeix el seu aprenentatge i

les primeres dades que sersquon tenen soacuten de

1422 quan va entrar al servei de Joan

de Baviera a lrsquoHaia El 1425 van Eyck

es va traslladar a Lille com a pintor de la

cort del duc de Borgonya Felip III el

Bo

bull Sota la seva proteccioacute va dur a terme

missions diplomagravetiques importants als

regnes de Castella i Portugal

bull A partir del 1430 es va establir a

Bruges i va exercir una notable

influegravencia en la pintura flamenca

posterior

12- BIOGRAFIA

JAN VAN EYCK

JAN VAN EYCK

VERGE AMB CANOgraveNIC VAN DER PAELE

Maaseyck 1390 - Bruges 1441

MARGARITA

LrsquoHOME DEL TURBANT VERMELL

RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI

VERGE DEL CANCELLER ROLIN

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

Ell descalccedil amb

capell i vestits

obscurs pren amb la

seva magrave esquerra la de

la seva futura esposa

Giovanna i amb lrsquoaltra

fa senyal drsquoacceptacioacute

o de beneir Ella amb

un vestit drsquoabundants

plecs i coberta amb

un toca blanca deixa

descansar la magrave lliure

sobre el ventre

mentre un petit ca ens

mira des dels seus

peus La parella vesteix

amb un luxe que fa

pensar en una posicioacute

social elevada Crida

lrsquoatencioacute el tocat que

deixa veure una front

molt ampla era moda

que les dones es

rasuraven aixiacute en

aquesta egravepoca

21- TEMAgraveTICA

Escena drsquouna

parella a lrsquointerior

drsquouna petita

habitacioacute Primer

pla els

protagonistes

Giovanna i

Giovanni Arnolfini

ric mercader italiagrave

emigrat als Paiumlsos

Baixos retratats

agafats de la magrave

durant la cerimogravenia

de les seves noces

Fins el Concili de

Trento el sagrament

matrimonial era

oficiat pels mateixos

contraents El dos de

procedegravencia italiana

srsquointegraren ben

aviat en la societat

flamenca

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICO I ICONOGRAgraveFIC (2 pt)

bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb

Giovanonna Cenanni

bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va

pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se

Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes

perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia

bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una

superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior

en realitat a la del marit

bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar

amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-

la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila

bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una

representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un

LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA

21- TEMAgraveTICA

Lrsquohome i la dona

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

1) Un llenccedil de simbolisme

ocult En una lectura meacutes

atenta de lrsquoobra veiem que

lrsquoescena teacute per una part un

significant religioacutes representa

la celebracioacute del sagrament

del matrimoni de la parella i el

quadre pot ser interpretat com

un acta matrimonial de la

cerimogravenia perograve per una altra

part cada objecte cada detall

teacute la seva progravepia identitat

semagraventica

Varietats de significats de

la multitud de detalls que

aparentment no tenen

importagravencia perograve que en

conegraveixer-los donen una

nova dimensioacute al quadre i

que ens va revelar lrsquoexpert

en Histograveria de lrsquoart Erwin

Panofsky qui va

interpretar lrsquoobra com una

almiddotlegoria del matrimoni

i de la maternitat

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va

aconseguir una concograverdia de forma espai llum

i color que mai no sarribaria a superar sinoacute

que tambeacute va demostrar com el principi del

simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits

entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art

sacrerdquo

mdash Erwin Panofsky (1934)

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el

matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna

bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne

bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva

virginitat

bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral

de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)

aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes

ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva

culminacioacute com a doacutena (maternitat)

PRIMER LLOC

LECTURA

2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS

bull La ROBA reforccedila el missatge encara que

lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o

com a miacutenim primaveral porten pesades

tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute

socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri

els acabats finals de pell de marta

particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes

vestit de colors vius i alegres amb punys

drsquoermini complementats amb un collaret

diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor

bull El color verd era un dels preferits per a les

noces ja que feia falta un tint car i per tant

era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la

fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de

noces) No estagrave embarassada la seva actitud

es limita a delatar el ventre que aleshores es

tenia per una de les parts meacutes belles del

cos Es pot pensar que el seu posat i

lexagerada curvatura del ventre suggereixin la

fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho

estava

SEGON

bull Multitud de detalls i objectes sembla que

apareixen sense justificacioacute aparent com si

manquessin dimportagravencia encara que tot el que

conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove

parella des de la roba i els mobles fins la fruita

a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta

parella sembla haver recopilat objectes de molts

paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia

Anglaterra Franccedila etc

bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer

amistat o negocis amb empresaris de tota

Europa

bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una

ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest

mercader que protagonitza el quadre tindria

relacions amb tots ells i va arribar a ser

conseller del duc de Borgonya (Felip III)

bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes

tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME

OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra

bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial

(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de

minuciosos objectes

bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute

hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos

amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma

solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica

del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un

costum flamenc encendre una espelma el primer dia del

casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix

sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent

presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE

I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU

bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute

eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra

bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta

descansen unes peces de fruita

22- SIMBOLISME OCULT

Enfront de la finestra a

lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila

i a la dreta de la composicioacute

apareix un LLIT amb

dosser o baldaquiacute vestit

amb teles drsquoun vermell

intens que fa referegravencia a

lrsquoASPECTE CARNAL DEL

MATRIMONI (en el seu

sentit sagrat)

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la

reialesa i la noblesa amb la

continuiumltat del llinatge i del cognom

bull Representa el lloc on es neix i es

mor

bull Els teixits vermells simbolitzen la

passioacute a meacutes de proporcionar un

poderoacutes contrast cromagravetic amb el

verd de la indumentagraveria femenina

bull En qualsevol cas era costum de

lrsquoegravepoca a les cases acomodades de

Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on

es rebien les visites Encara que en

general srsquousaven per seure

ocasionalment era tambeacute el lloc on les

mares acabades de parir rebien amb

el nounat les felicitacions de familiars i

amics

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

2- ICONOGRAFIA

bull Situat al darrere de la capccedilalera del

llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o

el mateix capccedilal del llit on tallada en la

fusta es veu la talla drsquouna dona amb un

drac als peus Eacutes probable que sigui

Santa Margalida (aquesta PATRONA

DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)

latribut de la qual eacutes el drac perograve per

lescombreta o borla que hi ha al costat

podria ser Santa Marta PATRONA DE

LA LLAR que comparteix idegraventic

atribut

bull La llum de la finestra oberta

que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i

transparent fa referegravencia a la

PURESA de la DONA la

finestra teacute peces de vidre de

colors en lloc de materials

opacs com la fusta o el cartroacute

demostracioacute de lrsquoalt estatus

social del matrimoni ja que el

vidre era un material

extremadament valuoacutes que

nomeacutes es podien permetre els

adinerats

bull Posteriorment seragrave un motiu

recurrent en tots els pintors

flamencs Estem davant drsquouna

de les primeres escenes

drsquointerior de les moltes que

reproduiragrave la pintura flamenca

i holandesa fins els grans

mestres del segle XVII

sobretot Vermeer de Delft en

els seus quadres drsquointerior

SIMBOLISME OCULT

LECTURA

Vermeer de

Delft

Donzella abocant llet

Escola

Holandesa

- Lectora en blau (1662-66)

- La jove de la perla (1665)

- Almiddotlota llegint una carta

- La taxadora de perles (62-66)

- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)

- Lrsquo encaixera (1669)

- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)

- Lrsquoart de la pintura o el Taller del

pintor (1666)

bull Les taronges importades del

sud eren un luxe al nord

drsquoEuropa cosa que simbolitza la

riquesa de la famiacutelia i la

prosperitat econogravemica que els

espera o potser almiddotludeix a

lrsquoorigen mediterrani dels

retratats

bull Conegudes com ldquopomes

drsquoAdamrdquo representen a meacutes a

meacutes la fruita prohibida de

lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del

malrdquo en almiddotlusioacute al pecat

original de la luxuacuteria motiu de

la pegraverdua de la gragravecia

bull Els instints pecaminosos de

la humanitat es santifiquen

mitjanccedilant el ritual del

matrimoni cristiagrave

SIMBOLISME OCULT

bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha

un mirall de vidre convex que

presideix lrsquoescena en ell es veuen

reflectits no tan sols les figures del

dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave

es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un

personatge vestit de blau identificat

pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre

i un jove de vermell situats amb dos

en la llinda de la porta drsquoentrada

bull Al costat del mirall es veu un rosari de

comptes de cristall de gran bellesa i a

dalt una inscripcioacute del pintor que diu

Johannes de Eyck fuir hic 1434

(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)

El mirall eacutes un dels millors exemples de

la minuciositat microscogravepica

aconseguida per Jan van Eyck (mesura

55 cm i cada una de les deu escenes de

la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)

Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE

DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la

Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el

PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la

humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de

Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin

Panofsky

La seva presegravencia suggereix que la

interpretacioacute del quadre ha deacutesser

cristiana i espiritual aixiacute com legal i

recorda el sacrifici que han de suportar

els esposos

Aquests petits miralls convexos eren

molt populars en aquella egravepoca

sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per

espantar la mala sort Sovint es trobaven

al costat de finestres i portes per cercar

efectes lluminosos a les estances

Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix

el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller

El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de

la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota

Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de

comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants

Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del

matrimoni (speculum sine macula)

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 2: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

20- EL MATRIMONI ARNOLFINI

Jan van Eyck

(1434) (84 X 57 CMS)

OLI SOBRE FUSTA DE ROURE GALERIA NACIONAL LONDRES

FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)

Catalogacioacute i anagravelisi formal

Tiacutetol El matrimoni Arnolfini

Autor Jan Van Eyck (Maaseyck 1390 - Bruges 1441)

Comitent Giovanni Arnolfini

Cronologia 1434 dC

Estil Gogravetic flamenc (escola Flandes)

Localitzacioacute National Gallery (Londres Regne Unit)

Tegravecnica Pintura a lrsquooli sobre fusta o taula de roure (suport)

Dimensions 84 cm x 57 cm

Tema o tipologia Escena costumista o de gegravenere

Tema iconogragravefic Noces entre Giovanni Arnolfini ric mercader italiagrave i la seva

promesa Giovanna Cenanni Escena en la cambra

nupcial plena drsquoelements simbogravelics referents a la

religiositat de lrsquoacte del sagrament del matrimoni

fidelitat compromiacutes fertilitat etc La riquesa dels vestits i

mobiliari indiquen una posicioacute social elevada

20- EL MATRIMONI ARNOLFINI

1- insercioacute context histograveric (1 pt)

11- primera generacioacute primitius flamencs

12- biografia de lrsquoautor

1- insercioacute context histograveric (1 pt)

11- primera generacioacute primitius flamencs

12- biografia de lrsquoautor

bull A partir dels segle XIII es va produir un desenvolupament comercial i un creixement de les ciutats especialment a la peniacutensula Itagravelica i a Flandes

bull A les ciutats de Flandes es va concentrar la produccioacute de teixits de llana que per la seva suavitat i per la bellesa dels colors va desplaccedilar a les ciutats franceses i va conquerir mercats pel Mediterrani La ciutat de Bruges es va convertir en el principal centre comercial de lrsquooccident europeu fins ben entrat el segle XV

bull Va ser precisament en aquest segle XV quan algunes ciutats de Flandes (Bruges Gant Ypreacutes) es convertiren en seus drsquouna important i extraordinagraveria escola pictograverica que per a molts drsquoautors suposa ja els inicis del Renaixement o al menys un dels seus meacutes clars precedents

1- Context histograveric

LrsquoHome del turbant vermell

Jan van Eyck

La Verge amb el canogravenic

van der Paele

(1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

1- insercioacute context histograveric (1 pt)

11- primera generacioacute primitius flamencs

12- biografia de lrsquoautor

ROBERT CAMPIN

HANS MEMLING

HUGO VAN DER GOEumlS

JAN VAN EYCK

ROGIER VAN DER WEYDEN

11- Primera Generacioacute

Primitius Flamencs

Robert

Campin

(mestre de

Fleacutemalle

1373-1444)

bull Junt als germans

Hubert i Jan van

Eyck soacuten els

precursors de

lrsquoescola flamenca

del gogravetic tardagrave i

precursors del

Renaixement

Santa Bagraverbara (1438)

Robert Campin

Museu del Prado Madrid

Retrat de

Robert de Masmines

(abans de 1430)

Robert Campin

Museu Thyssen-

Bornemisza Madrid

Un dels primers retrats

realisme arrugues un 1r

pla

JAN VAN EYCK

HUBERTUS

JAN VAN EYCK

GERMANS van Eyck

bull Aquests dos pintors van ser els iniciadors de la pintura flamenca Els dos soacuten els autors de lrsquoextraordinari Poliacuteptic de Son Bavoacute o Lrsquoanyell miacutestic a la catedral de Gant perograve no soacuten menys importants els quadres de Jan Van Eyck el retratista meacutes gran de la escola flamenca La Mare de Deacuteu del canceller Rolin o El matrimoni Arnolfini Jan es va establir a Bruges lrsquoany 1430 ciutat que no va abandonar mai i on va iniciar una escola extraordinagraveria Als seus retrats la recerca de la veritat i del realisme eacutes el seu nord

Gogravetic Flamenc

JAN VAN EYCK

ACTIU 1422 - 1441

FUNDADOR DE LrsquoESCOLA

FLAMENCA DE PINTURA

LrsquoHOME DEL

TURBANT VERMELL

bull PERSPECTIVA La profunditat ja estagrave

molt aconseguida en els quadres de

lrsquoescola flamenca ja que utilitzaven la

perspectiva lineal com es pot veure

clarament en lrsquoobra de Jan Van Eyck El

matrimoni Arnolfini

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

CARACTERIacuteSTICA (una entre moltes altres)

1- insercioacute context histograveric (1 pt)

11- primera generacioacute primitius flamencs

12- biografia de lrsquoautor

Jan van Eyck (Maaseyck 1390 - Bruges

1441)

bull Se li atribueix la invencioacute de la pintura

a lrsquooli va ser el pintor meacutes cegravelebre de

lrsquoescola dels primitius flamencs La

base de la seva pintura va ser el color i

el refinament propis del gogravetic

internacional sobretot de la miniatura

bull Sersquon desconeix el seu aprenentatge i

les primeres dades que sersquon tenen soacuten de

1422 quan va entrar al servei de Joan

de Baviera a lrsquoHaia El 1425 van Eyck

es va traslladar a Lille com a pintor de la

cort del duc de Borgonya Felip III el

Bo

bull Sota la seva proteccioacute va dur a terme

missions diplomagravetiques importants als

regnes de Castella i Portugal

bull A partir del 1430 es va establir a

Bruges i va exercir una notable

influegravencia en la pintura flamenca

posterior

12- BIOGRAFIA

JAN VAN EYCK

JAN VAN EYCK

VERGE AMB CANOgraveNIC VAN DER PAELE

Maaseyck 1390 - Bruges 1441

MARGARITA

LrsquoHOME DEL TURBANT VERMELL

RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI

VERGE DEL CANCELLER ROLIN

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

Ell descalccedil amb

capell i vestits

obscurs pren amb la

seva magrave esquerra la de

la seva futura esposa

Giovanna i amb lrsquoaltra

fa senyal drsquoacceptacioacute

o de beneir Ella amb

un vestit drsquoabundants

plecs i coberta amb

un toca blanca deixa

descansar la magrave lliure

sobre el ventre

mentre un petit ca ens

mira des dels seus

peus La parella vesteix

amb un luxe que fa

pensar en una posicioacute

social elevada Crida

lrsquoatencioacute el tocat que

deixa veure una front

molt ampla era moda

que les dones es

rasuraven aixiacute en

aquesta egravepoca

21- TEMAgraveTICA

Escena drsquouna

parella a lrsquointerior

drsquouna petita

habitacioacute Primer

pla els

protagonistes

Giovanna i

Giovanni Arnolfini

ric mercader italiagrave

emigrat als Paiumlsos

Baixos retratats

agafats de la magrave

durant la cerimogravenia

de les seves noces

Fins el Concili de

Trento el sagrament

matrimonial era

oficiat pels mateixos

contraents El dos de

procedegravencia italiana

srsquointegraren ben

aviat en la societat

flamenca

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICO I ICONOGRAgraveFIC (2 pt)

bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb

Giovanonna Cenanni

bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va

pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se

Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes

perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia

bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una

superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior

en realitat a la del marit

bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar

amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-

la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila

bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una

representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un

LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA

21- TEMAgraveTICA

Lrsquohome i la dona

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

1) Un llenccedil de simbolisme

ocult En una lectura meacutes

atenta de lrsquoobra veiem que

lrsquoescena teacute per una part un

significant religioacutes representa

la celebracioacute del sagrament

del matrimoni de la parella i el

quadre pot ser interpretat com

un acta matrimonial de la

cerimogravenia perograve per una altra

part cada objecte cada detall

teacute la seva progravepia identitat

semagraventica

Varietats de significats de

la multitud de detalls que

aparentment no tenen

importagravencia perograve que en

conegraveixer-los donen una

nova dimensioacute al quadre i

que ens va revelar lrsquoexpert

en Histograveria de lrsquoart Erwin

Panofsky qui va

interpretar lrsquoobra com una

almiddotlegoria del matrimoni

i de la maternitat

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va

aconseguir una concograverdia de forma espai llum

i color que mai no sarribaria a superar sinoacute

que tambeacute va demostrar com el principi del

simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits

entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art

sacrerdquo

mdash Erwin Panofsky (1934)

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el

matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna

bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne

bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva

virginitat

bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral

de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)

aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes

ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva

culminacioacute com a doacutena (maternitat)

PRIMER LLOC

LECTURA

2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS

bull La ROBA reforccedila el missatge encara que

lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o

com a miacutenim primaveral porten pesades

tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute

socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri

els acabats finals de pell de marta

particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes

vestit de colors vius i alegres amb punys

drsquoermini complementats amb un collaret

diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor

bull El color verd era un dels preferits per a les

noces ja que feia falta un tint car i per tant

era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la

fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de

noces) No estagrave embarassada la seva actitud

es limita a delatar el ventre que aleshores es

tenia per una de les parts meacutes belles del

cos Es pot pensar que el seu posat i

lexagerada curvatura del ventre suggereixin la

fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho

estava

SEGON

bull Multitud de detalls i objectes sembla que

apareixen sense justificacioacute aparent com si

manquessin dimportagravencia encara que tot el que

conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove

parella des de la roba i els mobles fins la fruita

a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta

parella sembla haver recopilat objectes de molts

paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia

Anglaterra Franccedila etc

bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer

amistat o negocis amb empresaris de tota

Europa

bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una

ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest

mercader que protagonitza el quadre tindria

relacions amb tots ells i va arribar a ser

conseller del duc de Borgonya (Felip III)

bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes

tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME

OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra

bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial

(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de

minuciosos objectes

bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute

hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos

amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma

solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica

del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un

costum flamenc encendre una espelma el primer dia del

casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix

sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent

presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE

I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU

bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute

eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra

bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta

descansen unes peces de fruita

22- SIMBOLISME OCULT

Enfront de la finestra a

lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila

i a la dreta de la composicioacute

apareix un LLIT amb

dosser o baldaquiacute vestit

amb teles drsquoun vermell

intens que fa referegravencia a

lrsquoASPECTE CARNAL DEL

MATRIMONI (en el seu

sentit sagrat)

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la

reialesa i la noblesa amb la

continuiumltat del llinatge i del cognom

bull Representa el lloc on es neix i es

mor

bull Els teixits vermells simbolitzen la

passioacute a meacutes de proporcionar un

poderoacutes contrast cromagravetic amb el

verd de la indumentagraveria femenina

bull En qualsevol cas era costum de

lrsquoegravepoca a les cases acomodades de

Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on

es rebien les visites Encara que en

general srsquousaven per seure

ocasionalment era tambeacute el lloc on les

mares acabades de parir rebien amb

el nounat les felicitacions de familiars i

amics

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

2- ICONOGRAFIA

bull Situat al darrere de la capccedilalera del

llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o

el mateix capccedilal del llit on tallada en la

fusta es veu la talla drsquouna dona amb un

drac als peus Eacutes probable que sigui

Santa Margalida (aquesta PATRONA

DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)

latribut de la qual eacutes el drac perograve per

lescombreta o borla que hi ha al costat

podria ser Santa Marta PATRONA DE

LA LLAR que comparteix idegraventic

atribut

bull La llum de la finestra oberta

que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i

transparent fa referegravencia a la

PURESA de la DONA la

finestra teacute peces de vidre de

colors en lloc de materials

opacs com la fusta o el cartroacute

demostracioacute de lrsquoalt estatus

social del matrimoni ja que el

vidre era un material

extremadament valuoacutes que

nomeacutes es podien permetre els

adinerats

bull Posteriorment seragrave un motiu

recurrent en tots els pintors

flamencs Estem davant drsquouna

de les primeres escenes

drsquointerior de les moltes que

reproduiragrave la pintura flamenca

i holandesa fins els grans

mestres del segle XVII

sobretot Vermeer de Delft en

els seus quadres drsquointerior

SIMBOLISME OCULT

LECTURA

Vermeer de

Delft

Donzella abocant llet

Escola

Holandesa

- Lectora en blau (1662-66)

- La jove de la perla (1665)

- Almiddotlota llegint una carta

- La taxadora de perles (62-66)

- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)

- Lrsquo encaixera (1669)

- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)

- Lrsquoart de la pintura o el Taller del

pintor (1666)

bull Les taronges importades del

sud eren un luxe al nord

drsquoEuropa cosa que simbolitza la

riquesa de la famiacutelia i la

prosperitat econogravemica que els

espera o potser almiddotludeix a

lrsquoorigen mediterrani dels

retratats

bull Conegudes com ldquopomes

drsquoAdamrdquo representen a meacutes a

meacutes la fruita prohibida de

lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del

malrdquo en almiddotlusioacute al pecat

original de la luxuacuteria motiu de

la pegraverdua de la gragravecia

bull Els instints pecaminosos de

la humanitat es santifiquen

mitjanccedilant el ritual del

matrimoni cristiagrave

SIMBOLISME OCULT

bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha

un mirall de vidre convex que

presideix lrsquoescena en ell es veuen

reflectits no tan sols les figures del

dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave

es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un

personatge vestit de blau identificat

pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre

i un jove de vermell situats amb dos

en la llinda de la porta drsquoentrada

bull Al costat del mirall es veu un rosari de

comptes de cristall de gran bellesa i a

dalt una inscripcioacute del pintor que diu

Johannes de Eyck fuir hic 1434

(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)

El mirall eacutes un dels millors exemples de

la minuciositat microscogravepica

aconseguida per Jan van Eyck (mesura

55 cm i cada una de les deu escenes de

la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)

Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE

DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la

Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el

PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la

humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de

Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin

Panofsky

La seva presegravencia suggereix que la

interpretacioacute del quadre ha deacutesser

cristiana i espiritual aixiacute com legal i

recorda el sacrifici que han de suportar

els esposos

Aquests petits miralls convexos eren

molt populars en aquella egravepoca

sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per

espantar la mala sort Sovint es trobaven

al costat de finestres i portes per cercar

efectes lluminosos a les estances

Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix

el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller

El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de

la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota

Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de

comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants

Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del

matrimoni (speculum sine macula)

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 3: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

FITXA TEgraveCNICA (documentacioacute general)

Catalogacioacute i anagravelisi formal

Tiacutetol El matrimoni Arnolfini

Autor Jan Van Eyck (Maaseyck 1390 - Bruges 1441)

Comitent Giovanni Arnolfini

Cronologia 1434 dC

Estil Gogravetic flamenc (escola Flandes)

Localitzacioacute National Gallery (Londres Regne Unit)

Tegravecnica Pintura a lrsquooli sobre fusta o taula de roure (suport)

Dimensions 84 cm x 57 cm

Tema o tipologia Escena costumista o de gegravenere

Tema iconogragravefic Noces entre Giovanni Arnolfini ric mercader italiagrave i la seva

promesa Giovanna Cenanni Escena en la cambra

nupcial plena drsquoelements simbogravelics referents a la

religiositat de lrsquoacte del sagrament del matrimoni

fidelitat compromiacutes fertilitat etc La riquesa dels vestits i

mobiliari indiquen una posicioacute social elevada

20- EL MATRIMONI ARNOLFINI

1- insercioacute context histograveric (1 pt)

11- primera generacioacute primitius flamencs

12- biografia de lrsquoautor

1- insercioacute context histograveric (1 pt)

11- primera generacioacute primitius flamencs

12- biografia de lrsquoautor

bull A partir dels segle XIII es va produir un desenvolupament comercial i un creixement de les ciutats especialment a la peniacutensula Itagravelica i a Flandes

bull A les ciutats de Flandes es va concentrar la produccioacute de teixits de llana que per la seva suavitat i per la bellesa dels colors va desplaccedilar a les ciutats franceses i va conquerir mercats pel Mediterrani La ciutat de Bruges es va convertir en el principal centre comercial de lrsquooccident europeu fins ben entrat el segle XV

bull Va ser precisament en aquest segle XV quan algunes ciutats de Flandes (Bruges Gant Ypreacutes) es convertiren en seus drsquouna important i extraordinagraveria escola pictograverica que per a molts drsquoautors suposa ja els inicis del Renaixement o al menys un dels seus meacutes clars precedents

1- Context histograveric

LrsquoHome del turbant vermell

Jan van Eyck

La Verge amb el canogravenic

van der Paele

(1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

1- insercioacute context histograveric (1 pt)

11- primera generacioacute primitius flamencs

12- biografia de lrsquoautor

ROBERT CAMPIN

HANS MEMLING

HUGO VAN DER GOEumlS

JAN VAN EYCK

ROGIER VAN DER WEYDEN

11- Primera Generacioacute

Primitius Flamencs

Robert

Campin

(mestre de

Fleacutemalle

1373-1444)

bull Junt als germans

Hubert i Jan van

Eyck soacuten els

precursors de

lrsquoescola flamenca

del gogravetic tardagrave i

precursors del

Renaixement

Santa Bagraverbara (1438)

Robert Campin

Museu del Prado Madrid

Retrat de

Robert de Masmines

(abans de 1430)

Robert Campin

Museu Thyssen-

Bornemisza Madrid

Un dels primers retrats

realisme arrugues un 1r

pla

JAN VAN EYCK

HUBERTUS

JAN VAN EYCK

GERMANS van Eyck

bull Aquests dos pintors van ser els iniciadors de la pintura flamenca Els dos soacuten els autors de lrsquoextraordinari Poliacuteptic de Son Bavoacute o Lrsquoanyell miacutestic a la catedral de Gant perograve no soacuten menys importants els quadres de Jan Van Eyck el retratista meacutes gran de la escola flamenca La Mare de Deacuteu del canceller Rolin o El matrimoni Arnolfini Jan es va establir a Bruges lrsquoany 1430 ciutat que no va abandonar mai i on va iniciar una escola extraordinagraveria Als seus retrats la recerca de la veritat i del realisme eacutes el seu nord

Gogravetic Flamenc

JAN VAN EYCK

ACTIU 1422 - 1441

FUNDADOR DE LrsquoESCOLA

FLAMENCA DE PINTURA

LrsquoHOME DEL

TURBANT VERMELL

bull PERSPECTIVA La profunditat ja estagrave

molt aconseguida en els quadres de

lrsquoescola flamenca ja que utilitzaven la

perspectiva lineal com es pot veure

clarament en lrsquoobra de Jan Van Eyck El

matrimoni Arnolfini

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

CARACTERIacuteSTICA (una entre moltes altres)

1- insercioacute context histograveric (1 pt)

11- primera generacioacute primitius flamencs

12- biografia de lrsquoautor

Jan van Eyck (Maaseyck 1390 - Bruges

1441)

bull Se li atribueix la invencioacute de la pintura

a lrsquooli va ser el pintor meacutes cegravelebre de

lrsquoescola dels primitius flamencs La

base de la seva pintura va ser el color i

el refinament propis del gogravetic

internacional sobretot de la miniatura

bull Sersquon desconeix el seu aprenentatge i

les primeres dades que sersquon tenen soacuten de

1422 quan va entrar al servei de Joan

de Baviera a lrsquoHaia El 1425 van Eyck

es va traslladar a Lille com a pintor de la

cort del duc de Borgonya Felip III el

Bo

bull Sota la seva proteccioacute va dur a terme

missions diplomagravetiques importants als

regnes de Castella i Portugal

bull A partir del 1430 es va establir a

Bruges i va exercir una notable

influegravencia en la pintura flamenca

posterior

12- BIOGRAFIA

JAN VAN EYCK

JAN VAN EYCK

VERGE AMB CANOgraveNIC VAN DER PAELE

Maaseyck 1390 - Bruges 1441

MARGARITA

LrsquoHOME DEL TURBANT VERMELL

RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI

VERGE DEL CANCELLER ROLIN

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

Ell descalccedil amb

capell i vestits

obscurs pren amb la

seva magrave esquerra la de

la seva futura esposa

Giovanna i amb lrsquoaltra

fa senyal drsquoacceptacioacute

o de beneir Ella amb

un vestit drsquoabundants

plecs i coberta amb

un toca blanca deixa

descansar la magrave lliure

sobre el ventre

mentre un petit ca ens

mira des dels seus

peus La parella vesteix

amb un luxe que fa

pensar en una posicioacute

social elevada Crida

lrsquoatencioacute el tocat que

deixa veure una front

molt ampla era moda

que les dones es

rasuraven aixiacute en

aquesta egravepoca

21- TEMAgraveTICA

Escena drsquouna

parella a lrsquointerior

drsquouna petita

habitacioacute Primer

pla els

protagonistes

Giovanna i

Giovanni Arnolfini

ric mercader italiagrave

emigrat als Paiumlsos

Baixos retratats

agafats de la magrave

durant la cerimogravenia

de les seves noces

Fins el Concili de

Trento el sagrament

matrimonial era

oficiat pels mateixos

contraents El dos de

procedegravencia italiana

srsquointegraren ben

aviat en la societat

flamenca

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICO I ICONOGRAgraveFIC (2 pt)

bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb

Giovanonna Cenanni

bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va

pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se

Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes

perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia

bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una

superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior

en realitat a la del marit

bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar

amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-

la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila

bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una

representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un

LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA

21- TEMAgraveTICA

Lrsquohome i la dona

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

1) Un llenccedil de simbolisme

ocult En una lectura meacutes

atenta de lrsquoobra veiem que

lrsquoescena teacute per una part un

significant religioacutes representa

la celebracioacute del sagrament

del matrimoni de la parella i el

quadre pot ser interpretat com

un acta matrimonial de la

cerimogravenia perograve per una altra

part cada objecte cada detall

teacute la seva progravepia identitat

semagraventica

Varietats de significats de

la multitud de detalls que

aparentment no tenen

importagravencia perograve que en

conegraveixer-los donen una

nova dimensioacute al quadre i

que ens va revelar lrsquoexpert

en Histograveria de lrsquoart Erwin

Panofsky qui va

interpretar lrsquoobra com una

almiddotlegoria del matrimoni

i de la maternitat

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va

aconseguir una concograverdia de forma espai llum

i color que mai no sarribaria a superar sinoacute

que tambeacute va demostrar com el principi del

simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits

entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art

sacrerdquo

mdash Erwin Panofsky (1934)

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el

matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna

bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne

bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva

virginitat

bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral

de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)

aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes

ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva

culminacioacute com a doacutena (maternitat)

PRIMER LLOC

LECTURA

2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS

bull La ROBA reforccedila el missatge encara que

lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o

com a miacutenim primaveral porten pesades

tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute

socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri

els acabats finals de pell de marta

particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes

vestit de colors vius i alegres amb punys

drsquoermini complementats amb un collaret

diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor

bull El color verd era un dels preferits per a les

noces ja que feia falta un tint car i per tant

era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la

fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de

noces) No estagrave embarassada la seva actitud

es limita a delatar el ventre que aleshores es

tenia per una de les parts meacutes belles del

cos Es pot pensar que el seu posat i

lexagerada curvatura del ventre suggereixin la

fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho

estava

SEGON

bull Multitud de detalls i objectes sembla que

apareixen sense justificacioacute aparent com si

manquessin dimportagravencia encara que tot el que

conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove

parella des de la roba i els mobles fins la fruita

a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta

parella sembla haver recopilat objectes de molts

paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia

Anglaterra Franccedila etc

bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer

amistat o negocis amb empresaris de tota

Europa

bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una

ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest

mercader que protagonitza el quadre tindria

relacions amb tots ells i va arribar a ser

conseller del duc de Borgonya (Felip III)

bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes

tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME

OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra

bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial

(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de

minuciosos objectes

bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute

hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos

amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma

solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica

del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un

costum flamenc encendre una espelma el primer dia del

casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix

sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent

presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE

I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU

bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute

eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra

bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta

descansen unes peces de fruita

22- SIMBOLISME OCULT

Enfront de la finestra a

lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila

i a la dreta de la composicioacute

apareix un LLIT amb

dosser o baldaquiacute vestit

amb teles drsquoun vermell

intens que fa referegravencia a

lrsquoASPECTE CARNAL DEL

MATRIMONI (en el seu

sentit sagrat)

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la

reialesa i la noblesa amb la

continuiumltat del llinatge i del cognom

bull Representa el lloc on es neix i es

mor

bull Els teixits vermells simbolitzen la

passioacute a meacutes de proporcionar un

poderoacutes contrast cromagravetic amb el

verd de la indumentagraveria femenina

bull En qualsevol cas era costum de

lrsquoegravepoca a les cases acomodades de

Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on

es rebien les visites Encara que en

general srsquousaven per seure

ocasionalment era tambeacute el lloc on les

mares acabades de parir rebien amb

el nounat les felicitacions de familiars i

amics

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

2- ICONOGRAFIA

bull Situat al darrere de la capccedilalera del

llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o

el mateix capccedilal del llit on tallada en la

fusta es veu la talla drsquouna dona amb un

drac als peus Eacutes probable que sigui

Santa Margalida (aquesta PATRONA

DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)

latribut de la qual eacutes el drac perograve per

lescombreta o borla que hi ha al costat

podria ser Santa Marta PATRONA DE

LA LLAR que comparteix idegraventic

atribut

bull La llum de la finestra oberta

que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i

transparent fa referegravencia a la

PURESA de la DONA la

finestra teacute peces de vidre de

colors en lloc de materials

opacs com la fusta o el cartroacute

demostracioacute de lrsquoalt estatus

social del matrimoni ja que el

vidre era un material

extremadament valuoacutes que

nomeacutes es podien permetre els

adinerats

bull Posteriorment seragrave un motiu

recurrent en tots els pintors

flamencs Estem davant drsquouna

de les primeres escenes

drsquointerior de les moltes que

reproduiragrave la pintura flamenca

i holandesa fins els grans

mestres del segle XVII

sobretot Vermeer de Delft en

els seus quadres drsquointerior

SIMBOLISME OCULT

LECTURA

Vermeer de

Delft

Donzella abocant llet

Escola

Holandesa

- Lectora en blau (1662-66)

- La jove de la perla (1665)

- Almiddotlota llegint una carta

- La taxadora de perles (62-66)

- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)

- Lrsquo encaixera (1669)

- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)

- Lrsquoart de la pintura o el Taller del

pintor (1666)

bull Les taronges importades del

sud eren un luxe al nord

drsquoEuropa cosa que simbolitza la

riquesa de la famiacutelia i la

prosperitat econogravemica que els

espera o potser almiddotludeix a

lrsquoorigen mediterrani dels

retratats

bull Conegudes com ldquopomes

drsquoAdamrdquo representen a meacutes a

meacutes la fruita prohibida de

lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del

malrdquo en almiddotlusioacute al pecat

original de la luxuacuteria motiu de

la pegraverdua de la gragravecia

bull Els instints pecaminosos de

la humanitat es santifiquen

mitjanccedilant el ritual del

matrimoni cristiagrave

SIMBOLISME OCULT

bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha

un mirall de vidre convex que

presideix lrsquoescena en ell es veuen

reflectits no tan sols les figures del

dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave

es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un

personatge vestit de blau identificat

pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre

i un jove de vermell situats amb dos

en la llinda de la porta drsquoentrada

bull Al costat del mirall es veu un rosari de

comptes de cristall de gran bellesa i a

dalt una inscripcioacute del pintor que diu

Johannes de Eyck fuir hic 1434

(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)

El mirall eacutes un dels millors exemples de

la minuciositat microscogravepica

aconseguida per Jan van Eyck (mesura

55 cm i cada una de les deu escenes de

la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)

Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE

DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la

Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el

PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la

humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de

Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin

Panofsky

La seva presegravencia suggereix que la

interpretacioacute del quadre ha deacutesser

cristiana i espiritual aixiacute com legal i

recorda el sacrifici que han de suportar

els esposos

Aquests petits miralls convexos eren

molt populars en aquella egravepoca

sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per

espantar la mala sort Sovint es trobaven

al costat de finestres i portes per cercar

efectes lluminosos a les estances

Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix

el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller

El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de

la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota

Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de

comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants

Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del

matrimoni (speculum sine macula)

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 4: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

1- insercioacute context histograveric (1 pt)

11- primera generacioacute primitius flamencs

12- biografia de lrsquoautor

1- insercioacute context histograveric (1 pt)

11- primera generacioacute primitius flamencs

12- biografia de lrsquoautor

bull A partir dels segle XIII es va produir un desenvolupament comercial i un creixement de les ciutats especialment a la peniacutensula Itagravelica i a Flandes

bull A les ciutats de Flandes es va concentrar la produccioacute de teixits de llana que per la seva suavitat i per la bellesa dels colors va desplaccedilar a les ciutats franceses i va conquerir mercats pel Mediterrani La ciutat de Bruges es va convertir en el principal centre comercial de lrsquooccident europeu fins ben entrat el segle XV

bull Va ser precisament en aquest segle XV quan algunes ciutats de Flandes (Bruges Gant Ypreacutes) es convertiren en seus drsquouna important i extraordinagraveria escola pictograverica que per a molts drsquoautors suposa ja els inicis del Renaixement o al menys un dels seus meacutes clars precedents

1- Context histograveric

LrsquoHome del turbant vermell

Jan van Eyck

La Verge amb el canogravenic

van der Paele

(1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

1- insercioacute context histograveric (1 pt)

11- primera generacioacute primitius flamencs

12- biografia de lrsquoautor

ROBERT CAMPIN

HANS MEMLING

HUGO VAN DER GOEumlS

JAN VAN EYCK

ROGIER VAN DER WEYDEN

11- Primera Generacioacute

Primitius Flamencs

Robert

Campin

(mestre de

Fleacutemalle

1373-1444)

bull Junt als germans

Hubert i Jan van

Eyck soacuten els

precursors de

lrsquoescola flamenca

del gogravetic tardagrave i

precursors del

Renaixement

Santa Bagraverbara (1438)

Robert Campin

Museu del Prado Madrid

Retrat de

Robert de Masmines

(abans de 1430)

