20 de novembre de 2015 fre a la reforma d’abaceria pel dubte · 20 de novembre de 2015 issn -...
TRANSCRIPT
núm
. 59
9
20 de novembre de 2015
ISSN - 1695-4793
5El Casal Tres Lliris
tanca 22 mesos
d’arrelament a la Vila
7El mur de la masia
de Cal Comte, del
segle XVII, reapareix
S.L.
A.B.
Fre a la reforma d’Abaceria pel dubte del Districte i el final de Sant Antoni
La productora que ha gestionat els rodatges
de ‘Joc de Trons’ a Espanya, Fresco Films, fa un
gran desplegament a l’entrada del parc
La cadena NBC roda la superproducció per capítols ‘Emerald City’ al Park Güell
Sil
via
Ma
nza
ne
ra
pàg. 7pàg. 7
pàg. 6pàg. 6
Vincent d’Onofrio (‘Jurassic World’, ‘La chaqueta
metálica’) i Adria Arjona (‘True detective’)
recreen en sèrie de TV el món del Mag d’OZ
L’Ajuntament vol ampliar el consens polític i social, encara que el trasllat no sigui el gener de 2017
SUPLEMENT
La Llibertat, primer
mercat verd de BCN
S.M.
2
20 de novembre de 2015l’independent ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||opinióopinió
editorial
No feia ni un mes que s’havien estrenat al Districte, just per
Festa Major -el ple constitutiu va ser a finals de juliol- que entre
els militants i simpatitzants més directes ja van començar a
sentir veus de queixa perquè no es veia per enlloc el canvi
immediat... No, amb Barcelona En Comú, no s’aturarien els de-
sallotjaments de cases okupades ni els enderrocs de Vallcarca,
bàsicament perquè totes dues reivindicacions tenen al mig uns
propietaris privats i un jutge. També sabíem que els taurons
dels grans projectes immobiliaris s’agafarien amb ungles i
dents a totes les possibilitats que donen les escletxes adminis-
tratives per seguir fent hotels als nassos dels que ara manen i
abans es manifestaven.
També sabíem que, contràriament al que va passar amb l’an-
terior canvi de govern i a causa de la certa xuleria dels nous
governants contra els seus
antecessors, aquest inici de
mandat seria brut i de cops
baixos, i que tot plegat alen-
teria la presa de decisions,
perquè amb 11 regidors poca
cosa hi ha a pelar més que un
llarg camí de dificultats per fer
la teva política.
Amb aquest escenari, també
sabíem, en tant que ciuta-
dans, que quan no pots fer
la teva política i quan estàs
coneixent els camins com-
plexos de l’administració, el
més senzill seria posar molts
interrogants i esperar que els resolessin els veïns en un sense
fi de processos participatius la majoria dels quals encara no
han ni començat.
Tot plegat fa que aquest mandat hagi començat fa ben poc
però s’estiguin fent llarg ja en la rampa de sortida, quan ens
acostem als 200 dies de governança. A Gràcia encara més
perquè ja hem tastat dos (tres regidors, si no comptem el fallit
nomenament de Laura Pérez) i el nou govern hi posa voluntat
sobre uns veïns impacients i necessitats de polítiques noves o
velles, però polítiques, canvis, iniciatives, socials o urbanísti-
ques. En dues setmanes s’han superat els primers consells de
barri i han quedat sobre la taula molts dubtes del que veurem
fins a final d’any. Probablement res. I això no ho sabíem.
Coses que ja sabíem del canvi
cartes al director ull de dona
el dependent
Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça, telèfon i
DNI a: l’Independent c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN o bé a [email protected].
També les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia
El 27 de novembre a les vuit
de la tarda ens trobarem
els veïns i veïnes de Gràcia
per rebutjar, un cop més, la
violència masclista, que ha
augmentat enguany al Distric-
te. Aquest estiu hi ha hagut
un gran nombre de dones
assassinades. Però com diu
el Manifest del Dia Anual de
Gràcia contra la violència vers
les dones “ràpidament tots
els governs han sortit i han
dit que per a ells és prioritària
la lluita contra la violència
de gènere. Però, on són els
recursos per evitar-la? On és
la prevenció de la violència
en la socialització dels nostres
infants i adolescents? On és
l’aplicació dels pressupostos
i la visió de gènere en camps
tan vitals com la salut de les
dones? No necessitem assis-
tència caritativa. Els discursos
florits no resolen el maltracta-
ment. Ens cal capgirar la moral
i les idees masclistes. Volem
transformació social: dones i
homes hem de co-participar
en tots els àmbits de decisió
en paritat. Convé reconeixe-
ment, reparació i prevenció.
Les noves generacions, amb
coeducació i socialització pre-
ventiva, són les de l’eradicació
de la violència masclista. I a
Gràcia ni un pas enrere”.
La Gràcia del pinyol va esverada amb la tercera edició dels premis Spavila, que es lliuren un cop passada la Castanyada. No només per les votacions [a gracianet.org] sinó pel text de les nominacions: el PSC segueix insistint que, tot i no pagar lloguer, el seu antic local encara els pertany, i una esposa que s’estima el seu marit vol un reconeixe-ment clar a la feina que va fer Enric Sunyol amb l’obra ‘El Rellotger de Gràcia’. Que no tot el mèrit se l’emporti el Casal Corpus...
Trobem-nos
a la Virreina
Conxa
Garcia
TROBAREM A FALTAR EL TEU
SOMRIURE
Ens quedem sense en Raimundo.
És una llàstima. Sempre el recorda-
rem comprant el pa de bon matí,
saludant els veïns (pot ser que
conegués a tothom?), o passejant
per les places. A Gràcia tenim una
gran sort, els regidors es creuen el
seu paper d’alcalde de la Vila. Us
imagineu que només es preocu-
pessin de les regidories de govern
de Barcelona o de la seva carrera
política personal?
Ara en Mundo ens deixa per anar
a fer un sacrifici patriòtic, patriò-
tic dels del costat, però patriòtic.
Esperem que no sigui un Harakiri.
Esperem que, ben aviat, passegi
per la vora del Manzanares, mengi
xurros amb les veïnes i visqui viva-
ment la Villa com ha viscut la Vila.
A Gràcia tenim molta sort, els nos-
tres governants saben que l’única
manera d’entroncar amb la gent,
de fer una autèntica política mu-
nicipal i municipalista, passa per
trepitjar carrer. I ens pensàvem que
la Fandos era insuperable! Estem
contents, molt contents, perquè
només la crida per la Salvació del
Regne ens ha arrencat aquest fill
predilecte de la Vila. Que ho sabia
ell abans d’acceptar el càrrec que
li estava reservada aquesta alta
Missió? No! Ell es veia entre nosal-
tres fins que la barba se li emblan-
quís del tot i s’aturés el rellotge
del campanar. Que els regidors
que ens enviï Barcelona segueixin
sent graciencs, de cor, que som un
poble acollidor! Que els graciencs
seguim sent la veu determinant en
l’acció del Districte!
Quan arribis a dalt la Messeta, mira
el País i la Vila que has deixat, però
carnet de la teva butxaca, és gra-
cienc com la plaça Raspall. Que la
poltrona et sigui lleu!
Quim Serra, CUP Gràcia
Amb BEC no s’han aturat els
desallotjaments ni els enderrocs de Vallcarca
En dues setmanes s’han superat els primers
consells de barri, però queden molts dubtes
SOM-HI EUROPA!
Els aficionats de l’Europa estem
atònits davant la crisi de l’equip,
però jo a títol personal confio amb
aquest entrenador, que aposta de
manera clara pel futbol ofensiu,
pel toc de la pilota.
Ernest Sagristà
20 de novembre de 2015l’independent
3
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||opinióopinió
opinió Jordi Lluís i Clara Darder, membres de la Diabòlica de Gràcia
Carta del MH Llucifer, cap dels
inferns i de l’ordre inversEl propvinent dissabte 21 de
novembre, a volts de les 18 ho-
res i fins a les 22 hores correu a
tancar-vos a casa, llums apagats,
porticons i finestres barrades; ro-
saris en mà i sota el llit encoma-
neu-vos a tots els sants i santes
que conegueu. Més us val.
Si per un cas absurd i agosarat
aprofiteu l’escletxa de la persia-
na per veure que passa al carrer,
ho veureu clar, desenes i dese-
nes de diables de la Diabòlica de
Gràcia, de Molins de Rei-l’Agrupa
i de Premià de Mar, dansaran so-
ta el foc seguint els ritmes dels
tabals d’aquestes colles i les ta-
baleres de Poble Sec, les Corts i
la Vella de Gràcia. Hi haurà soroll
eixordador, hi haurà fum asfixi-
ant. Sí, ja és el quart any que sor-
tim aprofitant que la foscor gua-
nya terreny dia a dia. És la nostra
diada, l’efemèride que esperem
any a any amagats als nostres
centres culturals i de joves en-
trenant-nos per sortir a fer el
mal. Enguany iniciarem la ràtzia
amb dues tabalades simultànies
recorrent les principals places de
la vila. Posteriorment us delec-
tarem amb una teatralització de
“La baixada de l’humà a l’infern”
a la plaça de la Vila (20.00h) on
entendreu com hem arribat fins
a on som a través dels 7 pecats
capitals. Acabarem amb el ja tra-
dicional correfoc començant a la
mateixa Plaça de la Vila i seguint
pels carrers Penedès, Puigmar-
tí i Torrijos. Un cop s’hagi acabat
l’anarquia -finalitzarem el correfoc
a la plaça Virreina-, ja podreu sortir
de les vostres llars a quantificar les
destrosses i el mal que haguem fet,
però no se us acudeixi acostar-vos
a l’Espai Jove la Fontana, allà segui-
rem l’akelarre a ritme de Rumbal-
bar (24 h) amb refrescs i sucs de ci-
vada fermentada a preus populars.
Heu quedat totes i tots avisats, si
per un cas poc probable sou dels
i les valentes que voleu transgredir
l’ordre imposat des de dalt i no us
amagueu, per suposat podeu unir-
vos a les nostres files, però com
que sou aprenents/es porteu roba
de coto o texana i un bon barret
que us cobreixi, nosaltres no ens
n’estarem de cremar-ho tot i tot-
hom! Els diabòlics estem de festa
pròpia i volem que tots i totes ens
conegueu. Som temibles, dolents
i agosarats per que fem el mal.
