1.el segle xviii. la revoluciÓ francesa 4eso 2014-15
TRANSCRIPT
TEMA 1EL SEGLE XVIII.
LA REVOLUCIÓ FRANCESA
Antic Règim:És el sistema polític, econòmic i social de l’Edat Moderna
(segles XVI, XVII i XVIII).
Política, economia, societat
Quan estudiem un tema d’història el dividim en tres apartats importants:
1. Política: forma de govern, lleis, estructura del poder...
2. Economia: sistema econòmic, sectors econòmics, com viu la gent, en quin tipus de feines treballa, com es distribueix la riquesa...
3. Societat: com es classifiquen les persones, les classes socials, els grups socials, el moviment obrer, la cultura, la família, els costums, les formes de viure, ...
La demografia
• És la ciència que estudia la població.• Ajuda a analitzar una societat, un poble,
un país, un continent...• Utilitza piràmides de població, gràfiques,
estadístiques... Relacionades amb la natalitat, la mortalitat, les migracions, l’envelliment, la fecunditat...
1.1 La demografia i l’economia al segle XVIII
• Característiques de la població : alta natalitat, alta mortalitat, poc creixement de la població.
• Causes: les mortalitats catastròfiques (fam, epidèmies, guerres).
• Al segle XVIII comença a créixer la població.• Causa: desapareixen les mortalitats
catastròfiques sobretot per la millora de la higiene i de l’alimentació.
ECONOMIAANTIC RÈGIM
AGRICULTURA INDUSTRIA COMERÇ
Baixa productivitatEconomia desubsistència
Règim senyorial
Treball domiciliariTallers artesanals
Manufactures
Mercats locals ifires
Comerç Internacional
1.1 La demografia i l’economia al segle XVIII
• La majoria de la població es dedicava a l’agricultura i la ramaderia.
• L’economia era de subsistència. • Gairebé no existia el comerç perquè no hi havia excedents
per vendre al mercat.• La terra era dels nobles i els clergues i els pagesos la
treballaven però havien de pagar impostos als senyors (una part de la collita, el delme, el cens...).
• Els nobles tenien el dret sobre la terra però no la podien vendre. Aquest dret era hereditari. No existia la propietat privada.
• Aquest sistema s’anomena Règim Senyorial.• Les famílies pageses complementaven els seus ingressos
amb el sistema domiciliari de producció (domèstic System).• Treballaven a casa pels artesans de la ciutat.
1.1 La demografia i l’economia al segle XVIII
• A les ciutats existien els petits tallers artesanals i les manufactures.
• Els artesans estaven agrupats en gremis, per oficis.
• Les manufactures eren grans instal·lacions industrials amb mà d’obra assalariada, però amb una forma de treball manual.
• Totes aquestes activitats preindustrials tenien una baixa productivitat.
• Causes: manca de capital, fonts d’energia poc desenvolupades (humana, animal, carbó, hidràulica) i poca divisió del treball.
Les manufactures: Al segle XVIII els tallers artesanals creixen...
es necessiten grans naus industrials...
1.1 La demografia i l’economia al segle XVIII
• El comerç era gairebé inexistent al món rural. Només hi havia mercats i fires locals o comarcals. Els pagesos no tenien recursos per comprar i els transports eren molt lents.
• Existia un important comerç internacional per mar (comerç triangular). Només uns quants rics de les ciutats podien comprar els productes que venien d’altres continents (cafè, cacau, sucre, tabac...).
• El sistema econòmic de l’Edat Moderna s’anomena Mercantilisme.
• La monarquia absoluta controlava l’economia i no existia el mercat lliure.
MERCANTILISME
Corrent de pensament econòmic,
dominant a Europa del segle XV al
XVIII, caracteritzat pel principi
que la riquesa d’un estat depèn del
seu comerç exterior, del volum de
reserves de metalls preciosos i de
fomentar les exportacions i de
reduir les importacions.
A l’Edat Moderna el rei controlava l’economia...