Robert Campin

Museu Thyssen-

Bornemisza Madrid

Un dels primers retrats

realisme arrugues un 1r

pla

JAN VAN EYCK

HUBERTUS

JAN VAN EYCK

GERMANS van Eyck

bull Aquests dos pintors van ser els iniciadors de la pintura flamenca Els dos soacuten els autors de lrsquoextraordinari Poliacuteptic de Son Bavoacute o Lrsquoanyell miacutestic a la catedral de Gant perograve no soacuten menys importants els quadres de Jan Van Eyck el retratista meacutes gran de la escola flamenca La Mare de Deacuteu del canceller Rolin o El matrimoni Arnolfini Jan es va establir a Bruges lrsquoany 1430 ciutat que no va abandonar mai i on va iniciar una escola extraordinagraveria Als seus retrats la recerca de la veritat i del realisme eacutes el seu nord

Gogravetic Flamenc

JAN VAN EYCK

ACTIU 1422 - 1441

FUNDADOR DE LrsquoESCOLA

FLAMENCA DE PINTURA

LrsquoHOME DEL

TURBANT VERMELL

bull PERSPECTIVA La profunditat ja estagrave

molt aconseguida en els quadres de

lrsquoescola flamenca ja que utilitzaven la

perspectiva lineal com es pot veure

clarament en lrsquoobra de Jan Van Eyck El

matrimoni Arnolfini

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

CARACTERIacuteSTICA (una entre moltes altres)

1- insercioacute context histograveric (1 pt)

11- primera generacioacute primitius flamencs

12- biografia de lrsquoautor

Jan van Eyck (Maaseyck 1390 - Bruges

1441)

bull Se li atribueix la invencioacute de la pintura

a lrsquooli va ser el pintor meacutes cegravelebre de

lrsquoescola dels primitius flamencs La

base de la seva pintura va ser el color i

el refinament propis del gogravetic

internacional sobretot de la miniatura

bull Sersquon desconeix el seu aprenentatge i

les primeres dades que sersquon tenen soacuten de

1422 quan va entrar al servei de Joan

de Baviera a lrsquoHaia El 1425 van Eyck

es va traslladar a Lille com a pintor de la

cort del duc de Borgonya Felip III el

Bo

bull Sota la seva proteccioacute va dur a terme

missions diplomagravetiques importants als

regnes de Castella i Portugal

bull A partir del 1430 es va establir a

Bruges i va exercir una notable

influegravencia en la pintura flamenca

posterior

12- BIOGRAFIA

JAN VAN EYCK

JAN VAN EYCK

VERGE AMB CANOgraveNIC VAN DER PAELE

Maaseyck 1390 - Bruges 1441

MARGARITA

LrsquoHOME DEL TURBANT VERMELL

RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI

VERGE DEL CANCELLER ROLIN

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

Ell descalccedil amb

capell i vestits

obscurs pren amb la

seva magrave esquerra la de

la seva futura esposa

Giovanna i amb lrsquoaltra

fa senyal drsquoacceptacioacute

o de beneir Ella amb

un vestit drsquoabundants

plecs i coberta amb

un toca blanca deixa

descansar la magrave lliure

sobre el ventre

mentre un petit ca ens

mira des dels seus

peus La parella vesteix

amb un luxe que fa

pensar en una posicioacute

social elevada Crida

lrsquoatencioacute el tocat que

deixa veure una front

molt ampla era moda

que les dones es

rasuraven aixiacute en

aquesta egravepoca

21- TEMAgraveTICA

Escena drsquouna

parella a lrsquointerior

drsquouna petita

habitacioacute Primer

pla els

protagonistes

Giovanna i

Giovanni Arnolfini

ric mercader italiagrave

emigrat als Paiumlsos

Baixos retratats

agafats de la magrave

durant la cerimogravenia

de les seves noces

Fins el Concili de

Trento el sagrament

matrimonial era

oficiat pels mateixos

contraents El dos de

procedegravencia italiana

srsquointegraren ben

aviat en la societat

flamenca

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICO I ICONOGRAgraveFIC (2 pt)

bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb

Giovanonna Cenanni

bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va

pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se

Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes

perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia

bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una

superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior

en realitat a la del marit

bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar

amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-

la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila

bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una

representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un

LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA

21- TEMAgraveTICA

Lrsquohome i la dona

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

1) Un llenccedil de simbolisme

ocult En una lectura meacutes

atenta de lrsquoobra veiem que

lrsquoescena teacute per una part un

significant religioacutes representa

la celebracioacute del sagrament

del matrimoni de la parella i el

quadre pot ser interpretat com

un acta matrimonial de la

cerimogravenia perograve per una altra

part cada objecte cada detall

teacute la seva progravepia identitat

semagraventica

Varietats de significats de

la multitud de detalls que

aparentment no tenen

importagravencia perograve que en

conegraveixer-los donen una

nova dimensioacute al quadre i

que ens va revelar lrsquoexpert

en Histograveria de lrsquoart Erwin

Panofsky qui va

interpretar lrsquoobra com una

almiddotlegoria del matrimoni

i de la maternitat

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va

aconseguir una concograverdia de forma espai llum

i color que mai no sarribaria a superar sinoacute

que tambeacute va demostrar com el principi del

simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits

entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art

sacrerdquo

mdash Erwin Panofsky (1934)

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el

matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna

bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne

bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva

virginitat

bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral

de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)

aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes

ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva

culminacioacute com a doacutena (maternitat)

PRIMER LLOC

LECTURA

2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS

bull La ROBA reforccedila el missatge encara que

lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o

com a miacutenim primaveral porten pesades

tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute

socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri

els acabats finals de pell de marta

particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes

vestit de colors vius i alegres amb punys

drsquoermini complementats amb un collaret

diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor

bull El color verd era un dels preferits per a les

noces ja que feia falta un tint car i per tant

era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la

fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de

noces) No estagrave embarassada la seva actitud

es limita a delatar el ventre que aleshores es

tenia per una de les parts meacutes belles del

cos Es pot pensar que el seu posat i

lexagerada curvatura del ventre suggereixin la

fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho

estava

SEGON

bull Multitud de detalls i objectes sembla que

apareixen sense justificacioacute aparent com si

manquessin dimportagravencia encara que tot el que

conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove

parella des de la roba i els mobles fins la fruita

a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta

parella sembla haver recopilat objectes de molts

paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia

Anglaterra Franccedila etc

bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer

amistat o negocis amb empresaris de tota

Europa

bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una

ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest

mercader que protagonitza el quadre tindria

relacions amb tots ells i va arribar a ser

conseller del duc de Borgonya (Felip III)

bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes

tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME

OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra

bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial

(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de

minuciosos objectes

bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute

hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos

amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma

solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica

del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un

costum flamenc encendre una espelma el primer dia del

casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix

sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent

presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE

I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU

bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute

eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra

bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta

descansen unes peces de fruita

22- SIMBOLISME OCULT

Enfront de la finestra a

lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila

i a la dreta de la composicioacute

apareix un LLIT amb

dosser o baldaquiacute vestit

amb teles drsquoun vermell

intens que fa referegravencia a

lrsquoASPECTE CARNAL DEL

MATRIMONI (en el seu

sentit sagrat)

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la

reialesa i la noblesa amb la

continuiumltat del llinatge i del cognom

bull Representa el lloc on es neix i es

mor

bull Els teixits vermells simbolitzen la

passioacute a meacutes de proporcionar un

poderoacutes contrast cromagravetic amb el

verd de la indumentagraveria femenina

bull En qualsevol cas era costum de

lrsquoegravepoca a les cases acomodades de

Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on

es rebien les visites Encara que en

general srsquousaven per seure

ocasionalment era tambeacute el lloc on les

mares acabades de parir rebien amb

el nounat les felicitacions de familiars i

amics

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

2- ICONOGRAFIA

bull Situat al darrere de la capccedilalera del

llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o

el mateix capccedilal del llit on tallada en la

fusta es veu la talla drsquouna dona amb un

drac als peus Eacutes probable que sigui

Santa Margalida (aquesta PATRONA

DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)

latribut de la qual eacutes el drac perograve per

lescombreta o borla que hi ha al costat

podria ser Santa Marta PATRONA DE

LA LLAR que comparteix idegraventic

atribut

bull La llum de la finestra oberta

que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i

transparent fa referegravencia a la

PURESA de la DONA la

finestra teacute peces de vidre de

colors en lloc de materials

opacs com la fusta o el cartroacute

demostracioacute de lrsquoalt estatus

social del matrimoni ja que el

vidre era un material

extremadament valuoacutes que

nomeacutes es podien permetre els

adinerats

bull Posteriorment seragrave un motiu

recurrent en tots els pintors

flamencs Estem davant drsquouna

de les primeres escenes

drsquointerior de les moltes que

reproduiragrave la pintura flamenca

i holandesa fins els grans

mestres del segle XVII

sobretot Vermeer de Delft en

els seus quadres drsquointerior

SIMBOLISME OCULT

LECTURA

Vermeer de

Delft

Donzella abocant llet

Escola

Holandesa

- Lectora en blau (1662-66)

- La jove de la perla (1665)

- Almiddotlota llegint una carta

- La taxadora de perles (62-66)

- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)

- Lrsquo encaixera (1669)

- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)

- Lrsquoart de la pintura o el Taller del

pintor (1666)

bull Les taronges importades del

sud eren un luxe al nord

drsquoEuropa cosa que simbolitza la

riquesa de la famiacutelia i la

prosperitat econogravemica que els

espera o potser almiddotludeix a

lrsquoorigen mediterrani dels

retratats

bull Conegudes com ldquopomes

drsquoAdamrdquo representen a meacutes a

meacutes la fruita prohibida de

lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del

malrdquo en almiddotlusioacute al pecat

original de la luxuacuteria motiu de

la pegraverdua de la gragravecia

bull Els instints pecaminosos de

la humanitat es santifiquen

mitjanccedilant el ritual del

matrimoni cristiagrave

SIMBOLISME OCULT

bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha

un mirall de vidre convex que

presideix lrsquoescena en ell es veuen

reflectits no tan sols les figures del

dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave

es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un

personatge vestit de blau identificat

pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre

i un jove de vermell situats amb dos

en la llinda de la porta drsquoentrada

bull Al costat del mirall es veu un rosari de

comptes de cristall de gran bellesa i a

dalt una inscripcioacute del pintor que diu

Johannes de Eyck fuir hic 1434

(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)

El mirall eacutes un dels millors exemples de

la minuciositat microscogravepica

aconseguida per Jan van Eyck (mesura

55 cm i cada una de les deu escenes de

la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)

Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE

DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la

Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el

PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la

humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de

Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin

Panofsky

La seva presegravencia suggereix que la

interpretacioacute del quadre ha deacutesser

cristiana i espiritual aixiacute com legal i

recorda el sacrifici que han de suportar

els esposos

Aquests petits miralls convexos eren

molt populars en aquella egravepoca

sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per

espantar la mala sort Sovint es trobaven

al costat de finestres i portes per cercar

efectes lluminosos a les estances

Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix

el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller

El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de

la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota

Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de

comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants

Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del

matrimoni (speculum sine macula)

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 5: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

1- insercioacute context histograveric (1 pt)

11- primera generacioacute primitius flamencs

12- biografia de lrsquoautor

bull A partir dels segle XIII es va produir un desenvolupament comercial i un creixement de les ciutats especialment a la peniacutensula Itagravelica i a Flandes

bull A les ciutats de Flandes es va concentrar la produccioacute de teixits de llana que per la seva suavitat i per la bellesa dels colors va desplaccedilar a les ciutats franceses i va conquerir mercats pel Mediterrani La ciutat de Bruges es va convertir en el principal centre comercial de lrsquooccident europeu fins ben entrat el segle XV

bull Va ser precisament en aquest segle XV quan algunes ciutats de Flandes (Bruges Gant Ypreacutes) es convertiren en seus drsquouna important i extraordinagraveria escola pictograverica que per a molts drsquoautors suposa ja els inicis del Renaixement o al menys un dels seus meacutes clars precedents

1- Context histograveric

LrsquoHome del turbant vermell

Jan van Eyck

La Verge amb el canogravenic

van der Paele

(1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

1- insercioacute context histograveric (1 pt)

11- primera generacioacute primitius flamencs

12- biografia de lrsquoautor

ROBERT CAMPIN

HANS MEMLING

HUGO VAN DER GOEumlS

JAN VAN EYCK

ROGIER VAN DER WEYDEN

11- Primera Generacioacute

Primitius Flamencs

Robert

Campin

(mestre de

Fleacutemalle

1373-1444)

bull Junt als germans

Hubert i Jan van

Eyck soacuten els

precursors de

lrsquoescola flamenca

del gogravetic tardagrave i

precursors del

Renaixement

Santa Bagraverbara (1438)

Robert Campin

Museu del Prado Madrid

Retrat de

Robert de Masmines

(abans de 1430)

Robert Campin

Museu Thyssen-

Bornemisza Madrid

Un dels primers retrats

realisme arrugues un 1r

pla

JAN VAN EYCK

HUBERTUS

JAN VAN EYCK

GERMANS van Eyck

bull Aquests dos pintors van ser els iniciadors de la pintura flamenca Els dos soacuten els autors de lrsquoextraordinari Poliacuteptic de Son Bavoacute o Lrsquoanyell miacutestic a la catedral de Gant perograve no soacuten menys importants els quadres de Jan Van Eyck el retratista meacutes gran de la escola flamenca La Mare de Deacuteu del canceller Rolin o El matrimoni Arnolfini Jan es va establir a Bruges lrsquoany 1430 ciutat que no va abandonar mai i on va iniciar una escola extraordinagraveria Als seus retrats la recerca de la veritat i del realisme eacutes el seu nord

Gogravetic Flamenc

JAN VAN EYCK

ACTIU 1422 - 1441

FUNDADOR DE LrsquoESCOLA

FLAMENCA DE PINTURA

LrsquoHOME DEL

TURBANT VERMELL

bull PERSPECTIVA La profunditat ja estagrave

molt aconseguida en els quadres de

lrsquoescola flamenca ja que utilitzaven la

perspectiva lineal com es pot veure

clarament en lrsquoobra de Jan Van Eyck El

matrimoni Arnolfini

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

CARACTERIacuteSTICA (una entre moltes altres)

1- insercioacute context histograveric (1 pt)

11- primera generacioacute primitius flamencs

12- biografia de lrsquoautor

Jan van Eyck (Maaseyck 1390 - Bruges

1441)

bull Se li atribueix la invencioacute de la pintura

a lrsquooli va ser el pintor meacutes cegravelebre de

lrsquoescola dels primitius flamencs La

base de la seva pintura va ser el color i

el refinament propis del gogravetic

internacional sobretot de la miniatura

bull Sersquon desconeix el seu aprenentatge i

les primeres dades que sersquon tenen soacuten de

1422 quan va entrar al servei de Joan

de Baviera a lrsquoHaia El 1425 van Eyck

es va traslladar a Lille com a pintor de la

cort del duc de Borgonya Felip III el

Bo

bull Sota la seva proteccioacute va dur a terme

missions diplomagravetiques importants als

regnes de Castella i Portugal

bull A partir del 1430 es va establir a

Bruges i va exercir una notable

influegravencia en la pintura flamenca

posterior

12- BIOGRAFIA

JAN VAN EYCK

JAN VAN EYCK

VERGE AMB CANOgraveNIC VAN DER PAELE

Maaseyck 1390 - Bruges 1441

MARGARITA

LrsquoHOME DEL TURBANT VERMELL

RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI

VERGE DEL CANCELLER ROLIN

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

Ell descalccedil amb

capell i vestits

obscurs pren amb la

seva magrave esquerra la de

la seva futura esposa

Giovanna i amb lrsquoaltra

fa senyal drsquoacceptacioacute

o de beneir Ella amb

un vestit drsquoabundants

plecs i coberta amb

un toca blanca deixa

descansar la magrave lliure

sobre el ventre

mentre un petit ca ens

mira des dels seus

peus La parella vesteix

amb un luxe que fa

pensar en una posicioacute

social elevada Crida

lrsquoatencioacute el tocat que

deixa veure una front

molt ampla era moda

que les dones es

rasuraven aixiacute en

aquesta egravepoca

21- TEMAgraveTICA

Escena drsquouna

parella a lrsquointerior

drsquouna petita

habitacioacute Primer

pla els

protagonistes

Giovanna i

Giovanni Arnolfini

ric mercader italiagrave

emigrat als Paiumlsos

Baixos retratats

agafats de la magrave

durant la cerimogravenia

de les seves noces

Fins el Concili de

Trento el sagrament

matrimonial era

oficiat pels mateixos

contraents El dos de

procedegravencia italiana

srsquointegraren ben

aviat en la societat

flamenca

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICO I ICONOGRAgraveFIC (2 pt)

bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb

Giovanonna Cenanni

bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va

pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se

Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes

perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia

bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una

superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior

en realitat a la del marit

bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar

amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-

la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila

bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una

representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un

LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA

21- TEMAgraveTICA

Lrsquohome i la dona

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

1) Un llenccedil de simbolisme

ocult En una lectura meacutes

atenta de lrsquoobra veiem que

lrsquoescena teacute per una part un

significant religioacutes representa

la celebracioacute del sagrament

del matrimoni de la parella i el

quadre pot ser interpretat com

un acta matrimonial de la

cerimogravenia perograve per una altra

part cada objecte cada detall

teacute la seva progravepia identitat

semagraventica

Varietats de significats de

la multitud de detalls que

aparentment no tenen

importagravencia perograve que en

conegraveixer-los donen una

nova dimensioacute al quadre i

que ens va revelar lrsquoexpert

en Histograveria de lrsquoart Erwin

Panofsky qui va

interpretar lrsquoobra com una

almiddotlegoria del matrimoni

i de la maternitat

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va

aconseguir una concograverdia de forma espai llum

i color que mai no sarribaria a superar sinoacute

que tambeacute va demostrar com el principi del

simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits

entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art

sacrerdquo

mdash Erwin Panofsky (1934)

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el

matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna

bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne

bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva

virginitat

bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral

de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)

aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes

ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva

culminacioacute com a doacutena (maternitat)

PRIMER LLOC

LECTURA

2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS

bull La ROBA reforccedila el missatge encara que

lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o

com a miacutenim primaveral porten pesades

tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute

socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri

els acabats finals de pell de marta

particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes

vestit de colors vius i alegres amb punys

drsquoermini complementats amb un collaret

diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor

bull El color verd era un dels preferits per a les

noces ja que feia falta un tint car i per tant

era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la

fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de

noces) No estagrave embarassada la seva actitud

es limita a delatar el ventre que aleshores es

tenia per una de les parts meacutes belles del

cos Es pot pensar que el seu posat i

lexagerada curvatura del ventre suggereixin la

fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho

estava

SEGON

bull Multitud de detalls i objectes sembla que

apareixen sense justificacioacute aparent com si

manquessin dimportagravencia encara que tot el que

conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove

parella des de la roba i els mobles fins la fruita

a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta

parella sembla haver recopilat objectes de molts

paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia

Anglaterra Franccedila etc

bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer

amistat o negocis amb empresaris de tota

Europa

bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una

ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest

mercader que protagonitza el quadre tindria

relacions amb tots ells i va arribar a ser

conseller del duc de Borgonya (Felip III)

bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes

tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME

OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra

bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial

(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de

minuciosos objectes

bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute

hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos

amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma

solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica

del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un

costum flamenc encendre una espelma el primer dia del

casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix

sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent

presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE

I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU

bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute

eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra

bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta

descansen unes peces de fruita

22- SIMBOLISME OCULT

Enfront de la finestra a

lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila

i a la dreta de la composicioacute

apareix un LLIT amb

dosser o baldaquiacute vestit

amb teles drsquoun vermell

intens que fa referegravencia a

lrsquoASPECTE CARNAL DEL

MATRIMONI (en el seu

sentit sagrat)

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la

reialesa i la noblesa amb la

continuiumltat del llinatge i del cognom

bull Representa el lloc on es neix i es

mor

bull Els teixits vermells simbolitzen la

passioacute a meacutes de proporcionar un

poderoacutes contrast cromagravetic amb el

verd de la indumentagraveria femenina

bull En qualsevol cas era costum de

lrsquoegravepoca a les cases acomodades de

Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on

es rebien les visites Encara que en

general srsquousaven per seure

ocasionalment era tambeacute el lloc on les

mares acabades de parir rebien amb

el nounat les felicitacions de familiars i

amics

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

2- ICONOGRAFIA

bull Situat al darrere de la capccedilalera del

llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o

el mateix capccedilal del llit on tallada en la

fusta es veu la talla drsquouna dona amb un

drac als peus Eacutes probable que sigui

Santa Margalida (aquesta PATRONA

DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)

latribut de la qual eacutes el drac perograve per

lescombreta o borla que hi ha al costat

podria ser Santa Marta PATRONA DE

LA LLAR que comparteix idegraventic

atribut

bull La llum de la finestra oberta

que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i

transparent fa referegravencia a la

PURESA de la DONA la

finestra teacute peces de vidre de

colors en lloc de materials

opacs com la fusta o el cartroacute

demostracioacute de lrsquoalt estatus

social del matrimoni ja que el

vidre era un material

extremadament valuoacutes que

nomeacutes es podien permetre els

adinerats

bull Posteriorment seragrave un motiu

recurrent en tots els pintors

flamencs Estem davant drsquouna

de les primeres escenes

drsquointerior de les moltes que

reproduiragrave la pintura flamenca

i holandesa fins els grans

mestres del segle XVII

sobretot Vermeer de Delft en

els seus quadres drsquointerior

SIMBOLISME OCULT

LECTURA

Vermeer de

Delft

Donzella abocant llet

Escola

Holandesa

- Lectora en blau (1662-66)

- La jove de la perla (1665)

- Almiddotlota llegint una carta

- La taxadora de perles (62-66)

- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)

- Lrsquo encaixera (1669)

- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)

- Lrsquoart de la pintura o el Taller del

pintor (1666)

bull Les taronges importades del

sud eren un luxe al nord

drsquoEuropa cosa que simbolitza la

riquesa de la famiacutelia i la

prosperitat econogravemica que els

espera o potser almiddotludeix a

lrsquoorigen mediterrani dels

retratats

bull Conegudes com ldquopomes

drsquoAdamrdquo representen a meacutes a

meacutes la fruita prohibida de

lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del

malrdquo en almiddotlusioacute al pecat

original de la luxuacuteria motiu de

la pegraverdua de la gragravecia

bull Els instints pecaminosos de

la humanitat es santifiquen

mitjanccedilant el ritual del

matrimoni cristiagrave

SIMBOLISME OCULT

bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha

un mirall de vidre convex que

presideix lrsquoescena en ell es veuen

reflectits no tan sols les figures del

dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave

es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un

personatge vestit de blau identificat

pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre

i un jove de vermell situats amb dos

en la llinda de la porta drsquoentrada

bull Al costat del mirall es veu un rosari de

comptes de cristall de gran bellesa i a

dalt una inscripcioacute del pintor que diu

Johannes de Eyck fuir hic 1434

(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)

El mirall eacutes un dels millors exemples de

la minuciositat microscogravepica

aconseguida per Jan van Eyck (mesura

55 cm i cada una de les deu escenes de

la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)

Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE

DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la

Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el

PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la

humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de

Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin

Panofsky

La seva presegravencia suggereix que la

interpretacioacute del quadre ha deacutesser

cristiana i espiritual aixiacute com legal i

recorda el sacrifici que han de suportar

els esposos

Aquests petits miralls convexos eren

molt populars en aquella egravepoca

sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per

espantar la mala sort Sovint es trobaven

al costat de finestres i portes per cercar

efectes lluminosos a les estances

Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix

el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller

El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de

la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota

Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de

comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants

Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del

matrimoni (speculum sine macula)

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 6: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

bull A partir dels segle XIII es va produir un desenvolupament comercial i un creixement de les ciutats especialment a la peniacutensula Itagravelica i a Flandes

bull A les ciutats de Flandes es va concentrar la produccioacute de teixits de llana que per la seva suavitat i per la bellesa dels colors va desplaccedilar a les ciutats franceses i va conquerir mercats pel Mediterrani La ciutat de Bruges es va convertir en el principal centre comercial de lrsquooccident europeu fins ben entrat el segle XV

bull Va ser precisament en aquest segle XV quan algunes ciutats de Flandes (Bruges Gant Ypreacutes) es convertiren en seus drsquouna important i extraordinagraveria escola pictograverica que per a molts drsquoautors suposa ja els inicis del Renaixement o al menys un dels seus meacutes clars precedents

1- Context histograveric

LrsquoHome del turbant vermell

Jan van Eyck

La Verge amb el canogravenic

van der Paele

(1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

1- insercioacute context histograveric (1 pt)

11- primera generacioacute primitius flamencs

12- biografia de lrsquoautor

ROBERT CAMPIN

HANS MEMLING

HUGO VAN DER GOEumlS

JAN VAN EYCK

ROGIER VAN DER WEYDEN

11- Primera Generacioacute

Primitius Flamencs

Robert

Campin

(mestre de

Fleacutemalle

1373-1444)

bull Junt als germans

Hubert i Jan van

Eyck soacuten els

precursors de

lrsquoescola flamenca

del gogravetic tardagrave i

precursors del

Renaixement

Santa Bagraverbara (1438)

Robert Campin

Museu del Prado Madrid

Retrat de

Robert de Masmines

(abans de 1430)

Robert Campin

Museu Thyssen-

Bornemisza Madrid

Un dels primers retrats

realisme arrugues un 1r

pla

JAN VAN EYCK

HUBERTUS

JAN VAN EYCK

GERMANS van Eyck

bull Aquests dos pintors van ser els iniciadors de la pintura flamenca Els dos soacuten els autors de lrsquoextraordinari Poliacuteptic de Son Bavoacute o Lrsquoanyell miacutestic a la catedral de Gant perograve no soacuten menys importants els quadres de Jan Van Eyck el retratista meacutes gran de la escola flamenca La Mare de Deacuteu del canceller Rolin o El matrimoni Arnolfini Jan es va establir a Bruges lrsquoany 1430 ciutat que no va abandonar mai i on va iniciar una escola extraordinagraveria Als seus retrats la recerca de la veritat i del realisme eacutes el seu nord

Gogravetic Flamenc

JAN VAN EYCK

ACTIU 1422 - 1441

FUNDADOR DE LrsquoESCOLA

FLAMENCA DE PINTURA

LrsquoHOME DEL

TURBANT VERMELL

bull PERSPECTIVA La profunditat ja estagrave

molt aconseguida en els quadres de

lrsquoescola flamenca ja que utilitzaven la

perspectiva lineal com es pot veure

clarament en lrsquoobra de Jan Van Eyck El

matrimoni Arnolfini

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

CARACTERIacuteSTICA (una entre moltes altres)

1- insercioacute context histograveric (1 pt)

11- primera generacioacute primitius flamencs

12- biografia de lrsquoautor

Jan van Eyck (Maaseyck 1390 - Bruges

1441)

bull Se li atribueix la invencioacute de la pintura

a lrsquooli va ser el pintor meacutes cegravelebre de

lrsquoescola dels primitius flamencs La

base de la seva pintura va ser el color i

el refinament propis del gogravetic

internacional sobretot de la miniatura

bull Sersquon desconeix el seu aprenentatge i

les primeres dades que sersquon tenen soacuten de

1422 quan va entrar al servei de Joan

de Baviera a lrsquoHaia El 1425 van Eyck

es va traslladar a Lille com a pintor de la

cort del duc de Borgonya Felip III el

Bo

bull Sota la seva proteccioacute va dur a terme

missions diplomagravetiques importants als

regnes de Castella i Portugal

bull A partir del 1430 es va establir a

Bruges i va exercir una notable

influegravencia en la pintura flamenca

posterior

12- BIOGRAFIA

JAN VAN EYCK

JAN VAN EYCK

VERGE AMB CANOgraveNIC VAN DER PAELE

Maaseyck 1390 - Bruges 1441

MARGARITA

LrsquoHOME DEL TURBANT VERMELL

RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI

VERGE DEL CANCELLER ROLIN

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

Ell descalccedil amb

capell i vestits

obscurs pren amb la

seva magrave esquerra la de

la seva futura esposa

Giovanna i amb lrsquoaltra

fa senyal drsquoacceptacioacute

o de beneir Ella amb

un vestit drsquoabundants

plecs i coberta amb

un toca blanca deixa

descansar la magrave lliure

sobre el ventre

mentre un petit ca ens

mira des dels seus

peus La parella vesteix

amb un luxe que fa

pensar en una posicioacute

social elevada Crida

lrsquoatencioacute el tocat que

deixa veure una front

molt ampla era moda

que les dones es

rasuraven aixiacute en

aquesta egravepoca

21- TEMAgraveTICA

Escena drsquouna

parella a lrsquointerior

drsquouna petita

habitacioacute Primer

pla els

protagonistes

Giovanna i

Giovanni Arnolfini

ric mercader italiagrave

emigrat als Paiumlsos

Baixos retratats

agafats de la magrave

durant la cerimogravenia

de les seves noces

Fins el Concili de

Trento el sagrament

matrimonial era

oficiat pels mateixos

contraents El dos de

procedegravencia italiana

srsquointegraren ben

aviat en la societat

flamenca

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICO I ICONOGRAgraveFIC (2 pt)

bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb

Giovanonna Cenanni

bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va

pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se

Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes

perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia

bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una

superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior

en realitat a la del marit

bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar

amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-

la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila

bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una

representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un

LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA

21- TEMAgraveTICA

Lrsquohome i la dona

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

1) Un llenccedil de simbolisme

ocult En una lectura meacutes

atenta de lrsquoobra veiem que

lrsquoescena teacute per una part un

significant religioacutes representa

la celebracioacute del sagrament

del matrimoni de la parella i el

quadre pot ser interpretat com

un acta matrimonial de la

cerimogravenia perograve per una altra

part cada objecte cada detall

teacute la seva progravepia identitat

semagraventica

Varietats de significats de

la multitud de detalls que

aparentment no tenen

importagravencia perograve que en

conegraveixer-los donen una

nova dimensioacute al quadre i

que ens va revelar lrsquoexpert

en Histograveria de lrsquoart Erwin

Panofsky qui va

interpretar lrsquoobra com una

almiddotlegoria del matrimoni

i de la maternitat

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va

aconseguir una concograverdia de forma espai llum

i color que mai no sarribaria a superar sinoacute

que tambeacute va demostrar com el principi del

simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits

entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art

sacrerdquo

mdash Erwin Panofsky (1934)

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el

matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna

bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne

bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva

virginitat

bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral

de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)

aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes

ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva

culminacioacute com a doacutena (maternitat)

PRIMER LLOC

LECTURA

2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS

bull La ROBA reforccedila el missatge encara que

lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o

com a miacutenim primaveral porten pesades

tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute

socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri

els acabats finals de pell de marta

particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes

vestit de colors vius i alegres amb punys

drsquoermini complementats amb un collaret

diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor

bull El color verd era un dels preferits per a les

noces ja que feia falta un tint car i per tant

era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la

fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de

noces) No estagrave embarassada la seva actitud

es limita a delatar el ventre que aleshores es

tenia per una de les parts meacutes belles del

cos Es pot pensar que el seu posat i

lexagerada curvatura del ventre suggereixin la

fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho

estava

SEGON

bull Multitud de detalls i objectes sembla que

apareixen sense justificacioacute aparent com si

manquessin dimportagravencia encara que tot el que

conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove

parella des de la roba i els mobles fins la fruita

a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta

parella sembla haver recopilat objectes de molts

paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia

Anglaterra Franccedila etc

bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer

amistat o negocis amb empresaris de tota

Europa

bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una

ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest

mercader que protagonitza el quadre tindria

relacions amb tots ells i va arribar a ser

conseller del duc de Borgonya (Felip III)

bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes

tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME

OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra

bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial

(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de

minuciosos objectes

bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute

hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos

amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma

solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica

del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un

costum flamenc encendre una espelma el primer dia del

casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix

sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent

presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE

I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU

bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute

eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra

bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta

descansen unes peces de fruita

22- SIMBOLISME OCULT

Enfront de la finestra a

lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila

i a la dreta de la composicioacute

apareix un LLIT amb

dosser o baldaquiacute vestit

amb teles drsquoun vermell

intens que fa referegravencia a

lrsquoASPECTE CARNAL DEL

MATRIMONI (en el seu

sentit sagrat)

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la

reialesa i la noblesa amb la

continuiumltat del llinatge i del cognom

bull Representa el lloc on es neix i es

mor

bull Els teixits vermells simbolitzen la

passioacute a meacutes de proporcionar un

poderoacutes contrast cromagravetic amb el

verd de la indumentagraveria femenina

bull En qualsevol cas era costum de

lrsquoegravepoca a les cases acomodades de

Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on

es rebien les visites Encara que en

general srsquousaven per seure

ocasionalment era tambeacute el lloc on les

mares acabades de parir rebien amb

el nounat les felicitacions de familiars i

amics

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

2- ICONOGRAFIA

bull Situat al darrere de la capccedilalera del

llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o

el mateix capccedilal del llit on tallada en la

fusta es veu la talla drsquouna dona amb un

drac als peus Eacutes probable que sigui

Santa Margalida (aquesta PATRONA

DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)

latribut de la qual eacutes el drac perograve per

lescombreta o borla que hi ha al costat

podria ser Santa Marta PATRONA DE

LA LLAR que comparteix idegraventic

atribut

bull La llum de la finestra oberta

que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i

transparent fa referegravencia a la

PURESA de la DONA la

finestra teacute peces de vidre de

colors en lloc de materials

opacs com la fusta o el cartroacute

demostracioacute de lrsquoalt estatus

social del matrimoni ja que el

vidre era un material

extremadament valuoacutes que

nomeacutes es podien permetre els

adinerats

bull Posteriorment seragrave un motiu

recurrent en tots els pintors

flamencs Estem davant drsquouna

de les primeres escenes

drsquointerior de les moltes que

reproduiragrave la pintura flamenca

i holandesa fins els grans

mestres del segle XVII

sobretot Vermeer de Delft en

els seus quadres drsquointerior

SIMBOLISME OCULT

LECTURA

Vermeer de

Delft

Donzella abocant llet

Escola

Holandesa

- Lectora en blau (1662-66)

- La jove de la perla (1665)

- Almiddotlota llegint una carta

- La taxadora de perles (62-66)

- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)

- Lrsquo encaixera (1669)

- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)

- Lrsquoart de la pintura o el Taller del

pintor (1666)

bull Les taronges importades del

sud eren un luxe al nord

drsquoEuropa cosa que simbolitza la

riquesa de la famiacutelia i la

prosperitat econogravemica que els

espera o potser almiddotludeix a

lrsquoorigen mediterrani dels

retratats

bull Conegudes com ldquopomes

drsquoAdamrdquo representen a meacutes a

meacutes la fruita prohibida de

lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del

malrdquo en almiddotlusioacute al pecat

original de la luxuacuteria motiu de

la pegraverdua de la gragravecia

bull Els instints pecaminosos de

la humanitat es santifiquen

mitjanccedilant el ritual del

matrimoni cristiagrave

SIMBOLISME OCULT

bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha

un mirall de vidre convex que

presideix lrsquoescena en ell es veuen

reflectits no tan sols les figures del

dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave

es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un

personatge vestit de blau identificat

pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre

i un jove de vermell situats amb dos

en la llinda de la porta drsquoentrada

bull Al costat del mirall es veu un rosari de

comptes de cristall de gran bellesa i a

dalt una inscripcioacute del pintor que diu

Johannes de Eyck fuir hic 1434

(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)

El mirall eacutes un dels millors exemples de

la minuciositat microscogravepica

aconseguida per Jan van Eyck (mesura

55 cm i cada una de les deu escenes de

la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)

Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE

DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la

Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el

PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la

humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de

Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin

Panofsky

La seva presegravencia suggereix que la

interpretacioacute del quadre ha deacutesser

cristiana i espiritual aixiacute com legal i

recorda el sacrifici que han de suportar

els esposos

Aquests petits miralls convexos eren

molt populars en aquella egravepoca

sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per

espantar la mala sort Sovint es trobaven

al costat de finestres i portes per cercar

efectes lluminosos a les estances

Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix

el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller

El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de

la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota

Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de

comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants

Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del

matrimoni (speculum sine macula)

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 7: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

1- insercioacute context histograveric (1 pt)

11- primera generacioacute primitius flamencs

12- biografia de lrsquoautor

ROBERT CAMPIN

HANS MEMLING

HUGO VAN DER GOEumlS

JAN VAN EYCK

ROGIER VAN DER WEYDEN

11- Primera Generacioacute

Primitius Flamencs

Robert

Campin

(mestre de

Fleacutemalle

1373-1444)

bull Junt als germans

Hubert i Jan van

Eyck soacuten els

precursors de

lrsquoescola flamenca

del gogravetic tardagrave i

precursors del

Renaixement

Santa Bagraverbara (1438)

Robert Campin

Museu del Prado Madrid

Retrat de

Robert de Masmines

(abans de 1430)

Robert Campin

Museu Thyssen-

Bornemisza Madrid

Un dels primers retrats

realisme arrugues un 1r

pla

JAN VAN EYCK

HUBERTUS

JAN VAN EYCK

GERMANS van Eyck

bull Aquests dos pintors van ser els iniciadors de la pintura flamenca Els dos soacuten els autors de lrsquoextraordinari Poliacuteptic de Son Bavoacute o Lrsquoanyell miacutestic a la catedral de Gant perograve no soacuten menys importants els quadres de Jan Van Eyck el retratista meacutes gran de la escola flamenca La Mare de Deacuteu del canceller Rolin o El matrimoni Arnolfini Jan es va establir a Bruges lrsquoany 1430 ciutat que no va abandonar mai i on va iniciar una escola extraordinagraveria Als seus retrats la recerca de la veritat i del realisme eacutes el seu nord

Gogravetic Flamenc

JAN VAN EYCK

ACTIU 1422 - 1441

FUNDADOR DE LrsquoESCOLA

FLAMENCA DE PINTURA

LrsquoHOME DEL

TURBANT VERMELL

bull PERSPECTIVA La profunditat ja estagrave

molt aconseguida en els quadres de

lrsquoescola flamenca ja que utilitzaven la

perspectiva lineal com es pot veure

clarament en lrsquoobra de Jan Van Eyck El

matrimoni Arnolfini

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

CARACTERIacuteSTICA (una entre moltes altres)

1- insercioacute context histograveric (1 pt)