Qualsevol de vosaltres pot con-
vertir-se en un membre més de
la nostra colla si així ho considera
oportú. No us penseu que es fà-
cil ser diabòlic o diabòlica. Unes
proves de foc, que us deixaran el
cul ben escaldat, ens ajudaran a
valorar si sou aptes per a l’infern.
Després les proves de compàs
per saber si el ritme corre per
les vostres venes, una manera
d’apreciar quina capacitat teniu
per gaudir de les nostres festes
malignes i esbojarrades.
En definitiva proves supera-
bles per a qualsevol diable o
diablessa que sàpiguen gaudir
dels focs de l’avern i la festa
grossa a tort i a dret. Busquem
persones que els hi agradi gau-
dir de les temeritats i vulguin
dormir amb mi pels temps dels
temps, jo el gran Rei dels in-
ferns. Jo, en Llucifer, l’enemic
dels bons. Us animeu? Creieu
que podríeu superar les proves
i ser els mes dolents del reialme
de les tenebres? Non Servium,
Atentament, Ll.
Diabòlica de Gràcia
el bloc
“Això és un mercat? M’estàs
prenent el pèl?”. Amb aquesta
frase, però en anglès, evi-
denciava l’altre dia un turista
suec la necessitat urgent de
reformar l’Abaceria. I li dóno
tota la raó: en ple diumenge
a l’hora de la migdiada, el
mercat de la Travessera, amb
els seus grafitis a les persianes,
sembla més una casa okupa
que un centre de proveïment
d’aliments. L’abaceria és l’últim
mercat de Barcelona que
queda per remodelar. Després
d’anys d’ajornaments, des de
l’ajuntament asseguren que és
una de les prioritats d’aquest
mandat, que s’obrirà un procés
de participació però ningú
s’atreveix a posar-hi data. I per
una vegada crec que això és
bo. Donarà marge als paradis-
tes per renegociar el projecte
que està sobre la taula i que
preveu aixecar-hi un super-
mercat a les instal·lacions. Els
comerciants ho rebutgen de
ple i adverteixen, com és evi-
dent, que tot plegat suposarà
la mort del petit comerç. Per
això reclamen al nou regidor
reformular el projecte i així
li ho faran saber la setmana
vinent en una reunió. Serà el
moment de demostrar, per
part del nou govern, que és
hora de defensar el comerç de
barri i frenar la proliferació de
grans cadenes de distribució
que sobren a la nostra ciutat.
Carina
Bellver
L’Abaceria
equip
La Perla, 31, 08012 - Barcelona - Tel. 93 217 44 10
Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President
d’honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director de L’In-
dependent: Albert Balanzà. Redactors en cap: Silvia Manzanera i
Xavi Tedó. Redacció: Anaïs Barnoles, Carina Bellver, Anna Buj, Clara
Darder, Meritxell Díaz, Oriol Díez, Ignasi Fortuny, Èric Lluent, Òscar
Mejías, Mar Romero, Paula Solanas, Aida Traidi i Marc Vilajosana.
Col·la boracions: Lluís Bou, Àlex Delmàs, Conxa Garcia, Pau Garcia,
Marc Gassó, Ernest Cauhé, Ramón Casalé, Àngel Garreta, Manolo
González ‘Patata’, Pep Gorgori, Pere Martí, Joan Millaret, Carles Ne-
rín, Víctor Nubla, Sara Reñé, Roger Rofín, Tristram, Rafael Vallbona.
Fotografia: Òscar Mejías, Laia Coll, David Zorraquino. Maqueta-
ció: Marta G. Bravo i Sergi L. Bofill. Disseny web: Maria Vilarnau.
Publicitat: Héctor Jiménez (692 601 263). Imprimeix: Indugraf
Offset, S.A. Dipòsit legal: B-32.478-00. Sol·licitat control PGD
Amb la col·laboració de:
Sí, ja és el quart any que sortim tot aprofitant
que la foscor guanya terreny dia rere dia
què en penseu...
Hem estat molts mesos lluitant per a que ens posessin cinc taules, que ens han fet pujar força els ingressos del negoci. I ara ens les volen treure: hi haurà molta menys feina, perdrem tot els beneficis de la terrassa i s’haurà d’acomiadar un cambrer.
Només del nostre establiment, tres o quatre famílies se n’anirien al carrer. No entenc que, si mai han molestat aquestes taules, per quin motiu ara les han de treure. Esperàvem que la mesura es dissuadís per la entrada de la nova alcaldessa, però no ha estat així.
L’objectiu de qualsevol obra ara és fer carrers molt amples; no em semblaria malament si serveix per poder-hi fer vida. Però al carrer no només s’hi passeja! S’hi ha de gaudir. Les terrasses hi ajuden, i ho demostra el fet que buscar una ter-rassa a Gràcia és tota una odissea!
És una injustícia que farà que molta gent es quedi al carrer. No s’entén perquè la nova alcal-dessa porta anys lluitant contra els desallotjaments, i aquesta mesura és molt pitjor que els de-sallotjaments. Ens mobilitzarem per fer-nos sentir.
LOURDES BRANCO
vermuteria Lou
GEORGINA BARCELÓ
psicòlogaJOSÉ LUÍS LÓPEZ
bar Pirineus
FERNANDO LÓPEZ
bar Navia
de la
limitació
de les
terrasses a
partir del
gener?
Òscar Mejías
4
20 de novembre de 2015l’independent ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||opinióopinió
la setmana
Aquesta setmana de bon matí, he pogut gaudir del sol en una
placeta. Aquestes temperatures hi conviden. Amb una compa-
nya de feina hem planificat nous projectes professionals amb
el bon temps que tenim. Sóc afortunada. Quan ella ha marxat
m’he quedat trastejant amb el mòbil i acabant-me el meu
te vermell. La meva sorpresa ha vingut quan una dona gran,
potser d’uns 90 anys, que buscava seure en aquella mateixa
terrassa, m’ha demanat per compartir taula. He respòs afirmati-
vament. Una àvia entranyable amb el cabell blanc, ben vestida i
abrigada, amb una mà embenada. A l’altra hi subjectava el diari
del dia. Un cop asseguda, m’he fixat que és tocava la ferida,
semblava que li feia mal. El cambrer la coneixia, doncs li ha
desitjat bon dia de manera molt amical, i ella amb un somriure
li ha demanat un cafè amb llet i un croissant. La lectura de les
primeres pàgines tenien
tot el seu interès. Llegia
amb calma. Jo me la mirava
de reüll. Cada vegada que
feia un mossegada al seu
suculent àpat, deixava
caure les molles del plat
al terra garantint que els
coloms aquell matí també poguessin esmorzar. En breu dos o
tres que parrupejaven i picaven el saborós aliment ens feien
companyia als nostres peus. Ella contenta gaudint de la imatge
dels seus nous amics. Aquella escena em fa pensar en la bellesa
dels simples instants, i en la vellesa dels éssers humans. És fàcil
arribar-hi? Te n’adones que els anys passen i les experiències
acumulades i viscudes omplen les teves maletes de viatge? Qui
hi ha al teu costat per gaudir d’aquests moments? La Maria,
la vaig batejar amb aquest nom, semblava viscuda i contenta
del pas del temps. Somreia en tot moment i fins i tot quan una
amiga, que és va parar a saludar-la, li va preguntar per la seva
dolorosa ma, ella li contestar:
-Em vaig fer molt mal però ja estic millorant i aviat podré fer de
tot, com abans- comentava.
De bones a primeres es dirigeix a mi: “quina calor que fa, el sol
m’està deixant l’esquena ben calenta”. Li somric i veig que vol
iniciar una conversa amb mi sobre el temps i les notícies del
diari. Gaudeixo del moment. I mentre ella parla i jo l’escolto, els
meus pensaments sobre la vellesa i el final de la vida de qualse-
vol de nosaltres segueixen el seu curs.
Com deu ser fer-se vell? Però no amb 30, 40 o 50 anys, que avui
en dia encara ens sentim joves i fem moltes activitats impensa-
bles que els nostres pares no haguessin ni somiat. Amb 90 i 100
anys, que com ja sabeu, cada vegada més adults hi arriben.
Estaré satisfeta de tot el viscut? Seguiré planificant el meu futur
amb les meves amigues i valoraré cada instant per petit que si-
gui ja que cada vegada el compte endarrere es mes curt? O sim-
plement, acabaré en una placeta donant de menjar als coloms i
parlant amb una noia jove a l’hora d’esmorzar? Si ha de ser així,
penso que ho assaboriré de valent i ser-hi serà un plaer.
Vellesa
Clara Dardertribuna Jordi Margarit
Discriminació a l’Orfeó Gracienc?En data de 14 de juliol de 2015,
amb el número de registre ge-
neral d’entrada 15-023, un veí de
Gràcia va presentar un escrit sol-
licitant ser admès com a bene-
factor de la Fundació Orfeó Gra-
cienc. En data de 21 d’octubre de
2015, amb número de registre
general de sortida 15-059, un es-
crit de resolució, signat pel Con-
sell Directiu de la Fundació Orfeó
Gracienc, denegava la sol·licitud
obviant qualsevol fonament de
dret alhora de motivar l’escrit de
resolució. Sr. Ramon Botet i Pont,
president del Consell Directiu de
la Fundació Orfeó Gracienc, i la
seva junta, s’imagina qualsevol
tràmit administratiu que puguin
fer, per exemple, davant l’ad-
ministració pública, alhora de
demanar les subvencions públi-
ques amb diners públics, com les
que han demanat per poder fer
les obres –d’obligat compliment,
cal no oblidar-ho- que, a més, re-
presenten un 60%(?)-70%(?) del
valor total del cost de l’obra, la
resposta per part de l’administra-
ció hagués estat la mateixa que
vostè ha donat a aquest ciutadà
de Gràcia? S’imagina un text com
aquest: “Tal com us vaig avançar
prèviament de forma oral us co-
munico que la darrera reunió del
Consell Directiu es va tractar la
vostra petició i, després de va-
lorar-la, no es va acceptar la pro-
posta que plantejàveu”. Signat
el secretari del Consell Directiu.
Sap de qui és aquesta resposta
sr. Botet i Pont? Aquesta és la res-
posta que es va donar, en data
de 21 d’octubre de 2015, número
de registre general de sortida 15-
059, a l’escrit de sol·licitud abans
esmentat; un escrit de resolució
on qualsevol pot observar l’ab-
sència de fonaments de dret i
de motivació alhora de resoldre
la sol·licitud. S’imagina, sr Botet i
Pont, una resolució sense cap tipus
de motivació i sense cap fonament
de dret, per part de l’administració
pública, davant d’una sol·licitud
formulada pel Consell Directiu que
vostè presideix?
