Uni

tat 2

. L’E

urop

a Fe

udal

JÚLIA LÓPEZ VALERAInstitut Banús

L’EUROPA FEUDAL

A partir s.IX-X, a Europa Occidental es

forma un sistema polític, econòmic i

social conegut com a FEUDALISME

Origen en el desmembrament de

l’Imperi de Carlemany i en la inestabilitat provocada

per les invasions.

Els monarques lliuren les seves terres (feus) a

senyors feudals, nobles o eclesiàstics. A canvi es

converteixen en els seus vassalls, els juren fidelitat i els ajuden en les empreses

militars. La població estava formada majoritàriament per pagesos. Vivia condicionada per les guerres.

Es va desenvolupar un estil artístic conegut com a ROMÀNIC.

El pes enorme de la religió cristiana en la societat feudal va originar unes manifestacions artístiques essencialment

religioses.

1. E

L N

AIXE

MEN

T D

E L’

EURO

PA F

EUDA

L 1.1. L’imperi de Carlemany

Els francs, van ser l’únic regne germànic que es va mantenir unit. Uns dels seus monarques: CARLEMANY, va unificar gran part d’Europa occidental i l’any 800 va ser proclamat emperador. Com ho va fer?

A la mort de Carlemany, els seus successors es van enfrontar i van dividir l’imperi en diversos regnes: Tractat de Verdun, 843.

• Elaborant lleis (capitulars).• Organitzant l’administració del territori dividint-lo en comtats i marques.• Els comptes i els marquesos recaptaven impostos, administraven justícia i garantien la seguretat als seus territoris.

Durant els segles IX i X diferents pobles van envair Europa ocasionant mort i destrucció: normands (víkings) pel nord, musulmans pel sud i els hongaresos per l’est.

1. E

L N

AIXE

MEN

T D

E L’

EURO

PA F

EUDA

L 1.2. Els orígens del feudalisme. Amb aquesta situació de crisi, el poder dels monarques era molt feble i no podien protegir a la població, ni recaptar impostos, ni mantenir un exèrcit fidel i estable. Per poder governar i mantenir unit el seu regne, van buscar el suport dels nobles. S’establí uns sistema de relacions personals conegut com a vassallatge.

VASSALLATGEPacte de fidelitat

(establert mitjançant una doble cerimònia)

Cerimònia de l’homenatge:El vassall prometia fidelitat, consell en el govern, ajuda

militar i econòmica.

Cerimònia d’investidura:El rei li lliurava unes

terres(feu) per a què les governés i les explotés

econòmicament.

ORÍGEN DEL FEUDALISME

1. E

L N

AIXE

MEN

T D

E L’

EURO

PA F

EUDA

L 1.2. Els orígens del feudalisme. Molts nobles es van convertir en senyors feudals, al principi de manera vitalícia i més tard deixaven en herència el càrrec als seus fills. Un senyor feudal podia cedir part del seu feu a altres nobles menys importants: els cavallers. Els pagesos, davant la inseguretat i la manca de protecció, acudien als senyors feudals per buscar protecció.

LA S

OCI

ETAT

EST

AMEN

TAL

La societat feudal era profundament desigual. Estava dividida en estaments o ordres, uns grups socials tancats i sense a penes mobilitat social, als quals es pertanyia per naixement i per a tota la vida.

Els dos primers estaments eren els privilegiats:

Eren la minoria de la població i tenien tots els drets: propietaris de la major part de terres, no treballaven, no pagaven impostos i tenien reservats els alts càrrecs del regne.

La noblesa, que es dedicava a la defensa militar i a la guerra.El clero: capellans, monges i monjos, dedicats a l'oració i a l'Església.

El tercer estament estava integrat pels no privilegiats. La seva funció era treballar i mantenir els altres dos estaments. No tenien cap dret i estaven sotmesos a forts impostos.

Segons l'activitat que duien a terme, es diferenciaven en pagesos, que eren la immensa majoria de la població, i artesans, que constituïen un sector més reduït.

2. L

A M

ON

ARQ

UIA

I LA

NO

BLES

A FE

UDA

L2.1. Una monarquia de dret diví.

El monarca era conegut com el primus inter pares: el primer entre iguals (nobles). Estava situat a la cúspide de la piràmide. Segons l’església cristiana, eren representants de Déu a la Terra. Missió: governar el seu poble i defensar el seu regne. No tenien una residència fixa. Tenien diversos castells i es traslladaven per controlar les seves possessions.