11- primera generacioacute primitius flamencs

12- biografia de lrsquoautor

Jan van Eyck (Maaseyck 1390 - Bruges

1441)

bull Se li atribueix la invencioacute de la pintura

a lrsquooli va ser el pintor meacutes cegravelebre de

lrsquoescola dels primitius flamencs La

base de la seva pintura va ser el color i

el refinament propis del gogravetic

internacional sobretot de la miniatura

bull Sersquon desconeix el seu aprenentatge i

les primeres dades que sersquon tenen soacuten de

1422 quan va entrar al servei de Joan

de Baviera a lrsquoHaia El 1425 van Eyck

es va traslladar a Lille com a pintor de la

cort del duc de Borgonya Felip III el

Bo

bull Sota la seva proteccioacute va dur a terme

missions diplomagravetiques importants als

regnes de Castella i Portugal

bull A partir del 1430 es va establir a

Bruges i va exercir una notable

influegravencia en la pintura flamenca

posterior

12- BIOGRAFIA

JAN VAN EYCK

JAN VAN EYCK

VERGE AMB CANOgraveNIC VAN DER PAELE

Maaseyck 1390 - Bruges 1441

MARGARITA

LrsquoHOME DEL TURBANT VERMELL

RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI

VERGE DEL CANCELLER ROLIN

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

Ell descalccedil amb

capell i vestits

obscurs pren amb la

seva magrave esquerra la de

la seva futura esposa

Giovanna i amb lrsquoaltra

fa senyal drsquoacceptacioacute

o de beneir Ella amb

un vestit drsquoabundants

plecs i coberta amb

un toca blanca deixa

descansar la magrave lliure

sobre el ventre

mentre un petit ca ens

mira des dels seus

peus La parella vesteix

amb un luxe que fa

pensar en una posicioacute

social elevada Crida

lrsquoatencioacute el tocat que

deixa veure una front

molt ampla era moda

que les dones es

rasuraven aixiacute en

aquesta egravepoca

21- TEMAgraveTICA

Escena drsquouna

parella a lrsquointerior

drsquouna petita

habitacioacute Primer

pla els

protagonistes

Giovanna i

Giovanni Arnolfini

ric mercader italiagrave

emigrat als Paiumlsos

Baixos retratats

agafats de la magrave

durant la cerimogravenia

de les seves noces

Fins el Concili de

Trento el sagrament

matrimonial era

oficiat pels mateixos

contraents El dos de

procedegravencia italiana

srsquointegraren ben

aviat en la societat

flamenca

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICO I ICONOGRAgraveFIC (2 pt)

bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb

Giovanonna Cenanni

bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va

pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se

Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes

perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia

bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una

superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior

en realitat a la del marit

bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar

amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-

la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila

bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una

representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un

LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA

21- TEMAgraveTICA

Lrsquohome i la dona

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

1) Un llenccedil de simbolisme

ocult En una lectura meacutes

atenta de lrsquoobra veiem que

lrsquoescena teacute per una part un

significant religioacutes representa

la celebracioacute del sagrament

del matrimoni de la parella i el

quadre pot ser interpretat com

un acta matrimonial de la

cerimogravenia perograve per una altra

part cada objecte cada detall

teacute la seva progravepia identitat

semagraventica

Varietats de significats de

la multitud de detalls que

aparentment no tenen

importagravencia perograve que en

conegraveixer-los donen una

nova dimensioacute al quadre i

que ens va revelar lrsquoexpert

en Histograveria de lrsquoart Erwin

Panofsky qui va

interpretar lrsquoobra com una

almiddotlegoria del matrimoni

i de la maternitat

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va

aconseguir una concograverdia de forma espai llum

i color que mai no sarribaria a superar sinoacute

que tambeacute va demostrar com el principi del

simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits

entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art

sacrerdquo

mdash Erwin Panofsky (1934)

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el

matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna

bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne

bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva

virginitat

bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral

de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)

aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes

ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva

culminacioacute com a doacutena (maternitat)

PRIMER LLOC

LECTURA

2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS

bull La ROBA reforccedila el missatge encara que

lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o

com a miacutenim primaveral porten pesades

tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute

socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri

els acabats finals de pell de marta

particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes

vestit de colors vius i alegres amb punys

drsquoermini complementats amb un collaret

diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor

bull El color verd era un dels preferits per a les

noces ja que feia falta un tint car i per tant

era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la

fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de

noces) No estagrave embarassada la seva actitud

es limita a delatar el ventre que aleshores es

tenia per una de les parts meacutes belles del

cos Es pot pensar que el seu posat i

lexagerada curvatura del ventre suggereixin la

fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho

estava

SEGON

bull Multitud de detalls i objectes sembla que

apareixen sense justificacioacute aparent com si

manquessin dimportagravencia encara que tot el que

conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove

parella des de la roba i els mobles fins la fruita

a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta

parella sembla haver recopilat objectes de molts

paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia

Anglaterra Franccedila etc

bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer

amistat o negocis amb empresaris de tota

Europa

bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una

ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest

mercader que protagonitza el quadre tindria

relacions amb tots ells i va arribar a ser

conseller del duc de Borgonya (Felip III)

bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes

tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME

OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra

bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial

(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de

minuciosos objectes

bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute

hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos

amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma

solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica

del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un

costum flamenc encendre una espelma el primer dia del

casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix

sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent

presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE

I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU

bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute

eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra

bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta

descansen unes peces de fruita

22- SIMBOLISME OCULT

Enfront de la finestra a

lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila

i a la dreta de la composicioacute

apareix un LLIT amb

dosser o baldaquiacute vestit

amb teles drsquoun vermell

intens que fa referegravencia a

lrsquoASPECTE CARNAL DEL

MATRIMONI (en el seu

sentit sagrat)

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la

reialesa i la noblesa amb la

continuiumltat del llinatge i del cognom

bull Representa el lloc on es neix i es

mor

bull Els teixits vermells simbolitzen la

passioacute a meacutes de proporcionar un

poderoacutes contrast cromagravetic amb el

verd de la indumentagraveria femenina

bull En qualsevol cas era costum de

lrsquoegravepoca a les cases acomodades de

Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on

es rebien les visites Encara que en

general srsquousaven per seure

ocasionalment era tambeacute el lloc on les

mares acabades de parir rebien amb

el nounat les felicitacions de familiars i

amics

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

2- ICONOGRAFIA

bull Situat al darrere de la capccedilalera del

llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o

el mateix capccedilal del llit on tallada en la

fusta es veu la talla drsquouna dona amb un

drac als peus Eacutes probable que sigui

Santa Margalida (aquesta PATRONA

DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)

latribut de la qual eacutes el drac perograve per

lescombreta o borla que hi ha al costat

podria ser Santa Marta PATRONA DE

LA LLAR que comparteix idegraventic

atribut

bull La llum de la finestra oberta

que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i

transparent fa referegravencia a la

PURESA de la DONA la

finestra teacute peces de vidre de

colors en lloc de materials

opacs com la fusta o el cartroacute

demostracioacute de lrsquoalt estatus

social del matrimoni ja que el

vidre era un material

extremadament valuoacutes que

nomeacutes es podien permetre els

adinerats

bull Posteriorment seragrave un motiu

recurrent en tots els pintors

flamencs Estem davant drsquouna

de les primeres escenes

drsquointerior de les moltes que

reproduiragrave la pintura flamenca

i holandesa fins els grans

mestres del segle XVII

sobretot Vermeer de Delft en

els seus quadres drsquointerior

SIMBOLISME OCULT

LECTURA

Vermeer de

Delft

Donzella abocant llet

Escola

Holandesa

- Lectora en blau (1662-66)

- La jove de la perla (1665)

- Almiddotlota llegint una carta

- La taxadora de perles (62-66)

- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)

- Lrsquo encaixera (1669)

- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)

- Lrsquoart de la pintura o el Taller del

pintor (1666)

bull Les taronges importades del

sud eren un luxe al nord

drsquoEuropa cosa que simbolitza la

riquesa de la famiacutelia i la

prosperitat econogravemica que els

espera o potser almiddotludeix a

lrsquoorigen mediterrani dels

retratats

bull Conegudes com ldquopomes

drsquoAdamrdquo representen a meacutes a

meacutes la fruita prohibida de

lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del

malrdquo en almiddotlusioacute al pecat

original de la luxuacuteria motiu de

la pegraverdua de la gragravecia

bull Els instints pecaminosos de

la humanitat es santifiquen

mitjanccedilant el ritual del

matrimoni cristiagrave

SIMBOLISME OCULT

bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha

un mirall de vidre convex que

presideix lrsquoescena en ell es veuen

reflectits no tan sols les figures del

dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave

es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un

personatge vestit de blau identificat

pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre

i un jove de vermell situats amb dos

en la llinda de la porta drsquoentrada

bull Al costat del mirall es veu un rosari de

comptes de cristall de gran bellesa i a

dalt una inscripcioacute del pintor que diu

Johannes de Eyck fuir hic 1434

(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)

El mirall eacutes un dels millors exemples de

la minuciositat microscogravepica

aconseguida per Jan van Eyck (mesura

55 cm i cada una de les deu escenes de

la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)

Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE

DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la

Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el

PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la

humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de

Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin

Panofsky

La seva presegravencia suggereix que la

interpretacioacute del quadre ha deacutesser

cristiana i espiritual aixiacute com legal i

recorda el sacrifici que han de suportar

els esposos

Aquests petits miralls convexos eren

molt populars en aquella egravepoca

sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per

espantar la mala sort Sovint es trobaven

al costat de finestres i portes per cercar

efectes lluminosos a les estances

Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix

el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller

El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de

la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota

Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de

comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants

Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del

matrimoni (speculum sine macula)

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 8: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

ROBERT CAMPIN

HANS MEMLING

HUGO VAN DER GOEumlS

JAN VAN EYCK

ROGIER VAN DER WEYDEN

11- Primera Generacioacute

Primitius Flamencs

Robert

Campin

(mestre de

Fleacutemalle

1373-1444)

bull Junt als germans

Hubert i Jan van

Eyck soacuten els

precursors de

lrsquoescola flamenca

del gogravetic tardagrave i

precursors del

Renaixement

Santa Bagraverbara (1438)

Robert Campin

Museu del Prado Madrid

Retrat de

Robert de Masmines

(abans de 1430)

Robert Campin

Museu Thyssen-

Bornemisza Madrid

Un dels primers retrats

realisme arrugues un 1r

pla

JAN VAN EYCK

HUBERTUS

JAN VAN EYCK

GERMANS van Eyck

bull Aquests dos pintors van ser els iniciadors de la pintura flamenca Els dos soacuten els autors de lrsquoextraordinari Poliacuteptic de Son Bavoacute o Lrsquoanyell miacutestic a la catedral de Gant perograve no soacuten menys importants els quadres de Jan Van Eyck el retratista meacutes gran de la escola flamenca La Mare de Deacuteu del canceller Rolin o El matrimoni Arnolfini Jan es va establir a Bruges lrsquoany 1430 ciutat que no va abandonar mai i on va iniciar una escola extraordinagraveria Als seus retrats la recerca de la veritat i del realisme eacutes el seu nord

Gogravetic Flamenc

JAN VAN EYCK

ACTIU 1422 - 1441

FUNDADOR DE LrsquoESCOLA

FLAMENCA DE PINTURA

LrsquoHOME DEL

TURBANT VERMELL

bull PERSPECTIVA La profunditat ja estagrave

molt aconseguida en els quadres de

lrsquoescola flamenca ja que utilitzaven la

perspectiva lineal com es pot veure

clarament en lrsquoobra de Jan Van Eyck El

matrimoni Arnolfini

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

CARACTERIacuteSTICA (una entre moltes altres)

1- insercioacute context histograveric (1 pt)

11- primera generacioacute primitius flamencs

12- biografia de lrsquoautor

Jan van Eyck (Maaseyck 1390 - Bruges

1441)

bull Se li atribueix la invencioacute de la pintura

a lrsquooli va ser el pintor meacutes cegravelebre de

lrsquoescola dels primitius flamencs La

base de la seva pintura va ser el color i

el refinament propis del gogravetic

internacional sobretot de la miniatura

bull Sersquon desconeix el seu aprenentatge i

les primeres dades que sersquon tenen soacuten de

1422 quan va entrar al servei de Joan

de Baviera a lrsquoHaia El 1425 van Eyck

es va traslladar a Lille com a pintor de la

cort del duc de Borgonya Felip III el

Bo

bull Sota la seva proteccioacute va dur a terme

missions diplomagravetiques importants als

regnes de Castella i Portugal

bull A partir del 1430 es va establir a

Bruges i va exercir una notable

influegravencia en la pintura flamenca

posterior

12- BIOGRAFIA

JAN VAN EYCK

JAN VAN EYCK

VERGE AMB CANOgraveNIC VAN DER PAELE

Maaseyck 1390 - Bruges 1441

MARGARITA

LrsquoHOME DEL TURBANT VERMELL

RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI

VERGE DEL CANCELLER ROLIN

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

Ell descalccedil amb

capell i vestits

obscurs pren amb la

seva magrave esquerra la de

la seva futura esposa

Giovanna i amb lrsquoaltra

fa senyal drsquoacceptacioacute

o de beneir Ella amb

un vestit drsquoabundants

plecs i coberta amb

un toca blanca deixa

descansar la magrave lliure

sobre el ventre

mentre un petit ca ens

mira des dels seus

peus La parella vesteix

amb un luxe que fa

pensar en una posicioacute

social elevada Crida

lrsquoatencioacute el tocat que

deixa veure una front

molt ampla era moda

que les dones es

rasuraven aixiacute en

aquesta egravepoca

21- TEMAgraveTICA

Escena drsquouna

parella a lrsquointerior

drsquouna petita

habitacioacute Primer

pla els

protagonistes

Giovanna i

Giovanni Arnolfini

ric mercader italiagrave

emigrat als Paiumlsos

Baixos retratats

agafats de la magrave

durant la cerimogravenia

de les seves noces

Fins el Concili de

Trento el sagrament

matrimonial era

oficiat pels mateixos

contraents El dos de

procedegravencia italiana

srsquointegraren ben

aviat en la societat

flamenca

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICO I ICONOGRAgraveFIC (2 pt)

bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb

Giovanonna Cenanni

bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va

pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se

Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes

perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia

bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una

superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior

en realitat a la del marit

bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar

amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-

la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila

bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una

representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un

LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA

21- TEMAgraveTICA

Lrsquohome i la dona

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

1) Un llenccedil de simbolisme

ocult En una lectura meacutes

atenta de lrsquoobra veiem que

lrsquoescena teacute per una part un

significant religioacutes representa

la celebracioacute del sagrament

del matrimoni de la parella i el

quadre pot ser interpretat com

un acta matrimonial de la

cerimogravenia perograve per una altra

part cada objecte cada detall

teacute la seva progravepia identitat

semagraventica

Varietats de significats de

la multitud de detalls que

aparentment no tenen

importagravencia perograve que en

conegraveixer-los donen una

nova dimensioacute al quadre i

que ens va revelar lrsquoexpert

en Histograveria de lrsquoart Erwin

Panofsky qui va

interpretar lrsquoobra com una

almiddotlegoria del matrimoni

i de la maternitat

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va

aconseguir una concograverdia de forma espai llum

i color que mai no sarribaria a superar sinoacute

que tambeacute va demostrar com el principi del

simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits

entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art

sacrerdquo

mdash Erwin Panofsky (1934)

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el

matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna

bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne

bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva

virginitat

bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral

de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)

aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes

ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva

culminacioacute com a doacutena (maternitat)

PRIMER LLOC

LECTURA

2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS

bull La ROBA reforccedila el missatge encara que

lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o

com a miacutenim primaveral porten pesades

tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute

socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri

els acabats finals de pell de marta

particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes

vestit de colors vius i alegres amb punys

drsquoermini complementats amb un collaret

diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor

bull El color verd era un dels preferits per a les

noces ja que feia falta un tint car i per tant

era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la

fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de

noces) No estagrave embarassada la seva actitud

es limita a delatar el ventre que aleshores es

tenia per una de les parts meacutes belles del

cos Es pot pensar que el seu posat i

lexagerada curvatura del ventre suggereixin la

fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho

estava

SEGON

bull Multitud de detalls i objectes sembla que

apareixen sense justificacioacute aparent com si

manquessin dimportagravencia encara que tot el que

conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove

parella des de la roba i els mobles fins la fruita

a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta

parella sembla haver recopilat objectes de molts

paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia

Anglaterra Franccedila etc

bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer

amistat o negocis amb empresaris de tota

Europa

bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una

ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest

mercader que protagonitza el quadre tindria

relacions amb tots ells i va arribar a ser

conseller del duc de Borgonya (Felip III)

bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes

tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME

OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra

bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial

(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de

minuciosos objectes

bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute

hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos

amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma

solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica

del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un

costum flamenc encendre una espelma el primer dia del

casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix

sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent

presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE

I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU

bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute

eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra

bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta

descansen unes peces de fruita

22- SIMBOLISME OCULT

Enfront de la finestra a

lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila

i a la dreta de la composicioacute

apareix un LLIT amb

dosser o baldaquiacute vestit

amb teles drsquoun vermell

intens que fa referegravencia a

lrsquoASPECTE CARNAL DEL

MATRIMONI (en el seu

sentit sagrat)

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la

reialesa i la noblesa amb la

continuiumltat del llinatge i del cognom

bull Representa el lloc on es neix i es

mor

bull Els teixits vermells simbolitzen la

passioacute a meacutes de proporcionar un

poderoacutes contrast cromagravetic amb el

verd de la indumentagraveria femenina

bull En qualsevol cas era costum de

lrsquoegravepoca a les cases acomodades de

Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on

es rebien les visites Encara que en

general srsquousaven per seure

ocasionalment era tambeacute el lloc on les

mares acabades de parir rebien amb

el nounat les felicitacions de familiars i

amics

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

2- ICONOGRAFIA

bull Situat al darrere de la capccedilalera del

llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o

el mateix capccedilal del llit on tallada en la

fusta es veu la talla drsquouna dona amb un

drac als peus Eacutes probable que sigui

Santa Margalida (aquesta PATRONA

DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)

latribut de la qual eacutes el drac perograve per

lescombreta o borla que hi ha al costat

podria ser Santa Marta PATRONA DE

LA LLAR que comparteix idegraventic

atribut

bull La llum de la finestra oberta

que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i

transparent fa referegravencia a la

PURESA de la DONA la

finestra teacute peces de vidre de

colors en lloc de materials

opacs com la fusta o el cartroacute

demostracioacute de lrsquoalt estatus

social del matrimoni ja que el

vidre era un material

extremadament valuoacutes que

nomeacutes es podien permetre els

adinerats

bull Posteriorment seragrave un motiu

recurrent en tots els pintors

flamencs Estem davant drsquouna

de les primeres escenes

drsquointerior de les moltes que

reproduiragrave la pintura flamenca

i holandesa fins els grans

mestres del segle XVII

sobretot Vermeer de Delft en

els seus quadres drsquointerior

SIMBOLISME OCULT

LECTURA

Vermeer de

Delft

Donzella abocant llet

Escola

Holandesa

- Lectora en blau (1662-66)

- La jove de la perla (1665)

- Almiddotlota llegint una carta

- La taxadora de perles (62-66)

- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)

- Lrsquo encaixera (1669)

- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)

- Lrsquoart de la pintura o el Taller del

pintor (1666)

bull Les taronges importades del

sud eren un luxe al nord

drsquoEuropa cosa que simbolitza la

riquesa de la famiacutelia i la

prosperitat econogravemica que els

espera o potser almiddotludeix a

lrsquoorigen mediterrani dels

retratats

bull Conegudes com ldquopomes

drsquoAdamrdquo representen a meacutes a

meacutes la fruita prohibida de

lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del

malrdquo en almiddotlusioacute al pecat

original de la luxuacuteria motiu de

la pegraverdua de la gragravecia

bull Els instints pecaminosos de

la humanitat es santifiquen

mitjanccedilant el ritual del

matrimoni cristiagrave

SIMBOLISME OCULT

bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha

un mirall de vidre convex que

presideix lrsquoescena en ell es veuen

reflectits no tan sols les figures del

dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave

es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un

personatge vestit de blau identificat

pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre

i un jove de vermell situats amb dos

en la llinda de la porta drsquoentrada

bull Al costat del mirall es veu un rosari de

comptes de cristall de gran bellesa i a

dalt una inscripcioacute del pintor que diu

Johannes de Eyck fuir hic 1434

(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)

El mirall eacutes un dels millors exemples de

la minuciositat microscogravepica

aconseguida per Jan van Eyck (mesura

55 cm i cada una de les deu escenes de

la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)

Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE

DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la

Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el

PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la

humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de

Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin

Panofsky

La seva presegravencia suggereix que la

interpretacioacute del quadre ha deacutesser

cristiana i espiritual aixiacute com legal i

recorda el sacrifici que han de suportar

els esposos

Aquests petits miralls convexos eren

molt populars en aquella egravepoca

sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per

espantar la mala sort Sovint es trobaven

al costat de finestres i portes per cercar

efectes lluminosos a les estances

Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix

el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller

El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de

la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota

Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de

comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants

Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del

matrimoni (speculum sine macula)

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 9: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

Robert

Campin

(mestre de

Fleacutemalle

1373-1444)

bull Junt als germans

Hubert i Jan van

Eyck soacuten els

precursors de

lrsquoescola flamenca

del gogravetic tardagrave i

precursors del

Renaixement

Santa Bagraverbara (1438)

Robert Campin

Museu del Prado Madrid

Retrat de

Robert de Masmines

(abans de 1430)

Robert Campin

Museu Thyssen-

Bornemisza Madrid

Un dels primers retrats

realisme arrugues un 1r

pla

JAN VAN EYCK

HUBERTUS

JAN VAN EYCK

GERMANS van Eyck

bull Aquests dos pintors van ser els iniciadors de la pintura flamenca Els dos soacuten els autors de lrsquoextraordinari Poliacuteptic de Son Bavoacute o Lrsquoanyell miacutestic a la catedral de Gant perograve no soacuten menys importants els quadres de Jan Van Eyck el retratista meacutes gran de la escola flamenca La Mare de Deacuteu del canceller Rolin o El matrimoni Arnolfini Jan es va establir a Bruges lrsquoany 1430 ciutat que no va abandonar mai i on va iniciar una escola extraordinagraveria Als seus retrats la recerca de la veritat i del realisme eacutes el seu nord

Gogravetic Flamenc

JAN VAN EYCK

ACTIU 1422 - 1441

FUNDADOR DE LrsquoESCOLA

FLAMENCA DE PINTURA

LrsquoHOME DEL

TURBANT VERMELL

bull PERSPECTIVA La profunditat ja estagrave

molt aconseguida en els quadres de

lrsquoescola flamenca ja que utilitzaven la

perspectiva lineal com es pot veure

clarament en lrsquoobra de Jan Van Eyck El

matrimoni Arnolfini

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

CARACTERIacuteSTICA (una entre moltes altres)

1- insercioacute context histograveric (1 pt)

11- primera generacioacute primitius flamencs

12- biografia de lrsquoautor

Jan van Eyck (Maaseyck 1390 - Bruges

1441)

bull Se li atribueix la invencioacute de la pintura

a lrsquooli va ser el pintor meacutes cegravelebre de

lrsquoescola dels primitius flamencs La

base de la seva pintura va ser el color i

el refinament propis del gogravetic

internacional sobretot de la miniatura

bull Sersquon desconeix el seu aprenentatge i

les primeres dades que sersquon tenen soacuten de

1422 quan va entrar al servei de Joan

de Baviera a lrsquoHaia El 1425 van Eyck

es va traslladar a Lille com a pintor de la

cort del duc de Borgonya Felip III el

Bo

bull Sota la seva proteccioacute va dur a terme

missions diplomagravetiques importants als

regnes de Castella i Portugal

bull A partir del 1430 es va establir a

Bruges i va exercir una notable

influegravencia en la pintura flamenca

posterior

12- BIOGRAFIA

JAN VAN EYCK

JAN VAN EYCK

VERGE AMB CANOgraveNIC VAN DER PAELE

Maaseyck 1390 - Bruges 1441

MARGARITA

LrsquoHOME DEL TURBANT VERMELL

RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI

VERGE DEL CANCELLER ROLIN

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

Ell descalccedil amb

capell i vestits

obscurs pren amb la

seva magrave esquerra la de

la seva futura esposa

Giovanna i amb lrsquoaltra

fa senyal drsquoacceptacioacute

o de beneir Ella amb

un vestit drsquoabundants

plecs i coberta amb

un toca blanca deixa

descansar la magrave lliure

sobre el ventre

mentre un petit ca ens

mira des dels seus

peus La parella vesteix

amb un luxe que fa

pensar en una posicioacute

social elevada Crida

lrsquoatencioacute el tocat que

deixa veure una front

molt ampla era moda

que les dones es

rasuraven aixiacute en

aquesta egravepoca

21- TEMAgraveTICA

Escena drsquouna

parella a lrsquointerior

drsquouna petita

habitacioacute Primer

pla els

protagonistes

Giovanna i

Giovanni Arnolfini

ric mercader italiagrave

emigrat als Paiumlsos

Baixos retratats

agafats de la magrave

durant la cerimogravenia

de les seves noces

Fins el Concili de

Trento el sagrament

matrimonial era

oficiat pels mateixos

contraents El dos de

procedegravencia italiana

srsquointegraren ben

aviat en la societat

flamenca

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICO I ICONOGRAgraveFIC (2 pt)

bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb

Giovanonna Cenanni

bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va

pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se

Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes

perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia

bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una

superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior

en realitat a la del marit

bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar

amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-

la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila

bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una

representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un

LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA

21- TEMAgraveTICA

Lrsquohome i la dona

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

1) Un llenccedil de simbolisme

ocult En una lectura meacutes

atenta de lrsquoobra veiem que

lrsquoescena teacute per una part un

significant religioacutes representa

la celebracioacute del sagrament

del matrimoni de la parella i el

quadre pot ser interpretat com

un acta matrimonial de la

cerimogravenia perograve per una altra

part cada objecte cada detall

teacute la seva progravepia identitat

semagraventica

Varietats de significats de

la multitud de detalls que

aparentment no tenen

importagravencia perograve que en

conegraveixer-los donen una

nova dimensioacute al quadre i

que ens va revelar lrsquoexpert

en Histograveria de lrsquoart Erwin

Panofsky qui va

interpretar lrsquoobra com una

almiddotlegoria del matrimoni

i de la maternitat

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va

aconseguir una concograverdia de forma espai llum

i color que mai no sarribaria a superar sinoacute

que tambeacute va demostrar com el principi del

simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits

entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art

sacrerdquo

mdash Erwin Panofsky (1934)

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el

matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna

bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne

bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva

virginitat

bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral

de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)

aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes

ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva

culminacioacute com a doacutena (maternitat)

PRIMER LLOC

LECTURA

2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS

bull La ROBA reforccedila el missatge encara que

lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o

com a miacutenim primaveral porten pesades

tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute

socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri

els acabats finals de pell de marta

particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes

vestit de colors vius i alegres amb punys

drsquoermini complementats amb un collaret

diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor

bull El color verd era un dels preferits per a les

noces ja que feia falta un tint car i per tant

era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la

fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de

noces) No estagrave embarassada la seva actitud

es limita a delatar el ventre que aleshores es

tenia per una de les parts meacutes belles del

cos Es pot pensar que el seu posat i

lexagerada curvatura del ventre suggereixin la

fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho

estava

SEGON

bull Multitud de detalls i objectes sembla que

apareixen sense justificacioacute aparent com si

manquessin dimportagravencia encara que tot el que

conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove

parella des de la roba i els mobles fins la fruita

a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta

parella sembla haver recopilat objectes de molts

paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia

Anglaterra Franccedila etc

bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer

amistat o negocis amb empresaris de tota

Europa

bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una

ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest

mercader que protagonitza el quadre tindria

relacions amb tots ells i va arribar a ser

conseller del duc de Borgonya (Felip III)

bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes

tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME

OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra

bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial

(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de

minuciosos objectes

bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute

hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos

amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma

solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica

del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un

costum flamenc encendre una espelma el primer dia del

casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix

sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent

presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE

I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU

bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute

eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra

bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta

descansen unes peces de fruita

22- SIMBOLISME OCULT

Enfront de la finestra a

lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila

i a la dreta de la composicioacute

apareix un LLIT amb

dosser o baldaquiacute vestit

amb teles drsquoun vermell

intens que fa referegravencia a

lrsquoASPECTE CARNAL DEL

MATRIMONI (en el seu

sentit sagrat)

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la

reialesa i la noblesa amb la

continuiumltat del llinatge i del cognom

bull Representa el lloc on es neix i es

mor

bull Els teixits vermells simbolitzen la

passioacute a meacutes de proporcionar un

poderoacutes contrast cromagravetic amb el

verd de la indumentagraveria femenina

bull En qualsevol cas era costum de

lrsquoegravepoca a les cases acomodades de

Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on

es rebien les visites Encara que en

general srsquousaven per seure

ocasionalment era tambeacute el lloc on les

mares acabades de parir rebien amb

el nounat les felicitacions de familiars i

amics

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

2- ICONOGRAFIA

bull Situat al darrere de la capccedilalera del

llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o

el mateix capccedilal del llit on tallada en la

fusta es veu la talla drsquouna dona amb un

drac als peus Eacutes probable que sigui

Santa Margalida (aquesta PATRONA

DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)

latribut de la qual eacutes el drac perograve per

lescombreta o borla que hi ha al costat

podria ser Santa Marta PATRONA DE

LA LLAR que comparteix idegraventic

atribut

bull La llum de la finestra oberta

que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i

transparent fa referegravencia a la

PURESA de la DONA la

finestra teacute peces de vidre de

colors en lloc de materials

opacs com la fusta o el cartroacute

demostracioacute de lrsquoalt estatus

social del matrimoni ja que el

vidre era un material

extremadament valuoacutes que

nomeacutes es podien permetre els

adinerats

bull Posteriorment seragrave un motiu

recurrent en tots els pintors

flamencs Estem davant drsquouna

de les primeres escenes

drsquointerior de les moltes que

reproduiragrave la pintura flamenca

i holandesa fins els grans

mestres del segle XVII

sobretot Vermeer de Delft en

els seus quadres drsquointerior

SIMBOLISME OCULT

LECTURA

Vermeer de

Delft

Donzella abocant llet

Escola

Holandesa

- Lectora en blau (1662-66)

- La jove de la perla (1665)

- Almiddotlota llegint una carta

- La taxadora de perles (62-66)

- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)

- Lrsquo encaixera (1669)

- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)

- Lrsquoart de la pintura o el Taller del

pintor (1666)

bull Les taronges importades del

sud eren un luxe al nord

drsquoEuropa cosa que simbolitza la

riquesa de la famiacutelia i la

prosperitat econogravemica que els

espera o potser almiddotludeix a

lrsquoorigen mediterrani dels

retratats

bull Conegudes com ldquopomes

drsquoAdamrdquo representen a meacutes a

meacutes la fruita prohibida de

lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del

malrdquo en almiddotlusioacute al pecat

original de la luxuacuteria motiu de

la pegraverdua de la gragravecia

bull Els instints pecaminosos de

la humanitat es santifiquen

mitjanccedilant el ritual del

matrimoni cristiagrave

SIMBOLISME OCULT

bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha

un mirall de vidre convex que

presideix lrsquoescena en ell es veuen

reflectits no tan sols les figures del

dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave

es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un

personatge vestit de blau identificat

pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre

i un jove de vermell situats amb dos

en la llinda de la porta drsquoentrada

bull Al costat del mirall es veu un rosari de

comptes de cristall de gran bellesa i a

dalt una inscripcioacute del pintor que diu

Johannes de Eyck fuir hic 1434

(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)

El mirall eacutes un dels millors exemples de

la minuciositat microscogravepica

aconseguida per Jan van Eyck (mesura

55 cm i cada una de les deu escenes de

la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)

Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE

DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la

Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el

PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la

humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de

Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin

Panofsky

La seva presegravencia suggereix que la

interpretacioacute del quadre ha deacutesser

cristiana i espiritual aixiacute com legal i

recorda el sacrifici que han de suportar

els esposos

Aquests petits miralls convexos eren

molt populars en aquella egravepoca

sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per

espantar la mala sort Sovint es trobaven

al costat de finestres i portes per cercar

efectes lluminosos a les estances

Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix

el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller

El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de

la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota

Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de

comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants

Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del

matrimoni (speculum sine macula)

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 10: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

JAN VAN EYCK

HUBERTUS

JAN VAN EYCK

GERMANS van Eyck

bull Aquests dos pintors van ser els iniciadors de la pintura flamenca Els dos soacuten els autors de lrsquoextraordinari Poliacuteptic de Son Bavoacute o Lrsquoanyell miacutestic a la catedral de Gant perograve no soacuten menys importants els quadres de Jan Van Eyck el retratista meacutes gran de la escola flamenca La Mare de Deacuteu del canceller Rolin o El matrimoni Arnolfini Jan es va establir a Bruges lrsquoany 1430 ciutat que no va abandonar mai i on va iniciar una escola extraordinagraveria Als seus retrats la recerca de la veritat i del realisme eacutes el seu nord

Gogravetic Flamenc

JAN VAN EYCK

ACTIU 1422 - 1441

FUNDADOR DE LrsquoESCOLA

FLAMENCA DE PINTURA

LrsquoHOME DEL

TURBANT VERMELL

bull PERSPECTIVA La profunditat ja estagrave

molt aconseguida en els quadres de

lrsquoescola flamenca ja que utilitzaven la

perspectiva lineal com es pot veure

clarament en lrsquoobra de Jan Van Eyck El

matrimoni Arnolfini

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

CARACTERIacuteSTICA (una entre moltes altres)

1- insercioacute context histograveric (1 pt)

11- primera generacioacute primitius flamencs

12- biografia de lrsquoautor

Jan van Eyck (Maaseyck 1390 - Bruges

1441)

bull Se li atribueix la invencioacute de la pintura

a lrsquooli va ser el pintor meacutes cegravelebre de

lrsquoescola dels primitius flamencs La

base de la seva pintura va ser el color i

el refinament propis del gogravetic

internacional sobretot de la miniatura

bull Sersquon desconeix el seu aprenentatge i

les primeres dades que sersquon tenen soacuten de

1422 quan va entrar al servei de Joan

de Baviera a lrsquoHaia El 1425 van Eyck

es va traslladar a Lille com a pintor de la

cort del duc de Borgonya Felip III el

Bo

bull Sota la seva proteccioacute va dur a terme

missions diplomagravetiques importants als

regnes de Castella i Portugal

bull A partir del 1430 es va establir a

Bruges i va exercir una notable

influegravencia en la pintura flamenca

posterior

12- BIOGRAFIA

JAN VAN EYCK

JAN VAN EYCK

VERGE AMB CANOgraveNIC VAN DER PAELE

Maaseyck 1390 - Bruges 1441

MARGARITA

LrsquoHOME DEL TURBANT VERMELL

RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI

VERGE DEL CANCELLER ROLIN

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

Ell descalccedil amb

capell i vestits

obscurs pren amb la

seva magrave esquerra la de

la seva futura esposa

Giovanna i amb lrsquoaltra

fa senyal drsquoacceptacioacute

o de beneir Ella amb

un vestit drsquoabundants

plecs i coberta amb

un toca blanca deixa

descansar la magrave lliure

sobre el ventre

mentre un petit ca ens

mira des dels seus

peus La parella vesteix

amb un luxe que fa

pensar en una posicioacute

social elevada Crida

lrsquoatencioacute el tocat que

deixa veure una front

molt ampla era moda

que les dones es

rasuraven aixiacute en

aquesta egravepoca

21- TEMAgraveTICA

Escena drsquouna

parella a lrsquointerior

drsquouna petita

habitacioacute Primer

pla els

protagonistes

Giovanna i

Giovanni Arnolfini

ric mercader italiagrave

emigrat als Paiumlsos

Baixos retratats

agafats de la magrave

durant la cerimogravenia

de les seves noces

Fins el Concili de

Trento el sagrament

matrimonial era

oficiat pels mateixos

contraents El dos de

procedegravencia italiana

srsquointegraren ben

aviat en la societat

flamenca

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICO I ICONOGRAgraveFIC (2 pt)

bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb

Giovanonna Cenanni

bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va

pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se

Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes

perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia

bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una

superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior

en realitat a la del marit

bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar

amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-

la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila

bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una

representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un

LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA

21- TEMAgraveTICA

Lrsquohome i la dona

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

1) Un llenccedil de simbolisme

ocult En una lectura meacutes

atenta de lrsquoobra veiem que

lrsquoescena teacute per una part un

significant religioacutes representa

la celebracioacute del sagrament

del matrimoni de la parella i el

quadre pot ser interpretat com

un acta matrimonial de la

cerimogravenia perograve per una altra

part cada objecte cada detall

teacute la seva progravepia identitat

semagraventica

Varietats de significats de

la multitud de detalls que

aparentment no tenen

importagravencia perograve que en

conegraveixer-los donen una

nova dimensioacute al quadre i

que ens va revelar lrsquoexpert

en Histograveria de lrsquoart Erwin

Panofsky qui va

interpretar lrsquoobra com una

almiddotlegoria del matrimoni

i de la maternitat

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va

aconseguir una concograverdia de forma espai llum

i color que mai no sarribaria a superar sinoacute

que tambeacute va demostrar com el principi del

simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits

entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art

sacrerdquo

mdash Erwin Panofsky (1934)

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el

matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna

bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne

bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva

virginitat

bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral

de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)

aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes

ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva

culminacioacute com a doacutena (maternitat)

PRIMER LLOC

LECTURA

2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS

bull La ROBA reforccedila el missatge encara que

lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o

com a miacutenim primaveral porten pesades

tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute

socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri

els acabats finals de pell de marta

particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes

vestit de colors vius i alegres amb punys

drsquoermini complementats amb un collaret

diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor

bull El color verd era un dels preferits per a les

noces ja que feia falta un tint car i per tant

era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la

fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de

noces) No estagrave embarassada la seva actitud

es limita a delatar el ventre que aleshores es

tenia per una de les parts meacutes belles del

cos Es pot pensar que el seu posat i

lexagerada curvatura del ventre suggereixin la

fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho

estava

SEGON

bull Multitud de detalls i objectes sembla que

apareixen sense justificacioacute aparent com si

manquessin dimportagravencia encara que tot el que

conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove

parella des de la roba i els mobles fins la fruita

a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta

parella sembla haver recopilat objectes de molts

paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia

Anglaterra Franccedila etc

bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer

amistat o negocis amb empresaris de tota

Europa

bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una

ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest

mercader que protagonitza el quadre tindria

relacions amb tots ells i va arribar a ser

conseller del duc de Borgonya (Felip III)

bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes

tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME

OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra

bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial

(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de

minuciosos objectes

bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute

hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos

amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma

solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica

del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un

costum flamenc encendre una espelma el primer dia del

casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix

sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent

presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE

I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU

bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute

eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra

bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta

descansen unes peces de fruita

22- SIMBOLISME OCULT

Enfront de la finestra a

lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila

i a la dreta de la composicioacute

apareix un LLIT amb

dosser o baldaquiacute vestit

amb teles drsquoun vermell

intens que fa referegravencia a

lrsquoASPECTE CARNAL DEL

MATRIMONI (en el seu

sentit sagrat)