Per cert, sap vostè que pel fet de
rebre subvencions públiques, com
la que li ha estat facilitada per a fer
les obres -d’obligat compliment
cal no oblidar-ho- la Fundació Or-
feó Gracienc està sotmesa a la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació
pública i bon govern? Li recomano
que es llegeixi amb atenció el punt
2 del preàmbul, l’article 2 en el seu
punt h, l’article 3 en els punts 1d,e i
el punt 2 del mateix article així com
l’article 4 en els seus punts a i b, en-
tre altres. Sap, també, que davant
un acte administratiu com el que
vostè ha realitzat amb l’escrit de re-
solució, de data de 21 d’octubre de
2015 número de registre de sortida
15-059, sense fonaments de dret
i sense cap tipus de motivació, ha
pogut incórrer, des de la ignoràn-
cia o des de la prevaricació, en un
acte de discriminació? No parlaré
de la seva pèssima gestió en la
celebració del 110è aniversari
de l’Entitat, el passat 2014, es
pot guardar per una altre ocasió;
com tampoc ho faré de la seva
gran afició a llegir manifestos, en
qualsevol acte a Gràcia, en nom
de la llibertat i de la democràcia,
o de la seva gran facilitat per
anar de bracet del partit polític
de torn; caldria preguntar-se el
perquè (?) Sr. Botet i Pont, en
data de 26 d’octubre de 2015 i
amb número de registre general
d’entrada 15-036 es va fer arri-
bar un recurs ordinari perquè es
revoqui l’escrit de resolució, de
21 d’octubre de 2015, i amb ell
s’accepti la sol·licitud de 14 de
juliol de 2015 on un ciutadà de
Gràcia demana ser admès com a
benefactor de la Fundació Orfeó
Gracienc. Té la possibilitat d’es-
menar el fet conforme a dret i
de fer les coses bé. També té la
possibilitat de continuar fent les
coses com ara; de manera que,
si cal, es pot posar tot aquest as-
sumpte en coneixement de l’ad-
ministració corresponent, a veu-
re que hi diuen; amb llei inclosa.
Arxiu
Te n’adones que els anys passen i les experiències acumulades i viscudes omplen les teves maletes?
Fes-te soci de l’independent!L’Independent de Gràcia, després de 14 anys al carrer, es rellança com a asso-ciació cultural amb 30 impulsors provi-nents del periodisme, la societat civil, la cultura, l’esport i la política local. Volem aconseguir un efecte multiplicador per-
què l’Independent és de tots i volem un Consell Editorial on tu també hi siguis.Pertànyer a l’Associació Cultural L’In-dependent de Gràcia, dóna dret a par-ticipar en les assemblees de socis i a la llista interna, escollir el Consell Edito-
rial, participar activament en el dia a dia del setmanari i rebre cada setmana la publicació a casa. Els socis tindran ofertes especials i condicions preferents en les activitats organitzades per l’As-sociació Cultural.
Dades PersonalsNom i cognoms .........................................................................correu e. .................................................................Adreça ..........................................................................................................................................C.P. ........................Localitat ................................................................................................. Telèfon .......................................................Dades bancàries (per a la domiciliació)Titular del compte ........................................................................................................NIF ....................................... IBAN Entitat Oficina Dígit control Núm. compte
Trameteu aquesta butlleta per correu, personalment, per telèfon o per correu electrònic a:
c/ La Perla, 31. baixos. 08012 BCN. Tel.: 93 217 44 10. Correu e.: [email protected]
La quota d’associat és de 10 euros mensuals, girats trimestralment.
Selecció quinzenal de l’independent [@indepe_gracia] dels millors tuitsdels tuitaires locals o de tuitaires que parlen de Gràcia
tuitsSelecció quinzenal de l’independent [@indepe_gracia] dels millors tuits
dels tuitaires locals o de tuitaires que parlen de Gràcia
[el tuit de la setmana]
C3Lliris #SomCasal @CPTresLliris
Poden tapiar una paret però no un projecte. Gràcia recuperarà
el que és seu!
Roger Buch @Rogerbuch
El jutge expedientat Santi Vidal (independent per ERC) serà el
senador més votat a Barcelona. Molts votants de CDC també el
votaran #20D
Pere Martí Colom @peremarticolom
A tots els els partits hi ha dirigents que descobreixen que
discrepen amb la línia oficial quan perden l’escó de diputat
#massatard
L’lndependent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari
20 de novembre de 2015l’independent
5
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||políticaL’Ajuntament fa intervenir els Tedax a Sant Salvador
A. B.
La psicosi per l’amenaça terro-rista global ha tingut un episodi aquest dimecres al matí a Gràcia quan una descoordinació entre els serveis de clavegueram i con-trol d’aigües de l’Ajuntament ha derivat en la intervenció dels Te-dax per la presència d’un aparell sospitós connectat a una boca de claveguera del carrer Sant Sal-vador. Els fets han succeït cap a quarts de nou del matí, en el tram entre Torrent de l’Olla i Vernta-llat, quan els operaris de clave-gueram han trobat connectat un aparell controlador de fuites amb unes anotacions. El fet que no s’esperessin trobar l’artefacte i la malfiança han derivat en un epi-sodi que al final només ha estat una falsa alarma però que ha obli-gat a mobilitzar Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra.
El Districte dóna un rang més polític a la interlocució ultralocal nomenant ‘consellers de barri’
Albert Balanzà
El segon ple del mandat, sen-se comptar el de constitució del mes de juliol, serà el primer del nou regidor i també el primer en molts anys en què els veïns no s’hauran d’esperar a les tantes de la nit per al torn de preguntes. Atenent a queixes històriques i al debat polític iniciat amb el nou curs, l’equip de govern ha propo-sat separar ple i audiència i fer-les en dies separats. En aquesta oca-sió, els dos actes, tenint en comp-te que els veïns s’hauran pogut expressar recentment en els con-sells de barri, tindran una separa-ció màxima: l’audiència pública es farà al gener.Aquesta és només la primera de les mesures de reforma de la par-ticipació que l’Ajuntament ha co-mençat a impulsar, al marge dels
El ple de l’1 de desembre ja no inclourà l’audiència pública, que es farà al gener
anunciats processos participatius. Precisament, tal com s’ha explicat en els consells de barri, i dimecres el portaveu de l’equip de govern, Robert Soro, va concretar més, els consells de barri s’incrementaran amb tota probabilitat de dos a tres per cadascun dels cinc barris al llarg de l’any, i es faran més iti-nerants. “Fins i tot es podran fer a l’aire lliure, per exemple, en un parc”, ha apuntat. Soro, de fet, també ha assumit des de la setmana passada, el càr-rec oficiós de conseller del Coll i de Vallcarca, en una decisió de l’equip de govern de dotar de més rang polític la interlocució ultra-
Albert Balanzà
local, abans en mans dels tècnics de barri. Les conselleres Marta Duñach, Àngels Tomàs i Clara
L’equip de govern de Barcelona En Comú (BEC), ja definitiva-ment assentat amb el nou regi-dor, Eloi Badia, ha començat a prendre decisions de profunds canvis organitzatius, que s’han vist ja en els quatre consells de barri dels últims quinze dies i que es concretaran encara més en el pròxim ple de l’1 de de-sembre, on l’audiència pública ja no es farà immediatament desoprés sinó un altre dia.
Membres de l’equip de govern de Barcelona
En Comú al darrer consell de barri de la Vila
A. B.
El Casal Popular Tres Lliris, hereu de la branca independentista del moviment okupa, ha tancat aquest dijous una etapa de 22 mesos d’okupació en una antiga sucursal de CaixaCatalunya a la Travessera de Gràcia, un cop els Mossos d’Es-quadra han executat la sentència judicial que des de l’estiu amena-çava la iniciativa amb data oberta
Els Mossos executen la sentència que des de l’estiu amenaçava l’espai
El Tres Lliris, desallotjat després de 22 mesos d’arrelament a Gràcia
de desallotjament. A quarts de vuit del matí agents de paisà de la Poli-cia de la Generalitat han acompa-nyat una brigada d’obres, els quals han procedit a tapiar amb planxes de ferro l’immoble; en aquell mo-ment no hi havia ningú, malgrat que en les últimes setmanes els in-tegrants del casal havien fet nom-broses permanències nocturnes. El desallotjament, que l’any pas-sat es va vincular a la possibilitat
d’una operació policial simultània sobre el Banc Expropiat -l’altra sucursal de Travessera okupada, aquesta des de fa quatre anys-, posa fi a una nova etapa dels mo-viments socials independentistes que en els últims anys han okupat espais com el Casal Popular de Ros de Olano, el Casal Ovidi Montllor del carrer Maria, el Casal Popular de Verdi o el Casal Popular La Bar-raqueta del carrer Virtut.
Silvia Manzanera
breus
Josefina Altés deixa
la vicepresidència del
consell de barri de Vila
L’activista gracienca i coordina-dora dels Bancs del Temps, Jo-sefina Altés, ha anunciat aquest dilluns que plega com a vicepre-sidenta del consell de barri de la Vila “després de sis anys”.
Gràcia, únic districte que fa els consells de barri en ‘streaming’Els veïns del Coll, de Camp d’en Grassot, de Vila de Grà-cia i de Vallcarca han estat els primers de Barcelona a no ha-ver-se de desplaçar al lloc on s’han fet els consells de barri en aquestes dues setmanes: l’escola Montseny, la Sedeta, el Districte i l’edifici MOntseny del Parc Sanitari Pere Virgili.
La raó és la retransmissió en vídeo i en àudio de l’acte, tèc-nicament conegut com ‘stre-aming’. En un principi la me-sura només s’havia d’executar quan l’acte es fes a la sala d’ac-tes del Districte, a plaça de la Vila, però s’ha estès finalment a tots els desplaçaments amb un equip de dos tècnics.
Es presenta a Gràcia l’Acord d’Esquerres x la República Catala-
na (AExRC). Amb l’objectiu d’ampliar i reforçar el debat del procés sobiranista, implicant les persones que es posicionen entre ERC i la CUP però se senten orfes en aquest tema dins de les seves formaci-ons polítiques, l’associació AExRC proposa crear vincles entre CSQP, la CUP i Junts pel Sí per treballar en comú per un procés constituent. Josep Ferrer, vicepresident de l’associació, va subratllar dimecres a la Violeta, “el profund contingut revolucionari” del procés, que ha modificat el concepte clàssic de lluita de classes.