LA CONCEPCIÓ PATRIMONIAL DEL REGNE: • Els territoris que formaven el seu regne eren considerats el seu patrimoni personal.• Podia passar que un noble es fes vassall d’un altre (les terres s’integraven en un altre regne) .• Podia passar que un monarca dividís el seu regne entre els seus hereus.• Les fronteres canviaven sovint.

ELS PODERS REIALS: • Compartia el govern del regne amb la gran noblesa (comtes, ducs, marquesos) i les autoritats religioses principals (bisbes i abats).• Atribucions exclusives:1. Dirigir campanyes militars.

Havien d’anar els vassalls amb els seus exèrcits.

2. Recaptar impostos per a guerres, coronacions...etc.

3. Exercir de jutge suprem en plets, però sense interferir en els feus dels seus nobles o de l’Església.

LA CÚRIA I LA CORT REIAL:• Per a governar tenia ajuda de la cúria o consell reial, formada per un grup de notables(bisbes, abats, comtes, ducs o marquesos) que l’aconsellaven a l’hora de prendre decisions.• Estava sempre envoltat per algunes persones que formaven la cort.

2. L

A M

ON

ARQ

UIA

I LA

NO

BLES

A FE

UDA

L2.2. La noblesa guerrera

La guerra era l’activitat principal dels nobles i del rei. Eren els únics que podien portar armes.

ELS CAVALLERS: Adquirir l’equipament, el cavall i les armes era molt car. Només ho podien fer els senyors feudals. Els cavallers es dedicaven a l’ofici de les armes. Els fills de les famílies nobles eren educats i entrenats per a aquest ofici: primer com a patges, després escuders. Quan tenien 18 anys se’ls armava cavallers en una cerimònia en què rebien les armes: l’espasa, l’escut, els esperons i la cota de malla.

GUERRES I TORNEJOS: Els nobles feien la guerra per defensar el seu territori, per enfrontar-se a altres nobles, o per ajudar el monarca o un altre senyor. La guerra donava al vencedor terres i riquesa. En època de pau, els nobles feien tornejos entre cavallers armats per entrenar-se i divertir-se.

3. E

LS C

ASTE

LLS

MED

IEVA

LS3.1. El castell, residència del senyor

Eren les residències fortificades dels senyors feudals. Acostumaven a situar-se en mig dels seus territoris. Al principi eren simples torres de fusta envoltades d’un mur. En temps de pau, era la llar del noble, de la seva família, dels seus soldats i servents. També era un mercat d’intercanvi de productes. En temps de guerra, es convertia en una fortalesa i en lloc de refugi per als habitants del feu.

3. E

LS C

ASTE

LLS

MED

IEVA

LSL’espai central era la torre de l’homenatge, de dos o tres pisos. Servia d’habitatge per al senyor feudal i de lloc de vigilància.

Al seu voltant hi havia un conjunt de patis amb edificacions: graners, ferreria, habitatges per als servidors...

Una muralla emmerletada i amb torres defensives protegia les dependències del castell.

Eren austers, amb poc mobiliari. En una mateixa habitació solia dormir més d’una persona.

Per combatre el fred, el terra es cobria amb catifes i les parets amb tapissos i s’encenien les llars de foc.

De nit s’il·luminaven amb torxes.

CASTELL DE MUR

CASTELL DE MONTSORIU

3. E

LS C

ASTE

LLS

MED

IEVA

LS3.2. La vida quotidiana dels nobles Activitats quotidianes del

noble que habitava el castell: inspeccionar a cavall les terres del feu, rebre els vassalls, impartir justícia, recaptar els tributs i els aliments, revisar els llocs de guàrdia i l’estat de les armes, i entrenar-se per al combat.

Les senyores tenien cura dels fills o brodaven. També passejaven a cavall pels boscos. Algunes s’entretenien amb la lectura i/o la música.

A vegades es celebraven banquets o festes en què joglars i trobadors explicaven històries, feien malabars, cantaven romanços o interpretaven peces musicals.

Menjaven sobretot carn. Bevien vi i cervesa. No utilitzaven coberts.

Una altra distracció important era la caça: porcs senglars, cérvols o guineus. Caçaven a cavall i amb llances.

També eren aficionats a la falconeria.

4. L

ES T

ERRE

S D

EL F

EU4.1. El Feu

Format per les terres que el rei o un noble havia atorgat a un altre senyor feudal . Podia ser transmès en herència, però no podia ser comprat ni venut. En ell, el senyor feudal tenia autoritat plena i gaudia d’immunitat davant el rei. Parts del feu:

Reserva senyorial o domini: formada per les millors terres que el senyor es reservava per a ell i era on solia estar el castell, prats i boscos propis.