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la

reialesa i la noblesa amb la

continuiumltat del llinatge i del cognom

bull Representa el lloc on es neix i es

mor

bull Els teixits vermells simbolitzen la

passioacute a meacutes de proporcionar un

poderoacutes contrast cromagravetic amb el

verd de la indumentagraveria femenina

bull En qualsevol cas era costum de

lrsquoegravepoca a les cases acomodades de

Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on

es rebien les visites Encara que en

general srsquousaven per seure

ocasionalment era tambeacute el lloc on les

mares acabades de parir rebien amb

el nounat les felicitacions de familiars i

amics

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

2- ICONOGRAFIA

bull Situat al darrere de la capccedilalera del

llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o

el mateix capccedilal del llit on tallada en la

fusta es veu la talla drsquouna dona amb un

drac als peus Eacutes probable que sigui

Santa Margalida (aquesta PATRONA

DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)

latribut de la qual eacutes el drac perograve per

lescombreta o borla que hi ha al costat

podria ser Santa Marta PATRONA DE

LA LLAR que comparteix idegraventic

atribut

bull La llum de la finestra oberta

que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i

transparent fa referegravencia a la

PURESA de la DONA la

finestra teacute peces de vidre de

colors en lloc de materials

opacs com la fusta o el cartroacute

demostracioacute de lrsquoalt estatus

social del matrimoni ja que el

vidre era un material

extremadament valuoacutes que

nomeacutes es podien permetre els

adinerats

bull Posteriorment seragrave un motiu

recurrent en tots els pintors

flamencs Estem davant drsquouna

de les primeres escenes

drsquointerior de les moltes que

reproduiragrave la pintura flamenca

i holandesa fins els grans

mestres del segle XVII

sobretot Vermeer de Delft en

els seus quadres drsquointerior

SIMBOLISME OCULT

LECTURA

Vermeer de

Delft

Donzella abocant llet

Escola

Holandesa

- Lectora en blau (1662-66)

- La jove de la perla (1665)

- Almiddotlota llegint una carta

- La taxadora de perles (62-66)

- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)

- Lrsquo encaixera (1669)

- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)

- Lrsquoart de la pintura o el Taller del

pintor (1666)

bull Les taronges importades del

sud eren un luxe al nord

drsquoEuropa cosa que simbolitza la

riquesa de la famiacutelia i la

prosperitat econogravemica que els

espera o potser almiddotludeix a

lrsquoorigen mediterrani dels

retratats

bull Conegudes com ldquopomes

drsquoAdamrdquo representen a meacutes a

meacutes la fruita prohibida de

lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del

malrdquo en almiddotlusioacute al pecat

original de la luxuacuteria motiu de

la pegraverdua de la gragravecia

bull Els instints pecaminosos de

la humanitat es santifiquen

mitjanccedilant el ritual del

matrimoni cristiagrave

SIMBOLISME OCULT

bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha

un mirall de vidre convex que

presideix lrsquoescena en ell es veuen

reflectits no tan sols les figures del

dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave

es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un

personatge vestit de blau identificat

pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre

i un jove de vermell situats amb dos

en la llinda de la porta drsquoentrada

bull Al costat del mirall es veu un rosari de

comptes de cristall de gran bellesa i a

dalt una inscripcioacute del pintor que diu

Johannes de Eyck fuir hic 1434

(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)

El mirall eacutes un dels millors exemples de

la minuciositat microscogravepica

aconseguida per Jan van Eyck (mesura

55 cm i cada una de les deu escenes de

la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)

Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE

DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la

Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el

PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la

humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de

Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin

Panofsky

La seva presegravencia suggereix que la

interpretacioacute del quadre ha deacutesser

cristiana i espiritual aixiacute com legal i

recorda el sacrifici que han de suportar

els esposos

Aquests petits miralls convexos eren

molt populars en aquella egravepoca

sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per

espantar la mala sort Sovint es trobaven

al costat de finestres i portes per cercar

efectes lluminosos a les estances

Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix

el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller

El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de

la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota

Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de

comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants

Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del

matrimoni (speculum sine macula)

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 11: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

Gogravetic Flamenc

JAN VAN EYCK

ACTIU 1422 - 1441

FUNDADOR DE LrsquoESCOLA

FLAMENCA DE PINTURA

LrsquoHOME DEL

TURBANT VERMELL

bull PERSPECTIVA La profunditat ja estagrave

molt aconseguida en els quadres de

lrsquoescola flamenca ja que utilitzaven la

perspectiva lineal com es pot veure

clarament en lrsquoobra de Jan Van Eyck El

matrimoni Arnolfini

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

CARACTERIacuteSTICA (una entre moltes altres)

1- insercioacute context histograveric (1 pt)

11- primera generacioacute primitius flamencs

12- biografia de lrsquoautor

Jan van Eyck (Maaseyck 1390 - Bruges

1441)

bull Se li atribueix la invencioacute de la pintura

a lrsquooli va ser el pintor meacutes cegravelebre de

lrsquoescola dels primitius flamencs La

base de la seva pintura va ser el color i

el refinament propis del gogravetic

internacional sobretot de la miniatura

bull Sersquon desconeix el seu aprenentatge i

les primeres dades que sersquon tenen soacuten de

1422 quan va entrar al servei de Joan

de Baviera a lrsquoHaia El 1425 van Eyck

es va traslladar a Lille com a pintor de la

cort del duc de Borgonya Felip III el

Bo

bull Sota la seva proteccioacute va dur a terme

missions diplomagravetiques importants als

regnes de Castella i Portugal

bull A partir del 1430 es va establir a

Bruges i va exercir una notable

influegravencia en la pintura flamenca

posterior

12- BIOGRAFIA

JAN VAN EYCK

JAN VAN EYCK

VERGE AMB CANOgraveNIC VAN DER PAELE

Maaseyck 1390 - Bruges 1441

MARGARITA

LrsquoHOME DEL TURBANT VERMELL

RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI

VERGE DEL CANCELLER ROLIN

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

Ell descalccedil amb

capell i vestits

obscurs pren amb la

seva magrave esquerra la de

la seva futura esposa

Giovanna i amb lrsquoaltra

fa senyal drsquoacceptacioacute

o de beneir Ella amb

un vestit drsquoabundants

plecs i coberta amb

un toca blanca deixa

descansar la magrave lliure

sobre el ventre

mentre un petit ca ens

mira des dels seus

peus La parella vesteix

amb un luxe que fa

pensar en una posicioacute

social elevada Crida

lrsquoatencioacute el tocat que

deixa veure una front

molt ampla era moda

que les dones es

rasuraven aixiacute en

aquesta egravepoca

21- TEMAgraveTICA

Escena drsquouna

parella a lrsquointerior

drsquouna petita

habitacioacute Primer

pla els

protagonistes

Giovanna i

Giovanni Arnolfini

ric mercader italiagrave

emigrat als Paiumlsos

Baixos retratats

agafats de la magrave

durant la cerimogravenia

de les seves noces

Fins el Concili de

Trento el sagrament

matrimonial era

oficiat pels mateixos

contraents El dos de

procedegravencia italiana

srsquointegraren ben

aviat en la societat

flamenca

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICO I ICONOGRAgraveFIC (2 pt)

bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb

Giovanonna Cenanni

bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va

pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se

Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes

perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia

bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una

superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior

en realitat a la del marit

bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar

amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-

la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila

bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una

representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un

LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA

21- TEMAgraveTICA

Lrsquohome i la dona

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

1) Un llenccedil de simbolisme

ocult En una lectura meacutes

atenta de lrsquoobra veiem que

lrsquoescena teacute per una part un

significant religioacutes representa

la celebracioacute del sagrament

del matrimoni de la parella i el

quadre pot ser interpretat com

un acta matrimonial de la

cerimogravenia perograve per una altra

part cada objecte cada detall

teacute la seva progravepia identitat

semagraventica

Varietats de significats de

la multitud de detalls que

aparentment no tenen

importagravencia perograve que en

conegraveixer-los donen una

nova dimensioacute al quadre i

que ens va revelar lrsquoexpert

en Histograveria de lrsquoart Erwin

Panofsky qui va

interpretar lrsquoobra com una

almiddotlegoria del matrimoni

i de la maternitat

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va

aconseguir una concograverdia de forma espai llum

i color que mai no sarribaria a superar sinoacute

que tambeacute va demostrar com el principi del

simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits

entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art

sacrerdquo

mdash Erwin Panofsky (1934)

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el

matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna

bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne

bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva

virginitat

bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral

de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)

aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes

ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva

culminacioacute com a doacutena (maternitat)

PRIMER LLOC

LECTURA

2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS

bull La ROBA reforccedila el missatge encara que

lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o

com a miacutenim primaveral porten pesades

tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute

socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri

els acabats finals de pell de marta

particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes

vestit de colors vius i alegres amb punys

drsquoermini complementats amb un collaret

diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor

bull El color verd era un dels preferits per a les

noces ja que feia falta un tint car i per tant

era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la

fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de

noces) No estagrave embarassada la seva actitud

es limita a delatar el ventre que aleshores es

tenia per una de les parts meacutes belles del

cos Es pot pensar que el seu posat i

lexagerada curvatura del ventre suggereixin la

fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho

estava

SEGON

bull Multitud de detalls i objectes sembla que

apareixen sense justificacioacute aparent com si

manquessin dimportagravencia encara que tot el que

conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove

parella des de la roba i els mobles fins la fruita

a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta

parella sembla haver recopilat objectes de molts

paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia

Anglaterra Franccedila etc

bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer

amistat o negocis amb empresaris de tota

Europa

bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una

ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest

mercader que protagonitza el quadre tindria

relacions amb tots ells i va arribar a ser

conseller del duc de Borgonya (Felip III)

bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes

tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME

OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra

bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial

(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de

minuciosos objectes

bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute

hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos

amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma

solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica

del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un

costum flamenc encendre una espelma el primer dia del

casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix

sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent

presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE

I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU

bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute

eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra

bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta

descansen unes peces de fruita

22- SIMBOLISME OCULT

Enfront de la finestra a

lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila

i a la dreta de la composicioacute

apareix un LLIT amb

dosser o baldaquiacute vestit

amb teles drsquoun vermell

intens que fa referegravencia a

lrsquoASPECTE CARNAL DEL

MATRIMONI (en el seu

sentit sagrat)

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la

reialesa i la noblesa amb la

continuiumltat del llinatge i del cognom

bull Representa el lloc on es neix i es

mor

bull Els teixits vermells simbolitzen la

passioacute a meacutes de proporcionar un

poderoacutes contrast cromagravetic amb el

verd de la indumentagraveria femenina

bull En qualsevol cas era costum de

lrsquoegravepoca a les cases acomodades de

Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on

es rebien les visites Encara que en

general srsquousaven per seure

ocasionalment era tambeacute el lloc on les

mares acabades de parir rebien amb

el nounat les felicitacions de familiars i

amics

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

2- ICONOGRAFIA

bull Situat al darrere de la capccedilalera del

llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o

el mateix capccedilal del llit on tallada en la

fusta es veu la talla drsquouna dona amb un

drac als peus Eacutes probable que sigui

Santa Margalida (aquesta PATRONA

DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)

latribut de la qual eacutes el drac perograve per

lescombreta o borla que hi ha al costat

podria ser Santa Marta PATRONA DE

LA LLAR que comparteix idegraventic

atribut

bull La llum de la finestra oberta

que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i

transparent fa referegravencia a la

PURESA de la DONA la

finestra teacute peces de vidre de

colors en lloc de materials

opacs com la fusta o el cartroacute

demostracioacute de lrsquoalt estatus

social del matrimoni ja que el

vidre era un material

extremadament valuoacutes que

nomeacutes es podien permetre els

adinerats

bull Posteriorment seragrave un motiu

recurrent en tots els pintors

flamencs Estem davant drsquouna

de les primeres escenes

drsquointerior de les moltes que

reproduiragrave la pintura flamenca

i holandesa fins els grans

mestres del segle XVII

sobretot Vermeer de Delft en

els seus quadres drsquointerior

SIMBOLISME OCULT

LECTURA

Vermeer de

Delft

Donzella abocant llet

Escola

Holandesa

- Lectora en blau (1662-66)

- La jove de la perla (1665)

- Almiddotlota llegint una carta

- La taxadora de perles (62-66)

- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)

- Lrsquo encaixera (1669)

- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)

- Lrsquoart de la pintura o el Taller del

pintor (1666)

bull Les taronges importades del

sud eren un luxe al nord

drsquoEuropa cosa que simbolitza la

riquesa de la famiacutelia i la

prosperitat econogravemica que els

espera o potser almiddotludeix a

lrsquoorigen mediterrani dels

retratats

bull Conegudes com ldquopomes

drsquoAdamrdquo representen a meacutes a

meacutes la fruita prohibida de

lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del

malrdquo en almiddotlusioacute al pecat

original de la luxuacuteria motiu de

la pegraverdua de la gragravecia

bull Els instints pecaminosos de

la humanitat es santifiquen

mitjanccedilant el ritual del

matrimoni cristiagrave

SIMBOLISME OCULT

bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha

un mirall de vidre convex que

presideix lrsquoescena en ell es veuen

reflectits no tan sols les figures del

dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave

es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un

personatge vestit de blau identificat

pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre

i un jove de vermell situats amb dos

en la llinda de la porta drsquoentrada

bull Al costat del mirall es veu un rosari de

comptes de cristall de gran bellesa i a

dalt una inscripcioacute del pintor que diu

Johannes de Eyck fuir hic 1434

(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)

El mirall eacutes un dels millors exemples de

la minuciositat microscogravepica

aconseguida per Jan van Eyck (mesura

55 cm i cada una de les deu escenes de

la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)

Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE

DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la

Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el

PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la

humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de

Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin

Panofsky

La seva presegravencia suggereix que la

interpretacioacute del quadre ha deacutesser

cristiana i espiritual aixiacute com legal i

recorda el sacrifici que han de suportar

els esposos

Aquests petits miralls convexos eren

molt populars en aquella egravepoca

sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per

espantar la mala sort Sovint es trobaven

al costat de finestres i portes per cercar

efectes lluminosos a les estances

Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix

el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller

El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de

la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota

Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de

comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants

Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del

matrimoni (speculum sine macula)

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 12: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

JAN VAN EYCK

ACTIU 1422 - 1441

FUNDADOR DE LrsquoESCOLA

FLAMENCA DE PINTURA

LrsquoHOME DEL

TURBANT VERMELL

bull PERSPECTIVA La profunditat ja estagrave

molt aconseguida en els quadres de

lrsquoescola flamenca ja que utilitzaven la

perspectiva lineal com es pot veure

clarament en lrsquoobra de Jan Van Eyck El

matrimoni Arnolfini

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

CARACTERIacuteSTICA (una entre moltes altres)

1- insercioacute context histograveric (1 pt)

11- primera generacioacute primitius flamencs

12- biografia de lrsquoautor

Jan van Eyck (Maaseyck 1390 - Bruges

1441)

bull Se li atribueix la invencioacute de la pintura

a lrsquooli va ser el pintor meacutes cegravelebre de

lrsquoescola dels primitius flamencs La

base de la seva pintura va ser el color i

el refinament propis del gogravetic

internacional sobretot de la miniatura

bull Sersquon desconeix el seu aprenentatge i

les primeres dades que sersquon tenen soacuten de

1422 quan va entrar al servei de Joan

de Baviera a lrsquoHaia El 1425 van Eyck

es va traslladar a Lille com a pintor de la

cort del duc de Borgonya Felip III el

Bo

bull Sota la seva proteccioacute va dur a terme

missions diplomagravetiques importants als

regnes de Castella i Portugal

bull A partir del 1430 es va establir a

Bruges i va exercir una notable

influegravencia en la pintura flamenca

posterior

12- BIOGRAFIA

JAN VAN EYCK

JAN VAN EYCK

VERGE AMB CANOgraveNIC VAN DER PAELE

Maaseyck 1390 - Bruges 1441

MARGARITA

LrsquoHOME DEL TURBANT VERMELL

RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI

VERGE DEL CANCELLER ROLIN

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

Ell descalccedil amb

capell i vestits

obscurs pren amb la

seva magrave esquerra la de

la seva futura esposa

Giovanna i amb lrsquoaltra

fa senyal drsquoacceptacioacute

o de beneir Ella amb

un vestit drsquoabundants

plecs i coberta amb

un toca blanca deixa

descansar la magrave lliure

sobre el ventre

mentre un petit ca ens

mira des dels seus

peus La parella vesteix

amb un luxe que fa

pensar en una posicioacute

social elevada Crida

lrsquoatencioacute el tocat que

deixa veure una front

molt ampla era moda

que les dones es

rasuraven aixiacute en

aquesta egravepoca

21- TEMAgraveTICA

Escena drsquouna

parella a lrsquointerior

drsquouna petita

habitacioacute Primer

pla els

protagonistes

Giovanna i

Giovanni Arnolfini

ric mercader italiagrave

emigrat als Paiumlsos

Baixos retratats

agafats de la magrave

durant la cerimogravenia

de les seves noces

Fins el Concili de

Trento el sagrament

matrimonial era

oficiat pels mateixos

contraents El dos de

procedegravencia italiana

srsquointegraren ben

aviat en la societat

flamenca

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICO I ICONOGRAgraveFIC (2 pt)

bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb

Giovanonna Cenanni

bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va

pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se

Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes

perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia

bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una

superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior

en realitat a la del marit

bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar

amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-

la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila

bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una

representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un

LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA

21- TEMAgraveTICA

Lrsquohome i la dona

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

1) Un llenccedil de simbolisme

ocult En una lectura meacutes

atenta de lrsquoobra veiem que

lrsquoescena teacute per una part un

significant religioacutes representa

la celebracioacute del sagrament

del matrimoni de la parella i el

quadre pot ser interpretat com

un acta matrimonial de la

cerimogravenia perograve per una altra

part cada objecte cada detall

teacute la seva progravepia identitat

semagraventica

Varietats de significats de

la multitud de detalls que

aparentment no tenen

importagravencia perograve que en

conegraveixer-los donen una

nova dimensioacute al quadre i

que ens va revelar lrsquoexpert

en Histograveria de lrsquoart Erwin

Panofsky qui va

interpretar lrsquoobra com una

almiddotlegoria del matrimoni

i de la maternitat

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va

aconseguir una concograverdia de forma espai llum

i color que mai no sarribaria a superar sinoacute

que tambeacute va demostrar com el principi del

simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits

entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art

sacrerdquo

mdash Erwin Panofsky (1934)

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el

matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna

bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne

bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva

virginitat

bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral

de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)

aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes

ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva

culminacioacute com a doacutena (maternitat)

PRIMER LLOC

LECTURA

2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS

bull La ROBA reforccedila el missatge encara que

lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o

com a miacutenim primaveral porten pesades

tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute

socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri

els acabats finals de pell de marta

particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes

vestit de colors vius i alegres amb punys

drsquoermini complementats amb un collaret

diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor

bull El color verd era un dels preferits per a les

noces ja que feia falta un tint car i per tant

era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la

fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de

noces) No estagrave embarassada la seva actitud

es limita a delatar el ventre que aleshores es

tenia per una de les parts meacutes belles del

cos Es pot pensar que el seu posat i

lexagerada curvatura del ventre suggereixin la

fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho

estava

SEGON

bull Multitud de detalls i objectes sembla que

apareixen sense justificacioacute aparent com si

manquessin dimportagravencia encara que tot el que

conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove

parella des de la roba i els mobles fins la fruita

a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta

parella sembla haver recopilat objectes de molts

paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia

Anglaterra Franccedila etc

bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer

amistat o negocis amb empresaris de tota

Europa

bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una

ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest

mercader que protagonitza el quadre tindria

relacions amb tots ells i va arribar a ser

conseller del duc de Borgonya (Felip III)

bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes

tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME

OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra

bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial

(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de

minuciosos objectes

bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute

hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos

amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma

solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica

del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un

costum flamenc encendre una espelma el primer dia del

casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix

sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent

presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE

I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU

bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute

eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra

bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta

descansen unes peces de fruita

22- SIMBOLISME OCULT

Enfront de la finestra a

lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila

i a la dreta de la composicioacute

apareix un LLIT amb

dosser o baldaquiacute vestit

amb teles drsquoun vermell

intens que fa referegravencia a

lrsquoASPECTE CARNAL DEL

MATRIMONI (en el seu

sentit sagrat)

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la

reialesa i la noblesa amb la

continuiumltat del llinatge i del cognom

bull Representa el lloc on es neix i es

mor

bull Els teixits vermells simbolitzen la

passioacute a meacutes de proporcionar un

poderoacutes contrast cromagravetic amb el

verd de la indumentagraveria femenina

bull En qualsevol cas era costum de

lrsquoegravepoca a les cases acomodades de

Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on

es rebien les visites Encara que en

general srsquousaven per seure

ocasionalment era tambeacute el lloc on les

mares acabades de parir rebien amb

el nounat les felicitacions de familiars i

amics

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

2- ICONOGRAFIA

bull Situat al darrere de la capccedilalera del

llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o

el mateix capccedilal del llit on tallada en la

fusta es veu la talla drsquouna dona amb un

drac als peus Eacutes probable que sigui

Santa Margalida (aquesta PATRONA

DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)

latribut de la qual eacutes el drac perograve per

lescombreta o borla que hi ha al costat

podria ser Santa Marta PATRONA DE

LA LLAR que comparteix idegraventic

atribut

bull La llum de la finestra oberta

que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i

transparent fa referegravencia a la

PURESA de la DONA la

finestra teacute peces de vidre de

colors en lloc de materials

opacs com la fusta o el cartroacute

demostracioacute de lrsquoalt estatus

social del matrimoni ja que el

vidre era un material

extremadament valuoacutes que

nomeacutes es podien permetre els

adinerats

bull Posteriorment seragrave un motiu

recurrent en tots els pintors

flamencs Estem davant drsquouna

de les primeres escenes

drsquointerior de les moltes que

reproduiragrave la pintura flamenca

i holandesa fins els grans

mestres del segle XVII

sobretot Vermeer de Delft en

els seus quadres drsquointerior

SIMBOLISME OCULT

LECTURA

Vermeer de

Delft

Donzella abocant llet

Escola

Holandesa

- Lectora en blau (1662-66)

- La jove de la perla (1665)

- Almiddotlota llegint una carta

- La taxadora de perles (62-66)

- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)

- Lrsquo encaixera (1669)

- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)

- Lrsquoart de la pintura o el Taller del

pintor (1666)

bull Les taronges importades del

sud eren un luxe al nord

drsquoEuropa cosa que simbolitza la

riquesa de la famiacutelia i la

prosperitat econogravemica que els

espera o potser almiddotludeix a

lrsquoorigen mediterrani dels

retratats

bull Conegudes com ldquopomes

drsquoAdamrdquo representen a meacutes a

meacutes la fruita prohibida de

lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del

malrdquo en almiddotlusioacute al pecat

original de la luxuacuteria motiu de

la pegraverdua de la gragravecia

bull Els instints pecaminosos de

la humanitat es santifiquen

mitjanccedilant el ritual del

matrimoni cristiagrave

SIMBOLISME OCULT

bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha

un mirall de vidre convex que

presideix lrsquoescena en ell es veuen

reflectits no tan sols les figures del

dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave

es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un

personatge vestit de blau identificat

pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre

i un jove de vermell situats amb dos

en la llinda de la porta drsquoentrada

bull Al costat del mirall es veu un rosari de

comptes de cristall de gran bellesa i a

dalt una inscripcioacute del pintor que diu

Johannes de Eyck fuir hic 1434

(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)

El mirall eacutes un dels millors exemples de

la minuciositat microscogravepica

aconseguida per Jan van Eyck (mesura

55 cm i cada una de les deu escenes de

la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)

Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE

DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la

Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el

PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la

humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de

Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin

Panofsky

La seva presegravencia suggereix que la

interpretacioacute del quadre ha deacutesser

cristiana i espiritual aixiacute com legal i

recorda el sacrifici que han de suportar

els esposos

Aquests petits miralls convexos eren

molt populars en aquella egravepoca

sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per

espantar la mala sort Sovint es trobaven

al costat de finestres i portes per cercar

efectes lluminosos a les estances

Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix

el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller

El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de

la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota

Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de

comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants

Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del

matrimoni (speculum sine macula)

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 13: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

bull PERSPECTIVA La profunditat ja estagrave

molt aconseguida en els quadres de

lrsquoescola flamenca ja que utilitzaven la

perspectiva lineal com es pot veure

clarament en lrsquoobra de Jan Van Eyck El

matrimoni Arnolfini

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

CARACTERIacuteSTICA (una entre moltes altres)

1- insercioacute context histograveric (1 pt)

11- primera generacioacute primitius flamencs

12- biografia de lrsquoautor

Jan van Eyck (Maaseyck 1390 - Bruges

1441)

bull Se li atribueix la invencioacute de la pintura

a lrsquooli va ser el pintor meacutes cegravelebre de

lrsquoescola dels primitius flamencs La

base de la seva pintura va ser el color i

el refinament propis del gogravetic

internacional sobretot de la miniatura

bull Sersquon desconeix el seu aprenentatge i

les primeres dades que sersquon tenen soacuten de

1422 quan va entrar al servei de Joan

de Baviera a lrsquoHaia El 1425 van Eyck

es va traslladar a Lille com a pintor de la

cort del duc de Borgonya Felip III el

Bo

bull Sota la seva proteccioacute va dur a terme

missions diplomagravetiques importants als

regnes de Castella i Portugal

bull A partir del 1430 es va establir a

Bruges i va exercir una notable

influegravencia en la pintura flamenca

posterior

12- BIOGRAFIA

JAN VAN EYCK

JAN VAN EYCK

VERGE AMB CANOgraveNIC VAN DER PAELE

Maaseyck 1390 - Bruges 1441

MARGARITA

LrsquoHOME DEL TURBANT VERMELL

RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI

VERGE DEL CANCELLER ROLIN

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

Ell descalccedil amb

capell i vestits

obscurs pren amb la

seva magrave esquerra la de

la seva futura esposa

Giovanna i amb lrsquoaltra

fa senyal drsquoacceptacioacute

o de beneir Ella amb

un vestit drsquoabundants

plecs i coberta amb

un toca blanca deixa

descansar la magrave lliure

sobre el ventre

mentre un petit ca ens

mira des dels seus

peus La parella vesteix

amb un luxe que fa

pensar en una posicioacute

social elevada Crida

lrsquoatencioacute el tocat que

deixa veure una front

molt ampla era moda

que les dones es

rasuraven aixiacute en

aquesta egravepoca

21- TEMAgraveTICA

Escena drsquouna

parella a lrsquointerior

drsquouna petita

habitacioacute Primer

pla els

protagonistes

Giovanna i

Giovanni Arnolfini

ric mercader italiagrave

emigrat als Paiumlsos

Baixos retratats

agafats de la magrave

durant la cerimogravenia

de les seves noces

Fins el Concili de

Trento el sagrament

matrimonial era

oficiat pels mateixos

contraents El dos de

procedegravencia italiana

srsquointegraren ben

aviat en la societat

flamenca

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICO I ICONOGRAgraveFIC (2 pt)

bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb

Giovanonna Cenanni

bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va

pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se

Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes

perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia

bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una

superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior

en realitat a la del marit

bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar

amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-

la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila

bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una

representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un

LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA

21- TEMAgraveTICA

Lrsquohome i la dona

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

1) Un llenccedil de simbolisme

ocult En una lectura meacutes

atenta de lrsquoobra veiem que

lrsquoescena teacute per una part un

significant religioacutes representa

la celebracioacute del sagrament

del matrimoni de la parella i el

quadre pot ser interpretat com

un acta matrimonial de la

cerimogravenia perograve per una altra

part cada objecte cada detall

teacute la seva progravepia identitat

semagraventica

Varietats de significats de

la multitud de detalls que

aparentment no tenen

importagravencia perograve que en

conegraveixer-los donen una

nova dimensioacute al quadre i

que ens va revelar lrsquoexpert

en Histograveria de lrsquoart Erwin

Panofsky qui va

interpretar lrsquoobra com una

almiddotlegoria del matrimoni

i de la maternitat

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va

aconseguir una concograverdia de forma espai llum

i color que mai no sarribaria a superar sinoacute

que tambeacute va demostrar com el principi del

simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits

entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art

sacrerdquo

mdash Erwin Panofsky (1934)

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el

matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna

bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne

bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva

virginitat

bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral

de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)

aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes

ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva

culminacioacute com a doacutena (maternitat)

PRIMER LLOC

LECTURA

2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS

bull La ROBA reforccedila el missatge encara que

lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o

com a miacutenim primaveral porten pesades

tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute

socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri

els acabats finals de pell de marta

particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes

vestit de colors vius i alegres amb punys

drsquoermini complementats amb un collaret

diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor

bull El color verd era un dels preferits per a les

noces ja que feia falta un tint car i per tant

era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la

fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de

noces) No estagrave embarassada la seva actitud

es limita a delatar el ventre que aleshores es

tenia per una de les parts meacutes belles del

cos Es pot pensar que el seu posat i

lexagerada curvatura del ventre suggereixin la

fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho

estava

SEGON

bull Multitud de detalls i objectes sembla que

apareixen sense justificacioacute aparent com si

manquessin dimportagravencia encara que tot el que

conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove

parella des de la roba i els mobles fins la fruita

a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta

parella sembla haver recopilat objectes de molts

paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia

Anglaterra Franccedila etc

bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer

amistat o negocis amb empresaris de tota

Europa

bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una

ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest

mercader que protagonitza el quadre tindria

relacions amb tots ells i va arribar a ser

conseller del duc de Borgonya (Felip III)

bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes

tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME

OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra

bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial

(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de

minuciosos objectes

bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute

hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos

amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma

solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica

del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un

costum flamenc encendre una espelma el primer dia del

casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix

sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent

presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE

I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU

bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute

eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra

bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta

descansen unes peces de fruita

22- SIMBOLISME OCULT

Enfront de la finestra a

lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila

i a la dreta de la composicioacute

apareix un LLIT amb

dosser o baldaquiacute vestit

amb teles drsquoun vermell

intens que fa referegravencia a

lrsquoASPECTE CARNAL DEL

MATRIMONI (en el seu

sentit sagrat)

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la

reialesa i la noblesa amb la

continuiumltat del llinatge i del cognom

bull Representa el lloc on es neix i es

mor

bull Els teixits vermells simbolitzen la

passioacute a meacutes de proporcionar un

poderoacutes contrast cromagravetic amb el

verd de la indumentagraveria femenina

bull En qualsevol cas era costum de

lrsquoegravepoca a les cases acomodades de

Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on

es rebien les visites Encara que en

general srsquousaven per seure

ocasionalment era tambeacute el lloc on les

mares acabades de parir rebien amb

el nounat les felicitacions de familiars i

amics

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

2- ICONOGRAFIA

bull Situat al darrere de la capccedilalera del

llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o

el mateix capccedilal del llit on tallada en la

fusta es veu la talla drsquouna dona amb un

drac als peus Eacutes probable que sigui

Santa Margalida (aquesta PATRONA

DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)

latribut de la qual eacutes el drac perograve per

lescombreta o borla que hi ha al costat

podria ser Santa Marta PATRONA DE

LA LLAR que comparteix idegraventic

atribut

bull La llum de la finestra oberta

que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i

transparent fa referegravencia a la

PURESA de la DONA la

finestra teacute peces de vidre de

colors en lloc de materials

opacs com la fusta o el cartroacute

demostracioacute de lrsquoalt estatus

social del matrimoni ja que el

vidre era un material

extremadament valuoacutes que

nomeacutes es podien permetre els

adinerats

bull Posteriorment seragrave un motiu

recurrent en tots els pintors

flamencs Estem davant drsquouna

de les primeres escenes

drsquointerior de les moltes que

reproduiragrave la pintura flamenca

i holandesa fins els grans

mestres del segle XVII

sobretot Vermeer de Delft en

els seus quadres drsquointerior

SIMBOLISME OCULT

LECTURA

Vermeer de

Delft

Donzella abocant llet

Escola

Holandesa

- Lectora en blau (1662-66)

- La jove de la perla (1665)

- Almiddotlota llegint una carta

- La taxadora de perles (62-66)

- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)

- Lrsquo encaixera (1669)

- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)

- Lrsquoart de la pintura o el Taller del

pintor (1666)

bull Les taronges importades del

sud eren un luxe al nord

drsquoEuropa cosa que simbolitza la

riquesa de la famiacutelia i la

prosperitat econogravemica que els

espera o potser almiddotludeix a

lrsquoorigen mediterrani dels

retratats

bull Conegudes com ldquopomes

drsquoAdamrdquo representen a meacutes a

meacutes la fruita prohibida de

lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del

malrdquo en almiddotlusioacute al pecat

original de la luxuacuteria motiu de

la pegraverdua de la gragravecia

bull Els instints pecaminosos de

la humanitat es santifiquen

mitjanccedilant el ritual del

matrimoni cristiagrave

SIMBOLISME OCULT

bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha

un mirall de vidre convex que

presideix lrsquoescena en ell es veuen

reflectits no tan sols les figures del

dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave

es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un

personatge vestit de blau identificat

pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre

i un jove de vermell situats amb dos

en la llinda de la porta drsquoentrada

bull Al costat del mirall es veu un rosari de

comptes de cristall de gran bellesa i a

dalt una inscripcioacute del pintor que diu

Johannes de Eyck fuir hic 1434

(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)

El mirall eacutes un dels millors exemples de

la minuciositat microscogravepica

aconseguida per Jan van Eyck (mesura

55 cm i cada una de les deu escenes de

la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)

Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE

DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la

Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el

PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la

humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de

Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin

Panofsky

La seva presegravencia suggereix que la

interpretacioacute del quadre ha deacutesser

cristiana i espiritual aixiacute com legal i

recorda el sacrifici que han de suportar

els esposos

Aquests petits miralls convexos eren

molt populars en aquella egravepoca

sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per

espantar la mala sort Sovint es trobaven

al costat de finestres i portes per cercar

efectes lluminosos a les estances

Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix

el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller

El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de

la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota

Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de

comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants

Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del

matrimoni (speculum sine macula)

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 14: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

1- insercioacute context histograveric (1 pt)

11- primera generacioacute primitius flamencs

12- biografia de lrsquoautor

Jan van Eyck (Maaseyck 1390 - Bruges

1441)

bull Se li atribueix la invencioacute de la pintura

a lrsquooli va ser el pintor meacutes cegravelebre de

lrsquoescola dels primitius flamencs La

base de la seva pintura va ser el color i

el refinament propis del gogravetic

internacional sobretot de la miniatura

bull Sersquon desconeix el seu aprenentatge i

les primeres dades que sersquon tenen soacuten de

1422 quan va entrar al servei de Joan

de Baviera a lrsquoHaia El 1425 van Eyck

es va traslladar a Lille com a pintor de la

cort del duc de Borgonya Felip III el

Bo

bull Sota la seva proteccioacute va dur a terme

missions diplomagravetiques importants als

regnes de Castella i Portugal

bull A partir del 1430 es va establir a

Bruges i va exercir una notable

influegravencia en la pintura flamenca

posterior

12- BIOGRAFIA

JAN VAN EYCK

JAN VAN EYCK

VERGE AMB CANOgraveNIC VAN DER PAELE

Maaseyck 1390 - Bruges 1441

MARGARITA

LrsquoHOME DEL TURBANT VERMELL

RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI

VERGE DEL CANCELLER ROLIN

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

Ell descalccedil amb

capell i vestits

obscurs pren amb la

seva magrave esquerra la de

la seva futura esposa

Giovanna i amb lrsquoaltra

fa senyal drsquoacceptacioacute

o de beneir Ella amb

un vestit drsquoabundants

plecs i coberta amb

un toca blanca deixa

descansar la magrave lliure

sobre el ventre

mentre un petit ca ens

mira des dels seus

peus La parella vesteix

amb un luxe que fa

pensar en una posicioacute

social elevada Crida

lrsquoatencioacute el tocat que

deixa veure una front

molt ampla era moda

que les dones es

rasuraven aixiacute en

aquesta egravepoca

21- TEMAgraveTICA

Escena drsquouna

parella a lrsquointerior

drsquouna petita

habitacioacute Primer

pla els

protagonistes

Giovanna i

Giovanni Arnolfini

ric mercader italiagrave

emigrat als Paiumlsos

Baixos retratats

agafats de la magrave

durant la cerimogravenia

de les seves noces

Fins el Concili de

Trento el sagrament

matrimonial era

oficiat pels mateixos

contraents El dos de

procedegravencia italiana

srsquointegraren ben

aviat en la societat

flamenca

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICO I ICONOGRAgraveFIC (2 pt)

bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb

Giovanonna Cenanni

bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va

pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se

Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes

perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia

bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una

superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior

en realitat a la del marit

bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar

amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-

la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila

bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una

representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un

LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA

21- TEMAgraveTICA

Lrsquohome i la dona

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

1) Un llenccedil de simbolisme

ocult En una lectura meacutes

atenta de lrsquoobra veiem que

lrsquoescena teacute per una part un

significant religioacutes representa

la celebracioacute del sagrament

del matrimoni de la parella i el

quadre pot ser interpretat com

un acta matrimonial de la

cerimogravenia perograve per una altra

part cada objecte cada detall

teacute la seva progravepia identitat

semagraventica

Varietats de significats de

la multitud de detalls que

aparentment no tenen

importagravencia perograve que en

conegraveixer-los donen una

nova dimensioacute al quadre i

que ens va revelar lrsquoexpert

en Histograveria de lrsquoart Erwin

Panofsky qui va

interpretar lrsquoobra com una

almiddotlegoria del matrimoni

i de la maternitat

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va

aconseguir una concograverdia de forma espai llum

i color que mai no sarribaria a superar sinoacute

que tambeacute va demostrar com el principi del

simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits

entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art

sacrerdquo

mdash Erwin Panofsky (1934)

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el

matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna

bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne

bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva

virginitat

bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral

de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)

aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes

ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva

culminacioacute com a doacutena (maternitat)