Furriols assumiran els barris de Vila de Gràcia, Grassot i la Salut, respectivament.
6
20 de novembre de 2015l’independent
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||societat
L’Ajuntament busca ampliar el consens polític i social, encara que el trasllat no es faci el gener de 2017
La reforma del mercat de l’Abaceria no començarà el gener de 2017, amb el tras-llat previst a la part alta del passeig de Sant Joan. L’ar-gument principal, que aquest dijous l’equip de govern del Districte ha explicat als grups municipals, és el dubte de l’Ajuntament sobre aspectes de l’estudi que té el sí majori-tari dels paradistes, la recerca d’un consens polític i social més ampli i altres prioritats de l’Institut de Mercats.
Albert Balanzà
L’Abaceria ja fa més de cinc anys que va iniciar les negoci-acions, tal com L’Independent va detallar la setmana passada amb el préssing dels paradistes perquè l’Ajuntament mogui fit-xa, però s’haurà d’esperar enca-ra una mica més: la reforma se-rà, amb tota probabilitat aquest mandat, però el nou equip de govern no veu gens clar que ele-ments de l’estudi previ, tancat al juny, com el supermercat o la part superior d’oficines, no ne-cessitin més debat. “El Districte vol tenir veu en aquests punts”, asseguren fonts municipals, que també posen èmfasi en la recer-ca d’un consens polític després que la CUP, per exemple, ja hagi
La reforma de l’Abaceria es frena pel dubte del Districte i la prioritat de Sant Antoni
Xavi Tedó
qüestionat el projecte anterior de CiU. El principal escull és la emprenyada dels paradistes, que pot anar en augment, un cop ja s’havia tancat la data del gener de 2017 per fer el tras-llat a la carpa provisional del passeig de Sant Joan. Però és que, a banda del consens polí-tic i social que l’equip de govern busca -ja parla de procés parti-cipatiu-, també hi jugaria en contra del calendari la prioritat de l’Institut de Mercats per aca-bar el mercat de Sant Antoni, al qual li falten 22 mesos. En la
Alguns paradistes, que s’han jubilat, no han
trobat relleu per seguir al mercat
Trencadís, nom definitiu per a l’escola d’Escorial
A. B.
La voluntat de la comunitat edu-cativa de l’escola bressol d’Escori-al ha passat per davant de la de-cisió del consell escolar i del grup de treball de Nomenclàtor de Grà-cia i el centre no es dirà Elna sinó Trencadís, segons la nova votació en el consell escolar de la setma-na passada. L’últim gir, esperable després que l’escola bressol s’in-augurés dient-se Escorial com a nom provisional, s’ha resolt amb l’oposició de CiU i abstencions.
breus
L’escola Virolai sumarà
una línia per absorbir
bé el Reina Elisenda
La direcció de l’escola Virolai s’ha reunit aquest dilluns amb els pares i mares del Reina Eli-senda per garantir-los que, en un màxim de tres anys, sumarà una tercera línia -que es faria a més al carrer Olot. Aquest procés tallarà la relació amb l’escola Els Arcs.
A. B.
La vella reivindicació de l’institut d’educació secundària de Vallcar-ca, per al qual ja fa anys que hi ha el solar ple de males herbes a tocar de la comissaria de la Guàrdia Ur-bana de l’avinguda Vallcarca, es començarà a desencallar a prin-cipi de 2016 amb el compromís de l’Ajuntament de pactar amb els veïns un “ús transitori. “No
Les AMPA del Districte inicien una campanya per aconseguir l’institut
El solar de l’IES Vallcarca tindrà un ús transitori pactat amb els veïns el 2016
podem tenir tants metres qua-drats en desús quan els infants volen espai per fer activitats”, ha explicat el portaveu del grup mu-nicipal de Barcelona En Comú, Robert Soro. També visiblement emocionat, en tant que històric portaveu d’aquesta reivindicació, Soro ha remarcat que l’institut “s’ha de continuar demanant al Districte, a l’Ajuntament, al Con-sorci i a la Generalitat.
L’anunci, en el consell de barri de Vallcarca, no obstant, no ha im-pedit que les AMPA del Districte s’hagin manifestat amb pancartes per iniciar oficialment una campa-nya de pressió per a la consecució final del centre escolar, previst ja en el mapa escolar d’ara fa set anys. El portaveu de la comissió trans-versal creada ara, Albert Peña, ha emplaçat l’equip de govern “a fer-lo prioritari i a fer-lo ara, implicant
A.B.
La protesta de les famílies es va deixar sentir al Consell de Barri de Vallcarca
tots els estaments necessaris” i ha demanat al regidor de Gràcia, Eloi Badia, que instal·li simbòlicament la placa que es va pactar de posar en l’anterior mandat en el solar.
L’Ajuntament, en el consell esco-lar de la setmana passada, també va moure fitxa en aquest àmbit creant una comissió de treball per refer el mapa escolar.
Barcelona suspèn el règim de distàncies que suprimia terrasses La comissió d’Ecologia, Urba-nisme i Mobilitat de l’ajunta-ment va aprovar dimecres dues resolucions de PP i C’s amb el suport del PSC i ERC que insten el govern a modificar de forma urgent la Disposició transitò-ria segona de l’Ordenança de
terrasses per ampliar la mo-ratòria que afecta el règim de les distàncies, l’obligació que la terrassa se situï al davant de l’establiment i les condicions d’accessibilitat i nombre de sa-nitaris. La suspensió haurà de ser aprovada al desembre.
reunió de dijous, els partits van posar sobre la taula també l’im-pacte de les obres a l’entorn i la
necessitat que la reforma s’acabi fent sí o sí dins dels quatre anys de mandat.
103novembre2015
Reconeixement al comerç sostenible i de proximitat
editorial
La Llibertat, primer mercat verd de Barcelona
Mercats
El mercat de la Llibertat s’ha convertit, des del passat 12 de novembre, en el primer dels 14 equipaments municipals im-pulsors de la campanya Mercats verds. Fins el 30 de juliol, el mercat gracienc promourà els productes de proximitat i eco-lògics. Maria Soler, presidenta de l’Associació de Comerciants
del mercat de la Llibertat, explica que, tot i que aquesta acció no ha representat un gran canvi pels paradistes perquè molts d’ells ja tenien una oferta de producte ecològic i de proximitat, sí servirà per “visibilitzar” l’oferta i “arribar a més clients”, alhora que es donen a conéixer a nous productors locals.
La botiga Von FASS, al carrer del Cigne, rep el guardó de l’Ajuntament
Deia un comerciant històric d’un dels mercats més emblemàtics de la Vila que ara el terme pro-ximitat, bio o ecològic gairebé és obligatori, tot i que la gran majoria de paradistes fa anys que treballen amb productors de proximitat i els seus productes són el resultat d’un procés pro-ductiu respectuós tot i que no estiguin certifi cats. Però en un moment on és tan important la manera de fer com la manera de fer-ho arribar a la gent, mesures com la del mercat de la Llibertat són destacables. És el primer dels catorze mercats de la ciutat en arrencar una prova pilot per esdevenir un establiment verd. Aquesta categoria signifi ca, en defi nitiva, que la gent tingui més i millor informació del què està comprant. Fins no fa molts anys, resultava una odissea saber d’on procedien els peixos que com-pràvem, tot i que per llei s’ha d’informar del lloc i de la data d’extracció. Després el consumi-dor ja decidirà si aquest produc-te li interessa; aquí entra el debat del que encara ens manca per ser consumidors responsables i conscients, un camí en el qual hem avançat força, gràcies en bona part a la feina que es fa a les escoles. Els nous cartells del mercat de la Llibertat visibilitzen un nou model de consum i de venda, en un projecte comú be-nefi ciós per consumidors i tam-bé pels propis paradistes. Tenim fi ns a l’estiu vinent per valorar-ne els resultats. Mentrestant, un establiment de la Vila és pioner i referència de ciutat.
Silvia Manzanera
[2] [el tema del mes]
Punt Verd de CollserolaC. Collserola, 2. Sortida 6 Ronda de Dalt - Plaça Alfons Comín, darrere de la benzineraHorari: de dll a dv, de 8 a 18.30, i ds i dg, de 9 a 13 h.
Punt Verd de BarriPlaça Gal·la PlacídiaHorari: dll, de 16.30 a 19.30; de dm a ds, de 10 a 13.30 i de 16.30 a 10.30, i dg i festius, tancat.
Punt Verd TabuencaC. Guilleries, 24Horari: de dll a dv, de 8.30 a 13.30 i de 16.00 a 19.00, i ds de 10 a 13.30.Telèfon: 93 218 30 97
Punt Verd mòbilSantuari del Coll, ds de 8.30 a 14 h. Bibl. Jaume Fuster, dll de 16 a 19.30. Mercat de l’Estrella, dc de 8.30 a 14 h. Plaça Joanic, ds de 16 a19.30 h. Travessera de Gràcia/Gran de Gràcia, ds 8.30 a 14 h. Plaça Revolució, dc de 16 a 19.30. Pg de Sant Joan/Indústria, dj de 8.30 a 14 h. Pg de Sant Joan/Rosselló, dll de 16 a 19.30.
Escoles + sosteniblesLa Fàbrica del Sol. Pg. de Salvat Papasseit, 1. Tel 93 256 25 99. Fax 93 237 08 94 [www.bcn.cat/escolessostenibles]
Mapa ecològic de recursos de Gràciawww.mapaecologic.net
Serveis d’interès
més sostenible
El Mercat de la Llibertat, primer establiment municipal verd de BCNEl mercat de la Lliber-
tat s’ha convertit, des
del passat 12 de no-
vembre, en el primer
dels 14 equipaments
municipals impulsors
de la campanya “Mer-
cats verds”. Fins el 30
de juliol de2016, el
mercat gracienc pro-
mourà els productes
de proximitat i eco-
lògics.