Comerç triangular
• Vaixells carregats de productes manufacturats (armes, teixits, ...) van d’Europa cap a Àfrica.
• Bescanvien aquests productes per esclaus negres, que transporten cap a Amèrica i els venen per treballar a les plantacions.
• Continuen el viatge de retorn a Europa carregats de productes agrícoles (cafè, cacau, tabac,...) molt apreciats al mercat europeu.
Colonialisme segle XVIII
Al segle XVIII: Creix el comerç internacional...
1.2 La societat i la política al segle XVIII.La Il·lustració
• La societat del segle XVIII era estamental.
• En política comença a aparèixer el despotisme il·lustrat, que vol fer reformes modernitzadores des del poder absolut.
• La il·lustració va ser un moviment científic i cultural basat en la raó com a forma de coneixement. Eren partidaris del progrés i la felicitat del país i creien que ho podien aconseguir mitjançant reformes.
SEGLE XVIII
SOCIETAT POLÍTICA
ESTAMENTALDESPOTISME IL.LUSTRAT
ANTIC RÈGIM:SOCIETAT ESTAMENTAL
PRIVILEGIATS NO PRIVILEGIATS
NOBLESCLERGUES
BURGESOSPAGESOS
SERFS, ESCLAUS..
No paguen impostosOcupen càrrecs
Paguen impostosNo ocupen càrrecs
Piràmide de la societat estamental de l’Antic Règim
Caricatura de la societat estamental
Política: el despotisme il·lustrat
DESPOTISME IL.LUSTRATSEGLE XVIII
“Tot per al poble, “Tot per al poble, “Tot per al poble, “Tot per al poble, Però sense el poble”Però sense el poble”Però sense el poble”Però sense el poble”
Reformes modernitzadoresdes del poder absolut
LA IL·LUSTRACIÓ
• Va ser un moviment de caràcter intel·lectual que es va desenvolupar a l’Europa del segle XVIII les idees de la qual van inspirar la independència dels Estats Units i la Revolució Francesa.
• Introdueixen el mètode científic, fonamentat en l’observació i la posterior comprovació dels fets.
• Fe absoluta en la raó (intel·ligència humana) com a únic mitjà per entendre i explicar el món.
• Crítica a l’absolutisme: la societat i l’estat s’han d’organitzar mitjançant un contracte entre governants i governats.
• Nova doctrina política: liberalisme (sobirania nacional, divisió de poders...)
• S’oposen a la societat estamental.• Fisiòcrates: s’oposen al mercantilisme i són partidaris del
liberalisme econòmic (l’estat no ha d’intervenir en l’economia).
El liberalisme polític:les idees il·lustrades aplicades a la política van donar lloc
al liberalisme polític.
Montesquiu : la divisió de poders
Rousseau: la sobirania nacional
• Contracte social: El poder de l’estat es
basa en el pacte entre governants i
governats (ciutadans).
• Sobirania nacional: tots els ciutadans
tenen el poder de fer les lleis,
expressat mitjançant el sufragi.
• La sobirania nacional era oposada a la
sobirania reial, en que una sola
persona (el rei) exercia el poder per
designació divina o per drets històrics
hereditaris.
SEGLE XVIIIHI HA CANVIS?
POLÍTICA ECONOMIA SOCIETAT DEMOGRAFIA
Despotisme Il·lustrat
Pocs canvisAlgunes reformes
Augment delComerç
InternacionalManufactures
No hi ha canvisen el sistema
Augment del podereconòmic de la
burgesia
Lleuger augment de la població per
la millora en l’alimentació i la
higiene
1.3 El liberalisme polític. La independència dels
Estats Units
1.3 El liberalisme polític. La independència dels Estats Units
• El liberalisme polític va ser una nova doctrina basada en les idees dels Il·lustrats francesos (Rousseau,Montesquiu, Locke...).