PRIMER LLOC

LECTURA

2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS

bull La ROBA reforccedila el missatge encara que

lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o

com a miacutenim primaveral porten pesades

tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute

socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri

els acabats finals de pell de marta

particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes

vestit de colors vius i alegres amb punys

drsquoermini complementats amb un collaret

diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor

bull El color verd era un dels preferits per a les

noces ja que feia falta un tint car i per tant

era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la

fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de

noces) No estagrave embarassada la seva actitud

es limita a delatar el ventre que aleshores es

tenia per una de les parts meacutes belles del

cos Es pot pensar que el seu posat i

lexagerada curvatura del ventre suggereixin la

fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho

estava

SEGON

bull Multitud de detalls i objectes sembla que

apareixen sense justificacioacute aparent com si

manquessin dimportagravencia encara que tot el que

conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove

parella des de la roba i els mobles fins la fruita

a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta

parella sembla haver recopilat objectes de molts

paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia

Anglaterra Franccedila etc

bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer

amistat o negocis amb empresaris de tota

Europa

bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una

ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest

mercader que protagonitza el quadre tindria

relacions amb tots ells i va arribar a ser

conseller del duc de Borgonya (Felip III)

bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes

tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME

OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra

bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial

(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de

minuciosos objectes

bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute

hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos

amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma

solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica

del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un

costum flamenc encendre una espelma el primer dia del

casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix

sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent

presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE

I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU

bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute

eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra

bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta

descansen unes peces de fruita

22- SIMBOLISME OCULT

Enfront de la finestra a

lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila

i a la dreta de la composicioacute

apareix un LLIT amb

dosser o baldaquiacute vestit

amb teles drsquoun vermell

intens que fa referegravencia a

lrsquoASPECTE CARNAL DEL

MATRIMONI (en el seu

sentit sagrat)

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la

reialesa i la noblesa amb la

continuiumltat del llinatge i del cognom

bull Representa el lloc on es neix i es

mor

bull Els teixits vermells simbolitzen la

passioacute a meacutes de proporcionar un

poderoacutes contrast cromagravetic amb el

verd de la indumentagraveria femenina

bull En qualsevol cas era costum de

lrsquoegravepoca a les cases acomodades de

Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on

es rebien les visites Encara que en

general srsquousaven per seure

ocasionalment era tambeacute el lloc on les

mares acabades de parir rebien amb

el nounat les felicitacions de familiars i

amics

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

2- ICONOGRAFIA

bull Situat al darrere de la capccedilalera del

llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o

el mateix capccedilal del llit on tallada en la

fusta es veu la talla drsquouna dona amb un

drac als peus Eacutes probable que sigui

Santa Margalida (aquesta PATRONA

DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)

latribut de la qual eacutes el drac perograve per

lescombreta o borla que hi ha al costat

podria ser Santa Marta PATRONA DE

LA LLAR que comparteix idegraventic

atribut

bull La llum de la finestra oberta

que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i

transparent fa referegravencia a la

PURESA de la DONA la

finestra teacute peces de vidre de

colors en lloc de materials

opacs com la fusta o el cartroacute

demostracioacute de lrsquoalt estatus

social del matrimoni ja que el

vidre era un material

extremadament valuoacutes que

nomeacutes es podien permetre els

adinerats

bull Posteriorment seragrave un motiu

recurrent en tots els pintors

flamencs Estem davant drsquouna

de les primeres escenes

drsquointerior de les moltes que

reproduiragrave la pintura flamenca

i holandesa fins els grans

mestres del segle XVII

sobretot Vermeer de Delft en

els seus quadres drsquointerior

SIMBOLISME OCULT

LECTURA

Vermeer de

Delft

Donzella abocant llet

Escola

Holandesa

- Lectora en blau (1662-66)

- La jove de la perla (1665)

- Almiddotlota llegint una carta

- La taxadora de perles (62-66)

- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)

- Lrsquo encaixera (1669)

- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)

- Lrsquoart de la pintura o el Taller del

pintor (1666)

bull Les taronges importades del

sud eren un luxe al nord

drsquoEuropa cosa que simbolitza la

riquesa de la famiacutelia i la

prosperitat econogravemica que els

espera o potser almiddotludeix a

lrsquoorigen mediterrani dels

retratats

bull Conegudes com ldquopomes

drsquoAdamrdquo representen a meacutes a

meacutes la fruita prohibida de

lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del

malrdquo en almiddotlusioacute al pecat

original de la luxuacuteria motiu de

la pegraverdua de la gragravecia

bull Els instints pecaminosos de

la humanitat es santifiquen

mitjanccedilant el ritual del

matrimoni cristiagrave

SIMBOLISME OCULT

bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha

un mirall de vidre convex que

presideix lrsquoescena en ell es veuen

reflectits no tan sols les figures del

dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave

es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un

personatge vestit de blau identificat

pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre

i un jove de vermell situats amb dos

en la llinda de la porta drsquoentrada

bull Al costat del mirall es veu un rosari de

comptes de cristall de gran bellesa i a

dalt una inscripcioacute del pintor que diu

Johannes de Eyck fuir hic 1434

(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)

El mirall eacutes un dels millors exemples de

la minuciositat microscogravepica

aconseguida per Jan van Eyck (mesura

55 cm i cada una de les deu escenes de

la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)

Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE

DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la

Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el

PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la

humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de

Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin

Panofsky

La seva presegravencia suggereix que la

interpretacioacute del quadre ha deacutesser

cristiana i espiritual aixiacute com legal i

recorda el sacrifici que han de suportar

els esposos

Aquests petits miralls convexos eren

molt populars en aquella egravepoca

sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per

espantar la mala sort Sovint es trobaven

al costat de finestres i portes per cercar

efectes lluminosos a les estances

Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix

el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller

El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de

la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota

Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de

comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants

Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del

matrimoni (speculum sine macula)

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 15: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

Jan van Eyck (Maaseyck 1390 - Bruges

1441)

bull Se li atribueix la invencioacute de la pintura

a lrsquooli va ser el pintor meacutes cegravelebre de

lrsquoescola dels primitius flamencs La

base de la seva pintura va ser el color i

el refinament propis del gogravetic

internacional sobretot de la miniatura

bull Sersquon desconeix el seu aprenentatge i

les primeres dades que sersquon tenen soacuten de

1422 quan va entrar al servei de Joan

de Baviera a lrsquoHaia El 1425 van Eyck

es va traslladar a Lille com a pintor de la

cort del duc de Borgonya Felip III el

Bo

bull Sota la seva proteccioacute va dur a terme

missions diplomagravetiques importants als

regnes de Castella i Portugal

bull A partir del 1430 es va establir a

Bruges i va exercir una notable

influegravencia en la pintura flamenca

posterior

12- BIOGRAFIA

JAN VAN EYCK

JAN VAN EYCK

VERGE AMB CANOgraveNIC VAN DER PAELE

Maaseyck 1390 - Bruges 1441

MARGARITA

LrsquoHOME DEL TURBANT VERMELL

RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI

VERGE DEL CANCELLER ROLIN

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

Ell descalccedil amb

capell i vestits

obscurs pren amb la

seva magrave esquerra la de

la seva futura esposa

Giovanna i amb lrsquoaltra

fa senyal drsquoacceptacioacute

o de beneir Ella amb

un vestit drsquoabundants

plecs i coberta amb

un toca blanca deixa

descansar la magrave lliure

sobre el ventre

mentre un petit ca ens

mira des dels seus

peus La parella vesteix

amb un luxe que fa

pensar en una posicioacute

social elevada Crida

lrsquoatencioacute el tocat que

deixa veure una front

molt ampla era moda

que les dones es

rasuraven aixiacute en

aquesta egravepoca

21- TEMAgraveTICA

Escena drsquouna

parella a lrsquointerior

drsquouna petita

habitacioacute Primer

pla els

protagonistes

Giovanna i

Giovanni Arnolfini

ric mercader italiagrave

emigrat als Paiumlsos

Baixos retratats

agafats de la magrave

durant la cerimogravenia

de les seves noces

Fins el Concili de

Trento el sagrament

matrimonial era

oficiat pels mateixos

contraents El dos de

procedegravencia italiana

srsquointegraren ben

aviat en la societat

flamenca

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICO I ICONOGRAgraveFIC (2 pt)

bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb

Giovanonna Cenanni

bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va

pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se

Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes

perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia

bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una

superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior

en realitat a la del marit

bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar

amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-

la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila

bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una

representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un

LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA

21- TEMAgraveTICA

Lrsquohome i la dona

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

1) Un llenccedil de simbolisme

ocult En una lectura meacutes

atenta de lrsquoobra veiem que

lrsquoescena teacute per una part un

significant religioacutes representa

la celebracioacute del sagrament

del matrimoni de la parella i el

quadre pot ser interpretat com

un acta matrimonial de la

cerimogravenia perograve per una altra

part cada objecte cada detall

teacute la seva progravepia identitat

semagraventica

Varietats de significats de

la multitud de detalls que

aparentment no tenen

importagravencia perograve que en

conegraveixer-los donen una

nova dimensioacute al quadre i

que ens va revelar lrsquoexpert

en Histograveria de lrsquoart Erwin

Panofsky qui va

interpretar lrsquoobra com una

almiddotlegoria del matrimoni

i de la maternitat

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va

aconseguir una concograverdia de forma espai llum

i color que mai no sarribaria a superar sinoacute

que tambeacute va demostrar com el principi del

simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits

entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art

sacrerdquo

mdash Erwin Panofsky (1934)

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el

matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna

bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne

bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva

virginitat

bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral

de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)

aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes

ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva

culminacioacute com a doacutena (maternitat)

PRIMER LLOC

LECTURA

2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS

bull La ROBA reforccedila el missatge encara que

lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o

com a miacutenim primaveral porten pesades

tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute

socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri

els acabats finals de pell de marta

particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes

vestit de colors vius i alegres amb punys

drsquoermini complementats amb un collaret

diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor

bull El color verd era un dels preferits per a les

noces ja que feia falta un tint car i per tant

era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la

fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de

noces) No estagrave embarassada la seva actitud

es limita a delatar el ventre que aleshores es

tenia per una de les parts meacutes belles del

cos Es pot pensar que el seu posat i

lexagerada curvatura del ventre suggereixin la

fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho

estava

SEGON

bull Multitud de detalls i objectes sembla que

apareixen sense justificacioacute aparent com si

manquessin dimportagravencia encara que tot el que

conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove

parella des de la roba i els mobles fins la fruita

a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta

parella sembla haver recopilat objectes de molts

paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia

Anglaterra Franccedila etc

bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer

amistat o negocis amb empresaris de tota

Europa

bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una

ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest

mercader que protagonitza el quadre tindria

relacions amb tots ells i va arribar a ser

conseller del duc de Borgonya (Felip III)

bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes

tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME

OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra

bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial

(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de

minuciosos objectes

bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute

hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos

amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma

solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica

del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un

costum flamenc encendre una espelma el primer dia del

casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix

sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent

presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE

I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU

bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute

eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra

bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta

descansen unes peces de fruita

22- SIMBOLISME OCULT

Enfront de la finestra a

lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila

i a la dreta de la composicioacute

apareix un LLIT amb

dosser o baldaquiacute vestit

amb teles drsquoun vermell

intens que fa referegravencia a

lrsquoASPECTE CARNAL DEL

MATRIMONI (en el seu

sentit sagrat)

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la

reialesa i la noblesa amb la

continuiumltat del llinatge i del cognom

bull Representa el lloc on es neix i es

mor

bull Els teixits vermells simbolitzen la

passioacute a meacutes de proporcionar un

poderoacutes contrast cromagravetic amb el

verd de la indumentagraveria femenina

bull En qualsevol cas era costum de

lrsquoegravepoca a les cases acomodades de

Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on

es rebien les visites Encara que en

general srsquousaven per seure

ocasionalment era tambeacute el lloc on les

mares acabades de parir rebien amb

el nounat les felicitacions de familiars i

amics

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

2- ICONOGRAFIA

bull Situat al darrere de la capccedilalera del

llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o

el mateix capccedilal del llit on tallada en la

fusta es veu la talla drsquouna dona amb un

drac als peus Eacutes probable que sigui

Santa Margalida (aquesta PATRONA

DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)

latribut de la qual eacutes el drac perograve per

lescombreta o borla que hi ha al costat

podria ser Santa Marta PATRONA DE

LA LLAR que comparteix idegraventic

atribut

bull La llum de la finestra oberta

que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i

transparent fa referegravencia a la

PURESA de la DONA la

finestra teacute peces de vidre de

colors en lloc de materials

opacs com la fusta o el cartroacute

demostracioacute de lrsquoalt estatus

social del matrimoni ja que el

vidre era un material

extremadament valuoacutes que

nomeacutes es podien permetre els

adinerats

bull Posteriorment seragrave un motiu

recurrent en tots els pintors

flamencs Estem davant drsquouna

de les primeres escenes

drsquointerior de les moltes que

reproduiragrave la pintura flamenca

i holandesa fins els grans

mestres del segle XVII

sobretot Vermeer de Delft en

els seus quadres drsquointerior

SIMBOLISME OCULT

LECTURA

Vermeer de

Delft

Donzella abocant llet

Escola

Holandesa

- Lectora en blau (1662-66)

- La jove de la perla (1665)

- Almiddotlota llegint una carta

- La taxadora de perles (62-66)

- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)

- Lrsquo encaixera (1669)

- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)

- Lrsquoart de la pintura o el Taller del

pintor (1666)

bull Les taronges importades del

sud eren un luxe al nord

drsquoEuropa cosa que simbolitza la

riquesa de la famiacutelia i la

prosperitat econogravemica que els

espera o potser almiddotludeix a

lrsquoorigen mediterrani dels

retratats

bull Conegudes com ldquopomes

drsquoAdamrdquo representen a meacutes a

meacutes la fruita prohibida de

lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del

malrdquo en almiddotlusioacute al pecat

original de la luxuacuteria motiu de

la pegraverdua de la gragravecia

bull Els instints pecaminosos de

la humanitat es santifiquen

mitjanccedilant el ritual del

matrimoni cristiagrave

SIMBOLISME OCULT

bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha

un mirall de vidre convex que

presideix lrsquoescena en ell es veuen

reflectits no tan sols les figures del

dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave

es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un

personatge vestit de blau identificat

pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre

i un jove de vermell situats amb dos

en la llinda de la porta drsquoentrada

bull Al costat del mirall es veu un rosari de

comptes de cristall de gran bellesa i a

dalt una inscripcioacute del pintor que diu

Johannes de Eyck fuir hic 1434

(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)

El mirall eacutes un dels millors exemples de

la minuciositat microscogravepica

aconseguida per Jan van Eyck (mesura

55 cm i cada una de les deu escenes de

la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)

Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE

DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la

Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el

PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la

humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de

Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin

Panofsky

La seva presegravencia suggereix que la

interpretacioacute del quadre ha deacutesser

cristiana i espiritual aixiacute com legal i

recorda el sacrifici que han de suportar

els esposos

Aquests petits miralls convexos eren

molt populars en aquella egravepoca

sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per

espantar la mala sort Sovint es trobaven

al costat de finestres i portes per cercar

efectes lluminosos a les estances

Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix

el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller

El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de

la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota

Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de

comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants

Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del

matrimoni (speculum sine macula)

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 16: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

JAN VAN EYCK

VERGE AMB CANOgraveNIC VAN DER PAELE

Maaseyck 1390 - Bruges 1441

MARGARITA

LrsquoHOME DEL TURBANT VERMELL

RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI

VERGE DEL CANCELLER ROLIN

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

Ell descalccedil amb

capell i vestits

obscurs pren amb la

seva magrave esquerra la de

la seva futura esposa

Giovanna i amb lrsquoaltra

fa senyal drsquoacceptacioacute

o de beneir Ella amb

un vestit drsquoabundants

plecs i coberta amb

un toca blanca deixa

descansar la magrave lliure

sobre el ventre

mentre un petit ca ens

mira des dels seus

peus La parella vesteix

amb un luxe que fa

pensar en una posicioacute

social elevada Crida

lrsquoatencioacute el tocat que

deixa veure una front

molt ampla era moda

que les dones es

rasuraven aixiacute en

aquesta egravepoca

21- TEMAgraveTICA

Escena drsquouna

parella a lrsquointerior

drsquouna petita

habitacioacute Primer

pla els

protagonistes

Giovanna i

Giovanni Arnolfini

ric mercader italiagrave

emigrat als Paiumlsos

Baixos retratats

agafats de la magrave

durant la cerimogravenia

de les seves noces

Fins el Concili de

Trento el sagrament

matrimonial era

oficiat pels mateixos

contraents El dos de

procedegravencia italiana

srsquointegraren ben

aviat en la societat

flamenca

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICO I ICONOGRAgraveFIC (2 pt)

bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb

Giovanonna Cenanni

bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va

pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se

Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes

perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia

bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una

superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior

en realitat a la del marit

bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar

amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-

la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila

bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una

representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un

LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA

21- TEMAgraveTICA

Lrsquohome i la dona

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

1) Un llenccedil de simbolisme

ocult En una lectura meacutes

atenta de lrsquoobra veiem que

lrsquoescena teacute per una part un

significant religioacutes representa

la celebracioacute del sagrament

del matrimoni de la parella i el

quadre pot ser interpretat com

un acta matrimonial de la

cerimogravenia perograve per una altra

part cada objecte cada detall

teacute la seva progravepia identitat

semagraventica

Varietats de significats de

la multitud de detalls que

aparentment no tenen

importagravencia perograve que en

conegraveixer-los donen una

nova dimensioacute al quadre i

que ens va revelar lrsquoexpert

en Histograveria de lrsquoart Erwin

Panofsky qui va

interpretar lrsquoobra com una

almiddotlegoria del matrimoni

i de la maternitat

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va

aconseguir una concograverdia de forma espai llum

i color que mai no sarribaria a superar sinoacute

que tambeacute va demostrar com el principi del

simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits

entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art

sacrerdquo

mdash Erwin Panofsky (1934)

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el

matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna

bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne

bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva

virginitat

bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral

de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)

aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes

ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva

culminacioacute com a doacutena (maternitat)

PRIMER LLOC

LECTURA

2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS

bull La ROBA reforccedila el missatge encara que

lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o

com a miacutenim primaveral porten pesades

tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute

socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri

els acabats finals de pell de marta

particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes

vestit de colors vius i alegres amb punys

drsquoermini complementats amb un collaret

diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor

bull El color verd era un dels preferits per a les

noces ja que feia falta un tint car i per tant

era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la

fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de

noces) No estagrave embarassada la seva actitud

es limita a delatar el ventre que aleshores es

tenia per una de les parts meacutes belles del

cos Es pot pensar que el seu posat i

lexagerada curvatura del ventre suggereixin la

fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho

estava

SEGON

bull Multitud de detalls i objectes sembla que

apareixen sense justificacioacute aparent com si

manquessin dimportagravencia encara que tot el que

conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove

parella des de la roba i els mobles fins la fruita

a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta

parella sembla haver recopilat objectes de molts

paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia

Anglaterra Franccedila etc

bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer

amistat o negocis amb empresaris de tota

Europa

bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una

ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest

mercader que protagonitza el quadre tindria

relacions amb tots ells i va arribar a ser

conseller del duc de Borgonya (Felip III)

bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes

tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME

OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra

bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial

(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de

minuciosos objectes

bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute

hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos

amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma

solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica

del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un

costum flamenc encendre una espelma el primer dia del

casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix

sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent

presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE

I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU

bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute

eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra

bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta

descansen unes peces de fruita

22- SIMBOLISME OCULT

Enfront de la finestra a

lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila

i a la dreta de la composicioacute

apareix un LLIT amb

dosser o baldaquiacute vestit

amb teles drsquoun vermell

intens que fa referegravencia a

lrsquoASPECTE CARNAL DEL

MATRIMONI (en el seu

sentit sagrat)

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la

reialesa i la noblesa amb la

continuiumltat del llinatge i del cognom

bull Representa el lloc on es neix i es

mor

bull Els teixits vermells simbolitzen la

passioacute a meacutes de proporcionar un

poderoacutes contrast cromagravetic amb el

verd de la indumentagraveria femenina

bull En qualsevol cas era costum de

lrsquoegravepoca a les cases acomodades de

Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on

es rebien les visites Encara que en

general srsquousaven per seure

ocasionalment era tambeacute el lloc on les

mares acabades de parir rebien amb

el nounat les felicitacions de familiars i

amics

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

2- ICONOGRAFIA

bull Situat al darrere de la capccedilalera del

llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o

el mateix capccedilal del llit on tallada en la

fusta es veu la talla drsquouna dona amb un

drac als peus Eacutes probable que sigui

Santa Margalida (aquesta PATRONA

DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)

latribut de la qual eacutes el drac perograve per

lescombreta o borla que hi ha al costat

podria ser Santa Marta PATRONA DE

LA LLAR que comparteix idegraventic

atribut

bull La llum de la finestra oberta

que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i

transparent fa referegravencia a la

PURESA de la DONA la

finestra teacute peces de vidre de

colors en lloc de materials

opacs com la fusta o el cartroacute

demostracioacute de lrsquoalt estatus

social del matrimoni ja que el

vidre era un material

extremadament valuoacutes que

nomeacutes es podien permetre els

adinerats

bull Posteriorment seragrave un motiu

recurrent en tots els pintors

flamencs Estem davant drsquouna

de les primeres escenes

drsquointerior de les moltes que

reproduiragrave la pintura flamenca

i holandesa fins els grans

mestres del segle XVII

sobretot Vermeer de Delft en

els seus quadres drsquointerior

SIMBOLISME OCULT

LECTURA

Vermeer de

Delft

Donzella abocant llet

Escola

Holandesa

- Lectora en blau (1662-66)

- La jove de la perla (1665)

- Almiddotlota llegint una carta

- La taxadora de perles (62-66)

- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)

- Lrsquo encaixera (1669)

- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)

- Lrsquoart de la pintura o el Taller del

pintor (1666)

bull Les taronges importades del

sud eren un luxe al nord

drsquoEuropa cosa que simbolitza la

riquesa de la famiacutelia i la

prosperitat econogravemica que els

espera o potser almiddotludeix a

lrsquoorigen mediterrani dels

retratats

bull Conegudes com ldquopomes

drsquoAdamrdquo representen a meacutes a

meacutes la fruita prohibida de

lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del

malrdquo en almiddotlusioacute al pecat

original de la luxuacuteria motiu de

la pegraverdua de la gragravecia

bull Els instints pecaminosos de

la humanitat es santifiquen

mitjanccedilant el ritual del

matrimoni cristiagrave

SIMBOLISME OCULT

bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha

un mirall de vidre convex que

presideix lrsquoescena en ell es veuen

reflectits no tan sols les figures del

dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave

es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un

personatge vestit de blau identificat

pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre

i un jove de vermell situats amb dos

en la llinda de la porta drsquoentrada

bull Al costat del mirall es veu un rosari de

comptes de cristall de gran bellesa i a

dalt una inscripcioacute del pintor que diu

Johannes de Eyck fuir hic 1434

(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)

El mirall eacutes un dels millors exemples de

la minuciositat microscogravepica

aconseguida per Jan van Eyck (mesura

55 cm i cada una de les deu escenes de

la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)

Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE

DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la

Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el

PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la

humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de

Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin

Panofsky

La seva presegravencia suggereix que la

interpretacioacute del quadre ha deacutesser

cristiana i espiritual aixiacute com legal i

recorda el sacrifici que han de suportar

els esposos

Aquests petits miralls convexos eren

molt populars en aquella egravepoca

sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per

espantar la mala sort Sovint es trobaven

al costat de finestres i portes per cercar

efectes lluminosos a les estances

Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix

el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller

El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de

la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota

Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de

comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants

Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del

matrimoni (speculum sine macula)

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 17: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

Ell descalccedil amb

capell i vestits

obscurs pren amb la

seva magrave esquerra la de

la seva futura esposa

Giovanna i amb lrsquoaltra

fa senyal drsquoacceptacioacute

o de beneir Ella amb

un vestit drsquoabundants

plecs i coberta amb

un toca blanca deixa

descansar la magrave lliure

sobre el ventre

mentre un petit ca ens

mira des dels seus

peus La parella vesteix

amb un luxe que fa

pensar en una posicioacute

social elevada Crida

lrsquoatencioacute el tocat que

deixa veure una front

molt ampla era moda

que les dones es

rasuraven aixiacute en

aquesta egravepoca

21- TEMAgraveTICA

Escena drsquouna

parella a lrsquointerior

drsquouna petita

habitacioacute Primer

pla els

protagonistes

Giovanna i

Giovanni Arnolfini

ric mercader italiagrave

emigrat als Paiumlsos

Baixos retratats

agafats de la magrave

durant la cerimogravenia

de les seves noces

Fins el Concili de

Trento el sagrament

matrimonial era

oficiat pels mateixos

contraents El dos de

procedegravencia italiana

srsquointegraren ben

aviat en la societat

flamenca

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICO I ICONOGRAgraveFIC (2 pt)

bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb

Giovanonna Cenanni

bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va

pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se

Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes

perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia

bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una

superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior

en realitat a la del marit

bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar

amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-

la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila

bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una

representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un

LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA

21- TEMAgraveTICA

Lrsquohome i la dona

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

1) Un llenccedil de simbolisme

ocult En una lectura meacutes

atenta de lrsquoobra veiem que

lrsquoescena teacute per una part un

significant religioacutes representa

la celebracioacute del sagrament

del matrimoni de la parella i el

quadre pot ser interpretat com

un acta matrimonial de la

cerimogravenia perograve per una altra

part cada objecte cada detall

teacute la seva progravepia identitat

semagraventica

Varietats de significats de

la multitud de detalls que

aparentment no tenen

importagravencia perograve que en

conegraveixer-los donen una

nova dimensioacute al quadre i

que ens va revelar lrsquoexpert

en Histograveria de lrsquoart Erwin

Panofsky qui va

interpretar lrsquoobra com una

almiddotlegoria del matrimoni

i de la maternitat

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va

aconseguir una concograverdia de forma espai llum

i color que mai no sarribaria a superar sinoacute

que tambeacute va demostrar com el principi del

simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits

entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art

sacrerdquo

mdash Erwin Panofsky (1934)

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el

matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna

bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne

bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva

virginitat

bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral

de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)

aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes

ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva

culminacioacute com a doacutena (maternitat)

PRIMER LLOC

LECTURA

2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS

bull La ROBA reforccedila el missatge encara que

lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o

com a miacutenim primaveral porten pesades

tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute

socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri

els acabats finals de pell de marta

particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes

vestit de colors vius i alegres amb punys

drsquoermini complementats amb un collaret

diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor

bull El color verd era un dels preferits per a les

noces ja que feia falta un tint car i per tant

era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la

fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de

noces) No estagrave embarassada la seva actitud

es limita a delatar el ventre que aleshores es

tenia per una de les parts meacutes belles del

cos Es pot pensar que el seu posat i

lexagerada curvatura del ventre suggereixin la

fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho

estava

SEGON

bull Multitud de detalls i objectes sembla que

apareixen sense justificacioacute aparent com si

manquessin dimportagravencia encara que tot el que

conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove

parella des de la roba i els mobles fins la fruita

a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta

parella sembla haver recopilat objectes de molts

paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia

Anglaterra Franccedila etc

bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer

amistat o negocis amb empresaris de tota

Europa

bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una

ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest

mercader que protagonitza el quadre tindria

relacions amb tots ells i va arribar a ser

conseller del duc de Borgonya (Felip III)

bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes

tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME

OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra

bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial

(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de

minuciosos objectes

bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute

hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos

amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma

solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica

del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un

costum flamenc encendre una espelma el primer dia del

casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix

sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent

presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE

I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU

bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute

eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra

bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta

descansen unes peces de fruita

22- SIMBOLISME OCULT

Enfront de la finestra a

lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila

i a la dreta de la composicioacute

apareix un LLIT amb

dosser o baldaquiacute vestit

amb teles drsquoun vermell

intens que fa referegravencia a

lrsquoASPECTE CARNAL DEL

MATRIMONI (en el seu

sentit sagrat)

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la

reialesa i la noblesa amb la

continuiumltat del llinatge i del cognom

bull Representa el lloc on es neix i es

mor

bull Els teixits vermells simbolitzen la

passioacute a meacutes de proporcionar un

poderoacutes contrast cromagravetic amb el

verd de la indumentagraveria femenina

bull En qualsevol cas era costum de

lrsquoegravepoca a les cases acomodades de

Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on

es rebien les visites Encara que en

general srsquousaven per seure

ocasionalment era tambeacute el lloc on les

mares acabades de parir rebien amb

el nounat les felicitacions de familiars i

amics

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

2- ICONOGRAFIA

bull Situat al darrere de la capccedilalera del

llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o

el mateix capccedilal del llit on tallada en la

fusta es veu la talla drsquouna dona amb un

drac als peus Eacutes probable que sigui

Santa Margalida (aquesta PATRONA

DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)

latribut de la qual eacutes el drac perograve per

lescombreta o borla que hi ha al costat

podria ser Santa Marta PATRONA DE

LA LLAR que comparteix idegraventic

atribut

bull La llum de la finestra oberta

que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i

transparent fa referegravencia a la

PURESA de la DONA la

finestra teacute peces de vidre de

colors en lloc de materials

opacs com la fusta o el cartroacute

demostracioacute de lrsquoalt estatus

social del matrimoni ja que el

vidre era un material

extremadament valuoacutes que

nomeacutes es podien permetre els

adinerats

bull Posteriorment seragrave un motiu

recurrent en tots els pintors

flamencs Estem davant drsquouna

de les primeres escenes

drsquointerior de les moltes que

reproduiragrave la pintura flamenca

i holandesa fins els grans

mestres del segle XVII

sobretot Vermeer de Delft en

els seus quadres drsquointerior

SIMBOLISME OCULT

LECTURA

Vermeer de

Delft

Donzella abocant llet

Escola

Holandesa

- Lectora en blau (1662-66)

- La jove de la perla (1665)

- Almiddotlota llegint una carta

- La taxadora de perles (62-66)

- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)

- Lrsquo encaixera (1669)

- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)

- Lrsquoart de la pintura o el Taller del

pintor (1666)

bull Les taronges importades del

sud eren un luxe al nord

drsquoEuropa cosa que simbolitza la

riquesa de la famiacutelia i la

prosperitat econogravemica que els

espera o potser almiddotludeix a

lrsquoorigen mediterrani dels

retratats

bull Conegudes com ldquopomes

drsquoAdamrdquo representen a meacutes a

meacutes la fruita prohibida de

lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del

malrdquo en almiddotlusioacute al pecat

original de la luxuacuteria motiu de

la pegraverdua de la gragravecia

bull Els instints pecaminosos de

la humanitat es santifiquen

mitjanccedilant el ritual del

matrimoni cristiagrave

SIMBOLISME OCULT

bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha

un mirall de vidre convex que

presideix lrsquoescena en ell es veuen

reflectits no tan sols les figures del

dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave

es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un

personatge vestit de blau identificat

pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre

i un jove de vermell situats amb dos

en la llinda de la porta drsquoentrada

bull Al costat del mirall es veu un rosari de

comptes de cristall de gran bellesa i a

dalt una inscripcioacute del pintor que diu

Johannes de Eyck fuir hic 1434

(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)

El mirall eacutes un dels millors exemples de

la minuciositat microscogravepica

aconseguida per Jan van Eyck (mesura

55 cm i cada una de les deu escenes de

la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)

Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE

DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la

Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el

PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la

humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de

Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin

Panofsky

La seva presegravencia suggereix que la

interpretacioacute del quadre ha deacutesser

cristiana i espiritual aixiacute com legal i

recorda el sacrifici que han de suportar

els esposos

Aquests petits miralls convexos eren

molt populars en aquella egravepoca

sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per

espantar la mala sort Sovint es trobaven

al costat de finestres i portes per cercar

efectes lluminosos a les estances

Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix

el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller

El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de

la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota

Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de

comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants

Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del

matrimoni (speculum sine macula)

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 18: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

Ell descalccedil amb

capell i vestits

obscurs pren amb la

seva magrave esquerra la de

la seva futura esposa

Giovanna i amb lrsquoaltra

fa senyal drsquoacceptacioacute

o de beneir Ella amb

un vestit drsquoabundants

plecs i coberta amb

un toca blanca deixa

descansar la magrave lliure

sobre el ventre

mentre un petit ca ens

mira des dels seus

peus La parella vesteix

amb un luxe que fa

pensar en una posicioacute

social elevada Crida

lrsquoatencioacute el tocat que

deixa veure una front

molt ampla era moda

que les dones es

rasuraven aixiacute en

aquesta egravepoca

21- TEMAgraveTICA

Escena drsquouna

parella a lrsquointerior

drsquouna petita

habitacioacute Primer

pla els

protagonistes

Giovanna i

Giovanni Arnolfini

ric mercader italiagrave

emigrat als Paiumlsos

Baixos retratats

agafats de la magrave

durant la cerimogravenia

de les seves noces

Fins el Concili de

Trento el sagrament

matrimonial era

oficiat pels mateixos

contraents El dos de

procedegravencia italiana

srsquointegraren ben

aviat en la societat

flamenca

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICO I ICONOGRAgraveFIC (2 pt)

bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb

Giovanonna Cenanni

bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va

pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se

Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes

perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia

bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una

superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior

en realitat a la del marit

bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar

amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-

la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila

bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una

representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un

LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA

21- TEMAgraveTICA

Lrsquohome i la dona

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

1) Un llenccedil de simbolisme

ocult En una lectura meacutes

atenta de lrsquoobra veiem que

lrsquoescena teacute per una part un

significant religioacutes representa

la celebracioacute del sagrament

del matrimoni de la parella i el

quadre pot ser interpretat com

un acta matrimonial de la

cerimogravenia perograve per una altra

part cada objecte cada detall

teacute la seva progravepia identitat

semagraventica

Varietats de significats de

la multitud de detalls que

aparentment no tenen

importagravencia perograve que en

conegraveixer-los donen una

nova dimensioacute al quadre i

que ens va revelar lrsquoexpert

en Histograveria de lrsquoart Erwin

Panofsky qui va

interpretar lrsquoobra com una

almiddotlegoria del matrimoni

i de la maternitat

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va

aconseguir una concograverdia de forma espai llum

i color que mai no sarribaria a superar sinoacute

que tambeacute va demostrar com el principi del

simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits

entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art

sacrerdquo

mdash Erwin Panofsky (1934)

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el

matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna

bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne

bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva

virginitat

bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral

de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)

aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes

ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva

culminacioacute com a doacutena (maternitat)

PRIMER LLOC

LECTURA

2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS

bull La ROBA reforccedila el missatge encara que

lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o

com a miacutenim primaveral porten pesades

tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute

socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri

els acabats finals de pell de marta

particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes

vestit de colors vius i alegres amb punys

drsquoermini complementats amb un collaret

diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor

bull El color verd era un dels preferits per a les

noces ja que feia falta un tint car i per tant

era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la

fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de

noces) No estagrave embarassada la seva actitud

es limita a delatar el ventre que aleshores es

tenia per una de les parts meacutes belles del

cos Es pot pensar que el seu posat i

lexagerada curvatura del ventre suggereixin la

fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho

estava

SEGON

bull Multitud de detalls i objectes sembla que

apareixen sense justificacioacute aparent com si

manquessin dimportagravencia encara que tot el que

conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove

parella des de la roba i els mobles fins la fruita

a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta

parella sembla haver recopilat objectes de molts

paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia

Anglaterra Franccedila etc

bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer

amistat o negocis amb empresaris de tota

Europa

bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una

ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest

mercader que protagonitza el quadre tindria

relacions amb tots ells i va arribar a ser

conseller del duc de Borgonya (Felip III)

bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes

tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME

OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra

bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial

(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de

minuciosos objectes

bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute

hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos

amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma

solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica

del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un

costum flamenc encendre una espelma el primer dia del

casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix

sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent

presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE

I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU

bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute

eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra

bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta

descansen unes peces de fruita

22- SIMBOLISME OCULT

Enfront de la finestra a

lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila

i a la dreta de la composicioacute

apareix un LLIT amb

dosser o baldaquiacute vestit

amb teles drsquoun vermell

intens que fa referegravencia a

lrsquoASPECTE CARNAL DEL

MATRIMONI (en el seu

sentit sagrat)

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la

reialesa i la noblesa amb la

continuiumltat del llinatge i del cognom

bull Representa el lloc on es neix i es

mor

bull Els teixits vermells simbolitzen la

passioacute a meacutes de proporcionar un

poderoacutes contrast cromagravetic amb el

verd de la indumentagraveria femenina

bull En qualsevol cas era costum de

lrsquoegravepoca a les cases acomodades de

Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on

es rebien les visites Encara que en

general srsquousaven per seure

ocasionalment era tambeacute el lloc on les

mares acabades de parir rebien amb

el nounat les felicitacions de familiars i

amics

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

2- ICONOGRAFIA

bull Situat al darrere de la capccedilalera del

llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o

el mateix capccedilal del llit on tallada en la

fusta es veu la talla drsquouna dona amb un

drac als peus Eacutes probable que sigui

Santa Margalida (aquesta PATRONA

DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)

latribut de la qual eacutes el drac perograve per

lescombreta o borla que hi ha al costat

podria ser Santa Marta PATRONA DE

LA LLAR que comparteix idegraventic

atribut

bull La llum de la finestra oberta

que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i

transparent fa referegravencia a la

PURESA de la DONA la

finestra teacute peces de vidre de

colors en lloc de materials

opacs com la fusta o el cartroacute

demostracioacute de lrsquoalt estatus

social del matrimoni ja que el

vidre era un material

extremadament valuoacutes que

nomeacutes es podien permetre els

adinerats

bull Posteriorment seragrave un motiu

recurrent en tots els pintors

flamencs Estem davant drsquouna

de les primeres escenes

drsquointerior de les moltes que

reproduiragrave la pintura flamenca

i holandesa fins els grans

mestres del segle XVII

sobretot Vermeer de Delft en

els seus quadres drsquointerior

SIMBOLISME OCULT

LECTURA

Vermeer de

Delft

Donzella abocant llet

Escola

Holandesa

- Lectora en blau (1662-66)

- La jove de la perla (1665)

- Almiddotlota llegint una carta

- La taxadora de perles (62-66)

- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)

- Lrsquo encaixera (1669)

- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)

- Lrsquoart de la pintura o el Taller del

pintor (1666)

bull Les taronges importades del

sud eren un luxe al nord

drsquoEuropa cosa que simbolitza la

riquesa de la famiacutelia i la

prosperitat econogravemica que els

espera o potser almiddotludeix a

lrsquoorigen mediterrani dels

retratats

bull Conegudes com ldquopomes

drsquoAdamrdquo representen a meacutes a

meacutes la fruita prohibida de

lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del

malrdquo en almiddotlusioacute al pecat

original de la luxuacuteria motiu de

la pegraverdua de la gragravecia

bull Els instints pecaminosos de

la humanitat es santifiquen

mitjanccedilant el ritual del

matrimoni cristiagrave

SIMBOLISME OCULT

bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha

un mirall de vidre convex que

presideix lrsquoescena en ell es veuen

reflectits no tan sols les figures del

dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave

es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un

personatge vestit de blau identificat

pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre

i un jove de vermell situats amb dos

en la llinda de la porta drsquoentrada

bull Al costat del mirall es veu un rosari de

comptes de cristall de gran bellesa i a

dalt una inscripcioacute del pintor que diu

Johannes de Eyck fuir hic 1434

(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)