Silvia Manzanera
Amb l’objectiu d’assegurar i augmentar l’oferta d’aquest tipus de productes a totes les parades i facilitar-ne la com-pra, la Llibertat és el primer dels mercats en què s’implanta aquesta iniciativa, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB) en favor de la sostenibilitat en aquests espais. La mesura també pretén promoure una alimenta-ció responsable i saludable.Maria Soler, presidenta de l’As-sociació de Comerciants del mercat de la Llibertat, explica a l’Independent que, tot i que de moment no ha representat un gran canvi pels paradistes perquè molts d’ells ja tenien una oferta de producte ecològic i de proximitat, l’acció servirà per “visibilitzar” l’oferta i “arribar
Les Tertúlies del Roig pre-senten aquest divendres 20 de novembre un debat sobre Sobirania alimentària, amb Gustavo Duch, direc-tor de la revista Sobirania Alimentaria, Carolina López, consellera de Comerç de Sants-Montjuic i membre d’EQUO. Modera Fernando Topo, portaveu d’ASIA-Assoc Salut i Agroecologia, i d’Ecologistes en Acció. 20-N. Ateneu Roig (Torrent d’en Vidalet, 32-43). 19 h
50è Mercat d’Intercanvi. Serà un un mercat especial, per celebrar 50 mostres del poder d’autoorganització, bufant espelmes, menjant pastissos i compartint vi-vències. També es valorarà el camí recorregut i el futur. Trobada a les 10.30 h a l’Ateneu Rosa de Foc (Robí, 5) per recollir les taules.28-N. Plaça Virreina. 11 h
Com de sostenible és la vostra ciutat? Feu una foto i pengeu-la al vostre Twitter, indicant @sus-tain_cities i afegint el hash-tag #Basque2016. Tindreu l’oportunitat de guanyar una entrada gratuïta per a la 8a Conferència Europea de Ciutats i Pobles Sostenibles
Taller malbarates o es-talvies? Saps què és el mal-baratament alimentari? I la cuina d’aprofi tament? Taller amb consells pràctics per re-duir residus, estalviar diners i menjar millor.25-N. Aula Ambiental Bosc Turull, a les 18.30 h
Sobirania alimentària i altres cites
a més clients”. “Estem contents perquè han vist que aquest mer-cat té molt potencial per portar a terme un projecte com aquest, i a més pot servir perquè vinguin nous clients”, afegeix Soler. D’aquesta manera, totes les pa-rades s’han dotat d’una etiqueta distintiva per senyalitzar tant els productes de proximitat com els ecològics. La que indica la certifi cació de producte eco-lògic adopta la imatge gràfi ca acordada per la Unió Europea i, en el seu cas, el CCPAE o altres organismes ofi cials de certifi ca-ció. Igualment, els establiments de peix i marisc distingeixen els seus productes provinents d’una pesca responsable.
Silvia Manzanera
Una de les parades del mercat de la Llibertat, aquest dimecres
Els impulsors de la campanya volen deixar palès que amb l’augment de la presència de productes de proximitat es potencia el producte fresc i es contribueix a disminuir l’impacte de CO2 en el medi ambient motivat pel transport de productes. També es promou l’oferta de productors locals i el consum de productes més frescos. L’objectiu és que al fi nal de la prova s’incrementi fi ns a un 10% l’oferta de productes de proximitat en funció del percentatge d’oferta del punt de partida de la prova pilot. “Crec que això també ens podrà servir perquè molts productors locals que ara no coneixem se’ns presentin i així poder oferir els seus productes”, subratlla la portaveu dels paradistes de
la Llibertat. La iniciativa també pretén potenciar i assegurar-se la presència de productes ecològics a les parades, perquè “es tracta de productes que s’obtenen a través de pràctiques de conreu respectuoses, tot preservant els recursos natu-rals, l’aplicació d’alts estàndards de benestar animal i l’aplicació de mètodes de producció que utilitzen substàncies i processos naturals”.Mercats de Barcelona ha previst estendre la iniciativa a altres 25 mercats de la ciutat, amb la idea que els mercats es converteixin en centres d’oferta de productes de proximitat i ecològics, s’iden-tifi qui l’oferta, “es promogui el seu consum i contribueixin a fer de Barcelona una ciutat més sostenible i més saludable”.
Els cartells identifi catius estan per tot el mercat
Silvia Manzanera
[3]
Aquest curs la classe de 4t fa-rem un projecte sobre l’olivera, us expliquem dues activitats que ja hem fet.
Després de fer una pluja d’idees i recollir el que sabem i el que volem saber de l’olivera hem sortit al voltant de l’es-cola a buscar oliveres. I n’hem trobat moltes! Hem observat una olivera amb tots els sentits i hem verbalitzat les diferents sensacions que ens provocava. Al tacte, al tocar l’escorça. A l’oïda, quan amb els ulls tancats hem escoltat el soroll del vent entre les fulles, dels ocells, de la gent, dels gossos. A l’olfacte, quan amb els ulls tancats hem ensumat les diferents parts de l’arbre, les plantes, el bosc. Al gust en tastar el fruit de l’olivera. A la vista quan ens hem fi xat en l’estructura global de l’olivera, la forma de la capçada, de les fu-lles, del tronc, de les arrels, i els animals i plantes que hi ha al seu entorn. I fi nalment ens hi hem apropat molt, hem mirat amunt a la capçada i hem envoltat l’ar-bre amb els braços: ja tenim en marxa el nostre projecte!
escoles + sostenibles
En marxa el projecte Olivera de l’escola Montseny
La Pilar, la directora de la nos-tra escola, ens ha portat olives acabades de collir. En primer lloc hem decidit si les volíem fer senceres, tallades o picades. Hem triat fer-les la meitat talla-des i la meitat picades, perquè les senceres triguen més temps. El procés per amanir les olives passa per tres fases.
Primer pas: Rentar les olives varies vegades, canviant l’aigua. Abocar les olives en un pot gran de plàstic, vidre o fang (mai de metall) i omplir d’aigua fi ns co-brir les olives. Canviar l’aigua un cop al dia durant 10 dies.
Segon pas: A partir del onzè dia, substituïm l’aigua per sal-morra. La proporció per fer la salmorra és de 150g de sal per cada litre d’aigua (podeu fer el truc de posar un ou i esperar que fl oti, llavors vol dir que té el punt de sal). Canviar cada dia la salmorra. La repetició d’aquest pas depèn de l’amargor de cada tipus d’oliva. Quan ja no amar-guin, estaran a punt.
Tercer pas: Escollir pots de vidre i preparar les olives amb herbes aromàtiques segons el gust de cadascú. Es posa una primera capa dels ingredients triats per amanir (llorer, fari-gola, romaní, llimona, taronja, all, salmorra), després una capa d’olives (és important no tocar les olives amb res que sigui metàl•lic). Anar repetint una capa d’ingredients d’amanir i una capa d’olives, i per últim acabar amb una capa d’ingredients d’amanir. Acabar omplint el pot amb salmorra i tapar.
I al cap de dos o tres mesos ja les podrem tastar!!!
Col•legi Jesuïtes Gràcia - Kostka.
Alumnes de p5 amb material que han recollit a l’hort per estudiar-lo
Rentant les olives, el primer pas del procés per amanir-les
Escola Montseny
Kostka, passió per la ciència
Observant les oliveres amb tots els sentits
Escola Montseny
En el marc de la 20a setmana de la Ciència (13-22 de novem-bre) i fent servir com a guia l’Any Internacional dels Sòls i de la Llum 2015 a l’escola s’han realitzat diferents activitats in-terdisciplinàries de recerca per poder descobrir què s’amaga en els diferents espais del centre.
L’alumnat de 4t de l’ESO ha visitat al de cinquè de primària i els han presentat els seus tre-balls fets amb cèl·lules fotovol-taiques. Han explicat el procés pel qual la llum de sol pot trans-formar-se en energia elèctrica, renovable i no contaminant, amb una maqueta d’helicòpter.
Els alumnes de segon han transformat la llanterna d’un mòbil en una llum ultraviolada que ens permet veure coses que amb la llum normal no podríem descobrir.
Els infants de P5 s’han posat la bata de científi cs i lupes i capses de Petri en mà, han recollit el material del jardí i de l’hort que els ha semblat més interessant per observar i experimentar. Han compartit entre companys les troballes més interessants,
com els bolets o una vespa mor-ta. Han col·locat el material en una lupa binocular per poder-lo observar amb més detall. Han descobert que el bolet no és tan blanc com pensaven, per dins és rosa; i que l’ala de les vespes s’assembla a la de les papallones.
El grup de cinquè ha agafat mostres de sòl de l’hort i d’un espai on volem començar-hi un nou hort. Amb diferents proves químiques han detectat la quantitat de nitrogen, fòsfor i potassi que tenia cada mostra, ja que aquests tres elements són fonamentals pel desenvo-lupament de les diferents espè-cies hortícoles. Així han pogut determinar que un sòl és més apte per conrear tomàquets per l’alt contingut de fòsfor i potassi, mentre que l’altre és més bo per plantar-hi espècies de fulla verda perquè te molt de nitrogen.
Ha sigut una setmana de grans descobriments a l’escola, descobriments que serviran de base pels aprenentatges que realitzarem els propers mesos.
Laura Ceraldi, Col·legi Jesuï-tes Gràcia - Kostka
[4] [per darrere][4]
“Ara comprem menys i millor i es dóna més importància a la salut”
Per què vau decidir exportar un Von FASS a Gràcia?Vivia a Suïssa amb en Phillip, la meva parella, i allà érem clients de Vom FASS i ens agradava molt la seva fi losofi a. Tenen una tradició amb més de dues dècades de reutilització d’envasos, en aquest cas d’ampolles de vidre, i una consciència normalitzada pel que fa als productes no processats i la comercialització sostenible. Vam decidir instal.lar-nos aquí perquè volíem casar-nos i allà és il.legal.
Com funciona aquest model.Són subministradors i també productors, i el que oferim són olis, vinagres i licors. No és una franquícia a l’ús perquè ells no intervenen per res en la nostra manera de fer i de portar la botiga.
També defenseu la proximitat...Sí, la practiquem sempre que podem. És a dir, treballem amb productors petits i de màxima qualitat als quals coneixem, sabem exactament què i com ho fan, i hi ha una relació estreta. Per exemple, el cava que tenim és del Penedès o tenim
Acaben de rebre el Premi al
model comercial sostenible,
atorgat per l’Ajuntament de
Barcelona: Vom FASS, que van
instal·lar fa sis anys al carrer
del Cigne la seva fórmula de
reutilització d’envasos i de se-
lecció de productes obtinguts
amb pràctiques respectuoses
amb el medi ambient, recull
ara el resultat de la seva feina
constant i coherent. Ens ho
explica un dels seus impul-
sors, Carlus De Camaroux.