• Parteix de la idea de la “sobirania nacional” , el poble (nació) té el poder polític i el delega en els seus representants mitjançant el sufragi ( dret a votar).
• S’estableix la divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial) per evitar que tot el poder s’acumuli en una sola persona.
• La Constitució és la llei màxima a partir de la qual s’estructura l’organització de l’estat liberal.
• Tots els ciutadans són iguals davant la llei.
ANTIC RÈGIMSegle XVIII
ESTAT LIBERALSegle XIX
POLÍTICA Monarquia absoluta
Súbdits
Sistema parlamentari o Constitucional. Monarquia o repúblicaCiutadans
ECONOMIA De subsistènciaAgrícola i ramaderaTècniques tradicionals Règim senyorial
Mercantilisme: Creixement del comerç internacional
Capitalista o de mercatPropietat privada
SOCIETAT Estamental
Privilegiats No privilegiats
Per naixement
De classes
Burgesia i proletariat
Per poder econòmic
DEMOGRAFIAAlta natalitat I alta mortalitat Poc creixement de la població
Transició demogràficaBaixa la mortalitatCreixement de la població
ELEMENTS DE L’ESTAT LIBERAL:
SOBIRANIA NACIONAL El poder és de la nació, formada per ciutadans amb drets i deures.
CONSTITUCIÓ Llei fonamental a partir de la qual es fan totes les altres lleis.
DIVISIÓ DE PODERS Legislatiu (Fa les lleis)Executiu (Aplica les lleis)Judicial (Fa complir les lleis)
SUFRAGI Dret dels ciutadans a escollir els seus representants.
IGUALTAT DAVANT LA LLEI Les mateixes lleis per tothom.
DRETS INDIVIDUALS Reunió, associació, premsa, expressió...
LLIBERTAT ECONÒMICA L’Estat no ha d’intervenir en l’economia.
LIBERALISME POLÍTIC
SOBIRANIANACIONAL
DIVISIÓ DE PODERS
SUFRAGI CONSTITUCIÓ
El poder és dela Nació,
formada perciutadans ambdrets i deures
ExecutiuLegislatiuJudicial
Dret a votar dels
ciutadans
Lleia partir de la quals’elaboren totes
les altres
ELECCIONS
SUFRAGICENSATARI
Fins finals segle XIX
SUFRAGIUNIVERSAL
MASCULÍA partir de
finals segle XIX
SUFRAGIUNIVERSALDurant el segle XX
Només homes,majors d’edat,
amb cert nivell de rendai que pagaven impostos
a l’estat
Tots els homesmajors d’edat
Tots els homes idones majors
d’edat
Partits polítics:Agrupacions de persones amb idees comuns i que presenten un programa d’actuació al Parlament
Parlament:Assemblea formada pels diputats sorgits de les eleccions. Constitueix el poder legislatiu.
Govern:Organisme format per un president i els seus ministres. Constitueix el poder executiu
El govern ha de tenir la confiança del Parlament, per tan governa el partit o coalició que obté la majoria absoluta de diputats (la meitat més un)
ESTAT LIBERAL: Monarquia o República?
Monarquia: el cap d’estat és un rei o una reina. El càrrec és hereditari.
República: el cap d’estat és un president, escollit pel Parlament o pel poble.
En un estat liberal o parlamentari el cap d’estat (rei o president) nomena el cap del govern, a proposta del Parlament, i assumeix la representació del país en l’àmbit internacional.
Les revolucions burgeses
Les revolucions burgeses
• La burgesia, formada per artesans i comerciants de les ciutats, tenia poder econòmic i volia accedir al poder polític.
• Això era molt difícil pel sistema de societat estamental vigent a l’antic règim.
• Les revolucions burgeses permeten a la burgesia accedir al poder polític amb la instauració de l’estat liberal.
• Les primeres i més destacades revolucions burgeses són:
• La independència dels Estats Units (1776)• La Revolució Francesa (1789)
La independència dels Estats Units (1776)• 1764 Les 13 colònies britàniques situades a la costa
Atlàntica d’Amèrica del Nord es revolten contra la metròpoli (Gran Bretanya). Demanen una sèrie de drets que no els són concedits.