Masos: parcel·les de terra que el senyor lliurava als serfs o pagesos lliures a canvi del pagament d’unes rendes: una part de la collita o el treball en les terres de la reserva senyorial.

A més dels drets d’explotació econòmica del feu (senyoria territorial), el senyor podia dictar ordres, impartir justícia, controlar els serveis i cobrar impostos per fer-ne ús, i imposar tributs (senyoria jurisdiccional).

4. L

ES T

ERRE

S D

EL F

EU4.2. Les rendes senyorials

Els senyors feudals vivien de les rendes que els llauradors estaven obligats a pagar-los i que solien ser:1. Una part de la collita, de les terres treballades pels llauradors.2. El lliurament, una vegada a l’any (primícia), de determinats productes com eren:

porcs, gallines fruites, hortalisses...3. Fer obligatòriament, uns dies de feina en les terres o boscos del senyor

( prestacions personals).4. Pagar per la utilització del forn, molí, ferreria, ponts o altres serveis (drets de

monopoli).5. Cobraments per jurisdicció (multes, impostos...).

5. E

LS P

AGES

OS

AL M

ÓN

FEU

DAL

5.1. Els pagesos del feu

Els pagesos eren la majoria de la població (90%). Es dedicaven a l’agricultura i la ramaderia. No tenien privilegis.

PAGESOS LLIURES:Vilans o alodials.Propietaris de la seva terra.Disposaven lliurement de si mateixos.

SERFS:Treballaven les terres d’un senyor.No tenien llibertat personal.

Havien de treballar durament per a sobreviure. Rendiment de la terra escàs. Practicaven la rotació biennal (cada any es conreava la meitat de les terres i l’altre es deixava en guaret). Les tècniques i les eines agrícoles eren molt rudimentàries: aixades, falçs, rampins i arades senzilles.

5. E

LS P

AGES

OS

AL M

ÓN

FEU

DAL

5.2. Una economia de subsistència

Era una agricultura de subsistència, destinada a l’autoconsum. Intercanvis eren escassos. Els pagesos es feien ells mateixos les eines agrícoles i els productes que necessitaven. Feien poques compres: sal, utensilis de ferro o coure... Conreaven, principalment, cereals per fer el pa. També plantaven llegums i vinyes. Als horts abundaven les verdures i els arbres fruiters.

LA

VIDA

DEL

S PA

GES

OS

Els pagesos vivien en pobles petits o en cases disseminades. També hi vivien alguns artesans o petits comerciants. Homes, dones, persones grans i nens participaven en les tasques agrícoles. Els homes les tasques de més força. Les dones ajudaven a segar, veremar, conrear l’hort i tenir cura de l’aviram. També rentaven, cuinaven, s’ocupaven dels fills... El menjar era monòton i escàs: pa negre, farinetes, formatge, ous, escudelles amb verdures....

6. L

’ESG

LÉSI

A CR

ISTI

ANA:

ELS

CLE

RGU

ES6.1. L’Església regulava la vida social

Mantenia la unitat dels creients. Regulava la vida social i privada de tota la comunitat. Oficiava les cerimònies religioses. S’encarregava de l’ensenyament i de l’assistència a pobres i malalts. Prescrivia la caritat, la vida virtuosa i la donació de béns a l’Església a l’hora de la mort, així com les obligacions religioses dels creient. FU

NCI

ON

S

-Resar, anar a missa els diumenges, dejunar durant la Quaresma, confessar-se un cop l’any i combregar per Pasqua.- Pelegrinatge a un lloc sant.

L’església era l’edifici central de qualsevol poble. Els fidels anaven a les celebracions. Les campanes cridaven a l’oració, advertien del perill o convocaven reunions i assemblees.

6. L

’ESG

LÉSI

A CR

ISTI

ANA:

ELS

CLE

RGU

ES6.2. L’Església, una institució feudal

A més de posseir grans feus conreats per pagesos, tenia dret a cobrar el delme (desena part de la collita). Es va estructurar seguint les pautes de la jerarquia feudal. A la cúspide hi havia el papa, màxima autoritat. Per ajudar-lo es va crear el Sagrat col·legi dels Cardenals.

Clero secular: sacerdots, rectors i bisbes que atenien la comunitat de creients. Les comunitats s’agrupaven en parròquies. Un conjunt de parròquies formava una diòcesi, dirigida per un bisbe. Clero regular: integrat per monjos i monges dedicats a l’oració. Vivien aïllats en un monestir sota l’autoritat d’un abat o abadessa, i sotmesos a una regla monàstica.

A partir de l’any 1000 es van construir molts monestirs que es van convertir en importants centres econòmics i de cultura.