Carlus De Camaroux, amb els envasos dels destilats que formen una bonica paret de colors
olis de Tarragona, però també de Grècia o d’Àustria. Perquè són productes que només es troben en aquests llocs. No-saltres no sabem fer grappa.
I en referència al procés de produc-ció dels vostres productes?Busquem els millors productors, que cultiven en zones privilegiades, tracten degudament les plantes i els fruits, res-pecten els processos naturals i, molt
Silvia Manzanera
important, cullen i manipulen el producte de forma no-agressiva i l’emmagatzemen en condicions idònies.
I el resultat...Tenen un nivell de puresa molt gran. I estan pensats perquè aportin benefi cis saludables al cos, a excepció dels licors, que també són naturals i ben fets però són de consum lúdic. També tenim olis que es poden fer servir com a cosmètics
naturals; jo no venc res que no es pugui ingerir, i això és bàsic perquè sé que tant si t’ho prens com si t’ho apliques a la pell serà benefi ciós per a tu.
Creus que han canviat els hàbits dels consumidors? Estem més cons-cienciats?Crec que ara és compra menys quantitat però de millor qualitat. Hi ha molta gent que potser no té un poder adquisitiu alt però sí formació i consciència de què i com compra. I han entès que la salut és important. Hi ha cada vegada més per-sones conscients que han de comprar només el que necessita, però també volen qualitat. Estem recuperant hàbits d’abans però amb els estàndards de qualitat ac-tuals. Per exemple, els nostres envasos són de terracota, ceràmica o fusta, tenim una sala d’embotellament per garantir temperatura i per no alterar el producte. Durant molt de temps s’ha associat el concepte de ‘a granel’ a baixa qualitat, i això aquí, almenys, no és veritat, perquè tot està fraccionat i envasat al buit.
Si el consumidor ha evolucionat, què heu canviat vosaltres?Ens hem adonat que vam venir amb un centenar de referències i pràcticament mantenim el mateix número, perquè és l’única manera de controlar-les com a nosaltres ens agrada, coneixent cada productor. Ens agrada seguir sent espe-cialistes i ser fi dels a la nostra fi losofi a.
I la tasca pedagògica?No ens cansem d’explicar què és un producte natural, o com es fan servir els olis per a la pell, les propietats, etc... En aquest sentit, fem un taller mensual on expliquem els benefi cis per a la salut dels olis.
Quina valoració feu del premi que us ha atorgat l’Ajuntament?Estem contents pel nou format de premi i m’agrada molt el canvi. El que volem, en defi nitiva, és recuperar que la gent tingui confi ança en els botiguers. Aquesta és la nostra tasca.
Silvia Manzanera
20 de novembre de 2015l’independent
7
societatsocietat
La troballa quedarà parcialment eliminada, tapada i documentada
La recta final de la reforma del carrer Alegre de Dalt, iniciada a la primavera, ha posat al desco-bert el passat de població disper-sa amb masies que tenia Gràcia al segle XVII en aquesta zona: el mur perimetral de la part in-ferior de la masia de Cal Comte ha sortit a la llum quan s’ha rebaixat el terreny pròxim a la benzinera per rematar la vorera del xamfrà. Cal Comte, també anomenada Torre del Comte de Santa Coloma, limitava amb Ca l’Alegre i Cal Santpere i es va enderrocar el 1957.
A. B.
La reforma d’Alegre de Dalt, que ja es va iniciar amb el requisit tècnic de tenir control arqueològic per l’existència de refugis antiaeris de la Guerra Civil encara per des-cobrir, ha acabat tirant la història molt més enrere i deixant a l’aire lliure durant aquesta setmana tres metres del mur perimetral de la masia datada el 1695. Fonts mu-nicipals han explicat a peu d’obra que el més rellevant de la redes-coberta han estat les obertures de desaigüe que han ajudat a deter-minar el caràcter extern del mur.La masia de Cal Comte, tal com apunta la Guia Arqueològica de l’Ajuntament, va ser una exten-sa finca amb edifici principal a la cantonada actual de Legalitat amb Providència que va servir de casa d’estiueig i repòs, amb espai de vida i descans també per als masovers. Tenia una entrada per la Travessera de Gràcia amb una avinguda de palmeres que con-duía fins la casa i uns immensos jardins romàntics la voltaven.
A.B
L’excavadora que ha descobert el mur de Cal Comte al carrer Alegre de Dalt
De tot això, només queda com a símbol testimonial una palmera al carrer Escorial.
Ara el mur perimetral, del qual ja se’n va descobrir una part la setmana passada, quedarà tapat de nou però documentat, regis-
El mur del segle XVII de Cal Comte reapareix per l’obra d’Alegre de Dalt
trat fotogràficament i topogràfi-cament i es contrastarà amb do-cuments en la memòria d’obres. Una part s’ha eliminat per fer el remat del xamfrà de la benzine-ra, amb l’autorització del depar-tament de Cultura.D’altra banda, També en la ma-teixa zona, una obra nova, que ha suposat enderrocar un edifici per aixecar-ne un altre, ha enterrat un petit refugi de la Guerra Civil. Les obres, segons fonts dels tre-balladors, s’havien fet en aquest cas sense control arqueològic.
Una obra nova al carrer
Encarnacio, sense control
arqueològic, enterra un
petit refugi de la guerra
“Obrirem el pavelló de Lluïsos al públic”
El president de Lluïsos, estrenant nova seu
El màxim responsable dels Lluïsos, Oriol Hosta, consi-dera que la inauguració diu-menge de la nova seu “marca el final de tota una temprada de treball, de vuit anys de feina que va iniciar l’expresi-dent Jordi Casasses”.
Les obres han tingut un cost de 3 milions d’euros, dels quals us en falten 750.000. La campanya de recollida de diners que seran retornats en dos anys ens ha permès re-captar uns 42.000 euros, pe-rò encara ens queda un bon tram per arribar als 750.000 euros. La constructora no ens cobrarà 300.000 euros en dos anys, hem recomprat un prés-tec hipotecari sobre l’edifici de Verntallat i hem acordat un rènting dels equips de clima-tització i de grada retràctil amb el Banc de Sabadell que sumat a les aportacions dels socis ens permetrà cobrir aquesta xifra. L’ojectiu és no hipotecar la nostra tresoreria.
La paralització del hotel de Verntallat ha trastocat el vostre finançament?Volem convèncer el govern d’Ada Colau perquè acabi de pagar el que ens falta perquè els promotors hotelers ens do-naven 800.000 euros per l’edi-fici en una operació que l’ante-rior ajuntament avalava i que garantia el finançament de les obres. Ara els promotors no fa-ran l’hotel, sinó pisos de luxe i
entrevista Xavi Tedó
ens quedem sense els 750.000 euros que teníem pressupos-tats. El fins ara regidor Rai-mundo Viejo entenia la nos-tra petició de cobrar aquests diners per danys i perjudicis, però amb l’Eloi Badia, el nou regidor, encara no hi hem po-gut parlar, tot i que esperem que mantingui la línia adopta-da pel seu predecessor.
La reforma del pavelló és l’assignatura pendent?Aquesta reforma no es pot atu-rar perquè estem en una situ-ació d’al·legalitat esportiva. La FCB ni diu que podem jugar ni que no podem fer-ho al nostre pavelló perquè si es pronunci-és no ho podríem seguir fent. No ens podem permetre que 400 nois i joves es quedin sen-se pista. No hi ha espais a Grà-cia per construir un nou pave-lló i per això oferim que sigui d’ús municipal de nou a cinc de la tarda quan no hi ha bàsquet per sufragar els dos milions i mig que costa la seva reforma.
Lluïsos de Gràcia
Oriol Hosta, president de l’entitat
8
20 de novembre de 2015l’independent
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||agendaSi voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a [email protected] o bé un fax al 93 217 06 80
Poesia: Anarquia és independència. (Nú-
ria Martínez-Vernis, David Caño, Roger
Pelàez i Martí Sales).
Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 12.30 h
Espectacle visual i musical: Mans. A partir
de 3 anys.
Alberg Mare de Déu de Montserrat (Pg. Mare de
Déu del Coll, 41-51), a les 12 h
Concert: Vladimir Santa.
Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 17.30 h
Euskal Herria Sona: Korrontzi.
CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 19 h
Concert: Manel Cano canta Frank Sinatra.
La Sonora de Gràcia (R. Sant Miquel. 59), a les 20 h
Jam de bluegrass.
L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 20 h
Concert: Maydiremai.
L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 22 h
Concert: Grupo Sabor.
Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 23 h
Dilluns 23 de novembreConcert: Patty Coolart.
L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 21.30 h
Dimarts 24 de novembreCine: L’home del metro. Amb Joan Vall.
Cinemes Texas (Bailèn, 205), a les 20 h
Micro obert / Jam Session.
La Sonora de Gràcia (R. Sant Miquel, 59), a les 21 h
Sessió flamenca: Gandom Garousi.
Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 21.30 h
Concert: Nelson Poblete & Ricky Araiza.
L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 21.30 h
Dimecres 25 de novembreXerrada: Louis Armstrong, el geni del
jazz, a càrrec de Big Mama.
Bibl. Jaume Fuster (Pl. Lesseps), a les 19 h
Tertúlia: El misteri del camió de la trilita.
A càrrec de Josep Maria Contel, membre
del Taller d’Història de Gràcia i director
del refugi de la plaça del Diamant.
Fundació Festa Major (Alzina, 9), a les 20 h
Improvisació: Imprólogo, a càrrec de Jo-
sé Malaguilla.
La Sonora de Gràcia (R. Sant Miquel, 59), a les 21 h
Concert: Quim Manyós i Sefa Miralles.
CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30 h
Concert: Os Ovos.
El col·leccionista (T. de les Flors, 49), a les 21.30 h
Concert: Silvina Laura.
L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 22 h
Dijous 26 de novembreXerrada: Els drets d’autor i la Bruguera.
CC El Coll - La Bruguera (Aldea, 15), a les 19 h
Concert: El Pezpsiquiatra.
CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21 h
Concert: Irakunda.
L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 21 h
Concert: Pau Brugada.
Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h
Concert: Els Alvians.
La Sonora de Gràcia (R. Sant Miquel, 59), a les 22 h
Concert: Sick Moon Freud.
L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 22 h
Concert: Rumbakana.
Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 23 h
Dissabte 21 de novembreTaller de Bingata (estampació japonesa).
Conduït per Yoko Kataoka.
Artesans de Gràcia (Torrent de l’Olla, 87), de les 11
h a les 20 h
El meu primer festival: Bell & Sebastian
(Nicolas Vanier, França, 2013).
Verdi Park (Torrijos, 49), a les 12 h
II Concert Intercultural d’Havaneres de
Gràcia: Mar Salada, La Vella Lola, Aleli
Vázquez i Grup Boira.
Teatre Teresinas (Trav. de Gràcia, 256) a les 12 h
Jornada lúdica. Jocs de rol i de taula
d’inspiracio alienígena.
CC El Coll - La Bruguera (Aldea, 15), a les 16 h
Presentació del llibre Funàmbulus, un
àlbum infantil amb text d’Àlex Tovar i il-
lustracions d’Àfrica Fanlo.
Bateau Lune (Pl. Virreina, 7), a les 17 h
Xerrada: Flash Philosophy 2015, com-
bats filosòfics.
La cervesera artesana (Sant Agustí, 14), a les 19 h
Concert: Yenkins.
El col·leccionista (Torrent de les Flors, 46), 21.30 h
Bingo musical.
La Maceta (Progrés, 38), a les 21.30 h
Concert: Carlos Garrido.
L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 21.30 h
Concert: Grupo Sabor.
Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 23 h
Diumenge 22 de novembreEl meu primer festival: Un Nadal d’aven-
tures. Curts d’animació.
Cinemes Verdi Park (Torrijos, 49), a les 12 h
EXPOSICIONS
Fins al 28 de novembreExposició Alienígenes i cinema al llarg
del temps, una mirada històrica. En-
guany el cicle Coll Fantasy estarà dedicat
a aquest subgènere de la ciència ficció,
amb un seguit de propostes que volen
reflexionar, des d’una visió multidiscipli-
nar, sobre aquesta temàtica. Selecció de
caràtules de pel·lícules que han tractat
de manera diversa la relació amb altres
formes de vida i civilitzacions extrater-
restres. I recull dels films més significatius
que s’han projectat al llarg dels anys. Or-
ganitza: Grup Artístic Zô3.
CC El Coll - La Bruguera (Aldea, 15)
Fins al 21 de desembreExposició de dibuixos i pintures a l’oli de
l’artista Francesc Fumadó, soci d’aquesta
entitat gracienca. Horari de visita, de di-
lluns a divendres de 18 a 20 h.
Foment Gracienc de les Arts (Sant Pere Màrtir, 9- 11)
Fins al 5 de generExposició Enric Cluselles. Ninots i llibres
(Barcelona 1914-2014). Va ser dibuixant,
escultor, decorador i dissenyador de lli-
bres. Als anys trenta va crear el personat-
ge de l’home morsa: un senyor de bigoti
estarrufat que es mira perplex com van les
coses. Als anys quaranta dibuixava carica-
tures que, sota una innocència aparent, re-
trataven els convencionalismes i les desi-
gualtats socials. Mostra les dues vides d’un
artista imaginatiu, delicat i discret: Nyerra i
Enric Cluselles, ninots i llibres.
Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20)
Fins al 22 de febrerExposició Getting around! de Lara Fluxà.
L’artista presenta un treball que dialoga
amb la poesia i la ciència a través de l’art i
és el desenvolupament del treball que va
guanyar l’any 2012 l’Ajut a la Jove Creació
d’Arts visuals en la modalitat d’escultura
que atorga cada any la Fundació.
Fundació Felícia Fuster (Camps i Fabrés, 3-11, 3r)
ACTES
Divendres 16 de novembreConcert: Murray Kane.
El col·leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les
21.30 h
l’agenda de les entitatsConcert solidari de Cantabile al
Cercle. Amb l’objectiu de recap-
tar fons per a les obres de refor-
ma de l’edifici que està portant a
terme l’entitat gracienca, aquest
diumenge el seu cor de noies
Cantabile oferirà un concert es-
pecial. Les entrades anticipades
es poden adquirir a la seu de l’en-
titat.
Diumenge 22 de novembre a
l’Espai Jove La Fontana (Gran de
Gràcia, 190), a les 18 h
Cantabile
cartellera
CINEMES
BOSQUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Ocho apellidos catalanes. 16.00, 18.10, 20.20 i
22.30. Ds, dg i dc, 19.15.• Truman. Dv, ds i dg, 16.00, 18.05, 20.15 i 22.25. Dl,
dm, dc i dj, 16.00, 18.05, 20.15 i 22.25.• El clan. Dl, dm, dc i dj, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.
Dv, ds i dg, 16.00, 18.05 i 20.15. Dg, 22.30.• Marte (The Martian). Dv, ds i dg, 22.20. Dl, dm, dc
i dj, 16.00, 19.00 i 22.00.• Life. 16.15, 19.10 i 22.05.• Spectre. 16.00, 19.00 i 22.00.• Hotel Transilvania 2. Dv, dl, dm, dc i dj, 16.00 i
18.00. Ds i dg, 16.00, 18.00 i 20.00.• Deuda de honor. Dv, dl, dm, dc i dj, 20.00 i 22.25.
Ds i dg, 22.25.• Una pastelería en Tokio. Dv, dl, dm i dj, 16.10,
19.15 i 22.20. Ds, dg i dc, 16.10 i 22.20.• El becario. 16.20, 19.15 i 22.10.• Atrapa la bandera. Dv i ds, 16.30.• Maraton Los juegos del hambre. Sinsajo 1 y 2.
Dv i ds, 19.00. Dg, 16.00.
CINEMES GIRONA. Girona, 175 • Haemoo. Dv, ds i dg, 22.00. Dv, dc i dj, 17.30. Ds i
dg, 18.00.• The propaganda game. Dc, 22.00.• El cadáver de Anna Fritz. Dg, 20.00. Dv, dc i dj,
18.00.• Cançons d’amor i anarquia. Dv, 16.00, 18.00,
19.30 i 22.00. Ds i dg, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.• Lost Soul. Dj, 22.30.• Sonata per a violoncel. Dv, ds i dg, 20.00. Dc i dj,
18.00.• Tchindas. Dv, dc i dj, 20.00. Ds i dg, 18.00.• Little Boy. Ds i dg, 16.00.
• Kerity, la casa dels contes. Dg, 11.00.• Un tast d’animació italiana. Ds, 12.00.• Projecte Rwanda. Dj, 21.45.• Hic Digitur Dei. Dl i dc, 20.00.• Línia de meta. Dl, 20.00.• Empieza en ti. Dc, 21.30.• Lejos de los árboles. Ds, 20.00.• Ayotzinapa, crónica de un crimen de estado. Dj,
21.00.• Sobre raons i per una vida digna. Dj, 20.00.• LATcinema: C4 Trio, 10 anys de música a Ve-
neçuela. Dj, 20.00.• Jewels (ballet diferit des del Teatre Bolshoi).
Dg,16.00.
CINEMES TEXAS. Bailèn, 205. [VOS català. 933487748 www.cinemestexas.cat]
• Sala A: Amy. 18.00 i 22.00. Aprenent a conduir. 16.00 i 20.15.
• Sala B: Mama. 16.00, 18.00 i 20.00. Pride. 22.00. • Sala C: Segon origen. 16.00, 18.00 i 20.00. El que
fem a les ombres. 22.00.• Sala D: L’últim llop. Ds, 21 i dg 22 a les 15.50. La
meva família italiana. Ds i dg, 18.00 i 20.00. So-mewhere. 22.00
Texas Nanos. Sessions infantils. Totes doblades al català i al preu de 3 €
Sessions de tarda. Ds i dg, 16.00 • L’últim llop. Sessions matinals, dg i festius a les 12 h• Home. • La cançó del mar. • Pas a pas.• Les aventures del petit fantasma.
VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • Ocho apellidos catalanes. 12.05, 16.15, 18.20,
20.25 i 22.35.
• Truman. 12.00, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.• El clan. 12.00, 18.05, 20.15 i 22.25.• Irrational Man. 16.05.• Spectre. 12.00, 16.10, 19.05 i 22.00.• Rams, el valle de los carneros. 12.05.• Mistress America. 16.20, 18.25, 20.30 i 22.20.
VERDI PARK. Torrijos, 49. • Un otoño sin Berlín. 16.15, 18.20, 20.25 i 22.25.• Rams, el valle de los carneros. 16.05 i 20.30.• Sicario. 18.00 i 22.20.• Conexión Marsella. 16.45, 19.30 i 22.15.• Una pastelería en Tokio. 16.00, 18.10, 20.20 i
22.30.• Requisitos para ser una persona normal. 20.15.• Una familia de Tokio. 20.15.inet màgic. Fins al 29/11.El meu primer festival: Belle & Sebastian. Ds, 12.00.Un nadal d’aventures. Dg, 12.00.
20 de novembre de 2015l’independent
9
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||cultura
Gran desplegament de la productora de ‘Joc de Trons’ amb actors de ‘Jurassic World ‘ i ‘True detective’
El Park Güell, concretament el passeig de les palmeres i la plaça de la Natura, s’ha tornat a convertir aquesta setmana en un gran plató de cinema pel rodatge de la superproducció nord-americana ‘Emerald City’, que la cadena NBC emetrà a partir de l’estiu de 2016 en format de sèrie per capítols. ‘La ciutat maragda’ evoca una recreació de la història del Mag d’Oz i la gestió del rodatge corre a càrrec de Fresco Films, la productora que ha as-sumit el desplegament de ‘Joc de Trons’ a l’Estat espanyol.
Silvia Manzanera
La cadena NBC roda la superproducció per capítols ‘Emerald City’ al Park Güell
Un grup d’extres fan un descans dimecres a la zona habilitada pels actors a l’aparcament
‘Una hora en la vida de
Stefan Zweig’, propera
estrena a la Beckett
La darrera hora de vida de l’au-tor austríac Stefan Zweig, que es va suïcidar amb la seva dona el 1942, s’estrenarà a la Beckett el proper 17 de desembre. El drama-turg canari Antonio Tabares és el responsable de portar-la a escena i Sergi Belbel de la direcció.
breus
Les obres premiades del
concurs de teatre breu,
dijous a la Violeta
El proper 26 de novembre tindrà lloc la representació de les tres obres premiades al segon con-curs de teatre breu de la Violeta. A partir de les 19.30 h es podrà veure al bar del centre Under Construction, d’Ariadna Pastor; El turista, de Fanny Ferran i Ramon Pros, i El Paquet Zaroff, l’obra guanyadora del concurs, escrita per Joan Gallart.