• 1775 Esclata el conflicte i s’inicia la guerra.• 4 de juliol de 1776 : declaració d’independència de les
13 colònies i fundació dels Estats Units.• 1787 Es proclama la constitució del nou estat.• S’instaura sota els principis del liberalisme polític.• El nou estat és una República Federal formada per 13
estats federats.• Va ser el primer estat liberal de la història i va tenir molta
influència en les revolucions burgeses d’Europa durant el segle XIX ja que va ser un model a seguir.
• Malgrat ser un estat liberal no tots els ciutadans eren iguals davant la llei. Els esclaus no van tenir els mateixos drets que la resta dels ciutadans.
Guerra de la independència dels Estats Units 1775-1783
Estats Units: mapa actual
EUA: Els 50 estats de la federació
Repassem els
mapes!!!
Apartat 4: La Revolució Francesa 1789-1799
LLIBERTAT, IGUALTAT,
FRATERNITAT
Aquest era el lema de la Revolució
Francesa
El rei i la reina de França quan comença la Revolució...
1.4 La Revolució Francesa 1789-1792
Causes de la revolució:• La burgesia tenia poder econòmic i vol accedir al poder
polític.• Les noves idees de la Il·lustració• Els camperols volen deslliurar-se del règim senyorial.• Les classes populars volen millorar el seu nivell de vida.• El rei i les classes privilegiades s’oposen a totes
aquestes demandes de canvis.Causes immediates: • Crisi econòmica• Ruïna de l’estat francès• Els privilegiats no volen pagar impostos
1789: l’esclat de la revolució
• El rei Lluís XVI convoca els Estats Generals (vot per estaments)
• Es transforma en Assemblea General (vot individual) per la pressió del Tercer Estat.
• Insurrecció del poble de París: presa de la Bastilla (14 de juliol de 1789)
• Revoltes dels pagesos contra els nobles.• Mesures revolucionàries per implantar l’estat liberal.
Inauguració dels Estats Generals de 1789 a la sala dels
Menus-Plaisirs, a Versalles.
ESTATS GENERALS: VOT PER
ESTAMENTS
NOBLESA CLERGAT TERCER ESTAT
Què és el Tercer Estat? Tot. Què ha estat fins ara en l’ordre polític? Res.Què demana? Arribar a ser alguna cosa en dit ordre”.
L’Assemblea Nacional jura que no es dissoldrà fins que no s’aprovi una Constitució...
Presa de la Bastilla, símbol de l’absolutisme, per les classes populars de París...
Primera etapa de la Revolució:La monarquia constitucional
(1789-1792)Mesures revolucionàries:
• Abolició del feudalisme• Declaració dels drets de l’home i del ciutadà.• Constitució de 1791: s’estableix la sobirania nacional.• França es converteix en una monarquia constitucional.• L'església va perdre els seus privilegis.• Primeres eleccions per sufragi censatari.• Inici de la guerra contra Àustria.• Oposició interna dels partidaris de l’Antic Règim.
Principals reformes de l’Assemblea Nacional entre el 1789 i el 1792
• la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà (agost, 1789)Es proclamen els drets : a) personals o individuals,
• a la vida, • a la llibertat, • a la lliure expressió, • a la propietat;
b) civils i processals: • igualtat davant la llei,• dret a una defensa
justa.