El mirall eacutes un dels millors exemples de

la minuciositat microscogravepica

aconseguida per Jan van Eyck (mesura

55 cm i cada una de les deu escenes de

la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)

Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE

DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la

Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el

PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la

humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de

Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin

Panofsky

La seva presegravencia suggereix que la

interpretacioacute del quadre ha deacutesser

cristiana i espiritual aixiacute com legal i

recorda el sacrifici que han de suportar

els esposos

Aquests petits miralls convexos eren

molt populars en aquella egravepoca

sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per

espantar la mala sort Sovint es trobaven

al costat de finestres i portes per cercar

efectes lluminosos a les estances

Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix

el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller

El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de

la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota

Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de

comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants

Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del

matrimoni (speculum sine macula)

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 19: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

Ell descalccedil amb

capell i vestits

obscurs pren amb la

seva magrave esquerra la de

la seva futura esposa

Giovanna i amb lrsquoaltra

fa senyal drsquoacceptacioacute

o de beneir Ella amb

un vestit drsquoabundants

plecs i coberta amb

un toca blanca deixa

descansar la magrave lliure

sobre el ventre

mentre un petit ca ens

mira des dels seus

peus La parella vesteix

amb un luxe que fa

pensar en una posicioacute

social elevada Crida

lrsquoatencioacute el tocat que

deixa veure una front

molt ampla era moda

que les dones es

rasuraven aixiacute en

aquesta egravepoca

21- TEMAgraveTICA

Escena drsquouna

parella a lrsquointerior

drsquouna petita

habitacioacute Primer

pla els

protagonistes

Giovanna i

Giovanni Arnolfini

ric mercader italiagrave

emigrat als Paiumlsos

Baixos retratats

agafats de la magrave

durant la cerimogravenia

de les seves noces

Fins el Concili de

Trento el sagrament

matrimonial era

oficiat pels mateixos

contraents El dos de

procedegravencia italiana

srsquointegraren ben

aviat en la societat

flamenca

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICO I ICONOGRAgraveFIC (2 pt)

bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb

Giovanonna Cenanni

bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va

pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se

Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes

perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia

bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una

superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior

en realitat a la del marit

bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar

amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-

la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila

bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una

representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un

LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA

21- TEMAgraveTICA

Lrsquohome i la dona

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

1) Un llenccedil de simbolisme

ocult En una lectura meacutes

atenta de lrsquoobra veiem que

lrsquoescena teacute per una part un

significant religioacutes representa

la celebracioacute del sagrament

del matrimoni de la parella i el

quadre pot ser interpretat com

un acta matrimonial de la

cerimogravenia perograve per una altra

part cada objecte cada detall

teacute la seva progravepia identitat

semagraventica

Varietats de significats de

la multitud de detalls que

aparentment no tenen

importagravencia perograve que en

conegraveixer-los donen una

nova dimensioacute al quadre i

que ens va revelar lrsquoexpert

en Histograveria de lrsquoart Erwin

Panofsky qui va

interpretar lrsquoobra com una

almiddotlegoria del matrimoni

i de la maternitat

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va

aconseguir una concograverdia de forma espai llum

i color que mai no sarribaria a superar sinoacute

que tambeacute va demostrar com el principi del

simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits

entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art

sacrerdquo

mdash Erwin Panofsky (1934)

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el

matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna

bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne

bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva

virginitat

bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral

de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)

aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes

ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva

culminacioacute com a doacutena (maternitat)

PRIMER LLOC

LECTURA

2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS

bull La ROBA reforccedila el missatge encara que

lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o

com a miacutenim primaveral porten pesades

tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute

socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri

els acabats finals de pell de marta

particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes

vestit de colors vius i alegres amb punys

drsquoermini complementats amb un collaret

diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor

bull El color verd era un dels preferits per a les

noces ja que feia falta un tint car i per tant

era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la

fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de

noces) No estagrave embarassada la seva actitud

es limita a delatar el ventre que aleshores es

tenia per una de les parts meacutes belles del

cos Es pot pensar que el seu posat i

lexagerada curvatura del ventre suggereixin la

fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho

estava

SEGON

bull Multitud de detalls i objectes sembla que

apareixen sense justificacioacute aparent com si

manquessin dimportagravencia encara que tot el que

conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove

parella des de la roba i els mobles fins la fruita

a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta

parella sembla haver recopilat objectes de molts

paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia

Anglaterra Franccedila etc

bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer

amistat o negocis amb empresaris de tota

Europa

bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una

ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest

mercader que protagonitza el quadre tindria

relacions amb tots ells i va arribar a ser

conseller del duc de Borgonya (Felip III)

bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes

tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME

OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra

bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial

(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de

minuciosos objectes

bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute

hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos

amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma

solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica

del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un

costum flamenc encendre una espelma el primer dia del

casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix

sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent

presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE

I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU

bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute

eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra

bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta

descansen unes peces de fruita

22- SIMBOLISME OCULT

Enfront de la finestra a

lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila

i a la dreta de la composicioacute

apareix un LLIT amb

dosser o baldaquiacute vestit

amb teles drsquoun vermell

intens que fa referegravencia a

lrsquoASPECTE CARNAL DEL

MATRIMONI (en el seu

sentit sagrat)

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la

reialesa i la noblesa amb la

continuiumltat del llinatge i del cognom

bull Representa el lloc on es neix i es

mor

bull Els teixits vermells simbolitzen la

passioacute a meacutes de proporcionar un

poderoacutes contrast cromagravetic amb el

verd de la indumentagraveria femenina

bull En qualsevol cas era costum de

lrsquoegravepoca a les cases acomodades de

Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on

es rebien les visites Encara que en

general srsquousaven per seure

ocasionalment era tambeacute el lloc on les

mares acabades de parir rebien amb

el nounat les felicitacions de familiars i

amics

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

2- ICONOGRAFIA

bull Situat al darrere de la capccedilalera del

llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o

el mateix capccedilal del llit on tallada en la

fusta es veu la talla drsquouna dona amb un

drac als peus Eacutes probable que sigui

Santa Margalida (aquesta PATRONA

DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)

latribut de la qual eacutes el drac perograve per

lescombreta o borla que hi ha al costat

podria ser Santa Marta PATRONA DE

LA LLAR que comparteix idegraventic

atribut

bull La llum de la finestra oberta

que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i

transparent fa referegravencia a la

PURESA de la DONA la

finestra teacute peces de vidre de

colors en lloc de materials

opacs com la fusta o el cartroacute

demostracioacute de lrsquoalt estatus

social del matrimoni ja que el

vidre era un material

extremadament valuoacutes que

nomeacutes es podien permetre els

adinerats

bull Posteriorment seragrave un motiu

recurrent en tots els pintors

flamencs Estem davant drsquouna

de les primeres escenes

drsquointerior de les moltes que

reproduiragrave la pintura flamenca

i holandesa fins els grans

mestres del segle XVII

sobretot Vermeer de Delft en

els seus quadres drsquointerior

SIMBOLISME OCULT

LECTURA

Vermeer de

Delft

Donzella abocant llet

Escola

Holandesa

- Lectora en blau (1662-66)

- La jove de la perla (1665)

- Almiddotlota llegint una carta

- La taxadora de perles (62-66)

- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)

- Lrsquo encaixera (1669)

- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)

- Lrsquoart de la pintura o el Taller del

pintor (1666)

bull Les taronges importades del

sud eren un luxe al nord

drsquoEuropa cosa que simbolitza la

riquesa de la famiacutelia i la

prosperitat econogravemica que els

espera o potser almiddotludeix a

lrsquoorigen mediterrani dels

retratats

bull Conegudes com ldquopomes

drsquoAdamrdquo representen a meacutes a

meacutes la fruita prohibida de

lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del

malrdquo en almiddotlusioacute al pecat

original de la luxuacuteria motiu de

la pegraverdua de la gragravecia

bull Els instints pecaminosos de

la humanitat es santifiquen

mitjanccedilant el ritual del

matrimoni cristiagrave

SIMBOLISME OCULT

bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha

un mirall de vidre convex que

presideix lrsquoescena en ell es veuen

reflectits no tan sols les figures del

dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave

es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un

personatge vestit de blau identificat

pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre

i un jove de vermell situats amb dos

en la llinda de la porta drsquoentrada

bull Al costat del mirall es veu un rosari de

comptes de cristall de gran bellesa i a

dalt una inscripcioacute del pintor que diu

Johannes de Eyck fuir hic 1434

(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)

El mirall eacutes un dels millors exemples de

la minuciositat microscogravepica

aconseguida per Jan van Eyck (mesura

55 cm i cada una de les deu escenes de

la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)

Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE

DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la

Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el

PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la

humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de

Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin

Panofsky

La seva presegravencia suggereix que la

interpretacioacute del quadre ha deacutesser

cristiana i espiritual aixiacute com legal i

recorda el sacrifici que han de suportar

els esposos

Aquests petits miralls convexos eren

molt populars en aquella egravepoca

sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per

espantar la mala sort Sovint es trobaven

al costat de finestres i portes per cercar

efectes lluminosos a les estances

Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix

el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller

El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de

la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota

Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de

comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants

Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del

matrimoni (speculum sine macula)

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 20: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

bull Tot i que sembla una escena ben concreta el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb

Giovanonna Cenanni

bull Segons alguns autors no eacutes del tot correcte argumenten que en lrsquoegravepoca que es va

pintar el quadre (1434) nrsquohi havia dos joves germans Arnolfini en situacioacute de casar-se

Giovanni i Michele ambdos pertanyien lrsquoalta burgesia comercial resident en Flandes

perograve provenien de la ciutat de Lucca en Itagravelia

bull Es basen en quegrave el gest del marit en prendre la magrave de la seva esposa implica una

superioritat social sobre la dona i de ser Giovanonna aquesta era de classe superior

en realitat a la del marit

bull Per aixograve els investigadors apunten que es tractava de Michele donat que es va casar

amb Elisabeth de famiacutelia desconeguda cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-

la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixenccedila

bull Sigui com sigui tot i que a primera vista sembla un quadre de costums una

representacioacute de la vida quotidiana srsquohi poden trobar molts significats perquegrave eacutes un

LLENCcedil DE SIMBOLISME OCULT LECTURA

21- TEMAgraveTICA

Lrsquohome i la dona

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

1) Un llenccedil de simbolisme

ocult En una lectura meacutes

atenta de lrsquoobra veiem que

lrsquoescena teacute per una part un

significant religioacutes representa

la celebracioacute del sagrament

del matrimoni de la parella i el

quadre pot ser interpretat com

un acta matrimonial de la

cerimogravenia perograve per una altra

part cada objecte cada detall

teacute la seva progravepia identitat

semagraventica

Varietats de significats de

la multitud de detalls que

aparentment no tenen

importagravencia perograve que en

conegraveixer-los donen una

nova dimensioacute al quadre i

que ens va revelar lrsquoexpert

en Histograveria de lrsquoart Erwin

Panofsky qui va

interpretar lrsquoobra com una

almiddotlegoria del matrimoni

i de la maternitat

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va

aconseguir una concograverdia de forma espai llum

i color que mai no sarribaria a superar sinoacute

que tambeacute va demostrar com el principi del

simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits

entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art

sacrerdquo

mdash Erwin Panofsky (1934)

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el

matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna

bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne

bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva

virginitat

bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral

de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)

aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes

ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva

culminacioacute com a doacutena (maternitat)

PRIMER LLOC

LECTURA

2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS

bull La ROBA reforccedila el missatge encara que

lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o

com a miacutenim primaveral porten pesades

tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute

socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri

els acabats finals de pell de marta

particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes

vestit de colors vius i alegres amb punys

drsquoermini complementats amb un collaret

diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor

bull El color verd era un dels preferits per a les

noces ja que feia falta un tint car i per tant

era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la

fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de

noces) No estagrave embarassada la seva actitud

es limita a delatar el ventre que aleshores es

tenia per una de les parts meacutes belles del

cos Es pot pensar que el seu posat i

lexagerada curvatura del ventre suggereixin la

fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho

estava

SEGON

bull Multitud de detalls i objectes sembla que

apareixen sense justificacioacute aparent com si

manquessin dimportagravencia encara que tot el que

conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove

parella des de la roba i els mobles fins la fruita

a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta

parella sembla haver recopilat objectes de molts

paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia

Anglaterra Franccedila etc

bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer

amistat o negocis amb empresaris de tota

Europa

bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una

ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest

mercader que protagonitza el quadre tindria

relacions amb tots ells i va arribar a ser

conseller del duc de Borgonya (Felip III)

bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes

tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME

OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra

bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial

(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de

minuciosos objectes

bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute

hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos

amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma

solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica

del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un

costum flamenc encendre una espelma el primer dia del

casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix

sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent

presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE

I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU

bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute

eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra

bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta

descansen unes peces de fruita

22- SIMBOLISME OCULT

Enfront de la finestra a

lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila

i a la dreta de la composicioacute

apareix un LLIT amb

dosser o baldaquiacute vestit

amb teles drsquoun vermell

intens que fa referegravencia a

lrsquoASPECTE CARNAL DEL

MATRIMONI (en el seu

sentit sagrat)

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la

reialesa i la noblesa amb la

continuiumltat del llinatge i del cognom

bull Representa el lloc on es neix i es

mor

bull Els teixits vermells simbolitzen la

passioacute a meacutes de proporcionar un

poderoacutes contrast cromagravetic amb el

verd de la indumentagraveria femenina

bull En qualsevol cas era costum de

lrsquoegravepoca a les cases acomodades de

Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on

es rebien les visites Encara que en

general srsquousaven per seure

ocasionalment era tambeacute el lloc on les

mares acabades de parir rebien amb

el nounat les felicitacions de familiars i

amics

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

2- ICONOGRAFIA

bull Situat al darrere de la capccedilalera del

llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o

el mateix capccedilal del llit on tallada en la

fusta es veu la talla drsquouna dona amb un

drac als peus Eacutes probable que sigui

Santa Margalida (aquesta PATRONA

DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)

latribut de la qual eacutes el drac perograve per

lescombreta o borla que hi ha al costat

podria ser Santa Marta PATRONA DE

LA LLAR que comparteix idegraventic

atribut

bull La llum de la finestra oberta

que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i

transparent fa referegravencia a la

PURESA de la DONA la

finestra teacute peces de vidre de

colors en lloc de materials

opacs com la fusta o el cartroacute

demostracioacute de lrsquoalt estatus

social del matrimoni ja que el

vidre era un material

extremadament valuoacutes que

nomeacutes es podien permetre els

adinerats

bull Posteriorment seragrave un motiu

recurrent en tots els pintors

flamencs Estem davant drsquouna

de les primeres escenes

drsquointerior de les moltes que

reproduiragrave la pintura flamenca

i holandesa fins els grans

mestres del segle XVII

sobretot Vermeer de Delft en

els seus quadres drsquointerior

SIMBOLISME OCULT

LECTURA

Vermeer de

Delft

Donzella abocant llet

Escola

Holandesa

- Lectora en blau (1662-66)

- La jove de la perla (1665)

- Almiddotlota llegint una carta

- La taxadora de perles (62-66)

- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)

- Lrsquo encaixera (1669)

- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)

- Lrsquoart de la pintura o el Taller del

pintor (1666)

bull Les taronges importades del

sud eren un luxe al nord

drsquoEuropa cosa que simbolitza la

riquesa de la famiacutelia i la

prosperitat econogravemica que els

espera o potser almiddotludeix a

lrsquoorigen mediterrani dels

retratats

bull Conegudes com ldquopomes

drsquoAdamrdquo representen a meacutes a

meacutes la fruita prohibida de

lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del

malrdquo en almiddotlusioacute al pecat

original de la luxuacuteria motiu de

la pegraverdua de la gragravecia

bull Els instints pecaminosos de

la humanitat es santifiquen

mitjanccedilant el ritual del

matrimoni cristiagrave

SIMBOLISME OCULT

bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha

un mirall de vidre convex que

presideix lrsquoescena en ell es veuen

reflectits no tan sols les figures del

dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave

es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un

personatge vestit de blau identificat

pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre

i un jove de vermell situats amb dos

en la llinda de la porta drsquoentrada

bull Al costat del mirall es veu un rosari de

comptes de cristall de gran bellesa i a

dalt una inscripcioacute del pintor que diu

Johannes de Eyck fuir hic 1434

(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)

El mirall eacutes un dels millors exemples de

la minuciositat microscogravepica

aconseguida per Jan van Eyck (mesura

55 cm i cada una de les deu escenes de

la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)

Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE

DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la

Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el

PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la

humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de

Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin

Panofsky

La seva presegravencia suggereix que la

interpretacioacute del quadre ha deacutesser

cristiana i espiritual aixiacute com legal i

recorda el sacrifici que han de suportar

els esposos

Aquests petits miralls convexos eren

molt populars en aquella egravepoca

sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per

espantar la mala sort Sovint es trobaven

al costat de finestres i portes per cercar

efectes lluminosos a les estances

Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix

el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller

El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de

la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota

Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de

comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants

Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del

matrimoni (speculum sine macula)

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 21: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

Lrsquohome i la dona

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

1) Un llenccedil de simbolisme

ocult En una lectura meacutes

atenta de lrsquoobra veiem que

lrsquoescena teacute per una part un

significant religioacutes representa

la celebracioacute del sagrament

del matrimoni de la parella i el

quadre pot ser interpretat com

un acta matrimonial de la

cerimogravenia perograve per una altra

part cada objecte cada detall

teacute la seva progravepia identitat

semagraventica

Varietats de significats de

la multitud de detalls que

aparentment no tenen

importagravencia perograve que en

conegraveixer-los donen una

nova dimensioacute al quadre i

que ens va revelar lrsquoexpert

en Histograveria de lrsquoart Erwin

Panofsky qui va

interpretar lrsquoobra com una

almiddotlegoria del matrimoni

i de la maternitat

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va

aconseguir una concograverdia de forma espai llum

i color que mai no sarribaria a superar sinoacute

que tambeacute va demostrar com el principi del

simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits

entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art

sacrerdquo

mdash Erwin Panofsky (1934)

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el

matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna

bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne

bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva

virginitat

bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral

de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)

aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes

ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva

culminacioacute com a doacutena (maternitat)

PRIMER LLOC

LECTURA

2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS

bull La ROBA reforccedila el missatge encara que

lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o

com a miacutenim primaveral porten pesades

tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute

socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri

els acabats finals de pell de marta

particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes

vestit de colors vius i alegres amb punys

drsquoermini complementats amb un collaret

diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor

bull El color verd era un dels preferits per a les

noces ja que feia falta un tint car i per tant

era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la

fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de

noces) No estagrave embarassada la seva actitud

es limita a delatar el ventre que aleshores es

tenia per una de les parts meacutes belles del

cos Es pot pensar que el seu posat i

lexagerada curvatura del ventre suggereixin la

fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho

estava

SEGON

bull Multitud de detalls i objectes sembla que

apareixen sense justificacioacute aparent com si

manquessin dimportagravencia encara que tot el que

conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove

parella des de la roba i els mobles fins la fruita

a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta

parella sembla haver recopilat objectes de molts

paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia

Anglaterra Franccedila etc

bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer

amistat o negocis amb empresaris de tota

Europa

bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una

ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest

mercader que protagonitza el quadre tindria

relacions amb tots ells i va arribar a ser

conseller del duc de Borgonya (Felip III)

bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes

tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME

OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra

bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial

(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de

minuciosos objectes

bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute

hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos

amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma

solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica

del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un

costum flamenc encendre una espelma el primer dia del

casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix

sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent

presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE

I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU

bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute

eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra

bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta

descansen unes peces de fruita

22- SIMBOLISME OCULT

Enfront de la finestra a

lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila

i a la dreta de la composicioacute

apareix un LLIT amb

dosser o baldaquiacute vestit

amb teles drsquoun vermell

intens que fa referegravencia a

lrsquoASPECTE CARNAL DEL

MATRIMONI (en el seu

sentit sagrat)

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la

reialesa i la noblesa amb la

continuiumltat del llinatge i del cognom

bull Representa el lloc on es neix i es

mor

bull Els teixits vermells simbolitzen la

passioacute a meacutes de proporcionar un

poderoacutes contrast cromagravetic amb el

verd de la indumentagraveria femenina

bull En qualsevol cas era costum de

lrsquoegravepoca a les cases acomodades de

Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on

es rebien les visites Encara que en

general srsquousaven per seure

ocasionalment era tambeacute el lloc on les

mares acabades de parir rebien amb

el nounat les felicitacions de familiars i

amics

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

2- ICONOGRAFIA

bull Situat al darrere de la capccedilalera del

llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o

el mateix capccedilal del llit on tallada en la

fusta es veu la talla drsquouna dona amb un

drac als peus Eacutes probable que sigui

Santa Margalida (aquesta PATRONA

DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)

latribut de la qual eacutes el drac perograve per

lescombreta o borla que hi ha al costat

podria ser Santa Marta PATRONA DE

LA LLAR que comparteix idegraventic

atribut

bull La llum de la finestra oberta

que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i

transparent fa referegravencia a la

PURESA de la DONA la

finestra teacute peces de vidre de

colors en lloc de materials

opacs com la fusta o el cartroacute

demostracioacute de lrsquoalt estatus

social del matrimoni ja que el

vidre era un material

extremadament valuoacutes que

nomeacutes es podien permetre els

adinerats

bull Posteriorment seragrave un motiu

recurrent en tots els pintors

flamencs Estem davant drsquouna

de les primeres escenes

drsquointerior de les moltes que

reproduiragrave la pintura flamenca

i holandesa fins els grans

mestres del segle XVII

sobretot Vermeer de Delft en

els seus quadres drsquointerior

SIMBOLISME OCULT

LECTURA

Vermeer de

Delft

Donzella abocant llet

Escola

Holandesa

- Lectora en blau (1662-66)

- La jove de la perla (1665)

- Almiddotlota llegint una carta

- La taxadora de perles (62-66)

- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)

- Lrsquo encaixera (1669)

- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)

- Lrsquoart de la pintura o el Taller del

pintor (1666)

bull Les taronges importades del

sud eren un luxe al nord

drsquoEuropa cosa que simbolitza la

riquesa de la famiacutelia i la

prosperitat econogravemica que els

espera o potser almiddotludeix a

lrsquoorigen mediterrani dels

retratats

bull Conegudes com ldquopomes

drsquoAdamrdquo representen a meacutes a

meacutes la fruita prohibida de

lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del

malrdquo en almiddotlusioacute al pecat

original de la luxuacuteria motiu de

la pegraverdua de la gragravecia

bull Els instints pecaminosos de

la humanitat es santifiquen

mitjanccedilant el ritual del

matrimoni cristiagrave

SIMBOLISME OCULT

bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha

un mirall de vidre convex que

presideix lrsquoescena en ell es veuen

reflectits no tan sols les figures del

dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave

es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un

personatge vestit de blau identificat

pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre

i un jove de vermell situats amb dos

en la llinda de la porta drsquoentrada

bull Al costat del mirall es veu un rosari de

comptes de cristall de gran bellesa i a

dalt una inscripcioacute del pintor que diu

Johannes de Eyck fuir hic 1434

(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)

El mirall eacutes un dels millors exemples de

la minuciositat microscogravepica

aconseguida per Jan van Eyck (mesura

55 cm i cada una de les deu escenes de

la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)

Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE

DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la

Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el

PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la

humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de

Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin

Panofsky

La seva presegravencia suggereix que la

interpretacioacute del quadre ha deacutesser

cristiana i espiritual aixiacute com legal i

recorda el sacrifici que han de suportar

els esposos

Aquests petits miralls convexos eren

molt populars en aquella egravepoca

sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per

espantar la mala sort Sovint es trobaven

al costat de finestres i portes per cercar

efectes lluminosos a les estances

Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix

el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller

El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de

la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota

Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de

comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants

Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del

matrimoni (speculum sine macula)

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 22: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL I

ASPECTES ICONOgraveGRAgraveFICS (2 pt)

21- Temagravetica

22- Simbolisme ocult

1) Un llenccedil de simbolisme

ocult En una lectura meacutes

atenta de lrsquoobra veiem que

lrsquoescena teacute per una part un

significant religioacutes representa

la celebracioacute del sagrament

del matrimoni de la parella i el

quadre pot ser interpretat com

un acta matrimonial de la

cerimogravenia perograve per una altra

part cada objecte cada detall

teacute la seva progravepia identitat

semagraventica

Varietats de significats de

la multitud de detalls que

aparentment no tenen

importagravencia perograve que en

conegraveixer-los donen una

nova dimensioacute al quadre i

que ens va revelar lrsquoexpert

en Histograveria de lrsquoart Erwin

Panofsky qui va

interpretar lrsquoobra com una

almiddotlegoria del matrimoni

i de la maternitat

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va

aconseguir una concograverdia de forma espai llum

i color que mai no sarribaria a superar sinoacute

que tambeacute va demostrar com el principi del

simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits

entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art

sacrerdquo

mdash Erwin Panofsky (1934)

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el

matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna

bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne

bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva

virginitat

bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral

de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)

aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes

ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva

culminacioacute com a doacutena (maternitat)

PRIMER LLOC

LECTURA

2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS

bull La ROBA reforccedila el missatge encara que

lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o

com a miacutenim primaveral porten pesades

tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute

socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri

els acabats finals de pell de marta

particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes

vestit de colors vius i alegres amb punys

drsquoermini complementats amb un collaret

diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor

bull El color verd era un dels preferits per a les

noces ja que feia falta un tint car i per tant

era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la

fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de

noces) No estagrave embarassada la seva actitud

es limita a delatar el ventre que aleshores es

tenia per una de les parts meacutes belles del

cos Es pot pensar que el seu posat i

lexagerada curvatura del ventre suggereixin la

fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho

estava

SEGON

bull Multitud de detalls i objectes sembla que

apareixen sense justificacioacute aparent com si

manquessin dimportagravencia encara que tot el que

conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove

parella des de la roba i els mobles fins la fruita

a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta

parella sembla haver recopilat objectes de molts

paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia

Anglaterra Franccedila etc

bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer

amistat o negocis amb empresaris de tota

Europa

bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una

ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest

mercader que protagonitza el quadre tindria

relacions amb tots ells i va arribar a ser

conseller del duc de Borgonya (Felip III)

bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes

tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME

OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra

bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial

(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de

minuciosos objectes

bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute

hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos

amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma

solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica

del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un

costum flamenc encendre una espelma el primer dia del

casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix

sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent

presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE

I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU

bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute

eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra

bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta

descansen unes peces de fruita

22- SIMBOLISME OCULT

Enfront de la finestra a

lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila

i a la dreta de la composicioacute

apareix un LLIT amb

dosser o baldaquiacute vestit

amb teles drsquoun vermell

intens que fa referegravencia a

lrsquoASPECTE CARNAL DEL

MATRIMONI (en el seu

sentit sagrat)

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la

reialesa i la noblesa amb la

continuiumltat del llinatge i del cognom

bull Representa el lloc on es neix i es

mor

bull Els teixits vermells simbolitzen la

passioacute a meacutes de proporcionar un

poderoacutes contrast cromagravetic amb el

verd de la indumentagraveria femenina

bull En qualsevol cas era costum de

lrsquoegravepoca a les cases acomodades de

Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on

es rebien les visites Encara que en

general srsquousaven per seure

ocasionalment era tambeacute el lloc on les

mares acabades de parir rebien amb

el nounat les felicitacions de familiars i

amics

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

2- ICONOGRAFIA

bull Situat al darrere de la capccedilalera del

llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o

el mateix capccedilal del llit on tallada en la

fusta es veu la talla drsquouna dona amb un

drac als peus Eacutes probable que sigui

Santa Margalida (aquesta PATRONA

DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)

latribut de la qual eacutes el drac perograve per

lescombreta o borla que hi ha al costat

podria ser Santa Marta PATRONA DE

LA LLAR que comparteix idegraventic

atribut

bull La llum de la finestra oberta

que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i

transparent fa referegravencia a la

PURESA de la DONA la

finestra teacute peces de vidre de

colors en lloc de materials

opacs com la fusta o el cartroacute

demostracioacute de lrsquoalt estatus

social del matrimoni ja que el

vidre era un material

extremadament valuoacutes que

nomeacutes es podien permetre els

adinerats

bull Posteriorment seragrave un motiu

recurrent en tots els pintors

flamencs Estem davant drsquouna

de les primeres escenes

drsquointerior de les moltes que

reproduiragrave la pintura flamenca

i holandesa fins els grans

mestres del segle XVII

sobretot Vermeer de Delft en

els seus quadres drsquointerior

SIMBOLISME OCULT

LECTURA

Vermeer de

Delft

Donzella abocant llet

Escola

Holandesa

- Lectora en blau (1662-66)

- La jove de la perla (1665)

- Almiddotlota llegint una carta

- La taxadora de perles (62-66)

- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)

- Lrsquo encaixera (1669)

- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)

- Lrsquoart de la pintura o el Taller del

pintor (1666)

bull Les taronges importades del

sud eren un luxe al nord

drsquoEuropa cosa que simbolitza la

riquesa de la famiacutelia i la

prosperitat econogravemica que els

espera o potser almiddotludeix a

lrsquoorigen mediterrani dels

retratats

bull Conegudes com ldquopomes

drsquoAdamrdquo representen a meacutes a

meacutes la fruita prohibida de

lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del

malrdquo en almiddotlusioacute al pecat

original de la luxuacuteria motiu de

la pegraverdua de la gragravecia

bull Els instints pecaminosos de

la humanitat es santifiquen

mitjanccedilant el ritual del

matrimoni cristiagrave

SIMBOLISME OCULT

bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha

un mirall de vidre convex que

presideix lrsquoescena en ell es veuen

reflectits no tan sols les figures del

dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave

es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un

personatge vestit de blau identificat

pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre

i un jove de vermell situats amb dos

en la llinda de la porta drsquoentrada

bull Al costat del mirall es veu un rosari de

comptes de cristall de gran bellesa i a

dalt una inscripcioacute del pintor que diu

Johannes de Eyck fuir hic 1434

(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)

El mirall eacutes un dels millors exemples de

la minuciositat microscogravepica

aconseguida per Jan van Eyck (mesura

55 cm i cada una de les deu escenes de

la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)

Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE

DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la

Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el

PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la

humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de

Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin

Panofsky

La seva presegravencia suggereix que la

interpretacioacute del quadre ha deacutesser

cristiana i espiritual aixiacute com legal i

recorda el sacrifici que han de suportar

els esposos

Aquests petits miralls convexos eren

molt populars en aquella egravepoca

sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per

espantar la mala sort Sovint es trobaven

al costat de finestres i portes per cercar

efectes lluminosos a les estances

Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix

el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller

El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de

la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota

Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de

comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants

Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del

matrimoni (speculum sine macula)

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 23: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

1) Un llenccedil de simbolisme

ocult En una lectura meacutes

atenta de lrsquoobra veiem que

lrsquoescena teacute per una part un

significant religioacutes representa

la celebracioacute del sagrament

del matrimoni de la parella i el

quadre pot ser interpretat com

un acta matrimonial de la

cerimogravenia perograve per una altra

part cada objecte cada detall

teacute la seva progravepia identitat

semagraventica

Varietats de significats de

la multitud de detalls que

aparentment no tenen

importagravencia perograve que en

conegraveixer-los donen una

nova dimensioacute al quadre i

que ens va revelar lrsquoexpert

en Histograveria de lrsquoart Erwin

Panofsky qui va

interpretar lrsquoobra com una

almiddotlegoria del matrimoni

i de la maternitat

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va

aconseguir una concograverdia de forma espai llum

i color que mai no sarribaria a superar sinoacute

que tambeacute va demostrar com el principi del

simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits

entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art

sacrerdquo

mdash Erwin Panofsky (1934)

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el

matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna

bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne

bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva

virginitat

bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral

de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)

aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes

ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva

culminacioacute com a doacutena (maternitat)

PRIMER LLOC

LECTURA

2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS

bull La ROBA reforccedila el missatge encara que

lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o

com a miacutenim primaveral porten pesades

tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute

socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri

els acabats finals de pell de marta

particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes

vestit de colors vius i alegres amb punys

drsquoermini complementats amb un collaret

diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor

bull El color verd era un dels preferits per a les

noces ja que feia falta un tint car i per tant

era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la

fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de

noces) No estagrave embarassada la seva actitud

es limita a delatar el ventre que aleshores es

tenia per una de les parts meacutes belles del

cos Es pot pensar que el seu posat i

lexagerada curvatura del ventre suggereixin la

fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho

estava

SEGON

bull Multitud de detalls i objectes sembla que

apareixen sense justificacioacute aparent com si

manquessin dimportagravencia encara que tot el que

conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove

parella des de la roba i els mobles fins la fruita

a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta

parella sembla haver recopilat objectes de molts

paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia

Anglaterra Franccedila etc

bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer

amistat o negocis amb empresaris de tota

Europa

bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una

ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest

mercader que protagonitza el quadre tindria

relacions amb tots ells i va arribar a ser

conseller del duc de Borgonya (Felip III)

bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes

tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME

OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra

bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial

(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de

minuciosos objectes

bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute

hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos

amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma

solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica

del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un

costum flamenc encendre una espelma el primer dia del

casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix

sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent

presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE

I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU

bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute

eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra

bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta

descansen unes peces de fruita

22- SIMBOLISME OCULT

Enfront de la finestra a

lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila

i a la dreta de la composicioacute

apareix un LLIT amb

dosser o baldaquiacute vestit

amb teles drsquoun vermell

intens que fa referegravencia a

lrsquoASPECTE CARNAL DEL

MATRIMONI (en el seu

sentit sagrat)

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la

reialesa i la noblesa amb la

continuiumltat del llinatge i del cognom

bull Representa el lloc on es neix i es

mor

bull Els teixits vermells simbolitzen la

passioacute a meacutes de proporcionar un

poderoacutes contrast cromagravetic amb el

verd de la indumentagraveria femenina

bull En qualsevol cas era costum de

lrsquoegravepoca a les cases acomodades de

Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on

es rebien les visites Encara que en

general srsquousaven per seure

ocasionalment era tambeacute el lloc on les

mares acabades de parir rebien amb

el nounat les felicitacions de familiars i

amics

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

2- ICONOGRAFIA

bull Situat al darrere de la capccedilalera del

llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o

el mateix capccedilal del llit on tallada en la

fusta es veu la talla drsquouna dona amb un

drac als peus Eacutes probable que sigui

Santa Margalida (aquesta PATRONA

DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)

latribut de la qual eacutes el drac perograve per

lescombreta o borla que hi ha al costat

podria ser Santa Marta PATRONA DE

LA LLAR que comparteix idegraventic

atribut

bull La llum de la finestra oberta

que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i

transparent fa referegravencia a la

PURESA de la DONA la

finestra teacute peces de vidre de

colors en lloc de materials

opacs com la fusta o el cartroacute

demostracioacute de lrsquoalt estatus

social del matrimoni ja que el

vidre era un material

extremadament valuoacutes que

nomeacutes es podien permetre els

adinerats

bull Posteriorment seragrave un motiu

recurrent en tots els pintors

flamencs Estem davant drsquouna

de les primeres escenes

drsquointerior de les moltes que

reproduiragrave la pintura flamenca

i holandesa fins els grans

mestres del segle XVII

sobretot Vermeer de Delft en

els seus quadres drsquointerior

SIMBOLISME OCULT

LECTURA

Vermeer de

Delft

Donzella abocant llet

Escola

Holandesa

- Lectora en blau (1662-66)

- La jove de la perla (1665)

- Almiddotlota llegint una carta

- La taxadora de perles (62-66)

- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)

- Lrsquo encaixera (1669)

- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)

- Lrsquoart de la pintura o el Taller del

pintor (1666)

bull Les taronges importades del

sud eren un luxe al nord

drsquoEuropa cosa que simbolitza la

riquesa de la famiacutelia i la

prosperitat econogravemica que els

espera o potser almiddotludeix a

lrsquoorigen mediterrani dels

retratats

bull Conegudes com ldquopomes

drsquoAdamrdquo representen a meacutes a

meacutes la fruita prohibida de

lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del

malrdquo en almiddotlusioacute al pecat

original de la luxuacuteria motiu de

la pegraverdua de la gragravecia

bull Els instints pecaminosos de

la humanitat es santifiquen

mitjanccedilant el ritual del

matrimoni cristiagrave

SIMBOLISME OCULT

bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha

un mirall de vidre convex que

presideix lrsquoescena en ell es veuen

reflectits no tan sols les figures del

dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave

es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un

personatge vestit de blau identificat

pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre

i un jove de vermell situats amb dos

en la llinda de la porta drsquoentrada

bull Al costat del mirall es veu un rosari de

comptes de cristall de gran bellesa i a

dalt una inscripcioacute del pintor que diu

Johannes de Eyck fuir hic 1434

(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)

El mirall eacutes un dels millors exemples de

la minuciositat microscogravepica

aconseguida per Jan van Eyck (mesura

55 cm i cada una de les deu escenes de

la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)

Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE

DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la

Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el

PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la

humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de

Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin

Panofsky

La seva presegravencia suggereix que la

interpretacioacute del quadre ha deacutesser

cristiana i espiritual aixiacute com legal i

recorda el sacrifici que han de suportar

els esposos

Aquests petits miralls convexos eren

molt populars en aquella egravepoca

sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per

espantar la mala sort Sovint es trobaven

al costat de finestres i portes per cercar

efectes lluminosos a les estances

Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix

el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller

El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de

la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota

Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de

comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants

Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del

matrimoni (speculum sine macula)

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 24: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

En aquesta obra ldquoJan van Eyck no nomeacutes va

aconseguir una concograverdia de forma espai llum

i color que mai no sarribaria a superar sinoacute

que tambeacute va demostrar com el principi del

simbolisme dissimulat podia suprimir els liacutemits

entre retrat i narracioacute entre art profagrave i art

sacrerdquo

mdash Erwin Panofsky (1934)

2- ASPECTES ICONOGRAgraveFICS

bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el

matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna

bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne

bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva

virginitat

bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral

de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)

aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes

ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva

culminacioacute com a doacutena (maternitat)