S. M.
Des d’aquest dilluns i fins diu-menge 22 de novembre té lloc la XXII Setmana Cultural Grà-
El centre acull també una exposició sobre el còmic independent marroquí
La Sedeta tanca el cicle Gràcia amb el Marroc amb cinema i música
cia amb el Marroc. Biblioteques i centres cívics acullen diferents activitats per donar a conéixer la diversitat cultural plural i diversa d’aquest país de la Mediterrània.
Aquest projecte de sensibilització consta de dos cicles més: el Cicle Bitllet d’anada, fet a l’abril-maig passats, va apropar la literatura d’aquí i d’allà, a través de l’obra
Cedida
La mostra que es pot veure fins diumenge
d’escriptores i escriptors que van néixer al Marroc però viuen des de petits a Catalunya; i el de Veus de la Mediterrània, que es fa al llarg de l’any, portarà les actuacions musicals de la Setmana. Dissab-te a la tarda hi ha programades a la Sedeta una xerrada amb Najat El Hachmi; Mònica Van Campen i Aziz Khodari interpretaran tex-tos i música des del Marrcoc i es projectaran dos documentals. Diumenge 22, a partir de les 12 h, l’espectacle-taller infantil Una tarda al desert clourà el cicle.
El quart Districte
Musical Jove escull
guanyador divendres
La quarta edició del concurs DMJ tindrà nou guanyador aquest di-vendres, en la final que es portarà a terme a la Fontana entre els tres grups que han aconseguit arribar-hi després de les semifinals, entre ells la banda Blackfeet.
Els cines Verdi estrenen sessió matinalEls cines Verdi, pioners de les sessions golfes de matinada que van tenir una llarga tradició als anys 90, han estrenat aquest di-vendres un clar canvi de tendèn-cia amb l’arrencada de sessions matinals a les 12 del migdia tots els dies de la setmana. Les ses-sions aniran a 6 euros, excepte dilluns a 4,50 euros, en tant que dia de l’espectador.
S. Manzanera / A. Balanzà
Vincent d’Onofrio, conegut pel seu paper de ‘recluta patoso’ a La cha-queta metálica o a Jurassic World i Adria Arjona de True Detective són els principals protagonistes de la sèrie, que va aterrar dilluns a mitja tarda a l’entrada de Rami-ro de Maeztu del Park Güell i va ocupar tant bona part de l’apar-cament d’autobusos com l’espai de passeig a tocar del Cottolengo. Cinc camions a l’entrada del carrer Olot, cartells en anglès per tot el perímetre de la zona monumental
i un fort desplegament de tràilers instal·lats a l’aparcament, on s’ha fet la feina de vestuari i maqui-llatge- han estat incentius extres pels turistes que han visitat el parc aquests dies, fotografiant la zona del rodatge o esperant per seguir el seu recorregut, limitat en els moments de gravació. Tot i que els actors protagonistes no s’han dei-xat veure amb facilitat, els extres s’han mostrat més accessibles. El rodatge, que s’ha aturat tota la setmana a Barcelona, també té es-cenaris a Sevilla, Antequera, Gua-dix, Calahorra i el Cabo de Gata.
10
20 de novembre de 2015l’independent
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||esports
Els graciencs empaten de nou, ara contra el Gavà, i se situen només a dos punts del descens
L’Europa no posa fi a la mala ratxa. Aquest diumenge va encadenar el vuitè partit sense guanyar i l’afició va mostrar el seu malestar amb uns xiulets que feia anys que no se senti-en al Nou Sardenya. L’equip d’Albert Poch, que segueix comptant amb el suport de la directiva, s’allunya de l’ascens i ja és quinzè, a només dos punts de la zona de descens.
Xavi Tedó
“Guanyant un partit tot canviarà, però no guanyem, sona repetitiu, però és així, passen les setmanes i ens trobem en la mateixa situa-ció”. Amb aquesta sinceritat resu-meix el tècnic escapulat la crisi de resultats que travessa el conjunt gracienc. La manca d’encert de cara a porteria amb només setze gols aconseguits en catorze jor-nades està sent un llast en les as-piracions d’un equip que ofereix bon joc, que gaudeix de bones ocasions, però que no sap mate-rialitzar-les. “Entenc que el meu discurs pugui cansar i els xiulets de part del públic, però hem de seguir lluitant perquè quan la pilota no vol entrar no entra, els jugadors ja no saben què fer i ai-xò desgasta molt mentalment”. El dèficit golejador de l’equip contrasta amb les bones presta-cions que ofereix al darrera, sent el quart conjunt menys golejat del grup, empatat fins i tot amb el lí-
Àngel Garreta
Les cares de decepció dels jugadors escapulats
es van fer visibles diumenge contra el Gavà
der, el Prat, que només ha rebut onze gols. Poch s’aferra a la so-lidesa defensiva per veure el got mig ple. També a la igualtat que dibuixa la classificació. Tot i ser a només dos punts del descens, l’Europa és a vuit punts del quart classificat, el seu darrer rival, el Gàva, i a nou de Júpiter i Sabadell B, que podria no poder disputar el play-off d’ascens si els arlequinats no pugen a 2A. El Prat de Dóle-ra sí que s’escapa i ja és a tretze punts dels graciencs. Una nova ensopegada diumenge contra el cuer, el Masnou, que només ha vençut dos partits, podria signifi-car l’adéu de Poch de la banqueta de l’Europa.
La manca de gol condemna un Europa en plena crisi que no remunta el vol
El filial es manté amb pas ferm per pujar a Primera CatalanaLa crisi de resultats que asset-ja el primer equip de l’Europa contrasta amb la impresionant trajectòria que està realitzant el filial. El conjunt dirigit per Da-vid Vilajoana va assolir l’ascens a Segona Catalana la temporada passada (segon ascens consecu-tiu de l’equip gracienc, que mi-litava a Quarta catalana fa dos anys) i actualment és el segon classificat de la categoria en zo-na de play-off d’ascens. L’empat a casa contra el Cirera va fer que el segon equip de l’Europa cedís
el liderat al Premià, que li treu dos punts i que ara aconseguira l’ascens directe a Primera Cata-lana. L’Europa B s’ha convertit, però, en l’equip revel·lació de les dues darreres temporades des-prés d’encadenar 33 jornades seguides sense perdre cap partit oficial. Una ratxa que va trencar el Lloreda el passat 25 d’octubre vencent 1 a 2 al Nou Sardenya. Una derrota que va oblidar gua-nyant 0 a 6 la Gramanet i 1 a o al sant Pol abans d’empatar diu-menge contra l’equip mataroní.
Els Lluïsos no tenen
pietat del cuer i
s’enfilen al quart lloc
L’equip de la plaça del Nord va derrotar el cuer del grup primer de Copa Catalunya, el Tenea Es-parreguera, per 69 a 43 en un plàcid partit en què sempre va anar per davant en el marcador. Amb aquest triomf, els blaus es-calen fins a la quarta posició de la Copa Catalunya amb sis victòries i tres derrotes, a només un triomf dels tres primers classificats. El SAFA Claror, en canvi, va veure truncada la seva bona ratxa per-dent contra La Salle Reus per 78 a 52. Una derrota que el situa de nou en la penúltima posició en posicions de descens.
breus
El CN Catalunya torna
a tastar la victòria vuit
jornades després
El conjunt de Tato Garcia va su-perar per 16 a 6 el CN Sant Fe-liu, que ha pujat enguany a la Divisió d’Honor, i ha trencat així una ratxa de vuit jornades sense guanyar. De fet, els blaus no gua-nyaven des de la primera jornada quan van derrotar el Waterpolo Navarra per un ajustat 9 a 8. Des-prés d’empatar contra el Rubí, un altre ascendit, els del nord de la Vila havien perdut tots els partits, fet que els deixa amb escasses op-cions de jugar la Copa.
CN Sant Feliu
20 de novembre de 2015l’independent
11
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||activitat econòmica|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||| ||||||||||||||||||||||||||| |||||||||| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||| |||||||||| ||||||||||||||||||||||||||||||| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||| ||||||||||||||||||||||||||||||||||activitat
Molts establiments exhaureixen existències
Torradeta amb bacallà, pebrot escalivat, all, oli i moixama; puré de mongetes seques amb llonganissa i confitura d’all i julivert o timbals de botifarró d’arròs amb caviar d’albergí-nia i mermelada de tomàquet. Aquestes són algunes de les suculents tapes que una vintena de bars oferiran fins diumenge a 2,90 euros amb una cervesa Inedit de regal.
Xavi Tedó
Aquesta iniciativa forma part de la primera edició de “Platets per Gràcia”, una ruta que mostra el talent culinari dels establiments gastronòmics de la Vila, que ofe-reixen tapes de creació per sa-tisfer els paladars més exigents. Ho organitza la Gastronosfera, un portal que recull les darreres tendències, els restaurants més innovadors o les receptes més agosarades. Durant onze dies -la iniciativa es va posar en marxa el
X.T.
Una clienta amb la tapa de pebrot del piquillo i salsa de tonyina i anxoves que ofereix el bar Canigó
La primera edició de Platets per Gràcia s’estrena amb gran èxit
dijous passat- 21 locals graciencs busquen atraure nous clients amb nous sabors i experiènci-es. Com la que ofereix l’històric bar Canigó, que ens delecta amb una torradeta amb pebrot del piquillo i salsa de tonyina i an-xoves. Els seus responsables no amaguen l’èxit de la iniciativa: “El primer dia vam servir més
de setanta tapes i les nits de di-vendres i dissabte vam exhaurir les existències”. Una tònica que s’ha repetit a la resta de bars que s’han sumat al projecte. A la Ver-muteria Lou, l’ou ferrat amb pa-tates i encenalls de pernil ibèric de gla també ha tingut una gran sortida. L’oferta és variada. No falten clàssics com les xips de
xurrer casolanes amb salsa brava que presenten dins una paperina els propietaris del Cafè del Sol ni propostes més atrevides com el salmó marinat amb perles d’oli i regalèssia de l’Intrèpid de Grà-cia o el pa de motlle torrat, amb mostassa Dijon, ruca, carn rosti-da amb salsa barbacoa i amanida de col del Cafè Adonis.
12
20 de novembre de 2015l’independent