Principals reformes de l’Assemblea Nacional entre el 1789 i el 1792
la Constitució de 1791
– Sobirania nacional– Separació de poders (executiu,
legislatiu i judicial)– Igualtat legal davant la llei– Sufragi censatari– Abolició de la tortura– La noblesa haurà de pagar
impostos – Es van expropiar els béns de
l’Església– Es va crear una Guàrdia
Nacional (exèrcit)
Apartat 5 La Revolució Francesa
1792-1799
Segona etapa de la revolució: La Convenció: república popular
(girondins i jacobins) 1792-95
• Radicalització de la revolució (1792-1794)• Insatisfacció per les mesures revolucionàries per part
dels privilegiats i de les classes populars.• Conspiració del rei contra la revolució• Caiguda de la monarquia (1792)• Nova assemblea: Convenció• Proclamació de la república• Execució del rei• Inicialment, domini polític dels girondins, partidaris d’una
república moderada i federal.
Lluís XVI i Maria Antonieta van ser executats a la guillotina
Els jacobins i el “terror”
• Els jacobins partidaris d’un poder centralitzat i de les reformes socials, accedeixen al poder per la radicalització de la revolució (1793).
• Instauren una dictadura revolucionària.• Tenen el suport dels “sans culottes”• Es crea el “Comitè de Salvació Pública”• Constitució de 1793• Repressió sistemàtica contra els opositors.• Mobilitzacions contra els països europeus enemics de la
revolució.• Mesures socials a favor de les classes més desafavorides.• Aquesta etapa de domini dels jacobins de l’anomena
“Terror”
Els líders dels jacobins:
Sans-culottes
Eren gent en situació d’extrema misèria. Pertanyien als grups socials més humils de París (venedors, propietaris de petits tallers, treballadors de la indústria o del comerç).
D'ideologia democràtica i radical, participaren activament en els aldarulls revolucionaris, i llur influència fou notable en el període jacobí (1793-94)
El nom prové del fet que van adoptar, a partir del 1792, el pantalon llarg de ratlles en lloc de la culotte o calça curta, que consideraven un símbol de l'antic règim.
Tercera etapa de la revolució:El Directori: República Burgesa
1795-1799
• Aliança dels partits més moderats • Caiguda i execució de Robespierre• Constitució de 1795• Règim republicà i moderat• Suport de la burgesia financera i de negocis.• Confien en els militars per reprimir la oposició i mantenir el règim
Final de l’etapa revolucionària 1799
• Cop d’estat de Napoleó Bonaparte (1799)
• Estableix un poder fort i centralitzat per consolidar els principis de la revolució moderada
• Inici de l’etapa Napoleònica (1799-1814)
REVOLUCIÓFRANCESA:
3 ETAPES
MONARQUIACONSTITUCIONAL
(1789-1792)
CONVENCIÓ REPUBLICANA
(1792-95)
DIRECTORI(1795-99)
RevolucióFrancesa
1789-1799)
MonarquiaConstitucional
(1789-1792
Constitució de 1791Abolició del Règim
senyorialDeclaració dels Drets
de l’Home i del ciutadàGuerra contra Àustria
Oposició internaConspiració del Rei
Convenció(1792-95
Proclamació de la República
Execució del reiConstitució de 1793Girondins i Jacobins
Radicalització
Directori(1796-1799)
Constitució de 1795República burgesa
Regim moderatCop d’estat de Napoleó
1.6 El segle XVIII a Espanya i Catalunya
Dinastia dels Borbons a l’Espanya del segle XVIII
FELIP V ( 1700-1746 )FERRAN VI (1746-1759)CARLES III ( 1759-1788 )CARLES IV ( 1788-1808 )
Europa al segle XVIII
La Guerra de Successió (1700-1714)
Causes
Mort de Carles II sensedescendència
Dos candidats:Felip d’Anjou (Borbons)
Arxiduc Carles (Austries)
Conflicte d’equilibri de poder entre les potències europees
Dos models polítics oposats:absolutisme centralitzatConfederació pactada
Guerra de Successió: Bàndols
Borbons Austries
CastellaFrança
Corona d’Aragó:Catalunya,Aragó, València,Mallorca
Gran Aliança de l’Haia:
Àustria, Gran Bretanya, Portugal, Holanda
Catalunya va lluitar contra Felip V i a favor de l’arxiduc Carles a la Guerra de Successió.