PRIMER LLOC

LECTURA

2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS

bull La ROBA reforccedila el missatge encara que

lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o

com a miacutenim primaveral porten pesades

tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute

socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri

els acabats finals de pell de marta

particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes

vestit de colors vius i alegres amb punys

drsquoermini complementats amb un collaret

diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor

bull El color verd era un dels preferits per a les

noces ja que feia falta un tint car i per tant

era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la

fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de

noces) No estagrave embarassada la seva actitud

es limita a delatar el ventre que aleshores es

tenia per una de les parts meacutes belles del

cos Es pot pensar que el seu posat i

lexagerada curvatura del ventre suggereixin la

fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho

estava

SEGON

bull Multitud de detalls i objectes sembla que

apareixen sense justificacioacute aparent com si

manquessin dimportagravencia encara que tot el que

conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove

parella des de la roba i els mobles fins la fruita

a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta

parella sembla haver recopilat objectes de molts

paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia

Anglaterra Franccedila etc

bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer

amistat o negocis amb empresaris de tota

Europa

bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una

ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest

mercader que protagonitza el quadre tindria

relacions amb tots ells i va arribar a ser

conseller del duc de Borgonya (Felip III)

bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes

tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME

OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra

bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial

(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de

minuciosos objectes

bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute

hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos

amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma

solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica

del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un

costum flamenc encendre una espelma el primer dia del

casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix

sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent

presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE

I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU

bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute

eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra

bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta

descansen unes peces de fruita

22- SIMBOLISME OCULT

Enfront de la finestra a

lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila

i a la dreta de la composicioacute

apareix un LLIT amb

dosser o baldaquiacute vestit

amb teles drsquoun vermell

intens que fa referegravencia a

lrsquoASPECTE CARNAL DEL

MATRIMONI (en el seu

sentit sagrat)

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la

reialesa i la noblesa amb la

continuiumltat del llinatge i del cognom

bull Representa el lloc on es neix i es

mor

bull Els teixits vermells simbolitzen la

passioacute a meacutes de proporcionar un

poderoacutes contrast cromagravetic amb el

verd de la indumentagraveria femenina

bull En qualsevol cas era costum de

lrsquoegravepoca a les cases acomodades de

Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on

es rebien les visites Encara que en

general srsquousaven per seure

ocasionalment era tambeacute el lloc on les

mares acabades de parir rebien amb

el nounat les felicitacions de familiars i

amics

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

2- ICONOGRAFIA

bull Situat al darrere de la capccedilalera del

llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o

el mateix capccedilal del llit on tallada en la

fusta es veu la talla drsquouna dona amb un

drac als peus Eacutes probable que sigui

Santa Margalida (aquesta PATRONA

DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)

latribut de la qual eacutes el drac perograve per

lescombreta o borla que hi ha al costat

podria ser Santa Marta PATRONA DE

LA LLAR que comparteix idegraventic

atribut

bull La llum de la finestra oberta

que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i

transparent fa referegravencia a la

PURESA de la DONA la

finestra teacute peces de vidre de

colors en lloc de materials

opacs com la fusta o el cartroacute

demostracioacute de lrsquoalt estatus

social del matrimoni ja que el

vidre era un material

extremadament valuoacutes que

nomeacutes es podien permetre els

adinerats

bull Posteriorment seragrave un motiu

recurrent en tots els pintors

flamencs Estem davant drsquouna

de les primeres escenes

drsquointerior de les moltes que

reproduiragrave la pintura flamenca

i holandesa fins els grans

mestres del segle XVII

sobretot Vermeer de Delft en

els seus quadres drsquointerior

SIMBOLISME OCULT

LECTURA

Vermeer de

Delft

Donzella abocant llet

Escola

Holandesa

- Lectora en blau (1662-66)

- La jove de la perla (1665)

- Almiddotlota llegint una carta

- La taxadora de perles (62-66)

- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)

- Lrsquo encaixera (1669)

- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)

- Lrsquoart de la pintura o el Taller del

pintor (1666)

bull Les taronges importades del

sud eren un luxe al nord

drsquoEuropa cosa que simbolitza la

riquesa de la famiacutelia i la

prosperitat econogravemica que els

espera o potser almiddotludeix a

lrsquoorigen mediterrani dels

retratats

bull Conegudes com ldquopomes

drsquoAdamrdquo representen a meacutes a

meacutes la fruita prohibida de

lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del

malrdquo en almiddotlusioacute al pecat

original de la luxuacuteria motiu de

la pegraverdua de la gragravecia

bull Els instints pecaminosos de

la humanitat es santifiquen

mitjanccedilant el ritual del

matrimoni cristiagrave

SIMBOLISME OCULT

bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha

un mirall de vidre convex que

presideix lrsquoescena en ell es veuen

reflectits no tan sols les figures del

dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave

es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un

personatge vestit de blau identificat

pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre

i un jove de vermell situats amb dos

en la llinda de la porta drsquoentrada

bull Al costat del mirall es veu un rosari de

comptes de cristall de gran bellesa i a

dalt una inscripcioacute del pintor que diu

Johannes de Eyck fuir hic 1434

(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)

El mirall eacutes un dels millors exemples de

la minuciositat microscogravepica

aconseguida per Jan van Eyck (mesura

55 cm i cada una de les deu escenes de

la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)

Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE

DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la

Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el

PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la

humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de

Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin

Panofsky

La seva presegravencia suggereix que la

interpretacioacute del quadre ha deacutesser

cristiana i espiritual aixiacute com legal i

recorda el sacrifici que han de suportar

els esposos

Aquests petits miralls convexos eren

molt populars en aquella egravepoca

sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per

espantar la mala sort Sovint es trobaven

al costat de finestres i portes per cercar

efectes lluminosos a les estances

Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix

el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller

El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de

la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota

Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de

comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants

Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del

matrimoni (speculum sine macula)

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 25: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

bull La representacioacute dels esposos eacutes antagogravenica i revela els diferents papers en el

matrimoni i la societat de fa meacutes de 500 anys entre lrsquoEdat mitjana i lrsquoEdat moderna

bull Posicioacute dominant de lrsquohome per la seva postura frontal i el seu aspecte solemne

bull La dona recull el vestit a la manera de les verges antigues i simbolitza la seva

virginitat

bull Ell sever beneeix o potser jura (fides levata) en qualsevol cas ostenta el poder moral

de la casa (potestas) i sosteacute amb autoritat la magrave de la seva esposa (fides manualis)

aquesta ajup el cap en actitud submisa i posa la seva magrave esquerra en el seu voluminoacutes

ventre senyal pot eacutesser del seu embaragraves (que no eacutes real) que suposaria la seva

culminacioacute com a doacutena (maternitat)

PRIMER LLOC

LECTURA

2- ASPCTES ICONOGRAgraveFICS

bull La ROBA reforccedila el missatge encara que

lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o

com a miacutenim primaveral porten pesades

tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute

socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri

els acabats finals de pell de marta

particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes

vestit de colors vius i alegres amb punys

drsquoermini complementats amb un collaret

diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor

bull El color verd era un dels preferits per a les

noces ja que feia falta un tint car i per tant

era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la

fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de

noces) No estagrave embarassada la seva actitud

es limita a delatar el ventre que aleshores es

tenia per una de les parts meacutes belles del

cos Es pot pensar que el seu posat i

lexagerada curvatura del ventre suggereixin la

fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho

estava

SEGON

bull Multitud de detalls i objectes sembla que

apareixen sense justificacioacute aparent com si

manquessin dimportagravencia encara que tot el que

conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove

parella des de la roba i els mobles fins la fruita

a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta

parella sembla haver recopilat objectes de molts

paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia

Anglaterra Franccedila etc

bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer

amistat o negocis amb empresaris de tota

Europa

bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una

ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest

mercader que protagonitza el quadre tindria

relacions amb tots ells i va arribar a ser

conseller del duc de Borgonya (Felip III)

bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes

tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME

OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra

bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial

(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de

minuciosos objectes

bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute

hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos

amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma

solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica

del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un

costum flamenc encendre una espelma el primer dia del

casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix

sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent

presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE

I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU

bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute

eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra

bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta

descansen unes peces de fruita

22- SIMBOLISME OCULT

Enfront de la finestra a

lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila

i a la dreta de la composicioacute

apareix un LLIT amb

dosser o baldaquiacute vestit

amb teles drsquoun vermell

intens que fa referegravencia a

lrsquoASPECTE CARNAL DEL

MATRIMONI (en el seu

sentit sagrat)

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la

reialesa i la noblesa amb la

continuiumltat del llinatge i del cognom

bull Representa el lloc on es neix i es

mor

bull Els teixits vermells simbolitzen la

passioacute a meacutes de proporcionar un

poderoacutes contrast cromagravetic amb el

verd de la indumentagraveria femenina

bull En qualsevol cas era costum de

lrsquoegravepoca a les cases acomodades de

Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on

es rebien les visites Encara que en

general srsquousaven per seure

ocasionalment era tambeacute el lloc on les

mares acabades de parir rebien amb

el nounat les felicitacions de familiars i

amics

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

2- ICONOGRAFIA

bull Situat al darrere de la capccedilalera del

llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o

el mateix capccedilal del llit on tallada en la

fusta es veu la talla drsquouna dona amb un

drac als peus Eacutes probable que sigui

Santa Margalida (aquesta PATRONA

DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)

latribut de la qual eacutes el drac perograve per

lescombreta o borla que hi ha al costat

podria ser Santa Marta PATRONA DE

LA LLAR que comparteix idegraventic

atribut

bull La llum de la finestra oberta

que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i

transparent fa referegravencia a la

PURESA de la DONA la

finestra teacute peces de vidre de

colors en lloc de materials

opacs com la fusta o el cartroacute

demostracioacute de lrsquoalt estatus

social del matrimoni ja que el

vidre era un material

extremadament valuoacutes que

nomeacutes es podien permetre els

adinerats

bull Posteriorment seragrave un motiu

recurrent en tots els pintors

flamencs Estem davant drsquouna

de les primeres escenes

drsquointerior de les moltes que

reproduiragrave la pintura flamenca

i holandesa fins els grans

mestres del segle XVII

sobretot Vermeer de Delft en

els seus quadres drsquointerior

SIMBOLISME OCULT

LECTURA

Vermeer de

Delft

Donzella abocant llet

Escola

Holandesa

- Lectora en blau (1662-66)

- La jove de la perla (1665)

- Almiddotlota llegint una carta

- La taxadora de perles (62-66)

- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)

- Lrsquo encaixera (1669)

- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)

- Lrsquoart de la pintura o el Taller del

pintor (1666)

bull Les taronges importades del

sud eren un luxe al nord

drsquoEuropa cosa que simbolitza la

riquesa de la famiacutelia i la

prosperitat econogravemica que els

espera o potser almiddotludeix a

lrsquoorigen mediterrani dels

retratats

bull Conegudes com ldquopomes

drsquoAdamrdquo representen a meacutes a

meacutes la fruita prohibida de

lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del

malrdquo en almiddotlusioacute al pecat

original de la luxuacuteria motiu de

la pegraverdua de la gragravecia

bull Els instints pecaminosos de

la humanitat es santifiquen

mitjanccedilant el ritual del

matrimoni cristiagrave

SIMBOLISME OCULT

bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha

un mirall de vidre convex que

presideix lrsquoescena en ell es veuen

reflectits no tan sols les figures del

dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave

es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un

personatge vestit de blau identificat

pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre

i un jove de vermell situats amb dos

en la llinda de la porta drsquoentrada

bull Al costat del mirall es veu un rosari de

comptes de cristall de gran bellesa i a

dalt una inscripcioacute del pintor que diu

Johannes de Eyck fuir hic 1434

(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)

El mirall eacutes un dels millors exemples de

la minuciositat microscogravepica

aconseguida per Jan van Eyck (mesura

55 cm i cada una de les deu escenes de

la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)

Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE

DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la

Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el

PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la

humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de

Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin

Panofsky

La seva presegravencia suggereix que la

interpretacioacute del quadre ha deacutesser

cristiana i espiritual aixiacute com legal i

recorda el sacrifici que han de suportar

els esposos

Aquests petits miralls convexos eren

molt populars en aquella egravepoca

sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per

espantar la mala sort Sovint es trobaven

al costat de finestres i portes per cercar

efectes lluminosos a les estances

Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix

el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller

El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de

la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota

Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de

comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants

Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del

matrimoni (speculum sine macula)

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 26: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

bull La ROBA reforccedila el missatge encara que

lrsquoambientacioacute suggereix un temps estiuenc o

com a miacutenim primaveral porten pesades

tuacuteniques que revelen la seva alta posicioacute

socioeconogravemica ell du un tabard fosc i sobri

els acabats finals de pell de marta

particularment cars i ella llueix un ampulmiddotloacutes

vestit de colors vius i alegres amb punys

drsquoermini complementats amb un collaret

diversos anells i un cinturoacute brocat tot drsquoor

bull El color verd era un dels preferits per a les

noces ja que feia falta un tint car i per tant

era un signe de luxe a meacutes eacutes el color de la

fertilitat (eacutes propi dun retrat i un quadre de

noces) No estagrave embarassada la seva actitud

es limita a delatar el ventre que aleshores es

tenia per una de les parts meacutes belles del

cos Es pot pensar que el seu posat i

lexagerada curvatura del ventre suggereixin la

fertilitat i el desig drsquoestar prenyada que no ho

estava

SEGON

bull Multitud de detalls i objectes sembla que

apareixen sense justificacioacute aparent com si

manquessin dimportagravencia encara que tot el que

conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove

parella des de la roba i els mobles fins la fruita

a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta

parella sembla haver recopilat objectes de molts

paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia

Anglaterra Franccedila etc

bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer

amistat o negocis amb empresaris de tota

Europa

bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una

ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest

mercader que protagonitza el quadre tindria

relacions amb tots ells i va arribar a ser

conseller del duc de Borgonya (Felip III)

bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes

tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME

OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra

bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial

(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de

minuciosos objectes

bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute

hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos

amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma

solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica

del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un

costum flamenc encendre una espelma el primer dia del

casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix

sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent

presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE

I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU

bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute

eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra

bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta

descansen unes peces de fruita

22- SIMBOLISME OCULT

Enfront de la finestra a

lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila

i a la dreta de la composicioacute

apareix un LLIT amb

dosser o baldaquiacute vestit

amb teles drsquoun vermell

intens que fa referegravencia a

lrsquoASPECTE CARNAL DEL

MATRIMONI (en el seu

sentit sagrat)

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la

reialesa i la noblesa amb la

continuiumltat del llinatge i del cognom

bull Representa el lloc on es neix i es

mor

bull Els teixits vermells simbolitzen la

passioacute a meacutes de proporcionar un

poderoacutes contrast cromagravetic amb el

verd de la indumentagraveria femenina

bull En qualsevol cas era costum de

lrsquoegravepoca a les cases acomodades de

Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on

es rebien les visites Encara que en

general srsquousaven per seure

ocasionalment era tambeacute el lloc on les

mares acabades de parir rebien amb

el nounat les felicitacions de familiars i

amics

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

2- ICONOGRAFIA

bull Situat al darrere de la capccedilalera del

llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o

el mateix capccedilal del llit on tallada en la

fusta es veu la talla drsquouna dona amb un

drac als peus Eacutes probable que sigui

Santa Margalida (aquesta PATRONA

DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)

latribut de la qual eacutes el drac perograve per

lescombreta o borla que hi ha al costat

podria ser Santa Marta PATRONA DE

LA LLAR que comparteix idegraventic

atribut

bull La llum de la finestra oberta

que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i

transparent fa referegravencia a la

PURESA de la DONA la

finestra teacute peces de vidre de

colors en lloc de materials

opacs com la fusta o el cartroacute

demostracioacute de lrsquoalt estatus

social del matrimoni ja que el

vidre era un material

extremadament valuoacutes que

nomeacutes es podien permetre els

adinerats

bull Posteriorment seragrave un motiu

recurrent en tots els pintors

flamencs Estem davant drsquouna

de les primeres escenes

drsquointerior de les moltes que

reproduiragrave la pintura flamenca

i holandesa fins els grans

mestres del segle XVII

sobretot Vermeer de Delft en

els seus quadres drsquointerior

SIMBOLISME OCULT

LECTURA

Vermeer de

Delft

Donzella abocant llet

Escola

Holandesa

- Lectora en blau (1662-66)

- La jove de la perla (1665)

- Almiddotlota llegint una carta

- La taxadora de perles (62-66)

- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)

- Lrsquo encaixera (1669)

- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)

- Lrsquoart de la pintura o el Taller del

pintor (1666)

bull Les taronges importades del

sud eren un luxe al nord

drsquoEuropa cosa que simbolitza la

riquesa de la famiacutelia i la

prosperitat econogravemica que els

espera o potser almiddotludeix a

lrsquoorigen mediterrani dels

retratats

bull Conegudes com ldquopomes

drsquoAdamrdquo representen a meacutes a

meacutes la fruita prohibida de

lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del

malrdquo en almiddotlusioacute al pecat

original de la luxuacuteria motiu de

la pegraverdua de la gragravecia

bull Els instints pecaminosos de

la humanitat es santifiquen

mitjanccedilant el ritual del

matrimoni cristiagrave

SIMBOLISME OCULT

bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha

un mirall de vidre convex que

presideix lrsquoescena en ell es veuen

reflectits no tan sols les figures del

dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave

es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un

personatge vestit de blau identificat

pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre

i un jove de vermell situats amb dos

en la llinda de la porta drsquoentrada

bull Al costat del mirall es veu un rosari de

comptes de cristall de gran bellesa i a

dalt una inscripcioacute del pintor que diu

Johannes de Eyck fuir hic 1434

(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)

El mirall eacutes un dels millors exemples de

la minuciositat microscogravepica

aconseguida per Jan van Eyck (mesura

55 cm i cada una de les deu escenes de

la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)

Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE

DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la

Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el

PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la

humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de

Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin

Panofsky

La seva presegravencia suggereix que la

interpretacioacute del quadre ha deacutesser

cristiana i espiritual aixiacute com legal i

recorda el sacrifici que han de suportar

els esposos

Aquests petits miralls convexos eren

molt populars en aquella egravepoca

sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per

espantar la mala sort Sovint es trobaven

al costat de finestres i portes per cercar

efectes lluminosos a les estances

Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix

el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller

El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de

la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota

Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de

comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants

Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del

matrimoni (speculum sine macula)

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 27: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

SEGON

bull Multitud de detalls i objectes sembla que

apareixen sense justificacioacute aparent com si

manquessin dimportagravencia encara que tot el que

conteacute el quadre proclama la riquesa de la jove

parella des de la roba i els mobles fins la fruita

a lampit de la finestra El cert eacutes que aquesta

parella sembla haver recopilat objectes de molts

paiumlsos drsquoEuropa Ruacutessia Tuacuterquia Itagravelia

Anglaterra Franccedila etc

bull Sens dubte Arnolfini ric mercader va fer

amistat o negocis amb empresaris de tota

Europa

bull Bruges on es va instalmiddotlar Giovanni era una

ciutat amb burgesos de tot arreu i aquest

mercader que protagonitza el quadre tindria

relacions amb tots ells i va arribar a ser

conseller del duc de Borgonya (Felip III)

bull Al capdavall el cert eacutes que tots els objectes

tenen un significat niacutetid (SIMBOLISME

OCULT) que doacutena una nova dimensioacute a lrsquoobra

bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial

(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de

minuciosos objectes

bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute

hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos

amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma

solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica

del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un

costum flamenc encendre una espelma el primer dia del

casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix

sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent

presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE

I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU

bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute

eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra

bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta

descansen unes peces de fruita

22- SIMBOLISME OCULT

Enfront de la finestra a

lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila

i a la dreta de la composicioacute

apareix un LLIT amb

dosser o baldaquiacute vestit

amb teles drsquoun vermell

intens que fa referegravencia a

lrsquoASPECTE CARNAL DEL

MATRIMONI (en el seu

sentit sagrat)

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la

reialesa i la noblesa amb la

continuiumltat del llinatge i del cognom

bull Representa el lloc on es neix i es

mor

bull Els teixits vermells simbolitzen la

passioacute a meacutes de proporcionar un

poderoacutes contrast cromagravetic amb el

verd de la indumentagraveria femenina

bull En qualsevol cas era costum de

lrsquoegravepoca a les cases acomodades de

Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on

es rebien les visites Encara que en

general srsquousaven per seure

ocasionalment era tambeacute el lloc on les

mares acabades de parir rebien amb

el nounat les felicitacions de familiars i

amics

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

2- ICONOGRAFIA

bull Situat al darrere de la capccedilalera del

llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o

el mateix capccedilal del llit on tallada en la

fusta es veu la talla drsquouna dona amb un

drac als peus Eacutes probable que sigui

Santa Margalida (aquesta PATRONA

DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)

latribut de la qual eacutes el drac perograve per

lescombreta o borla que hi ha al costat

podria ser Santa Marta PATRONA DE

LA LLAR que comparteix idegraventic

atribut

bull La llum de la finestra oberta

que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i

transparent fa referegravencia a la

PURESA de la DONA la

finestra teacute peces de vidre de

colors en lloc de materials

opacs com la fusta o el cartroacute

demostracioacute de lrsquoalt estatus

social del matrimoni ja que el

vidre era un material

extremadament valuoacutes que

nomeacutes es podien permetre els

adinerats

bull Posteriorment seragrave un motiu

recurrent en tots els pintors

flamencs Estem davant drsquouna

de les primeres escenes

drsquointerior de les moltes que

reproduiragrave la pintura flamenca

i holandesa fins els grans

mestres del segle XVII

sobretot Vermeer de Delft en

els seus quadres drsquointerior

SIMBOLISME OCULT

LECTURA

Vermeer de

Delft

Donzella abocant llet

Escola

Holandesa

- Lectora en blau (1662-66)

- La jove de la perla (1665)

- Almiddotlota llegint una carta

- La taxadora de perles (62-66)

- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)

- Lrsquo encaixera (1669)

- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)

- Lrsquoart de la pintura o el Taller del

pintor (1666)

bull Les taronges importades del

sud eren un luxe al nord

drsquoEuropa cosa que simbolitza la

riquesa de la famiacutelia i la

prosperitat econogravemica que els

espera o potser almiddotludeix a

lrsquoorigen mediterrani dels

retratats

bull Conegudes com ldquopomes

drsquoAdamrdquo representen a meacutes a

meacutes la fruita prohibida de

lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del

malrdquo en almiddotlusioacute al pecat

original de la luxuacuteria motiu de

la pegraverdua de la gragravecia

bull Els instints pecaminosos de

la humanitat es santifiquen

mitjanccedilant el ritual del

matrimoni cristiagrave

SIMBOLISME OCULT

bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha

un mirall de vidre convex que

presideix lrsquoescena en ell es veuen

reflectits no tan sols les figures del

dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave

es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un

personatge vestit de blau identificat

pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre

i un jove de vermell situats amb dos

en la llinda de la porta drsquoentrada

bull Al costat del mirall es veu un rosari de

comptes de cristall de gran bellesa i a

dalt una inscripcioacute del pintor que diu

Johannes de Eyck fuir hic 1434

(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)

El mirall eacutes un dels millors exemples de

la minuciositat microscogravepica

aconseguida per Jan van Eyck (mesura

55 cm i cada una de les deu escenes de

la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)

Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE

DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la

Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el

PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la

humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de

Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin

Panofsky

La seva presegravencia suggereix que la

interpretacioacute del quadre ha deacutesser

cristiana i espiritual aixiacute com legal i

recorda el sacrifici que han de suportar

els esposos

Aquests petits miralls convexos eren

molt populars en aquella egravepoca

sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per

espantar la mala sort Sovint es trobaven

al costat de finestres i portes per cercar

efectes lluminosos a les estances

Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix

el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller

El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de

la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota

Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de

comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants

Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del

matrimoni (speculum sine macula)

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 28: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

bull Els personatges es troben en lrsquoALCOVA nupcial

(representa EL TAgraveLEM NUPCIAL) envoltats de

minuciosos objectes

bull Sobre ells penjada del sostre i centrant la composicioacute

hi ha una lagravempada un canelobre drsquoaram de sis braccedilos

amb detallada filigrana que nomeacutes teacute una espelma

solitagraveria encesa perograve eacutes de dia eacutes la imatge simbogravelica

del MATRIMONI eacutes a dir LA FLAMA DE LrsquoAMOR Era un

costum flamenc encendre una espelma el primer dia del

casament Perograve tambeacute recorda la candela que llueix

sempre al sagrari de lesgleacutesia per la permanent

presegravencia de Crist en aquest sentit REPRESENTA LA FE

I LA PRESEgraveNCIA DE DEacuteU

bull Perograve no aconsegueix ilmiddotluminar lrsquohabitacioacute aquesta funcioacute

eacutes encomanada a un finestral obert a la nostra esquerra

bull Al dessota de la finestra oberta sobre una tauleta

descansen unes peces de fruita

22- SIMBOLISME OCULT

Enfront de la finestra a

lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila

i a la dreta de la composicioacute

apareix un LLIT amb

dosser o baldaquiacute vestit

amb teles drsquoun vermell

intens que fa referegravencia a

lrsquoASPECTE CARNAL DEL

MATRIMONI (en el seu

sentit sagrat)

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la

reialesa i la noblesa amb la

continuiumltat del llinatge i del cognom

bull Representa el lloc on es neix i es

mor

bull Els teixits vermells simbolitzen la

passioacute a meacutes de proporcionar un

poderoacutes contrast cromagravetic amb el

verd de la indumentagraveria femenina

bull En qualsevol cas era costum de

lrsquoegravepoca a les cases acomodades de

Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on

es rebien les visites Encara que en

general srsquousaven per seure

ocasionalment era tambeacute el lloc on les

mares acabades de parir rebien amb

el nounat les felicitacions de familiars i

amics

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

2- ICONOGRAFIA

bull Situat al darrere de la capccedilalera del

llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o

el mateix capccedilal del llit on tallada en la

fusta es veu la talla drsquouna dona amb un

drac als peus Eacutes probable que sigui

Santa Margalida (aquesta PATRONA

DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)

latribut de la qual eacutes el drac perograve per

lescombreta o borla que hi ha al costat

podria ser Santa Marta PATRONA DE

LA LLAR que comparteix idegraventic

atribut

bull La llum de la finestra oberta

que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i

transparent fa referegravencia a la

PURESA de la DONA la

finestra teacute peces de vidre de

colors en lloc de materials

opacs com la fusta o el cartroacute

demostracioacute de lrsquoalt estatus

social del matrimoni ja que el

vidre era un material

extremadament valuoacutes que

nomeacutes es podien permetre els

adinerats

bull Posteriorment seragrave un motiu

recurrent en tots els pintors

flamencs Estem davant drsquouna

de les primeres escenes

drsquointerior de les moltes que

reproduiragrave la pintura flamenca

i holandesa fins els grans

mestres del segle XVII

sobretot Vermeer de Delft en

els seus quadres drsquointerior

SIMBOLISME OCULT

LECTURA

Vermeer de

Delft

Donzella abocant llet

Escola

Holandesa

- Lectora en blau (1662-66)

- La jove de la perla (1665)

- Almiddotlota llegint una carta

- La taxadora de perles (62-66)

- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)

- Lrsquo encaixera (1669)

- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)

- Lrsquoart de la pintura o el Taller del

pintor (1666)

bull Les taronges importades del

sud eren un luxe al nord

drsquoEuropa cosa que simbolitza la

riquesa de la famiacutelia i la

prosperitat econogravemica que els

espera o potser almiddotludeix a

lrsquoorigen mediterrani dels

retratats

bull Conegudes com ldquopomes

drsquoAdamrdquo representen a meacutes a

meacutes la fruita prohibida de

lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del

malrdquo en almiddotlusioacute al pecat

original de la luxuacuteria motiu de

la pegraverdua de la gragravecia

bull Els instints pecaminosos de

la humanitat es santifiquen

mitjanccedilant el ritual del

matrimoni cristiagrave

SIMBOLISME OCULT

bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha

un mirall de vidre convex que

presideix lrsquoescena en ell es veuen

reflectits no tan sols les figures del

dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave

es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un

personatge vestit de blau identificat

pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre

i un jove de vermell situats amb dos

en la llinda de la porta drsquoentrada

bull Al costat del mirall es veu un rosari de

comptes de cristall de gran bellesa i a

dalt una inscripcioacute del pintor que diu

Johannes de Eyck fuir hic 1434

(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)

El mirall eacutes un dels millors exemples de

la minuciositat microscogravepica

aconseguida per Jan van Eyck (mesura

55 cm i cada una de les deu escenes de

la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)

Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE

DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la

Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el

PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la

humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de

Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin

Panofsky

La seva presegravencia suggereix que la

interpretacioacute del quadre ha deacutesser

cristiana i espiritual aixiacute com legal i

recorda el sacrifici que han de suportar

els esposos

Aquests petits miralls convexos eren

molt populars en aquella egravepoca

sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per

espantar la mala sort Sovint es trobaven

al costat de finestres i portes per cercar

efectes lluminosos a les estances

Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix

el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller

El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de

la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota

Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de

comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants

Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del

matrimoni (speculum sine macula)

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 29: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

Enfront de la finestra a

lrsquoextrem oposat de lrsquoestanccedila

i a la dreta de la composicioacute

apareix un LLIT amb

dosser o baldaquiacute vestit

amb teles drsquoun vermell

intens que fa referegravencia a

lrsquoASPECTE CARNAL DEL

MATRIMONI (en el seu

sentit sagrat)

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la

reialesa i la noblesa amb la

continuiumltat del llinatge i del cognom

bull Representa el lloc on es neix i es

mor

bull Els teixits vermells simbolitzen la

passioacute a meacutes de proporcionar un

poderoacutes contrast cromagravetic amb el

verd de la indumentagraveria femenina

bull En qualsevol cas era costum de

lrsquoegravepoca a les cases acomodades de

Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on

es rebien les visites Encara que en

general srsquousaven per seure

ocasionalment era tambeacute el lloc on les

mares acabades de parir rebien amb

el nounat les felicitacions de familiars i

amics

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

2- ICONOGRAFIA

bull Situat al darrere de la capccedilalera del

llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o

el mateix capccedilal del llit on tallada en la

fusta es veu la talla drsquouna dona amb un

drac als peus Eacutes probable que sigui

Santa Margalida (aquesta PATRONA

DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)

latribut de la qual eacutes el drac perograve per

lescombreta o borla que hi ha al costat

podria ser Santa Marta PATRONA DE

LA LLAR que comparteix idegraventic

atribut

bull La llum de la finestra oberta

que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i

transparent fa referegravencia a la

PURESA de la DONA la

finestra teacute peces de vidre de

colors en lloc de materials

opacs com la fusta o el cartroacute

demostracioacute de lrsquoalt estatus

social del matrimoni ja que el

vidre era un material

extremadament valuoacutes que

nomeacutes es podien permetre els

adinerats

bull Posteriorment seragrave un motiu

recurrent en tots els pintors

flamencs Estem davant drsquouna

de les primeres escenes

drsquointerior de les moltes que

reproduiragrave la pintura flamenca

i holandesa fins els grans

mestres del segle XVII

sobretot Vermeer de Delft en

els seus quadres drsquointerior

SIMBOLISME OCULT

LECTURA

Vermeer de

Delft

Donzella abocant llet

Escola

Holandesa

- Lectora en blau (1662-66)

- La jove de la perla (1665)

- Almiddotlota llegint una carta

- La taxadora de perles (62-66)

- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)

- Lrsquo encaixera (1669)

- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)

- Lrsquoart de la pintura o el Taller del

pintor (1666)

bull Les taronges importades del

sud eren un luxe al nord

drsquoEuropa cosa que simbolitza la

riquesa de la famiacutelia i la

prosperitat econogravemica que els

espera o potser almiddotludeix a

lrsquoorigen mediterrani dels

retratats

bull Conegudes com ldquopomes

drsquoAdamrdquo representen a meacutes a

meacutes la fruita prohibida de

lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del

malrdquo en almiddotlusioacute al pecat

original de la luxuacuteria motiu de

la pegraverdua de la gragravecia

bull Els instints pecaminosos de

la humanitat es santifiquen

mitjanccedilant el ritual del

matrimoni cristiagrave

SIMBOLISME OCULT

bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha

un mirall de vidre convex que

presideix lrsquoescena en ell es veuen

reflectits no tan sols les figures del

dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave

es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un

personatge vestit de blau identificat

pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre

i un jove de vermell situats amb dos

en la llinda de la porta drsquoentrada

bull Al costat del mirall es veu un rosari de

comptes de cristall de gran bellesa i a

dalt una inscripcioacute del pintor que diu

Johannes de Eyck fuir hic 1434

(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)

El mirall eacutes un dels millors exemples de

la minuciositat microscogravepica

aconseguida per Jan van Eyck (mesura

55 cm i cada una de les deu escenes de

la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)

Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE

DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la

Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el

PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la

humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de

Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin

Panofsky

La seva presegravencia suggereix que la

interpretacioacute del quadre ha deacutesser

cristiana i espiritual aixiacute com legal i

recorda el sacrifici que han de suportar

els esposos

Aquests petits miralls convexos eren

molt populars en aquella egravepoca

sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per

espantar la mala sort Sovint es trobaven

al costat de finestres i portes per cercar

efectes lluminosos a les estances

Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix

el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller

El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de

la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota

Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de

comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants

Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del

matrimoni (speculum sine macula)

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 30: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

bull El llit teacute relacioacute sobretot amb la

reialesa i la noblesa amb la

continuiumltat del llinatge i del cognom

bull Representa el lloc on es neix i es

mor

bull Els teixits vermells simbolitzen la

passioacute a meacutes de proporcionar un

poderoacutes contrast cromagravetic amb el

verd de la indumentagraveria femenina

bull En qualsevol cas era costum de

lrsquoegravepoca a les cases acomodades de

Borgonya colmiddotlocar un llit al saloacute on

es rebien les visites Encara que en

general srsquousaven per seure

ocasionalment era tambeacute el lloc on les

mares acabades de parir rebien amb

el nounat les felicitacions de familiars i

amics

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa (1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

2- ICONOGRAFIA

bull Situat al darrere de la capccedilalera del

llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o

el mateix capccedilal del llit on tallada en la

fusta es veu la talla drsquouna dona amb un

drac als peus Eacutes probable que sigui

Santa Margalida (aquesta PATRONA

DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)

latribut de la qual eacutes el drac perograve per

lescombreta o borla que hi ha al costat

podria ser Santa Marta PATRONA DE

LA LLAR que comparteix idegraventic

atribut

bull La llum de la finestra oberta

que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i

transparent fa referegravencia a la

PURESA de la DONA la

finestra teacute peces de vidre de

colors en lloc de materials

opacs com la fusta o el cartroacute

demostracioacute de lrsquoalt estatus

social del matrimoni ja que el

vidre era un material

extremadament valuoacutes que

nomeacutes es podien permetre els

adinerats

bull Posteriorment seragrave un motiu

recurrent en tots els pintors

flamencs Estem davant drsquouna

de les primeres escenes

drsquointerior de les moltes que

reproduiragrave la pintura flamenca

i holandesa fins els grans

mestres del segle XVII

sobretot Vermeer de Delft en

els seus quadres drsquointerior

SIMBOLISME OCULT

LECTURA

Vermeer de

Delft

Donzella abocant llet

Escola

Holandesa

- Lectora en blau (1662-66)

- La jove de la perla (1665)

- Almiddotlota llegint una carta

- La taxadora de perles (62-66)

- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)

- Lrsquo encaixera (1669)

- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)

- Lrsquoart de la pintura o el Taller del

pintor (1666)

bull Les taronges importades del

sud eren un luxe al nord

drsquoEuropa cosa que simbolitza la

riquesa de la famiacutelia i la

prosperitat econogravemica que els

espera o potser almiddotludeix a

lrsquoorigen mediterrani dels

retratats

bull Conegudes com ldquopomes

drsquoAdamrdquo representen a meacutes a

meacutes la fruita prohibida de

lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del

malrdquo en almiddotlusioacute al pecat

original de la luxuacuteria motiu de

la pegraverdua de la gragravecia

bull Els instints pecaminosos de

la humanitat es santifiquen

mitjanccedilant el ritual del

matrimoni cristiagrave

SIMBOLISME OCULT

bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha

un mirall de vidre convex que

presideix lrsquoescena en ell es veuen

reflectits no tan sols les figures del

dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave

es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un

personatge vestit de blau identificat

pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre

i un jove de vermell situats amb dos

en la llinda de la porta drsquoentrada

bull Al costat del mirall es veu un rosari de

comptes de cristall de gran bellesa i a

dalt una inscripcioacute del pintor que diu

Johannes de Eyck fuir hic 1434

(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)

El mirall eacutes un dels millors exemples de

la minuciositat microscogravepica

aconseguida per Jan van Eyck (mesura

55 cm i cada una de les deu escenes de

la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)

Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE

DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la

Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el

PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la

humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de

Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin

Panofsky

La seva presegravencia suggereix que la

interpretacioacute del quadre ha deacutesser

cristiana i espiritual aixiacute com legal i

recorda el sacrifici que han de suportar

els esposos

Aquests petits miralls convexos eren

molt populars en aquella egravepoca

sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per

espantar la mala sort Sovint es trobaven

al costat de finestres i portes per cercar

efectes lluminosos a les estances

Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix

el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller

El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de

la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota

Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de

comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants

Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del

matrimoni (speculum sine macula)

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 31: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

bull Situat al darrere de la capccedilalera del

llit srsquoendevina part drsquoun altre moble o

el mateix capccedilal del llit on tallada en la

fusta es veu la talla drsquouna dona amb un

drac als peus Eacutes probable que sigui

Santa Margalida (aquesta PATRONA

DELS PARTS I DE LA FECUNDITAT)

latribut de la qual eacutes el drac perograve per

lescombreta o borla que hi ha al costat

podria ser Santa Marta PATRONA DE

LA LLAR que comparteix idegraventic

atribut

bull La llum de la finestra oberta

que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i

transparent fa referegravencia a la

PURESA de la DONA la

finestra teacute peces de vidre de

colors en lloc de materials

opacs com la fusta o el cartroacute

demostracioacute de lrsquoalt estatus

social del matrimoni ja que el

vidre era un material

extremadament valuoacutes que

nomeacutes es podien permetre els

adinerats

bull Posteriorment seragrave un motiu

recurrent en tots els pintors

flamencs Estem davant drsquouna

de les primeres escenes

drsquointerior de les moltes que

reproduiragrave la pintura flamenca

i holandesa fins els grans

mestres del segle XVII

sobretot Vermeer de Delft en

els seus quadres drsquointerior

SIMBOLISME OCULT

LECTURA

Vermeer de

Delft

Donzella abocant llet

Escola

Holandesa

- Lectora en blau (1662-66)

- La jove de la perla (1665)

- Almiddotlota llegint una carta

- La taxadora de perles (62-66)

- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)

- Lrsquo encaixera (1669)

- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)

- Lrsquoart de la pintura o el Taller del

pintor (1666)

bull Les taronges importades del

sud eren un luxe al nord

drsquoEuropa cosa que simbolitza la

riquesa de la famiacutelia i la

prosperitat econogravemica que els

espera o potser almiddotludeix a

lrsquoorigen mediterrani dels

retratats

bull Conegudes com ldquopomes

drsquoAdamrdquo representen a meacutes a

meacutes la fruita prohibida de

lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del

malrdquo en almiddotlusioacute al pecat

original de la luxuacuteria motiu de

la pegraverdua de la gragravecia

bull Els instints pecaminosos de

la humanitat es santifiquen

mitjanccedilant el ritual del

matrimoni cristiagrave

SIMBOLISME OCULT

bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha

un mirall de vidre convex que

presideix lrsquoescena en ell es veuen

reflectits no tan sols les figures del

dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave

es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un

personatge vestit de blau identificat

pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre

i un jove de vermell situats amb dos

en la llinda de la porta drsquoentrada

bull Al costat del mirall es veu un rosari de

comptes de cristall de gran bellesa i a

dalt una inscripcioacute del pintor que diu

Johannes de Eyck fuir hic 1434

(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)

El mirall eacutes un dels millors exemples de

la minuciositat microscogravepica

aconseguida per Jan van Eyck (mesura

55 cm i cada una de les deu escenes de

la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)

Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE

DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la

Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el

PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la

humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de

Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin

Panofsky

La seva presegravencia suggereix que la

interpretacioacute del quadre ha deacutesser

cristiana i espiritual aixiacute com legal i

recorda el sacrifici que han de suportar

els esposos

Aquests petits miralls convexos eren

molt populars en aquella egravepoca

sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per

espantar la mala sort Sovint es trobaven

al costat de finestres i portes per cercar

efectes lluminosos a les estances

Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix

el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller

El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de

la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota

Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de

comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants

Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del

matrimoni (speculum sine macula)

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 32: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

bull La llum de la finestra oberta

que ilmiddotlumina lrsquointerior niacutetida i

transparent fa referegravencia a la

PURESA de la DONA la

finestra teacute peces de vidre de

colors en lloc de materials

opacs com la fusta o el cartroacute

demostracioacute de lrsquoalt estatus

social del matrimoni ja que el

vidre era un material

extremadament valuoacutes que

nomeacutes es podien permetre els

adinerats

bull Posteriorment seragrave un motiu

recurrent en tots els pintors

flamencs Estem davant drsquouna

de les primeres escenes

drsquointerior de les moltes que

reproduiragrave la pintura flamenca

i holandesa fins els grans

mestres del segle XVII

sobretot Vermeer de Delft en

els seus quadres drsquointerior

SIMBOLISME OCULT

LECTURA

Vermeer de

Delft

Donzella abocant llet

Escola

Holandesa

- Lectora en blau (1662-66)

- La jove de la perla (1665)

- Almiddotlota llegint una carta

- La taxadora de perles (62-66)

- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)

- Lrsquo encaixera (1669)

- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)

- Lrsquoart de la pintura o el Taller del

pintor (1666)

bull Les taronges importades del

sud eren un luxe al nord

drsquoEuropa cosa que simbolitza la

riquesa de la famiacutelia i la

prosperitat econogravemica que els

espera o potser almiddotludeix a

lrsquoorigen mediterrani dels

retratats

bull Conegudes com ldquopomes

drsquoAdamrdquo representen a meacutes a

meacutes la fruita prohibida de

lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del

malrdquo en almiddotlusioacute al pecat

original de la luxuacuteria motiu de

la pegraverdua de la gragravecia

bull Els instints pecaminosos de

la humanitat es santifiquen

mitjanccedilant el ritual del

matrimoni cristiagrave

SIMBOLISME OCULT

bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha

un mirall de vidre convex que

presideix lrsquoescena en ell es veuen

reflectits no tan sols les figures del

dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave

es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un

personatge vestit de blau identificat

pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre

i un jove de vermell situats amb dos

en la llinda de la porta drsquoentrada

bull Al costat del mirall es veu un rosari de

comptes de cristall de gran bellesa i a

dalt una inscripcioacute del pintor que diu

Johannes de Eyck fuir hic 1434

(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)

El mirall eacutes un dels millors exemples de

la minuciositat microscogravepica

aconseguida per Jan van Eyck (mesura

55 cm i cada una de les deu escenes de

la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)

Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE

DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la

Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el

PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la

humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de

Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin

Panofsky

La seva presegravencia suggereix que la

interpretacioacute del quadre ha deacutesser

cristiana i espiritual aixiacute com legal i

recorda el sacrifici que han de suportar

els esposos

Aquests petits miralls convexos eren

molt populars en aquella egravepoca

sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per

espantar la mala sort Sovint es trobaven

al costat de finestres i portes per cercar

efectes lluminosos a les estances

Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix

el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller

El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de

la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota

Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de

comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants

Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del

matrimoni (speculum sine macula)

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 33: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

Vermeer de

Delft

Donzella abocant llet

Escola

Holandesa

- Lectora en blau (1662-66)

- La jove de la perla (1665)

- Almiddotlota llegint una carta

- La taxadora de perles (62-66)

- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)

- Lrsquo encaixera (1669)

- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)

- Lrsquoart de la pintura o el Taller del

pintor (1666)

bull Les taronges importades del

sud eren un luxe al nord

drsquoEuropa cosa que simbolitza la

riquesa de la famiacutelia i la

prosperitat econogravemica que els

espera o potser almiddotludeix a

lrsquoorigen mediterrani dels

retratats

bull Conegudes com ldquopomes

drsquoAdamrdquo representen a meacutes a

meacutes la fruita prohibida de

lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del

malrdquo en almiddotlusioacute al pecat

original de la luxuacuteria motiu de

la pegraverdua de la gragravecia

bull Els instints pecaminosos de

la humanitat es santifiquen

mitjanccedilant el ritual del

matrimoni cristiagrave

SIMBOLISME OCULT

bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha

un mirall de vidre convex que

presideix lrsquoescena en ell es veuen

reflectits no tan sols les figures del

dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave

es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un

personatge vestit de blau identificat

pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre

i un jove de vermell situats amb dos

en la llinda de la porta drsquoentrada

bull Al costat del mirall es veu un rosari de

comptes de cristall de gran bellesa i a

dalt una inscripcioacute del pintor que diu

Johannes de Eyck fuir hic 1434

(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)

El mirall eacutes un dels millors exemples de

la minuciositat microscogravepica

aconseguida per Jan van Eyck (mesura

55 cm i cada una de les deu escenes de

la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)

Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE

DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la

Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el

PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la

humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de

Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin

Panofsky

La seva presegravencia suggereix que la

interpretacioacute del quadre ha deacutesser

cristiana i espiritual aixiacute com legal i

recorda el sacrifici que han de suportar

els esposos

Aquests petits miralls convexos eren

molt populars en aquella egravepoca

sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per

espantar la mala sort Sovint es trobaven

al costat de finestres i portes per cercar

efectes lluminosos a les estances

Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix

el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller

El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de

la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota

Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de

comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants

Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del

matrimoni (speculum sine macula)

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 34: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

- Lectora en blau (1662-66)

- La jove de la perla (1665)

- Almiddotlota llegint una carta

- La taxadora de perles (62-66)

- Lliccediloacute de muacutesica (62-66)

- Lrsquo encaixera (1669)

- Dona seguda tocant lrsquoespineta (1675)

- Lrsquoart de la pintura o el Taller del

pintor (1666)

bull Les taronges importades del

sud eren un luxe al nord

drsquoEuropa cosa que simbolitza la

riquesa de la famiacutelia i la

prosperitat econogravemica que els

espera o potser almiddotludeix a

lrsquoorigen mediterrani dels

retratats

bull Conegudes com ldquopomes

drsquoAdamrdquo representen a meacutes a

meacutes la fruita prohibida de

lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del

malrdquo en almiddotlusioacute al pecat

original de la luxuacuteria motiu de

la pegraverdua de la gragravecia

bull Els instints pecaminosos de

la humanitat es santifiquen

mitjanccedilant el ritual del

matrimoni cristiagrave

SIMBOLISME OCULT

bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha

un mirall de vidre convex que

presideix lrsquoescena en ell es veuen

reflectits no tan sols les figures del

dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave

es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un

personatge vestit de blau identificat

pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre

i un jove de vermell situats amb dos

en la llinda de la porta drsquoentrada

bull Al costat del mirall es veu un rosari de

comptes de cristall de gran bellesa i a

dalt una inscripcioacute del pintor que diu

Johannes de Eyck fuir hic 1434

(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)

El mirall eacutes un dels millors exemples de

la minuciositat microscogravepica

aconseguida per Jan van Eyck (mesura

55 cm i cada una de les deu escenes de

la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)

Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE

DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la

Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el

PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la

humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de

Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin

Panofsky

La seva presegravencia suggereix que la

interpretacioacute del quadre ha deacutesser

cristiana i espiritual aixiacute com legal i

recorda el sacrifici que han de suportar

els esposos

Aquests petits miralls convexos eren

molt populars en aquella egravepoca

sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per

espantar la mala sort Sovint es trobaven

al costat de finestres i portes per cercar

efectes lluminosos a les estances

Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix

el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller

El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de

la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota

Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de

comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants

Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del

matrimoni (speculum sine macula)

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 35: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

bull Les taronges importades del

sud eren un luxe al nord

drsquoEuropa cosa que simbolitza la

riquesa de la famiacutelia i la

prosperitat econogravemica que els

espera o potser almiddotludeix a

lrsquoorigen mediterrani dels

retratats

bull Conegudes com ldquopomes

drsquoAdamrdquo representen a meacutes a

meacutes la fruita prohibida de

lrsquoedegraven de ldquolrsquoarbre del beacute i del

malrdquo en almiddotlusioacute al pecat

original de la luxuacuteria motiu de

la pegraverdua de la gragravecia

bull Els instints pecaminosos de

la humanitat es santifiquen

mitjanccedilant el ritual del

matrimoni cristiagrave

SIMBOLISME OCULT

bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha

un mirall de vidre convex que

presideix lrsquoescena en ell es veuen

reflectits no tan sols les figures del

dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave

es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un

personatge vestit de blau identificat

pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre

i un jove de vermell situats amb dos

en la llinda de la porta drsquoentrada

bull Al costat del mirall es veu un rosari de

comptes de cristall de gran bellesa i a

dalt una inscripcioacute del pintor que diu

Johannes de Eyck fuir hic 1434

(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)

El mirall eacutes un dels millors exemples de

la minuciositat microscogravepica

aconseguida per Jan van Eyck (mesura

55 cm i cada una de les deu escenes de

la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)

Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE

DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la

Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el

PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la

humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de

Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin

Panofsky

La seva presegravencia suggereix que la

interpretacioacute del quadre ha deacutesser

cristiana i espiritual aixiacute com legal i

recorda el sacrifici que han de suportar

els esposos

Aquests petits miralls convexos eren

molt populars en aquella egravepoca

sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per

espantar la mala sort Sovint es trobaven

al costat de finestres i portes per cercar

efectes lluminosos a les estances

Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix

el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller

El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de

la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota

Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de

comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants

Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del

matrimoni (speculum sine macula)

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 36: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

bull Penjat al mur i sobre la butaca hi ha

un mirall de vidre convex que

presideix lrsquoescena en ell es veuen

reflectits no tan sols les figures del

dos protagonistes i lrsquoestanccedila en quegrave

es desenvolupa lrsquoaccioacute sinoacute tambeacute un

personatge vestit de blau identificat

pels criacutetics drsquoart com lrsquoautor del quadre

i un jove de vermell situats amb dos

en la llinda de la porta drsquoentrada

bull Al costat del mirall es veu un rosari de

comptes de cristall de gran bellesa i a

dalt una inscripcioacute del pintor que diu

Johannes de Eyck fuir hic 1434

(Johannes Van Eyck hi va ser 1434)

El mirall eacutes un dels millors exemples de

la minuciositat microscogravepica

aconseguida per Jan van Eyck (mesura

55 cm i cada una de les deu escenes de

la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)

Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE

DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la

Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el

PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la

humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de

Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin

Panofsky

La seva presegravencia suggereix que la

interpretacioacute del quadre ha deacutesser

cristiana i espiritual aixiacute com legal i

recorda el sacrifici que han de suportar

els esposos

Aquests petits miralls convexos eren

molt populars en aquella egravepoca

sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per

espantar la mala sort Sovint es trobaven

al costat de finestres i portes per cercar

efectes lluminosos a les estances

Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix

el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller

El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de

la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota

Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de

comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants

Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del

matrimoni (speculum sine macula)

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 37: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

El mirall eacutes un dels millors exemples de

la minuciositat microscogravepica

aconseguida per Jan van Eyck (mesura

55 cm i cada una de les deu escenes de

la passioacute que lenvolten mesura 15 cm)

Eacutes siacutembol de la VERITAT ldquolrsquoULL DE

DEacuteUrdquo omnipresent Les deu escenes de la

Passioacute al voltant del mirall simbolitzen el

PERDOacute daquest PRIMER PECAT de la

humanitat mitjanccedilant la CRUCIFIXIOacute de

Crist segons lrsquohistoriador drsquoart Erwin

Panofsky

La seva presegravencia suggereix que la

interpretacioacute del quadre ha deacutesser

cristiana i espiritual aixiacute com legal i

recorda el sacrifici que han de suportar

els esposos

Aquests petits miralls convexos eren

molt populars en aquella egravepoca

sanomenaven laquobruixesraquo i susaven per

espantar la mala sort Sovint es trobaven

al costat de finestres i portes per cercar

efectes lluminosos a les estances

Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix

el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller

El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de

la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota

Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de

comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants

Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del

matrimoni (speculum sine macula)

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 38: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

Innovador eacutes perquegrave eacutes la primera vegada que susen aquest miralls com a recurs pictograveric i reflecteix

el moment en quegrave lrsquoobra va ser pintada (despreacutes Velaacutezquez en ldquoLes Meninesrdquo i ldquoLa Venus del mirallrdquo)

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller

El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de

la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota

Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de

comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants

Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del

matrimoni (speculum sine macula)

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 39: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura muller

El CRISTALL eacutes signe de PURESA i el rosari suggereix la VIRTUT de

la nuacutevia i la seva obligacioacute deacutesser devota

Tambeacute es pot interpretar com un rast de comptes instrument de

comptabilitat propi de banquers prestamistes i comerciants

Tambeacute el cristall del mirall almiddotludeix la PURESA del sagrament del

matrimoni (speculum sine macula)

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 40: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

Al fons en darrer pla una butaca

adossada a la paret de la que

sobresurten un parell de sabates en

la part inferior Ambdoacutes mobles soacuten

de fusta treballada i la butaca estagrave

coberta amb tela

Per terra en desordre hi veiem els

socs de fusta que utilitzen els

burgesos dins casa seva

LECTURA

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 41: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

Finalment als peus de la nuacutevia

un gosset falder en primer pla

La dona acota el cap amb

modegravestia mentre contempla el

seu futur marit

LECTURA

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 42: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

La catifa que nrsquohi ha al costat del llit eacutes molt

luxosa i cara procedent drsquoAnatogravelia una altra

mostra de la seva fortuna i posicioacute

LECTURA

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 43: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

Al fons en darrer pla una butaca

coberta de tela i adossada a la

paret de la que sobresurten un

parell de sabates en la part inferior

Els dos personatges van descalccedilos i

han deixat el seu calccedilat a part

trepitgen el terra de lrsquohabitacioacute en el

sentit de ldquoTERRENY SAGRAT DEL

MATRIMONIrdquo

Els esclops escampats pel terra

mentre es retrata descalccedila la

parella simbolitzen Moisegraves al

Sinaiacute tocant terra sagrada

representacioacute ritual del vincle

sagrat del matrimoni i el

costum sagrat de la llar

La posicioacute prominent de les sabates eacutes

tambeacute rellevant els de Giovanna

vermelles soacuten prop del llit simbolitzant

que era lrsquoencarregada de la llar els

esclops del seu marit meacutes progravexims al moacuten

exterior simbolitzen que eacutes ell lrsquoencarregat

de treballar per portar la prosperitat

econogravemica a la casa

En aquell temps es creia que trepitjar el

terra descalccedil assegurava la FERTILITAT

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 44: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

El ca situat en primer pla de lrsquoescena un gosset

falder als peus de la nuacutevia i entre la parella posa una

nota de gragravecia en un quadre que eacutes fora daixograve duna

aclaparadora solemnitat El detallisme del pegravel eacutes tota

una proesa tegravecnica Als retrats els gossos

acostumen a simbolitzar com aquiacute la FIDELITAT i el

SERVEI i llsquoAMOR TERRENAL

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 45: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

QUI FALTA

Luacutenic que faltaria al quadre eacutes el

sacerdot i el testimoni necessaris a

totes les noces perograve tots dos personatges

apareixen reflectits al mirall al costat de

la parella un clergue i el propi pintor

que actua com a testimoni i que amb la

seva signatura no nomeacutes reclama

lautoria del quadre sinoacute que testifica la

celebracioacute del sagrament en escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan

van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 46: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

QUI FALTA El propi pintor que actua com a testimoni i que amb la seva signatura no

nomeacutes reclama lautoria del quadre sinoacute que testifica la celebracioacute del sagrament en

escriure

laquoJohannes dEyck fuic hic 1434raquo (laquoJan van Eyck va ser aquiacute el 1434raquo)

El quadre seria per tant un document matrimonial Malgrat tot eacutes tambeacute un quadre

evidentment intemporal perquegrave es relaten simultagraveniament en lrsquoescena fets que tenen lloc

dintre del matrimoni perograve en fases diferents al llarg del temps

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 47: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

2- ICONOGRAFIA

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 48: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

Tan mateix el quadre no esgota els

seus secrets simbogravelics i queda obert a

drsquoaltres possibles interpretacions per

exemple la dona estagrave embarassada

realment com alguns estudiosos han

fet observar

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

RETRAT

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 49: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

Les fotografies amb infraroig

revelen que la magrave drsquoArnolfini va

estar situada en principi en tres

posicions meacutes endarrerides

Denota la importagravencia que Jan van Eyck va

concedir al gest del comerciant ategraves que eacutes

la clau per comprendre el sentit drsquoaquesta

composicioacute

Retrat de Giovanni Arnolfini i lrsquoesposa

(1434)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (82 x 60 cm)

National Gallery Londres

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 50: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 51: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 52: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

- OBRA MESTRA Escola primitius flamencs (una de les meacutes importants del moacuten entre ss XV-XVIII)

- TEMAgraveTICA Costumista retrat burgesia benestant religiosa (sagrament) legal (acta matrimonial)

Llenccedil de simbolisme ocult (cada objecte teacute la seva progravepia identitat semagraventica revelats per Erwin

Panofsky qui la va interpretar com una almiddotlegoria del matrimoni i de la maternitat)

- FUNCIOacute Commemorativa (immortalitzar celebracioacute unioacute) decorativa llar escena quotidiana de

profunda religiositat (GEgraveNERE i BODEGOacute)

- TEgraveCNICA Oli sobre fusta amb pinzellada curta i precisa i de textura llisa

- ESTIL Minuciositat detall en la reproduccioacute drsquoobjectes naturalisme i amor al paisatge

- MINUCIOSITAT Detalls escrupolositat microscogravepica (per observar en la intimitat domegravestica de molt a

prop)mitjanccedilant uacutes oli i plomins especials molt fins (per exemple factura del ca)

- NATURALISME Realisme molt acurat (realitat el meacutes exacta possible malgrat actitud hieragravetica

retratats i del gos representacioacute no exempta per tant drsquouna certa ambiguumlitat i subjectivisme) La vida

quotidiana en la seva dimensioacute casi miacutestica retrats representats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

- MOVIMENT nul (les formes tenen solidesa escultograverica i lrsquoescena eacutes riacutegida teatral i poc espontagravenia)

- COLORS vius (en tot) Predomini 3 grans taques marroacute tuacutenica verd poma vestit nuacutevia i vermell

- VOLUM Gradacions de COLORS i suaus contrasts LLUM (natural de finestra esquerre) Contorns

siluetes no traccedil negre perograve delimitats Predomini liacutenia sobre color perfila contorns siluetes de forma

suau i natural (solidesa escultograverica)

31- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 53: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

La llum que rodeja lrsquoescena

crea sensacioacute de realitat

una llum suau i difusa que

penetra per la finestra i que

embolcalla les formes

delicadament

Colors soacuten primaris i

secundaris freds i cagravelids

que ajuden a aconseguir

un major volum

Ilmiddotlumina de ple lrsquoesposa i deixa a la

penombra la part esquerre del llenccedil

creant una claror que es dissol a poc

a poc en una atmosfera tangible

31- TEgraveCNICA I ESTIL

LLUM

COLORS

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 54: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

- COMPOSICIOacute senzilla perograve de marcada

dimensioacute espacial per la utilitzacioacute de la

PERSPECTIVA molt cuidada

-VIRTUOSISME extrem Domini

perspectiva llum (srsquoavanccedila al seu

temps) minuciositat i naturalisme

- Recurs PERSPECTIVA Representacioacute

objectes en liacutenies horitzontals tots

colmiddotlocats en minucioacutes ordre

- Lrsquointent de superar la bidimensionalitat del

quadre es complementa amb la disposicioacute

dels 2 personatges en primer pla que

prolonguen la seva simetria amb el punt

central de les seves mans unides el mirall

a sobre seu i sobre aquest el canelobre

drsquoaram perograve tambeacute mitjanccedilant les liacutenies

de fuga de les posts o els taulons de

fusta del trespol les de les bigues del

sostre la disposicioacute dels mobles i

sobretot amb la utilitzacioacute de la tegravecnica del

mirall

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 55: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

- La disposicioacute dels mobles el marc

arquitectogravenic i sobretot el recurs de la

tegravecnica del mirall donen tambeacute gran sensacioacute

de PROFUNDITAT

- I crea un efecte de versemblant

tridimensional que aconsegueix donar la

sensacioacute que hom pot penetrar dins la pintura

i eacutesser-ne un dels testimonis doncs els

personatges es poden entreveure reflectits al

mirall convex eacutes a dir van Eyck integra

lrsquoespectador dintre lrsquoespai virtual de la seva

obra i a lrsquoinreveacutes doacutena la possibilitat als

retratats drsquoaccedir des de la seva

bidimensionalitat de la taula al pla espacial de

lrsquoespectador situat en la paret invisible de

lrsquoalcova

- Aixograve srsquoobserva en el mirall del fons el del marc

amb 10 escenes representades de les 14

estacions del Viacrucis (el camiacute de Crist fins a la

seva mort en el Goacutelgota la Passioacute) Alliacute es

reflecteix tota lhabitacioacute vista des del darrere

incloent tot el mobiliari el matrimoni dues

persones meacutes i el finestral amb una vista de

Bruges

31- TEgraveCNICA I ESTIL

PERSPECTIVA

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 56: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

- TEgraveCNICA REVOLUCIONAgraveRIA pels contemporanis no tan sols per

representar tridimensionalment el moacuten visible sinoacute perquegrave va tenir la

gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniatures

francoflamenques i va aplicar a les seves obres la PERSPECTIVA LINEAL

i la PERSPECTIVA AEgraveRIA eacutes a dir la de les liacutenies i la dels colors que

donava a les escenes una profunditat i un detallisme mai vistos

- Vasari (historiador italiagrave del segle XVI en la seva obra Vides) menciona

van Eyck com a lrsquoinventor de la pintura a lrsquooli tanmateix el pintor tan sols

perfeccionagrave una tegravecnica que de fet ja existia com ha quedat demostrat

posteriorment perquegrave lrsquouacutes de lrsquooli com aglutinant del pigment es troba ja en

obres del segle XIII

3- TEgraveCNICA I TRANSCENDEgraveNCIA

- A destacar que Van Eyck transformeacutes aquesta tegravecnica en un procediment

de gran perfeccioacute emprant lrsquooli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos

que aplicat en veladures aconseguia lrsquoassecament de les capes i facilitava les

correccions

- En conclusioacute lrsquoobra presenta els elements clagravessics de lrsquoescola flamenca

gust per les llargues vestimentes que cauen en nombroses corbes i contra

corbes (cal recordar que Bruges era una ciutat clau en el comerccedil de les famoses

teles flamenques)

- Pintor de gran influegravencia posterior Vermeer de Delft Lluiacutes Dalmau i

Velaacutezquez perquegrave segons inventaris de lrsquoegravepoca aquesta obra es trobava en la

Colmiddotleccioacute Reial de Madrid i seria treta per un general francegraves durant la

Guerra del Francegraves fins acabar en la National Gallery de Londres

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 57: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

Minuciositat del detall en la factura del

ca en la forma de resoldre la complexitat

del mirall el naturalisme en la

representacioacute drsquoun tema tiacutepic drsquoaquella

egravepoca la vida quotidiana en la seva

dimensioacute casi miacutestica representant

retrats dempeus i situats en un interior

domegravestic i de clima intimista

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 58: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

3- JUSTFICACIOacute DE LrsquoESTIL

MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 pt)

31- justificacioacute de lrsquoestil

32- models i influegravencies

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 59: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

La signatura de lrsquoautor

Les figures reflectides en

lrsquoespill denoten uns clars

coneixements drsquoograveptica i

perspectiva

Aquest quadre eacutes un clar

exemple de lrsquoevolucioacute social i

pictograverica de Flandes en el

segle XV La representacioacute drsquoun

tema no religioacutes ni aristocragravetic

la firma de lrsquoautor en la paret

sobre el mirall soacuten clars

signes de quegrave la pintura ha

fet un canvi

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 60: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

bull En ESPANYA la influegravencia flamenca destaca en

- Els catalans Lluiacutes Dalmau i Jaume Huguet

- En Castella sobresurten Bartolomeacute Bermejo Jorge Ingleacutes i Fernando Gallego

Taula de lrsquoaltar dels cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya Barcelona

GOgraveTIC FLAMENC EN

ESPANYA

32-- MODELS I INFLUEgraveNCIES

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 61: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

Mare de Deacuteu dels Cancellers

(1445)

Lluiacutes Dalmau

Tremp sobre taula (285 x 310 cm)

Museu Nacional dArt de Catalunya

Barcelona

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 62: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

La flagelmiddotlacioacute de Crist (1450)

Jaume Huguet

Tremp sobre fusta (106 x 210 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 63: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

Retaule de Sant Jordi

(1425-1437)

Bernat Martorell

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 64: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

Retaule de la Verge de Montserrat (vers 1485)

Bartolomeacute Bermejo

Catedral gogravetica de Acqui Terme (ciutat seu episcopal del Piemont Italiagrave)

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 65: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

Pietat

(1470)

Fernando Gallego

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 66: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

GOgraveTIC FLAMENC EN

MALLORCA

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 67: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

Retaule de Sant Jordi (1468-1470)

Pere Niccedilard

Museu Diocesagrave de Palma Mallorca

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 68: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

Verge amb el Nen

(1450)

Jean Fouquet

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 69: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

- Retrat

- Fons obscur

- No es coneix la seva identitat

- Mirada penetrant cap a

nosaltres (lrsquoespectador)

- Pintura summament realista i

no idealitzada

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 70: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

Jan van Eyck

Lrsquohome del turbant vermell

Pintura flamenca

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 71: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

LrsquoHOME DEL

TURBANT

VERMELL HOME DEL CLAVELL

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 72: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

AUTORETRAT

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 73: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

AUTORETRAT

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 74: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

RETRAT DEL

MERCADER

ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 75: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

Tymotheos (el muacutesic Gilles Binchois)

Jan van Eyck

National Gallery de Londres

RETRATS DE PERSONATGES DE LA BURGESIA

Jean de Leeuw

Jan van Eyck

Kunst Museum de Viena

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 76: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

MARGARITA

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 77: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

Lrsquoobra eacutes una fidel font

histograverica per a conegraveixer

lrsquoestil de lrsquoegravepoca doncs

ens informa dels mobles i

lrsquoenrajolat propis del

moment

La Verge del Canceller Rolin

(1435)

Jan van Eyck

Taula (66 x 62 cm)

Museacutee du Louvre Pariacutes

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 78: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

La Verge amb el canogravenic van der Paele (1436)

Jan van Eyck

Oli sobre taula (122 x 157 cm)

Groeninge Museum Bruges

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 79: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

Diacuteptic de lrsquoAnunciacioacute

(1435-1441)

Jan van Eyck

Oli sobre taula Grisalla

Museu Thyssen

Bornemisza

Pintura flamenca JAN VAN EYCK

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 80: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

bull Maaseyck 1390 - Bruges 1441

bull La data de naixenccedila no se sap amb seguretat se sol situar en la darrera

degravecada s XIV Confusioacute que ha provocat mal entesos a lrsquohora de datar les

seves obres i seguir lrsquoevolucioacute del seu estil donat que la major part de les

seves obres datades i signades sens dubte corresponen als darrers

deu anys de la seva vida tenint en comte un naixement posterior a 1390

bull Va neacuteixer i va es va educar en lrsquoegravepoca drsquoapogeu del gogravetic internacional

ndash Estil pictograveric molt elegant i refinat ple de colorit amb predomini de la

liacutenia corba i sinuosa es tracta drsquoun art de Cort en el qual predomina

lrsquoart dels miniaturistes i la difusioacute del llibre ilmiddotluminat el ldquoLlibre de

les Horesrdquo

bull El centre artiacutestic estava en Pariacutes i tambeacute en Dijon on es va instalmiddotlar la

Cort de Borgonya

bull La maduresa com a pintor de Jan li va arribar amb la mort del duc ldquoJuan sin

Miedordquo a qui va succeir Felip el Bo que als pocs anys va passar a ser el

patroacute (mecenes) de Jan

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 81: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

El Llibre

de les Hores

bull Compendi de resos i oracions per a

ser recitades en cada una de les hores

canograveniques del dia encarregat per

Jean duc de Berry entorn a 1410

bull Eacutes probablement el manuscrit

ilmiddotlustrat meacutes important del segle

XV

bull Consisteix en 416 pagravegines la meitat

de les quals estan completament

ilmiddotlustrades Posseeix 300 lletres

capitals Va ser realitzat en el taller

del germans LIMBOURG

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 82: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

El Llibre de les Hores

bull Aquesta lagravemina adornada amb daurats

pertany al calendari meacutes famoacutes del

moacuten el Llibre de les Hores del segle

XV del Duc de Berry

bull La influegravencia matemagravetica dels

musulmans era molt manifesta en

Europa com es pot veure per els signes

numegraverics hinduacutes - aragravebics per als 30

dies de novembre (anell interior del

semicercle)

bull Els tres anells seguumlents prediuen les

llunes noves durant 19 anys Els tres

anells exteriors contenen signes

astrologravegics

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 83: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

bull Amb el canvi de duc tambeacute canvia lrsquoorientacioacute artiacutestica la Cort

srsquoestableix als Paiumlsos Baixos pertanyents al ducat de Borgonya i els

artistes es traslladen de Pariacutes a Flandes i Brabant

bull Hubert el germagrave major de Jan van Eyck viu a Gant

bull Robert Campin mestre de Rogier van der Weyden va morir en Tournai i

havia expandit el seu nou estil per tots els Paiumlsos Baixos

bull Es considera que Campin i els dos germans van Eyck foren els autors

de la transicioacute entre el gogravetic internacional i la pintura flamenca

bull Pintors que vivien en un moacuten urbagrave amb alta densitat de poblacioacute dedicada

al comerccedil Els diners abundaven i lrsquoafany drsquoostentacioacute tambeacute i existia un

clima propici als encagraverrecs artiacutestics fora de lrsquoagravembit de lrsquoesgleacutesia i de

lrsquoaristocragravecia De fet no es conserven dades sobre obres encarregades a

Jan van Eyck pel seus patrons el conte drsquoHolanda i el duc de Borgonya

bull Totes les obres catalogades eren comandes de comerciants alts

funcionaris i clergues a tiacutetol particular

bull El nou art la pintura flamenca dels Van Eyck i de Campin estagrave

caracteritzat pel fort realisme

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 84: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

bull El gogravetic internacional havia donat mostres ja de la nova orientacioacute

artiacutestica en la seva recerca drsquoun espai coherent i drsquoun major ilmiddotlusionisme

bull Paralmiddotlelament a la renovacioacute flamenca en Itagravelia srsquohavia produiumlt un canvi

radical respecte lrsquoart tradicional europeu amb lrsquoarribada dels mestres del

Quattrocento i les seves teories sobre

ndash la percepcioacute de la realitat

ndash la perspectiva

ndash la llum

ndash la proporcioacute i

ndash lrsquoanatomia humana

bull Curiosament cap dels artistes del Quattrocento va mostrar una

consciegravencia artiacutestica tan forta com la de Jan van Eyck Ni UCELLO ni

MASSACCIO ni PIERO della FRANCESCA srsquoatreviren a signar datar o

donar dades personals en les seves obres

bull Eacutes meacutes cap artista ens ha llegat tanta informacioacute sobre ell mateix com Jan

van Eyck que sempre inscrivia llargues frases en els marcs de les

seus obres

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 85: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

bull Els germans Van Eyck varen neacuteixer en Maaseyck Limbourg a prop de

Maastricht

bull Probablement Jan es va educar amb Hubert bastant meacutes major que ell i

pintor de gran renom tot i que en lrsquoactualitat no tenim cap obra

documentada de Hubert

bull De la trajectograveria de Jan no es tenen notiacutecies fins 1422 en quegrave sembla que

va entrar al servei de Juan de Baviera conte drsquoHolanda

bull Per a ell pot haver realitzat set miniatures del Llibre drsquoHores de Toriacute

desaparegut en un incendi

ndash El seu primer treball conegut FOU una miniatura

ndash Jan van Eyck eacutes definit com un mestre del microcosmos

bull La major part de les seves obres no superaven el mig metre drsquoaltura i

lrsquounivers de detalls que apareix en elles reflexa una riquesa de

simbolisme que lrsquoha fet famoacutes al llarg de la histograveria de lrsquoart

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 86: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

bull En 1425 el conte drsquoHolanda mor i Jan passa automagraveticament al servei de

Felip el Bo

ndash El duc de Borgonya el governant meacutes poderoacutes de la regioacute cosiacute de

Felipe el Bell i futur gendre del rei de Portugal

bull Van Eyck va estar al seu servei fins la seva mort el duc lrsquohavia drsquoapreciar

molt perquegrave va continuar fent grans favors a la viuda i fills una vegada

mort Jan Siguin els que fossin els motius de tal consideracioacute evidentment

no es basaven en la seva habilitat com artista donat que no es conserva

cap encagraverrec del duc a Jan De fet era contractat pel duc com una mena

drsquoassistent de Cambra i la major part de les comeses de Jan consistien

en missions secretes viatges i delegacions en nom del duc el

contingut dels qual es desconeix avui en dia

bull La seva nova posicioacute el du a establir-se a Bruges despreacutes el duc el mana a Lille i en 1426 rep una extraordinagraveria recompensa per un viatge secret

bull Pot ser es tracteacutes drsquouna expedicioacute a Valegravencia on el duc pretenia establir un contracte de matrimoni amb la filla del conte drsquoUrgell Lrsquoambaixada no fructificagrave i en 1427 i 1428 es produeixen nous viatges a la Peniacutensula que ja apareixen reflectits en els documents de van Eyck

bull

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 87: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

bull Aquesta vegada lrsquoobjectiu eacutes Portugal per a casar-se amb la infanta

Isabel filla del rei La missioacute de van Eyck era enviar el retrat de la

princesa per a quegrave el duc pogueacutes decidir Van Eyck era el meacutes indicat per

a fer-ho pel realisme que caracteritzava el seu estil front a la idealitzacioacute

i lrsquoelegagravencia dels artistes del gogravetic internacional

bull Van Eyck va estar dos mesos en la Peniacutensula un el va dedicar a fer dos retrats drsquoIsabel i lrsquoaltre a viatjar per Santiago de Compostelmiddotla Valladolid i Granada

bull En tan poc temps no va poder pintar res pels ibegraverics ni va deixar cap empremta del seu art

bull Els seguidors espanyols del seu estil es guiaven per lrsquoobra de Lluiacutes Dalmau que va viatjar als Paiumlsos Baixos per a conegraveixer el taller de van Eyck

bull El duc finalment acordagrave les noces i el 10 de juny de 1430 va crear lrsquoldquoOrdre del Toisoacute drsquoOrrdquo per a commemorar lrsquoocasioacute

ndash El collar del Toisoacute eacutes la insiacutegnia caracteriacutestica de la monarquia espanyola heretada del primer rei de la casa drsquoAgraveustria Carlos I hereu a la vegada del ducat de Borgonya

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 88: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

bull Finalitzada la missioacute en 1430 Jan van Eyck es casa amb Margarita de famiacutelia desconeguda El matrimoni srsquoestableix definitivament en Bruges

bull Jan continua amb les seves missions secretes

ndash Hesdin en 1431-1432

ndash Lille en 1432 i

ndash Un possible viatge a Palestina o Bizanci en 1435-1436 El motiu drsquoaquest viatge seria el desig antic de Felip el Bo drsquoorganitzar una Creuada a Terra Santa

bull En 1434 i 1435 naixen els seus dos primers fills

bull Les caracteriacutestiques del seu art estan ja establertes

ndash Realisme simbogravelic eacutes a dir objectes captat de forma quasi retratista quotidians perograve plens la majoria de significats religiosos

bull Jan teacute el costum drsquoinscriure llargs versicles en les obres religioses preferentment del ldquoDeuteronomirdquo el ldquoLlibre drsquoIsaies i de lrsquo rdquoApocalipsirdquo Escriu en llatiacute grec i neerlandegraves Les seves frases ajuden a identificar els temes dels seus quadres els seus retrats i de vegades proporcionen dades sobre ell mateix Entre les inscripcions meacutes frequumlents es troba el lema adoptat pel pintor Als ich kan que significa quelcom aixiacute com ldquoel millor que puc o com puc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 89: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

bull Els seus retrats eren demandats per lrsquoextraordinagraveria fidelitat als seus models

bull Alguns dels seus rostres foren reutilitzats per altres artistes com a personatges anogravenims dels seus quadres personalitats que els servien per a donar varietat als assistents als Calvaris pastors de lrsquoEpifania etc

bull Altra caracteriacutestica de les seves obres eacutes la presegravencia de la llum que casi sempre proveacute de lrsquoesquerra

bull En els quadres religiosos explica perquegrave les seves vistes drsquointeriors de les esgleacutesies eren tan naturals i estaven ilmiddotluminades drsquoaquella forma les esgleacutesies srsquoorientaven al nord i la llum arribava a lrsquointerior des del sud (des de lrsquoesquerra)

bull Gran repercussioacute de la seva obra que es va estendre des de la seva influegravencia en lrsquoart flamenc fins ben comenccedilat el Barroc

JAN VAN EYCK

BIOGRAFIA I CONTEXT

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 90: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado

Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8

M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda

Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe

httpwwwslidesharenetsalvavila

httpwwwslidesharenetmaricarmearanda

Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez

Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr

Bennagravessar Coll Bernat El comentari de lrsquoobra drsquoart Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes

Balears Palma 2002

Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de lrsquoArt Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009

Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres drsquoart de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf

reimpressioacute Barna 2005

Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)

wwwartehistoriajcyles

httpeswikipediaorg

Wikimedia Commons

wwwenciclopediacat

BIBLIOGRAFIA

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves

Page 91: 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

Histograveria de lrsquoart

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpcioacute Granero Cueves