Causes:• Els Borbons representaven un model absolutista,
centralitzador i uniformitzat.• Perill per les constitucions i institucions pròpies
(Generalitat, Corts i Consells Municipals)• Competència comercial i industrial dels productes
francesos.• Abusos de l’exèrcit francès a les zones pirinenques.• Abús de poder del nou virrei Fernández de Velasco,
que va violar reiteradament les constitucions catalanes.
• Conflicte dels allotjaments • Imposició de forts impostos pel manteniment de
l’exèrcit.
Cronologia dels fets:
• 1700 Inici de la guerra• 1705 Pacte de Gènova. Catalunya entra a la guerra.• 1707 Batalla d’Almansa. Derrota dels austriacistes.
València i Aragó ocupades per Felip V.• 1713 Carles d'Àustria és nomenat emperador del Sacre
Imperi. Es trenca l’equilibri de poder a Europa. El nou emperador serà massa poderós si també és rei de la monarquia Hispànica. Els aliats es retiren de la guerra, accepten Felip V i signen el Tractat d’Utrecht.
• Catalunya sola contra Felip V. Setge de Barcelona.
• 1714 (11 de setembre): rendició de Barcelona.• 1715 Caiguda de Mallorca
El Sacre Imperi al segle XVIII
El Tractat d’Utrecht (1713)
La imposició de l’absolutisme: El Decret de Nova Planta
• Catalunya es va rendir l’Onze de Setembre de 1714.• El nou rei de la monarquia Hispànica va ser Felip V, de
la dinastia dels Borbons francesos.• Això va significar la implantació de l’absolutisme
monàrquic vigent a França des del segle XVII.• A Catalunya es van abolir les institucions polítiques
(Generalitat, Consell de Cent, Corts ) i Constitucions (lleis pròpies de Catalunya).
• Es va prohibir la llengua catalana i es va imposar el castellà.
• Catalunya va quedar sotmesa a les lleis de Castella(Decrets de Nova Planta)
Els Decrets de Nova Planta
Segle XVIII : L’absolutisme borbònic Centralització i uniformització
Les mateixes lleis per tots els territoris
• Inici del regnat de la dinastia dels Borbons
• Procés de centralització i uniformitzacióabsolutista.
• Mesures per racionalitzar l’administració i reactivar l’economia.
FELIP V ( 1700-1746 ): ABSOLUTISME
Carles III i les reformes il·lustrades
• Les terres estaven poc explotades• Hi havia molts pagesos sense
terres• Els nobles no volen renunciar als
seus privilegis.• El govern impulsa reformes per
millorar l’agricultura.• Liberalització del comerç i de la
producció.• Intents de millorar l’economia del
país.
CARLES III ( 1759-1788 ):DESPOTISME IL.LUSTRAT
Segle XVIII: Creixement econòmic a Catalunya
• Progressos importants en l’agricultura • Millores tècniques• Especialització en la vinya• Mercat interior• Producció important de vins i aiguardents• Manufactures d’indianes• El decret de lliure comerç amb Amèrica (1778)
de Carles III impulsa el creixement econòmic.• Exportació de vins, aiguardents i indianes a
Amèrica.
Demografia• Creixement demogràfic: augment de la
població a tota Espanya, però més a Catalunya.
Exercici 3: Comentar la gràfica
Com fer el comentari d’un gràfic:• Presentació:
Tipus de gràfic (lineal, de barres, sectorial), tema (de què tracta ), cronologia (quins anys analitza) i localització (país, comarca, ciutat...)
• Descripció:Explicar el contingut del gràfic. Descriure les coordenades verticals i horitzontals. Explicar la tendència general del gràfic (puja, baixa, no canvia...) i comentar si hi ha algun aspecte destacat ( pujades o baixades sobtades).
• Interpretació:• Situar el document en el seu context històric (etapa
històrica i característiques polítiques, econòmiques i socials més destacades). Relacionar la informació del gràfic amb el tema que estem estudiant.